S$ 0 LUC IONARI D’ACI | D’ALLA Joan Alabadi Igual « Joan Campos Aucejo Josep Palomero Almela + Josep Sendra Chesa PER A LES NOVES PROVES : ~“ QUALIFICADORA - = DE CONEIXEMENTS TABARGA DE VALENCIAS 0 LUC I1IONAR I D’ACI | D’ALLA Joan Alabadi Igual » Joan Campos Aucejo Josep Palomero Almela « Josep Sendra Chesa PER A LES NOVES PROVES ‘ QUALIFICADORA = DE CONEIXEMENTS tT Barca DE VALENCIAS$ 0 LUC U N ! T A T 1 COMPRENSIO ORAL 1) A) 1a, 2b, 3c, 4b, 5b. B) 1) Dariana Groza. 2) Jamila Torres. 3) Patricia Ramos. 4) Jamila Torres. 5) Dariana Groza. 6) Patricia Ramos. 7) Dariana Groza. 8) Jamila Torres. 9) Dariana Grozza, 10) Jamila Torres. 2) 1c, 2c, 3a, 4b, 5b, 6FVF, 7c. COMPRENSIO ESCRITA 1) 1b, 2c, 3b, 4b, 5a) No tenia cap lloc on viure. 5b) Em sembla una mamarratxada el que acabes de dir. 5c) Lembargaran, i llevaran la casa. 6b. 2) Rosa Ballester/Coralina. Miquel Sanchis/Pau. Daniel Lorenzo/Toni. Sara Rujanos/Monica. Robert Boronat/ Merli, Sense actriu/Berta. ESTRUCTURES LINGOISTIQUES FONETICA, ELOCUCIO I ORTOGRAFIA 1) dit, duna, home, humus, jardi, mar, melé, menjar, nina, senyera, senyor, viaducte. 2) Digrats: expressar, que, passa, juguen, tretze, fulles, aquestes, terra. Consonants modificades: forcut. Lletres Compostes: goril-la, intel-ligent. 3) 1b, 2a, 3a, 4b, 5a, 6c. 4) Diftong creixent: pin-gi, ca-uen, fre-qdent, quo-ta, ia-io, a-de-quar. Diftong decreixent: cau-re, boi-na, frui- ta, ciurtat. Hiat: n6-vi-o, ve-i-na, po-al, e-va-cu-ar. 5) 1 sildlaba: pau, raig. 2 sillabes: ca-nya, io-gurt, pe- Gc, hie-na, 3 sillabes: a-te-neu, u-ni-6, al-lér-gic. 4 sil-abes: po-é-ti-ca, au-to-rit-zar. 5 silabes: bi-o-lo- gi-a, ne-ces-sé-ri-es, 6 sillabes: ar-bi-tra-ri-a-ment. MORFOSINTAXI 1) 1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6c. 2) institutriu, campiona, emperador, princesa, boja, executiu; arquedleg, amiga, felig, colombaire, notaria, lop. 3) prefix, aigdes, pastissos, reis, dissabtes, ingressos, platja, textos, pais; arrugues, puga, boca, botons, me- SoS, vel, roses, gos, desig. 4) bo, forta, comuna, Ileig, sublim, espessa, grossa, fluix, basc; fondes, toves, europeus, cults/cultes, nati- ves, homicides, feligos, contemporanis, analogues. IT 0 NARI 5) a) Lhome de l'alcaldessa est atabalat. b) Ha acudit una coneguda del cunyat de la cosina de la meua sdcia. ©) Les noves empresaries sén molt audaces i emprene- dores. d) La companya del meu dermatdleg és russa. e) El gendre de la jutgessa parla sovint amb una cirurgia- nna alacantina. 6) a) Els accessos als gimnasos estaran tancats els di- lluns i els dijous per culpa de les obres. b) Les iaies m'han comprat uns matalafs per als llits nous. ¢) Els alumnes anglesos van escriure amb uns boligrafs rojos! roigs les adreces dels marquesos. d) Les egies no sén tan veloces com els dofins. 7) poden, capagos, nombrosos, arrelats, veuen, acostu- mades, tenen, analeg, inquiets, perden, recents, nova, 8) a) Maria és més alta que Pau. b) El pastis est molt bo. El pastis est& bonissim. ¢) Les margarides s6n menys boniques que les roses. d) La nostra tia és tan bondadosa com la teva, 9) sopa dolca, jersei groc, planta canaria, disfresses antigues, mitja carabassa. 10) a) El meu fillol té el son inquiet. b) La resta de contribuents tenen molts deutes. ¢) Tanta calor fa aug- mentar la suor! d) Volem llet abundant i calenta. 11) a) més/menys. b) com. e) que. d) tan. 12) a) llestissima = absolut. b) avorridfssim = absolut. ¢) més educat = relatiu. d) el més alt = relatiu. e) ef millor de tots = relatiu. f) el menys valorat = relatiu LEXIC | SEMANTICA 1) a) pare, néts. b) avia, mare, sogra. ¢) flla, germana, tia, cunyada. d) marit, gendre. e) nora. f) cosina, nebo- da. g) fadrina. 2) 1b, 2c, 3a, 4c. 3) 1b, 2b, 3a, 4b. 4) Més vell/a que Matusalem. Més viu/va que la fam, Més roin/ina que la tenca en suc. Més lleigflletja que un pecat, Més sord/a, cego/a que una rella. Més dolc/a que la mel. Més animal/gos que un pont. Més fals/a que Judes. Més content/a que un ginjol. Més sana que un peix, 5) a5, b4, cl, d2, 3. 6) baix, dabil/feble/fluix, trist, malcregut/desobedient, mogut/inquiet/acti, despreocupat/meninfot; tleig, prim/flac, antipatic, covard, ignorant, tranquil; calorés, malalt, divertitigraciés/festiu, maleducat, imprudentirrefiexiu/insensat, pessimista. 7) a) iniciaré/encetaré. b) ha crescut/ha pujatés'ha in- crementat. ¢) ha recomanat. d) va desaparéixer. e) con- testa. f) necessita/requereixirequerix. 8) a) carn tendra. b) persona jove. c) fruita verda. d) pa bla/blanet/tou. e) temps humit. f) roba eixuta. g) carac- ter afable. h) tos productiva. i) carrer banyat. j) home gros/afable. 9) a6, b5, 68, d7, e2, f4, g1, h3. 10) principi/final, ndvol/ras, agut/xato, encert/equivoca- cid, conservacié/extinci6. EL TEXT 1) 1a conversa: a, d, b, f, c, e. 2a conversa: b, d, a, g, e, c,h, f. 3a conversa: e, c, a, f, d, h, b, 8 u N 1 T A T 2 COMPRENSIO ORAL 1) A) 1c, 2a, 3c, 4b, Sb. B) 1) Susanna, 2) Carlos. 3) Tere. 4) Carlos. 5) Tere. 6) Susanna i Carlos. 2) 1c, 2a, 3b, 4b, Se, 6a. COMPRENSIO ESCRITA 1) Ic, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7a. 2) Marc: Nokia 206. Lorena: Huawei Y6 II Compact. Antonia: Alcatel 2004C. Lluis: BQ Aquaris U. Enric: Wiko Tommy 4G. Alexandra: LG K10. ESTRUCTURES LINGUISTIQUES FONETICA, ELOCUCIO | ORTOGRAFIA 1) este arbre, agafa el plat, pi immens; creilla al forn, quina hora és?, esta obra; tretze anys, no els criden, casa embruixada; una escala, pa amb oli, a Gltima hora; no es coneixen, a bona hora!, agafa el llibre. 2) a) llengols, embrutat, vernfs. b) avaria, emprendre. ©) assemblea, treballadors. d) Empar, disfressar, davan- tal, e) sergent, Esteve, ravens. f) ambaixador, enyorava, 8) ordinador, avantatges. h) assassi, hostaler. 9) 1a, 2c, 3b, 4c, 5b, 6a. 4) a) calorés, suporte, polsera, b) genet, muntar. ¢) fo- namental, tipus, cuirassa. d) tus, sofriment. e) visten. 5) a) rol, retolador. b) Joan, embotit, botifarra. ¢) capl- tol, correu, descobert. d) museu, turmell. e) titol, cam- pid, triomf. f) cartolina, ploma. g) polp, dolg. h) estoig, butxaca, 6) monestir, complir, cosir; esparrec, avorriment, su- born; avaluacié, antiguitat, brdixola; embolicar, enveja, bufetada; cacau, tomba, polsar. MORFOSINTAXI 1) le, 2c, 3a, 4c, 5b, 6c. 2) sentim: quarta, tusses: segona, sé: primera; ets: se- gona, atenen: sisena, isc: primera; va: tercera, ve: ter- cera, veieu: cinquena. 