COMENTARI DE TEXTOS D’HISTÒRIA SOCIAL DE LA LLENGUA

1) Identificació del tipus de text:

1.1. Administratius i jurídics (textos burocràtics, lleis, tractats)
1.2. Científics (descripcions geogràfiques, del medi ambient)
1.3. Edicions de textos (literaris, historiogràfics, satírics)
1.4. Festius (tradicions i costums, humorístics)
1.5. Gramaticals (vocabularis normatius, gramàtiques prescriptives)
1.6. Historiogràfics (cròniques, dietaris, estudis històrics)
1.7. Literaris (poesia, novel·la, teatre, assaig, relats de viatges)
1.8. Pedagògics i educatius (manuals per a l'ensenyament)
1.9. Periodístics (informatius, descriptius, costumistes)
1.10. Polítics (apologies, discursos, manifestos)
1.11. Religiosos (eclesiàstics, espirituals, sermonaris)
1.12. Testimonials (memòries, cartes privades, declaracions processals)
1.13. Altres...

2) Tema del text: descriure’l amb molt poques paraules.

3) Autoria, datació, lloc de redacció i de referència històrica (i en cas de conèixer-se o

explicitar-s’hi, públic destinatari: oïdors o lectors i de quina mena).

4) Explicació i interpretació del contingut; si convé, per parts, prèviament establides.

4.1. L’objectiu del comentari de text, com a font de saber històric, és
aprendre com era la realitat sociolingüística del moment. Bàsicament, ens interessa
l’ús de la llengua (quina o quines llengües estaven en ús, qui o quins grups les
parlaven, en quines ocasions ho feien, per què ho feien així, etc), però, a voltes,
algunes característiques lingüístiques poden donar-nos informació sobre l’ús.
4.2. Aqueixa informació sociolingüística no sempre es declara explícitament
i hem de saber, amb l’ajuda dels coneixements adquirits en l’assignatura, què pot
amagar-se al darrere de les paraules del text. Això no sempre vol dir que hi haja una
segona intenció: el redactor del text pot pensar que expressa sincerament la realitat
que descriu.
4.3. A vegades no es parla directament de la llengua però sí d’altres elements
que hi estan lligats, com ara la identitat regional o nacional. Amb l’ajuda dels
nostres coneixements, que poden provenir d’altres textos comentats, podem deduir
que la llengua també hi és present.

ALLÒ QUE NO ÉS UN COMENTARI DE TEXT D’HISTÒRIA SOCIAL DE LA LLENGUA:

a) No és un comentari literari.
b) No és un recurs per a abocar-hi altres aspectes de l’assignatura que es coneixen millor. Aquests
altres aspectes cal reservar-los per als textos que s’hi adiguen.
c) No és una paràfrasi de fragments llargs ni una mera reproducció literal de paraules que
apareixen al text. Si se n’han de fer cites, han d’aparèixer entre cometes.
d) No és una invenció d’allò que no s’hi diu. Hem de partir sempre de la font que tenim davant
nostre: el text. I, en tot cas, hi podem afegir la informació sobre l'època objecte d'estudi i sobre
el que hem après del tema a què es refereix.