T

T R E B A L L
C
N
I
Q
U
E S T U D I
S
2/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

ÍNDEX
Pàgina
Atenció a classe 3
Agenda 5
Feina a casa 5
Estudiar sintetitzant textos 7
- Lectura 7
- El tema del text 8
- Les idees del text 9
- Exemple de síntesi d’un text 11
- El resum 14
- L’esquema 16
- Tipus d’esquemes 17
- El mapa conceptual 19
- Exemple d’elaboració d’un mapa conceptual 21
Preparació d’exàmens 22
- Exàmens de llengúes 23
- Exàmens de mates 24
Realització d’exàmens 25

Quadernet elaborat per Ramon Colom amb la col—laboració de la professora de

Llengua Anglesa, Carmen Márquez, i la de Matemàtiques, Cherifa Sidha, i a
petició de l’APA del col—legi Sagrats Cors.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 3/25

Atenció a classe

El millor punt de partida per un bon rendiment escolar és intentar posar el màxim
d’atenció a classe durant les explicacions del professor, la correcció d’exercicis i la
intervenció dels companys.
Un alumne que no atén al desenvolupament de la classe segurament no aprendrà,
a no ser que tengui les qualitats innates d’un estudiant autònom, la qual cosa és molt
difícil. Si un està distret, la memòria a curt termini retendrà la informació durant molt
menys temps, i menys encara ingresarà en la memòria a llarg termini, donat que no
s’associarà amb cap altre coneixement previ.
Abans que el professor iniciï la classe, convé preparar el llibre i el quadern amb
les darreres activitats realitzades, i pegar-hi almanco una ullada ràpida per saber que es
va tractar a la sessió anterior i per on es continuarà. Això tan senzill ens servirà
d’encalentiment i no començarem la classe com si de cop el professor o nosaltres
haguéssim aterrat d’un altre planeta.
Per estar atent a les explicacions del professor, a més d’un bon comportament,
convé tenir estratègies per mantenir la concentració. Una d’elles és prendre notes
del que diu el professor encara que aquest no hagi manat prendre apunts ni copiar de la
pissarra. El fet d’escriure allò que es vol aprendre –en tornarem parlar més endavant-
ajuda a fixar-ho dins la memòria i ens ajuda a no perdre el fil.
No cal dir que s’han de plantejar al
professor els dubtes que ens deixi
qualsevol explicació o resolució d’activitats.
Durant les correccions d’activitats i
exercicis, hem d’estar atents a les
preguntes i qüestions que el professor
planteja als companys com si ens les fes a
nosaltres i no passar, desconnectar fins que
ens toqui. Ens hem de llevar la timidesa, participar al màxim possible de la sessió i
intervenir sempre que el professor ens ho permeti. Els alumnes que no intervénen és més
fàcil que perdin la concentració i, a més, a la majoria d’àssignatures el professorat posa
nota a la participació dins l’apartat d’avaluació d’actituds; per no parlar de que la
4/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller
participació es converteix en imprescindible en les activitats d’expressió oral com
l’speaking d’anglès o alemany.
Quan el profesor ens entregui un examen o treball corregit, és molt important fixar-
se i prendre nota dels errors i faltes comesos. Si són faltes ortogràfiques convé
copiar la paraula ben escrita almanco cinc vegades en el quadern de llengua o en algun
quadernet que tenguem amb aquesta finalitat.
La segona condició bàsica per aconseguir almanco aprovar les assignatures és la
realització de totes les tasques i activitats. L’alumne que no fa les tasques a poc a
poc va perdent el fil d’allò que s’explica a classe i passa a la distracció i a la pèrdua
d’interès. Normalment el professorat deixa un temps de la sessió per a la realització
d’activitats individuals o en grup: el bon estudiant aprofita aquest temps perquè sap que
no se n’haurà de dur tanta de feina a casa i també que compte amb l’ajuda del
professorat titular i moltes de vegades del professorat de suport.
No basta en fer la feina, sinó en com es fa: els exercicis no s’han de contestar
de qualsevol manera: primer s’ha de llegir atentament els enunciats, fixar-se en els
exemples i contestar amb l’ajuda de les explicacions adients del llibre de text o dels apunts
presos al quadern.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 5/25

