@ eet AN Flore} Preece oe cera Ponce ea ee aa Cea ie)‘vane de comanca aru pertenirnformaeis seualzada dls trams ober senyalitaat, coneutau Ia pigina web fctl de a Rute de Pera en Sac: ‘wuru.conselldemallorca.net/mediambient/pedra ‘Guillem Alomar Canyelles, Philippe Alvaro rots, ‘Antoni Reynes Tras, Francesca Rotger Moya, Miguel ‘angel Salva Capo, Maria del Mar Taltavull Manchso De les fotografies: Guillem Alomar Canelles, Philippe Alvaro Frott, ‘Andreu Bestard Bestard, Pere loan Oliver, Joan Pons Mescuida, Anton: Reynés Tis. De la rovsié ingistca: ‘Serv deflora zac Ungitea del Carsallde Maloren Det disseny: Dione Fars © de reac: Consell de Mallorca Odeltex: Consell de Mallorca (© dees fotografos: ‘Conse de Mallorca | autors Esielb: Desembre de 2016 Dipdst legal DLPM 1243-2016 Meee CR eT air Itinerari senderista per la serra de Tramuntana INTRODUCCIO 2 a Ruta de Pedra en Sec 2 Linear avui a La pedeaen sec 4 la fauna 6 lafera 4 Lecfestes 10 El patrimoni 2 Ele museus u IMaode dinformacss excursions(MIDE) 16. Mapa del GR 221 18 RUTA DE PEDRAEN SEC a ETAPA2 Estellencs-Esporles 2 ETAPAA Can Bol- Mule 36 [ETAPA 5 tule -TossalsVerds 46 [ETAPA 6 Tossals Verds-Son er 58 _ETAPA7 Son Amer-Pont Rom’ % ETAPA 8 Port Rom’ Port dePallence 8 VARIANT A S'Aeracé 0 VARIANT 8 Gaat28 00 VARIANT C Cais 12 VARIANT 0 Cestl e'Alaré m \VARIANT E Sa Costera 132 VARIANT F Pas Us 1a REFUGIS 153 INFORMACIO D'INTERES 163 LAMINES:INTRODUCCIO LITINERARI AVUI Disposauen questa guia de 164 quilémetres ober i senaltzats, dels ‘uals 91,7 coresponen a itinerar principal, que us permetranrealtzar tram entre Estllencs | Esporles, | enilacar Dela amb el port de Pollenga.Elsaltres 72, qulbmettesformen par de es variant, dees ‘quale pace fe a de #Arracé a call eta Gramols la dee Capella a Estellens, la de Cala a Puigpunyent, Ia de Tessas Verds a Orient, la de Binbassia cala Tuent ia del pas Ls. I Consell de Mallorca no es f2 responsable de les possibles limitacons de pas.od altres problemes que puguin solr en els tramsque estroben en projecte ine estan senyaltats Tampoe ‘noes fa responsable de fa Informacio que puuln donar akras ‘ules, pubicecons 0 webs.LA PEDRA EN SEC ce6, home ha model Tha generat niques | alt valor etnolbgie, jenna seletat dona cultra tranamess eracions. La complestat a qualita: de les bres e famo ext fel fie de marger, amb gran traded mb canebvements tenes notables,LAFAUNA La serra de Tamuntana és findret amb major valor ambiental cella, Les seves muntanyes s6n el refugi de moltes especies singulars, ‘especialment de gull peiatera, que criaen els penya-segats vors fa mar, ce falco mar, excusia cela ecterrania | da voltornegre, Aalzinar tobam una gran vaietat de petits ocllsinsectvors,com el ‘ists | estrident fereerico 0 el diminur passaforaci També hi son freavents els que tenen una deta granvora, com el pins -un dels més conta o eld. Ele pinars s6n habitat de diferente especies de busquerets 1 del teencopinyons, omb el bee tort per oder obirlespinyes. entree ‘xensos caritars | ales espals ‘bers sen e refugi de les perdius © del norrec, un pett busquerat ‘endemic ce Balear Ahiver, fugint del fred del nord, arriben a aquestes contrades el ‘ones ropt les deren especies de tords, mentre que, durant la Primavera, altres gcells venen Attica per eriar. Es el cas del mmenjarosques, petit calle color {risque justia slesrostes terres, fel caperigary odel cucu dun cant rol carcteretie La cabra orada és nlc mamifer que veurer amb regularitat. La sisminucié de ly pressié humana ha convertida en una especie molt ‘bundant | amb una forta incidéneia sobre la vegetaci, Daltres mamifers, com Terigé 0 els pets carnivors que ‘Serupam. amb: et ‘nom de slvaging, ‘com el mostel, 1s SBenetatelrmart, els ‘bservarem smb Sifcultat 9. cause els seus costume erepusculars nocturne. cogs norte Fedlao1LAFLORA Loleiner &s ts comunitat forestal més caracteristica dela zone, forma ‘extenos boscs,expecialmenten es indrets més plujasos. Fins fo pac s'han explotatsstematcament per elahorar carbo |, en consequénci, {tenen un sotabosc empobrt, encara que hi poerem observarlarbocera, Tladern de flla empl el marfll, theura oa falguera, kx el costes més asl | ns zones mens poses domina lastfar | les ciferents garriques, sovint cobertes de pinay, amb Tompudal bord, alodem oe ls estes gnoalb mutt ls caritars s6n especialment abundarts i configuren una gran patt Gel paisatge desde la costa fins als punts més alts Es caratertzen per Is presancia cel crits, une grominia de grons dimensions sfavorigo hitoreamene amb periciquessocarvaces er alimartarel amat Les parts ates de les muntanyes tenen una aparenca rua i rocalosa, result de les condicionscimatiques, de a pressioremadera | de les Cabres, perd amaguen una interessant vegetacid amb un grau molt tlevat cespecialitzac, 1a garriga de muntanya és, e'alta banda, molt rica en endemismes, com festepajoana amb les seves for rans igrogues,Festepablenera, Ta brutbnica, | un conjunt Aespacies que formen coi nets espns, com Feorba rates Slane, Vetoraaerates neare, falacant! o Faria de manana {nels penyalarsabunden les plantes exclusives de les Balears, en general de for: sans colors vstosos. Ese fas dela macaneli ia col de penyaclaviolet de penyal També refuglats en indrets esquerps observarem festimanis duns flara més Sbundant alte temps, com Tarore de vise, et Boi, rotabor, elteixo lapomera bores, 4 61e70 one in 221LES FESTES Es pobles liogarets, amb el seus carrerons empesirats, les rentadores Hef eases oferelien als vaitants moses Interessants darquitecturs popula. itineran permes, ames vista dversesconstrccions eligioses fire les qual destaca el monesti de Live, am la seva basic els porsets del segle XV on romanien els pelegrins es sevescavaleacures, Les batalles de moros i cristians que se celebren a Séller ia Polenca On, sens dubte les festes mes coneguces que es poden gaudi al ‘oltant ce la Ruta de Pecra en Sec. A Soller, el Fete loc el segon tdlune de malt commemars la derrota dels pistes que atacaren Ia wal" de maig del 1561 12 dagost als polencins viven amb gran intensitat el simulacre dels batalla contra el temible Dragut. Tambe a Pllenca,| per sant Anton, ‘els homes del pobletallen un pide la possesaié ce Temelles el porten 5 lava, on ele més agosarateprovaran df enflae ‘A santuarl de tlue ef moment amb més trace | emosiitat és el 24 ‘de desembre amb el cant de la Sibilla ales Matines, declarat per le UUNESCO patriman’ mmateral de Ia humanitat Tary 2010. El segon cdiumenge de setembre te loc Ia Diada de Llc, amb actitats ce Tot tipusiya pci de setembre, hha la pujadaa tlue de la part forana, fen la dual els pobles de Mallorca pelegrinen al Santuad, mentre que Palma ho fa el primer cissabte o'agost, amb la coneguca mana des Guella lve» peu Vesta de estcis en qué tenn lac ls festespatronals,comla de Sant Joan 3 Dab, lade Sart Bartomeus Soler en aquest darters dos pobles 5 fa un cortefocalaplaca de la vila que congrega gran quantcat de public. El poble de rornalute celebro les festes patronals el 8 de Estembve, is de Is Natwitat ce In Mara de Dac, el matsix cla ce Banyalbufer, que t per patrone la Mare de Déu de Seterbre, La primera quinzena d'sctubre té loca Espasa Fira Dolga, rant fa qual el poble es canvertelx en un gran mostragor Ge to pus de Febosteria Altres ies tematiques son Agricole, lamadere|Artesenal ‘al primer cap de setmana daria Andrats, ila del Vii del Formate ‘Stollen, que organiza apofitant i festiitat da 2 correc ster [eli221EL PATRIMONI Elspobles els logrets,amb el seuscarteronsempedrats, lsrentadores Hef eases ofereen als vaitants mastesInteressants arquitectura popula. itneran permet, ames vista dveresconstrccions eligloses fire les qual destaca el monestir de Live, amb la Seva basic els ponets del segle XV on romanien els pelegrins es sevescavaleacures, També destaquen les esglésies parroquials de Dela, Sanyalbufar, Etellens Soler, scuerta carrera amb a fagana modernsta Especial esment sha de fer de Vermit’ de Son Amer que mostra la senallss dela vida ascites dels ermitans de Forde malloraul de sant Pere sane Pa. les cases de _possessié centraven la vica de fa ruraia ‘mallorguinaiveren elnuci de proses, de tal manera que ‘moltestenen tfona, casa per ‘les collides dolva icapel, 2 més cestables, sestagors | Sltres instal lacions per 2 animals oper emmagatzemar ls productes. de [a terra. Diacord amb. Ia seve Important, malts presanten Un aspecte seryoria | sovint tenen corres com a element fefensia. En son une bone ‘otra les eases er Collet = fstellencs, 32 Saronia 2 Banyolbufar i Mulete Gran 3 ster (A. Esse de Son oan Bet (De) 1 cesee tts (Chit) agli ae ont totes Se) [e221ELS MUSEUS, Entre moltes de les visites possibles que oferex a rut, propera af poble spores, trobam a Granja, antiga possessiGamb ura exposé ‘etnograien centrads en favs rural malorquins Al poble de Deid, ol Museu Arqueoligic guarda objectes de les ‘excavations arqueclépauesipaleortoligkives dgiées per W. Waldren nals afores, en direecio a Soller es treba a Fundacio Robert Graves, ‘asa museu delllegat de escriptor angles, A Séller, el Museu Balear de Ciéncies Naturals divulga el patrimoni hatural de les lls Balears, En el centre del poble, prop des pia de Ia Consitueé, el Museu de Sller conte seccions arauedlogt, de belles arts etnclogo. 