maro 1985

SERBA D’OR LES INUNDACIONS,

SORPRESES INEVITABLES?
Josep M. Panareda i Clopés i Josep Nuet i Badia
PERE CALDERS
I LA LITERATURA FANTASTICA
_______________________ Julia Guillamon______________________
premis crítica ”Serra cL’Or" 1985
 de bon matí,
1’AVUI a Casa

Vull rebre informado, sense cap compromís, de les

condicions i modalitats de subscripció al diari Avui.

Nom i cognoms
Adrela ............
Poblado .........

Barcelona, a del

SUBSCRIVIU-VOS-HI PREMSA CATALANA, S.A.

Consell de Cent, 425, 6.é - 08009 Barcelona

Recomanem ais lectors desitjosos
de fer una aportació a aquesta
secció que s'esforcin a reduir l’ex-
tensió de llurs cartes: com mes
breus, com mes condensades,
més probable será que puguem
publicar-íes. D'altra banda, no ens
podem comprometre a mantenir
correspondencia sobre Ies comu-
nicacions adregades a aquesta
secció. — Red.
PLAER I CRISTIANISME
Us escric com a subscriptor de la
revista i oblat de Montserrat.
En el número 304, de 15 de gener
de 1985, any XXVII, que fa poc he
rebut, h¡ figura un article signat
«Serra d'Or» no es compromet a tornar els origináis que
li siguin enviats espontániament ni a mantenir correspon­
dencia amb els autors.
CRÍTICA
de la
NACIÓ
PURA
Joan F Mira
la unitat.núm. 90
Des de la seua condició
d'antropóleg l'autor ens
ofereix una refrescantre-
flexió sobre el terme'na-
cióltot aplicant-la a la
nostra realitat més ¡inme­
diata.
PREIWI OCTUBRE «JOAN FUSTER-, 1984
PREMI DE LA CRÍTICA SERRA D'OR, 1985
liclons tres i «jotre
irezbayer, Z 46002 valéncia
.96/3529110
per Dom Pacía Garríga, titulat
“Plaer i cristianisme», d'un Dietari
sense dates, de Fe i Pensament,
Cultura i vida, el qual m'ha pro-
du'ít una tal exultado que, a mes
de llegir-lo i fer-lo llegir, perqué
el considero per a mi com una
«teología del meu alliberament»,
si bé ja tiñe 61 anys, voldria solli-
citar-vos permís per a reproduir-lo
en un butlletí que coordino, que
reben unes vuit-centes persones,
totes empleades o familiars de la
Quinta de Salut l’Alianga. — PERE
ESTREM I GRAU (Barcelona).
¿PER QUÉ NO S’Hl FIXEN
MÉS... O MENYS?
Tots estem molt contents que les
institucions oficiáis utilitzin —pot-
ser cada día més, ho voldríem
creure— la nostra llengua. Pero
hem de reconéixer que algún cop
ho fan amb una malaptesa notable.
Alxí, mireu qué acabo de llegir en
un rétol plantat al mig d'un par­
terre a la Diagonal: «Ajuntament
de Barcelona. Pares I Jardins. No
trepitjar la gespa. Preguem la seva
coHaboració.» Fóra bastant difícil
de redactar pitjor un missatge tan
breu i senzill... ¿Per qué no s’hi
fixen més? O, potser, més aviat,
per qué no s’hi fixen menys i no
EDICIONS:^§
TRESIQUATRE MARCEL
PROUST
VALÉNCIA
Un amor
de Swann
«jywi
■ i - l
ffr tuximpki hu
A tot vent
 diuen bonament el que hagin de
Miquel Angel Riera dir com ho farien parlant. Parlant
en catalá ningú no formularla amb
I’infinitiu cap prohibició. Ni cons­
LA RARA ANATOMIA truirla «pregar» amb un comple-
ment directe nom de cosa.
El catalá de molta gent pateix so-
DELS CENTAURES bretot del fet que ells mateixos
es pensen que és dolent, i alesho-
res comencen a dir coses estra-
Un conjunt de petites obres mestres nyes... — VÍCTOR PALAU I FIGUE-
plenes de creativitat i ¡maginació, fruit del treball RES (Barcelona).
minuciós i de la maduresa d’ofici del seu autor. UN TEST1MONIATGE CURIOS
Sóc un abonat de «Serra d’Or» des
de la primera época i, com que
m'ha arribat la jubilado, m'entre-
tinc repassant, ara l'un, ara I'altre,
els números de la revista. He co-
menpat a l'inrevés, com aquell es-
criptor anglés de -la historia uni­
versal redactada cap enrera, i ja
molt enllá he trobat una cosa cu­
riosa que avui té el seu interés.
Al número d'abríl del 1956, encara
Circular del Cor montserratí, en
una entrevista a l'aleshores famós
xerraire Federico García Sanchiz
llegeixo unes paraules que, traduí-
des, diuen així: «Cada vegada que
torno deis meus viatges de mar
enllá, vine a retre visita a Mont­
serrat i a la Senyora. Em considero
fill d'aquí, encara que nascut en el
Regne de Valencia, perqué precisa-
ment, com a bons espanyols, els
valencians ens hem de considerar
catalans, ja que catalans foren els
qui ens rescataren de la morisma
i ens retornaren a Espanya.» Em-
BI BI.JOT6CA
6uba Obres de Jordi Rubio i Balaguer
Ramón Llull i el lublisme
464 pp. 2.000, - ptes.
Vint estudis que constitueixen prácticament tota la producció
del doctor Rubio sobre Ramón Llull i el lul-lisme. Hi sobresurten
diversos resums rédactats per a enciclopédies, que donen una
espléndida visió de la vida, l’obra i la significació de Ramón Llull
i ben especialment els diversos treballs sobre l’obra literaria
lul liana, veritables models en el seu genere.
Distribució: L’Arc de Berá - Centre Difusor d’Edicions Catalanes
Llull, 10, 14 - Tel. 300 32 51 / 300 33 00 - 08005 Barcelona
bolica que fa fort! Pero ja és prou
una punta així de veritat, peí que
fa a la catalanitat, dins de tanta
imprecisió i de tant confusionisme
en aquest text que pot teñir la
seva gracia, a mi bé m'ho sembla,
per ais discutidors d’avui. — MI­
QUEL BORDOY 1 SANTISTEBAN
(Barcelona).
ANTONI TAPIES A TVE
El nostre pintor, parlant de la seva
darrera visita al Museo del Prado,
dins l'espai que TVE dedica a per-
sonalitats de diferents estaments
i que s'emet a darrera hora deis
diumenges, comentava que en el
Prado havia vist coses extraordi-
náries, pero també molta palla, que
ell qualificá d'art vaticanista, i in­
sinúa que caldria fer el que els
dadaistes ja volien: cremar Mu-
seus.
Com sia que he vist darrerament
el Museu del Prado en tres diades,
i el que més m’ha sorprés ha es-
tat el descobriment, per part del
Museu, deis pintors de l'Escola de
Bolonya, que abans no h¡ eren i
que cree que deuen ser els que el
senyor Tápies anomena vaticanis-
tes, voldria fer-li aquest comen-
tari.
És inevitable que ens inclinem,
quan mirem l'art del passat, per
una preferencia pels moments més
propers a la nostra propia creació.
Aixd no ens pot, pero, disculpar
d'una visió més amplia.
L'artista barceloní se sent bé dins
els museus d’art oriental, deis
grans pintors xinesos, i en canvi
es deu trabar molt neguitós en un
lloc com la reoent galeria d’art
italiá deis segles XVII i XVIII que
ha obert el Museu del Prado.
Cree que el Museu de Madrid ha
sabut estar en el seu lloc i en el
seu temps, i en consonancia amb
tota una revisió crítica del Barroc
que es va duent a terme; no alxí
el nostre pintor, tan preocupat peí
subconscient collectiu.
Són aquells pintors de l'Escola de
Bolonya, com Guido Reni, Carracci,
Domeniquino, els que ell considera
d'un art vaticanista?
No s'adona que amb aquesta eti­
queta vol resoldre un problema de
fons enorme? H¡ ha en joc dues
concepcions diferents, l'una clássi-
ca, d’arrels I de saba colossals,
duna veritat d’art mantinguda al
llarg deis segles, contraposada
avui a una forma de sentir del tot
contraria, feta de subjectivisme
romántic, I que ha dut l’art con-
temporani a una involució manifes-
ta sobretot des deis anys seixanta.
No s'adona que no es pot parlar
més d'académia en referencia al
classicisme bolonyés?
Per contra, aquest és un deis dar-
rers grans moments de l’art oc­
cidental, el del barroc «vaticanis­
ta»: Bernini, Da Cortona sobretot,
duu una joia de viure, una alegría
tan forta, que més que els re-
naixentistes ens comunica aquella
EHCUriYACIOriS MOLT
REPRESENTATIVES
JORDI PUJOL
President de la Qeneralitat
Una nova etapa en la historia de Catalunya
Anvers
OR 917/000
Fes
Diámetre
24 m/m 7 grams
28 m/m 12 grams
32 m/m 17,5 grams
45 m/m 35 grams
PLATA FINA 1000/000
Diámetre Pes Preu
32 m/m 3.750 ptes.
13,5 grams
45 m/m 27 grams 7.625 ptes.
alegría pagana més subversiva que
totes les darreres avantguardes.
Res, dones, de cremar museus;
si n’hem de cremar alguns, serán
els de l’art contemporani.
Per acabar, no em puc estar d’es-
criure aquelles paraules de R. Lon-
ghi sobre el Barroc: «Quella soluta
felicita di una forma civile ed an-
tica, che, evocata dai canone clas-
sico ora pera si vede vibrare come
attraverso un velo d’aria infiamma-
ta, come se il travertino scottasse
gonfiando sotto lo scirocco roma­
nesco. Nella pittura, la stessa an-
tica umanitá, investita dalla folata,
sembra levitare in miracolo». — Rl-
CARD FERRER (Blanes, la Selva).
UNA AMARGA PETITA COMEDIA
Ara mateix he estat coprotagonista
d’una escena grotesca. Havia en-
trat en una sucursal duna caixa
d’estalvis per raó d'un abonament
que no veia ciar. Aviat m’he ado-
nat que l’empleat que m’atenia al
taulell repetía innecessáriament:
«la compte de vosté, la compte
nova, la compte vella» com si pre-
tengués esmenar, així m’ho ha
semblat, les expressions que jo
utilitzava amb el mot compte mas-
culi. Naturalment —bé, encara ara
em sembla natural la meva manera
de fer...—, jo he multiplicat ales-
hores els «el meu compte, el
compte nou, el compte vell». No-
més exageraré una mica si dic que
hem acabat, l’empleat i jo, que ja
no sabíem qué ens empatollávem,
BARCELONA
Capdevantera del mar
Revers Anvers
OR PUR 24 quirats 999,9 UN<;A TROY
Diámetre
I Unija TROY 34,50 m/m
1/2 Un^a TROY 29,00 m/m
1/4 Unca TROY 24,00 m/m
PLATA FINA 1000/000
Diámetre
1 linca TROY 34,50 m/m
1 /2 Unca TROY 29,00 m/m
MUNDIAL DE
W acuñaciones,s.a.
ORGANISME NUMISMATIC INTERNACIONAL
pero llanqant-nos masculins i fe-
meníns com si fos amb fona... Qui­
na comedia!
Ara, una d'aquestes caixes d’estal­
vis tan nostrades, no hauria d'evi-
tar que cap deis seus homes co-
metés faltes de llengua tan ele­
mentáis —en un assumpte tan del
raml— i que s'hi entossudís en­
cara? — MARIA PUIGCORBÉ 1 VI-
NYOLES (Barcelona).
CAVA
En alguns deis programes de BUP
o de COU ha de figurar que un
deis punts que oposa la nostra
llengua al francés és que al llatí
deis nostres rebesavis devia ha-
ver-h¡ «cova» i no «cava». Resulta,
d'altra banda, que, molts anys des-
prés que el llatí hagués fet aigües
arreu, a uns eixerits francófons
se'ls va acudir de fabricar un d¡-
vertit vínet amb bombolles. 1 com
que aquest joc de mans de fer
forats al vi ha de practicar-se en
cellers subterranis, res no té d’es-
trany que, quan els nostres avis
van decidir amb prou seny que no
fóra mala cosa d’imitar els fran­
cesos, decidissin d'anomenar «ca­
ves», com els francesos diuen
sense cap especial intenció, els
indrets retrets on alguns deis nos-
tres vins s'engalanarien de frévola
bramera.
Parallelament, com que l’invent
francés, de Dom Perignon segons
que conten, es va produir a l’antic
comtat de Champagne, va resultar
SANT
Patró de Catalunya
Revers Anvers
OR 22 quirats 917/000
(Encunyació Sant Jordi)
Pes Diámetre
31,1035 grams aprox. 24,00
15,5517 grams aprox. 28,00
32,00
7,7758 grams aprox.
45,00
55,00
Pes Preu PLATA FINA 1000/000
31,1035 gr. 8.670 ptes.
15,5517 gr. 4.335 ptes. Diámetre
32,00 m/m
45,00 m/m
Méjico, 17,3?r
Tels. 2233015/16
08004 Barcelona
de la manera més natural que el
nostre v-¡ escumós es va dir i es
diu «xampany».
Sembla que, d'aixd, els francesos
n'han protestat fins i tot davant
d'altes instáncies judicials... No sé
exactament com es traba la cosa.
Pensó que, per molt que els fran­
cesos tinguin tot el dret del món
a defensar la seva prioritat ais
ulis del mercat internacional, tan-
mateix haurien de reconéixer que
«xampany», escrit evidentment
amb la nostra grafía, no pot crear
gaires confusions, per exemple da­
vant d'un públic anglbfon, amb el
seu «champagne»...
Admetem, pero, que, pensant en
les exportacions, calgui renunciar
a posar «xampany» a les etiquetes.
Admetem, fins i tot, que les nos-
tres cases productores de xampany
—una de les nostres millors indus­
tries!— hagin de renunciar a uti-
litzar aquest nom. És aixé, pero,
una raó perqué, ja lluny de la
batalla internacional deis mercats,
nosaltres no puguem dir «xam­
pany»? Quan, al cartell d’una ac-
tuació de Quico P¡ de la Serra, he
llegit que h¡ hauria «degustació de
cava» en lloc d'«una copa de xam­
pany», gairebé he tingut ganes de
plorar.
Deixem de banda el mercat de
Texas i els milions d'ampolles que
podem vendre o deixar de vendre...
Per a tots els catalanoparlants, per
a tots els catalanovivents, «xam­
pany» és una paraula natural, ñor-
JORDI
Revers
Pes^z
m/m 7,0 grams ¡?pjox.
m/m 12,0 grams'aprox.
m/m 17,5 grams’áprpx.
m/m 35,0 grams aprox. ’,
m/m 70,0 grams aprox.
Pes
13,5 grams
27,10 grams
 mal, gairebé tan familiar com «pa»
i «arrós», segurament tan familiar
com «crema». No hi ha dret, pot-
ser sense lina auténtica necessitat
imperiosa, a optar peí neologisme
«cava», «un cava». Per molt que ja
tinguem «cava», nom femení amb
el sentit de celler subterrani, el
pas al masculí, bé que en certa
manera admissible si sobreente-
nem «vi de», és tanmateix molt
violent. Massa violent.
Anem al fons de la qüestió. Ate-
nem només la forca i la suggestió
de les paraules. Escolteu, si us
plau, com sonen els noms, com us
sonen. Qué preferiríeu: una copa
de «cava» o una copa de «xam-
pany»? Jo no ho trobo dubtós,
gens ni mica. I que no s'esverin
la gent deis servéis comerciáis de
• Casa fundada el 1886 les cases de l’Anoia: no els de­
mano que posin a les etiquetes
cap deis noms en discussió. I ben
clarament no em fico amb la ter­
Per Pasqua, minología que puguin emprar fora
de Catalunya...
extens Escric, només, perqué m’ha dolgut
l’anunci que us deia, d'en Quico,
assortiment i un text en el qual un senyor que
«és una signatura» també parlava
de mones d’«una copa de cava», potser per
alió, tan sovint ocasió de rellisca-
des, de no perdre el tramvia de
la modernitat. — JOAQUIM POU
Major de Sarria 57, Te!. 203 07 14 I SERRAL (Barcelona).
Pla^a de Sarria, 9-10, Tel. 203 04 73
ML 08017 Barcelona Jji CONTENIDORS CONTRA
VIANANTS
Com és sabut, el pas de vianants
a les cruílles deis carrers és un
espai sovint envait pels cotxes que
hi queden aparcats. Que qui va a
peu, passi per on pugui. Pero
aquesta prepoténcia de l'automóbil
és encara un delicte i és possible
que en algún cas la grúa municipal
s’endugui a l’indret de cástig el
vehicle delinqüent. Els embaiums
que, d'unes quantes setmanes
en?á, ens compliquen el pas per
les cruílles del nostre barrí no
corren el mateix perill. Parlo deis
contenidors d'escombraries. Gra­
des a aquests estris, certament
útils, ara tenim els carrers més
endreqats. Pero és ben segur que
el pas de vianants siguí l’indret
que els escau? Ja els hi ha posat
la gent de l'Ajuntament o bé els
hi han empés els propietaris d'auto-
móbils? No ho sé, pero certament
en aixó hi ha un problema que
caldria resoldre. — MARIA-LLUTSA
GARCIA I VIADER (Barcelona).
LA VEU DELS POETES
Ara recordó Edigsa, i aquest record
d’un temps dolent em sembla bo.
Perqué Edigsa i Concéntric, amb
totes les atzagaiades que certa­
ment van cometre, van fer un bon
servei que, un cop desaparegut
aquest parell de productores de
dises, ningú no fa. Ara jo recor-
dava Edigsa i, d’Edigsa, la serie
de dises amb la veu deis poetes...
No fóra bo que algú fes i difon-
gués enregistraments de poesía
dita pels seus autors? Sota forma

ESCOLA L’HORITZÓ
PREESCOLAR I E.G.B.

Grups reduits d’alumnes, Aprenentatge individualitzat

Exigencia de responsabilitat,
per obtenir el maxim de resultáis segons les possibilitats de cada nen.

Un ensenyament basat en
Activitats integrades en Equip l’Educació, Respecte,
l’ensenyament i horari de Pescóla: psicopedagógic Responsabilitat, Técnica actual
-Informática - Telemática - Fotografía del centre il’Ordre.
Estudi i seguiment de l'alumne a fi
—Tallers diversos - Activitats esportives Mitja pensió de potenciar Ies seves aptituds
-Teatre - Música instrumental Servei d’autocar i orientar-lo vers altres estudis:
- Vídeo - Biblioteca - Laboratoris BUP, BellesArts, Electrónica,
Disseny... etc...

Demaneu-nos més informació: ESCOLA L’HORITZÓ Pg. de la Bonanova, 7 - 08022 BARCELONA - Tel. 247 76 57 - 247 76 58
de disc o de cassette... Al cap-
davall la veu és, si no la substan­
cia, sí el suport essencial de la
poesia... L'enregistrament és un
valuós document enriquidor de
l'obra que ens arriba Impresa. Pen-
sem com ens agradaría que aquella
veu de mossén Cinto que llegeix
versos en un cilindre conservat a
l’Arxiu Historie de la Ciutat de
Barcelona no fos un pal-lid fantasma
inintelligible... Pero aixó, és ciar,
és només un aspeóte del problema
del disc. Com és possible que el
nostre esfor? cultural hagi clara-
ment «plegat» en un terreny tan
important com el de la producció
i la distribució d'enregistraments
sonors? — EUGENI DOMÉNECH I
COSTA (Barcelona).
CONSULTA
Llegeixo l'eslógan comercial «Ets
la primavera de El Corte Inglés»
i no me n'agrada el grup «de El».
O¡ que no és ben resolt? Ho pre­
gunto. Oí que fóra preferible «del
Corte Inglés»? O bé d'«EI Corte
Inglés», si hom considera intangi­
ble l'article incorporat al nom pro-
p¡... Ho donarla per segur si no
fos que em sembla que ja havia
vist aquest «de el» escándalos, per
exemple amb el títol d'obres lite-
ráries. Posem per cas: «Va fer una
citació de "El testament" de Xa­
vier Benguerel.» Oi que no sembla
satisfactori? Ho pregunto. — MA-
RIA-ISABEL CAMINAL I RUIZ (Bar­
celona) .
Avgda. de Xile, 42 Tel. 334 62 50 - Barcelona-28
Mandri.62-Tels.21 1 93 10 Barcelona 22
curial
edicions catalanes
Antoni Comas i Pujol
PREM1 1LURO, 19S5
La Caixa d’Estalvis Laietana l’ofereix
a la millor monografía d’investigació
Estudis de
histórica sobre Mataré o el Maresme,
de carácter general o sobre un deter­
minar període o tema (art, arqueolo­
gía, economía, folklore, etc.) . Hi po­
literatura catalana
den aspirar igualment estudis sobre
memóries, diaris, fonts documentáis,
i també biografíes i aulobiografies que
constitueixin una aportació al conei-
(segles XVI-XVIII)
xement del passat de la ciutat I la
comarca. Próleg de Martí de Riquer
L’import del premi és de 300.000
pessetes i no podrá ésser fraccionar.
Edició a cura d’August Bover i Font
Eis trebails que hi aspirin han d'ésser
inédits, i cal presentar-los escrits a i Montserrat de Ciurana i Torrella
máquina i a doble espal, en una cara
i per triplicar, anónimament, amb Biblioteca Torres Amat, 13__________________
lema i plica. Hom hi pot adjuntar
illustracions o bé indicar on poden
ésser trobades. Cal tramelre els tre-
balls a: Biblioteca Popular de la Caixa
d’Estalvis Laietana. Premi lluro 19S5
Els Marges 31
de Monografía Histórica, carrer de
Santa Teresa, 63, Mataré. El termini
Revista de llengua i literatura
d'admissió acabará el 16 de setem-
bre, a Ies 9 del vespre. Dirigida per Joaquim Molas
El veredicte del jurat, la composició
del qual no ha estat anunciada, será
proclamar abans del 31 d’oclubre Joan Coromines
Diccionari
etimológic i
complementari de
la llengua catalana
vol. III edició')(3.a
Carme Massana
Indústria, ciutat i
propietat
Política económica i propietat
urbana a Parea de Barcelona
(1901-1939)
Próleg d’Ernest Lluch
Biblioteca de Cultura Catalana, 57
curial edicions catalanes
^^bruc, 144 - 08037 barcelona /t. 258 81 01 i 20713 40^^
 d’enguany. El jurat es reserva el dret BECA D'INVESTIGACIó DE
de no adjudicar el premi, si considera LA CAIXA D’ESTALVIS
que cap obra no presenta prou mérits. DE MANRESA, 1985