Agenda

L’hàbit de l’agenda és un dels més importants. La

utilització de l’agenda també és valorada dins
l’apartat d’actituds de totes les assignatures. Ens
hem d’acostumar a anotar tots els terminis
d’entrega de tasques i dates d’exàmens a l’agenda i
no confiar tant en la nostra memòria.
En acabar la jornada escolar, abans d’abandonar l’aula hem de preparar la
motxilla amb l’ajuda de l’horari i de l’agenda.
Resulta molt pràctic tenir una agenda de classe penjada dins l’aula on el
delegat/da del curs vagi anotant totes les cites a tenir en compte; d’aquesta manera si
algun alumne/a s’ha deixat alguna cosa sense anotar sempre ho pot repassar en aquesta
agenda mural.
Una altra opció, compatible amb l’anterior, podria ser també la creació d’una
agenda via internet on tot l’alumnat d’un curs hi pogués consultar des de casa quan ha
deixat coses sense apuntar o no ha pogut assistir a classe per alguna circumstància.

Feina a casa

A casa s’ha d’intentar seguir un horari d’estudi fixe que tengui en compte les
activitats extraescolars. Cada dia laborable s’hauria de dedicar un temps determinat a la
realització de tasques i treballs, a la lectura i a la preparació de controls, incrementant-lo
en temps d’exàmens. Tenint en compte que els estudiants de batxillerat han de dedicar
més de 2 hores diàries a la feina escolar a casa, seria recomanable dur a terme més o
manco uns 90 minuts d’estudi a casa a 1r d’eso per arribar als 120’ a 4t d’ESO. Si un
estudiant no està acostumat a aquesta exigència de feina, difícilment, per molt intel—ligent
que sigui, podrà afrontar amb garanties d’èxit estudis superiors.
6/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

El lloc d’estudi també ha d’esser l’adequat, sense gaire

presència d’estímuls i renous que facin perdre les ganes o la
concentració. L’estudiant s’hi ha de sentir còmode, però no
tant com per a dormir-s’hi. Es pot treballar o estudiar
escoltant música, però és totalment irrecomanable fer-ho
amb l’ordinador o amb la tele encesos. Un no pot posar
l’atenció al mateix temps als problemes de mates i al que
ens escriuen els nostres colegues al messenger o al
facebook. Val més dedicar mitja hora de feina intensa i centrada que no una hora i
mitja amb l’atenció posada a tres o quatre bandes a la vegada.
El treball escolar no només s’ha de centrar en realitzar tasques i preparar exàmens, sinó
que ha d’assegurar l’estar al dia en les diferents assignatures: això significa repassar
allò que s’ha explicat durant el dia a classe de manera que l’endemà sumem sobre una
base sòlida i no facem retxes dins l’aigua. Si, per exemple, a llengua s’explica una regla
ortogràfica o unes noves funcions sintàctiques, aquestes s’han de repassar i aprendre a
casa el mateix dia que s’han explicat per a poder practicar a classe amb els exercicis amb
la base teòrica consolidada. El mateix passa amb les altres assignatures. Un no pot
esperar el dia de l’examen per estudiar allò sobre el que es basen les activitats que es
faran diàriament a classe.
La sessió de treball escolar a casa ha de començar amb una planificació amb l’ajuda
de l’agenda: primer de tot, realitzar aquelles
tasques que hem de presentar el dia següent;
després, repassar allò que s’ha explicat de
nou; per acabar, si ens queda temps, el podem
utilitzar per a realitzar activitats d’ampliació a
través dels blogs, iniciar la preparació
d’exàmens propers en el temps o dedicar-lo a la
lectura dels llibres recomanats pel professorat. La
sessió sempre ha d’acabar dedicant cinc minuts a
preparar la motxilla, una altra vegada amb l’ajuda de l’agenda, de manera que no ens
deixem res que haguem de menester el dia següent.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 7/25

Estudiar sintetitzant textos: resum i esquema

El resum i l’esquema són dues formes de sintetitzar la informació d’un text i ambdues
es poden utilitzar per estudiar, tant de forma independent com a complementària, és a dir,
només confeccionar una de les dues o primer realitzar un resum per a després convertir-lo
en un esquema.