1. se Soler de ies Naar (er) lr ovine te) Eder ‘Alterme municipal 'Escoreatrobam el Museu de Luc, amb dferents Sales Gedcades a arquecloga, a orebreria, a indumentia,aimatgeria devote, a cerdmica, a artesania text una pinacotece, Finalment, a Pollenca es pot vstar el Museu de Pollenga que conté seccions d'arqueologia, de pintura gtica | de pintura contempordnia, També trobam el moseu | fundacio del pintor Dionis Bennassay | la Fundacié Marti Viceng amb exposiis de obra escultrica | pictoria aquest autor d'una mostra txt221 METODE D'INFORMACIO D'EXCURSIONS (MIDE) informaci de referencia ore dean de pujade esr de boiada dscinca oneontl ‘ius de ecoreput informaci de valoracis By Medi Severtat et meat natural 1 Eliedl ro esta exept de riscos 2 ina més don fecorde ric 3. Hibs dveros factor: dec 44‘Hiha stats factors de ee 5 Hina mote actors ceri Iona Ofek per rears en ner hy a canteen eee 2 Senge semiac que ndgurn acotnuat 5 Riper uideetcecopecee cide peogsie porter 4 Bagen tongues reac de nveen for de wast 5: Lanne esmerempuoperohsics eshon evo gf Doblsenane feat eel speament 1 Mane persupertce sa 2. Mane per camins de eradura 3 Manca gersensexcalonadeso per teens regulars 4 Calas mans pr mantel 5 Requeren pss scald petal progres 62 GRE er ctanstiel pe son sarsenst rot pc caret 1 Finsaah demon eectva 2 Misdt hifi 3h demarea efecva 3. Mésde anime ohde mana eterna 4. Mis de 6h ifs a 10h dem eleva 5 isd 10hdemona cfecive ELMIOE ext recomanat pera Fedora Espanyol dEsprts de Muntnya Escala FED} a Federacs Aragonesa de Montara (FAM), Proteca ‘lai! Govern args lates enctats. Mes informa sew euromige nfo 2)RUTA DE PEDRA EN SEC GR 221 —— Tram obert = Tram en projecte RefugiRuta de Pedra en Sec GREP) raed See ae) Corer aes Corecess AZ ard ae poe ae a ee) NALIN ‘SiArracé NaN) Galata AZT Cais NEY ear NLA aSE ANS en ESPORLES Ree an ea eee eed Crees ee ree) nee a ieee cee Cane at race peeves ger ea eee es tle er ert eerste a renga aria an ee ae ‘la divides en dos, adquirei un protagonisme rellevat meee ere Ler) lie roe Serena ee able ae 4hS0min calm 598m aaae mPre ee aa ‘Stuam el punt de partida ala placa Constituié ol Estellencs, des fon ensign cap 2 Sanyalautar parla varera ela carretera Ma- 10, Pasram ‘ora lesantiguesrentadores lala corbasepuent debama carreteraper agafar el cam etal 'Estellencs, que trobam ala nostra esquera. ‘Amb suau descens ens apropam a les cases de ses Amiges, en un palsatge dominat pets presencia del puig de Galata, i cesprés una breupulada, cbsenvama ponentlescasesdesCollet, amb seva robusta torresde defen, Retrobam aa la carretera Ma-10, que seguirem amb molta precaucls pel marge esaverra en dieccd a Banyalbufar, fins que despres dun ‘evo malt marcatsorgeia la deta un vial que ens permet arribar a les cases de Son Serralta, després de les quolsretrobom el cami de Ferrara, per on consnuam sense gate desnivll fins alafinea pica de Pane Travessam la carretera daccés a les cases d'aquesta possessié, 4 comengam Yascens que ens dur, amb alguns revolts, alo fort des Ob, CContinuam a pujada finslabarera que déna entrada afinca des Rafal, entre marladeseflivar, arrbam a una cri, El ramal dela eta ‘permet ana fin Espores oles cases de Plarcia,par@ nosaltes seguim ret tt sequitveim al fons les cases des Rafa, bal de les quak passa Fitinera oc desprs inciam el descens envltatsde majades, pe! tram conegat com s3 Costa, que ens duu a eonnectar novament amb [a carretera ‘Ma-20 | continuacié seguim per la voravi fins a aribar a Banyalbutar | Ia placa ela Vila, presiida per FeselésiaparroqualiAjuntamen. Acuest {6 un bon moment per fer Una aturada © per aprovisionarinos de ‘auevuresisigun. [eli}221 rapa Des dlaqul anar 9 cercar el cami des Correu. Agafam el carrer rast Jeroni Albers, primar, tel carrer de a Font dela Vila, després, per enllacar amb el cami des Corre, Aguest s'enfila amb fectapendent entre majades amb ceps de malvasia, olvars {algun pinaret,ideba, sempre ala deta, dos caminois, un {que seguediclasiquia de Dal tora al pobe, un ate, de recorregut més curt, Que aribaa la font cia Vila, ana Sutgencia que nodes aigua luna part Important de Tes ‘marlades del municip Aribam a Ia crulla amb el ‘amide crea de lana, amb les ruines de Ia Guiveria de Son Sanutges 3 la dtet tes cases de la possessio mes ela, on seguim tot dret per lun sender que. sfestreny, delxart de banda itambé aa theta el cam Vell de Panicia, ers endinsam perabinat gy oc despréstrcham una costa empedraca, cacurada fatura, que ens ual call des Pi, punt einexié ce Vitinera, ces clon continuam la balkada, sempre rodejats dalzines, amb un sotebosc on abunden arboceresimurteres. ‘Ala nostra esquerra surt sera des Moro, una eixamplada neta de ‘vogetaié que consttuelx una bons tla. Passam darprés el porte cue assenyala la parié entre les possessions le Son Valenti ses Mazqueres| ne gaielluny, sestam atens, podem veurela petite marca situada enmig del cami que rep el nom dasa Potada des Caval ‘Aguns revolts més all trobam una paretcabrera que ens separa dels ‘onreus de Ses Mosaueres que déna pas a un tram de ferm empedtat reseatat ce obit races la feina dels margersdelConsall e Walloca [Afinal, arnibam ala careters de Sanyalbufara Eeporles Ma-1100, que cream per seguiren parallel ne a superar el torrent de Sant Pere pal pont de sa Turina. Unes passes més erdavont, envltats de plata, ‘eixos ims, tornama travessarlacaretera en pocs minus aribam ala placa ¢Espanya d’Espores,on acaba lacaminada.PUNTS D'INTERE: PAI ‘Amb sols 50 hectirees, aquesta possessi6 és una de ies mes grons del terme @Estelence | com a majors de as de Is serra de Taman tana dsposava una tafona, jaque ol eral seva principal productié. Destaca pers fabretot per in sova torre de dlefenea,datac del see XVI Mdeclarada Be dinerés Cultral des de! 1993, Els senyors a'aquestes cases, amb traces del seu passat forificat, ‘ontrolaven fanomenacla Cavalera stellenes, un institut creods 211234 pelbiche de farcelonal que els obigavanicialment 2 mantenir ‘dos eavilearmats per als defersa dell | per contra ele conceals Jurisclecé sobre tems civls | criminals el det a percebre rendes | ‘ets senyorials La possessis ocupaya una gran superfcleperba al sagleXXXcomencd Ln poces de paret ac que dond loca ates propletatsd!importoncs, com ses Amifges, que queds també vora elnestre inerar [eli}221 tape TAT Usigua aquest fontryol, no aire abundant, veu ta um entre dues rogues | es ‘ahalte fins aun abeurador ‘Stust vorael aml, Aun cosst Weim lo caseta de la font de $'0b), bastida de pedra en sec i coberta de teula drab, que ntigament donava_aboplue als. trebiiadors. dela ossessi6. Un poc més en es {roben lee restee sel graner {des delme una construecisan Sestojava Voliva destinada a Dagar un post que suposava, tina desena pat el colita, EOI la possessié des Rafal sempre ha estat ligada a une tradicié ‘antaemagorica, mb Ia eva torre Ge defensa com a protagonists, CConten cue els rumars de certes histeries misterioses aribaren ai marquis de Campotranco, senyor de Plancla | daquesta casa, que decid passarhiuns des La segona alt dasperta amb un enrenou dforigen inexplicable, | a ontinuacié va sec com pujaven le escaes, rrossegaven unsgillons Flovertaven abrit el pany amb volénco, La porta sobri de pinta en ample, parentment fotz sola, i quan tod al It, comencaren uns laments esparifosos|fortesemmpentes ala porte, quecontinuaten fins 2 trene dalba La noticia dels fts es va estende arreu ia torte del Rafal passa a nomenar sels Torre de ses Animes, dluen que encaraavules poder {entielsgemecs de anima en pensSa -Aquest sender de bella facturamilrsvistes comanieaEstelncs amb Banyalbutar, era una lteratva al cam etal stellen, que passava més aprop de la costa | que per aie era més perils | exposst a les ties dels cosas, ae nertaven capt al vatgers PoBEIOS Per Fou molt transit per colidoresitragines, a que també donava aceés les cases de lanicia 1a Puigpunyent aa, després dun larg period Tancat, en padeu gaudi els senderstes graces al uta inciada per Trjuntament ies entiats veinals, amb el supart del Consell de Nalloren. Ear Lesglésia parroquial de Banylbufares constulcurant el segle XV1, en substitucid ‘Puna ata situade mes aval aque els pirates varen desta Biverses mociicaions I han donat fspecteactual ambuna Sola nau, coberta de volta de {and elvidda en quatre trams, ¢lpresbiten | quatre capeles laterals. Hi destaca una Mare ‘de Da el Roser elretaule de Sant Pere, de Gaspar Oms, que data del 1584, atx) com el tmagnif orgue baroe del segle XV del desaparegur convent dels dominks de Palma SAI ‘én una de es principals mestres de poate de pecraen sec della ivan ligaess un important sistema dirigaciscrginat Gurant la tdomracis musulmana Fins nal del sele xX fou important el conreu de a mahasia ped, {jan Ia