3) haver, pujar, perdre; tindre/tenir, aclarir, atacar; aco- vardir, poder, fer. 4) Prendre: prens, pren, prenem, preneu, prenen. Val- dre: valc, val, valem, valeu, valen, Naixer: nasc, naixes, naix, naixeu, naixen. Conéixer: conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixen. 5) a) reguem. b) vaig, estas. c) busquen. d) neteges. e) desitgen. f) adequa. g) comenga. h) desaigden. 6) a) veu, té. b) faig. c) escrivim, és. d) visc, viu. e) poden, pots. f) du/duu. g) vols, Fan. h) reconec, dieu. i) deveu. j) vencen. 7) a) decidisc. b) avorreixer/avorrixen. ¢) condueixen’ condutxen. d) dorm. e) sentiu. f) cusen. g) culls. h) aplaudeix/aplaudix. 8) troba, apareix, ofereix/oferix, diu, allibera, compro- met, accepta, comenca, ixen, apleguen, carina, entra, segueixen/seguixen, moren 9) 1c, 2b, 3c, 4b. 10) Fer: faces, faga, fem, feu, facen. Naixer: nasca, nas- ca, nasquem, nasqueu, nasquen. Sentir: senta, sentes, senta, sentiu, senten. Deure: dega, degues, dega, de- guem, deguen. Corregir: corregisca, corregisques, corre- gisca, corregim, corregiu. 11) a) vinguem, b) busque. ¢) admeta. d) cérreguen. e) puga. f) perdes. g) llijalllegisca, h) atenigueu. i) reba. j) visca. k) prenguem. |) vaja, haja 12) a) No mogueu la cadira. b) No begues més aigua. ¢) No estigues quiet. d) No escrigueu en el quadern. e) No pagues amb targeta. f) No estengues el Ilengol. g) No isques d'acf. h) No rigueu quan estiga el Ilum verd. i) No puges a peu. j) No encengueu el foc. 13) a) isca, senta. b) adeqem. e) dmpliga. d) conega. ) tinguem. f) hagen. g) escrigues, sapies/sapigues. h) sigueu. i) aprenguen, visquen. j) detingueu. k) comen- ce. I) duga. 14) la, 2c, 3b, 4c. 15) a) seté. b) cent trenta-novena. ¢) quaranta-dos. d) tretze. e) setanta mil. f) sis-cents dos. g) noranta-tresé.h) cinquanta-cine. 16) a) Cent catorze mil quatre-centes vint-i-dos/dues. b) Cinc-cents huitanta/vuitanta-sis mil setanta-nou. ¢) Un milié tres-cents vint-i-set mil sis-cents quinze. d) Seixanta-huit/vuit. e) Quatre-centes cinc. f) Deu mil una. g) Mil désset/disset. h) Un milié dénou/dinou, LEXIC 1 SEMANTICA 1) le, 2c, 3a, 4c, 5a, 6b 2) a2, b3, cl, d6, e8, 74, 25, h7 3) a2, b5, c8, dl, €3, £7, 24, h6. 4) 1b, 2c, 3a, 4a, 5c, 6b. 5)a) mabil. b) aplicaci6, missatges, bateria. c) memoria, cercador, informacié. A) telefonada, vibrat. e) internet. 1) xarxes, dispositiu. 6) Pues sf Dones, sf. Ho canvie: Ho canvie. Compre lo que me fa falta: Compre el que em fa falta / alld que em fa falta. Desde /uego: Per descomptat / Es clar que / Ja ho crec. Per lo menos: Com a minim/Almenys. Enton- ces: Aleshores/Llavors. Un centro comercial: Un centre comercial. Per etxemple: Per exemple. Més classes de comerci: Més classes de comerg. Comprar algo de robe Comprar un poc de roba. Els joguets, els comprem en els Nadals: Els joguets els comprem per Nadal. Prefe- ris anar-vos fora del poble: Preferiu anar-vos-en fora del poble. Género de bona calitat: Genere de bona qualitat. Al fin i al cap: Al cap ia la fi/ al capdavall. EL TEXT 1) Resum 3 2) a) Periodistic neutre. b) Acad@mic especialitzat. c) Informal. uU N 1 T A T 3 COMPRENSIO ORAL 1)A) 1b, 2c, 3a, 4c, 5a. B) 1V, 2F, 3V, 4V, 5F. 2) 1a 2c, 3b, 4b, 5c, 6a. COMPRENSIO ESCRITA 1) 1b, 2a, 3c, 4c, 5a, 6a, 7b. 2) Esther: Valéncia, zona Blasco Ibéfiez. Valenti: Vi- nards, Passeig Maritim. Helga: Alacant, plaga de Sant Cristofol. Felip: Valencia, Russafa. Regina i Xavier: Cas- tellé de la Plana, zona d’El Corte Inglés. Marta: Valén- cia, El Cabanyal. ESTRUCTURES LINGUISTIQUES FONETICA, ELOCUCIG | ORTOGRAFIA 1) Obertes: cigncia, cel, tela, ferro, décima, guerra, co- merg, hivern, trofeu, Vicent. Taneades: tres, somiaré, test, pera, metal. 2) Obertes: boira, mdbil, oli, Antoni, gloria, mos, porta, grossa, bunyol, horta. Taneades: gola, cand, ficcid, per- dona, conte. 3) 1c, 2b, 3a, 4c. 4) Jo: creixeré, patiré, correré, perdré. Tu: desxifraras, patiras, correrds, cosiras, perdras. Vosaltres: desxifra- reu, creixereu, correreu, cosireu. Ells/elles: desxifraran, creixeran, patiran, cosiran, perdran. 5) quinze, pingti, ambigua, llenglles; quota, terraqai, ambigiies, quocient; pasqua, lingdista, bilingue, ambi- giitat; aguantar, aquosa, llenguota, queviures. 6) a) heroina: la vocal ino forma diftong amb la vocal precedent, siné hiat. b) quimera: en fa sfl-laba qui no ‘sona la u, no hi ha diftong. ¢) aqiifer: s'ha de posar digresi a la u perqué sone (diftong qi). d) quarant la u del diftong creixent qua ja sona. No cal digresi. e) conduisc: la vocal /'no forma diftong amb la vocal prece- dent, sind hiat. f) desaigiies: cal posar diéresi a la d del diftong gUe perqué sone. g) quedar: la sil-laba que no forma diftong, la ués muda. h) agraia: la vocal ino forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior. 7) a) dacsa: plana acabada en vocal. b) fértil: plana acabada en consonant. c) audiéncia: esdrdixola. d) anireu: aguda acabada en diftong decreixent. e) mond- ton: plana acabada en consonant. f) acudiran: aguda acabada en consonant. g) tia: plana acabada en vocal. hy suar: aguda acabada en consonant. i) cosi: aguda acabada en vocal. j) oxigen: plana acabada en -en. k) ballareu: plana acabada en diftong decreixent. 1) perio de: esdriixola. 8) a) tindra, urgéncies. b) dema. c) paisos, veins, indis- tria, farmacéutica. d) capitol, informacié, obligatdries. e) portaveu, matéria, aixd. f) pelegri, passadis, Iigubre. g) fotdgraf, recérrer, quildmetres, arriba. h) Agnés/Ag- nés, literaria, Andrés, Estellés, llengdes. i) Eulalia, ra- dio, peninsula, Ibérica. j) espds, café/café, després. k) Radl, métode, formules, quimiques. 1) didirétic, també, prohibi, cafeina. MORFOSINTAXI 1) lc, 2b, 3a, 4a 2) Deure: deu, dega, deveu, deguen. Naixer: naix, nas-ca, nasquem, nasquen. Valdre: val, valga, valguem, va- leu. Poder: puga, puguem, pugueu, puguen. 3) a) Tanqueu a porta! b) Vegeu qué feu! ¢) Sigueu for mals! 4) Ateneu l'explicacié! e) Sapieu/sapigueu aixd! f) Responeu a la qiestio! 4) a) Empreneu |eixida! b) No desaparegueu de la meua vista! ¢) Ompliu la pica d’aigua! d) No tingueu paciéncia! e) Moveu els mobles de ni 5) a) Coneixeu. b) Viviu. ¢) fes. d) amagueu. ) veniu. f) Escrivim. g) obriu. h) Vaja. i) dis/digues. j) netegeu. K) Estigues/Esta-te. 1) Tussa. 