Quina diferència hi ha?

El resum és un extracte de la informació bàsica disposada de forma lineal,
mentre que l’esquema organitza gràficament la informació, de manera que permet
veure un “dibuix” de les relacions existents entre les principals idees exposades en el text.
La confecció d’un bon esquema suposa una perfecta comprensió del text estudiat.
L’esquema encara es pot sintetitzar més en l’anomenat mapa conceptual.

Com sintetitzar un text (extreure’n la informació més important)

1. La lectura:
La comprensió d’un text necessita d’un
tipus de lectura anomenada “lectura
atenta”. És aquella on no tan sols
llegim, sinó que també n’analitzam les
idees i ens esforçam per a retenir allò
que ens sembla més important.
La lectura en profunditat consta de
vàries fases:
a) Lectura superficial: una primera fase de lectura ràpida per saber de què
tracta el text.
b) Recerca del significat d’aquelles paraules o conceptes que no entenem amb
l’ajuda d’un diccionari o de la wikipèdia. Ens en podem fer un glossari1 i així
també augmentarem el nostre vocabulari.

1
Glossari: annex on s’anoten i comenten conceptes utilitzats en el text.
8/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

c) Lectura en profunditat pròpiament dita: anàlisi del contingut del text que es
concretarà en un subratllat del mateix seguit d’un comentari, resum, esquema,
guió o mapa conceptual. Hem d’intentar respondre fonamentalment a les
preguntes: què és allò fonamental del text? i, com està organitzat? Per
tot això ens vendrà bé algunes nocions sobre els conceptes i idees que hem de
destacar:

2. El tema del text:

Enunciar el tema d’un text és respondre a la pregunta “De què tracta el
text?” i sempre s’enuncia amb un sintagma nominal. Sobre un mateix tema es
poden escriure infinitat de textos. Imagina’ns que el tema és “l’escalfament global”,
un text podria estar basat en com resoldre aquest problema (“com evitar
l’escalfament global”) o com evolucionarà en el futur (“anam cap a un planeta
inhabitable?”).
En un mateix text es pot parlar sobre temes distints, encara que relacionats.
En aquest cas normalment no tots tenen la mateixa importància, la qual cosa ens
permet distingir entre tema principal i temes secundaris:
a) Tema principal: és el tema dominant, el que es troba present en la
major part del text i engloba als altres temes.
b) Temes secundaris: són temes que només es tracten a segons quines
parts del text.
Com identificar el tema principal? (pistes)
a) Pel títol del text.
b) Pels epígrafs o títols que encapsalen els diferents apartats. Aquests ens
donen pistes sobre els diferents aspectes del tema principal o sobre els
temes secundaris.
c) Pels conceptes que més es repeteixen: per donar cohesió al text el
seu autor ha hagut d’enunciar repetidament el tema al llarg del text.
d) Per les paraules destacades en negreta, cursiva o subratllat (cosa
freqüent en els llibres de text).
e) El primer paràgraf: és freqüent que en el primer paràgraf es mencioni
el tema principal.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 9/25

Exemple:
“S’ha comprovat que, en els darrers cent anys, la temperatura mitjana del
planeta ha augmentat entre 0’3 i 0’6 ºC. Aquest fenòmen es denomina escalfament
global.
L’escalfament global pot tenir com a causa principal un incrment de l’efecte
hivernacle de l’atmosfera. Determinats gasos contaminants fan que aquest efecte
sigui major del que seria normal i que les temperatures pugin gairebé massa.
El principal efecte de l’esclafament global són les sequeres prolongades.
Aquestes sequeres poden alterar profundament el clima d’una regió i originar
procesos de desertització.”
Si seguim les pistes abans enunciades, podem deduir que el tema principal
és “l’escalfament global”, present als tres paràgrafs del que consta el text. Els
temes secundaris serien “l’efecte hivernacle” en el segon paràgraf i “les sequeres”
en el tercer.