EDITORIAL SELECTA Els origináis guardonats quedaran de

('exclusiva propietat de la Caixa d’Es­
talvis Laietana, la qual es reserva el
OBRES DE JOAN AMADES dret de publicar-ne una edició de mil
exemplars com a mínim. Si, a judici
JOAN AMAOIS
Volums relligats en pell, cap daurat del jurat, alguna de les obres pre-
i estampacions d’or f¡. sentades los mereixedora d’accéssit al
FOLKLORE DE premi, quedará de propietat de fes-
FOLKLORE DE CATALUNYA mentada institució, amb la mateixa
CATALUNYA
COSTUMS I CREENCES reserva per a la seva publicació, sem-
Cortom» I Craanca*
pre que fautor accepti l’import assig-
Biblioteca Perenne, núm. 24. 1.432 pa­ nat a faccéssit. Tot guardonat podrá
gines. publicar peí seu compte les successi-
ves edicions que cregui convenients.
FOLKLORE DE CATALUNYA La Caixa d’Estalvis Laietana es re­
serva el dret d’editar una versió deis
RONDALLÍSTICA
treballs presentats al concurs, quan
Biblioteca Perenne, núm. 13. 1.384 així ho aconselli el jurat i la seva
pagines. extensió no en permeti la inserció
total.
FOLKLORE DE CATALUNYA
CANCONER PREMi OMS I DE PRAT, 19S5
Biblioteca Perenne, núm. 15. 1.542 pa­
Dotat amb 250.000 pessetes per la
gines. Caixa d’Estalvis de Manresa, s'ator-
gará a un lreball que contribueixi al
Collecció EL TRESOR POPULAR DE CATALUNYA millor coneixement de la comarca del
Bages o de les limítrofes, en algún
Volums publicáis o alguns deis seus aspectes económic,
geográfic, historie, cultural, etc.
LES MILLORS LLEGENDES POPULARS
L'ESCUDELLA ■ LA PIPA Aquest premi no podrá ésser fraccio-
nat, pero sí declarat desert. A ins-
LES MILLORS RONDALLES POPULARS CATALANES táncia del jurat es podran concedir
MITOLOGIA - LLIBRE DELS SOMNIS - GEOGRAFIA FABULOSA accéssits.
REFRANYS PERSONALS
Els treballs hauran d'ésser inédits,
AUCA DE LES FAULES DTSOP - AUCA DE LES BESTIES amb una extensió mínima de 150 ho-
NÚMEROS MERAVELLOSOS landesos, mecanografiáis i per una
sola cara, i podran anar acompanyats
REFRANYS MUSICALS - COMPARANCES d'illuslracions. Cal presentar-los per
NAIPS O CARTES DE JUGAR quadruplicat, amb títol i lema pero
AUCA DELS CARNESTOLTES - AUCA DE LA PROCESSÓ sense el nom de fautor —el qual
haurá de figurar, juntament amb el
DE SETMANA SANTA seu domicili, en un sobre tancat que
acompanyará el treball—, a la Caixa
d’Estalvis de Manresa, passeig de
DISTRIBUCIONS CATALÓNIA Pere III, 24, Manresa, abans del
día 16 de setembre de 1985. El jurat
Ronda de Sant Pere, 3 - 08010 Barcelona fará públic el veredicle el día 31 ¿'oc­
tubre de 1985.
El tema del treball será un estudi
¡nédit que contribueixi al millor co­
neixement historie o cultural de la
zona d’influéncia de la Caixa d’Estal­
vis de Manresa. Es podrá concursar
de forma individual o collectiva.
Per aspirar a la beca, cal presentar
una memória/projecte per duplicat que
contingui un esquema del treball a
realitzar, justificant els mitjans téc-
nics deis quals hom podrá disposar
per a portar-lo a terme, juntament
amb una certificado d’un tutor que
es comprometí d’anar supervisant el
treball; aquest tutor ha d’estar ads-
crit a un departament, servei o centre
(universitat, arxiu, museu, etc.) cor-
responent a la materia del treball en
qüestió. Cal presentar la documenta­
do, abans dei día 16 de setembre
de 1985, a les oficines de la Caixa
d’Estalvis de Manresa, passeig de
Pere III, 24, Manresa.
El temps per a desenvolupar el treball
proposat finalitzará —inclosa la re-
dacció definitiva— el dia 15 de se­
tembre de 1987.
L’extensió del treball a presentar no
será inferior a 200 holandesos ni
superior ais 250, escrits a máquina
a doble espai i per una sola cara,
i podrá anar acompanyat de les ilius-
tracions que fautor cregui oportunes.
La dotado de la beca será de 500.000
pessetes. La beca tindrá carácter in­
divisible i també podrá declarar-se
deserta. El jurat qualificador, del qual
formaran part especialistes en la ma­
teria traclada, fará públic el seu vere-
dicte abans del dia 31 d’octubre.
PREMI D’INVESTIGACIÓ
ARNAU DE PALOMAR, 1986
El convoca el Centre d’Estudis Riudo-
menes Arnau de Palomar, de Riudoms
(Baix Camp), amb fobjecliu fona-
mental d’eslimular el treball d’inves-
ligació de la realitat histórica i socio-

VACANCES LA INVASIÓ DE
SETMANA SANTA 1985

MALLORCA
Des de ptes.
17.400
LES DROGUES
EIVISSA 21.000 125
MENORCA 23.800
L’ALGUER 38.200
LAS PALMAS 34.300
TENERIFE 39.300
SEVILLA 50.900
AMSTERDAM 51.600
COPENHAGUEN 58.200
LONDRES 41.900
PARÍS 42.200
ROMA 55.000
VIENA 58.600

Els preus ¡nclouen avió i estada i, alguns, els trasllats.

Disposem d’un extens programa de viatges en autocar per
Espanya i per l’estranger.

Soiliciteu informado i reserves a:

CIA. HISPANOAMERICANA
DE TURISMO
Passeig de Gracia, 11 - 08007 BARCELONA
Teléfon 301 65 00
cultural de la vila en qualsevol deis
seus aspectes. El premi está dotat
amb 35.000 pessetes i comporta la
publicado de l’obra guanyadora dins
la collecció «Quaderns de divulgado
cultural» que edita l’entitat. Les obres
hauran de presentar-se escrites en ca­
tata i per triplicat, tindran una exten­
sió mínima de 20 holandesos meca­
nografiáis a doble espai i per una
sola cara; si s’escau, podran ¡Ilustrar­
se amb dibuixos, fotografíes o gráfics.
Cal trametre els treballs al Centre
d’Estudis Riudomencs Arnau de Palo­
mar, avinguda de Pau Casals, 84,
Riudoms (Baix Camp), en sobre tan-
cat, amb plica i fent referencia al
premi. El termini d’admissió acabará
el día 30 de setembre de 1986. El
veredicte es fará públic a fináis del
mes de novembre de l'any 1986.
Vil CONCUR’S L1TERAR1
H1LARI D’ARENYS, 1985
Convocat per la Secció Cultural del
grup Amics de Pompeia, s’atorgaran
els premis següents: Premi Hilari
d'Arenys, Guardó d’Honor i 20.000
pessetes al millor recull de poemes
en catalá de tema lliure; Premi Hilari
d'Arenys, Guardó i vint mil pessetes
a la millor narrado en catalá de tema
lliure i una extensió máxima de cinc
folis. Els treballs, inédits, s’han de
presentar per triplicat, mecanografiáis
a doble espai i per una sola cara de
format foli, amb el nom, l'adrega i
l’edat de l'autor en sobre a part,
indicant el premi a que concursen. Cal
trametre els treballs al Grup d’Amics
de Pompeia, riera de Sant Miquel
núm. 1 bis, 08006-Barcelona, abans
del 30 d’abril de 1985. El lliurament
deis premis será el dia 4 d’octubre
de 1985.
11 JOCS FLORALS DEL
CARRER DE FERRAN PU1G
DEL PRAT DE LLOBREGAT
Organitzats per l’Associació de VeTns
i Comerciants, són oberts a treballs
inédits escrits en catalá, en fulls ho­
LEscorpí Teatre
Novetat
_osep M. Benet i Jornet
Dins la catedral
(Josafat)
L'Escorpí/Teatre. El Galliner, 86, 64 págs.
Una adaptado teatral de la coneguda
obra de Prudenci Bertrana,
que manté tota la torga de l'original.
Seguida de la pega curta
Rosa o el primer teatre.
Darrers títols publicats:
84. Qué en saps, tu, d'Ulises?, Enríe S. Soldevila.
85. La primera de la classe, Rodolf Sirera.
De venda a totes les llibreries.
edicions 62
landesos a doble espai, per una sola
cara. H¡ figurará el títol, el lema
i el premi al qual aspirin. Aqüestes
mateixes dades es repetirán a |’exte­
rior d'una plica tancada que contindrá
el nom, l’adrega i el teléfon de fau­
tor. Les obres s’enviaran al Secreta-
riat deis Jocs, carrer de Ferran Puig
núm. 51, del Prat de Llobregat, abans
del dia 26 d’abril.
El jurat format per Miquel M. Gibert
i Pujol, Jaume Codina, María Oleart,
Joana Raspall, Antón Sala, Ramona
Via i Pau Giralt atorgará els premis
següents: Flor natural a la millor poe­
sía que canti l'Amor, Rosa de plata
i 25.000 pessetes concedides per
«la Caixa»; Englantina a la millor
poesía que canti la Pátria, Englantina
de plata i 15.000 pessetes; Viola a
la millor poesia que canti la Fe,
Viola de plata i 15.000 pessetes.
Premis extraordinarís: trofeu aliegóric
a la Festa i 10.000 pessetes a la
millor poesia que canti el Treball;
trofeu aliegóric de la Festa a la millor
obra en prosa de tema lliure; trofeu
aliegóric de la Festa a la millor obra
en vers o en prosa, de tema lliure
i d’autor pratenc. També es podran
concedir accéssits. L’atorgament deis
premis tindrá lloc el dia 19 de maig.
111 PREM1 MONTSENY, 1985
El convoca l’Associació d’Amics del
Montseny i está dotat amb 75.000
pessetes. Els treballs han d'ésser iné-
dits, escrits en catalá, en prosa o
en vers, de temes referents a qual­
sevol aspecte —llocs, persones, fets,
etcétera— d’aquesta muntanya i de
la seva gent. Els treballs hauran d’a-
nar acompanyats de lema i plica tan-
cada, a ¡'interior de la qual es fará
constar el títol, el nom, ¡’adrega i el
teléfon de l’autor. Cal enviar els tre­
balls per duplicat, mecanografiáis a
doble espai, per una sola cara, i d’una
extensió máxima de sis fulls holande­
sos, al Mas Segalás, Viladrau (Oso-
na). El termini d’admissió acabará
el dia 1 de maig. El jurat estará for­
mat per Mariá Manent, Salvador M¡-
El Galliner
llet i Bel, Lloreng Gomis, Jesús Mas-
ferrer i Eugeni Bofill. El veredicte es
fará públic durant la primera quinzena
d’agost d’enguany.
IV PREMI DE POESIA
MARTÍ I POL
AMNISTIA
El convoca Comissions Obreres de
Catalunya. Hi podran aspirar, en les INTERNACIONAL.
modalitats d'obra catalana i d’obra
castellana, totes aquelles persones que
no tinguin cap obra publicada. El tema INFORME 1984
será lliure i d'una extensió máxima
de cent cinquanla versos, en un o en
diversos poemes. Els treballs es pre­
sentaran per quintuplicar, mecanogra­
fiáis a doble espai i per una sola
cara, en forma foli. També poden pre-
sentar-s’hi poemes visuals, amb la Per primera vegada en ca­
mida máxima d’un foli. No s’accep-
taran poemes ¡Ilustráis (paraules, fra­ talá.
ses o versos que harmonitzin semán-
ticament o espacialment amb un fet
gráfic) ni illustracions poétiques, o
El document més impor-
siguí, calligrames. Els exemplars es
lliuraran dins un sobre, en el qual
tant per a coneixer la si-
s’inclourá una plica en qué hi haurá
les dades personáis de l’autor, a la tuació deis Drets Humans
Secretaria de Cultura de CC. OO., car­
rer de Padilla, 173, Barcelona. El ter­ arreu del món.
mini d’admissió acaba el dia 15 d’a­
bril. El veredicte es fará públic el mes
de maig d’enguany.
El trobareu a les llibreries
I PREMI D’ASSAIG MESTRE GOLS, ONA, BALLESTER, XOC,
SOBRE TEMES CANONG1NS
LA LLAR DEL LLIBRE,
El convoca l’Orfeó Canongí i está
dotat amb 40.000 pessetes. El tema o bé a
ha de referí r-se al poblé de la Ca-
nonja, sota qualsevol aspecte historie,
artístic, económic, folklóric, etc., així Amnistía Internacional -
com també estudis sobre memóries,
diaris, fonts documentáis, bibliógra­ Catalunya
fos, biografíes, etc., que tinguin un
interés especial a l’hora de conéixer
el passat de la Canonja, analitzar-ne el
present i fer propostes per al futur. Boters, 14, 2n. (tardes)
L’extensió és d’un mínim de quaranta
holandesos i un máxim de cent. Els Tel. 318 80 80
treballs es presentaran en catalá, me­
canografiáis a doble espai i per tri­
plicat, amb illustracions i gráfics si
BIBLIOTECA SERRA DOR
Roma
Comamala
TEATRE.
Peces breus,III
Tercer volum d’una serie
que, segons Joan Triadú,
constitueix un assoliment
i un repte. Roma Coma-
mala hi crea o recrea
mites, fruits deis seus
propis debats interiors,
que converteixensím-
bols del drama
universal.
Obres del mateix autor:________________________
Peces breus, vol. lili.
Variacions sobre mites grecs, vols. l-III.
Iniciació a Catalunya. Segona edició.
El Pi de les Tres Branques. Qué sé deis Paísos Catalans.
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Distribució: L’Arc de Berá - Centre Difusor d'Edicions Catalanes
Llull. 10, 14 - Tel. 300 32 51 / 300 33 00 - 08005 Barcelona

Josep Carner. El conill
Dibuixos d’Irene Bordoy.
Una atraient narrado de Josep Carner,
inspirada en el tema del naixement de
Jesús i la seva relació amb els animáis.
Distribució: L’Arc de Berá - Centre Difusor d’Edicions Catalanes
Llull, 10, 14 - Tel. 300 32 51 / 300 33 00 - 08005 Barcelona
ca!, amb ¡ndicació del nom i l’adrega
de l’autor. S’admetran pseudónims,
acompanyats, pero, del nom i l'adre^a
auténtics a 1'interior d'una plica closa.
Cal enviar els origináis a Orfeó Ca-
nongí, placa del Mestre Gols, s/n.,
La Canonja (Tarragona). El termini
d’admissió acaba el dia 8 d’octubre
de 1985. El veredicte es donará a
conéixer durant les lestes de Nadal
de 1985.
III CERTAMEN LITERARI
L’ODISSEA, DE NARRACIONS
GASTRONÓM1QUES
El convoca el restauran! L’Odissea,
amb la collaboració de Radio Barce­
lona, Radio Minuto i Editorial Laia,
i está dolat amb 250.000 pessetes.
Poden aspirar-hi escriptors de qual-
sevol nacionalitat amb obres escrites
en qualsevol de les Mengües que es
parlen a l’Estat espanyol. Els origi­
náis han d'ésser inédits i d’una ex-
tensió mínima de vuitanta folis que
puguin considerar-se narracions temá-
tiques vinculades a la gastronomía en
el seu sentí! mes ampli. Cada autor
només podrá presentar una obra, sig­
nada amb el seu nom i amb l’expres-
sió de la seva adre?a i del seu teléfon,
o signada amb lema i pseudónim, en
el qual cas acompanyará l’original una
plica en qué constará el lema i el
pseudónim i, a dins, el veritable nom
de l’autor, el domicili i el teléfon.
Els origináis es presentaran per tri­
plica!, mecanografiáis, abans del 30 de
maig de 1985 al restauran! L’Odissea,
Copons, 7, 08002-Barcelona. El jura!
forma! per Antoni Ferrer, Antoni de
Senillosa, Marcelino Castro, Jordi Gar­
cía Soler, Javier Lentini, Benito Millá,
Margarida Riviere, Ricardo Muñoz
Suay, Manuel Terán, Manuel Vázquez
Montalbán i Frederic Pagés, fará pú-
blic el veredicte el dia 25 de juny.
AJUT AL MILLOR PROJECTE
DE TREBALL ENTORN DE
L’ARTISTA XAVIER GOSÉ
El convoca el Museu Morera de Lleida
i está dota! amb 200.000 pessetes.
María Antdnia Oliver
Margalida, perla fina
Dibuixos de María Rius.
Una poética narrado que té com a
protagonista la «margarida», una flor
amiga de l’aigua i del sol.
¿ó L
(U-.1BBES
Aquest ajut va encaminat a facilitar
la realització d’un treball sobre Kar­
tista Xavier Gosé, consistent en una
monografía que es pugui publicar i
que doni una visió panorámica de la
figura i l’obra del pintor, inventariant
i recollint tot el material d'estudi
existen! sobre ell (articles, citacions,
investigacions parcials, conferéncies,
catálegs, exposicions, etc.) i avan­
zan!, com siguí possible, aspectes en­
cara no investigáis, com és ara la
seva relació amb Lleida i I'inventari
i el catáleg de la seva obra.
El termini de presentado de la docu­
mentado acaba el dia 30 d’abril de
1985. Podeu demanar-ne les bases
completes al Museu Morera, Cava-
llers, 15, edifici Roser, Lleida.
CONCURS LITERARI SANT JORDI,
DE MOLINS DE REI
Amb el patrocini de l’Ajuntament de
la vila i la Generalitat de Catalunya,
poden participar-hi tots els residents
al Baix Llobregat.
S’hi convoca un concurs de Contes,
dividit en dues categories: per a nois
i noies fins a quinze anys, i per a
persones de mes de quinze anys.
Escrits en catalá, d’una extensió má­
xima de cinc fulls, el tema será lliure,
i els contes guanyadors serán publi­
cáis al butlletí del Centre de Norma-
lització Lingüística. Els premis con­
sistirán en 15.000 pessetes en Ilibres,
per a la categoría de nois i noies,
i en 25.000 pessetes en metállic,
per ais majors de quinze anys.
També es convoca un concurs d’As-
saig, amb el tema «Integrado deis
no-catalanoparlants al Baix Llobregat:
problemes lingüístics, culturáis i so-
cials», per a concursants de qualsevol
edat i en qualsevol Mengua, amb tre-
balls d’un máxim de 15 fulls.
Cal presentar els treballs, mecanogra­
fiáis a doble espai, per triplica!, anó-
nims i dins un sobre tanca!, a l’inte-
rior del qual n’hi haurá un altre amb
(^7 Jfí
les dades de fautor i de l’obra, abans
del dia 1 d’abril de 1985, al Cen­
tre de Normalització Lingüística Ca
N'AmetlIer, Enríe Granados, 3, Mo-
lins de Rei, Baix Llobregat.
Tots els guardonats, a mes a mes,
quedaran matriculáis gratuítament al
curs 1984-85 de catalá per a adults.
VERED1CTE DEL IV PREMI
PER1ODÍSTIC JAUME CASANOVAS
El jurat format per Francesc Cabana,
Josep Dalmau, Antoni Duran, Víctor
Hurtado, Manuel Ibáñez Escofet, En­
ríe Jardí, Josep M. Puig Salellas, Xa­
vier Ribo i Frederic Roda ha atorgat
el premi a l’article «Del futur com
a amenaza» de Josep M. Lozano.
VEREDICTE DELS PREMIS
«RECULL», 1985
El jurat compost per Joan Colomines
i Puig, Joan Argenté, Benet Ribas,
Jaume Reixach, Salvador Roca i Ma­
ría del Vilar Puig ha atorgat els pre­
mis següents: «Puig i Llensa» de nar­
rado a «Veus de dona» de Maria-
Mercé Roca i Perich, de Girona; «Ri­
bas i Carreras» de poesía a «L’hora
deis timbáis» d’Emília Auqué i Ribas,
de Barcelona; «Josep Ametller» d’as-
saig a «Festes de maig» de Joan Soler
i Amigó, de Badalona (Accéssit), i a
«Calella flash-back» de Francesc Grau
i Viader, de Calella (Accéssit); «Rafel
Cornelia» de retrat literari i entrevista
a «Aproximado al perfil huma i lite­
rari de J. V. Foix» de Josep M. Pamies
(Accéssit), i a «Conversa amb un
naufrag» de Margarida Casacuberta,
d’Olot, i Lluís Rius, de Sant Feliu
de Pallarols (Accéssit). El «Salvador
Reynaldos» de teatre inédit ha estat
declarat desert.
ALTRES CONVOCATÓRIES
EL TERMINI DE LES QUALS
ACABA ENTRE EL 15 DE MAR?
I EL 15 D’ABRIL
I Premi de contes Alambor (vegeu
«S. d’O.», novembre 1984).
Premi d’investigació Doctor Agus
tí M. Gibert, 1985 (vegeu «S. d’O.»,
novembre 1984).
II Concurs de guions per a vídeos
o films didáctics o educatius (vegeu
«S. d’O.», desembre 1984).
Premi «El Brot» de narrativa, 1985
(vegeu «5. d’O.», gener 1985).
V Premi de poesia Senyoriu d’Ausias
March (vegeu «S. d’O.», febrer
1985).
Vil Premi de literatura jove Enríe
Farreny (vegeu «S. d’O.», febrer
1985).
Ajuts de treball de la Delegado de
Lleida d’ómnium Cultural (vegeu
«S. d’O.», febrer 1985).
V Premi Humbert Torres (vegeu
«S. d’O.», febrer 1985).
VIH Premis literaris Baix Camp per a
joves (vegeu «S. d’O.», febrer 1985).
II Premi d’investigació Ciutat de Be-
nidorm (vegeu «S. d’O.», febrer
1985.
II Premi de creado literaria Ciutat
de Benidorm, assaig, poesia i narra­
tiva (vegeu «S. d’O.», febrer 1985)
VI Premis literaris Abril de Beni
dorm (vegeu «S. d’O.», febrer 1985).
III Premi «El gos i la tortuga» (ve­
geu «S. d’O.», febrer 1985).
V Premi de poesia catalana L’Espurna
del Clot (vegeu «S. d’O.», febrer
1985).
V Concurs nacional de cerámica L’AI-
cora, 1985 (vegeu «S. d’O.», febrer
1985).
Concurs literari Premi Cinquantenari
de la Unió Excursionista de Catalu­
nya de Mataré (vegeu «S. d’O.», fe­
brer 1985).
II Mostra literaria del Maresme (ve­
geu «5. d’O.», febrer 1985).

Vil COLLOQUI INTERNACIONAL DE LLENGUA

I LITERATURA CATALANES
V COL LOQUI ORGANITZAT PER L'ASSOCIACIÓ
INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA
CATALANES (AILLC)
Se celebrará a Tarragona - Salou de 1'1 al 5 d'octubre de 1985,
sota el patrocini de la Universitat de Barcelona i la Universitat
Autónoma de Barcelona.
El programa compren:
Conferencies plenáries (A. Terry, Discurs inaugural; A. Masoliver,
Qué llegiren i escriviren els monjos de Poblet en sis segles
(1150-1835); A.-J. Soberanas, Textos dramátics tarraconenses).
Una taula rodona, coordinada per N. Garolera, sobre Problemes
de la llengua i la literatura catalanes. H¡ intervindran: A. Bové,
T. Cabré, E. Iborra, J. Mallafré, D. Pons i J. Sans.
Ponéncies de lingüística: J. Gulsoy, La fragmentado dialectal del
catalá; J. Martí i Castell, Dialectología social. Estudi de les
localitats d'Alió (Alt Camp), la Febró (Baix Camp), Marga (Baix
Priorat) i la Torre de Fontaubella (Priorat); J. Mascaré, Teoría
lingüistica, dialectología i domini catalá; J. A. Pascual, Las
explicaciones de sustrato aplicadas al catalán; P. Rasico, Consi-
deracions fonológiques sobre el parlar de l'AIt Urgell a l'Edat
Mitiana; D. Recasens, Temes de fonética dialectal del catalá;
J- Veny, La dialectología catalana: realitats i perspectives.
Ponéncies de literatura: J. Castellanos, La narrativa curta en el
Modernisme; A. Maass, Mercé Rodoreda, perspectiva variable;
O. Pi de Cabanyes, Risorgimento i Renaixenga. A propósit de
les relacions entre política i literatura; V. Simbor, La lluita per
la normalització de la narrativa valenciana durant el primer terg
del segle XX; A. Tayadella, Els Jocs Floráis, plataforma per a
la prosa de creado (1862-1882); J. Vidal Alcover, Llengua i lite­
ratura en l'obra de J. Pin i Soler; A. Yates, Assaig d'uha taxo­
nomía de la novella modernista.
Podeu demanar informado a la Secretaria del Vil Colloqui Inter­
nacional de Llengua i Literatura Catalanes, Ap. 203, Salou (Tar­
ragona).
 L’ARC DE BERÁ, SA
Centre Difusor d’Edicions Catalanes

Una empresa al servei del Ilibre i

deis llibreters catalans.
L'única distribuidora especialitzada
exclusivament en la distribució de
publicacions catalanes.

en la proximitat de la Diada del Llibre s'ofereix

a tots els llibreters pera servir-vos
TOTS ELS LLIBRES CATALANS
per a les vostres Ilibreries i parades.