6) a) les meues. b) la nostra. ¢) els teus. d) la seua. e) la seualsa. f) la seua. g) les vostres. h) el nostre. i) la teua/ta. j) el seu. 7) a) seu. b) nostra. ¢) el seu. d) meu. e) meua, meu. f) nostra. g) teua. h) Les teues/Tes. 8) a) La filla vostra. b) El vostre cotxe. ¢) El nostre pis. d) El nét seu. 9) 1a, 2c, 3b, Ac. 10) a) Aquest quadern, acd, act. b) Aquells cotxes, alld, allialla. ¢) Esta taula, agd, act. d) Eixes nines, aixd, ahi. @) Aquesta teulada, acd, aci. f) Aquelles platges, alld, allifalld. g) Aqueixa reixa, aixd, ahi. 11) a) Aqueixa/Eixa, b) aquell/aqueixeixe, alla/alli/ahi. ©) Agd/Aixd. d) aquell. e) AV/AIIVANIa, act. f) act. g) Aquesta/Esta, aquella. h) Aquelies, aquestes/estes. i) altavalli. J) agd/aixd. LEXIC | SEMANTICA 1) 1c, 2a, 3b, 4c. 2) paratge, cim, illes; serra, barrancs; desert, marga~ llons, muntanya, monestir; castells, fonts; sureres, oms. 3) a) assenyalar. b) emmagatzemar. ¢) abaratir. d) em- pal-lidir. e) ensucrar. f) encarir. g) emmalaltir. h) assa- borir. 4) la, 2c, 3b, 4b, 5a, 6c. 5) venjanga, pertinenca, asseguranga; crianca, co- neixenga, matanga; creenga, alianga, cobranca. 6) agraiment, manament, establiment; naixement, creixement, plantejament; sofriment, coneixement, aplaudiment. 7) netejar, realitzar, gotejar; actualitzar, passejar, orga- nitzar; bussejar, localitzar, rodejar. 8) groguenc, grogés, grogor; verdenc, verdés, verdor; rogenc, rojés, rojor. 9) francés/trances, argenti, italia, madrileny, xixonenc; ontinyenti, xativi/xativenc, castellonenc, morella, de- nier. EL TEXT 1a) Es justifica que hi haja persones que preferisquen viure en la ciutat per la gran concentracié de serveis i de prestacions que hi ha. b) La conjuncié perd indica Voposicié entre les dos oracions o membres que uneix. A continuacié de mencionar les caracteristiques i op- cions de la vida en el camp en el segon i tercer para- grafs, en el quart, utilitzant perd s'exposa una restrict a les afirmacions anteriors, com és el fet d’haver de treballar amb les mans. En el paragraf segient, amb la locucié adverbial en conseqdéncia s‘indica, preci- sament, que les afirmacions que s'exposen a continua- cié sén producte de les anteriors: |'abandé del camp pels jévens es deu a la duresa del treball agricola. Amb adverbi finalment amb qué comenca l'éltim paragrat s'indica al lector que les afirmacions que s'exposen a continuacié s6n les ditimes consideracions que es fan sobre aquest assumpte. Equival a lexpressié per aca- bar. ¢) Bondats: a vida és més tranquil-la que en la ciu- tat. No hi ha sorolls (de cotxes, sirenes, camions). No hi ha contaminacié, l'aire és més pur. La vida és més barata (impostos, etc.). Internet ha acabat amb I'aflla- ment tradicional. Inconvenients: no hi ha transport pt blic, sha d'usar el cotxe. No hi ha tanta concentracié de serveis. La major part de les activitats s6n manuals. Lagricultura exigeix molta dedicacié. No hi ha tantes oportunitats laborals. d) S'ha observat que un sector de la joventut ha optat per quedar-se a viure en el camp perqué gracies a les noves tecnologies com ara internet sha superat l'alllament i, en conseqdencia, s'ha frenat la despoblacié del medi agricola. 2) Resum c. 3) a) El cas es presenta al comengament de la historia: el mag Apol-lo concedeix al rei Mides, que s'ha quedat sense un c&ntim, que tot alld que toque es convertisca en or. Les noves informacions repeteixen aquest prodi- gi i, aixi, el rei toca i transforma en or en primer loc el seu cotxe, en segon lloc les habitacions del palau i el mobiliari, a continuacié la forqueta del cobert, el a, el dormitori, etc. b) El tema progressa precisament gracies a la inclusié gradual d'aquests nous casos, amb qué es confirma la idea de la presentacié: tot allo que el rei tocara es convertira en or. La novetat que inclou el narrador és el fet que el rei s'adona que la qualitat que li ha atorgat el mag és molt incémoda i molesta,per la qual cosa li demana que li anul-le tal facultat. ¢) No, com hem vist, el text és coherent i cap dels enun- ciats no es contradiu amb altres. d) El fet de plantejar una historia en l'ambit de la fantasia no impossibilita que el lector no traga conclusions que corresponen a vi- vencies i experiéncies de! mén real. Al contrari, podem trobar paral-lelismes entre el cas del rei Merit i I'astut mag Apol-o i el cas d'aquelles persones que s'han cre- gut capaces d'aconseguir les coses més incretbles, com ara la riquesa material i, quan se'ls acaba la bona ratxa, cauen en I'abisme, com Merli en la bonyiga de vaca. 4) Els musulmans han d'orar cinc voltes al dia. La pre- garia que es fa quan es pon el sol és fa més important i es considera imprescindible. Les oracions diaries es poden fer en les mesquites, que és com s'anomenen els temples dels musulmans, o en qualsevol altre loc, perd sempre de genolls i de cara a la ciutat santa de la ‘Meca, on s'ha d’anar almenys una vegada en ta vida. Al nové mes del calendari musulma, que és diferent del nostre, se celebra el Ramada. Durant aquest mes els fidels s'han d'abstindre de menjar, de beure, de fumar, de perfumar-se i de tindre relacions sexuals des que ix el sol fins que es pon. A més, els musumans tenen prohibit beure alcohol i menjar carn de porc. U N ' T A a 4 COMPRENSIO ORAL 1) la, 2c, 3b, 4b, 5a. 2) 1b, 2c, 3a, 4a, 5c, 6b. COMPRENSIO ESCRITA 1) 1 Delhi, 2 Marraqueix. 3 Santa Sofia. 4 Al Teatre Thang Long (Hanoi). 5 Delhi. 6 El de Hanoi. 7 Istanbul. 8 La de la Kutubia (Marraqueix). 9 Nova Delhi. 10 El principal temple del sikhisme. 2) Artur 6. Helena 1. Salvador 2, Marcel 3. Maira 4. Ofalia 5. ESTRUCTURES LINGUISTIQUES FONETICA, ELOCUCIO | ORTOGRAFIA 1) era: a, d’hora: e, dels camins: @; al camp: e, agui- la: a, 'horta: a; l'oca: a, d'Holanda: e, pels carrers: e. 2) Activitat oral. 3) a) I'hordscop: paraula masculina que comenga per ‘fh muda. b) la independéncia: paraula femenina que comenga per / atona. ¢) I'informe: paraula masculina que comenga per vocal. d) dinformalitat: comenga per vocal. e) I'hipica: paraula femenina que comenga per / tonica. f) d'aigua: comenca per vocal 4) V'estora, la innocéncia, \"época, la hipnosi, l'oliva; la urgéncia, la illustraci6, la importancia, Ihorati,, el iogurt; l'enllumenat, l'ermita, "hidroavié, fa illeta, oratge; la uralita, Glcera, I'humor, la historia, ouera;, hospital, I'espardenya, la hipoteca, imant, l'adverbi 5) Comencen per /, hi/tu taniques: ungla, India, illa. Comencen per /u, hiftu atones: higiene, unid, unitat, histéria, humanitat, italiana, ilusi6, inércia, infelic. 8) 1c, 2a, 3c, 4b, 5b, 6c. 7) \'elefanta, I'tinic, !'