3. Les idees del text:

La informació d’un text s’expressa a través d’una sèrie d’idees. Així com el
tema hem dit que s’enunciava a través d’un sintagma nominal, les idees
s’expressen amb oracions.
Les idees mostren una organització jeràrquica que és la que nosaltres
intentarem plasmar quan esquematitzem el text:
a) Idea global: és el missatge que vol transmetre l’autor del text, la idea general.

b) Idees dominants: són aquelles idees entorn a les quals s’organitza cada
paràgraf d’un text. Cada paràgraf constitueix una unitat gràfica però també una
unitat d’informació: en cada paràgraf se’ns diu alguna cosa relacionada amb el
tema principal o secundari. A l’hora de localitzar aquestes idees dominants ens
podem trobar amb dos casos:
a. Idees explícites: en el paràgraf podem trobar una oració que expressi
clarament la idea dominant. Ex.:
“La desertització és un procés que amenaça principalment a totes
aquelles zones on les precipitacions són escasses. La manca de pluges en
10/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller
una regió determinada condueix a una progressiva desaparició de les
espècies vegetals de la zona i a una paulatina degradació de l’entorn. Si
aquest procés continua la zona es converteix en un territori desprovist de
vegetació i en el apenes sobreviuen algunes espècies animals.”
En aquest paràgraf hi ha una idea dominant explícita, la qual la podem
subratllar per incorporar-la tal qual al nostre resum o esquema:
“La desertització és un procés que amenaça principalment a totes
aquelles zones on les precipitacions són escasses. La manca de pluges en
una regió determinada condueix a una progressiva desaparició de les
espècies vegetals de la zona i a una paulatina degradació de l’entorn. Si
aquest procés continua la zona es converteix en un territori desprovist de
vegetació i en el apenes sobreviuen algunes espècies animals.”
b. Idees implícites: la idea dominant no es troba explicitada, sinó que hi
ha que elaborar-la a partir de les idees que s’ofereixen en el paràgraf.
Ex.:
“La contaminació de les aigües es manifesta en fenòmens com les
marees negres, que suposen una autèntica catàstrofe ecològica, o la
ausància de vida en els rius. La contaminació de l’aire, per la seva banda,
es manifesta en fenòmens com la pluja àcida, que acaba amb la
destrucció dels boscos, o el forat de la capa d’ozó.”
En aquest cas, la idea dominant del paràgraf hauria d’esser anotada al
marge i podria esser expressada així: “La contaminació té efectes
perjudicials per a la natura”, una idea que es troba present en els dos
enunciats del paràgraf.
En conclusió, per a trobar la idea dominant d’un paràgraf hem de cercar en el
paràgraf una oració suficientment general com per donar abast a totes les altres
(idea dominant explícita). Si no en trobam cap, llavors haurem d’elaborar-la (idea
dominant implícita).

c) Idees principals: són les que contenen informació bàsica sobre el tema
principal del text o d’algun dels seus aspectes més importants. No depenen d’un
altre idea anterior, sinó que emanen directament del tema principal. Es poden
subratllar en vermell.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 11/25

d) Idees secundàries: desenvolupen detalls que amplien, exemplifiquen o

demostren la idea principal. Les idees secundàries sempre depenen d’una altra
idea expressada anteriorment i no se relacionen directament amb el tema
principal. Es poden subratllar en blau.

Exemple de síntesi d’un text

Vegem com s’apliquen els criteris anteriors per a determinar la jerarquia

de les idees d’un text real:

Els ecosistemes

Anomenam ecosistema al conjunt format pels éssers vius d’un lloc, el medi físic
(sòl, aigua, clima, etc.) d’aquest lloc i les relacions entre tots aquests elements.
Un bosc és un exemple d’ecosistema. En ell viuen nombrosos éssers, que es
relacionen de múltiples maneres. El sòl és ric, la temperatura és suau i no hi sol
haver un excés de llum. Aquestes característiques ambientals són les adequades
per als éssers vius del bosc.
L’equilibri d’un ecosistema depèn de les condicions ambientals, el nombre
d’éssers vius i la influència d’alguns factors externs.
1. Les condicions ambientals han de mantenir-se estables.
12/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller
2. El nombre d’éssers vius de cada espècie ha d’esser l’adequat, i les
seves proporcions han de mantenir-se en el temps.
3. No ha d’haver-hi factors externs que alterin l’ecosistema:
contaminació, caça, explotació forestal…

