Tecnologia i Arquitectura DAV ID CHIP PERFI ELD Quin paper fa avui la

tecnología? Pot suscitar idees valides per a la construcció, en arquitectura?

N ORMAN FOSTER Cree que la preocupació fonamental en un edifici se centra en 1'espai, en la resposta deis

espais als poders socials coro a qüestió predominant. La tecnología, els mitjans per aconseguir una fi-

nalitat, l 'art de fer les coses, són secundaris. Sempre he dit aixo del tipus d'edificis que m'agraden, de

qualsevol epoca. M'agradaria pensar que quan ens esforcem per aconseguir la integració entre un espai

determinat i la tecnología ho aconseguim fins a un cert punt, i que aixo no té res a veure amb cap pseudo-

estil de moda. Mirat de lluny, les similituds semblen molt grans, i, de fet, hi ha molta superficialitat

relacionada ambla tecnología, coro si es tractés del decorat d 'un aparador o del producte d 'un estilista.

Molts dels seus p rojectes ten en 1'origen en unes idees fonamentals sobre

l 'organització .

Sí , cree que es tracta d 'una mena d 'idealisme social.

Se sent frustrat pel fet que, degut a la tecnología que utilitza, els seus edificis són

considerats sobretot des d 'aquest aspecte?

Ho trobo molest i irritant. Ara ja m 'hi he resignat, he aconseguit estar tranquil amb mi mateix, perqué,

fet i fet, probablement hom fa les coses més per a un mateix que p er als altres.

Podria, alguna vegada, sentir la temptac ió d'allunyar-se de l'expressió de la técnica?

De vegades els pintors subordinen una aptitud técnica natural per lluitar

directament amb la «idea». Picasso, per exemple. No ha sentit mai la temptació de

canviar de sistema?

En mi hi ha sempre un estimul molt real: emprar determinats materials fent arribar allímit el seu ren-

diment. Aixo no vol dir que els edificis no continguin materials tradicionals, tot i que he dit mol tes ve-

gades que, pel que fa a mi, es tracta més aviat d 'una actitud mental; no té importancia que el material

sigui plastic, blocs prefabricats, paper, acer, vidre o el que sigui.

Voldria creure que d 'alguna manera podem aportar quelcom a la transformació d 'allo que, p er sobre

de la ima tge tradicional , pot tenir una forma construida. Recordo que en un moment determinat del

desenvolupament del projecte «Nimes» es va arribar a una situació semblant a la que voste ha descrit.

Nosaltres erem gairebé ta n insistents coro els promotors i, protestant per ! 'etiqueta de «High-Tech » (si-

gui el que sigui el que aixo signifiqui) vam topar amb el perill de moure'ns a través d 'un llenguatge

rude, emprant només pedra local per una simple qüestió de gustos. En certa manera, ens varem enfron-

tar amb el perill de per dre alguns ingredients vitals. Cree que els arquitectes, amb el progrés dels mate-

rials, podem aportar a !'arquitectura algunes de les qualitats d 'aquests, voldria que fos aixi. Al capda-

vall no podem sostreure'ns a allo que som. La forma és el que roman, els condicionaments especials

120
 romanen, pero les parets han donat pasa una cosa que té tota la solidesa d'un edifici massís tradicio-

nal, ben diferent de la capsa de vidre, que seria totalment inapropiada per a aquest indret. Cree que

hi ha un progrés, s'esta comen~ament afer servir el vidre d'una manera més variada, una gama de

plafons blancs, sólids, transparents, pero plena de vida, en proporció amb les parets exteriors, translú-

cides, aillades i recobertes de vidre blanc. Potser es podría aconseguir el resultat que tan sovint hem

admirat en !'arquitectura tradicional japonesa: la difusió de la Hum a través dels vidres i les evidents

qualitats de les estructures sotmeses a tensions, on !'estructura imposa un ordre, una proporció, i es

transforma en un element més, una trama a escala humana. Tot seguit, pero, hem de recordar ambas-

torament que no es tracta d 'una capsa de vidre dios un edifici, que en realitat és una construcció total-

ment sólida, encara que aquest plafons blancs deixin passar una claror difosa, molt, molt suau.

Pensa que la indústria de la construcció hauria de moure's més per tal d 'afavorir el

desenvolupament deis seus productes? Foster Associates impulsa determinats

fabricants, productes i provei'dors per tal que es produeixin coses que possiblement,

si no fos així , no es produirien.