L'Arc de Berá, S.A. Centre Difusor d'Edicions Catalanes

Llull, 10-14 - Tel. 300 32 51/300 33 00 - Barcelona-5
 La nostra portada:
SERRA D’OR
La imatge d’un
Edició: Publicacions de 1’Abadía de Montserrat
Salvador Espriu encara
Director: Dom Maur M. Boix i Selva
quasi jove, per evocar-lo
Redacció i administració: Monestir de Montserrat
ara que ens ha deixat.
Redacció, administració i publicitat:
Esperem dedicar-li aviat
Apartat 121 - Barcelona - Teléfon 245 03 03
l’espai adient a un
Preus de subscripció: 2.200 ptes. l’any;
comiat dolgut i agrait.
a l’estranger, Europa, 3.200 ptes.; resta del món, 30 dólars USA
(Foto: Barceló.)
Preu d’aquest número solt: 200 ptes.
SP ISSN 0037-2501
Els articles publicáis a SERRA D’OR expressen
solament l’opinió de llurs autors.
Impressió: Impremía del Monestir, Montserrat
Gráfiques SIRVENSAE - Gran Via, 754 - Barcelona
Dipósit legal: B. 555- 1959

Any XXVII - Núm. 306 - 15 de marf 1985

SMÍññWO
SENYOR DIRECTOR... 1
TAULER D'AVISOS. 5
GARGOTS. Cese. 9

CULTURA I VIDA LES INUNDACIONS, SORPRESES INEVITABLES? Josep M. Panareda i Clopés i

Josep Nuet i Badia. 13
UN POBLE AMB MEMÓRIA: EL PES DEL PASSAT EN LA CULTURA XINESA. Maria-Dolors Folch. 19
A ULL NU: COM DIUEN EN CASTELLA. Emmanuel Cuyas. 22
JOSEP SENTÍS I PORTA. Olga Xirinacs. 23
quest: la incomunicació. Marta Pessarrodona. 24
LA PROVA DEL NOU: LES COSES. Oleguer Sarsanedas. 25
DIA RERA DIA: ANTONIO MACHADO I LA CIUTAT DE BARCELONA. Maria-Aurélia Capmany. 26
ENS CALEN JOVES LLADRES DE VELLS MOTS. CARTA A JAUME LORÉS. Francesc-Marc Alvaro i Vidal. 27
CALAR LA BÓTA: CRÍTICA DE LA NACIÓ PURA. Oriol Pi de Cabanyes. 28
LLIMONES QUE CAUEN: SI ERA POSSIBLE A ROMA... Vicenf Riera Llorca. 29
FAULES DEL NOSTRE TEMPS : EL BRAQ DE FERRO. Joan Rendé i Masdéu. 29
URGENCIES : SI TREBALLES, NO ET FARAS RIC. Ignasi Riera. 31
PREMIS CRÍTICA «SERRA D’OR» 1985. 32
SENYORS DE LA PLOMA: CERTS SENYORS DEL COMPROMÍS CREATIU. Pilar Rahola. 34
PREMSA: EL NOU «BUTLLETÍ» DE MONTSERRAT. Josep Faulí. 35
APOLOGIES: ELOGI DE L’AVORRIMENT. Vicenp Villatoro. 36

FE I PENSAMENT:
RETORN A LA PREGARIA. Josep M. Rambla. 37
PARAULES I FETS: CATALANA DE CASTELLA. Maur M. Boix. 37
LA PASSIÓ TEOLÓGICA. Josep M. Lozano. 39

UN LLIBRE CADA MES. Joan Triadú. 43

CRÓNICA LLETRES: PERE CALDERS I LA LITERATURA FANTÁSTICA. Julia Guillamon. 45

MARIUS TORRES, PRETEXT PER A UNA ANALISI. Maria-Teresa Cabré i Castellví. 51
música: EL LLARG EXILI DE ROBERT gerhard. Joaquim Homs. 55
ART: GIORGIO MORANDI I LA COMPLAENCA. Mercé Vidal. 59
TEATRE: JOSEP M. FLOTATS, SENZILLAMENT UN ACTOR. Xavier Fábregas. 65
CYRANO ES DIU FLOTATS. Joaquim Vilá i Folch. 69
A PUNTADES DE VEU: LA CANCO: UN GÉNERE SENSE CRÍTICA? Miquel Pujado. 70
cinema: un film fora de serie. Joan F. de Lasa. 71

NOTES ART. Mercé Vidal. 73

MÚSICA. D. 76
TEATRE. Joaquim Vilá i Folch. 77

BIBLIOGRAFIA CATALANA RECENT. M. M. i B. 79

ELS MOTS ENCREUATS DE TÍSNER. 80
JER0GLÍFIC DE LLOVÍS. 80
TARGETA DE VISITA D’ERNEST GIL I VARELA. 80
 MtSEU D’ART
1 Museu MODERN
E d’Art
Modern
conté pintura, o formats a Catalunya. Cal Deis últims quaranta anys
escultura, destacar les col-leccions s’hi exhibeixen obres que
dibuix, referents a moviments tan pertanyen a dues tendéncies.
gravat i V.. arrelats a Catalunya com el Una més ámpliament repre­
arts deco- C- Modernisme, amb obres de sentada formada pels artistes
ratives des Casas, Rusiñol, Brull, Llimona, que continúen en una línia fi­
de comenqaments del Escaler, Homar, Busquéis i gurativa (Camps Ribera, Grau
segle XIX fins a repre- Serra entre altres, i el Noucen- Sala, Villa, Amat, Mallol Sua-
sentacions d’art actual, tisme representat molt espe- zo...) i l’altra, la deis que han
si bé el fons més nom­ cialment per Nogués, Sunyer, seguit camins diversos dins
bres i signifícatiu corres- Casanovas, Clara i Manolo. l’art no figuratiu (Dalí, Tapies,
pon a obres de la se- Hi sobresurten també els pin- Tharrats, A. Puig, Guinovart,
gona meitat del segle tors Fortuny, Martí Alsina, Ráfols Casamada i Hernán­
XIX i del primer Vayreda, Mir, Gimeno, dez Pijoan, entre altres).
quart del segle XX. Pidelaserra, Canals, Re-
Els artistes repre- , goyos, Nonell i els escul-
sentats són, fona- tors Gargallo i González.
mentalment, catalans

1
Servéis que ofereix: 8
<8
Departament pedagógic, atenció
individual a acompanyants de / £>«? /
/ OÍ/
grup i visites explicades ais grups ' 0 //?
que ho sol-liciten préviament. Adrela: Palau de la Ciutadella
Pare de la Ciutadella
(Tel. 319 57 31).
Horari: Laborables de 9 a 19.30 hores.
Diumenges i festius de 9 a 14 hores.
Departament de dibuixos. Dilluns matí tancat.
Departament de gravats i cartells. Passeig de Joaquim Renán
Entrada: 1(X).- Ptes. Entrada gratuita els diumenges
Passeig de Pujades i sempre per a escolars, estudiants, jubiláis,
Departament fotografié. Venda membres de ICOM, professionals de l’ensenyament,
de publicacions. En el mateix menors de 16 anys i grups
amb finalitat cultural o docent.
C Buenaventura Muñoz £
edifici es troba la Biblioteca deis / \ / |£, \
Accessos: Autobusos 14, 16, 17, 39, 51,40, 41,42
Museus Municipals d’Art. \_______ \___ /
Metro Triomf i Barceloneta.
C deis Almoqavers
Informado: T'els. 319 57 28 i 310 63 08

SQRERESES INEVITABLES?
per Josep M. Panareda i Clopés i Josep Nuet i Badia
Una de les característiques deis siste­
mes naturals és el dinamisme. No paren
mai. Es manifesten de manera desigual al
llarg del temps i en la seva distribució en
l’espai, encara que sovint ens pot semblar
que es produeixen de manera igual o sem-
blant, maxim dins uns límits que solem
anomenar normáis. De nit, per exemple,
fa més fred que de día, i a l’hivern més
que a l’estiu. D’altres fenómens naturals
no tan regulars tampoc no solen ser noti-
ciables quan es manifesten dins uns mar-
ges de freqüéncia i d’intensitat ais quals
estem habituats.
Ara bé, sovint un fenomen natural es
presenta molt per sobre o per sota deis
valors usuals, i causa grans desperfectes
a les cases, les installacions viáries o els
conreus. N’hi ha forja, d’aquests fenó­
mens naturals excepcionals: onades de
fred o de calor, vendavals huracanats,
incendis forestáis, erupcions volcániques,
terratrémols, inundacions, esllavissades o
allaus. Tots poden produir-se de manera
totalment natural, pero ben sovint l’ac-
ció humana hi esdevé un factor modifica­
dor. Els pot esmorteir o potenciar, fer
més o menys extensa la seva área d’acció
i més elevada la seva freqüéncia, o alte­
rarme les conseqüéncies.
Geógrafs, ecólegs, geólegs, hidrólegs, fí-
sics i d’altres especialistes treballen forja
per conéixer cada dia millor la dinámica
deis processos i deis fenómens naturals
i preveure’n, si no impedir-ne, els resul­
táis. Pero malauradament Fhome, siguí
per desconeixement, siguí per oblit, pot
augmentar les conseqüéncies negatives
que se’n deriven.
Cada un d’aquests fenómens dona per a
escriure més d’un llibre. Aquí intentarem
presentar alguns deis aspectes essencials
de les inundacions fluvials, fenomen na­
tural excepcional forja freqüent a Cata­
lunya. La seva importancia és ben mani-
festa per la bibliografía recent, de la qual
relacionaren^ la básica al final de l’article.
LES INUHMCiaS
El riu
Llobregat
a can
Gomis
(Monistrol)
en plena
revinguda,
uns quatre
metres
per sobre
del nivell
normal
(8-XI-1982).
EL LLIT D’INUNDACIÓ aigües, durant les crescudes o riuades.
Hom sol diferenciar el Hit d’inundació
Una inundació és el desbordament d’un freqüent del llit d’inundació excepcional.
riu o un corrent d’aigua en sortir del Hit
El Hit d’inundació freqüent és constituit
aparent, a causa d’una forta crescuda.
per les árees situades a ran del llit menor,
Quan observem un riu o un torrent veiem
molt poc elevades per damunt seu, motiu
el Hit per on normalment s’escolen les
peí qual són fácilment inundables en les
aigües. És un espai ben visible, que ens
crescudes que superen el Hit menor. El Hit
pot enganyar i pot donar una idea equi­
d’inundació freqüent pot restar durant al­
vocada de com funcionará al moment de
guns anys seguits totalment o en part
les riuades. sense ser ocupat per les aigües fluvials,
pero el més corrent és que les aigües l’as-
En un riu hom pot distingir el Hit menor
soleixin periódicament, normalment més
i el Hit major o d’inundació. El llit me­
d’una vegada cada deu anys, i en alguns
nor és per on normalment s’escola el ca­
indrets gairebé cada any.
bal del riu, i és fácilment observable. En
els nostres rius, caracteritzats per un ré- En el llit d’inundació freqüent dominen
gim amb cabals molt variables al llarg de bañes de graves i sorres i antics Hits me-
l’any, durant les époques de cabal menor nors ja abandonats, colonitzats amb vege-
o estiatge es formen canals o Hits d’es- tació més o menys densa adaptada ais
tiatge enmig de barres o bañes de sorra embats periódics de les aigües furioses
i grava. i en relació amb el temps que fa que no
ha estat inundat. Els conreus hi són fre-
El Hit major o d’inundació correspon a qüents ; per aixó hi ha installats dics i
les árees cobertes periódicament per les gabions, per atenuar o impedir els efectes

El poní del Diable a Martorell amb un grup de persones que contemplen la riuada.
Al fons es distingeix el pont de la Renfe, que estigué a punt d'ésser sobrepassat
per les aigües desbordades (8-XI-1982).
de les riuades. Molt sovint s’hi planten
pollancres, plátans o d’altres arbres de
ribera.
El Hit d’inundació excepcional correspon
a les planes alluvials inferiors inundades
durant les riuades més intenses i molt de
tant en tant; poden esdevenir-se cada
vint, trenta, cinquanta o més anys. Són
indrets aparentment fora de tot risc
d’inundació, tant per la llunyania del Hit
aparent, com peí desnivell que hi repre­
senten. Per aixó ben sovint s’hi han ins-
tallat magatzems, indústries, granges i fins
i tot habitacles. En general hi dominen
els conreus i algunes plantacions d’arbres.
dones, que no totes les inundacions tenen
relació directa amb els cabals fluvials ex-
traordinaris, com tampoc amb les pluges
intenses. A més, no totes les inundacions
són degudes a causes naturals.
La majoria d’inundacions per causes na­
turals tenen l’origen en els fenómens me-
teorológics. A Catalunya, les més fre-
qüents són les inundacions fluvials o riua-
des ocasionades directament per pluges
intenses i copioses o per la fosa rápida
de la neu.
Les tempestes d’estiu, normalment de ca­
rácter local encara que intenses i sobta-
des, ocasionen grans concentracions d’ai-
gua a les rieres i ais torrents. A la tardor,
les tempestes solen ser més generáis a les
comarques litorals, i també més catastro-
fiques, amb xáfecs molí intensos i dura-
dors. A la darreria de l’hivern i a l’inici
de la primavera els rius pirinenes normal­
ment registren els cabals més alts, que
ben sovint desborden el Hit aparent del
riu, a causa de la fosa rápida de la neu
que té lloc sobretot quan es produeixen
un augment sobtat de la temperatura i
pluges més o menys importants.
A vegades hi ha més d’una causa natural
productora d’inundació, i aixó dona lloc
a efectes multiplicadors de conseqüéncies
greus. Aquest és el cas de les riuades més
o menys intenses frenades per vents de
La construcció de dics i d’altres defenses llevant; el resultat és una gran inundació
no pot garantir una protecció total. Si bé
de les planes litorals. Semblantment les
s’aconsegueix evitar la inundació d’aques-
esllavissades poden provocar grans em-
tes terres durant moltes riuades, en les
bassaments d’aigua i la inundació de vaUs
més intenses la forfa de l’aigua és capa?
senceres.
de trencar les defenses i inundar grans
extensions. Les inundacions causades directament per
fenómens naturals no meteorológics són
rares a Catalunya. Són les derivades deis
CAUSES DE LES INUNDACIONS moviments sísmics o de corriments de
Fins ara només hem parlat de les inun­ térra.
dacions fluvials o riuades, les més fre- Les inundacions per causes no naturals
qüents, bé que no les úniques a causar solen ser freqüents, encara que a Catalu­
desperfectes. En general s’ha d’entendre nya normalment tenen una importáncia
per inundació qualsevol tipus de negament local i solen afectar árees reduides. És el
important per l’aigua. Cal teñir present, cas de les inundacions motivades peí tren-
cament de canonades, canals i clavegueres.
Més nombroses són les inundacions per
causes mixtes, com les produídes peí tren-
El Freser cament d’una obra hidráulica per causes
desbordat naturals. En aquest grup podríem incloure
s'endugué les inundacions facilitades pels talussos i
un rengle
de garatges ponts de carreteres i vies de tren. L’aigua
a les cases és embassada anormalment, siguí perqué
de! sindlcat a els ulls deis ponts són insuficients per a
Campdevánol. engolir tota l’aigua, siguí perqué els trones
Un exemple
del risc d’arbres els tapen i constitueixen un bar-
al qual són ratge. Els talussos aixecats en pie Hit
exposats d’inundació embassen l’aigua desbordada
periódica-
ment molts i provoquen el negament de terres que
pobles del d’una manera natural no ho foren segu-
nostre país. rament mai.
SI una riuada
s’ha endut L’activitat humana no sempre condueix
uns garatges, a esmorteir els efectes de les riuades. És
també es
pot endur cert que hi ha plans per a controlar-les,
les cases mitjanqant embassaments, canalitzacions
que es i defensa de les ribes. És una actuació
veuen necessária, pero massa sovint l’home po­
al fons
(16-XI-1982). tencia inundacions, directament o indirec-
tament. Ja hem parlat deis ponts i talus- vista
sos i deis seus efectes negatius si no es té de com
queda el
en compte l’amplada real del llit d’inun- llit del
dació. Hi ha un fet encara més greu i de Freser a
solució més difícil: el fenomen urbanístic, l’entrada
de Ripoll.
amb grans pobles i ciutats i una densa La mag­
xarxa viária, i l’ocupació agrícola del ter- nitud del
ritori des de fa segles. Tot plegat fa que soscava-
l’aigua de la pluja s’escoli més rápidament ment
es veu
cap al fons de les valls i es constitueixin compa-
concentracions d’aigua amb més facilitat, rant-lo
intensitat i freqüéncia. El fet és greu a les amb la
dimensió
árees urbanes i a les vies de circulació, de la pala
perqué l’aigua s’escola sobre el ciment i de cadenes,
l’asfalt amb gran rapidesa i sense infiltra- del model
ció. També l’erosió del sol a causa deis més gran,
quan
aprofitaments agrícoles i forestáis ha fet comen-
minvar la capacitat de retenció de la térra cava un
i indirectament facilita un escolament su­ dic de
pedres
perficial més intens i rápid. (16-XI-1982).
Una de les preguntes més corrents que
hom es fa després de cada inundació és
per qué la majoria de les inundacions El Freser
es produeixen en comarques properes al s'endugué
litoral. La resposta és forga senzilla, ja un bon
tros de
que, si bé els fenómens meteorológics son prat a
complexos i sovint de comprensió no gens l’Herand
fácil, hi ha un fet que determina que si- (Campde-
vánol)
guin precisament les árees properes a la quan
costa les més afectades pels aiguats i, en modifica
conseqüéncia, les de les riuades i inunda­ el seu
curs a
cions. El fet és que normalment sobre el causa de
mar i sobre les terres costaneres l’aire la riuada
atmosféric és més humit que no l’aire si- (16-XI-1982).
tuat sobre les terres de l’interior. Així,
en preséncia d’una borrasca, d’un front
fred i en general d’una massa freda, es
desencadena una série de processos me­
teorológics que tenen com a conseqüéncia
la formació de núvols i pluges, aqüestes
més intenses com més carregada d’humi-
tat estigui la massa d’aire situada sobre
un lloc. L’energia acumulada durant tot
l’estiu al mar, fet evidenciat per la tem­
peratura relativament elevada de l’aigua
i la humitat relativa i les temperatures Una vista
elevades de la massa d’aire que es forma de les
cases que
sobre el mar, fa que els aiguats siguin donen al
més freqüents durant els mesos de setem- Freser
bre, octubre i novembre. a Ribes.
A la casa
És ben conegut que la franja litoral medi- de les
terránia és més aviat poc plujosa. En pocs columnes
és visible
llocs la mitjana anual de les precipitacions l'altura
supera els 700 mm i en for?a indrets és assolida
per sota deis 500 mm. Són dades de refe­ per
l’aigua,
rencia per a entendre el que pot passar ben
si en tota una conca, o en part d’ella, a prop del
en poques hores cauen més de 500 mm nivell
del pont.
(500 litres per metre quadrat). Cal teñir La foto
present que una precipitació de 100 mm fou feta el
en un día és suficient per a provocar una 16-X1-1982,
riuada intensa, sobretot si la pluja es con­ una
setmana
centra en poques hores. En les conques després
petites, quantitats menors poden provocar de la
inundacions locáis, com succeeix sovint riuada.
durant les tempestes estiuenques.
Les darreres inundacions de novembre
de 1982 a les conques del Segre, el Llo- cipitacions superiors ais 100 mm i algunes LES GRANS INUNDACIONS
bregat i el Ter foren provocades per plu­ ais 200 mm (Cabdella, Cercs, Ribes de
ges abundants a tota la part alta de la Freser, la Pobla de Lillet). A la Molina El record de les inundacions de la tardor
conca, en especial el día 7, en qué moltes se’n recolliren 341 el dia 7, i 214 mm el de 1982 encara és ben frese i les seves
estacions meteorológiques registraren pre­ día anterior. conseqüéncies han fet que s’interessessin
 Un deis conceptes que els estudiosos fan
Data Rius desbordáis o sectors afectats Nom popular
servir més en els treballs de previsió és el
18 octubre 1552 Girona Riuada de Sant Lluís de període de retorn, o mitjana del nom­
15 novembre 1599 Girona bre d’anys que cal per haver superat un
3 novembre 1617 Cardener, Llobregat, Ter, Ebre valor determinat d’un fenomen (pluja,
24 setembre 1678 Ter temperatura, inundació, esllavissada); o
16 octubre 1763 Girona Aiguat de Santa Teresa siguí, cada quants anys és probable que
un fenomen de magnitud igual o superior
9 octubre 1787 Ebre
torni a ocórrer. Cal fixar-se que es parla
11 juliol 1792 Francolí, a Tarragona Aiguat de Sant Cristbfor
de probabilitats, no d’un valor exacte.
10 octubre 1829 Francolí, a Tarragona Aiguat de Sant Francesc
Un període de retorn és calculat a partir
24-25 novembre 1829 Girona de les dades registrades anteriorment.
24 agost 1842 Conca d’ódena, conca de Barberá, Mont- Aiguat de Sant Bartomeu Com més dades i més anys d’observacions
sant, Camp de Tarragona tinguem, més fiable será la probabilitat
18-19 setembre 1843 Galligants, a Girona obtinguda.
20-21 setembre 1850 Tarragona Aiguat de Sant Mateu
Segons les dades disponibles de les pluges
25 maig 1853 Ebre
de Girona, per exemple, es preveu que es
8 octubre 1861 Galligants, a Girona
pot esperar una pluja d’uns 200 mm en
21 octubre 1866 Ebre un sol dia una vegada cada quinze anys
21 gener 1871 Ebre aproximadament; i una pluja a l’entorn
23 setembre 1874 Rius litorals, de l’Ebre a l’Empordá Aiguat de Santa Tecla deis 300 mm en un sol dia una vegada
17 setembre 1884 Ebre cada cent anys.
12 al 23 octubre 1907 Rius pirinencs, del Ter al Cinca, Ebre,
Cardener, Llobregat, Brugent, etc. Hom calcula que les inundacions ocorre-
gudes a la valí del Segre el novembre de
8 maig 1915 Valira, a la Seu d’Urgell
1982 tenen un període de retorn aproxi-
6-7 octubre 1919 Sénia, Cardener, Ter, Fluviá, etc.
mat de trenta anys, o sia que s’espera que
20 febrer 1920 Muga una inundació igual o superior s’esdevin-
30 octubre 1920 Muga gui una vegada cada trenta anys.
18 octubre 1930 Francolí, a Tarragona Aiguat de Sant Lluc
26 al 29 octubre 1937 Flamicell, Noguera Pallaresa, Noguera Tots els pobles i les ciutats de Catalunya
Ribagorfana, Garona, etc. situats vora un riu han sofert inundacions
16 al 20 octubre 1940 Rius del Llobregat cap al nord Aiguats de l’any quaranta catastrófiques en un moment o altre. Les
més conegudes son les que han afectat de
2 setembre 1949 Noguera Ribagorpana
pie els pobles i han provocat pérdues
26 maig 1951 Noguera Ribagor?ana
quantioses de persones i destrosses enor­
25-26 setembre 1962 Valles Occidental, Baix Llobregat, Barce­ Aiguats del Vallés mes en habitacles, fabriques, magatzems,
lonés, Maresme
granges i conreus. Per aixó es parla tant
4 i 7 novembre 1962 Vallés deis aiguats del Valles, la nit del 25 al
3 agost 1963 Noguera Ribagoryana 26 de setembre de 19'62, o de les inunda­
15 novembre 1963 Noguera Ribagorfana cions periódiques deis barris baixos de
5 mar? 1969 Llobregat Girona. Semblantment hom recorda so-
20 setembre 1971 Llobregat vint les inundacions freqüents de les ciu­
7 al 9 novembre 1982 Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Riba- tats de Valencia i de Múrcia. Del riu Tú-
gorfana, Valira, Ter, Freser, Llobre­ ria, es coneixen unes seixanta riuades im-
gat, etc. portants ocorregudes els darrers sis segles.

efectes, i establir previsions entorn de la El fenomen d’inundació fluvial es dona

peí tema tant els polítics com els estu­
possibilitat que fenómens semblants s’es- arreu del nostre litoral mediterrani. El
diosos i els técnics. De llavors enqá s’han
devinguin al mateix lloc. que passa és que el negament d’árees no
fet estudis per analitzar-ne les causes i els
urbanitzades i amb població escassa és
menys conegut.
Al quadre adjunt recollim algunes de les
inundacions més importants ocorregudes
a Catalunya durant els darrers anys (da­
des tretes del llibre de Martín Vide, 1985).