fit loxera rash les vinyes, Soprafitaren les marjades pet SEmbror hs potates especialment, tomatgues de romellet que Sexportaren a Catalunya | que genefaren un important movment ‘sconmic |i constrvcno de nous snfregs i marge, Des del 1995 sintenta recuperar la varietat local de la malvasia, una inciatva que, site i, suposar® assegurar la preserveci luna part ben rllevantd aquest pasatge agricola 221Casal on se situava la seu Gels serwors dela Baronia Ge Sanyalbufar, que fxercien la uriediccio feudal sobre la cantrada. Lescases actuals caten del segle XVI en destaca la corpulenta. torre de defense corcnada per mensuies I que tance, al nord, una clastea fencisador, presidia per tina cisterna I per un arc Febabat que uneixdos dels Cossos de testes Al costat del cami des Coreeu hi ha les runes aguesta instal lacid de comengament de! segle 26, que's'limentava de la pedrers cal pug de Son Sonutges. El pearery era cuiten elfora uns S00"C pet aconsegut al gx que, ‘esprésce mak, semprava fenla construc, 4 reir du 221 Era ta principal via de comunicacié entre Banya bufer, Esporles | Ciutat, fins aa eonstruccio de la carretera actual a bs metat Gel segle x Amb totaprobabilitat segue el tracat de [a corrara de Bamyalbuta documentada ja ‘on el Libre de) Repartiment (1232), obra que recull dlvisié de Tila entre els Imagnats que havienreclzat Alresume ena conquecta fe Mallorca. cami conserva alguns trams "amb un fempedrat moltelaborat ice tran amplaia,especiaiment* en elvessant dEspories. conse core Ned SET Petit coed suat en una roca cenmig Gel cari des Coreu i ue lallegenca atribuetca la Detjaa del call de rel En Jaume, amb el qual el ‘monate'aconqueridor de ils [Brecon fini tot, paeeava 2 Barcelona amb gran salts; lina legenda que esrepeteix fen altres inarete dela Beogratiaillenca,fei}221 tapaz PE Té forigen en 'alqueria musulmana d'Api, que entre ls segles XI Situada a Esporles i dissenyads 2 Xv'va pertanvera ord cel Clster En terres @aquesta possess6 nex comencament del segle XX per Ta font de sa Granja, que altre temps movia un gran nombre de Farquitecte Gaspar Bennassar, € molins'que fou farigen def industrsinoari del poble d'Espores. restil neogétc. La seve planta és La possessié esta presidica per unes cases seryorialsconstrudes pels basiical dluna sola nau, amb voles Fortuny durant el segle ull hi destaca Tespléndida lltja amb ares, een si aa smb colunines joniques als ardins amb arbres monumental, a cada banda. Destaca Tesplencic Bequest le Fetaule barroc de altar major, de ¥ 0.500 mitjan_segle xvi (que amb fnteriritat era at convent de Sant Margalida de Palma}, alt com els retaules del Roser, de Sent losep ide Sant Anton, tame del segle XV Stuat2lavall que forma el torent de Sant Pere, ré una poblacié de ‘Boe més de 4.000 habitants, {economia era bisicament agricola, Famadera i frestal fins que ala primera meitat del seg XX snicis Un proces sinustrati2ace | es eraren fabriques tots, de paper | ‘de sabe que aprofitaven la forcahidraulca de ia font de sa Gran, al ‘matelx temps que es construfen nous edifls dest neoelssic | ‘elerisa, -— tana? === Ruta de Pedra en Sec 1) Punt interes IG) Font. a Tove pisdes carey Pantages’ Agula PORT DES SE CANONGE ‘Son Bunyéla ‘Ses PlanesCAN/BO] Pane Eom et parent Cie Senate corer hye ots eee ee kere ene dee Pearce rere Pe ear Woes tee eres Sn ae rere ers Petia er ene een Seer et patent ataraees net ce eenec sto eee Fe refuge can oi (225 m) “A refuge Muteta (110DESCRIPCIO DE L'ITINERARI es del efi de Can Bo ens dirgim ala part alta de Deié pel carrer del bishe'sim6 tau, continiam pera costa ten Topal, despre, pal carrer del Pond, on es tra Fajuntament, passat el qual robarn ls caretera ‘de Del a Sle A Tesquerra sri el cami de sa Cla ode sa Vieyeta, ‘que pasa ora Fexcoia municipal que tavessa resvegadesiacareters Sela cala de Dela ns 2 arriba a ses Passadores, on un pontet sobre el ‘torrent Major permet tomar a Gel pel cam’ des Ribass05. "Nosaltres elepim, pers, el sender que hha ala eta Es tracta deleami e sa Pesta que, er pujaca leugera, ens du fins devorales cases de Son Bujsa i, despres, una alta vegada fins a la carretera Mar 10, que resseguim uns cinc-cents metres per on hem danar amb compte 3 ‘Causa de Felevat trent de vehicles, En arribor al petit nuc de les coves de Can Puigserver, deixam la {Grrtera | en desulam per un cam stat ala dreta, que tanscorre entre ovat, primer amb una.ceta incinacis| després planes. Superads ‘una Tleugera pujasa,trobam el logaret de Son Coll,» poca distancia Sel qual se situa font ce ses Mentices CContinuam pel cami fins @azzolic uns breus revolts coneguts com es Grave, que ans permaten arribar aa Plana Valera de Can Prohom ‘Des oa Ja podem veure ia val de Sle, amb el penyal des Wig ‘al fons. Ja dins el terme ce Scler,trobam les cases senyorials de Son iMicoi de Con Prohom la capella ce Castell, davarsla ual ers desviam peleam/de fesquerra, fins» aribar ale cartetera de Dei aller ben avant las cases de Can Blada. Just al costa, sinicia el cami de Son Sales, perénosaltresseguirem, sempre amb molta cura, la carretera ‘de Dein Siler en drecaié nord’, poc despre agafarem un desviament ‘2ma Greta que conduelc ala urbanitzacé dels Bens All ‘Abardonam aquest vial en una volta molt marcads. Després, dear ‘2 Fesquerra un ramal que va en direccié 2s Canons | eonticuam en Girecco 2 les cases de Muleta Gran, Abans @aerbarh,trobam 3 Tesquerra una pista forestal que continua, ara ja convertida en cam te frau, a través del sementer ce a feta Gran. Srimey, passam er un alia després, vora un fom de cae, per artibar fnaiment al refugl de Muleta = 221 Urs Situat en elvessant nord-ocidenta de la sera de Tammuntans,gaudeix «una stuacio prileiada, entre els espacats des Te ies aigesblaves fe la costa nord, Pet la seva bellesa sho conver en un dels indrets turisties més coneguts de Mallorca, ner on han passat artistes Garreu del mén, alguns dels quals deseansen en el petit cement El poble &é Vorigen 9 Felqueria Adaya, cadida pelvrel a Nund Sang ‘quest, al moneste de Is Real Constr enter ds Pug, té com a inarots Gestacats Tesplesia Darrogual de Sant Joan; el cementir, que és ai ostt laa hicrblica, amb es. fonts, els fentagors | sis moline alga, | les cases, amb interessante mostres de Farquitectura popular de learea de Tramuntana [En aquest indret hi hava les cases dela possessio de Son Muntaner, acauitda progressvament a partir del 1619 pels monjos de Sant Bernat Ge la Real de orce del Cer, fue edficsren una casa nova Sobre antiga | engrandiven la propietat, 1s convertiren en Una de les més importants be Dela, fins que la desarmorst zaclé els obliga a abanconaria efnvsvamens fany 1834, Tot iain, ls cases conserven Una part important del seu valor arquitectoni, del qual Aestaquen a tore de defensa, sillada dela resta debs exis; ios restos de la muraea, vora Fanti tragat del cami Ge Son Calla tafena I rato privat, fon te celebrava ia dada de Sant Bernat.Desprs de la conquesta de Mallorca, e ei Jaume I ced Talqueria de ela a Nund Sane, que la vegada, concei el dominid aquesta porcié ‘2 Pere Mato, de quir'azafsnilalment el nom de na Maton ‘Amb el ters, la propietat es cv va conformar el logaret de Son Call, on nabitaven més de cinquanta persones al comencament cel seqle 20 que encara aul conserva tot Fencan del passat 400 a ‘Anomenatavuitambé camide Son Colo de Castel, antigamentrebis fet nom de com! Btmunt, per éiferencisrio del cata rial de Dela 3 Sle per Uucalan, ve discorre. amb algunes \atiacions pel que avui ela carrtera te Dela 2 Séller Funciond com 3 principal via e'accbs 9 Ter cases de Son col fins 2 any 2911, quan e= onstrul a caretera de Con Miquel. Aquesta possessi6 prové dura segregacié de Can Prohom | ests ‘documenta des del 1682. Hi cestaca I facana de tres plantes, amb ‘el portl fora are rod, 3 [e221 rapa La possessié pren el nom dels Estades Prohom, que en foren Droplets durent sees Formava Part de Castells, juntament amb Fes possessions d/Alcanasser, “Muleta, refugl de Tossale Vera (525m) “Af refugile Son Arner (530 m) GB shoomin 89m & 88m 158471 m Coe eee | GS tere ere teeta ee eee nt eee as irae eta erer elDESCRIPCIO DE L'TINERARI La primera port del recorregut, fins a arrbar al pratde Cobar, coincide: ‘amb el fra de etapa 5, ce manera que camencam la caminada vor2 ‘lrefugicle Tosals eres on trabam un cemialesquerra uses digetx 9 53 Coma, mentre gue paratlel a reugl comenga el que nosalres Eeguirem. Un poc més amunt descartam uns desviacoa esquerea (3 Cora}; mes ens, una aktraa Ws creta (Mancor En aribar a un tereny més planes, Sescebrim, daval les penyes de sas Capelltes, les runes de ses Cases 4 Valles i delxom de banda el cami de Maneor que comenga ala deta, Contiowam vor races Sementeret {ne gai lluny veim el pou de sa Bassol,resquardat amb una coberta se pec ensee. To: una ens ere Samper una zon dalznar que ore el torrent dee Corral Fale A Tare cose ee deta a canaleta da ont des Prat es Arcs, que permeten que ipodemelstngyalcostat del torrent lung construccié que correspon a un Gels