Estem acostumats a uns resultats que s'obtenen col-laborant amb la indústria, pero penso que aquesta

col-laboració exigeix que, per la nostra banda, hi aboquem una forta energía creadora per establir uns

nivells de qualitat i uns objectius, i per estudiar i comprendre les tecniques de producció del material

tecnológic. No puc recordar cap situació en que hagi estat la indústria qui hagi pres la iniciativa.

Penso que una tradició honorable és la de la constructibilitat, aquella que té integritat estructural, per

la qual hauríem d 'esfor~ar-nos a aconseguir alló més lúcid, més racional. Jo no cree que aquestes quali-

tats siguin una desviació, ben a l'inrevés. Les considero un suport de ! 'arquitectura, una mena d 'assos-

sec classic. Sóc conscient dels errors del desenvolupament de la tecnica, per la tecnica m 'adono dels

paranys del formalisme i cree que produir quelcom que contingui certa simplicitat és com passar la

corda fluixa. També sóc dolorosament conscient que el producte final d 'un esfor~ llarg i penós pot ser

quelcom d'aspecte decebedorament simple. Com aquella dita que fa: «Podría escriure-li una carta llar-

ga, pero do ni 'm una mica més de temps i en podré escriure una de més curta.»

S 'ha produi't algun canvi en les seves idees sobre la tecnología i !'estructura, i sobre

la importancia relativa de tates dues en el llenguatge de 1'arquitectura?

Sí. Al despatx es dubtava molt sobre !'estructura d'acer del Banc de Hong Kong, que s'havia de cons-

truir en un temps record. Haura estat fabulós donar una expressió a aquella estructura d'acer aspirant

aigua i tota la resta ... pero jo no vaig dedicar-hi ni cinc segons. Algú creía que calia rumiar-ho bé, pero

era tota una feinada per a no res, no hi havia ni la més mínima possibilitat. Tot plegat era per tal que

! 'estructura d'acer es veiés des de !'exterior, pero no era possible en aquest programa, no en aquest ni-

121
 vell de capacitat constructiva. Així dones, cal acceptar el que esta construi't en estrats i sandvitxos. El

més interessant és que aquests actuen comuna part de l 'enginyeria de l'entorn perque la capa final ex-

terna, després de la protecció contra la corrosió i el foc, és l'embolcall, i s'aspira aire entre les diverses

capes, de manera que ha canviat, perque ja no és tan simple. Hi ha !'estructura a la qua) es dóna expres-

sió perque els sistemes s 'integrin sobre una base molt més interactiva.

Voste ha insinuat que la seva resposta a d eterminats projectes esta determinada per

la n atura dels problem es. Hi ha idees que li hauria agradat realitzar o projectes que

li hauria agradat p lantejar-se?

Hem intentat treure el suc a cada projecte, per modest que fos, sense que tingués massa importancia

el que jo penso sobre la tecnología dels ordenadors o sobre els projectes de mobles. Penso que ens tro-

bem tan a prop d 'allo que realitzem, que sabem que sigui quin sigui el projecte actual, el repte consis-
teix a treure el maxim partit de cada oportunitat.

Construcció del Sane de Hong Kong

Reporta tge: john Nye.

122
Te eh no 1og y a nd a re hite e tu re DAVID CHJPPERF JELo What role do you see for

technology, can it generate for mal architectural ideas?

N ORMAN FOSTER 1 think the primary concern in a building is more about space, the nature of the space,

the response of spaces to social generators, and that is a dominant thing. The technology, the means

to the end, the art ofmaking things, is secondary. Having said that, the kind ofbuildings that 1 like from

any age, 1 would like lo think that when we are striving for an integration of the nature of the space,

a nd the technology that a chieves it, that the two do achieve a degree of integration that is far removed

from a lot of the pseudo-styling that takes place. Seen perhaps from a distance, the similarities loo k very

strong, whereas in effect, there is a lot of superficiality connected with hi-tech, like a window dresser,

like a product stylist.

A lot of your projec ts are generated by a primary idea about organisation.

Yes, 1 think that it is in a way a kind of social idealism.

Do you get frustrated that becau se of t he tech nology you use, the building gets

discussed mostly in terms of this .

1 found it upsetting and irritating. 1 am now really resigned to it and 1 have more or less cometo an un-

derstanding of myself, but in the end you probably do things much more for yourself.