UNS SUGGERIMENTS
L’excepcionalitat del fenomen de les riua­
des i la irregularitat en la seva distribució,
en el temps i en l’espai, fan una mica
difícil d’establir mesures directes per ate­
nuarme o evitar-ne els efectes. Els sugge-
riments que hom pugui donar poden sem­
blar exagerats si es consideren en un lloc
on fa anys que no hi ha hagut cap inun­
Banyoles.
La carretera dació important. En canvi, semblaran in-
d'Olot suficients si es proclamen durant una
durant la inundació i al mateix lloc.
¡nundació
provocada peí Quan hom veu conreus totalment anor-
vessament reats i convertits en camps de sorra i gra­
de l'estany
(18-11-1982). va, quan observem fabriques i magatzems
plens de llims i amb la maquinaria i els
productes malmesos, quan es viu l’ender-
rocament sobtat d’habitacles o se sent la
mort d’amics i la pérdua de centenars de
vides humanes, les coses son diferents.
No ho haurien de ser tant, ja que torna
de seguida el record que fa vint-i-cinc,
trenta o cinquanta anys s’esdevingué el
mateix, i els avis del lloc asseguren haver
viscut dues inundacions més d'aquest ti-
pus. La breu llista de les darreres inun­
dacions fluvials més importants és una
prova suficient perqué pensem una vegada
per totes que són fenómens que es van
repetint periódicament i que actualment
els entesos preveuen amb forqa exactitud
la freqüéncia i la intensitat d’ocurréncia.
Estudis fets després de les riuades perme-
ten establir i delimitar el Hit d’inundació
freqüent i el Hit d’inundació excepcional.
Ja no val a dir que es desconeixia que les
aigües del riu poguessin arribar a tal in-
dret. Cal, dones, dir ben clarament que
qualsevol endegament que es faci en el
curs d’un riu o una riera i qualsevol ac-
tuació urbanística feta prop del Hit d’inun­
dació ha de considerar la periodicitat i la
intensitat de les riuades. No hi valen excu­
ses: el risc hi és i ha de ser calculat, i cal Ribes de
ser conseqüents. Sabem que les mesures l’estany de
Banyoles
de protecció atenúen els efectes de les negades peí
riuades mitjanes, pero que les més intenses sobreeiximent
no solament superaran les defenses, sino de l’estany
que les malmetran. Cal que tots els res­ (18-11-1982).
ponsables urbanístics i d’obres públiques
prenguin consciencia d’aquest risc calculat.
Els rius i les rieres del vessant mediter-
rani són petits, poc cabalosos i aparent-
ment innocents, pero en el moment de les
riuades són els amos i senyors del terri-
tori i no respecten ningú. Cal saber, i dir- Sobreeixidor
ho, per exemple, que tal fábrica será arra­ o brollador
sada una vegada cada trenta anys, que la del clot
planta baixa de tal bloc de pisos será d’Espolla,
estany
inundada cada vint anys, o que aquests que només
camps serán anorreats cada cinc anys. s'omple
quan
No diem pas que l’área del llit d’inunda­ l'aigua
ció no ha de ser conreada, o edificada. no pot
sorgir
El que afirmem és que si es fa cal conéi- tota a
xer i dir el risc a qué hom s’exposa en les l’estany de
coilites, les installacions industriáis, els Banyoles
(18-11-1982).
habitacles i les pérdues de vides humanes.
Es tracta d’acceptar el nivell de risc. No
es pot amagar el cap sota l’ala, com si un indret té conseqüéncies directes o in- quest tipus sense considerar el conjunt
les inundacions amb pérdues quantioses directes a la resta del curs. del curs, o almenys un sector molt més
i amb morts fossin només historia. Són ampli.
Cal que qualsevol actuació en el curs d’un
historia, pero també l’esdevenidor. No es riu respecti al máxim la dinámica natural. Les canalitzacions amb murs de formigó
pot defugir el fet que poden caure de cop Les canalitzacions, els dics i els gabions disminueixen la rugositat del riu i poden
200 litres per metre quadrat, i que amb han d’establir un llit semblant al que es produir augments perillosos de la veloci-
prou feines es pot preveure amb temps constituiria naturalment. Són totalment tat de l’aigua. Cal augmentar artificial-
i certesa suficients per a evitar danys ma- desaconsellables actuacions puntuáis d’a- ment la rugositat del llit mitjanqant llin-
terials i humans. El que sí que es pot fer,
dars de blocs de pedra o elements sem-
i ja es fa, és arranjar els cursos fluvials BIBLIOGRAFIA BASICA blants. Els blocs haurien de ser de gran-
(preses, dics, gabions, canalitzacions) i
X. Martín Vide: Pluges i inundacions a la dária superior a la que l’aigua de cada
adequar els usos del térra a la presencia Mediterránia, Ketres, Barcelona, 1985. lloc pot arrossegar.
periódica d’inundacions.
C. Puigdefábregas (director): Efectes geomor-
No volem acabar sense indicar alguns fológics deis aiguats del novembre de 1982, Ge- Els ponts s’han de construir amb ulls de
suggeriments més concrets, amb el ben- neralitat de Catalunya, Barcelona, 1984. grandária suficient per a permetre no so­
entés que tota actuació en un curs d’un V. M. Rosselló et al.: La riada del Júcar (oc­ lament el pas de l’aigua al moment de
riu s’ha de fer dins el context global de tubre 1982), «Cuadernos de Geografía», 32-33, cabal máxim, sino també el pas deis
tota la conca del riu. Tota intervenció en Valéncia, 1983. trones que l’aigua arrossega. Els ponts pe-

tits haurien de construir-se de manera
que, una vegada l’ull del pont fos insufi-
cient, l’aigua sobrera pogués saltar-hi per
sobre o per les vores amb facilitat i sense
que aixó provoqués remolins forts ni ero-
sionés les ribes.
Els talussos i els terraplens aixecats en
pie Hit d’inundació constitueixen un bar-
ratge artificial de conseqüéncies pernicio-
ses, ja que embassen l’aigua i aixequen
el nivell de la inundació, sovint per sobre
de l’elevació natural. Caldria preveure-hi
CLASSICS DEL PENSAMENT MODERN
Producció de mercaderies
per mitjá de mercaderies
PIERQ SRAFFA_______
Clássics del pensament modern, 21,176 págs.
Una obra rica i concisa, fruit de trenta anys
d’investigació, d’extraordinária
repercussió en el pensament económic
contemporani. Traduída i presentada per
Ernest Lluch.
De venda a totes les llibreries
Edicions 62 • Diputado de Barcelona
El camp sevol tipus de construcció, inclosos els
de fútbol magatzems i les granges. Els conreus i les
contigu
a can Quim plantacions d’arbres són els usos més re-
del Rec, comanables. Quant ais conreus, caldria
a Banyoles, estudiar-ne la rendibilitat, ja que sovint
totalment els danys periódics podrien ser superiors
negat.
H¡ ha un ais beneficis obtinguts durant el temps
metre i mig entre dues inundacions.
d’aigua
ben bo Cal evitar l’estrenyiment del curs menor
(18-11-1982). amb la plantació d’arbres, ja que, quan
són grossos, poden fer de barratge i aug­
mentar la inundació aigües amunt. La
vegetació arbustiva adaptada ais embats
de les aigües és la més recomanable a les
ribes del llit menor.
El llit d’inundació excepcional també hau­
ria d’estar desproveít totalment d’edifica-
cions, molt especialment d’habitacles. Que
cadascú consideri la seva opció dins l’ano-
menat «risc calculat».
Cal considerar molts plans urbanístics, ja
l’obertura d’ulls, que facilitessin un des- que una de les realitats més greus en rela-
guás semblant al natural. A més, els terra­ ció amb les inundacions és que nombro-
plens que voregen els ponts provoquen sos pobles i ciutats es troben aixecats to­
un augment d’energia en les aigües obli- talment o en part en pie llit d’inundació.
gades a escolar-se amb violencia per sota Aquest és el problema: barris i pobles
del pont, que soscaven el pont i el terra- sencers de Catalunya s’inundaran sobta-
plé. L’efecte de concentració d’aigües pot dament de tant en tant amb quantioses
ser beneficios si les previsions són correc- pérdues materials i en vides humanes. És
tes, pero en les riuades més intenses un risc calculat?
aqüestes previsions són superades sovint. JOSEP M. PANAREDA I CLOPÉS
i JOSEP NUET I BADIA
El llit d’inundació freqüent hauria de ser
un espai totalment prohibit per a qual- (Fotos: Josep Nuet i Badia.)
Sí
■Ata
m
 Dalt de la plssarra,
com correspon a 'la década deis 70,
una consigna de Mao:
«Cada dia mes amunt»;
els ideogrames, molt simples,
están adequats al nivell de lectura
deis nens d'aquesta edat.

UN POBLE
AMB MEMORIA
EL RES DEL RSSAT EN LA CULTURA XINESA
per Maria-Dolors Folch

Qualsevol de nosaltres que passi una tem­ La gran

porada a la Xina viu sota una doble sensa- planúria
de loess
ció de familiaritat i d'estranyesa. Tot euro- amb els
peu s'acosta a la Xina amb una torta cár- turons
rega emocional, bé siguí envers la seva artificiáis
de la
millenária cultura, bé siguí envers la seva dinastía
historia recent, o envers totes dues coses Han és
alhora. Pero els xinesos del carrer no són un bon
ni delicats poetes ni revolucionaris infla­ exemple
de la
máis: la primera sensació que se’ns im­ integració
posa és la d’estar enfront del grup de gent de la
que toca més de peus a térra de tot el historia
dins de
món. És impossible no reconéixer-se en la vida
la seva profunda humanitat, tot i que les quotidiana
respostes ais problemes són sovint molt xlnesa.
diferents de les nostres. És aquesta doble
qualitat de món similar i diferent alió que
fa el contacte tan estimulant. Aixó podría
passar amb qualsevol poblé diferent del
nostre, és ciar. Pero aquí no cal parlar de
pobles, sino de mons culturáis. El món
cultural xinés existeix per si mateix de
manera semblant a com existeix el món
cultural europeu. Semblant, pero no igual.
Els xinesos assumeixen la seva historia
duna manera molt més compacta que no
com ho fa el fragmentat i variat món oc­
cidental. És com si nosaltres enfonséssim l'Oest i a la revolució russa. És ciar que La consciencia d'un passat i d'una cultura
les nostres arrels alhora a les pirámides h¡ són, pero també és cert que per a un comuns compartits per mil milions de per­
egípcies, a la filosofía grega, al dret roma, pagés catalá els grecs i els egipcis resul­ sones és un deis fets diferenciáis més
al Renaixement italiá, a la conquesta de ten tan exótics com els mateixos xinesos. extraordinaris del món xinés. La llarga uni-
ficació política n'és una de les causes evi-
dents, pero en cap cas no n'és la causa
última.
Una de les claus més importants per a
entendre la permanencia deis trets essen-
cials de la cultura xinesa está en l’escrip-
tura. Qualsevol xinés que sápiga llegir i
escriure pot enfrontar-se sense més pre-
paració amb la literatura viva més antiga
del món. L’estil literari més antic, molt an­
terior a la nostra era, pot plantejar pro-
blemes, pero no serien mai superiors ais
que ens plantejaria a nosaltres la lectura
d’Ausiás March.
Aquesta escriptura és ara, pero, el ñus
gordiá de la cultura xinesa. D'una banda,
permet l’accés de tothom al seu propi pas-
sat cultural, pero, d'altra banda, qüestiona
molt seriosament la modernització en tots
els terrenys. I els problemes no són sola-
ment técnics (han hagut de codificar nu-
méricament 9.999 ideogrames per poder en­
viar telegrames, una máquina d’escriure
amb ideogrames no cabria a l’habitació
d’un pequinés, les transliteracions de noms
estrangers en ideogrames fan que els tex­
tos científics resultin confusos i espessos),
sino que afecten el procés mateix de for-
mació intellectual i l'actitud deis xinesos
envers la cultura propia.
L'aprenentatge deis ideogrames ocupa la
vida escolar de qualsevol nen fins ais
13 anys. Aquest aprenentatge es fa a base
de la memorització incansable de textos
que els nens entonen literalment dia rera
dia, perqué els ideogrames no contenen
cap indicació ni sobre la seva pronunciació
ni sobre el to en qué cal llegir-los (aquests
tons formen part de la paraula i amplíen
una mica el reduit nombre de síllabes uti-
litzades en xinés). És aquest hábit de me­
morització el que explica l’actualitat que
fins fa unes décades tenien els clássics
confucians, que eren la base d'aquest apre­
nentatge, i també explica en part que tota
una generació de joves pogués arribar a
aprendre’s de memoria el Llibre roig de
Mao. Memoritzar els 5.000 ideogrames
—n’hi ha prop de 50.000— imprescindibles
per a poder llegir un diari desenvolupa la
memoria de manera extraordinaria, pero no
fa avancar ni un pas peí camí de l'especu-
lació, la inventiva i la crítica. L’atonia intel-
lectual de la década deis setanta ha accen-
tuat encara més els perills d'aquest tipus
de formació. Trobar la forma de compensar
aquesta polarització radical de l'aprenen-
tatge és un deis reptes importants que
tenen plantejats els estudis humanístics a
la Xina.
D’altra banda, aquesta possibilitat d'acce-
dir a les própies arrels culturáis impregna
tota la vida intellectual d'una vivencia del
passat que entre nosaltres només troba-
ríem entre persones de formació humanís­
tica molt completa. Un xinés de nivell cultu­
ral més aviat baix m’ensenyá un paisatge
recitant versos de Wang Wei —poeta clás-
sic de la dinastía Tang— que s’hi referien;
una nena d’onze anys estudiava un dia al
meu costat un teorema matemátic llegint-lo
directament deis textos clássics; i recordó
que a la principal llibreria de Pequín, per
acostar-me ais prestatges on hi havia els
Ilibres de poesia clássica xinesa, vaig ha-
ver d'obrir-me pas entre diverses files de
persones que els fullejaven forga estona.
Pero aquest respecte peí passat implica
al mateix temps una total reveréncia res­
pecte a la forma com aquesta cultura s'ha
transmés. L’esforc acumulat durant segles
per entendre bé el sentit profund deis tex­
tos antics és tan intocable com els autors
mateixos. Tots els clássics tenen també
els seus comentaristes clássics deis quals
no s'editen mai separadament. Totes les
consultes que vaig fer a professors univer-
sitaris per entendre bé el sentit d’algunes
frases de Sima Qian —('historiador xinés
del segle II a.n.e.— es remetien sempre
ais comentaris a aquesta obra fets ais se­
gles Vil i VIII. Aquesta heréncia cultural
—imponent, espléndidament ben conserva­
da i viva— pesa a vegades de manera ex-
cessiva.
És en els camps nous, lliures del pes de
la tradició, on els xinesos avancen més
espectacularment. L'arqueologia, que com­
bina els métodes nous amb l’estudi del
passat —i en la qual les troballes concre­
tes permeten defugir amb més facilitat
edicions 62
que un text escrit els motiles interpreta-
tius massa rígids—, és el camp humanístic
en qué es produeixen els avengos més
espectaculars. Val a dir que el país mateix
de Xina s'hi presta. La part que jo he
recorregut —la térra de loess entorn deis
rius Huang He i Wei, autentic bressol de
la civilització xinesa— sembla un país fet
més pels homes que no per la natura. La
immensa plana on h¡ ha les tombes deis
emperadors Han i Tang, i en la qual tots
els turons que es veuen —alguns d'ells tan
grans com la més gran de les pirámides
egípcies— són fets per l'home i guarden
en el seu sí tresors fabulosos, produeix
vertigen a qualsevol europeu. L'arqueolo-
gia, iniciada a comencaments de segle, ha
tingut una importancia creixent que es
mantingué fins i tot durant la iconoclasta
revolució cultural (val a dir que encaixava
bé dins l’exaltacíó nacionalista que carac-
teritzá aquest període). El volum deis des-
cobriments —deis quals diverses revistes
especialitzades i de molt alt nivell es fan
resso mensualment— és tan extraordinari
com el volum dallo que queda per fer. Els
xinesos viuen literalment damunt el seu
propi passat, i ho saben. Consciéncia més
o menys difusa segons quin siguí el seu
nivell cultural, pero en tot cas amb una
vivencia collectiva molt superior a la nos-
tra. Aquest passat que generacions i ge-
neracions han reactualitzat durant millennis
té una vitalitat sorprenent: la controvertida
figura de Qin Shi Huang, el primer empera­
dor (s. III a. n. e.J, o les discussions que
valoren comparativament la qualitat lite­
raria deis poetes Li Bai o Du Fu (s. IX),
encenen encara ara les passions del món
universitari i intellectual xinés.
El fet que els xinesos abominín ara alguns
deis elements d’aquest passat no invalida
en res totes aqüestes reflexions. No sois
peí pragmatisme xinés —un xinés rrí'ense-
nyá una estela gravada per un emperador
que qualificá de tot cor de feudal i reac­
cionan, mentre que em deia, també de tot
cor, que era l'obra d’un emperador extra-
ordinari—, sino perqué el govern actual de
La inte­
grado de la
pintura
i la
cal i ¡grafía,
present
a tot l'art
xinés, té
en aquesta
obra de la
dinastía
Qing un
exemple
ciar.
Sota la
mirada de
¡'emperador,
els lietrats
passen
un nou
examen per joria de museus xinesos s’han fet després
aconseguir
un ascens de la revolució i que les obres clássiques
en la seva s’editen en tiratges més grans que mai.
carrera. La revolució cultural sembla haver estat
Aquesta
burocracia, l’excepció. Pero el trencament radical amb
culta, el passat, des de les obres de Confuci
poderosa fins a l’Ópera de Pequín, va certament con­
i no here­ tribuir a alienar-Ii seriosament tot el món
ditaria, va
governar la cultural xinés. D’altra banda, la fúria amb
Xina durant qué atacaven aquest passat no deixava de
quasi ser un viu reconeixement de la seva ac-
2.000 anys
i constitueix tualitat.
un deis I és que a la Xina la vivencia del passat
trets més
caracte­ va més enllá de qualsevol opció política.
rística de És una experiéncia, acumulada al llarg de
la seva milers d'anys, tan rica i variada que tota
historia. opció pot destacar-ne elements significa-
tius. Elements que, d’altra banda, tenen
la Xina no pretén edificar contra el passat, tots historia i cadascun deis quals porta
sino damunt el passat. Els canvis han estat enredats els fils conductors de multitud
radicáis en el terreny económic i institu­ d’altres.
cional i han tingut una incidencia clara en
alguns aspectes de la vida quotidiana, pero Per a nosaltres, que ens passem el dia
si els comunistes xinesos van triomfar parlant de projectes de futur, el poblé xi­
—i no em refereixo a la victoria militar, nés —els projectes del qual mantenen viu
sino a l'acceptació general que van acon­ l’interés de tots— és, en definitiva, un po­
seguir— no va ser solament perqué eren blé amb historia. — M. DOLORS FOLCH.
comunistes —i van connectar amb el pro-
fund descontentament d’ámplies masses
del país—, sino perqué representaven una
opció genuinament xinesa —i el seu nacio­
nalismo resultava convincent enfront deis SALAGASRUl
compromisos económics i polítics del Guo- galería dart
mingdang amb les grans potencies occiden­
tal. Que alguns deis elements del passat consell de cent, 323
hagin estat criticáis no vol dir ni remota-
ment que el govern actual no se'n consideri
Barcelona
dipositari. Cal recordar que la immensa ma-
 Novetats Catalanes del Mes €j Cíffl INAi
ELS VOSTRES LLIBRES
COM DIUEN EN CASTELLA
No m'ho invento, que és verídic. Telefono
BARCANOVA_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ a un senyor, i com que es veu que l’home
DICCIONARI BARCANOVA DE LA LLENGUA. 6 diccionaris en 1: definicions, esperava la meva trucada des de feia
etimologies, sinónims i antónims, frases tetes, famílies de paraules i observacions tenips, em fa, només reconéixer-me la veu:
gramatical. 22.500 entrades. 80.000 accepcions. 1.900 il-lustracions. 27 lamines. «Por fin, que diuen en castellá.» No diu
1.975 ptes. «ja era hora» ni «home, quin gust de sen-
tir-lo». Diu: «Por fin, que diuen en caste­
llá.» A partir d’aquest moment sé que en
CLUB DE BUTXACA_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ el cercle de les meves coneixences acaba
PUNT D’ARRÓS, Maria-Antónia Oliver. d’ingressar un altre exemplar afecte a la
Col leccio «Club de butxaca», 11.120 pagines. 300 ptes. moda de dir castellanades a tort i a dret
a base de fer-les precedir o tancar-les amb
l’expressió «com diuen en castellá».
CURIAL, Edicions Catalanes_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Polítics amb l'oratbria esquifida, locutors
ESTUDIS DE LITERATURA CATALANA (segles XVI-XVIII), Antoni Comas. Próleg nebfits, catedrátics que ningú no ho diría
i persones en general han trobat la manera
Martí de Riquer. A cura d’August Bover i Font i Montserrat de Ciurana i Torrella. de fer-se perdonar les barrabassades idio-
ELS MARGES 31. Revista de llengua i literatura. mátiques més imponents amb aquesta fór­
Dirigida per Joaquim Molas._____________________________________________ mula del «com diuen en castellá». Com
DICCIONARI ETIMOLÓGIC I COMPLEMENTARI DE LA LLENGUA CATALANA. que no hi estava avesat, els primers cops
que vaig sentir-ne l’ús vaig creure amb tota
Vol. III, Joan Coromines. 3.a edició.______________________________________ la fe que els meus interlocutors eren a
INDUSTRIA, CIUTAT I PROPIETAT. Política económica i propietat a Tarea de punt d’engaltar-me una cita extreta del
Barcelona (1901-1939), Carme Massana. Próleg Ernest Lluch. Quixot o uns versos de Góngora. Quan ja
tenia l’orella preparada per a heure-me-les
amb els clássics, resulta que només sentia
EDICIONS 62_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ «a falta de pan buenas son tortas», «pues
PRODUCCIÓ DE MERCADERIES PER MITjA DE MERCADERIES, Piero Sraffa. buenu» o «vivir para ver».
Col-lecció «Clássics del pensament modern», 21. 176 pagines.________________ Tants anys de classes a l’Ómnium, tants
vídeos del «Digui, digui» no han estat prou
LA LLISTA D’ADRIAN MESSEGUER, Philip MacDonald. per a aconseguir que la gent oblidi els
«Seleccions de la Cua de Palla», 45. 240 pagines.__________________________ barbarismes; peí que es veu, han servit
VILANIU, Narcís Oller. només, i de moment, perqué els sápiga
reconéixer. Abans, els parlants proferien
Col-leccio «L’Alzina», 4. 240 pagines._____________________________________
les castellanades netes i pelades amb la
LLIBRE DE PRELUDIS, Jaume Cabré. naturalitat que la ignoráncia atorga a les
Col-lecció «El Balancí», 171. 144 pagines._________________________________ coses humanes. Ara, les castellanades,
EL QUE PASSA I ELS QUI HAN PASSAT, Jordi Maragall les diuen igual, pero les abriguen amb el
«com diuen en castellá», que és una ma­
Col-lecció «Llibres a l’Abast», 201.288 pagines.____________________________ nera de posar cometes a les expressions
DINS LA CATEDRAL (JOSAFAT), Josep M. Benet i Jornet. condemnades per la normativa i de fer
Col-lecció «L’Escorpí/Teatre. El Galliner», 86. 64 pagines.____________________ entendre a l’oídor que, a qui parla, li baila
peí cap la paraula correcta, pero li fa man-
LA RARA ANATOMIA DELS CENTAURES, M Angel Riera. dra o vergonya capar-la. Així com els nens
Col-lecció «El Cangur», 83.176 pagines.__________________________________ quan juguen disposen d'unes paraules sor-
SETMANA SANTA, Salvador Espriu. tilegi que, un cop pronunciades, indiquen
Col-lecció «L’Escorpí/Poesia», 90. 80 pagines._____________________________ que a partir de llavors el reglament no
regeix, els adults han trobat una manera
CATALUNYA, POBLE DECADENT, Josep A. Vandellós. de deixar en suspens Ies liéis de l’idioma.
Col-lecció «Llibres a l’Abast», 200. 224 pagines.____________________________ La moda del «com diuen en castellá» que­
POESIA ITALIANA. ANTOLOGIA. A cura de Narcís Comadira. daría com un recurs una mica carrincló i
Col-lecció «Les millors obres de la literatura universal», 40. 256 pagines. passatger si, de debo, servís de primer pas
perqué els parlants un dia es decidissin a
prescindir-ne i s’acollissin a les expressions
EDICIONS DE LA MAGRANA_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ genuínes catalanes. El que passa és que a
hores d’ara conec tanta gent que se sent
ÍDOLS, Isabel-Clara Simó. cofoia d’estendre castellanismes al discurs
Col-lecció «Ales esteses», 23.___________________________________________ amb les agulles de les cometes, tanta gent
EL CAFÉ DE LA GRANOTA, Jesús Moneada. que está convenpuda que les cometes fan
Col-lecció «Ales esteses», 24. ______________________________________ savi i donen pátina de prestigi, que pensó
si no ens trobem davant d’una moda d’a-
HISTORIES DE LA MA ESQUERRA, Jesús Moneada. quelles que fan furor. Si es feia Juradora
Col-lecció «Ales esteses», 6.____________________________________________ en excés, el catalá tindria motius renováis
ESTUDI EN LILA, Maria-Antónia Oliver. per a patir. Entremig de cometes, aniria
Col-lecció «Ales esteses», 25. ______________________________________ fent forat el castellá i al final ens troba-
ríem ais dits una llengua només servible
UN ESTIU PER MORIR, Lois Lowry. per a introduir frases emmanllevades.
Col-lecció «L’Esparver», 42._________________________________ No m'ho invento. Avui un locutor ha ocu-
EL CREUER DEL DAZZLER, Jack London. pat el dial de la meva radio per dir: «Ga­
narás el pan con el sudor de tu frente, que
Col-lecció «L’Esparver», 43._______________ __ __________________________ diuen en castellá.» Si no és ignoráncia, és
CATALANISME I SOCIALISME. El Debat de 1923. A cura de Jesús M. Rodés. un vici que comenpa a resultar preocupant.
«Biblioteca Clássics Nacionalisme Catalá», 10. EMMANUEL CUYAS
 JOSEP
SENTÍS I PORTA
per Olga Xirinacs
Aviat fará dos anys, a la darreria de maig,
que ens arriba la noticia de la morí a París
del compositor i intérpret Josep Sentís i
Porta. Nascut a Tarragona l’any 1890, morí
el diumenge de Pentecosta. Els primers
records que tiñe d’aquest ¡Ilustre músic
són les partituras deis seus célebres tan­
gos, editats a París per la casa Francís
Salabert i escampats a tot el món per les
corresponsalies de l’editora a Nova York
i a Berlín, a causa, és ciar, de la novetat
que suposava aquell tipus de música en la
seva versió argentina, la que s'imposá a
Europa. Les peces de Sentís eren enregis-
trades en dises de marques diverses i alho-
ra en rotlles de pianola. Els anys 1922 i
1923, i fins passats els trenta, el dibuixant
De Valerio pintava unes imatges sugge-
rents, estilitzades, incisivos i acolorides a
la portada d’unes cancons que, des de
l’altra banda de l’Atlántic, introducen una
densitat malenconiosa, arravatada i preci­
sa. El tango penetra les nits nostálgiques
d’Europa, entre dues guerres, en un temps
que maldava per ser felig, com una más­
cara sobre un gran eos convuls.
UNA CARRERA UNIVERSAL
Josep Sentís contenga els estudis molt
jove: el 1906 ana a treballar a Barcelona
amb els mestres Vidiella, Malats i Grana­
dos, cosa que ell considera un privilegi
que determina les seves futures actua-
cions. A partir d’aquella data dona con-
certs a Barcelona i a Tarragona, i l'Ajun-
tament d’aquesta darrera ciutat li atorgá
una beca que li permeté anar a estudiar
a París. El 3 de maig de 1908 hl debuta
de concertista a la sala Erard. Ja installat,
continua la carrera d’intérpret de piano
amb Ricard Viñes —catalá de Lleida, diu
ell— i Moszkowsky per al mestratge téc-
nic. Seguí les rígides directríus académi-
ques de Gabriel Fauré, en aquell temps
director del Conservatori de París, i fins
el 1912 féu tournées per Franga, Angla-
térra i més tard a Berlín. Llavors comengá
a incorporar algunes obres seves dins el
repertori clássic.
L'anagrama de Sentís era vermell i blanc,
amb les iniciáis encreuades; l'he trobat
a ¡a capsa de postáis de la familia, on hi
ha les que ell ens enviava. L’actitud de
Sentís demostra l'home determinat, segur
d’ell mateix i amb uns objectius ben pre­
cisos. Sense gaire algada física, vestía
sempre amb elegancia i es mostrava cor-
dialíssim en el tráete. De petits, durant
les seves estades a casa, interpretava i
improvisava amb una mestria envejable
per a nosaltres, principiants en música.
En la seva última visita, l’any 1963, em
dedica la seva Rapsodia Aragonesa - Rap­
sodia Catalana, impresa a París el 1953
per Max Eschig, editor de les primeras
obres de Manuel de Falla. Sembla que
Pau Casals féu un bon elogi d’aquesta obra.
A partir de 1912, de resultes de la conei-
xenga a París d’alguns mestres espanyols
de sarsuela i de teatre, va iniciar les se­
Foto:
Col. Reyes,
Tarragona.
ves composicions de carácter popular i
danses que van assolir un éxit mundial
immediat. És aquest un temps interessant
en les tendéncies musicals evolutives, en
les quals la superació d’un nacionalisme,
ja assumit, enllaga amb els pressupósits
wagnerians i sobre a l’impressionisme,
que adopta formes diverses, d'austeritat
o de llibertat cromática. Josep Sentís no
va deixar alió que anomenava «el meu art
de base, o sigui la música de concert»,
pero també l’atreia el genere lleuger, per
al qual, com per a tota interpretado, de-
mostrava una facilitat sorprenent; i com
que els editors li sollicitaven obres, la
seva preparació técnica li permetia aten­
dré tots aquests aspectes diversos alhora.
En aquell moment, en qué la música espa-
nyola i la catalana coneixien un éxit re­
marcable, Josep Sentís declarava Finieras
que li inspirava l'art popular catalá, no- per
l'art mateix, sino precisament perqué era
catalá. No s’estava de dir, pero, que tot
era basat en els dons propis rebuts, cosa
que li permeté desenvolupar aquesta gam­
ma ámplia de música simfónica, cangó es-
panyola, francesa i catalana, i danses d'al-
tres pa’ísos.
MÚSIC DE CINEMA
Un bon plec de música de Sentís és dedi-
cat ais films sonors. Tiñe algunes parti­
turas seves de pellícules ¡represes en tons
blaus, amb maqueta diferent de la deis
tangos, i preferentment editades per con-
cessíó de la casa Paramount. Imperio Ar-