cups des Malinot Travessam el curs daigua esmentat dues vegaces | aviat ens trobam en fh bifureaeis el can Almas | se seller, a esquort, idl cami dos ‘Koma CComeliar des Prat, ale dreta, per on eu minuts després un pet ramalens permet arbar2 Ia cabaloso font des Prat, abans o'incior Ia forte | spetingudapujada que ancha de permetre aezohi el cll ‘de sou Cases de Neu, Una fta cestacaca mig comellar 65 a font den Gallina, on gran part de Fary podem ‘sbostarnos dsigua “Tot suit trobarem a cosa de neu del comellae des Prat, dominada pels espadats de la serra des Telxos | el Marsanela ‘Una vegada stuats a Nanomenada paret én Rub, que ‘separa es dos ves, hem ce dear el cami que baa pel comalor de ses Cazes de Neu | ans hem de desvar per un tiany situat 2 Tesquerra, per davall els penyals, fins a trobarla casa de neu Redona d'en Rubi, Des dlls cexcstingetx ol colds Telegrat cap on ens hemdedirigir Fon trotam la easa de neu de Son Lic La taltve costa la casa Gran, 4 Eien tapas ‘Acontinuacé, descenclm pel comellar en dreccé est el creuam ens igi alpuig den Gableu, que devam 2 a dreta per 3propar-nos ala asa ce neu dlen Galiley. La visita a aquesta installacié és ben Fecomanable, (tan sols ens hem dallunyar de itinerarl uns quants metres en arribar a pla fen Gailey ta balada a Uc es fa per les votes den Galle, a ial de les quals fs troba la easa de neu de Son Macip, restaurada i que esta amagada entre les alanes, Elcamy de ferradura déna pas a una pista forestal que, entre restes de ‘nombrosos ils de jade barrages de carbone, porta directament 3a paret que fa de part entre la ineapLblica de Son Macips2 Mola {ca Samitger.Traspassatel pote ens ciigim ala carretera Ma10,a la vorera dela qual es troba altna des Set Cima Un cami empedrat que té linia a prop d'aquest arbre centenari ens permet aribara ve. Abans, pero, trabarem lexigua fort des Vim 8 continuo, el cami de carro que es correspon amb el cami Vell de Soller que resseguirem un centenar de metres. La font Coberta marca la crulla amb el can Velde thu, que deliarem Ge banda per anar en deccié al monest. Sense aribarh, iinerat passa per Cas'Amitger per lacreudes Barracar i cesprés continua per Bivorera de la carretera en cirecci6 a Pllenca, fins que, uns cent metres ‘més onli trobam un portll ala nostra dreta des del qual estngim el ‘moll Luc Hipassam pel costatiseguim caminant fins que enlagam amb el viarany empedrat que ens porta fins ales cases de Son Amer.Crs ‘També coneguda amb el nom de font de Massanella, ja que abastava ‘oniginarlament a inca del mateixnom, a traves dura eanaleta que fou constrlda sota a dieccls de Montserrt Fontanet {ll dela fort esta cobert per una capelieta de peéra en sec tancade Jam una barrera ce erro Nidamanc entrada, hina la inscripeis: «Font de Matsonals 1742, rove des rae La trobam documentadaja e1 1636, 6s de planta eliptica lest stuada 2a coma des Prat, que separa el pulg de Massanelia de la serra des ‘etsos, Sema que antigamient tens lacoberta de teies|asvotants, podem cantemplar al pono dels nevatrs. Ee Ubicat sota la serra des Tehos, aquest dipast de new te fa planta quasi ehliptca, Apareix docu tmentat el 1637 | sembla que ol 1728 fou objecte dduna gran reforma. Shi ‘emmagatzemava la neu ‘quedesprés.raemprada mb fnalizatsgastrond. imigues © medicinal, [e221 tapas TTS De planta el-liptica, conserva les restes de tres bombarderes, els finesxrons per on sabocavala neu dels brancals Gels portals. A prop, hina un peti pou el porto dels nevaters, de planta rectangular t amb cl sostre exbucat, Les primeres noticies que en fenim sn del 2721, (quan el propietari de s2 Mola | Joan Sastre de San Lue acordaren Construirla en egim eestabliment,TT] ‘Aquesta case de neu &s de planta rectangular, amb els laterals cuts {artoconits sth pot veure el que queda de es lloses queformaven part ‘de les bombarceres, | també els vestigs dels dos portals, més, hi he les restes dl porse dels nevaters| cues marades. La casa es trode sdocumentada a part cel 1637, | els dferents paredars que poder eure al diposit de neu ingiquen que ‘hi varen fer reparacion: AEN Dipdsit eiitic que tena ls coberta de doble vessant. Conserva une {los bombarderes am I linda de fasta. Al woltan tame pacer vyeure elon delsnevaters, de grans dimensions que ongiariament ‘estava cobert smb ceules, fou construlda el 1692 per ordre d/Anteni Cotala Gatiew, | 'any seguert J funcionava, fins al 1908, quan ‘Sabandond defingwament L¥equip de margers del Departament de Medi Amblert del Consall de Marca varesauar, ene e 20092019, 1ca9 Gene el pone els nevacers. ‘¥ coro de nv Gate 221 PLIST Aquest cami deferradura, ‘qe tambe han rehabltat els margers del Consell de Mallores, fouconstrattper Miguel Catals Gaeu per oder accectr a les cases fe neu que hi ha als voltants del puigque ports el Seu nom, un ‘dels Conjunts deepiotaci més Imporians de la serra de ‘Tramuntana, El camt descr una série de revolts per superar els falrebe 250 matres de Sesrivell que Bi ha fins a plan estroba Incasa de ev d'en Gaile, Vole den Gots er Dipasit de neu de planta elliptic restaurat entree 2013 el 2014 pel Consell de Mallorea, A prop hi ha es restes Gel ponko de nevaters, ce planta rectangular €s una de es primeres cases de neu, doc.mentada Bel 1616, encara que també deka & utltzarse molt ava, f2 que 3} Final del segie Xvi estava en runes, ETTfe) Font Coberta Prop de santa de uc os trobala font Cobets, que al sele XV foucedida per Francesc de a Coma perqué es pelegrins el monesti es provelssin. ‘aig. Eraconepudaantigament com a font del 0 des Pls Unportell amb braneals motluratsdéna accés aun recite allargasat, ‘alfons del qual hf fa font fun ninaol amb una imetge de a are de Déu- També hipedemobservar dues pices: una record la restauraclo de Ta ont de! 1890, | Talia té Teteut de lve, juntament amb Uns Inscripeié cecicada ala Mare de Déu amb data del 1508, Situada davant Co s'Amitgr, és un dels goigs que etaven repartits pel ‘ami Vel de Lue per acompanyar els pelgrins quan pujaven cap al santuar. Lemplacament original era ® {a ‘posada des Sarrbear Er tracta una creurenai- Yentsta amb elements ghtes, feonstrulda amb pecra calcaria, fue consta duns Base circular de tres graons, un {st “ectogenal amb el. s8col ‘uaceat, | la crew bropiament cla, Secorada amb Imatges de fad idee Rei de Tascensi de Crt on Centre administratia del muricipieseorea, és punt de wobada del mallorquins que pugen a visitar el santuari dela Mare de Déu, Técom ® elements Gestacats es Porsets, antiga hostatgeria destinada als hombrosos pelegrins; les cases de Ca s'Amitger, que actualment Sberguen un centre dinformaci dela serra Ge Tramuntana; el caml ‘des tsters, caminol que puja neal pjol de x2 Teobada, on la trac {id que un pastor que noma Lue trabs la image dela Mare de Dé, i finalment Fesglésia de Luc, de planta baslcal, amb elements arguiteetonkcs de diferents epaques |, ala capgalers,darrere Tatar map el cambr on stepose laimatge de la Mare de Deu, probablement del segle KN, 221X peo [e221 Js __a Pollen SANTUARI 11H) 1 mat by = iC ekjalt 8 aadSOW a PONT'ROMA Fe refugi de Son Amer (520m) A. refugi del Pont Rom (53 m) tha min 18m ompraca gee ae SC Sortim de les cases de Son Amer en direccié sue, fins que, devora Taparcament,trobam un sencer que va paral ala carretera durant tun curt tram’! que després la travessa, per sequit a Fare costat. A ‘ontinuacié, caminam per una pista foresal que deisam al cop de poce tstanca per agafar un camino: que comenga a la nostra dreta {que fens porta ine 2 fermi, per rerobar despre pista forestal, Increta ela qualestrobala font ce Ermita Una ara vegada situats en el cami, ‘pte peravehiles,acendim per uns {arta pada Fins aicoll Peat. abe, Jstabans, convé que ers acurem al ‘mirader des Foment, per esploar ia ‘mirada sobre olivar de Menut les Imuntanyes. dels voltants, Uns entenarsde metres despres de al, ‘etm a pista forestall prenem un sender, 3 Vesquerra, per aribat at call des Bose Grant's Io font des Pedregaet. Aconsinuacé trobar un cami asfaltat que ens conduetx 2 inlaid on, ama deta, seguim per Ia carretera Vella de Luc El cami, de recortegut planer, passa per alana d'en Pere iarnba e una Darera que marcals partis entre finca publ Ila de Muay) ding questa possess6 fs restes del cam felol ens petmeten arrbor a a font ‘de Muntanys fe}221 Etapa? oc després, tornam a ts ‘carretera Vella, que resseguim fins a agafar un Gesviament 2 la dreta que, en forma de Urany, ciscorte per un espes sisinge En arribar 2 un portell que marca la separacio entre els rmanicins ¢Escorca | ollnca, Sina et descens capalaval den Marc, on retrobarer lz torrtera Vella. Deixam a. ma esquerta les tases de Son Mare, | cont hhuam fins que trobar tz Carretera de Ue a Pollenca, 4 Selo" Billoc on es trabs Fesponerée i de Son Grua, Litinerer Aiscore ara gairebé parael Slncarretera sempre vora el torrent, sense creuarlo a2 les provimitats de les cases de (Can Serra, tombam 3 Fesquerra per tornar 9 ls Continuam per iaworera, amb molto cara causa del ant fue hha, finsque,despres de les