Would you ever be tempted to move away from the exp ression of technique? Painters

sometí mes subordinate a natu ral technical ability in a rder to struggle more obviously

with the 'idea' , Picasso fo r example. Are you ever tempted to c ha nge hands?

There is a very real excitement about u sing materials and stretching the capability of materials. That

doesn ' t mean to say that every building doesn' t ha ve more than its fair share of a lot of traditional mate-

rials, although 1 ha ve said repeatedly that forme there is an attitude of mind and quality is an attitude

of mind and it doesn ' t really matter whether the material is plastic, or blockwork, or paper, or steel,

of glass or whatever.

1 would like to think that in a way we could bring something to the translation of that which is above

the normal image th a t c onstructural form would tradition ally ha ve. 1 th ink ata certain point in the de-

velopment of the 'Nimes' project it was coming close toa situation rather as you described. We were

almost so insistent tha t the genera tors andin a way protesting perhaps, the labelling of the hi-tech , wha-

teve r tha t m eans, that a lmost in danger of moving into a kind of rough cast idiom and almost u sing a

local stone just for the hell of it. In a way we are in danger losing sorne of the vital ingredients but 1

believe that architects, by the progression through materials, can bring sorne of these qualities to bea r

on the architecture. 1 think that i n the final versions what's interesting is that in the end we cannot help

being what we are. The form re mains, the spatial genera tors rema in but the walls h ave given way to

something which has a ll the solidity of a traditional massive building as opposed to the glass box which

123
 would be totally inappropria te theres a nd 1 think is a progression in that it is s ta rting to use glass in

a richer manner so that it is a pala te of transparent and so lid white p a nels but vitally a large pro portian

ofthe externa} walls, translucent, insul a ted, layered white glass that would pie k up perhaps a lot oftho-

se things that one has a dmired in tradiliona l Japanese architecture: that sort of diffus ion of light and

the unmistakable qualities of fraying structures where the structure imparts an arder, a scale and beco-

mes a humanising, gridding element, but at the same time you almost ha ve to remind yourself with a

shock afterwards that that wasn't a gl ass box in a building; it was really quite a so lid building, that those

white panels were giving a very, very gentle diffusing blow.

Do you th ink the building industry should be doing more in te rms of developi ng

products? Foster Assoc ia tes is p ushi ng certa in ma nufacturers, cert a in products,

certain suppliers to produce th ings wh ich perhaps otherwise they wouldn't develop.

1 think that we are accustomed to getting results by collaboration with industry but 1 think that collabo-

ration owes and demands a very powerful c rea ti ve input from us and the setting of standards and goals

a nd learning and understa nding the production techniques, and the m a terials technology. 1 cannot think

of a situation where industry has taken that initiative. Personally 1 find buildability an honourable tra-

dition, the one of structural integrity , and if anything we should be striving for more lucidity, more rati-

onality and 1 do not se e those as a variance, quite the reverse. 1 see these as supportive of an architecture,

of a kind of classical cal m . 1 a m awa re of the pitfalls of developing technique for the sake of technique,

1 am aware of the pitfalls of formalism , and 1 think that it's a tightrope to produce so mething which

does ha ve a ce rtain simplicity. 1 am a lso painfully aware that the end product of a long and harrowing

process can be something which does look deceptively simple. Maybe it's the saying a bout, «1 could wri-

te you a long letter but give m e more time and 1 c ould write you a shorter one».

Ha ve you r ideas about technology a nd structure a nd the relative importa nce of those

things in the lan gu age of a rc hitecture c ha nged a l al!?

Yes. On the Hong Kong Bank there were so rne feelings in the office that it was a steel structure, it was

going to be built in record time. How the hell did you seek to express tha t s teel structure, pump water

through it and so on. It was something that 1 don' t think 1 wasted 5 seconds on that personally. 1 think

sorne people felt it necessary to go through the gyrations at the time but it was a hiding to nothing, there

was not a cat in hell's ch a n ce th a t you would ever express the steel struc ture as a steel on the outside,

not on that program me, on that degree of constructural thinking. So you accept that it is a build up of

layers a nd sandwiches. What is interesting is that those layers and sandwiches are working as part of

the environmental e ngineering becau se the final externallayer after all the corrosion protection, the

fire protection, is the casing and you are pulling air in between those so, yes, iL h as changed because

iL is not so simplistic. There is the structure you are expressing beca use you are integra ting the systems

124
 on a muc h more inter ac tive b as is.

You have suggested that your response to certain projects is determined by the

nature of the problems. Are there any ideas which you would have liked to have done

or are there certain types of projects you would like to do?