éssa; I"huma, la infermera, el iaio. 8) a) d'empresaris, d'arribar, d’Alacant, b) d’Ismael, de basquet, de ioga. ¢) d’universitaris, d’universitaries. d) de la, d’Austria. e) de iode. 9) dels hiverns, de les oracions, de les anguiles, per les aigles; de l'orfe, a I'armari, a 'hoste, per I'amic. 10) a) La hipdtesi, 'origen, I'univers. b) Ltavaria, de I'or- dinador, d'un. ¢) a l'observatori, dels astres. d) d'His- toria, de Art, l'any. e) L'amiga, de I'home, d’Albaida, 11) a) Nord-america. b) huitanta-set, presentar-se. c) dos-centes. d) vint-i-cinc. e) pressionant-lo. 12) le, 2a, 3b, 4a. 1) a) hort, encisams. 6) Hui, hem, himne. ¢) Ahir, ex- humaren, ermita. d) ho, he, ho, has, e) han, hidromas- satge, ha. f) havia, inhabitable. g) ham, acer. h) Em, hi, ha, coheréncia, cohesi6. MORFOSINTAXI 1) 1b, 2a, 3b, 4a, 2) Atendre: atenies, atenia, ateniem, atenieu, atenien. Veure: veia, veies, veia, véieu, veien. Agrair: agraia, agrala, agraiem, agrafeu, agralen. Escriure: escrivia, escrivies, escrivia, escriviem, escrivieu. Ser: era, eres, era, érem, eren. Somiat: somiava, somiaves, somiavem, somiaveu, somiaven 3) a) valien, pensavem. b) feien, entenien. ¢) viviem, eixiem. d) resolien, e) ocorrien. f) debatiem. g) deia, créiem. h) plovia, assistiem. i) suavem, beviem. j) pre~ nieu, esperaveu. 4) 1a, 2b, 3b, 4c. assavem, eren, tenia, lluitava, pagava. Pas- fou, tingué, visqueren, foren, féu, retorria, Passat perifrastic: va presentar-se, va negar, va atorgar. 6) Estar: estigueres, estigué, estiguérem, estiguéreu,estigueren. Vindre: vingul, vingué, vinguérem, vingué- reu, vingueren. Voler: volgui, volgueres, volguérem, vol- guéreu, volgueren. Escriure: escriguilescrivi, escrigue- res/escrivires, escrigué/escrivi, escriguéreu/escrivireu, escriguerer/escriviren. Deure: degut, degueres, degué, deguérem, degueren. Obrir: obrf, obrires, obri, obrirem, obrireu, 7) a) vasivares. b) vaig. ¢) va. d) vau/vareu. e) van. f) va. @) vamivarem. h) va. i) vaulvareu. j) vaig. 8) a) Ahir vaig anar al cine. b) Li diguf que vinguera de seguida. ¢) Vam/Varem veure/vore la pel-licula des de la primera fila. d) No va atendre 'explicaci6. e) Vam/ Varem cérrer ben de pressa. f) Estiguérem esperant-te més d'una hora. g) Finalment veresiveieres el castell.. fy Vos vau/vareu beure tota Morxata. i) Recorde que vis- quéreu a Castell6. j) Vas conéixer I'artista, 9) a) un. b) un. c) una/l’. d) El, una. e) Uns/Els, un, f) Els. g) un, les. h) les, el. i) un, Lj). LEXIC | SEMANTICA 1) La conduccié eficient estalvia energia i diners: cotres, mitja, gasoil, eléctric. Fes un bon manteniment: oli, pneu- matics. Limita Pas de les marxes: curtes, marxes, segona, apaga. Regula la velocitat: frenades, consum. Controla el pes en la part posterior: maleter, seients. Modera I'is de la refrigeraci6: condicionat, carburant. No viatges a soles: comparteix, transport. 2) 1b, 2a, 3b, 4c. 3) 1b, 2c, 3b, 4b, 5a, 6c. 4) 3 agost: Valéncia, Zuric, Estrasburg: destinaci6, Tras- lat, Allotjament. 4-5 agost: Estrasburg: Alemanya, lliu- re. 6-8 agost: Colmar: voltants. 9 agost: Colmar, Zuric, Valencia: tornada. Preu per persona: taxes. (Inclou): re- corregut, qualitat, desdejuni, tiquets, Asseguranga 5) a) rentaplats. b) obrillandes. ¢) passama. d) trenca- nous. e) bocamoll. 6) ratapenada, posagots, pocavergonya, paraigua; cent- peus, milhdmens, guardabosc, torcamans. 7) 1a, 26, 30, 4b. EL TEXT 1) Virginia Batalla Romeu Dades personals Sol-licitud d'indemnitzacié per retard RENFE Vaig viatjar a Barcelona en "Euromed 01152. El tra- jecte d'anada tenia l'eixida a les 11 hi l'arribada pre- vista a les 14,09 h, perd en realitat el tren va arribar a les 16,30 h a causa d’un problema ocasionat en el tram de 40 km de via Unica comprés entre Vandellds i Tarragona, nic tros del corredor mediterrani que en- cara queda per desdoblar i per on circulen els trens de Rodalia de Tarragona, els Regionals Sud de Catalunya, I"Euromed, el Talgo i els de transport de mercaderies. En conseqiéncia, no vaig poder utilitzar I'Euromed 01181, eixida de Barcelona a les 18 h i arribada a Valencia a les 21,10 h, léltim Euromed del dia, per- qué a causa det retard imprevist no havia tingut temps suficient per a dur a terme les gestions que havia con- certat. Dacord amb el Compromis Voluntari de Puntualitat de RENFE, segons figura en el Reglament de la Llei del Sector Ferroviari (Reial Decret 2387/2004, de 30 de desembre), reclame que se'm compense el cost de 36,30€ del bitllet de tornada i que se m'abone també la factura de 95€ de l'hotel de Barcelona en qué em vaig veure obligat a pernoctar. Adjunte una cépia de la factura de I'hotel, correspo- nent a la mateixa data del retard pel qual curse la pre- sent reclamacié. 2) Resum b. 3) El punt segiient tracta de: introduir o presentar el tema. En primer Iloc: marcar |'orde. En efecte: posar ém- ‘asi o aclarir. D'aquesta manera: continuar en el mateix punt o afegir. En particular: donar detalls o exemplificar. En resum: resumir. Aixi mateix: donar detalls o exempli- ficar. En conclusi6: acabar. 4) a) d’entrada. b) no sols / si no (que) també. ¢) Es a dir. 5) a) La consellera de Sanitat negocia amb la Comis- ‘sid Europea. b) L’Ajuntament de la Vall d'Uix6 obri els dissabtes. c) Les deesses Cibele i Venus s6n divinitats mitoldgiques gregues. d) L'II-ustrissim Senyor Alcalde va entrevistar-se amb la senyora Miquel. e) Vaig Ilegir un article que es titulava Noranta anys de sentiment. f) Em va agradar molt el musical £/ rei /led. g) El Camp de Morvedre és una comarca del nord de la provincia de Valencia. h) El papa de Roma i la Santissima Trinitat. 6) a) El barri del Grau de Castellé de la Plana. b) Tu no eres una mare com les altres és el tito! d’un bon Ilibre. c) El president del Comité Olimpic Internacional parla anglés i rus. d) Si continues pensant aixi.. no tens res a fer. e) Estimat amic, et comunique que podem quedar diumenge que ve. f) Heu de comprar: ous, formatge, llet i verdura. g) La nit de Sant Joan i el Misteri d’Elx. h) Vindras dema? No, no hi aniré.U N 1 T A T 5 COMPRENSIO ORAL 1) le, 2a, 3c, 4b, 5b, 6c. 2) 1b, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b COMPRENSIO ESCRITA 1) a) Hoquei gel. b) L'esport no es correspon amb cap enunciat, ¢) Salts de trampolf i plataforma. d) Escacs. @) Golf. f) Cent metres isos. g) Ciclisme. h) Vesport no es correspon amb cap enunciat. i) Trinquet. j) Llanga- ment de disc. 2) 1F, 2F, 3V, 4V, 5F, 6a, 7c, 8b. ESTRUCTURES LINGOISTIQUES FONETICA, ELOCUCIO I ORTOGRAFIA 1) Activitat oral. 2) 1c, 2b, 3c, 4a. 3) Haver: havies, havia, haviem, havieu, havien. Acabar: acabava, acabava, acabavem, acabaveu, acabaven. Tre- ballar: treballava, treballaves, treballaver, treballaveu, treballaven. Deure: devia, devies, devia, devieu, devien ‘Anat: anava, anaves, anava, anavem, anaven. Canviar: canviava, canviaves, canviava, canviavem, canvidveu. 