cases de can Ponti, ens desviam 2 ma dreta per un amt asaltat, que segulm tot tet, mere detzam de banda elcami que vea Fart ‘Aviat raversam eltorrent pel pasclen Brqueta icontinuar Perla part sud del torrent fins Bvarribar al null Urod de Paollenga, fins a antic escor xador, avul teconvertit en Fefugl amb el nam de Pant Roma.Pas fd Siguia dela font des Puig Ferre; La font des Puig Fever & una de les tres que Bi ha dine Son Amer ‘Aquest element, que afavort el poblament Ge la zona Ja en epoca {aloiotic, tel cabal constant! abuneant que permena moure el mai de Luc sitvat ala vall de Josafat. La siquia d'aquesta fort salva el ‘esnvel formt pe a constevelé de la carretera mikjaneant un aS uae vora les batreres dentraca al refugh LVorigencaquesta construc es emurta al segle Xvi Dedlcada a sant Pav, es frmitanshabstaren fsa eomencament Gel segle XVI, qUan fou abandonada, Durant un cert emps fou una explotacié separada dea finca principal, poster. ment, servi per aixoplugar el bestia. £1 Corsi de Vakorealarestaur,jntarsent Amba font del mated nom lia canaleta ‘que condveix agua fins al pect hor, sonora & Documentadaa any 1232, a possessié de Bnifald6 fou propietat del manesti de Lie fins que any 1897 passa afer-se'ncarreciEsat, casa ‘ue provoca una frta plemica amb splat ce resultes dl a Qual excomuric el ministre d Wsenda. Al inca destaquen es extensos Alkinas fa font des Pedregaret, coneguda ate temps per les eves Suposades propleatscioretques. 221Alaina centondriaprotegda irecolidaen el atdlegdArbresSingulors ‘ea Comuniat Autonoma dees les Boears Faure 20 metres 'akeada Ho seva capcada asoleixels 19 metres lesroquesintegredes entre les frre son un dels seus trets singulors. fe221 rapa? Es tracta una de les possessions mas eran del terme Escora, amb Una extensio. de. quatreccentes (uarterades, Situada al vessant nord del massis {el puig Tomi, a prop del cam vell de Llue 2 Pollenca, apareix en el Ure del Reaartment amb el rom 'Aimorel Fou tstament coneRda fluro el segle ik pels ataes que Soft dels detniqdents en assat del 1861 mort una persona Elprojecte de construccéd'una carteteraestatal de Luc a Pollenga és del 1885, eneara que les obres per constuir un cami de caro en el trammés esquerpno-es varen inti fsa 1914. obra acaba el 1916 ‘tot segut, se’ feu correc Festat passa a formar part dela carretera facional de tercer ordre dAncraty a Alclad. Tot una al trarat e= Considers nadequat al década de 1920 comencaren les aores una ‘ova variant que avi coneisem com les Votes ce Ca IHerevet, pero Tes seves corbes de radi molt regu fictive el pas dels automobile oblgaren a projectarne una de nova, Factual carretera de Luc 3 Pollenga, que entra en serve! als anys cinguanto,eT Coneguda antigament com a val de Vert, fou un lle ee poblament ‘deran importancia durant epoca musulmana,grdces a'aproftament eles ges de fot de Vix, que egva es nombres ns de Alsezle XVI aquesta denominacé fou substtulda per lade val den ‘Mare, a causa de les pombroses propietats que aquesta fala posse ‘lacontrada. \Uancga alqverla de Bintiger és una de les possessions més conegudes de Polienga, Fou centre duna Important produclo agricola, Destaca per Farquitectura, caractristiea @aquestes explotacions, amb una ‘astra central al vltane de a qual sarilava a esta de depencencies. Sén destacabes la tafona, ce grans dimensions, dacumertada ja el 41608; el portal amb ellindar Ge pedra que cena pas ala casa prince, ila capella exterior, ala qual acueen tots els vein pero miss, Aquestescecumstnces, juntament amb la presencia una escola que regentaver les manges de a Carat convertien Son Maren un Rogar. fen ques arreplegaven tts eis habitants de ava fel}221 Ftapa MNT Conserva, 2 trams, Uininteressant bose de ibera,ene! qual fdominen els pals, els fleteas els ome, smb un rie sot bose format. per espinalers, mur ferer aladerne de full amp,Puig de can Massot ‘esata Penya del Migdla 407m Pedruiclla Pett Metin detlings Pedruixelia Gran ‘Son Gras or gen! Sout gies valle Colonya Es Molinet Es Raals lige carheréu atm Uaserel Penye Mescord "ag Can Aixartet can Sion ‘Miner Peit Puig des Bots ‘aun ‘Cuculla de Magana Sem ‘Sa Capella Blava™ nee 2 Capelle Shar iniatrc uta de Pedra en me shies ae eee h 4) Puntainteres N Ses Figueroles (B] For: (ga emia nga Fo fas ah Pula sa Font SL Regeatne Retafe) NASON PORT DE POLLENCA Fe refugi del Pont Rom’ (53 m) “1 Port de Pollenga {2 m) @ ih25min 2m a Sim 6739Piece gee ee STC es del refugi del Port Roma comencam a caminar en drecci suc-est i;poc Gespres,enel primer cant, valtem a iadretapelcarrer de Herta, capa centre de Polienca Tot d'una, ala vista de fantiga creu de Lavor, gam a Fesquerra pel ‘carrer del Pont Rom’, que ens porta en poc temps ai viaduct que ‘dona nom i que superael torrent de Sant Jor, sovint sec, perd que, ‘en epoques de pluges, pot assoirun gran cabs Passat el pont continua ala deta pel cami de Termelles i cesprés d'un 2ga-zapa pel camide Can Joanot, a fina del qual trobarem les runes {de [a fabniea de estes de Can MloratS —que funcions entre el anys 1922 1 1960— 1 la carretera del Por. per on transtam una veaada superat un gir aFesquerra Delxarn de costar of basament | el tambor de lacreu de na Cantona | fens situam a la rotonda de Can Berenguer, que marca fo intersecci6 lente la carretera d’andratc2 Pollenca (Ma-10)1ls de Palma al Port de Pollenea (Wa-2200), que travessam vor I qual transiearem pela habiltst per a vianants el seguirem tot dret, devant de banca els ramals que aparebien sempre ala nostra creta Litneraravanca planer fins que, al cap d'una estona, el noste car ‘desaparee momentaniamert | ens porta 9 transitar un tram curt per la voravia. Una vegada recuperat, caminem a costat dels camps de cereals, esquibats dametior | gsrroves 2 la dret, sorgebt el pulg ‘de Can Pont, una peta elevacié de densa vegetacls os arbres de pisos mojestuosos ens assenyalen el vil que vem afaltra banda dea caretera que du ala cala de Sant Vieenc Es tambe ich dela serra dela Punta, que tanca la val el costat de tramuntana que ‘Gel punt culminant en el pug del Vilar de 313 metres. Py [e321 Etapa® Després deixam, 2 la dreta el cami de Can Seguinot i passam per la rotonca acces fa Ursanitzacis Gotmar stuaéa 2 Tes fides del puig Gran de Lenaire. No gare lunytrobam una altra urbanitzaci, amb Fescultura dun hidroavié que ret homenatge a Faerodrom militar del ort, que encaraalberga les aeronaus que lidten contra incendis ‘partir claqul hem de seguir ret pel carrer Joan XVIl, que ens dual passelg dAnglada Camaras, davat el qual obrela badia de Pollerca, punt final del nostre itinerar,Cort Estracta dna de es anomenacles crous de ferme, quese situaven saludant els viatgers en els camins, sovint a Ventrada de les Doblacions.Serven de fta | tambe tenien ‘a func relgiosa. Amésde a creu,sllen 5 ureltambor decorat smb ascuts heraldic ‘imatges de passages biblics. La que es ‘cua &s est nego, data del sepie XD Fasseryalainictcel camicel Caan. cece ivan Yladucte que permet travessareltorrent de Sant Jord que fins al sesle Xbcera Yunis acces der se [a via de Polenga 2 "horta de Cubelles | Ternelles, era conegut amb el nam de "pont de Horta» 0 «de cubeless ‘Malgatel nom, a primera nota sobre la sevaenstencla data del 1402 Fel més probable és que es construs en epoca medieval lsostenen ares desiguals,separats per una columna central protegelwen dot fesperons de pianta triangular a cada extrem, a Es cone també amb el nom de werou ‘de Sant lords ha desapareput Ia part superior, del segle Xi de menere que {an sols podem vere elses graons de Is have el fut al tambor Belloment ‘decorat que data del sage XV rea senacamane Aled Hest 8 pablo oar pei pare de (ements don wall de pesado, Sn ei eel 835, Ses et qual cn ccanele ren a exporar ls peciee aa tomorea aval mor ae ore Tevtat na ee ccoarcanatt Od sige Set coe Shove amd st scolinents hoteles 3330, ‘Aczvat ets soles XK 10, «eu Malcom angmenen es lence ‘a Geurort tule bse des erties tue Spteren en ata Sura as Bear jeacear pesos ak pee $0 Teles Bolencig tents orn del ertige Gaba Slee onataa fh berctniscesant tees cmmeeke Boveri Cain Maro Mortesnos Uatdia de Pllegs ofereb ne larg ran de ples pesos ue ‘cinema pn ahbercistarteentieaeainor Gals ares @LURBANITZACIO ELA FONT ulg de Sante 139m A CALA SANT VICENG Gala Moline Boquer serra la Punta raed te asia coTMAR. i vin ti Uenaire Can Daniel Gan — ftape 8 ruta de Pekan see (ji 4) PunttinteresWN :1:7:Ve0} fe refugl de Tossale Verds (525m) A orient (460 m)DESCRIPCIO DE L'ITINERARI Des de las cases des Tossale Verdsiniciam el recorragut pel cami de cotxes daccés al refug tot d'una, ens desviam pen camino! que ‘robam a fa nostra esquerra | que creua el cami principal per cues vvegades per unirshi vorael torrent Alma’, ‘Un pontet ‘una barrera donen pasa es terres de Sollric on inciam Haetens entre ele olivate fine que, en una rua rnb un cami Ge caro, deixam de banda opcid dreta que ens portaria a la Casa Nove | ‘ontinuam a Fesguerra uns quants metres fins que retrobam el cami de feradura que ens permet