a) Ho llegim i ho subratllam. Els conceptes principals els podem

recuadrar:
Els ecosistemes

Anomenam ecosistema al conjunt format pels éssers vius d’un lloc, el medi
físic (sòl, aigua, clima, etc.) d’aquest lloc i les relacions entre tots aquests
elements.
Un bosc és un exemple d’ecosistema. En ell viuen nombrosos éssers, que es
relacionen de múltiples maneres. El sòl és ric, la temperatura és suau i no hi sol
haver un excés de llum. Aquestes característiques ambientals són les adequades
per als éssers vius del bosc.
L’equilibri d’un ecosistema depèn de les condicions ambientals, el nombre
d’éssers vius i la influència d’alguns factors externs.
4. Les condicions ambientals han de mantenir-se estables.
5. El nombre d’éssers vius de cada espècie ha d’esser l’adequat, i les
seves proporcions han de mantenir-se en el temps.
6. No ha d’haver-hi factors externs que alterin l’ecosistema:
contaminació, caça, explotació forestal…

b) N’hem extret la següent informació bàsica:

Tema principal: “els ecosistemes”. Aspecte fonamental tractat: “L’equilibri dels

ecosistemes”.
Idees dominants (1 per paràgraf). Diferenciarem ja les principals de les
secundàries:
1. Definició d’ecosistema: conjunt format pels éssers vius d’un lloc, el medi físic i
les relacions entre tots aquests elements. (Idea principal, relacionada
directament amb el tema principal).
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 13/25
2. Un bosc és un exemple d’ecosistema. (Idea secundària, exemplifica).
2. L’equilibri d’un ecosistema depèn de tres factors: condicions ambientals, nombre
d’éssers vius i factors externs. (Idea principal, explica un aspecte fonamental del
tema principal).
3. Les condicions ambientals han de mantenir-se estables.
4. El nombre d’éssers vius de cada espècie ha d’esser adequat i estable.
5. No han d’existir factors externs que alterin l’ecosistema. (Idees
secundàries, expliquen una idea principal).

Com veus, el text ens queda esquematitzat, és a dir, sintetitzat i

organitzat jeràrquicament:

1. Ecosistema conjunt format pels éssers vius d’un lloc, el medi físic i les relacions
entre tots aquests elements.
a. Un bosc és un exemple d’ecosistema.
2. L’equilibri d’un ecosistema depèn de tres factors: condicions ambientals, nombre
d’éssers vius i factors externs.
a. Les condicions ambientals han de mantenir-se estables.
b. El nombre d’éssers vius de cada espècie ha d’esser adequat i estable.
c. No han d’existir factors externs que alterin l’ecosistema.
14/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

El resum

El resum és un extracte breu i precís de la informació esencial d’un text. Per a

confeccionar-lo hem de dur a terme tres activitats fonamentals:

1. LLEGIR EL TEXT EN PROFUNDITAT, subratllant les idees dominants explícites,

anotant al marge les implícites i suprimint els detalls i les idees poc importants.
Deixar, si pot ser, només la idea dominant de cada paràgraf.
Ex.:
“El mutualisme és una relació entre dos animals de la qual tots dos n’obtenen benefici. La
relació entre els taurons i les rèmores constitueix un exemple de mutualisme. La rèmora
s’alimenta dels anomenats “polls de la mar” i lliura així al tauró d’aquests paràsits
molests.”

El resum quedaria reduït al primer enunciat: “El mutualisme és una relació entre dos
animals de la qual tots dos n’obtenen benefici, p. ex., el tauró i la rèmora”.

2. CONDENSAR diverses idees en una que les abraci.

Ex.:
“Les rèmores acompanyen els taurons en els seus desplaçaments. Les rèmores
s’alimenten principalment dels “polls de la mar”, uns paràsits que s’instal—len a la pell dels
taurons. En alliberar-los dels “polls de la mar”, l’actuació de les rèmores resulta
beneficiosa pels taurons”.
El resum podria quedar expressat en una sola idea:
“La relació entre rèmores i taurons és beneficiosa per a les dues espècies”.