LA INC0MUN1CACIÓ
No cree ser Túnica persona que, en plena
era de la informática i la comunicació via
satéllit, pensi que, peí que fa ais llibres
(potser el que m'interessa més, després de
la «vida»), la mínima distancia geográfica
significa incomunicació. Despla$ar-se pels
Paisos Catalans suposa descobrir una quan-
titat de llibres i d’autors que, senzillament,
no ens arriben; mentre veiem que els nos-
tres llibres, sovint, tampoc no arriben a la
Ciutat de Mallorca, a Eivissa o a Valencia.
Si els llibres són de poesía, la cosa encara
s’agreuja més amb pérdues notables per
ais lectors. ¿Qui des del Principat ha pogut
comprar normalment els importants vo-
lums de poesía de Mariá Villangómez pu­
blicáis per l’Institut d’Estudis Eivissencs?
Per no parlar d’una Antonina Canyelles,
que vaig descobrir fa uns pocs anys en una
visita a la Ciutat de Mallorca, o d’un Josep
Mari, que acabo de descobrir a Eivissa.
I no tot acaba aquí. Deixant la galáxia
Gutenberg i entrant a la de la imatge,
tampoc els avenaos no semblen considera­
bles. Un cas concret: he participat en un
programa de televisió dedicat a Mariá Vi­
llangómez, rodat totalment a l’Eivissa natal
del poeta, emissió que només veurem (si no
hi ha cap arranjament televisiu suplemen-
tari) al Principat, a causa de la programa-
ció diferent que, a certes hores del dia,
mantenen els centres emissors de TVE al
Principat, a Mallorca, a Menorca i a Va­
lencia. Naturalment, si el programa fos
emés des de Madrid, ho veurien els teles­
pectadora d’aquests indrets i els de Segó-
via, posem per cas. No cal pas que ínsis-
teixi en la paradoxa que aixó suposa. Les
coses són així, pero.
Pensar que a l’época de Shakespeare no
passaven ni quinze dies des de l’estrena
de cadascuna de les seves obres al Globe de
Londres, que ja es representava l’obra a
Alemanya (i en llengua alemanya, és ciar)
perqué algú l’havia memoritzada i traduída
i havia viatjat per fer-la conéixer. Ni la
indústria més sofisticada deis mass media
no aconsegueix en l'actualitat l’eficácia de la
memorística alemanya d'época elisabetiana!
Per no referir-nos ais vint-i-cinc minuts de
vol que ens separen de la Ciutat de Mallor­
ca, o de Valencia, o d'Eivissa i que, tot
d’una, semblen una peregrinació medieval
que impedeix que un llibre (una mena d'ar-
tefacte que les computadores no podran eli­
minar mai) viatgi. No és pecar de malpen­
sada la consideració que només sembla
gaudir deis avenaos la informació irrelle-
vant i, més i tot, la que és únicament lucra­
tiva per a alguns. Vés a saber si no cal
una mena de posició més radical a favor
del domini de la transmissió al servei d’alló
que és important, la Cultura, amb ma-
júscula. — MARTA PESSARRODONA.
“NIÑA GRACIOSA...“
Canción-zamba argentina
del sketch musical
“PflRflMOUNT“ ¡BUENOS DlñS!
CREACION DE
IMPERIO ARGENTINA
Precio: 2 pesetas DEPOSITARIOS:
UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA
Tangos editats a París per al món sencer,
música de films...
gentina, Roberto Rey i els intérprets de
L'heureuse aventure somriuen des de les
portades, beuen xampany, felipos, i passe-
gen el nom de Sentís arreu del món amb
seixanta pellícules la banda musical de les
quals és obra d’ell. Vet aquí un tema d’in-
vestigació per ais nostres afeccionáis. Des
deis primaris acompanyaments musicals
per ocultar el soroll de les filmacions,
i a través d’alló que en podríem dir pel­
lícules «d’art», l'evolució de les comedies
i del jazz i l’éxit de les operetes féu que
els directors cinematografíes sollicitessin
la collaboració deis compositora i que, su-
perat un període d’escepticisme, aquests
se sentissin atrets per les grans possibi-
litats que els oferia l’actuació en aquest
camp. El 1924 ja trobem que Erik Satie
havia musicat un film de René Clair. Aquí
caldria distingir entre aquelles partituras
que, per dir-ho així, menen tota l’acció del
drama o la comedia, i les que atenen sola-
ment el moment ambiental de circumstán-
cies, ja siguí com a música de fons o en
el paper d’acompanyament esporádic.
Sentís exposa la dificultat técnica de mu-
sicar els ambients diversos, per exemple
els sorolls d’una sala de maquines, o la
introducció d’un concert simfónic, segons
els casos. Ell se’n va sortir, amb l’agilitat
i la disposició que demostré en tot mo­
ment. La primera pellícula sonora de la
Paramount presentada entre nosaltres va
ser Un hombre de suerte, o el tesoro de
los Menda, amb llibret de Muñoz Seca,
i també fou la primera musicada per Sen­
tís. L’editá Francis Salabert el 1930, i els
intérprets foren M. Luz Calleja i Roberto
Rey. En seguiren d’altres amb Carlos Gar-
del, Tania Fedor, Blanchette, T. Thamar,
P. Brasseur, etc.: Ronde de nuit, Trois ar-
gentins á Montmartre, Nous les gitans,
Buenos días, Melodía de arrabal, Whisky
a Callaghan, entre tants títols.
ACTIU EN TOTS ELS CAMPS
Els dits ágils de Sentís recomen els esce-
naris d’Europa i d’América acompanyant
les veus adolorides arrencades de la gran
nit porteña, embolcallant de lluentors efí-
meres els perfils deis cossos evanescents
entre les bambolines. Lágrimas, Mi nostal­
gia, Mal de amor, Tanagra, Perdón i el
pas-doble Aragón. A la portada d’aquesta
obra, «le succés de Biarritz et de Saint
Sebastien», De Valerio presenta una vigo­
rosa escena de taverna, amb personatges
de manta al muscle i esguard primari, fer-
renys i de color terrosa. Entre 1923 i 1935
segueix el mateix estil de partituras, que
després rebran una presentació més so­
bria, amb execució variada i gran riquesa
expressiva. Amplia el seu camp editorial
a d’altres cases, Novelty, Grimmy, UM Es­
pañola. Autor de «minodrames» musicals,
peces curtes i selectes i drames lirios,
activitat molt apreciada a París, hi treballa
des de 1913, amb La mort de Pierrot, Do­
lores i Los pinceles de Goya, de 1958. Re­
presentados a I’Etoile, al Casino de París
i al Palace, algunes han quedat com a
obres d’éxit popular i s’han fet célebres.
La seva participació social en els llocs on
va viure es demostré d’immediat. Precur­
sor del mestre Josep Gols, ja abans de
marxar a París, l’any 1904, a Tarragona
preparé els fonaments del futur Orfeó Tar-
ragoní. Entre 1914 i 1918 es retiré a Rubí
i hi fundé l’Orfeó de Rubí, amb tres-centes
veus, que arribé a interpretar els cléssics,
Bach, Mozart i fins i tot la Missa del Papa
Marcel de Palestrina. Quan retorna a París
s’extingí aquesta seva iniciativa, la qual
cosa l’afectá, segons que podem compro-
var en una carta a un amic: «el van des-
fer, que és l’art de desfer, el privilegi de
tants». Fins a la seva mort, habitualment
va residir a la Villa Léandre, a l’avinguda
Junot, Montmartre.
 Escriví música de concert sobre textos de
personatges com la comtessa de Tolstoi,
Rosemon de Gerard, comtessa de Louver-
mont, etc. Quan ressenyava aqüestes
obres, tenia en preparació Danses espa­
rtóles, Montserrat (poema simfónic) i
d'altres que no detalla. En la gira ameri­
cana de 1955 (desconec si realment fou
la seva última gira) recorre Caracas, l’Ha-
vana, Miami i Nova York i dona concerts
a les emissores locáis durant sis mesos.
Té tota la seva obra enregistrada en dises,
fins i tot algunes sardanes, entre les quals
cal destacar Andorrana, orquestrades sota
la seva direcció. Al meu armariet de mú­
sica apareix una curiosa partitura, editada
peí Mandolín Club de París, grup que in­
terpreta obres seves, i confesso que quan
ens la va enviar ens féu una certa gracia,
per insólita. Té escrit un Himne a Tarra­
gona, estrenat l’any 1974. El seu germá
Joan, violinista eminent, residía a Esto-
colm i també fou intérpret de les seves
obres de concert.
Els projectes de Josep Sentís comprenien
tots els camps al seu abast; borne polifa-
cétic, d'una gran cordialitat i amb nom­
brases i significades amistats en el seu
ámbit, no oblidá les emissores radiofóni-
ques. Va collaborar a Radio París divulgant
obres populars durant molts anys. «És per
a mi una distracció —observava—, perqué
tots els aspectes de la música em són
familiars; acompanyo aqüestes obres per­
qué els directius s’han posat al cap que
ningú no les acompanya com jo; qué voleu
que us digui?»
LA FEBLE MEMORIA
Ara aqüestes llums d'escenaris rutilants,
seriosos o frívols, s’han esvanit com ve­
des postáis de colors difuminats. La me­
moria és feble, les amistats desapareixen
com un braqat de flors collides a última
hora de la tarda, en el seu llarg capvespre.
Pero si queda l’obra, algú haurá de fer-ne
memoria o estudiar-la, algún senyal n’hem
de trabar en el Ilibre de la vida, per al
repás i la reconstrucció histórica. No és
ara el meu propósit investigar la seva llar-
ga trayectoria ni fer el seguiment exhaus-
tiu de la seva producció. Volia acabar
aquest recordatori dient que Josep Sentís
era un catalá absent i, com sol passar,
oblidat per nosaltres en molts aspectes.
L’any 1974, després que ell hagué escrit
la música de l’himne a la ciutat de Tarra­
gona, l’Ajuntament acordó proclamar-lo fill
predilecte, cosa que no arriba a complir-se.
El seu nom tampoc no figura a la GEC.
Cal, pero, recordar alguns trets d’aquest
catalá que tan bé acollía els compatríotes
que anaven a visitar-lo a París. Heus ací
algunes frases seves: «Personalment con­
sidero que la música, siguí la gran o la
petita, ha de ser sempre bona, i d’altra
banda, grácies a la meva intervenció a
Radio París, en aquella emissora es canta
molt sovint en catalá!» «He realitzat el que
jo cree que ha de constituir el compositor
modern: l’obra simfónica de carácter clás-
PHIUPPE RAMOS
X RVE TRfTA/GftF . PAR/S . /Gt
- ---- ................................. .... . _—...
José .Sentís
et Joaquín Grant
R apsodie Aragonaise
R apsodie Catalane
POUR PIANO
ÉDITIONS MAX ESCHIG
48, Rué de Rom» PARIS 8*
Sardanes; una rapsodia que, segons que sembla,
va meréixer l'elogi de Casals...
sic i l’obra popular —i fins i tot popularís-
sima—, accessible a tots els públics.» «He
publicat en llengua francesa molts escrits
sobre la música espanyola i catalana i n’he
donat conferéncies a la Sorbona de París,
precisament perqué no he oblidat l’expe-
riéncia de l’art popular catalá i 1’interés
que el catalá m’inspira.»
A tall d’afegitó, em cal fer constar que,
algunes informacions, m’han estat facilita-
des per Josep Virgili, historiador de la
premsa; Salvador Ramón, historiador; Núria
Delclós, pianista; Eduard Baixaulí, musicó-
leg, i el Consolat de Franpa a Tarragona.
OLGA XIR1NACS
LES COSES
Per qué negar-ho: actualment, ben sovint
ens trobem que hem de reconéixer que
les coses —ai las— no van pas tan bé com
podrien anar.
—Ni de bon tros.
—Sí, pero fixa-t’hi —va fer-me notar el
meu amic P—, que una afirmació d’aquest
tipus, malgrat que fa referencia a quel-
com per definició tan material com «les
coses», no és la constatació de cap fet ob-
jectiu —que deien els marxistes quan en­
cara n’hi havia----- , sino l’expressió d’un
criteri d’alló més subjectiu.
Em va fitar amb ulls murris.
—Es tracta, de fet, d’un símptoma de cap-
tiveri psicológic.
I jo, que li conec la déria de les expres-
sions que així d’entrada queden bé, pero
que sovint no volen dir res, vaig repetir,
innocent:
—Captiveri psicológic?
ci/.^-39
................ ........ —Sí. Dir que les coses no van tan bé com
haurien d’anar és el senyal inequívoc que
s’ha caigut en el parany, en Terror, en el
vici de pensar qué poden fer les coses per
nosaltres, en comptes de pensar qué po-
dem fer nosaltres per les coses —si em
permets de parafrasejar en John Kennedy,
ara que sembla que en aquest país, que
és el nostre, tant els uns com els altres
han posat de moda, ves per on, els demó-
crates ianquis!
—No té ni cap ni peus —vaig saltar jo—.
«Qué podem fer nosaltres per les coses»...
Aixó és el capgirament total no solament
del més elemental principi de llibertat per­
sonal, sino també de l’esperit que és a la
base del progrés científic i técnic des que
el món és món!
—Calla i escolta i anem per feina —va
espetegar-me P—: si s’aconsegueix conven­
cer els ciutadans perqué vegin les coses
d’acord amb la máxima esmentada, ales-
hores, d’entrada, deixen de remenar-se
tant el tupí i, sobretot, d’afegir llenya al
foc. I a partir d’aquí, dones, alió que pas-
sa: tot d’una els contenga a semblar que,
comptat i debatut, potser no n’hi ha per
tant; que sí, mira, sembla que ja li donem
el tomb; que ja quasi li tenim el peu al
coll... I au, amb una mica de sort, aquí
no ha passat res!
—Sí, alió de sempre: al capdavall, les co­
ses, quasi mai no són el que semblen, oi?
—Aixó mateix. Al capdavall, tots sabem
que la realitat de les coses no és sino un
concepte fugisser i escapadís, com tots els
conceptes. I nosaltres mateixos, qué?...
Nosaltres, fins i tot, com deia en Raimon
en el seu primer disc —és a dir, si fa no
fa quan en Kennedy es dedicava a les sen-
téncies—, som tan sois una llum que s’en-
fuig.
—Una llum que s’apaga.
—Una llum que no és llum.
Vaig deixar escolar un parell de compas-
sos:
—Queda, és ciar, la pregunta habitual: i
on anirem a parar, tots plegats?
—Com sempre —va dir ell—: en un camp
ja vermell de roselles.
OLEGUER SARSANEDAS
 Novetats Catalanes del Mes
ELS VOSTRES LLIBRES
EDICIONS DE 1984_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
EL TALÓ DE FERRO, Jack London. Traducid d’Oriol Carbonell.
Col-lecció «Temps Maleít», 2.
EDICIONS DELS QUADERNS CREMA_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
L’ESTIU MADUR, Valentí Puig.
«Poesia deis Quaderns Crema», 16. 64 pagines.____________________________
SOL, I DE DOL, J.V. Foix.
«Obra Poética, Minor», 3. 96 pagines._____________________________________
ONZE NADALS I UN CAP D’ANY, J.V Foix.
«Obra Poética, Minor», 6. 48 pagines._____________________________________
BENZINA, Quim Monzó.
«Biblioteca Mínima», 8. 200 pagines. 2.a reimpressió._______________________
TRAGÉDIAI TEORIA DEL DRAMA, Helder Onson. Traducció de Salvador Oliva.
«Assaig», 4. 248 pagines.
EDITORIAL CLARET_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
CIUTAT DE L’ALBA TRANSPARENT, Manuel Tort.
Col-lecció «Poemes». 80 pagines. 300 ptes.________________________________
VIURE PREGANT, Ferran Guillén. Traducció de Ferran Mateos.
Col-lecció «El Brí», 22. 96 pagines. 250 ptes._______________________________
LA PARAULA AVUI. Cicle B, Calassang Balagué. Próleg d’Andreu Marqués.
Col-lecció «El Brí», 24.144 pagines. 375 ptes.______________________________
EDITORIAL EMPÚRIES_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
LLIBRE D’ABSÉNCIES, Miquel Martí i Pol.
Col-lecció «Migjorn». 80 pagines._________________________________________
LITERATURA CATALANA MEDIEVAL, Lola Badia.
Col-lecció «Les Naus d’Empúries». 300 pagines.____________________________
«EL COR QUIET», DE JOSEP CARNER, L. Cabré i M Ortín
Col-lecció «Les Naus d’Empúries». 64 pagines._____________________________
«ANTÍGONA» I «FEDRA», DE SALVADOR ESPRIU, A Badia
Col-lecció «Les Naus d’Empúries». 64 pagines._____________________________
«MIRALLTRENCAT», DEMERCÉ RODOREDA, M Campillo i M Gusta.
Col-lecció «Les Naus d’Empúries». 68 pagines._____________________________
EL DESORDRE PÚBLIC, Pere Calders.
Col-lecció «Tros de paper». 192 pagines.
EDITORIAL LAIA_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
EL TRAMVIA BLAU, Víctor Mora.
Col-lecció «El Mirall i el Temps». 400 pagines.______________________________
CRINERES DE FOC, Maria-Antónia Oiiver.
Col-lecció «El Mirall i el Temps». 300 pagines.______________________________
PRÍNCEPS, Josep M. Carandell.
Col-lecció «El Mirall i el Temps». 250 pagines.______________________________
EDITORIAL PÓRTIC_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
ÉLIA, Isidre Grau.
Col-lecció «El Brot», 29. 143 pagines._____________________________________
MANUAL DEL VENEDOR DE PRODUCTESINDUSTRIALS, Caries Badia i Moret.
Col-lecció «Llibre de Butxaca», 128.124 pagines.___________________________
GENERAL MORAGUES MARTIR DE CATALUNYA, Lluís Pujai
Col-lecció «Llibre de Butxaca», 130. 238 pagines.___________________________
DEL REBOST I DE LA TAULA, Josep M. Espinas.
Col-lecció «Llibre de Butxaca», 131.160 pagines.___________________________
EL PODER DEL «ROBÍ NEGRE», Toni Vinyes-M. i Gassó. Il-lustrat per l’autor.
Col-lecció «El BlatTendre», 8. 176 págines.
ANTONIO MACHADO
I LA CIUTAT DE BARCELONA
Aquests dies els diaris han reflectit l’aplec
que ha tingut lloc a Cotlliure a I’entorn
de la tomba d’Antonio Machado. S’hi ha
reunit molta gent espontániament, i con-
cretament una Fundació que es proposa
aplegar-se, en una tasca d’homenatge cons­
tan! a la memoria del gran poeta, a les
ciutats on va viure. L’última ciutat que va
ser residencia d’aquell gran poeta, que pas-
sava la frontera de l’exili al costat de Car­
ies Riba, va ser Barcelona. És trist pen­
sar que, sens dubte, en els últims dies de
la seva existencia a Cotlliure, els records
més dolorosos i amargs van ser, segura-
ment, els de la seva vida a la ciutat bom-
bardejada, deteriorada per les miséries de
la guerra, i que aquesta ciutat és Barcelona.
Amb tot, hi ha un condicionant en la vida
barcelonina d’Antonio Machado que a mi
em sembla terriblement alliconador: l’ex-
traordinari poeta va viure a la nostra ciu­
tat intensament en el tragí de la guerra,
present en totes les circumstáncies, col-la­
boran t en revistes i diaris, defensant amb
les seves armes —que eren les paraules—
la seva convicció política; la convicció po­
lítica d’home liberal, potser una mica es-
céptic, pero amb una fe absoluta en els
drets de l’home i amb una passió sense
límit per l’única condició que fa de l'ho-
me una persona, és a dir: la llibertat. La
llibertat que no li va impedir el compro-
mis, fins i tot amb les més terribles con-
seqüéncies d’aquest compromís.
L’hereu del positivisme, l’amic deis homes
de la «Institución libre», el pensador d’a­
quell llibre magnífic, pie de la seva ideolo­
gía, que és Juan de Mairena, sabia que, en
aquell moment, en els camps de lluita s’es-
tava dirimint tot un projecte de la huma-
nitat, i que la derrota, que de segur veia
inevitable, significava la derrota de totes
aquelles condicions que fan de la vida de
l’home una realitat que mereix ser viscu-
da. Els versos ben escandits, rigorosos,
d’Antonio Machado, la seva prosa imagi­
nativa, irónica, en aquell moment crític es
posaven al servei de la dignitat humana i
de la llibertat.
Va anar a morir a Cotlliure, en térra ca­
talana de l’altre cantó de la frontera, i jo
pensó, quan es reivindica el retorn de les
seves despulles, que el petit cementiri de
Cotlliure té també els seus drets en aquest
record. Sota la llosa del petit cementiri
persisteix el desig de llibertat d’un gran
poeta. - MARIA-AURÉLIA CAPMANY.
 Aquest treball, un deis rebuts per «Serra d’Or» en resposta a la seva més recent «crida
ais escriptors joves», fou l’escollit, peí jurat encarregat de fer-ne la tria, entre els que
es presentaven a l'opció a farticles sobre algún deis problemes culturáis amb els quals
el nostre poblé ha d’enfrontarse).
ENS CALEN JOVES LLADRES DE VELLS MOTS
CARTA A JAUME LORES
per Francesc-Marc Alvaro i Vidal
La lectura de! vostre article Bob Dylan, pu-
blicat al setmanari «El Món» a les darre-
ries del mes de juny de 1984, em va provo­
car que ordenés una serie de reflexions
sobre la joventut al nostre país. Va ser,
dones, el desencadenament d'aquesta expo-
sició d'idees que ja feia temps que intuía
i no gosava formular.
Alió que vós dieu al vostre escrit em
toca molt de prop, perqué jo, nascut l’any
1967, pertanyo a aquesta generació órfena
d'utopies i, el que és pitjor, d'ilíusions. Puc
ben dir que sóc un deis nens del post-
franquisme que m’he fet gran —si aixó vol
dir alguna cosa a la meva edat— entre
referendums i eleccions, que tiñe un record
llunyá i infantil del general Franco i que
ja he anat a una escola moderna. Vaja,
que no em puc queixar.
Vós formeu part d’una generació i la sabeu
criticar perqué la coneixeu per dins. Tres
quarts del mateix em passa a mi. Formo
part de la generació jove deis anys vui-
tanta, pero no us serveixo de model del
jove tipie d'avui; almenys així ho cree. Em
sentó allunyat del meu grup generacional
—agafat com un tot indestriable—,• en sóc
crític, i aquesta darrera circumstáncia fa
que les meves actituds no es correspon-
guin amb les del prototipus de ciutadá jove
que és el més representatiu ara. D’una
banda sóc un deis tants individus d’aquesta
generació i de l'altra m'hi situó a certa
distancia per observar-la críticament i amb
el coneixement de causa que em dona el
sol fet de formar-ne part, vulgui o no vul-
gui. Perqué, ja se sap, tots estem obligáis
a viure el temps en el qual ens han deixat
caure les forces de I’atzar, i no podem es-
capar-nos-en. Hem ¿'interpretar el paper
que ens toca, encara que jo, potser ingé-
nuament, pensi que puc a la vegada obser­
var la funció des del pati de butaques.
Dylan no atrapará els joves d'avui. Els jo-
ves deis anys vuitanta prefereixen les mú-
siques de sintetitzador de Mecano o bé
les canqons d’Alaska i altres grups del que
s’anomena la moguda. Personalment prefe-
reixo Bob Dylan amb les seves lletres ple-
nes de futur (és l’avui potser?) i que co­
muniquen esperanza després de vint anys,
encara. I el que passa és que tiñe la sen-
sació d’haver nascut deu o quinze anys
tard. M’agradaria haver estat conscient del
maig del 68, haver lluitat contra Franco,
haver cregut en la primavera de la llibertat,
haver escoltat els mites de la canijo en els
primers anys, haver tingut a les mans illu-
sions per a un demá que a vosaltres us
semblava curull de canvis. Vós podeu ben
pensar que aixó d'escollir mirar endarrera
i fabricar —a base de símbols— una nos­
talgia d’un temps no viscut no és bo. Pero,
quan ens adonem que la década deis sei-
xanta guarda encara les paraules grans
(com déieu vós), els joves que cerquem
un sentit a la vida, més enllá d’un fácil
cremar-se en la plácida foguera del passo-
tisme, hem de penetrar en el passat per
recuperar aquelles grans paraules, i alhora
quedem atrapats per la mitificació que d’a-
quella época heu fet els que l’heu viscuda.
Hi quedem atrapats perqué la nostra con-
temporaneítat és tan diferent i ens agrada
tan poc la seva manca d’una ética, que,
quan a través de Ilibres, dises, fotografíes,
testimonis, etc., respirem l’aire deis sei-
xanta, creiem estar al país de les merave-
lles en qué la joventut va ser protagonista i
felip lluitant per uns valors que ara se n’han
anat al pou de l’oblit. D’una banda mitifica­
ció del passat i de l'altra descontentament
de l’avui, fan que alguns, malgrat tot, ve-
gem en els anys seixanta un punt de refe-
réncia obligat per intentar un canvi ara.
No important models, sino rescatant el mis-
satge i I’ética que aglutinés novament la
joventut.
El jove d’ara pateix una confusió gran, tot
no está tan ciar com fa vint anys. Les mo-
des van i vénen i se sobreposen, les coses
canvien en poc temps, el consum és rá-
pld, no hi ha temps d’assimilar la informa-
ció, no hi ha debat ni estat d’opinió general
entre la joventut. De tot una mica i res per
aprofundir. El desconcert és general, ningú
no sap quin valor és més válid per identi-
ficar-se, tothom adopta l’individualisme com
a sortida. El futur es planteja obscur per al
jove, hi ha l’atur i la sensació que els fets
del món no són aturables o canviables i
que el poder cau molt lluny de la vida de
cada persona. També ens diuen constant-
ment que estem ja en una postmodernitat
i que es retorna a valors que la vostra
generació va superar. Sembla que la mo-
dernitat que vau viure i vau construir amb
una base ética cedeixi pas a través del llarg
corredor del desencís a una época gover-
nada per la indiferéncia i peí gust per l’es-
tética més buida de contingut. Davant de
tot aixó, la gran majoria de joves opta peí
camí del corrent general i es dedica a
viure sense més capficaments, trobant la
realització en fets trivials com vestir dins
un estil de moda o freqüentar un bar. No
hi ha voluntat de transcendir més enllá.
D’altra banda, els joves que tenim el desig
de sondrollar el present creiem que, mal­
grat la seva ingenuítat, la modernitat tenia
un sentit i una direcció que el caos actual
no té. Hom presenta el món jove actual:
agressiu, marcadament urbá i urbanita, frí-
vol, provocador en la forma, que no en el
fons, per damunt del bé i del mal (fullegeu
alguns números de la revista «Papers de
Joventut»). La modernitat és l’únic lligam
que ens pot conduir a plantejar noves for­
mes i noves idees d’avantguarda, per da­
munt del panorama estéril d’ara, amb el fi
de desembussar les nostres ments del
cúmul de tantsemenfotisme que ens acia-
para. No cal copiar ni sentir-se hereus deis
homes deis seixanta, cal encendre nova­
ment la illusió per les idees aglutinadores
i portar-les a la práctica amb la forma que
el nostre temps ens imposi.
Vós déieu en el vostre article que la gent
de la vostra generació no havia sabut pas-
sar cap de les flames que us mantenien
bellugadissos en temps de joventut. Més
que passar-se les flames, jo cree que cada