aribar aun coll després de travessar un ‘cop més el cami de carro. Seguim fa baivada fins arribar ala vora de les cases de Slleric, que rodelam pel costatoest deeant de banda els dos camins que 'esbranguen ala drta, Després dana barrera | dun pett revolt, el cam) ara amb ferm de terra, tomba en recs su, pes costers del Dulgdes’Aleadens,resseguint es e'una ceta altura e curs Gel torrent de Sollerc Després d'un girant molt rmareat debiam aesquerra la Aesviacis que du a ls cases (esa Fon: Figuera eonsinuam pel cami, ample i enquadrat entre es marges de conreu i Un pareid. Aare costat ens (queda el puig c'Alaré | mes {alles caves de # OFvaret, Sense més problema aribam ales passadores sobre el Torrent de Soller, dasprés de les qualselcamidiscorre més planer fins que ens topam mb un creuer, on seam det Delcam asfalit sense fer cas Gels altres que aparedsen ala nostra esquera ‘Situats la caretera d’Alaré a Orient passam amb cura a alte costat Tcontinuam en direccsé a Alar, devant a un costat el brancal que trobama la nostra squerra.Poc despréstapam ala dreza amb el cami del castell dor pel qual continuam fins 2 rebar aun alte erever Flvial de Fesquerra porta a Ala, pero nosaliressequim pel ala eta, passant no gare ny dels casa de Son Creus ide Son Penyaflor Sequim pel cami cimentat fins que vora un gran codollocalitzam el cami de ferracura pel qual adrecam,Poc després trobam una alta drecera i, = za contnuocéerstrobam un ara Volta ambel came carr, ala stad es cases dea possess des\ergersomeicalanostracreta fl cami de ‘erradura que ens ortara fins al caste alAlaro hostage, sender dcomearavoraaparet (que Separaakanar dels vars espe algunsrevatsaritarem 2 un crever. £1 caminol de Tesquerra passa pele zona des Pouet | permet anar a Oriant © tomar fins Tes casos des Vergo Seguim el brancal de la creta en ‘redial case Aor, que vei ‘etal en el can dela mantan Passat el portal de la primera rmurada, pula fins 2a torre onegucacomes Cosipador que dra entrada ala part aka de fa fortalesa, on veim les rests un alibi dares toresi murs Després de vorjar un mirador sebrelvalldeSolleric cadena Tels cims mes alts de la Sera, anibemalacapelisHostageia, ‘na tall regia sobre! pa de Moalores er acabar a variant tomnam pel mateiccamd facia abane Indieada, on ens desviam a a freta fins que, arribats. a Tesplanada des Poue, sense fer cas al cami de carro que dua ‘Alar per ls cases des Verge, iniciam el descens cap a Orient er un sender que trobam a fa Sretaique.ens condueie Fins aa carretera c'Alaro a Orient. Pel mmargeesquertedelaviaherde transtar amb esment,en die {6 oes, per acaber,fnalment, en elllozaret @Orient [e221Cad EMILIO Cami public ue enlaga la zona des Ralguer arb aval Akmallstx, ‘antigament més poblada |, on 3 més de sembrar-hiblat que era molt fen els molinsdalgua de a Zona, hi estuaven nombrosos ramets en un Sistema de transhurmanciavigert fins al seple XX. Reston parts dal cam ‘de ferradura origina, sobretot ala inca des TossalsVres, mente que un tram dine Soller fou trans format durant el segle XVI en un fempedrat, dune Bran qualita 4 canta ‘Aguesta gran _possessié Slaronera era" anomenads ular pels musulmans | fou ‘ssignada 2 Pere de Centellas ‘nel epartiment cuevaferel Fel Jaume | entre es senyors {que havien partiipat en la omquesta de lores Les cases, amb una treballads facana’ | estructurades 2 Fentorn ‘de la clastra, ens parlen dunpassat senyaril- 6 Segle XVil Ja disposova de Capella, lasevatafena era une Ge les més notables de Mallorca I per les seves teres, Ini pasturaven més de ‘in-tontes velo, Encara que Shi desenyoluparen tot un Segultd activate economiques (caga,criacegies etc) Valva continua sent la treta més important A ctene 221 Aquest poble, de poe més de cine mil habitants, fou creat a partir de Talgueria musuimans g'Oforon. Altre temps fou un poble abocat 3 fa Inlistra {9 fa mineria, am més de 30 febriques de caleat | amb innportants mines de ignit Fou tambs primer poble de Malorea que Alsposa de sania elécrica,maugurada any 1901. Sen pot destacar el temple parroquial canstrut entre 1626 11785 els antics casls on hi tenien In posada els propietaris de les grans posseslons del etme, és de les diverses mostres arguitectura popular, creus de terme, rentadors, ee eu dts221 SE Es te constancia de Hexstoncla La seva construceé siniib el 1622 sfaquestafortalesa la any 802, Irnpusada pelrector Joan col Conté {quan els crstons hiresstren mes Un retaule de! mateix any amb una de vuit anys Tescomesa. dele tall de a Mare de Dev les tmatges usuimans que acabarien de Cabrit | 83:59, dos legendaris cupant Mila. L'any 1231 fou Aefensors del Castll que a traccis ‘ominat per les tropes de Jaume popular eleva a la categoria de sants Frque set reser, gual que ares Alesprés d'un suposat mart a mans places foricades, Aqu es feren fel rel Alfons. Accvalment, cls forts el 1286 els fets al rei de Slaronershi peregrinen cues vegaes Mallorca Jaume I quan el seu fa fany, el dlumenge segdent al de | Febot Aone I usurp is corona, Pasqua lel Be setemare en que ce | Perdriadesprés” Ia seva colebra la Nattat dela Verge Maria. EE ne lmportineia fins que ef 2741 es roti ladarreraguarrieié militar. Uogaret del terme de Bunola sata 260 m fala, a ig una depress chs enol nord parla sera AT pe lg ce Thre, pl penal @vonoral sues! pl vessnt de traruncan ce tera Cl fe dl pig Ar Aguesa val fou cup a3 Foes tlt ls primers Seteroca eer qe es Gl topbnim ntact 128, qn spareccada com s rent 4 cote tt Alte tb, deca catron. de oda ust alors dees casas Gk Son aot tobam apes porto esa or el sel RV Sa hg edad sobre un ant ora que a exstiasexle XV. Als wa ania oes logue stir ass Ges pecon de Cale Hgts. Fa $ te Son Tecra. nae £,c = Puig de oa Cove Yen SI BinimortWe Franquesa det Carboner a pee cate sone val JR fete ae “Ghty sax. c WW vide es a ro Koes ‘ "o82 m = ae ‘sem Puce y Coll en Pome: ‘sa Corretja Ol fa corona 858 oa omar sn Sem Gittins on Ordnes| Putvet de Son Vida! sim Mola de Son Terassa SaFont Son Vial Figueras Son Bernadas ‘SAleadena ORIENT Castohsinas Sore a16m axe Pla des Poues a Hit) Preto de Cais Rae escostott “gam Es vorgo~ 35m 5 deietuai comer Son Cladara uote ‘Son Penyater ‘Son Fuster LB] Fort [ga] Craton fd Conte A Retugi Son Curt Variant Ruta de Pedra en Sec Punt dintres 2) 693 g90 1010 +i JarT) Hiei)RUS O hay Biobaset ( AA ala Tuent| ths min a 62 Atm Pere camara ete eae er eee oe peer nee teeny Pee eee ee peor sre ete ie ts Ror a eaten eter meer SUC een ueeL) saDESCRIPCIO DE L'ITINERARI Lavoriant tinea etapa §, en elllogaret de Binibass das dion ene ‘deeviam per agafarelcami empedra que aparelx entre les rentadoret ‘el logaet Fel arte es cases cela possess de Bnibas, un enc ‘que isting per la torre Ge defensa i pel portal ford red Pujam acompanyats de la sguia de la fort de Binibassi i passam a la vora del mol del mateixnom, després cel qual, acabadala costa, el sender deseriu una corba per anaratrobar un cami cimentat que ens ‘du primer al cementeri de Fornaluixk després al poble, passant abane ‘devora sa Rutiana, el camp municipal esport. Entram en el nucliurb& pel carer de Joan Albert! Arbons icontiuam pel carrer dels Toros que surt ala nostra excuera, ancara que aban ‘nici Ia pujada tenim opcie, del tot recomanable, aeribar a placa fer una volta pels carters del poble ‘Superades les cases continuam pel cami de Bali rs a arribar ala careetera de Formaltx (ia-2120) ial ereur daqiesta mb la de Lue {io10), A ales banda els carretera trobam el cami de #0 Figuers {queens porta insala carretera Ge Bait, un camide carr que seuirem Un tam curt ot dee, Fins a una culls important. EI vl de esau permet anar a Sle 6a Port de Séler el dela éreta, a Tuent opcié ‘que eles. és envant un porte ens permet adresar el recorragut i poe després abandonam el cara de carto pel de ferradura de str que sure ala hostracreta ens porta al mfador de ses Barques, després de dea, també ala deta, el camide la cosaden Nic, que conduel a Fomaltx. Alnord de 'amplaexplanada del mirador trobam una escalonada, inl ‘el camique ens du una altra vege ala carretera de Bali just devora de la bartera de Mantcaice Contruam pel cam de carro en drecci.a les cares de Balt! Amunt ‘que detram al costat esque per anar a rabar un portell des cel qual a Eden sens apareix 'ampla vall de Balt, dominada pels extensos ovars | per la muntarya de Montcaire, na Seca il puigde sa Bassa, Un tram ben conservat del cam empedrat ens permet aribar 2 les cases de Baltxc'Enmig, passant abars per la font de Baltx, amb una mira de pecra en secsituada a ombra d'un bosquet é’oms. [Més aval, el cami de carra s'esbranca i 'abandonam pel visrany fempedrat que localitam al bell igi per on baiam fins ales cases de Bali aval, que vorejam pel costat de levart. Travessat el torrent de na Mora comenga una forta pujada ave ens du fins a coll de Biniamar, guardat per la torre de na Seca, des del qual sens aporeic el vessantcostaner de ftinerar,caraceritzat pel fort Aesnivell entre la mar fel estreps dela muntanys de Monteire, que "supers els 800 metres, oc després cel cll deixam de banda el cami que dua les cases desa CCosteraicontinuam després un tram larg per la gala dela muntanya, primer per falsinar i després, entre pinars, atgelagues | carriteres, sempre amb lamar al fers, {A esquerra ens queda el cami que baba fins 9 antiga fabrica Gelectrictat ila fort des Vergerimesenlla arribam alcoll dena Poll, [A costat dela mar veim la torre enrunada des Fora, Som a terres de ta posvestis de Capapulg les cases ens queden 3 la dreta, poe abans \Temprende la baad per acabar vorala plate de Tuent.221 CUD Mol de 8 Hort Format Passades les cases de Es un dls pobles de muntanya més ben conservats de ills. Votant Binibasst | vora el cami pels seus" carrerons podem trobar mostres ben interessants podem observer Tobregor | ATarqultecture popes, cases de peda casas de dferents ests, on Tsou cuper forms de torre, destaquen les tevles pintades en slgunes volades amb mots mig. tapats per heura, eometries,zoomorfis, atronémics, ete Aawest moll fariner que £s remarcable església parcoaual, del seple XVil, test barroc i salimentava dela font de dedicaca as Notts de Is Mare de Deu, ifuntament stuat af ane inibasiexistaaenelsele Casal dels Arbona, amb una bella torre de detensa de seal XV into xia en sel gels Arbona, amb ua bel torre de defensa del segle XV ment del serle deb de funcionar pac desorés. 