4) a) advocat, laboralista, bon, treball. b) vesprada, van, pavell6. ¢) nevada, va, tombar, arbres. d) arribaren, tro- baren, embarcacié, avariada. e) Abans, entravem, bars, beure, vi. f) va, bena, voltant. g) Rubén, jove, esvelt, espavilat. h) investigacié, rumb. i) plovia, faves. j) obli- darem, provar, gravacié. k) roba, havien, venia, bé. |) sabérem, \loba, havia, llobatons. 5) feble, llavi, mabil; nlivol, aprovar, govern; savi, co- vardia, avant; embenar, saber, cavaller; cabota, reben- tar, cervell. 6) Activitat oral 7) 1b, 2a, 3b, 4c, 5c, 6o, 7a, 8c, 9b, 10a. 8) verd, covard, banyat; mag, llarg, moribund; grec, Hop, aprenent. 9) equip, serp, tap, cec; rumb, arrap, grup, sdlid; cor, proleg, prec, reg. 10) aneguet, esnobisme, encarregar; dialogar, fastigue- jar, solidificar. 11) a) Alfred, sap, opcid, apte, b) obsessi6, obtindre, carrec, absurda. ¢) paret, sud, florit. d) multitud, assis- tent, curt. e) pore, fang. f) salat, set. g) nebot, profund, menut, h) David, suec, accent, magnific. i) Jacob, Ileo- pard, guepard, dissabte. j) tub, cobert, dxid. 12) a) aljub 4. b) fluid 5. ¢) tord 3. d) dividend 6. e) adob 2. f) tuareg 1. MORFOSINTAXI 1) 1b, 2a, 3¢, 4c. 2) a) faré. b) caurem. ¢) podré. d) dureu. e) vindran. 3) a) atenguera. b) begueren. ¢) escriguéreulescrivireu ) correguéreu. ) isqueres/eixires. f) vérem. g) duguera. h) deguérem, i) diguera. j) sabera. 4) a) visitariem, visquéreu. b) anirieu, tinguéreu. ¢) tossiries, fumares. d) hagueres, haurfem/haguérem. e) Caldria, signara. f) feren, podriem. g) Seria/Féra, pren- guera. h) alcariem, estiguérem. i) vindria, poguera. j) obririem, volguérem. 5) la, 2b, 3c, 4a, 5b, 6c. 6) a) gens. b) quant. c) tant. d) massa. e) molt. f) tan. g) massa. h) prou. i) bastants. j) quants. 7) a) Quan. b) Quant. ¢) tant, d) tant. e) tan. f) Quants. 8) a) bona cosa d’. b) gens ni miqueta. c) una pila de / un munté de. d) una colia de. e) un grapat de. f) ni gota d’. g) un munt6 de / una pila de. h) un fum 9) 1b, 2b, 3a, 4c. 10) a) mateixa. b) qualsevol. c) res. d) algd. e) altre. ) Cadasci/Cada u, altres. g) algun. h) tothomtots. i) alguna cosa. j) ningd. k) cap. 1) cadascuna/cada una. 11) a) ningd. b) algun. ¢) molt. d) gens. e) res. f) cap, 2) poc. h) algd. LEXIC | SEMANTICA 1) derbi, estadi, xiulat, arbitre, part; partit, equip, cos- tat, esquivar, fons, xarxa, rematada, s'avangara; gol, perill, davanter; represa, visitant, pal, esgotar, aconse- guir, suma: 2) D’equip: basquet, beisbol, futbet, handbol, voleibol. De combat: boxa, esgrima, judo, karate, lluita. De cursa: automobilisme, esqui, marats, piraguisme. 3) a) sambori. b) joguet. c) trencaclosques. d) escacs. e) trévols. f) parxls. 1) videojoc. 2) coll. 3) encreuats. 4) daus. 5) oros. 6) estel. 4) le, 2a, 3c, 4a. 5) 1c, 2b, 3a, 4b, 5a, 6c. 6) 23, b5, cl, d2, e4. 7) le, 2c, 3a, 4c, 5b, 60, 7b, 8b, 8) a) tema/assumpte. b) molts objectes. ¢) ides. d) com-10 plicada/diffcl. e) adaptar-nos/habituar-nos. f) fabricar. g) preparar/cuinar. h) passen/projecten. i) comés. j) post. EL TEXT 1) La Sra. Yvonne Blake, presidenta de I'Académia de Cine, us invita que assistiu a l'entrega de premis de la 31a edicié dels Premis Goya, que tindra loc en el Ma- drid Marriot Auditorium Hotel, el dissabte 4 de febrer de 2017, a les 22 h. Es prega que confirmeu l'assis- tencia al telefon XXX. Es recomana trage i vestit fosc. El personal de sala us indicara la butaca que teniu re- servada. 2) Resposta oberta. 3) a) perqua. b) Per a qué. ¢) perqué. d) per qué. e) perque. f) per qué. g) perqué. h) Per a qua. 4) a) Si no, b) sin6. ¢) si no. d) sind. 5) a) perque. b) Doncs. ¢) doncs. d) perque. 6) a6, b8, c7, d9, €2, f1, 24, 5, i10, j3. U N ! T A T 6 COMPRENSIO ORAL 1) 1b, 2a, 3c, 4a, 5a, 6b. 2) 1N, 2F, 3F, 4V, 5V, 6F, 7c, 8a, 9c, 10c. COMPRENSIO ESCRITA 1) 1) Josep Llufs: técnic de calderes de gas. 2) Leonor: no se la contracta. 3) Mireia: dinamitzadora juvenil 4) Ernest: socorrista. 5) Ester: auxiliar de geriatria. 6) Sabina: no se la contracta. Per: fisioterapeuta. 2) 1Y, 2F, 3F, 4F, 5Y, 6b, 7a, 8c, 9b, 10a. ESTRUCTURES LINGUISTIQUES FONETICA, ELOCUCIO | ORTOGRAFIA 1) Activitat oral. 2) Activitat oral. 3) 1b, 2a, 3c, 4a. 4) invertir, emmalaltir, émfasi, conferéncia; emboi- rarse, immersié, confitura, amfibi; embenar, envellir, embellir, amfiteatre; enrabiar-se, desenvolupar, embo- tit, envestit. 5) immortal, immoral, immadur, immanejable; immd- bil, immodest, immillorable, immaterial. 6) a) Immaculada, premsa. b) ampolles, xampany, te- ranyines. ¢) immigrants, commocié, immensa. d) triom- fat, enguany, amb. e) juny, puny. f) Comprovaren, com- te, crim. g) comprar, codonys, codonyat. h) tramvia, em, somriure. i) Guillem, contar, conte. j) circumstancies, aconsellen, condemnat. 7) commoure, commemorable; emmagatzemar, em- marcar; immediat, immutable. 8) a) bony 8. b) om 6. ¢) enguany 1.4) betum 2. e) empremta 5. f) pany 3. g) refrany 7. h) desdeny 4. 9) Activitat oral 10) Activitat oral 11) Activitat oral 12) Activitat oral. 13) la, 2c, 3b, 4c. 14) alegre, paral-lel, columna; il-luminar, elaborar, but- llett; polisil-laba, silenci, rebel-li6; caravel-la, alemany, al-legar. 15) a) Camila, al-lérgia, tiller. b) legit, goril-la, albt. ©) jubilar, literatura. d) limit, velocitat. e) Avel-Ii, liberal, tranquil-la. ) rellotge, alarma, g) lunar, Lluna. h) can- cel-lar, lesi6, laboral. i) Iladre, revelar, milié. j) ocell, co- lors, mil-limetres, llargaria. 16) a) instal-lacié, eléctrica. b) rotllos. c) relleu, parau- les, conseller. d) Brussel-les, milers. e) bitlletera, lloro. f) sollicitud, excel-lent. g) abelles, pol-len. h) atleta, xan- dali, ratlles. i) solucié, colesterol. j) legistaci6, nul-la, 17) it-legal, il-tict; il-localitzable, il-limitat; il-legitim, illogic. MORFOSINTAXI 1) 1b, 2c, 3b, 4a 2) naixer, beure, deure, anar, tossir; suportar, adormir, voler, dur, haver; escriure, viure, fer, dir, vindre (o venir). 3) corrent, corregut; tindre (o tenir), tingut; perdre, per- dent; ser, sent; veure (0 vore), vist; duent, dut. 4) a) omplit. b) pres. ¢) Volent. d) sabut. e) vingut. f) Bevent. g) pogut. h) vencut. i) eixit. j) perdent. 