CRÍTICA DE LA NACIÓ PURA
He sentit dir a Josep Termes —que sap
l’exacte valor d’alguns revisionismes— que
els catalans hem de deixar-nos de consu­
mir, acomplexats, traduccions que peroren
sobre el fet nacional sense tocar-hi prou.
I que cal que ens posem a dir al món alió
que experimentem i que hem experimental
históricament en la propia pell. En efecte:
cal que ens persuadim que som en dispo-
sició de fer conéixer enfora una propia
elaboració teórica sobre la identitat col-lec­
tiva que defugi les habituáis simplificacions
i les banalitats deis sociólegs anglo-saxons
que solen confondre amb alió que és tribal
tot el que no estigui vertebrat unívocament
per l'estat.
Joan F. Mira ha sabut fer perfectament
exportable bona part del seu text «sobre
els símbols, les fronteres i altres assaigs
impetuosos» que, parafrasejant Kant, ha
intitulat Crítica de la nació pura. L’assaig,
premi Joan Fuster 1984, s’endinsa sense
apriorismes en l’envitricollat magma con­
ceptual entorn deis conceptes de nació i
etnicitat, d’estat, de pertinenga, de cultura.
Per a ell, al llarg deis segles xix i xx, més
i més gent del món divers es pensa a si
mateixa en termes de la propia «condició
nacional» i «ser X» és essencialment «pen-
sar-se com a X» o «ser vist i reconegut
com a X». És a dir, «la nacionalitat tendeix
a generalitzar-se com a límit i forma de la
identitat básica de grup» en oposició a
d’altres grups.
Des de la seva condició de valencia, és del
tot conscient que «les batalles per la iden­
titat es guanyaran o es perdran en el ter-
reny deis símbols». I qué és una cultura
nacional si no la formalització simbólica
d’uns determináis trets distintius? I qué
si no uns símbols compartits per una col-
lectivitat que s’hi reconeix? Els poetes i els
intel-lectuals de la Renaixenca, els noucen-
tistes, prou que van elaborar unes determi-
nades imatges de marca que han resistit
amb penes i treballs el pas deis anys. La
historiografía mateixa ha jugat un impor-
tant paper a l’hora de donar sentit de con-
tinuitat al col-lectiu damunt un territori.
El passat, des de sempre, no solament ha
explicat el present, ha estat explicat en fun-
ció del present, sino que l'ha legitimat i
fins l'ha creat, l’ha consolidat, o bé l’ha
transformat.
Per aixó cal dessacralitzar uns mites i uns
símbols que, fabricats en altre context, ens
han traspassat la imatge d’una «nació
pura» que es pretén immóbil en un temps
eternal, en un món ideal. Una revisió crí­
tica com la que, des de dins, enceta Joan F.
Mira ens és del tot urgent. La reconstruc-
ció d’una cultura nacional, de la nació
com a «comunitat moral», ha de ser, sense
dogmatismes ni defallences, l’objectiu d’un
nacionalisme encara «de caréncia» com el
nostre. Perqué tot nacionalisme és un mo-
viment modernitzador de la propia societat
en termes propis. I no pas en termes
aliens. És a dir, reformular la realitat des
d'una ben poc rígida «independéncia men­
tal». — ORIOL PI DE CABANYES.
generado les ha de recollir d’allí on els
altres les hagin deixat. El problema és que
vosaltres vau deixar que les pluges del
desencís apaguessin aqüestes flames abans
que el foc s’encomanés més enllá del vos-
tre grup generacional.
S’imposa que els joves deis vuitanta co-
mencem a fer coses; si no, a la llarga,
quan els de la vostra generado entoneu
els «mea culpa» per haver-vos aburgesat,
ens tirareu a la cara no haver fet la revo-
lució, com la generació anterior a la vostra
us tirava a la cara no haver fet la guerra
civil, salvant les distancies, és ciar. Si
s’escapa el tren de la nostra oportunitat,
esdevindrem vells abans d’hora I no hau-
rem fet res. Perqué vosaltres, us hágiu
aburgesat o no, heu tingut el vostre mo-
ment de protagonisme actiu; malgrat que
us acuseu, se us pot dir aquella dita an-
dalusa: «que os quiten lo bailao».
És d’aquest descontentament peí nostre
temps d’on ha de sortir un nou discurs,
fet pels joves per a tota la societat, que
sápiga entusiasmar els joves. Hem de sa­
ber treure utopies de la crisi i bastir-les
sobre les paraules velles, que són les més
belles: pau, llibertat, tolerancia, solidaritat,
qualitat de vida, justicia... Cal que des-
enganxem aquests mots del quadre deis
seixanta I els adaptem al repte deis nous
temps amb ¡Musió renovada, amb embran-
zida. La lluita será diferent en la forma,
pero no en el fons. És necessari que aglu-
tinem noves propostes, noves alternatives
que simbolitzen una bandera de progres-
sisme real I d’humanització de la societat:
pacifisme, ecologisme, objecció de cons­
ciencia... S’imposa que una ética huma­
nista i solidaria impregni la societat civil
i que entre tots empenyem per sortir de
l'immobilisme i de l'absentisme que barra
el pas a l'home deis nostres temps. Es fa
necessária amb urgéncia una tercera via
de dialeg entre els pobles, després que
els governs hagin fracassat convertint el
planeta en dos blocs oposats, perillosament
i absurdament enfrontáis, sense que el ciu-
tadá del carrer entengui ja, a totes dues
bandes, qué és el que passa i on volen
arribar els vells que ens governen.
A Catalunya, el nostre petit món, cal que
el nacionalisme sápiga integrar, en un pro-
jecte globalitzador deis anteriors, la lluita
per un món millor i més just, des de la
propia personalitat catalana al nostre país,
projectant-se a l'exterior en la cultura i la
solidaritat. Si fem del nacionalisme l'eix
vertebrador de la utopia a casa nostra,
r
Dins les circumstáncies actuáis de Catalunya,
¿ hi ha un lloc per a SERRA D’OR, una tasca per a SERRA D’OR?
Si, com nosaltres, creieu que sí, ajudeu-nos a ocupar més bé aquest
lloc, a fer més bé aquesta tasca, subscrivint-vos a SERRA D’OR
si encara no ho heu fet, aportant-li noves subscripcions.
SERRADOR
aconseguirem integrar més que mai la tra-
dició amb el progrés, la Historia amb el
futur. En aquest sentit será interessant se­
guir de prop tot alió que la nova conselle-
ria del senyor Rigol pugui fer o preparar
per atreure els joves cap a un projecte
cultural que sembla molt integrador i nou,
i en el qual, cree, la joventut té l’obligacló
de dir la seva i d’aportar, almenys, el des­
contentament.
Ara la sensació que tiñe és que la bola
mágica de «[esperanza, el sentit de pro­
testa, el cant i el sentit de generositat»
se us va trencar a les mans i va quedar
feta bocins massa petits per a ser fácil-
ment refeta. Cal que entre tots fabriquem
novament aquesta bola mágica. Vós dieu
que és necessária una altra onada de jo­
ventut que siguí tan dura amb vosaltres
com ho vau ser vosaltres amb 1’anterior
generació i que passegi les paraules cap-
tives a les vostres mans com una bandera
plena de contingut i de vida. Dones bé, jo
m’hi apunto sense rancúnia i amb l'afany
honest de fer certa la caneó de Dylan que
diu que els temps están canviant. Cal
que continuín canviant a desgrat deis tolls
d’indiferéncia i de conformisme.
És possible que vagi equivocat, que aquest
no siguí el camí; jo sóc el primer a teñir
les coses no prou clares. Jo també vull
que els joves redescobrim el sentit de les
grans paraules i ens constitu'ím en aquesta
nova tornada que vós espereu. I vull que
siguí aviat, que els fets no succeeixin quan
jo tingui la vostra edat, car aixó indicaría
que la meva generació hauria esdevingut
pobra, buida, mediocre i sacrificada irre-
versiblement. Suposo que totes les genera-
cions han volgut ser protagonistes de la
historia, pero ara per a nosaltres, els ho-
mes del segle XXI, és una necessitat vital
agafar la direcció del present si no volem
un futur incert i fonedís. Tenim una gran
responsabilitat i oblidem perillosament que
el demá ens ha de trobar preparats i espe­
ranzáis per a fer cara ais problemes d’un
món i d’un país totalment diferents deis
que van conéixer els nostres avis, fins i tot
els nostres pares. Només desitjo que, aixó
que jo pensó, ho pensin altres joves, que
els meus anhels bateguin en altres con-
generacionals, perqué llavors voldrá dir
que no ho tenim tot perdut i que encara
hi ha molt per fer. Mentrestant, com diria
Dylan, la resposta está en el vent... i en
els joves lladres de vells mots.
FRANCESC-MARC ALVARO I VIDAL