4 Wa FL pect cementeri,coronat perun parell dexires, data el segle 10%, quan per mottus:higlanics es prohi- bicen els enterraments al costat doles exlésies. Ears Es va alxecar al final de la dcada del 1960, durant les obres de Construct del carretera de Soller 2 Luc, jens ofereix panoramigues (37Fins ben entate segle eral principal va de comuicacié de aval {de Soller amb Tent sa Calobra, amb ramals que es crigebsen al Port {de Solera Fomalutx. Dacor amb aquesta Importance formava part {dela xana viriaprireipal de Mallorca | estava soa jursdlecio rela LUanticcami de ferracura fou reemplacat, en part, pel final el segle XX, pero ex conservan trams de gran qualita constuctve, Estractaduna dels tres grans possessiones actuals que tenen Forigen fen Falqueria de Baalich, documentada el 1232 en el Libre del ‘epartiment. Les cases constitueixen una mostra excel-lent oe Varquitectura aquestes construccions, amb tafona, amb capella | amb una Fagan amb teulespintades ala vac, ‘ini mate, destaca la onfigurscié antropica tel palsatge, espe. Clalment les mariades tfolivr Fe sstema de Sreratge camplex Per std situada vora el cami, poe ‘aban Garribar 2 Balitx eEnmig,ublcacié que permetia que cami rants. taginers Utlitzassin.Sorgelx una mine de pede fenseciapesa dunes Fentadores 1 d'une abeuradors. ‘Fon ear 221 Cases estructura quadrangular, amb un bell portal ford de dovelles de peara viva que fdonen acces. ale tlastra. A. entorn aquestaesistibus fl moll de sang, ele festables les estances els senyors i dels pagesos | la tafora, fue arriba a aisposar de tes premises, ues de biga tuna de mecinica, teins tami Possessié que temps enrere estava dvida fen dues, Balitx en Gorda i Balix cen vet. Les cases es fraben al fons de fe Vall corserven ne tafona, una singular torre“ de- defenss focona caberta de teules un pett orator del 1749 dedicat lo Mare de Deu del Roser inn ot om Constrida entre els arys 1584 1596 formava part del sistema de viglancia de fa costa qu, través de focs de nit de fumades de la, transmeta els senyals daarma Estracta d'un estructura clindria en molt mal estat, amb una cambra (% ceePossessié d'scorea que tela rendiment del negod del contraban, Bracteat amb assidutat per aquestes costes. Altres tretes estaven Brincipalment reloconages amb la ramavleia,encara que també shi ‘expota Ia Fusta | hi exstion zones hors, clvars | figuerslsA més ‘conn fa vinya, de le qual queda canstinca en un pet eller vora les ‘cases, actualment desmuntat. Laigua d aquest surgéneia, una de les més cabaloses del Serra, eunltaava pr regar Thor dela possess de seCostera, Amtian segle XIX movia els mals c'una forse estinada 2 elaborar ferra 2 partir de ‘material extret de les proximitats, una actvitat que durd molt poc a causa de Fescassa renaibitax Posteriorment allment® una. central FidroeBectrca que dond lum aller entre 21 1912 121 1962 i, gracies a unes obres Fecents, sgua es corduesx primer fins al Portde Slr, per una eanoneca submarina, | després cap a Palma fon es Yee [e221 Cala amb plata de cédols, luny de la massifcacié daltres indrets. Corsa un dels pocsrefups per als pescadors de lacostaescorauina, {ue hiconstriren dversos escars i casetes, avu quas tots desaparegus Les terres que Fenvolten, agrupades @ Tentom de lantiga Duayat Joblingvarn del Libre del Repartiment (3232), 'anaren divine | es trearen les possessions de Can Palo, Can Real, Capapulg, et. Al seu votart un gran nombre de marjades ami un sistema craic complex permeteren que sh fessin olivars,fets malbé amb a construccié dela Carretera causa un aranincendi que tengu loc el 1993,vata Ruta de Pada en Sec micsiinre D runtimes [Dy rental conete iat tore Pug de salt: a0 Bate dEnmig 8 front de Balne wiz PORT DE SOLLER Sa Pouere Bats Aunt Punta de Cala Roja Tere: a cot de ra Pola Font des Verge Sacosora 17M rede 1 na Soca “0M Coll de Biniama Ra ntoeta 28m 3 alex e'Aval INIARAIX mh Muntanya de cal Tuone & 13 ‘Capapuig Bio Gran Bini Pett Puig oo eXlzinae ‘s32m aaimesra Pas LisFe font des Noguer (761m) A. refugi cle Tossls Vere (525m) @ absomin 24m a 556m = A201m GS travesioDESCRIPCIO DE L'ITINERARI ‘Aquestrecorregut es bifura de etapa § del GR 224, vora una paret ‘tuada 4 mig cami entre el portell de Cuber ila font des Noguer, que fens marca la citecis del tirany de puiada Després de superar el desnivll peonunciat amb diversas 2gs-2agues ‘arribam as Portlet, on canviam Ge vessant. Al darere ens queda el Pulg Major el pulg de ses Vinves | als costa, els embassaments de Ciber i des Gorg Blau. A partir daqul el cami ciscorre en sent descendent parla coma des Ase. ‘la deta cenam, a la lera del torrent, les restes luna avioneta ‘ccidentadaj un pac mes aval a fort dEnmig, pet vorejar la muntanya ‘onaguda com s3Torreta per Fest | apropar-nos als penyalrs Després de trayesser uns petits rosseguera espa enre els espadats Tel torrent es Fa cada vegada mes esre, fine que tobam un marget fue constitueix Tin del pas Us, on salvam el roquissar amb jut una cadena Continua sense aire desrivel per caval del penal conegutcomel fit ges Cans, sempre amb. el torrent a'almadr’ al fans 1 Tespectacuiarcanaleta de fa font des Pi a Tare costat, Travessam posterior ment les rossegueres destEntreforc passa per sota del morro de | EaVaeai ens digi 9 sa Coma, 3 la qual entram per un pest porell obertal pret fue separa Folvar de Ia gartga, Després de debear 3 Fesquerra el famique porta al pow de'sa Coma ta ses CaeesVelesrobamia rampa empecrade que’ ens permet Superar es Collet + aurbar, Sense més aifeattate, al refugi des Totals Verds, ross 221 Crass EET Surgane amb abeuradorsstuada al vara dela caretera de Sdler a Live: siguaera condutda mijangant una eanaleta ales desaparegudes ‘Cases de Cuber vl almenta fembassament. Alseuvoltant hi trbam Una area recreatva amb taulesi amb fogons, mr Depressi de Ia possessé de Ciber orientaca de nord a sud, coberta pel earntct on encara afa pasture les Ovelles. Eno jag del torrent focalitzam tres fontinyols: la font c'Abaix, la font d'Enmig, ara senyalitzad, la font des Voltors 0 cocd des Voltor,altre temps fequertaca per squat grane extronyere que es cagaven des una barraca, un temps en que els pagesos es consideraven enerncs.Ss ‘També dit torrent de Caber, nel ins la possessié hombrims i drena Ia matorconca nidropratica Gel, fis a Sesembocar as Albufera, on ésanomennt torrent de Muro, Ala part ata, ala partio amb es Tossals Verd,ciscorre per un cand ‘hrs, refugi de plantes que a il de Mallorca sén de clstibucis Feduids com el rotaboc (Acer opulus subsp. grantee} lacoa de caval (Equisetum telmateia}, "herbe! rog (Potemogeton colorotus) | els ‘eidemics orval Hypericum hircnum subsp. cambessedsi}| Solenopsis balearia, fea marjada des Tossa Verds amb la part inferior destinada a les veres | amb la part superior aprofitads antgament per produirhi cereal, Destaquen ala zona mitjana els margescurvilins amb doble parament dds grans pees, que ant len completament el curs daigua ante que permeten aconsegur una major superfce de conreu ievtar-ne Feros. ob 221Es Colt Noro de Cuber opm Font a'Enmig cea) Puig de s2 Cove ‘Ses Garboner + 042m Bes Lis cot dee Mosostimaiux Caters ‘im ee EsFrere sett Sa Casa de Neu Puig dos “ae Sak deo Cans ‘Ses Copetetes ‘Ses Cases ‘les Pave We ‘82 Basco jj ee, ‘Ses CuculosRefugis orn ts Enron es fs iP NE . co MULETA Ei y ROSTER rare} EON rary COUN carry Dea att sm eC Ue) cisCOMA D’EN VIDAL S4e4 smunicipi dt Estolencs 545m (501971173700 del pulg Ges Casteet, | ancora bie conforma per es Per ‘escabrirun pat moni natutal pero lentament es es daquestes cases es poden fer dverses excursions per itineraris senyaltas:arrbar ala Bol de ss Servereswanstar pel pas des Cost