5)a) que. b) Qué. ¢) Que. d) que. e) qué. f) que. g) Que, Que, que. h) qu. 6) a) que. b) la qual cosa. ¢) del qual. d) El qui. e) amb qué. f) de la qual. g) en qui. h) on. 7) 1c, 2, 3b, 4a, 5c, 6b. 8) a) Quina. b) quines. ¢) Quins/Quants. d) quins/ quants. e) qui. f) On/A on. g) Quina. f) Quant. i) Com. i) que. 9) 25, b4, 3, d6, e2, fl.LEXIC | SEMANTICA 1) 1b, 2a, 3c, 4a, 5c, 6a, 2) a3, b6, cl, d5, e4, £2. 3) exercici, crisi; cooperatives, llocs, socis; activitat, nombre, servicis, comergos, desenvolupament, cons- i8, bombolla, sector; emprenedors, compte, autd- noms. 4) la, 2c, 3b, 4c. 5) a) Economia. b) Cultura. ¢) Esports. d) Medi am- bient. e) Successos. f) Societat. g) Ciencia. h) Politica. i) Internacional. 6) Ferramentes: martell, serra, tenalles, tisores, torna- vis. Oficis: agranador, botiguer, cuiner, enginyer, jutge. Sentits: gust, ofda, olfacte, tacte, vista. Animals: colom, dofi, granota, rabosa, vespa. 7) Salut: constipat, hospitalitzar, malait, metge, sa, tos- sir. Cuina: amarg, dolg, ganivet, guisar, paella, rostir. Mar: illa, navegar, ona, platja, submarinisme, vaixell. EL TEXT 1) Resposta oberta. 2) El curriculum que ha elaborat Tatiana Font Gavald& correspon al format del curriculum que s’ha explicat. 3) Estructura: consta d'un titular: “Un home haura d'in- demnitzar la seua exdona per les tasques domastiques que va realitzar" i d'un subtitular: “La dona, que va abandonar el seu treball per a dedicar-se a les labors domestiques, rebra 23.628 euros”. Els components: entre els components de la noticia comptem deu para- grafs. La introduccié ocupa els tres primers. EI cos prdpiament dit, dedicat a explicar el contingut de la senténcia, abasta del quart al nové paragraf. La con- clusié (en que es recupera la veu del redactor) se situa en I'dltim paragraf. La Nengua: tractant-se d’una noticia de jutjats, és normal que el periodista empre elements propis de l'ambit judicial, els quals caracteritzen la re- daccié com un text que narra uns fets de manera objec- tiva perd amb léxic propi de la justicia, com ara (només en els tres primers paragrafs): “indemnitzar”, “indem- nitzacié”, “exdona”, “exesposa”, “exmarit”, "Audign- cia Provincial”, “el dret”, “tribunal d’apel-lacio”, “sen- tencia", “Jutjat de Primera Instancia i Instruccié ném. 3", “demanda”, “régim de separacié de béns”, “es va separar legaiment”, “es va dictar senténcia de divorci”, etc. Lestil: la redaccié és senzilla i, en general, les ora- cions sén enunciatives i estan escrites seguint l'orde sintactic basic: subjecte + predicat + complements. Per exemple: El tribunal d'apel-lacié (Subj) confirma (Pred.) la senténcia dictada (CD) I'any passat (CCT) pel Jutjat de Primera Instancia i Instruccié nim. 3 de Castro Urdiales (CAG), (que va estimar la demanda de exesposa.} (0. adjectiva o de relatiu). 4) a) Les sis respostes les podem trobar en el primer paragraf: qui: V’Associacié Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat (120). qué: va organitzar fa prime ra trobada nacional. quan: fa uns quants dies. om a Saragossa. com: en forma de trobada. per qué: per a donar la paraula als j6vens i aconseguir que expressa- ren la seua propia realitat. b) El titular és “Front comu contra l'atur juvenit". E] subtitular 65 “Les Escoles de Segona Oportunitat desenvolupen una iniciativa co- muna per a aportar solucions a |'atur juvenil”. ¢) El cos consta d'introduccié (primer paragraf), cos (segon, tercer i quart paragrats) i conclusié (dltim paragrat). 4) Analitzem el segon pardgraf. Lorde sintactic de les construccions: la primera oracié és curta i enunciativa, i est formada per una oracié principal que n'inclou una altra adjectiva 0 de relatiu, amb qué s'amplia la infor- macié sobre el nom “j6vens”: “La taxa de jévens (que abandonen prematurament el sistema escolat} és del 22%". Loracié segtient, també enunciativa, per més que siga larga, és una oracié simple, ja que només té un verb, “vol”: “L’Associacié Espanyola vol consolidar un model pedagogic comt, eficag i reconegut, dirigit a jévens entre 15 i 29 anys, amb l'estructuracié d’una xarxa nacional d'escoles 120. La tercera oracié també és enunciativa, igualment curta i simple, té un sol verb: “consten”: “Els seus principis fonamentals consten en una carta oficial firmada el novembre passat pels socis fundadors”. L'Gltima oracié és més larga perd té la ma- teixa estructura que la primera. Es enunciativa i esta formada per una oracié principal que n'inclou una altra adjectiva o de relatiu, amb qué s'amplia la informacié sobre el sintagma nominal “una formacié innovadora’ “Aquest model pedagigic esta basat en una formacié innovadora {que té com a objectiu reforgar les compe- tencies basiques laborals, el suport individualitzat al jove i I'ajuda en la recerca activa d’ocupacié} mante- nnint un vincle estret amb el m6n empresarial”. El verb de la principal és “esta (basat)", mentre que el de la de relatiu és “té”. La largaria de les oracions: totes sén curtes, com correspon a l'estil periodistic, excepte I"dl- tima, que és més llarga perqué l'adjectiva o de relatiu que inclou també ho és. Els adjectius: sén qualifica tius perqué concreten o matisen un substantiu, perd no s6n descriptius ni decoratius, siné que s'usen per a concretar el valor univoc del nom o del sintagma de 1112 qué formen part que, en molts casos, és una expres- sié ja encunyada: “el sistema escolar", “L'Associacié Espanyola", “un model pedagogic comd, eficag i reco- negut’,, “una xarxa nacional”, “principis fonamentals”, “carta oficial", “el novembre passat", “una formacié innovadora”, “les competencies basiques laborals", “el suport individualitzat", “la recerca activa”, “un vincle estret’, “el mén empresarial". Els verbs: com correspon a l'estil habitual d’una noticia, les formes verbals es- tan en present d'indicatiu: "abandonen”, “és”, "vol “consten”, “esta”, “té”, més el gerundi “mantenint’ que introdueix una oracié modal que respon a “com reforcar les competancies basiques laborals": “mante- nint un vincle estret amb el mén empresarial". El l@xic: 65 propi del tema que es tracta i, per tant, hi trobem moltes referéncies @ la formacié, I'atur i la joventut, com ara, només en el primer paragraf: “I'atur juvenil", “les escoles”, “J6vens alumnes i exalumnes”, “la ne- cessitat de formacié", “estudiar a institut”, “el gra- duat en ESO”, “grau mitja”. 5) Resposta oberta. U N ' T A T 7 COMPRENSIO ORAL 1) Le, 2b, 3¢, 4a, 5a, 6b. 2) 1, 2\, 3F, 4V, SF, 6V. COMPRENSIO ESCRITA 1) 1d (canella), 2b (valeriana), 3 cap de les descri- tes (belladona), 4c (eucaliptus), 5 cap de les descrites (salvia), 6a (romer), 7e (marialluisa). 