elhraq de ferro
Hi havia una vegada no un país, sino
molts pai'sos en els quals s’observava que,
precisament quan l’ordre públic anava
més desgavellat, sorgien uns corrents de
ciutadania disposats a fer l’apologia deis
agents encarregats de preservar aquest or-
dre. Resultava una reacció bastant escam­
pada la d’aquelles persones que arribaven
a manifestar-se disposades a engegar actes
de desgreuge a les forces de l’ordre pú­
blic; era gent partidaria que la societat de-
manés constantment disculpes ais agents
que la mateixa societat pagava per fer-los
fer una mena de feines que en veritat són
esforqades i enutjoses i que el contribuent
comú mai no voldria fer peí seu compte.
És a dir que venia a ser com alio deis ju-
gadors de tennis, que provoquen una falta
al seu contricant i tot seguit li’n demanen
perdó polidament.
La resta deis ciutadans, aquella majoria
menys ataleiada en el barometre de l’or-
dre públic i carregada de preocupacions
en el camp de les activitats productives i
d’un ordre social més civil, ja trobaven bé
que es fos educat i agraít davant de qual-
sevol servei, pero no podien deixar de mi-
rar-se amb circumspecció l’actitud deis pa-
negiristes del bra? de ferro. I és que els
panegiristes del bra<? de ferro tendien a
interpretar les funcions de les forces de
l’ordre tot carregant-les d’un excés d’atri-
bucions i de responsabilitats, una cárrega
massa feixuga per a les esquenes d’homes
senzills i directes, d’iniciativa confiada so­
bretot en les ordres deis seus superiors.
Efectivament, els exaltadors del braq de
ferro es dolien sorollosament que no es
deixés que els agents de l’ordre públic
apliquessin, directament i a criteri propi,
una justicia immediata i ben contundent
contra els malfactors que alteraven la con­
vivencia pacífica i la seguretat deis ciuta­
dans. Els apologistes del braq de ferro no
s’estaven, dones, de reclamar per ais agents
d’aquest braq la llibertat de decidir la llei
a aplicar en el moment d’enxampar un
malfactor, la llibertat de jutjar-lo ells má­
tenos en el mateix instant de la caga i la
llibertat d’aplicar-li justicia sense pérdua
de temps en els tribunals ordinaris. Els
exaltadors del braq de ferro no n’eren
gens partidaris, del procediment dilatori i
massa primmirat deis tribunals ordinaris.
Es queixaven que aquests tribunals no
feien res més sino entrebancar l’eficácia
del braq de ferro tot fent sortir per una
porta els malfactors que aquest bra? els
havia portat per l’altra. Reclamaven Ven­
garjolament automátic, irremissible i bas-
tant perpetu de qualsevol presumpte cul­
pable.
Tant i tant es van arribar a pronunciar
els desigs d’aquests ciutadans justiciers,
que les autoritats no van teñir més remei
que anul-lar la tradició i procedir com ells
volien.
De primer, les institucions de govern van
donar carta blanca ais agents. Pero ales-
hores hom va descobrir que aquests ser-
vidors esforqats de la tranquil-litat pública
eren fallibles i que més d’una vegada feien
justicia, per error, contra algún ciutadá
innocent, sovint contra algún deis defen-
sors del braq de ferro i tot. És ciar, van
ser aquests darrers els primers a queixar-
se de la ineficacia de les autoritats donant
les ordres de llibertat de justicia imme­
diata. Aleshores l’autoritat va prendre la
mesura de fer passar tots els agents per
l’escola de criminología i per la Facultat
de Dret, de manera que posseissin les ti-
tulacions convenients per a desenvolupar
correctament el seu ofici; és ciar que, un
cop Uicenciats en liéis, els agents havien
de passar oposicions a magistrats i final-
ment a jutge, per fer les coses ben fetes.
Aleshores els ciutadans justiciers es quei-
xaren que aixb era un procediment massa
car i que queia com una destral contra
les butxaques del contribuent. En conse-
qüéncia, les autoritats van reduir el siste­
ma: alliberaren els agents de les seves pe-
nosíssimes obligacions universitaries i de
la part de les responsabilitats per a les
quals els potestaven, pero recomanaren ais
jutges que omplissin les presons.
Va ser així com alguns deis ciutadans de
ferro es descobriren menys honorables
que no es pensaven ells mateixos i anaren
a habitar rere les reixes. Pero més enca­
ra: els qui en restaren fora s’exclamaren
seriosament perqué la manutenció de tan­
ta galera resultava també caríssima per a
la hisenda pública, que ells havien de sub­
venir.
L’autoritat va suggerir-los de destinar un
esforq d’aquesta hisenda a redimir Ies con-
dicions socials que feien que proliferés de
tal manera l’ofici de malfactor, pero els
ciutadans de ferro també ho trobaren mas­
sa car i fora de la seva incumbencia.
Dones, vet aquí com les coses van tomar
a l’anar fent habitual i vet aquí per qué
arriba a semblar que resultava més barat
deixar-se robar que no pas pagar perqué
no us robessin. Mirabile res!
JOAN RENDÉ I MASDÉU
o
SI ERA POSSIBLE A ROMA...
El problema de la pesca i la possibilitat
de menjar peix frese a bon preu és massa
complex perqué jo pugui dir-ne res aquí.
Voldria fer-hi una observació d’abast limi-
tat, potser només local. Una de les raons
de la minva de la pesca és que algunes
espécies escassegen —i n’hi ha que gairebé
están en vies d’extinció— perqué els pes­
cadors usen xarxes de malla petita amb
les quals agafen cries de peix gros i les
porten al mercat. Jo, fill de familia de ma-
riners i pescadors, he vist, de noi, com
els pescadors tornaven a la mar les cries
que enxarxaven barrejades amb el peix
buscat. El problema actual té altres as-
pectes, a més d’aquest, pero per al que
vull dir no cal assenyalar-los. L’escassetat
de peix frese és un problema que parcial-
ment i potser només localment es pot re-
soldre amb la installació de vivers. A Mé-
xic, a més de dos mil metros d’altitud so­
bre el nivell de la mar, he vist uns vivers de
truites que en arribar al seu punt máxim
eren en part lian-cades a les deus deis rius
i en part destinades al mercat. Tornat a
Catalunya, a Pineda, vista la carestía del
peix i que no hi havia cap establiment on
trobar llibres catalans, vaig pensar que fó-
ra bo —socialment i com a negoci— ins-
tallar uns vivers de peix i obrir una lli-
breria que al mateix temps que altra mer­
cadería més rendible oferís al públic lli­
bres catalans. En vaig parlar amb gent de
diners —no pas perqué m’ajudessin a mi a
muntar els negocis— i només hi van veure
obstacles, la impossibilitat. Amb el temps,
un xicot valencia de vint anys va muntar la
llibreria catalana i aquesta funciona nor-
malment des de fa uns cinc anys. Joan
Caries no és ric, pero ha fet el que la gent
de diners no creia viable. De vivers, tiñe
entes que n’hi ha algún a Catalunya, pero
no he aconseguit saber exactament on. En
un llibre sobre la vida a Roma a l’antigui-
tat llegeixo que «els propietaris rics cons­
truyen a les seves propietats, sobretot a
vora la mar, grans vivers, les pisemoe, on
criaven peixos, tant per a les necessitats
de la seva taula com per fer-hi negoci».
He consultat un bidleg —o bióloga, per­
qué és una noia— que m’ha dit que l’afer
és perfectament viable, previ un estudi
conscienciós de quines espécies són més
rendibles des de diversos punts de vista:
quines interessen més els possibles consu­
midora, quines tenen més capacitat d’adap-
tació al viver, quines es reprodueixen en
més quantitat, l’alimentació i la tempera­
tura de l’aigua que requereixen... La ins­
tallació del viver ha de ser costosa, pero
el record que tiñe deis que vaig conéixer
a Méxic em fa pensar que no está pas fo­
ra de l’abast d’un home de negocis de ni­
vell mitjá ni molt menys del d’un muni-
cipi, que en pocs anys veuria amortitzada
la inversió. No veig que el que era possi-
ble, fa més de dos mil anys, a un ciutadá
roma, no ho sigui a un catalá d’avui, so­
bretot quan hi ha l’esquer deis preus ac­
tuáis del peix frese. ¿Qué hi diu la Núria
Puig? — VICENQ RIERA LLORCA.
 23 D'ABRIL - SANT JORDI
DIA DEL LLIBRE

IV Aniversari de
la morí de Josep Pía

JA TENIU
LA SEVA OBRA
COMPLETA
EN 45
VOLUMS?

Si encara no la teniu,
ara és el moment
d’obtenir-la o completar-la
Amb el volum 45, que porta per títol
«Imatge Josep Pía», a cura de Josep
Vergés, Edicions Destino dona per acabada
la publicació de l’obra completa de fautor.
Possiblement vós, estimat lector, ja en
teniu algún volum, i quantes vegades deveu
Informeu-vos-en! Subscripcions a l’Obra Completa haver pensat completar la col-lecció.
amb preu garantit des de 2.000 ptes. al mes. Volums, bellament relligats i ornamentáis
d’or, del primer prosista de la literatura
í Envieu aquesta butlleta retallada o copiada a: EDICIONS DESTINO catalana. Descriptor que ha fet del caíala un
i! Consell de Cent, 425 - tel. 246 23 05 - 08009 Barcelona (ref. S.O.) I idioma universal.
n Nom: ü
n 0
Adrela:
I I EDICIONS DESTINO
I Població: Teléfon:
 si treballes, no et faras ric
Ho vaig sentir al bar deis esmorzars quo-
tidians. I ho deia un home amb posat greu,
deis qui no solen defraudar ni esposa ni
hisenda: «És que, noi!, si treballes, no tens
temps de fer-te ric!» L’altre assentia, lacó-
nic, una mica pessimista perqué les pers-
pectives revelaven atonies excessives.
Em preocupa que altre cop el país resulti
un formatge foradat d’afers de delinqiién-
cia blanca. I que quan algú et parla d’un
capital fins fa poc anónim destinat a una
empresa cultural (o comunicacional) impor-
tant, el comentari beat, sense ironies, faci:
«Deu ser un subjecte que ha de fer blanc
diner térbol...», «Sí, deu estar vinculat a
negocis de droga dura...» I que la llista de
judiéis pendents per delictes relacionáis
amb el diner gros sigui com la maledicció
bíblica per ais paísos pobres com els ibé-
rico-peninsulars.
Les seqüeles «culturáis» de la crisi eco­
nómica porten a la desmoralització de la
tan invocada societat civil (que abans en
déiem: la gent d’espardenya). De petit sen­
tía parlar tothora de l’estraperlo i deis
capitals acumulats de manera estranya. La
mare em parlava de tal o tal veí, d'un veí
que no estalviava iogurts ni bistecs per a
gossos cridaners: «Mai no sabrás per qué
s’ha fet tan ric el senyor tal...!» Al cap de
tants anys, la mare —lectora assídua deis
diaris— em pregunta: «I com és que no
els enxampen, si remenen tants céntims...?»
Ni de petit tenia resposta ni ara en tiñe.
El gran delicíe cobreix el petit delicte-delin-
qiient. Aquest sol ser més molest per a la
ciutadania, aquest és el que crea inseguretat
ciutadana, aquest és el que capgira situa-
cions i provoca crisis governamentals. L’al­
tre, pero, és el que acumula riquesa per
poder justificar tota mena de mares per a
tota mena de delictes. És la paradoxa. Que
en alguna ocasió ha portat a I’intent (molt
de la literatura d’entreguerres) de fer l'apo-
logia del petit delinqiient..., en contrast
amb el gran i honorable home de negocis,
jurista, expert en qüestions autonómiques
o en negocis d’oli, format o no a la Bundes
Repu/Zícfc alemanya. I tampoc no és el
camí, ja que el tal elogi prepara el camí
ais qui picaran fort contra la inseguretat
ciutadana.
La perplexitat té un abast més internacio­
nal. Vaig sentir d’un socióleg del treball,
J. J. Castillo —participávem en un col-loqui
a la Universidad Popular de Saragossa—,
una frase que em va colpir: «Darrera de
totes les economies submergides, a la curta
o a la llarga hi ha un mafiós.» L’experién-
cia quotidiana tendiria a demostrar-nos,
si més no en una primera lectura deis fets,
que la cosa no és així, que l’economia sub-
mergida és l’experiéncia de qui vol sobre-
viure malgrat les desfetes empresárials
(i una mica d’amagat deis sovint abusius
controls fiscals). Ara bé: l’economia sub-
mergida es basa també en la renuncia d’uns
drets durament adquirits peí moviment
obrer historie, els drets del «salari diferit»,
per exemple, pero també els drets d'una
representació sindical, d’una defensa deis
drets mínims —horaris, vacances, pagues,
condicions de seguretat i higiene. Una polí­
tica empresarial intelligent ha de col-laborar
a fer possibles (<jo és: viables, rendibles,
amb un estudi acurat de costos) les petites
empreses que accedeixen ais mínims legáis,
si volem evitar que el diner —tant el gros
com el petit— resulti sempre diner negre,
no-declarat.
No m’allunyo del propósit inicial, que era
el de fer una crida contra la moral de la
derrota (manllevo el títol al poc comme-
morat doctor Cardó) que ens envaeix. La
denúncia sistemática deis grans mañosos,
l’explicació pública de l’escás respecte que
mereixen els qui sistemáticament defrauden
(empobreixen) el país, ocupin el cárrec que
ocupin, justificaría una crida a favor deis
deures de tots per a la reconstrucció na­
cional. I ens és tan indispensable saber
que estem ben encarrilats, que els senyors
de la insolidaritat no serán —mai més!—
país de paller de la nostra comunitat na­
cional!—IGNASI RIERA.
 LITERATURA I ASSAIG
Alex Broch, Josep M. Castellet, Josep Faulí, Francesc Parceri-
sas i Joan Triadú, per encárrec de «Serra d’Or», han esta-
blert, en veredicte adoptat per majoria, la relació següent
de les obres que consideren més sobresortints entre les
aparegudes l'any 1984:
Premi Crítica «Serra d’Or» de Poesía 1985
PASSEIG D’ANIVERSARI, de Joan Vinyoli.
Premi Crítica «Serra d’Or» de Novel-la 1985
FRA JUNOY O L’AGONIA DELS SONS, de Jaume Cabré.
Premi Crítica «Serra d’Or» de Narració 1985
COL-LOCACIÓ DE PERSONATGES EN UN JARDÍ TANCAT,
de Jordi-Pere Cerda.
Premi Crítica «Serra d’Or» d’Assaig 1985 Jaume Cabré
Joan Vlnyoli
ex aequo a
L’HOME DE GENI, d'Antoni Mari, i
CRÍTICA DE LA NACIÓ PURA, de Joan-Francesc Mira.
Premi Crítica «Serra d’Or» de Traducció 1985
FAULES, de La Fontaine.
Traducció de Xavier Benguerel.
Premi Crítica «Serra d’Or» de Dietari 1985
TEMPS QUE FUIG, de Tomás Garcés.

RECERCA
Enric Casassas, Emest Lluch, Josep Massot i Muntaner,
Jacint Ros i Hombravella i Miquel Tarradell, encarregats
per «Serra d’Or» de triar les obres més destacades dins el
camp de recerca en diverses ciéncies durant l’any 1984,
atorguen el
Jordi-Pere Cerdá Antoni Mari
Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca
en Humanitats 1985 a
TEORIA DE LA LLENGUA SEGONS FABRA,
de Xavier Lamuela i Josep Murgades.
Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca
en les altres Ciéncies 1985 a
ELS SISTEMES NATURALS DE LES ILLES MEDES,
a cura de Joandoménec Ros i Aragonés, Ignasi Olivella
i Josep M. Gili i Sarda,
i el
Premi Crítica «Serra d’Or» 1985 de Catalanística a
TIRANTE IL BIANCO, a cura d'A. M. Annicchiarico,
M. I. Indini, M. Majorano, V. Minervini, S. Panunzio
i C. Zilli, amb próleg de G. E. Sansone.

Xavier Benguerel. Joan-Francesc Mira.

Premi Crítica de Recerca

Tomás Garcés. Xavier Lamuela. Josep Murgades. en Ciéncies.
 premis crítica "Serra dOr” 1985
Premi Crítica de Catalanistica.
Gabriel Janer Manila.
Xesco Boix.
L'bpera de tres rals.
Han acordat, d’altra banda, fer un esment especial de
Senyors, bandolers, miquelets i botiflers, de Núria Sales,
i de Creixement i dependencia económica ais Pa'isos Catalans,
d’Enric Llarch.
LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Aurora Díaz-Plaja, Josep Duran, Martí Olaya, Manuel Sayrach
i Maria-Eulália Ventalló, per encárrec de «Serra d’Or», han
seleccionat les següents obres, entre les publicades l’any
1984:
Premi Crítica «Serra d’Or» Infantil 1985
ADÉU, BON yiATGE!, text i il-lustracions
de Marta Balaguer.
Premi Crítica «Serra d’Or» Juvenil (Creació) 1985 Marta Balaguer.
EL CORSARI DE L'ILLA DELS CONILLS,
de Gabriel Janer Manila
(il-lustració de Francesc M. Infante).
Premi Crítica «Serra d’Or» Juvenil (Coneixements) 1985
a la col-lecció de llibres «LES ARRELS»,
d’Oriol Vergés
(il-lustració de Pere Virgili).
Han acordat, d’altra banda, el Premi Especial a Xesco Boix,
per la seva aportació decisiva al món infantil i juvenil.
TEATRE
Joan-Anton Benach, Hermann Bonnín, Xavier Fabregas, Gon-
pal Pérez de Olaguer i Jo-aquim Vilá i Folch, constituios, per
encárrec de «Serra d’Or», en jurat qualificador per a distingir
el text, el muntatge i l’aportació més interessants duts a
terme l’any 1984, atorguen el
Premi Crítica «Serra d’Or» de Teatre 1985
al text teatral fet conéixer per mitjá de l’estrena o de la
publicació, per unanimitat, a
MAGIC CONCERT I ALTRES PECES,
de Joan-Manuel Gisbert.
El premi de muntatge, per unanimitat, ex aequo a
Márius Gas, peí seu muntatge de L'OPERA DE TRES RALS
de Be’rtolt Brecht, i a Els Comediants, per ALÉ.
El premi a l’aportació feta al món de l’espectacle a
La Fura deis Baus, per la recerca formal que representa
el seu treball ACCIONS.
Joan-Manuel Gisbert.
Alé. La Fura deis Baus.
 Novetats Catalanes del Mes
ELS VOSTRES LLIBRES
EDICIONS DESTINO
UN AMOR DE JOSEP PLA AL CANADELL. Próleg, recull i traducció de Josep
Vergés. Col-lecció «El Dofí». 120 pagines.
PAPERS CONTRA LA CINTA MAGNÉTICA, Robert Bilbeny.
Col-lecció «El Dolfí». 172 págines. Premi Josep Pía 1984.

GENERALITAT DE CATALUNYA CERTS SENYORS

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL A CATALUNYA. DEL COMPROMÍS CREATIU
143 págines. Departament de Justicia. «El color com a vehicle de la idea», asse-
ESTAT DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA A CATALUNYA. gurava fa uns anys el pintor i poeta Ráfols-
421 págines. Departament de Justicia. Casamada, i no fa gaire ens deia un altre
DECRET SOBRE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÓNIQUES. (Edició pintor, l’amic Gerard Sala: «El més im-
portant a l’hora de crear és qüestionar i
Bilingüe). 55 + 55 págs. Departament de Sanitat i Seguretat Social. qüestionar-se.» L'eix comú d’aquests dos
CONCEPTE I OBJECTE DE LES LLEIS D’HARMONITZACIÓ. artistes (al marge de valoracions pictóri-
223 págines. Escola d’Administració Pública de Catalunya. ques) és el seu compromís vital, él com-
promís de l’home que s’interroga i in­
terpreta la realitat, cercant, en l’art, la
LLIBRES AMA resposta a la interrogació. L’art entes com
EL VEL DE MAIA, Mariá Manent. a element inquisidor i l’obra d’art, si bé
válida per ella mateixa, no exhaurida en
Col-lecció «Llibres a má», 21.272 págines. ella, transcendint-se per arribar al concep-
ASSAIGS IMPOPULARS, Bertrand Russell. te, a l’expressió de l’abisme interior, del
Col-lecció «Llibres a má», 22. 192 págines. neguit de l’home que hi ha darrera. I es-
sent un compromís, des deis inicis, del tot
innegociable.
PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT
Básicament, aquest hauria de ser el pont
LA INVASIÓ DE LES DROGUES, Diversos autors. d’unió entre l’escriptor i el pintor: el seu
«Qüestionsde Vida Cristiana», 125. 144 págines. repte com a artista. Pero, i potser sí que
TEATRE. PECES BREUS/3, Romá Comamala. a causa de l’esclavatge d’un llenguatge molt
«Biblioteca Serra d’Or», 50. 200 págines. 550 ptes. més tiránic que el plástic, peró pretesa-
ment més senzill, el compromís de l’es­
L’ABSÉNCIA I ELS CAMINS, Antoni Caballé. criptor acostuma a ser molt més eteri i
Próleg d’Albert Manent. 84 págines. 400 ptes. forqa inusual. Massa sovint l’home que
MARGALIDA, PERLA FINA, Maria-Antónia Oliver. Dibuixos de María Rius. agafa la ploma no ho fa per tal d’interro-
Col-lecció «Llibres del Sol i de la Lluna», 26. 550 ptes. gar-se, per tal de seure en la gran taula
del món i prendre part en la discussió
EL CONILL, Josep Carner. Dibuixos d’lrene Bordoy. (l’eterna, la que s’iniciá amb l’home), sino
Col-lecció «Llibres del Sol i de la Lluna», 27. 550 ptes. per explicar les batalletes familiars, les
SANTUARIS MUNTANYENCS DEL RIPOLLÉS, Daniel Pi i Tramunt. neurosis col-lectives, la historia divertida
Col-lecció «Cavall Bernat», 13. del veí del costat o les aventures flamants
del flamant cavaller ressorgit de l’Edat
LA GRAN VENJANQA, Oriol Vergés. Dibuixos de Pere Virgili. mitjana. I massa sovint, també, ben allu-
Col-lecció «Les Arrels», 5. nyat del sentit exacte de l'acte de crear.
ESTUDIS DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES/IX. Miscel lánia, Antoni Tanmateix, quan aquest acte está despullat
de compromís, quan l’artista no s’hi en-
M. Badia i Margarit. «Estudis de llengua i literatura catalanes», IX. 272 págines. fonsa del tot, sense excuses, no té cap
RAMON LLULL I EL LUL-LISME, Jordi Rubio i Balaguer. Obres de Jordi Rubio i mena de validesa. «La forma no és la for­
Balaguer II. «Biblioteca Abat Oliba», 37. 464 págines. 2.000 ptes. ma, sino la manera de veure la forma»,
deia un altre pintor, i altra volta teoritzava
sobre qualsevol de les arts: la historia no
és la historia explicada, sino la seva inter-
pretació literária, el seu sentit col-lectiu,
els matisos de la seva interrogació.

i SERVEIS No caurem en el parany de rebutjar —Déu

no ho vulgui!-— les novel-letes que no són

GENERALS
altra cosa que una anécdota, sovint ben
farcida, ben escrita, ben arrodonida, no-
li vel-letes que formen el gruix básic de la
nostra cultura actual. Pero tampoc no par-