We have tried to squeeze the juice out of every pr ojec t, no matte r how humble or wha tever 1 think of

computer technology of the Furniture project. 1 think we are in a way so close to wh a t we we are doing

that we ta ke for gra nted tha t really whatever the project is tha t c omes along tha t the challenge i s to maxi-

mise that opportunity.

Enginyeria i projecte Durant els darrers setanta anys al món occidental s'ha produ!t una separació cada
vegada més pronunciada entre constructors i especialistes (enginyers i arquitectes). entre constructors i fabri-
cants, fins al punt que avuí en la majar part deis casos els arquitectes i els dissenyadors de la construcció no
exerceixen un auténtic control físic sobre els resultats de la construcció.
Freyssínet, Maillard, Candela, Eiffel treballaven sovint en estreta relació amb aquells que finalment construYen
les seves estructures.
A Beaubourg, per exemple, vam aconseguir compaginar els nivells de qualitat emprats a la indústria n uclear
amb la tecnología de la indústria de la fosa per produír les bígues voladisses.
Pero el problema més gran és, cree, d 'ordre económíc, í esta relacional fins a cert punt amb el nivell de la indús-
tria. Com més sofisticada és una societat, més fragmentarles són les maneres de realitzar les coses.
Els aven<;os en les games de productes de la indústria de la construcció es consideren sempre productes de
reposició, és a dir, productes que poden abaratír e ls costos del procés de construcció o bé recluir el cost de
l'article utilitzat. Contra aquesta mena d 'arguments, un enfocament des del punt de vista del disseny ha de
plantejar-se altres qüestions, per exemple, la qualitat de la llum i el consum d'energ ia, o bé la qualitat del medi
ambient en general.
A un enginyer estructural. l'estudi de les propietats deis materials pot proporcionar-Ji una valuosa comprensió
sobre la utilització i eficacia d'aquests. Sembla que la indústria de la construcció sigui incapa<; de fer aixó.
Segons sembla manca el «soft-ware» i lama d'obra. A la índústría aeronautica, en canvi, passa tot el contrari:
els técnícs especialitzats exerceixen un control considerable sobre el disseny.
Evidentment, no cree que sigui correcte o adequat que els criterís deis enginyers es converteixín en els únics
criteris de dírecció. El que és important és que molt sovint els criteris técnics o deis enginyers són ignorats
o bé tractats amb massa respecte. Jo preferiría que s'acceptessin els criteris deis enginyers, encara que no es
tractessin amb tant de respecte.
Peter Rice, enginyer en cap d'Ove Arup Ass. Fragments d 'una entrevista realitzada pera Quaderns per Wilfried Wang.

En gi n e e rin g a n d proj ect During the last seventy years, there has been a greater division between builders and specialists
(engineers and architects) between builders and manufacturers to the extent that in most cases, architects and
building designers have no real physical control over built results.
Freyssinet, Maillard, Candela and Eiffel frequentl y worked in clase relatíonship with those who ultimately
built their structures.
At Beaubourg for instance, we managed to marry the standards of quality control used in the nuclear in-
dustry with the technology of the casting industry in arder to produce the cantilevering «gerberettes».
But the main problem which the question is getting at, seems tome to be of an economic nature, toa certain
extent relating to the sea le of industry. The more sophisticated a society, the more fragmented are the ways things
are carried out.
Developments in product ranges within the building industry are always seen as replacement products, in
other words, products which can reduce costs in the construction process, or which can cut the cost of the
item used.
Against this kind of argumentation, a design approach must pose oth er questions, fo r instance in terms of
quality of light and energy consumptions, or the quality of the environment in general.
For a structural engineer then , the study of the properties of materials can provide a valuable understanding
for their use and effectíveness.
The constructíon industry seems to be unable to do this. They seem to lack both the «Soft-ware» as well
as the man-power. It is an unfortunate fact that not enough technical designers see this as an important issue.
This is in contrast to the aírcraft industry where specialised technícians exercise considerable control ever design.
I certainly do not believe that it is either right or proper for engineers' criteria to become the only principal
criteria for leadership. The significant point here is that very often engineering or technical criteria are either
ignored or treated with great reverence; I would prefer engineering criteria to be accepted but treated rather
irreverently.
Peter Rice, chief e ngineer for Ove Arup Ass. Fragments of an interview for 'Quaderns' by Wilfried Wang.

125