2) 1b, 2b, 3c, 4c, 5a. ESTRUCTURES LINGUISTIQUES FONETICA, ELOCUCIO | ORTOGRAFIA 1) Activitat oral. 2) Activitat oral. 3) 1c, 2a, 3b, 4b, Se, 6a 4) felig: felicitat, feligment, felicitar, feligos, felices. Tros: trossos, trossejar, trossejament, destrossar, des- trosses. Comerg: comercos, comerciant, comerciar, co- mercialitzacié. Convéncer: convengut, convenciment, convencia, convenga. Casa: caseta, casola, caseriu, cases, casot. 5) abundancia, rellevancia, dissonancia, tolerancia; eminéncia, subsisténcia, suficiéncia, residéncia. 6) perillosa, passar, dimissi6, tramussos; mestressa, passatge, portuguesos, sabata; massapa, bellesa, per- misos, séquia; abadessa, anglesos, comissié, metges- $2; posar, cortesana, cossos, marquesos. 7) cinema, atrog, ferogos; acer, cera, act; adrega, ci- ment, encertar; feroces, acidesa, llug; véncer, vengut, vencerem, 8) gossos, anissos, calorosos; progressos, pisos, casos; saborosos, passos, grossos. 9) a) cosa, miisica, dolgaina. b) pastisser, massapa, dolg. ¢) llig6, assignatura. d) arrossos, Vinards, famosos. e) Ignasi, passejar, gosseta. f) cendra, cigarret, cendrer, ceramica. g) professor, rosa, preciosa. ht) Mereé, can- sada, seure, placa. i) pesat, faga, exercicis, valencia. j) cosi, cinc, Conselleria, Hisenda, k) tossut, guisa, cas- sola, usa, pressié. I) Desembre, assegurat. 10) berruga, arreu, cigarret; Enric, rigidesa, eruga; ci- gar, somriure, corredor; carret, arrop, caritat. 11) a) arraconat, barranc. b) Ferran, arrendar, fruiters, Vila-real, c) descarregat, marbre. d) hort, verger, va- rietat, raim. e) trencar, esquerra, caminar, crosses. f) honradesa, torroner, fora, ram. g) Conrad, enraonant, carrer. h) Enriqueta, enganxar, jersei, roser. i) Ramon, romandre, darrere, rei. j) folre, abric. MORFOSINTAXI 1) a) ha endregat. b) has begut. ¢) ha escrit. d) hem atés. e) heu vist. f) ha sabut. g) ha obert. h) ha fet. 2) a) havia viscut. b) haviem corregut. ¢) havia pres. @) havia endut. e) havia valgut. f) havien conegut. @) haviem dit. h) havia nascut. 3) a) has sigut. b) vam poder/poguérem, hem eixit. ¢) vaig anar/ant. d) he volgut. e) vau vindre/vinguéreu 4) a) EIV/Ella. b) vosaltres, jo. ¢) nosaltres. d) si. e) Vos- tés/Elles/Ells. 5) la, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a. 6) a) El. b) Les. ¢) La. d) Ho. e) Els. f)'n, 7) a) -li. b) Els. ¢) -li. d) Els. e) Li. f) Els. 8) a) Li. b) Els. ¢) -los. d) I’. e) -ho. f) -me. 9) a) La van portar a urgéncies. b) Van perdre-ti els Ulibres que els havia deixat. ¢) Van comprar-ho ahir. d) Vam entendre'ns molt bé, e) Elles van dur-ne un. f) Van llegir-los els seus drets. 10) a) -I. b) li'n, €) Els". d) -li-la, e) Els els. f) Li les. 2) -los-les. h) -los-el. i) -li-ho.11) a) prou. b) per descomptat. ¢) en efecte. d) també. ) de veres. f) en ma vida. g) de cap manera. h) fins i tot. 12) a) 2, 5, 6. b) 1, 3, 4,7, 8, 9, 10. 13) tranquil-lament, contrariament, honradament, viva- ment, pobrament, limitadament; bonament, novament, justament, certament, ferogment, comunament. LEXIC | SEMANTICA 1) a2, b3, cl, d5, 24. 2) a4, b1, 05, d3, 2. 3) metge; recepta; malalties, prospect empitjora; medicinals; prenent. 4) 1a, 2b, 3a, 4c. 5) tronades, hidriques, incendis; ntivols, maximes; cobriran, migdia, patiran; carregat, ruixats, fresques, fara, pujaran. 6) a6, bl, c5, d2, e3, £4. 7) ase, bou, cavall, corder, gat, gos, pollastre, titot, ve- dell imptomes, 8) taronger, cep/parralvinya, pi, cirerericirer; pomeral omer, figuera, ametler/ametller, olivera/oliver. 9) 1b, 2a, 3b, 4c, 5¢, 6b. 10) carrasca, heura, bose, nesprer, om, arrel. 11) Insectes: panderola, marieta. Ocells: oroneta, guat- la, cadernera, Peixos: llug, Ilobarro, aladroc. Réptils: sargantana, escurg6. EL TEXT 1) a) No és un text ambigu, ja que no hi ha marques de subjectivitat, siné enunciats objectius i neutrals, com ara: "Seguidament poseu les creilles i les anguiles i afegiu més aigua sense que arribe a cobrir del tot, siné que sobreisca alguna punteta de creilla, ja que és un plat que ha de tindre caldet.” b) S'usa un léxic precis, si bé en aquesta recepta no és massa especialitzat: an- guiles, creilles, alls, calfar 'oli, aparteu-lo del foc, olla al foc, pebre roig, removeu-ho immediatament, sense que arribe a cobrir del tot, és un plat que ha de tindre caldet, sal, vitets, deixeu-ho coure a foc viu, a mitian coccié, faltara caldo, etc. ¢) La informacié progressa ldgicament, perqué en la recepta s'expliquen tots els passos que cal fer, un a continuacié de l'altre, per a aconseguir un resultat satisfactori. d) En efecte, I'im- peratiu és un mode verbal especialment util per a donar instruccions, i en la recepta en podem trobar motts: me- tegeu, trossegeu, peleu, partiu, xafeu, poseu, aparteu, traieu, torneu, removeu, afegiu, etc. 2) Els verbs principals s6n en futur i, en menor fre- qléncia, en condicional. En futur: seguird, estaran, forgara, donaran, prosperara, decaura I! comengara, seguira, seran, seguiran. En condicional: passaria. En el primer text, Ja mencié a “El dissabte 8 d'abril” equi- val a una expressié temporal del tipus “dema”, “d'act a uns dies”, etc. No s’observen adverbis de probabili- tat, oracions condicionals ni f6rmules de probabilitat. En canvi, si que hi ha molts tecnicismes. En el text de I'hordscop: /a Liuna seguira en Virgo, els planetes Venus, Jdpiter i Saturn, estaran en una posici6 retra- grada. En el text de l'oratge: anticiclé, seguira abracant fa nostra peninsula, oratge, un ambient estable, abso- Jutament assolellat i vent encalmat, amb brises a partir del migdia. 3) Resposta oberta. uN | T AT 8 COMPRENSIO ORAL 1) 1b, 2c, 3a, 4b, 5a, 6a 1 hora, 6b mitja hora, 6c 4 minuts. 2) 1b, 2c, 3b, 4c, 5F, 6F, 7V, 8V. COMPRENSIO ESCRITA 1) 1c (El Misteri d’EIx), 2 No és cap celebracié de les descrites (La Tomatina de Bunyol), 3a (La Magdalena de Castello), 4b (Les Festes de Moros i Cristians d’Al- coi), 5 No és cap celebracié de les descrites (Els Pele- grins de les Useres), 6f (La Mocadora), 7d (La Muixe- ranga d’Algemesi), 8g (El Sexenni de Morella), 9 No és cap celebracié de les descrites (La process6 del Corpus de Valencia), 10e (La Setmana Santa Marinera). 