isobretot, pujae al puig de Galatas, de 1.027 meties, oa la mola de Sesclop, de926 ‘Shi pot aribar a peu pera variant B, des Es CCapdells passant per fa Finca plbica de Galatad, 0 Ges del poble oestellencs. També sh pot accecir peu desde le cretera 3-10 (kn 97), per at compte que es ciel trcbarh Spuement = 0 ‘ainde gates hanticins hte per rancns tals atic Dele are des Cot nin. 5 5m (34) 971 636 186 2 fa barr 2 des Clot, vora el torrent Major | amb tua vista prieplaa sobre els espadats des Tesalésia | les marjades de sa Costa, 2 Vinterior trobam Is tafona amb als pri a Velaboracio de Fl (trul, premsa de bga,fornali granes ‘es del refuges poden fer passejades pel nuclurb3 de Dela que conté notables mostres¢arquitetura popular loc ym Fespésia Parroquial el cementert seralllperd de gran belles. Els seus vont fambe ofereiren nombroses possbiltats per caminar com la vista 2 Ia cala de Dela pel cam! des Ribassos, lanada al pide = Pedrssa pel ‘amide sa Pests o Fexcursiga lucaleai pel cam des Pinto, | i ‘Shi pot amibar per etapa 4 de a Ruta de Pedra gue comencartt eeepc llup de Muleta. fle quiaribeu a Dea en cote, {S aporcara les zones hablitades at much roaMULETA #228 meer A es ion yanys7t 634271 ‘Ocupa edific de antiga estacié de radiotelagrafia militar, que va funcionar entre 1912 1956. La ubjcacl, vora el far des Cap Gros, que ‘controlva entrada dl Port de Slr, atorga unesvises espectacular Sobre la Mediterraia, els espadats ce la costa nord i les muntanyes {ue voregen fa val, entre les qualssobresurten el Puig Major, el pug del fre es Tex, totes per darunt dels rl metres d altura El senderistacispose des d aqui d'una extensa xana ce camins de ferradura que corwerteier aval de Séller lel municipide Dei en un tlels centres de excursions lene. Data banda, elspobles de Sole, Binorate, Fornclutx| Del conserven un valuos pation! argatectonie ‘que corwica a un recorregut atent dels carrerons. ‘hot arr pr etapa a a ae Pea en bn’ recoeg sean ce GaSe pet apa Sitomencatl recep retugdetoeaisVere Esq hiambevabcobe hi podev ace des dl ort ‘de Siler pericarp ros tt aus recomanam ana peer aguercar previ Drobo apres eta (e221 Retugs TOSSALS VERDS ae eeee Ee rank dtscorea TOSSALS 525m VERDS s34)971 192027 Lbicat ala fnca publica des Tossals Var, aquest instablci6 és una de les mas emblematiques ce la serra de Tramuntana. Les cases, onstrudeselsegle Mx estan vara un pelt hort, justalcostat de antic fami d’Alaré 2 Almallts 'en un palszige domiat per les muntanyes ‘les'Alcagena del puig des Tosals Verde. ATexteriores pot wstar un Det jarcl Cespécies sutoctones | observar les peces de pecs que fermaven part de a tafena Laxania de camins senyalitzats permet elegi entre civerss itineraris. nes poques hores permeten arribar al pug des Tossals Verds, de 1.115 metres, mentre que aquells que tenguin bones cames poden ‘amribar al pulg en Galleu, de 1.188 metres, ressegulnt la Ruta de Pecra.en Sec Shige aed pt apa 55a ade Pada ene inet recorogutalftug de Mueta ssa, pet” Farag comer recreate deena UsePbe pa sec cesta arn bie {aad inv rst) dea Ru de Pea ene. Hee Sen cea a parece as ea ear barr d tle Senyltzt per acces retupSON AMER Imunicip dear, ‘tetera Mo, kn 18.5 0m (34972 517208 Esta situat an a inca pilin deSon Amer, de 103ha dextensi,dalt ‘dun ture que damina wisualment tot aval de Live Per Ia situaci6, el efugl es pot utlitzar com a punt de partiéa o arnbada tlexcursions de gran interes, com el camt Vell de Llu, La ‘nujada al puig Tomita través del coll Peat a puja asa Molo fal pulg fen alle, el camvel de Plena en deRitva, tates es que tenen ‘com a centre ol monestr de Lue al qual San Arter estd unt per un ami de ferradura, També es poden fer excursions per les nques publique de Sinfald, Menut tes Figuerolen. ee pear ieee area ee sat aitelra cetera ED Scone telat cee eee eee Shuamamcnaiadite desthenhaass oinencantel 221 etugis PONT ROMA (s34)371 590731 Stuat enol nul urbd cle Pllenga, devora el torrent de aval len Me, ‘ocupa antic escarvador munpal és un exellent punt de parida per ssefar pel cas ante de Pollen, ars nombrososlocs diners com Se porque dina nom alrefig {que orl ls pollncins per arse exp ‘aT Horta de Cubales{'eszalonada dl Cava, amb els ses 35 eslaons, ‘ona accés ala capeliet homonima del segle XV,amb un grup escutorie elt També podem vista actual aluntament que ocup fei de Mont son, nti convent dels jesutes. En un eater del nuc historic Bi a torre 4e Can Desbrll,erwoltada dun jaa de planta autdctona ust devora ‘quest esol publ ha fone convent dels dominics que actulent slbergae! Museu Municipal, am Una important pinacoteca | seu gel Featval de Musca de Polenge. 1 refuges troba a a carretera Vella de Llu, hi pot aribar per etapa 7. [a Ruta de Pedra en Sec, niciant fl recorregut al refugi de Son Amer a tiv, per Yetapa ‘Ses. Porc Polenca, Es qui aribeu a Pollenca amb cotse heu daparcar ales zones heblitades a nue Da. (®HOSTATGERIA DEL CASTELL D'ALARO UNectatgerinestrobastuada ene! puig Alar st liga a presinca, ‘es del sop XVI ce orator de a are de Dé del Reus convert ‘guest ci en un lc de culte Ide peregrnacié. 'estada permet descobrr Important patrimont hitbrierelacionat amo el eastelroquer i gaudir un extraordinanpalsatge des aquest mad natural. Amés, pot ser tun punt de pertica per vita poble alr elilgaret olen, Enel pul es ocaltenjacimentsarqueolbgcs epoca taaldtica es creu ‘que cant a cominacs romana scons algun tpusce Tareas, ‘arb primers referencia documenta del cstall erde "epoca musulmana parla de fa resstncla de 2 pobiaeslenca a 'orupacis. Després cela ‘onquestacatalana,ecastell va continua sent un punt defensiy cau a Fila Avut en queden restes de murs, torres’ aus. Totaixd enrique, a més, amb es legendes dela potada del caval el fe: Enlaume ama histria de Capit Bas [e221 etugisRS Informacié d'interés | EINES Cen ee ay oc esmae 4 als refugis del Consell de Mallorca Pee eed cussed PescaraINFORMACIO D'INTERES zi 5 Pee) Tossals Verds Son Amer Pde fr les reserves al was vavu.conselidemslorcaznet/meciambient/pedra al teléfon d'informacié dels refuse: (434) 971.173 700 Can Boi Pdeu fer les reserves al web: ww retugicanbo.com (434) 971 636 186 Pont Roma Pde fer les reserves al web: ww.refugidepontrona.com (438) 971590 731, , Castel lard 3) Hostatgerla del Castell d'Alaré Pode fer ls eserves al wa wovsecartellaaro.ct (o34)97i12.122 cansell de Mallorca als refugis del Can Boi, Muleta, Tossals Verds, Son Amer, Pont Roma Alltjament | manotencié Sala menjador, serves, dutees,aiguacalenta, calfacti, telefon xemeneia LUoguer de roba de it de tovalloles de bany Torradora, sempre amb el permis del guards, al refugie de Mulata i Toseale Vers Coma d’en Vidal Sala menjaior, serves, dutees, aia calenta, caleface6,toradora i xemenela ‘eeeCee Al voltant dels pobles trobam una oferta completa hotels, hostalscthotels rurlsidagrotutismes, amb luna gran dversitt ce categories ide preus. Aquesta ‘Ope la presencia de zones d acampoca! ares refuse {fense servis) faclita fr la ruta en anuelles etspes on fencara no hi ha un refugi de la xara del Consell és una Shternativ ntreseanten altresincrets on jah ha aquest possibitat, Enel poble ¢'Esportestrobam el refugl de Son Tes, de propiesat municipal | gestionat per Ets Ermassets Club fe Muntarya, que és una bona opdié Gallatjament at final de Tetapa 2 CConvé,abanscl partir comprovar els perodes dobertura delcestabliment, ja que en alguns zeos remanen tancats teh temporada bait uric. Mentreque en temporada ta jl gost, ot ser com plicat rebar places ures. Mallorca Hotel Guide, Web oficial de reserves en linn de la Federacié Empresarial Hotelera de Mallores ‘wo malloreahotelguide com CCercador dagrotursmes de Balears ‘Assocacis Agroturisme Balear: ‘wun toprincss comes fete Son Tes pore). ormad gener series Tel: (+34) 656 232 353, Infomacio general | reserves dels refues del Govern de lesiles Bese (634) 971.177 652 Fits /wr ai es/albergstront er accecir a mots punts de la Ruta de Pecra en Sec poues utltzarel anspor publ, especalmentautcbis, Bisposau alaquest mia per anar ce Palma als pobles per connectar els cferents pobles dela Serra entre si ‘Amb tren podem accedir fins als municips de Bunyolat de Séller | des aquest localitt, un tram ens pot portaral Port de Soler. Transport pubic de Mallorca wine Tren de Séller: ‘vr. rendeslercom aDuts carat roba adient; Durant els mesos destiy, teniy en compte les ates ternperatures. vtau les hores central del dat ortau Ibeveu mola daigua per evitar els efectes de la ceshidratacé. No faces foe No deieu fems ‘espectau encom | deauroccom "eu trobat. Segui es comins senyalteats Siarau tt sols, portau mb Deva les bareres com les heu trabades, ortau ee cans formats. Sianau amb bicceta 0 caval, respectau els sendetises ‘no ctculauavelactats {que puguin posaren perl as altes persones usuires No faceu ites de peda Sis pareixque falta algun senyal otrobau alguna deficitncia ‘omunicautha mitjancant fadrecaelecrdnica pedraensecsenderismeconselldemallrca.net ‘oe! telefon +34) 971 173 709, En cas e'emergéncta telefonau a F212.