3. LLIGAR les idees mitjançant connectors apropiats.

 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 15/25

Exemple de resum:

“En l’actualitat, els satèl—lits artificials poden

desenvolupar múltiples funcions.
Alguns satèl—lits duen a terme funcions de
comunicació. S’empren en les transmissions de
telèfon, ràdio, televisió.
Altres satèl—lits realitzen funcions de vigilància.
És el cas de l’Spot-1, que cada 26 dies fotografia tota
la superfície terrestre.
També hi ha satèl—lits que es dediquen a proporcionar informació meteorològica.
Destaca entre ells el Meteosat.”

a) Subratllam les idees dominants i requadram els conceptes principals:

“En l’actualitat, els satèl—lits artificials poden desenvolupar múltiples funcions.

Alguns satèl—lits duen a terme funcions de comunicació. S’empren en les
transmissions de telèfon, ràdio, televisió.
Altres satèl—lits realitzen funcions de vigilància. És el cas de l’Spot-1, que cada 26
dies fotografia tota la superfície terrestre.
També hi ha satèl—lits que es dediquen a proporcionar informació meteorològica.
Destaca entre ells el Meteosat.”

b) Redactam el resum:

“Els satèl—lits artificials poden desenvolupar múltiples funcions. Les principals són les de
comunicació (ràdio, telèfon, tv), vigilància i informació meteorològica (Meteosat).
16/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

L’esquema

Un esquema és l’expressió gràfica de les idees importants d’un text, estructurades

de manera lògica. La disposició gràfica té dos avantatges: amb un cop d’ull podem copsar
l’estructura del tema i, a l’hora d’estudiar, ens jerarquitza els conceptes i les idees de més
a menys importants.

1. LLEGIR EL TEXT EN PROFUNDITAT.

2. REQUADRAR els conceptes principals i aquells que ens ajudin a encapsalar els
diferents punts de l’esquema.

3. SUBRATLLAR les idees principals en vermell i les secundàries en blau. (O dues línies
per a les principals i una per a les secundàries si no es disposa de colors).

4. DISPOSAR aquestes idees gràficament, procurant que predomini el blanc del

paper sobre l’escrit. Es poden utilitzar tota mena de signes personals (fletxes, guions,
parèntesis, asteriscs, colors, diferents mides de lletra…).
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 17/25

Tipus d’esquemes
Recomanam els esquemes que disposin la informació en horitzontal, d’esquerra a dreta,
perquè aquest és el sentit de la lectura i perquè ens permet saber, en el moment
d’estudiar, que allò més bàsic es troba a l’esquerra i que cap a la dreta entram en detall.

1. CLAUS:

2. FLETXES:
18/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

4. JERARQUITZAT:

En la tècnica de l’esquema hi ha que tenir en compte.

1. Un esquema és la síntesi gràfica de les idees d’un text.

2. Elements fonamentals: títol, apartats i idees que composen cada apartat.
3. Cada idea s’ha d’expressar en una línia diferent i ha de dur davant un punt, un guió, un
nombre o una lletra.
4. Utilitzar signes de realçament: diferents colors i tamanys de lletres, subratllats…
5. Utilitzar diferents tipus d’esqeuma segons el contingut dels temes.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 19/25

La confecció d’un esquema per a cada tema d’una unitat, sobretot en matèries com
les ciències naturals, les socials o la literatura, és sinònim d’una forma intel—ligent
d’estudi.
L’esquema és el millor instrument per a refermar el coneixement d’un tema i
per a realitzar la preparació dels exàmens.

El mapa conceptual

Un mapa conceptual consisteix en confeccionar un dibuix o gràfic on es relacionin

els principals conceptes d’un tema. Pot servir per a tenir, en un full, per exemple, la
síntesi de tota una unitat. També, per a reduir un esquema d’un tema només als seus
conceptes fonamentals.
20/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

En un mapa de conceptes, el concepte més general es disposa en el centre o en la part

superior i a partir d’ell sorgeixen línies o fletxes que el relacionen amb els altres conceptes
del text.
Els conceptes se situen a l’interior de cercles i quadres.
Sobre les línies es poden escriure algunes paraules d’enllaç.