2) 1a, 2b, 3b, 4b, 5a, 6V, 7V, BF, OF, 10V. ESTRUCTURES LINGUISTIQUES FONETICA, ELOCUCIO | ORTOGRAFIA 1) Activitat oral, 2) Activitat oral 3) Activitat oral. 4) Activitat oral. 5) 1a, 2c, 3b, 4b. 6) genet, subjectar, injecci6, bugia; projecte, jaciment, vegetal, trajectoria; burgés, llegir, segell, geniva; ge- gant, naufragi, ajudant, general; pluja, jaqueta, jersei, estratégia. aan14 7) platja, rellotge, allotiament, corretgeria; platgeta, lletja, salvatge, paisatge; pitjor, lletjos, salvatgisme, heretgia; massatge, ultratge, massatgista, avantatge; corretja, llenguatge, enlletgir, desitjar. 8) aterratge, espionatge; blindatge, aprenentatge; ho- menatge, xifratge 9) a) Joan, Llotja, Jardt. b) Jests, jeroglifics, egipcis. ¢) religiés, monjos, monges. d) Julia, geranis, rojas. e) Jo- sep, haja, llegit, missatge. f) juny, puny. g) Ajuntament, Beniatiar, projecte. h) vigilava, tarongers. i) Jaume, bur- gés, gentilhome. j) rajola, colpejar, enginyer. k) gendre, Angel, Borja. 1) jévens, botija, oratge. 10) a) panxa, empatx, escabetx. b) cotxe, Xativa, xec, Caixa, €) planxar, roig, xiclet. d) Xeresa, Xeraco. e) Ximo, degoteig. f) xiquet, bruixes, caputxa. g) mai raig. h) vaixell, xinés, catxalot, Xipre. 11) bateig, cartutx, capritx, passeig; batejar, cartutxera, encapritxar, passejar; estiueig, rebuig, assaig, despatx;, estiuejar, rebutjar, assajar, despatxar; festeig, sorteig, mareig, boig; festejar, sortejar, marejar, embogir. 12) mitja, mitjana, mitjancant; rojor, enrogir, rogenc; Uletjor, enlletgir, letgissim; desitjés, desitjar, desitgem; fregir, sofregit; llegir, legidora, lliges. 13) a) anxova 6. b) clixé 8. ¢) bretxa 5. d) Ilebeig 7. e) enuig 4. f) perxa 3. g) clétxina 2. h) calaix 1. MORFOSINTAXI 1) 1a, 2¢, 3c, 4c. 2) Sén perifrasis d'obligacié: Caldria que anares a com- prar pa. Has de tirar el fem al contenidor. Cal ficar al forn ta cassola d'arrds. He de legir més. Sén perifrasis de probabilitat: Deuen ser les huit perqué ja fosqueja. Devien ser elles les que deixaren la nota. Deus estar molt enfadada quan em parles aix’. No trobe la clau, la degut perdre ahi. 3) b) Heu de beure aigua. Cal que beveu aigua. ¢) Has de menjar-te la / T'has de menjar la sopa. Cal que et menges la sopa. d) Heu d'escriure un correu. Cal que es- crigueu un correu. e) Has de treballar més. Cal que tre- balles més. f) Hem de tancar la porta. Cal que tanquem la porta. g) Has de fer el sopar. Cal que faces el sopar. h) Has de cosir la camisa. Cal que cuses la camisa, 4) a) heu de. b) deu, devien. ¢) heu de. d) Deuen. e) hem d’. f) deviem. 5) la, 2b, 3b, 4c. 6)a) a, a. b) en. ¢) a. den, a, en. e) en. f) En. 7) a8, b4, 06, d1, €2, £3. 8) a) fins. b) amb. c) amb/sobre. d) amb/en, amb/en, @) A, fins. f) @. g) amb, a. h) @. i) per a. j) fins. k) per a. lamb. m) per a. n) a 9) a) Confia en els seus amics. b) No s'adona de "error que ha comés, ¢) S'ha acostumat a treballar de nit. d) Té interés pel club. e) Diu que no es recorda de res. f) Sempre pensa en el bé de les seues mascotes / en els seus amics. g) Es preocupava per la situacié actual / pel bé de les seues mascotes. ht) Compteu amb mi. i) No s'oblida de la responsabilitat que té amb els fills / de res. j) Cansar-se de sentir ximpleries. LEXIC | SEMANTICA 1) 29, b13, c14, dil, e7, f10, 23, h6, il, j5, k2, 14, mi2, n8. 2) primera, celebracions, Foia, Patrimoni; setembre, processons, Muixeranga, dolgaina; marg, satira, cen- dra; agost, declarada, assisténcia, batalla, tiquets, pe- rill6s; abril, reconeixement. 3) 4/6 racions/dia: pa, pasta, cereals (blat, dacsa, arrés). 5 racions/dia: oli d’oliva, fruita (platans, pomes, peres, taronges, raim), verdures (encisam, col, coliflor, pimen- tons, bolets, albergines, tomaques, carlotes), 2/4 racions/ dia: lactis (llet, iogurt, formatge, mantega). 2 racions/ dia: carn (pollastre, porc, vedella, conill), peix, ous. Oca- sionalment: embotit (pernil, llonganissa, salsitxa, xoric, sobrassada, cansalada), pastissos, xocolate, caramels. 4) costelles, cuixes, gots, botifarres, cabeca, cebes, cigrons, safra; ratllada, sofregit, tasteu; cassola, mesu- reu, batuts, rossejat. EL TEXT 1)a) L'autor situa la introduccié en el primer paragraf, en qué planteja el drama de l’anoréxia i la bulimia i Vinflux pervers de l’espill; 0 siga, la percepci6 que les adolescents tenen de la propia imatge corporal. El cos del text ocupa els tres paragrafs segilents. En el primer reflexiona sobre les modes i tendncies de l'aspecte fisic de la dona. En el segon planteja la diferencia en- tre els dos sexes, en relacié amb les mides corporals classiques. En el tercer raona que l'anoréxia és una malaltia dels rics; els pobres no s'ho poden permetre. En la conclusié, que ocupa l'ultim paragraf, ironitza sobre l'anunci publicitari en qué, més que referir-se a l'aspecte natural del cos que reflecteix I'espill, es referia a {'interior, 0 siga, a la percepcié esbiaixada d'aqueixa visié, b) Hi ha ironia en algunes expressions com ara: “adolescents tragiques”, “ja no ens serveix la democracia esclavista, ni la filosofia platdnica”, i fins itot humor en I'oraci6, a propasit det xocolate: “Un mi- nut a la boca, tota la vida al cul”. També és irdnica la constatacié que l'anoréxia és una malaltia de rics: “el seu caracter de malaltia de rics, de palsos rics, de so- cietats riques: una mena de justicia final, de venjanca de les classes desfavorides i la famalica legié.” Lténic recurs a una autoritat indiscutible seria la referencia a Policlet, el gran escultor de l'antiga Grécia: “una altra cosa s6n les mesures del senyor Policlet, que continuen en vigor per a I'home” i a la Venus de Milo, la famosa escultura femenina que es troba en el Louvre. En el text només hi ha una pregunta retorica: “n’hi ha cap que no ho siga?”. La resposta és dbvia: totes les formes de mirar-se en l'espill s6n igual de patoldgiques, segons observa l'autor. Podem considerar referéncies a uns va- lors étics inquestionables en I'apreciacié de “I'influx del cristall pervers de la publicitat” i en 'afirmacié “no és aquest un tema que admeta impunement la broma”. ¢) Hi ha poques expressions o referéncies a la primera persona: “No sé" (sing), “disculpa’m”, “ja no ens ser- veix” (pl.). L’autor no ha necessitat marques ni formes d'orde per a expressar la causa. oposicié, en canvi, la introdueix amb els dos “pero” del text. El primer com a nexe entre oracions: “Perd la dona hi ha patit més, de la Venus de Milo enga.” El segon més clarament com a connector adversatiu: “Perd disculpa’m: no és aquest un tema que admeta impunement la broma.” No hi ha marques per a expressar la consealléncia, perd pot funcionar aixt la frase “Per acabar-ho d’adobar”, perd també podia entendre’s com una expressié conclusiva, 2) Resposta oberta.