Exemples d’estudiants:
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 21/25
EXEMPLE D’ELABORACIÓ D’UN MAPA CONCEPTUAL:

ELS USOS DE L’AIGUA AL NOSTRE PAÍS

A Espanya, la major part de l’aigua disponible, un 80%, es destina a l’agricultura. Les

indústries consumeixen el 14%. El consum urbà és el 6% que resta.
- La major part del consum agrícola prové del reg dels camps. Es calcula que per a
cada quilo de cotó que es recolleix s’utilitzen uns 10.000 litres d’aigua, i per a cada quilo
d’arròs, 4.000 litres.
- En les indústries, l’aigua s’utilitza com a refrigerant i com a disolvent de moltes
substàncies. Per a fabricar un quilo de paper s’empren uns 250 litres d’aigua. Per a
fabricar un quilo de plàstic en són necessaris 2.000 litres.
- El consum urbà inclou l’aigua que gastam per a la neteja, la higiene personal i la
preparació d’aliments, i l’aigua que bevem. Suposa, més o manco, uns 300 litres
d’aigua per persona i dia.

USOS DE L’AIGUA
(ESPANYA)

CONSUM AGRÍCOLA INDÚSTRIA CONSUM URBÀ

REG REFRIGERANT DISOLVENT NETEJA

HIGIENE PERSONAL

PREPARACIÓ ALIMENTS

BEURE
22/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

Preparació d’exàmens

Si partim d’allò que hem

parlat en el principi d’aquest
quadernet, un examen es
comença a aprovar dins
classe, amb atenció,
concentració i
aclariment de dubtes.
També amb la realització
de TOTES les TASQUES,
perquè el professorat ens
dóna feina per a repassar
allò vist a classe.

Ara us donarem alguns consells per a preparar exàmens “d’empollar”:

1. Posar-s’hi uns quants de dies abans, quan el professor ens concreta la data de
l’exàmen. L’estudi l’has de fer en vàries sessions; tot d’una vegada no serveix: es
com si voler pintar una paret només amb una capa, sempre quedaran redols sense pintar.
A més, serveix per a tenir temps de demanar aclariment de dubtes al professor. Si
estudies el darrer dia, ja serà massa tard.
2. Els exàmens es preparan escrivint: escriure a un paper ens ajuda a memoritzar-ho
i a que l’estudi no sigui tan avorrit i tan poc profitós com si només llegim.
3. Amb l’ajuda dels criteris d’avaluació de la unitat, hem de cercar si tenim tot el
material que necessitam (i si no demanar-ho a un amic o amiga) i fer-ne una
recopilació en un quadernet, és a dir, tornar copiar tot allò que ens entrarà al control
de forma ordenada.
4. Confeccionar un esquema general o un mapa conceptual de tot allò que
t’entrarà a l’examen.
5. Aplicar les tècniques de síntesi de la informació: fer un esquema de cada tema i
després, si pot ser, un mapa conceptual.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 23/25

6. Una vegada repassat tot unes quantes vegades i amb l’ajuda novament dels criteris
d’avaluació, anar responent cada criteri a veure si et capaç de respondre’ls tots.
Si en falla algun, tornar-lo repassar.

Algunes assignatures (anglès, castellà, socials) ja disposen dels seus blogs a internet on
els respectius professors pengen exercicis i jocs interactius per a poder repassar la “lliçó”
d’una forma més entretinguda. Aprofita’ls.

Exàmens de llengües (català, castellà, idiomes)

Ortografia i gramàtica: dues normes bàsiques:

1. Aprendre’s les regles bàsiques de memòria.
2. Tornar fer els exercicis del quadern amb l’ajuda de les regles, tenint en compte on es
cometen els errors. També els dels blog.
Vocabulari, conjugacions, verbs irregulars
1. Escriure els conceptes a definir o els temps verbals a diferents paperets. Treure
paperets a l’atzar i mirar si es contesten correctament. Deixar a una banda els sabuts i
tornar repassar els que no o els dubtosos. I així fins aprendre’ls tots.
2. Vocabulari d’idiomes: fer-se fitxetes amb el nom en anglès per una banda i en
castellà/català per l’altre; fer-se fitxes tipus memory amb paraules i imatges; jocs de
vocabulari del blog.
Lectura / Reading
1. És molt important ampliar el vocabulari: en trobar
una paraula desconeguda que apareix sovint a les
lectures, apuntar-la al quadern, cercar-ne el significat
i aprendre’s-la.
Comprensió oral / Listening
1. Escoltar els audios del CD que acompanya el llibre
de text.
2. Veure i escoltar els videos i audios del blog.
3. A casa, intentar mirar les pelis subtitulades i escoltar cançons en anglès.
24/25 Tècniques d’estudi – ESO – Col·legi Sagrats Cors-Sóller

Expressió escrita / Writing

1. Realitzar els exercicis de redacció que proposa el professor per a cada tipus de text.
2. Aprendre’s de memòria l’estructura bàsica del tipus de text estudiat a la unitat.
3. És interessant i ajuda a millorar l’expressió escrita, la redacció d’un diari personal.

Exàmens de mates

1. Estudiar cada dia els conceptes nous i així ho tenim tot fresc.
2. No és necessari “memoritzar” cap definició, sinó tractar de comprendre el significat per
poder aplicar-la després en un exercici o problema.
3. Quan tenim fórmules, hem de saber com s’obté aquesta fórmula i d’aquesta forma
evitem memoritzar-la.
4. Fer les tasques cada dia i així si tenim dubtes, podem preguntar al professor.
5. Repassar activitats fetes a classe sense mirar els apunts i, si es comet error, hem
de determinar l’origen del mateix, i apuntar com podem evitar aquest tipus d’error en el
futur (per exemple, la comprovació minuciosa dels signes positius i negatius). En el cas de
què no podem deduir l’errada, sempre podem consultar el nostre professor.
6. Llegir els problemes lentament i amb cura.
7. Fer un resum del problema amb un dibuix o creant la informació en una taula
(Per exemple, si demana l’àrea d’un triangle isòsceles, dibuixem el triangle i apuntem la
informació que mos dona damunt el dibuix, d’aquesta forma podem classificar el problema
en: donar, trobar i necessita). Quan es tracta d’un problema difícil o ens oblidem d’una
fórmula, una vegada que entenem la naturalesa del problema, podem aplicar el mateix
procés amb els nombres reals en el problema.
8. Al final d’una sessió de tasques, podem revisar els conceptes més importats que hem
après.
9. Fer un esquema general on visualitza els conceptes i relacionar-los.
 Tècniques d’estudi – ESO – Col—legi Sagrats Cors-Sóller 25/25

Realització d’exàmens

Finalment, algunes pautes a tenir en compte quan es té l’examen escrit a davant:

1. Escoltar les indicacions del professor quant a les normes de realització de
l’examen.
2. Llegir atentament els enunciats i demanar aclariments al professor sobre els
possibles dubtes.
3. Començar a contestar aquelles preguntes de les quals passes pena d’oblidar-te de les
respostes. Pots fer petites anotacions esquemàtiques sobre l’examen per no deixar-te
res.
4. Si tens un temps concret de realització, contestar primer els exercicis que es facin
més ràpidament i deixar els més feixucs per al final.
5. Repassar totes les respostes abans d’entregar. No tenir peresa de tornar-ho fer si
et desagrada el resultat i et queda temps per a repetir-ho.
6. Ens els exàmens científics, repassar que no t’hagis deixat anotar les unitats amb les que
has treballat (Kms, wats, litres, m2, etc.)
6. Repassar les possibles faltes d’expressió escrita i d’ortografia. Recorda que en el
nostre col—legi baixen nota a totes les assignatures.

SI ACONSEGUEIXES

POSAR EN PRÀCTICA

ELS CONSELLS I LES

TÈCNIQUES D’AQUEST

QUADERNET

SEGURAMENT PEL JUNY

PODRÀS LLANÇAR ELS

LLIBRES FINS AL CURS VINENT