0
<-«-» o
¡SE 04
PUBLICITAT larem, aleshores, d’art amb majúscules, ni
ens creurem que estem davant d’un escrip-
tor. A tot fer, potser, davant d’un traqut
escrivent que, amb bonhomia, s’ha entestat
a amanir-nos la vida. El fet de la creació,
s § PUBLICITORID O i ara ens posem seriosos, és alguna cosa
més que una tassa de café presa una deli­
CnTOLONCISDlO ciosa tarda de diumenge.
PILAR RAHOLA
 el ncu "Butlletí" de Montserrat
El «Butlletí del santuari» anomenat «Mont­
serrat», que es publica entre 1927 i 1936,
reprengué I’aparició, en una segona época,
amb un nou número 1 (gener de 1982). Tot
i que el llarguíssim període de mutisme,
en una curtíssima part del qual el «But­
lletí» forma part de «Serra d'Or», ha estat
molt més dilatat que el de la primera épo­
ca, aquesta revista, segons que es declara
al primer editorial, ha volgut tornar «com
qui, sense donar-hi gaire importancia, re-
prén, juntament amb molts d’altres, un
antic i bell camí».
«Montserrat», publicació que apareix tres
vegades a l’any, primer es datava el mes
de I’aparició teórica (gener, maig, setem-
bre), pero des de 1984 esmenta el període
al qual correspon (?) d’aquesta manera:
gener-abril, maig-agost, setembre-desembre.
Cal destacar, ultra I’aparició deis números
normáis, el 4 (desembre 1982), extraordi-
nari dedicat a la visita del Papa, el pele-
grinatge del qual és qualiñcat d’«inesborra-
ble»: realment, pero, el que és inesborrable
és la dosi de serenor i de fermesa, claredat
i respecte, que s’hi empra per parlar-ne.
Amb un forrnat de 24,4 X 17,2, impressió
a una tinta tret de la portada a color,
nombrases il-lustracions fotográfiques i una
compaginació estrictament funcional, el
«butlletí» vol ésser més útil que enlluerna-
dor, pero manté una línia de sobrietat
eficient digna d’elogi. La línia, com és ló-
gic, canvia al número extraordinari esmen-
tat, amb moltes fotografíes en color, blancs
impensables ais números normáis i, fins
i tot, tipus de lletra diferents.
El «Butlletí» és órgan oficial de la Contra­
ria de la Mare de Déu de Montserrat, és
a dir, alió mateix que fou «Serra d’Or»
durant molt de temps: aleshores era una
defensa contra la dictadura i ara és un
fet real i viu de la Confraria, concebuda
com a «associació de pelegrins», de la qual
fa membre el fet mateix de la subscripció
a la revista. Editorialment, aquest butlletí
depén de les Publicacions de l'Abadia de
Montserrat.
LLET D’AMETLLES
Tot i que no figura en cap llista de crédits,
per les mateixes informacions que submi­
nistra el butlletí sabem que el seu director
i «el principal promotor de la seva repre­
sa» (núm. 2, p. 21) és el pare Jordi Molas,
el qual continua en aquest carree després
d’haver estat nomenat majordom (núm. 8,
P. 21).
Aquesta represa ha estat molt ben pensa­
da i, prácticament, ja al primer número la
revista mostró totes les seccions. En aque­
lla reaparició foren aqüestes: «Editorial»,
«Fe i Vida», «Crónica», «Pastoral del San­
tuari», «Vida de la Confraria», «Els nostres
pelegrinatges», «Preguem Santa María»,
«Notes d’art i historia» i «La Muntanya».
El plantejament era tan ciar des del co-
mcncament que, després, només ha calgut
crear una altra secció: «Catáleg d’ex-vots»,
la qual comenta al número 6. L'ordre i
l’organització arriben fins i tot a la por­
tada, que varia cada any; hi canvia el co­
lor, pero s’hi repeteix la illustració, que
ha estat un fris de Subirachs que hi ha a
la capella del Santíssim de Montserrat
(1982), una xilografía de Marangoni que es
conserva a la col-lecció de la Biblioteca
(1983) i una fotografía de la muntanya feta
per Jaume Balanyá (1984).
Els títols deis editorials, a la página 1,
perqué Ies cobertes no van foliades, han es­
tat aquests: «Déu vos guard» (núm. 1), «No
tingueu por» (núm. 2), «Joan Pau II, pele-
grí de Santa María» (núm. 3), «Un pelegri-
natge inesborrable» (núm. 4; és l'únic
signat, i el signa el director mateix), «Vin-
gui a nosaltres el vostre Regne» (núm. 5),
«Els pelegrinatges de l’Any Sant a Mont­
serrat» (núm. 6), «Montserrat, monestir
benedictí» (núm. 7), «Montserrat, centre
espiritual» (núm. 8), «Montserrat, santuari
mariá» (núm. 9), i, darrerament, «Mont­
serrat, santuari nacional» (núm. 10).
Els collaboradors més habituáis són el ma­
teix pare Abat, amb tres articles dedicats
al viatge del Papa i dos més tituláis «La
visita a la Mare de Déu, una festa d'Esglé-
sia» (núm. 1) i «Opció monástica i servei
.és bona i d’aliment.
al santuari: un dilema?» (núm. 7); Jaume
M. Badia, cronista d'«El Montserrat de
tots», precisament i lógica a «Crónica»; el
mateix director, amb entrevistes a «Fe i
vida» i col-laboracions a «Pastoral del San­
tuari»; Josep de C. Laplana, a «Notes d’art
i historia», i els incansables collaboradors
de «La Muntanya» amb itineraris (Ramón
Ribera), flora (Josep Nuet i Josep M. Pana-
reda) i fauna (V. Bros, J. Miralles i J. Real).
Sobre aquest canemás, no cal dir-ho, apa-
reixen altres noms i altres dedicacions. Per
aixó cal destacar, també, la introducció a
la Vetlla de Santa María de 1982 d’Hilari
Raguer (núm. 2), un article de Bernabé
Dalmau titulat «Joan Pau II i la renovació
de l’espiritualitat mariana» (núm. 3), els
articles del número extraordinari (Just,
Estradé, Soler, Samper i Puig), una col-la-
boració de Cebriá M. Pifarré a «Fe i vida»
(núm. 5), una magnífica «Cantata a la Mare
de Déu» de Miquel Estradé (núm. 6) i un
esplet de col-laboracions molt destacades
al número 10 (Dalmau, Estradé, Massot,
Vilanova i Baraut).
Sempre en aquella línia de bon planeja-
ment esmentada, els deu primers números
de la revista, corresponents ais anys 1982,
1983 i 1984, responen al croquis dissenyat
a I’editorial del número de la represa, en
el qual el «butlletí» fou explicat i presentat
com a:
1) «Instrument de diáleg» entre santuari
i pelegrins per a consolidar Montserrat
com a «centre espiritual».
2) «Lligam fraternal» de la Confraria.
3) Ajut a l’aprofundiment de la devoció
a la Mare de Déu.
4) Crónica del santuari i del monestir.
5) Divulgació de l’art de Montserrat.
6) Contribució al coneixement i a l’estima
de la «incomparable muntanya de Mont­
serrat».
En aquest cas, si més no, trobem una pu­
blicació que fa el que diu i que, a més, ho
fa molt bé. Que duri!—JOSEP FAULÍ.
 elogi de lavorriment
Feia temps que no em deixaven avorrir-me.
N’havia perdut el gust. És a dir, m’imagi-
nava que el temps era ja definitivament
i per sempre una cosa plena i curta, un
tresor escás i compartimentat que calia
exprémer i ordenar per treure'n el profit
máxim. De cop i volta, un dia, en un viatge
—cal dir que a Venécia, capital eterna i
universal de la malenconia?—, em vaig tro-
bar amb un tros de temps inútil i verge.
Havia acabat la feina i no en podía comen­
tar cap altra. Plovia damunt del canal
gran, l’aigua cobria Sant Marc i a l’hotel
hi havia llar de foc, conyacs i vistes de
l'illa de Sant Giorgio entre la boira. Explico
el paisatge perqué l’avorriment hi va ater­
rar com una aparició, com una mena d’il-lu-
minació. Aquella sensació que el temps era
llarg i extens, inacabable, aquell deixament
fluix sense projectes, era l’avorriment. La
versió feliq, plácida, de l’avorriment entes
com a alentiment del temps buit i esforq
per omplir-lo d’una manera allargassada
amb no res.
Avorrir-se de tant en tant ■—ho vaig cons­
tatar— és un plaer extraordinari. No hi
estem avesats. Acostumats a l’activitat fre­
nética, a l’agenda que reparteix les accions
peí temps, al rellotge que recorda priori-
tats, al teléfon que no para de trucar, avor­
rir-se una estona és un exercici que els
Un gran poeta
evoca la
pau del Montsen;
i l’horror de
guerra.
ministeris o les conselleries de sanitat hau- fórmula de la postmodernitat. El pánic per
rien de fer obligatori per a la salut pública. l’avorriment ha engendra! monstres i ha
Quan la sensació predominant és que el posat plom a les ales de moltes ambicions
nostre temps no ens pertany, que és com que ja hauriem vist fins on haurien volat.
un sou gastat abans de cobrar-lo, la sen-
Pánic per Favorriment... I al cap i a la fi
sació de propietat damunt del temps que
un pánic injustificat. Avorrir-se, amb me­
ens dona una dosi raonable d’avorriment
sura, amb contenció, en les dosis exactes,
és impagable. Avorrir-se és recuperar el
no és pas tan terrible. Individualment, és
dret a disposar del propi temps, és posar
un contrapunt imprescindible a una acce-
bastons a les rodes d’aquesta bicicleta de
leració vital artificiosa, que neix en la ma-
compromisos acumulatius on anem peda-
joria deis casos no d’una opció voluntária,
lant per por de caure.
sino d’un ofec imposat. Si no, pensem en
la nostálgia general pels grans avorriments
L’avorriment ha tingut al llarg de la his­
d’infantesa, els avorriments de convales-
toria un cert prestigi literari. Qué és La
céncia infantil, la llargária de les tardes
muntanya mágica, posem per cas, si no
o de les vacances, els estius que mai no
la crónica admirable d’un avorriment?
s’acabaven. Pero també una certa capacitat
Pero, en el nostre temps, el terme ha es-
d’avorriment, una certa capacitat de pa-
devingut el blasme máxim, l’insult suprem.
ciéncia, contra el conreu monotemátic de
Es pot ser el que es vulgui, pero mai avor-
la cosa lúdica. No per anorrear-lo, sino per
rit, segons sembla. «Divertit» és l’afalac
compensar-lo. Avorrir-se sense excedir-se,
máxim de l'época, en el temps del cuite a
sense que Favorriment esdevingui un model
una certa frivolitat, en el temps en qué ha
de vida, un programa. Simplement, intro-
estat moda la paraula «lúdic», bandera de
duir una certa condescendéncia peí terme,
qualsevol crítica literária o cinematográfica.
vitalment i artísticament, mirar-lo amb una
El pánic per Favorriment, el pánic per la
mica de comprensió.
sensació de temps llarg i buit ha estat el
pare de formes molt diverses de populisme, Avorrir-se de tant en tant ve de gust. Per
des de les que han anat esgrogueint les exemple, si plou a Venécia i a l’hotel hi
págines deis diaris fins a les que han entro- ha llar de foc i música de piano. En casos
nitzat —com fa una certa part de la mo­ com aquest, avorrir-se pot ser fins i tot
vida madrilenya— el «género chico» com a divertit.— VICENC VILLATORO.
LLIBRES \
ama
De venda a totes
les llibreries
Una visió
una iniciativa conjunta brillant i irónica
d’EDICIONS DESTINO i EDICIONS 62 deis grans temes
Col lecció de butxaca dirigida per: filosófics i polítics
Andreu Teixidor de Ventos i Josep M. Castellet del nostre temps.
 OOTUB 0 VOES
Si 0 f&SísKIW
RETCRN
ALA PREGARIA
per Josep M. Rambla
LA CRISI DELS SEIXANTA
De fa uns anys, i avui encara, es parla
forja de ressorgiment del fet religiós i de
retorn de la pregaría. Pero hom es pre­
gunta: On havia fugit la pregaría? D’on
torna? No es pot parlar de l’oració en
l’actualitat, dones, sense referir-se al pas-
sat recent.
Pels anys seixanta, l’oració deis cristians
topa amb un tipus de dificultáis relativa-
ment noves. Ja no són els problemes clás-
sics d’époques anteriors sobre métodes
d’oració, sobre la distinció entre medita-
ció i contemplació o entre contemplació
adquirida i infusa ; ni tan sois les ten-
sions, deis anys més immediatament an­
teriors al Concili, entre oració individual
i comunitaria, entre oració privada i litúr­
gica... La nova crisi deixa aflorar a la
consciencia deis cristians els interrogants
plantejats ja feia temps pels «mestres de
la sospita»: la pregaría, la relació amb
Déu, no és una alienació?, o simplement
una projecció psicológica?, o un rebaixa-
ment de la dignitat humana? L’obra de
Robinson, Sincer envers Déu ■—ressó tar­
da, pero potent, de Bonhoeffer i Tillich—,
catalitza bona part deis interrogants del
moment. La teología de la secularització,
fins a les formes més radicáis de la teo­
logía de la mort de Déu, aviva també la
crisi. Diversos aspectes de la imatge de
Déu, que fins aleshores havia estat la més
corrent entre molts cristians, comencen
a caure: una transcendencia entesa com
llunyania, fins i tot en l’espai; una relació
de dependencia servil envers el Senyor ;
el Déu «tapaforats» de la nostra ignoran­
cia, de les nostres febleses, de les injustí-
cies humanes, etc.; la bonesa de Déu en­
tesa en la práctica com neutralitat davant
la injusticia i l’opressió ; etc. El saeseja-
tnent de la crisi afecta de manera particu­
lar l’oració de petició: per qué demanar
si Déu ho coneix tot? ; i, a més, és que
Déu pot canviar les seves decisions? ; en­
cara, per qué demanar a Déu que Ínter -
vingui en la nostra historia si som els
homes els veritables responsables de la
seva marxa? El qüestionament de l’oració
de petició esdevé un punt simptomátic de
la crisi.
NOU INTERÉS PER LA PREGARIA
A fináis deis seixanta, i d’aleshores enjá,
es viu una revalorització de la pregária.
Una nova situació n’afavoreix el reflori-
ment: buidor causada per la societat ma-
terialitzada, recerca de formes lúdiques
de vida, moviments de renovació cristiana
en connexió amb les lluites d’alliberament
a 1’América Llatina... La revitalització
espiritual es produeix en direccions molt
variades: atractiu de l’orientalisme (tant
les tradicions no cristianes de l’índia i el
Japó, com les del Cristianisme); una nova
aproximació a la vida monástica i fins
i tot eremítica; la «renovació carismá-
tica» ; la represa de l’oració en els mo­
viments socials i revolucionaris... Tots
aquests corrents d’interés van possibili-
tant i originant tota una série de mani-
festacions, en part noves, en part actua-
lització de práctiques ja tradicionals: cur­
sos sobre la pregária i l’experiéncia de
Déu ; práctica del ioga i el zen ; difusió
de la «pregária de Jesús» o «del cor» ;
nou impacte de la vida monástica en la
vida deis cristians («lectio divina», litúr-
gia, acolliment espiritual...); expansió del
moviment de «renovació carismática»;
multiplicació i represa de cases d’oració
i recés i de «pustínies» ; renovació deis
Exercicis espirituals segons les seves for­
mes origináis més auténtiques (per exem-
ple, els Exercicis ignasians guiats indivi-
dualment); retorn ais grans mestres cris­
tians (Benet, Ignasi, Teresa de Jesús, Joan
de la Creu...); recuperació de la pregária
litúrgica de les hores; etc.
CATALANA DE CASTELLA
Mossén Joan Bonet i Baltá, a l'aplec com
portentos de noticies i de citacions docu­
mentáis que és el seu llibre sobre l’Església
catalana des de la Il-lustració fins a la
Renaixenca, aparegüt no fa gaire, enfoca
serenament pero amb vigoria les incidén-
cies d’una historia apassionant. No ho re­
sulta solament per a clergues i per a polí-
tics, sino també per a tothom, qualsevol,
que estimi de debo les realitats més nos-
tres. Hi pren molt de relleu, és ciar, el
dramátic combat per la ¡lengua, alhora tan
absurd i tan trist. Dramátic, com a pales­
tra d’una resistencia treballosa pero per-
severant. Absurd, perqué bé ho és l’unifor-
misme incomprensiu, lióse, llanqat alesho­
res a una invasió entre descarada i subtil;
trist, tristíssim, per les abdicacions servils
deis botiflers de sempre. Una mostra, entre
tantes, de fins on arriba el desastre és
aquell cas que, en retreure’l, a la seva «pro­
clamado» per a l’ús del catalá en l’adoc-
trinament religiós del poblé, el canonge
Collell qualificava d'infamant: Segons el
prospecte d’un col-legi de monges, precisa-
ment a Vic, al col-legi en qüestió no era
permés de parlar sino en espanyol.
Fa angúnia, per no dir malicia, i sempre
és una pena, que, ais nostres dies d’afirma-
ció nacional en un petit respir autonómic,
encara hi hagi tanta bona gent d’Església,
religiosos i especialment religioses, vinguda
de ponent, que obliga feligresos i alumnes,
sense oblidar els membres autóctons de les
comunitats, victimes d’un holocaust secret,
a utilitzar exclusivament, o gairebé, la ¡len­
gua importada.
Tot té, pero, les seves excepcions. Em limi­
taré a proposar, com a contrapartida, el
cas d’una bona monja també d’ensenyanja
que, en una conversa ran d’una predicado
d’exercicis, em cridá l'atenció amb l’accent
indefinit de la seva parla. L’endemá em pre-
sentava espontániament un autógraf intitu-
lat «L’aclariment de la meva identificado
amb els catalans i el fet Catalunya». El
text, que estic autoritzat a transcriure, diu:
«A classe de moral va sorgir una qüestió
sobre la nostra identificado amb la gent
amb qui vivim, i el professor X va comen­
tar el fragment de sant Pau: hem de fer-
nos grecs amb els grecs, jueus amb els
jueus, etc. Llavors aqüestes paraules em
van colpir de tal manera, que vaig pensar:
si jo estic a Catalunya, m’he d'identificar
amb els catalans i la seva historia. Mai no
havia tingut cap prejudici amb la gent
catalana, pero aquell dia em va reafirmar
el meu pensament. Des d’aleshores sentó
i pensó en catalá. Pero el que no faré mai
és renunciar a la meva térra. Per mi és
una riquesa entendre el catalá, conéixer la
seva cultura i la seva historia. M’agradaria
que tothom estimés Catalunya. Quan em
trobo amb gent no catalana, intento esti-
mar-los de forma que estimin la térra i la
valorin. Per experiencia veiem que, si ens
sentim estimats, valorem més tot alió que
ens rodeja. I a mi m’ha passat, m’he sentit
estimada pels catalans.» I abans de la sig­
natura, nom i cognoms: «Una germana en
Crist, catalana de Castella.» Tot un exem-
ple. — MAUR M. BOIX.
La reflexió deis teólegs acompanya tot
aquest ressorgiment espiritual. Alguns
d’aquests teólegs tenen la virtut de con-
nectar amb els aspectes més válids de la
teología de la secularització (Cox, Molt-
mann). Ara són represos, des de la situa­
do actual, temes que ja havien estat des­
tacáis fa uns quants decennis per autors
com Guardini, Huizinga, H. Rahner: el
sentit del joc i de la festa, l’homo ludens,
etcétera. La literatura sobre el «ressorgi­
ment religiós», la pregaría i els corrents
«orientalistes», esdevé prolíflca durant
aquest període.
TIPOLOGIA ORACIONAL
En tot aquest moviment de renovat inte­
rés per la pregaría es poden destacar
línies ben diferents. A vegades gairebé
contradictóries... Perqué la tensió entre
carismátics i socials (Suenens), o en­
tre místics i militants (Cox), no és sola-
ment una divisió entre els qui preguen
i els qui Uuiten, sino també una distinció
de tarannás o de tendéncies molt marca-
des entre els qui es donen a les diferents
practiques espirituals.
Amb un intent simplificador, pero útil,
es pot parlar d’una Unía carismática (més
centrada en la lloan?a i en la comunitat
que prega, i que té un aire d’anticipació
de la pau i el goig escatológics); d’una
Unía secular (més arrelada en la vida
concreta i amb més referéncia a les con-
dicions de la societat actual, i que expe­
rimenta més vivament l’impacte de les
realitats materials i quotidianes i és més
sensible a la historia); d’una línia social
(amb més atenció a la preséncia activa
de Déu en la historia i a la necessitat de
transformar-la, i és, per tant, més dinámi­
ca, amb més capacitat d’assumpció deis
conflictes i també amb més obertura a la
dimensió de lluita que comporta la fe
cristiana viscuda en el món). Natural-
ment, no es donen línies purés. I, en la
mesura en qué hi ha accents exclusivit-
zants, aqüestes línies presenten els seus
riscs ben característics: d’una banda, inti-
misme, psicologisme, subjectivisme... ; de
l’altra, racionalisme, pragmatisme, reduc-
cionisme... Tanmateix, el conjunt d’estils
de pregaría no solament ofereix una gran
riquesa de camins ais diferents carismes
individuáis o comunitaris, sino que fa
ressortir aspectes fonamentals de l’oració
sovint massa oblidats (gratuitat, compro-
mis, lloanga, integració del eos en l’ex-
periéncia espiritual, etc.).
El moviment litúrgic, consagrat i promo-
gut amb nou impuls peí Concili, té un
paper particular en 1’animació del ressor­
giment religiós d’aquests darrers anys.
A la vegada, rep l’impacte deis diversos
corrents de renovació. Per aixó, dins
d’una mateixa fidelitat al carácter de la
litúrgia de l’Església, podem observar les
tres línies esmentades més amunt en la
gran varietat de celebracions de les di­
verses comunitats: parróquies urbanes
céntriques, santuaris, parróquies de bar-
riades, monestirs, comunitats de base,
equips, comunitats populars, etc.
QÜESTIONS OBERTES
La vida d’aquests darrers anys ha aportat
molt de bo a la pregária cristiana, pero
ha deixat encara oberta una bona série
d’interrogants. Més encara, n’ha obert
també de nous. Heus-ne aquí uns quants.
El contacte amb les tradicions religioses
no cristianes, per bé que és font de puri-
ficació i d’enriquiment per ais cristians,
suscita també problemes tant d’ordre teó-
ric com práctic. En el diáleg entre tradi­
cions religioses s’ha de donar i rebre, pero
no trair, perqué no totes les riqueses d’a-
questes religions són igualment assimila-
bles, les d’unes per les altres. Aleshores,
quines són les notes que mai no haurien
de faltar en la pregária cristiana?
La pregaría en un món urba industrial.
Els estils de pregária més assimilats pels
cristians i més dominants en l’Església
responen en gran part a tipus de vida
molt allunyats deis ritmes i les circums-
táncies en qué es mou l’existéncia deis
cristians de les grans ciutats. Com ense-
nyar a pregar en aqüestes situacions?
Quina mistagogia caldria emprar per a
homes que viuen en un ambient secula-
ritzat i amb ritmes de vida trepidants
enmig de problemes molt sovint angoi-
xants? ¿No caldria cercar una nova as-
cesi per a l’home de la «civilització» in­
dustrial, una ascesi que fos certament
exercici de vida i no de mort?
La unió d’oració i vida. Un problema
etern! També les respostes a aquest in-
terrogant han estat variades i riques a
través de la historia: ora et labora, con­
témplala aliis tradere, in actione contem-
plativus, trobar Déu en totes les coses...
Camins encara avui válids, pero que no
ens estalvien noves reflexions i nous in-
tens de superar, en les circumstáncies de
l’home actual, tant el simplisme de deter-
minades formes d’entendre el «tot és ora-
ció», com el dualisme empobridor de dues
vides —la pregária i el compromís cris-
tiá— juxtaposades.
Els «mestres» espirituals. Totes les qües-
tions exposades fins ara porten a un punt
cabdal: ¿Hi ha prou mestres de pregária
que responguin a les situacions i a les
necessitats actuáis? Quins esforqos i sa-
crificis han de fer les comunitats cristia­
nes a fi d’oferir una bona pedagogía de
l’oració i de l’experiéncia espiritual? La
litúrgia, escola fonamental de pregária
de l’Església, ho és, de fet?
Aquests i altres interrogants revelen al-
gunes falles de la nostra vida eclesial,
pero sobretot signifiquen també nous rep­
tes i noves crides, font de més profunda
renovació i retrobament de més gran es­
peranza. Perqué ens poden portar a beure
abundosament de l’aigua «que rajará fins
a la vida eterna» (Joan 4,14).
JOSEP M. RAMBLA
 LA PASS1D TEOLOGICA
Imaginero, per un moment, una situació
que es deu anar repetint constantment:
Una persona mínimament desperta des
del punt de vista intel-lectual es pre­
gunta quins són els elements básics i el
desenvolupament de qualsevol saber o
creació humans, siguí el cinema, l’art,
la literatura o la filosofía. És més que
probable que aquesta persona cerqui o
consulti algún llibre que li presentí la
historia del cinema, de l’art, de la lite­
ratura o de la filosofía. Imaginem una
altra situació: Un estudiant, abans d'ac-
cedir a alguna especiad .zació, cerca al­
gún pal de paller que l’ajudi a articular
i a complementar —siguí abans d’en-
trar a la universitat, siguí en els pri-
mers cursos universitaris— la relativa
dispersió que sempre suposa, de fet,
el feix de les diverses assignatures, que
solen presentar continguts i matéries
com si fossin discursos paral-lels que
existeixen per si mateixos. És probable
que aquest estudiant, entre altres coses,
cerqui també en la corresponent his­
toria la satisfacció d’alguns deis seus
afanys.
Dones bé, aixó que qualsevol de nos-
altres podía fer amb el cinema, l’art,
la literatura o la filosofía, no ho podía
fer amb la teología. Només aixó ja hau-
ria de provocar una reacció d’alegria,
d’interés (i fins i tot d’avidesa) davant
el llibre que acaba de publicar Evange­
lista Vilanova: el primer volum d’una
História de la teología cristiana,1 que
compren des deis orígens fins al se-
gle xv. Perqué l’aparició d’aquest volum
entre nosaltres omple un buit que, en
el fons, sobta que ningú no s’hagi preo-
cupat de cobrir fins ara.
UN SERVEI A L’ESGLÉSIA
I A LA CULTURA
En primer lloc, dones, cal entendre
aquest llibre com un servei a l’Església
1. . Evangelista Vilanova, Historia de la teología
cristiana. Des deis orígens al segle XV, Herder,
Barcelona, 1984.
per Josep M. Lozano
i a la cultura catalanes. Cree que cal
subratllar-ne aqüestes dues vessants,
perqué seria una mica trist que la
inercia ens fes reduir la valoració d'a-
questa obra a una perspectiva exclusi-
vament eclesial. Un servei, per cert, que
pressuposa en l’autor una barreja de
gosadia i d’humilitat sense Ies quals,
en la meva opinió, no hauria estat pos-
sible.
En efecte, d’altres tipus de llibre poden
ser producte de la capacitat intel-lec­
tual, de l’ofici en l’exposició o del sentít
de I’oportunitat deis seus autors. Aquest
llibre, pero, tot i que té molt de tot
aixó, només pot ser el resultat de molts
anys de treball i d'un esforg de síntesi
posats al servei, no de Fautor, com tan-
tes vegades passa, sino de la teología.
Un servei a la teología que —en la me­
sura en qué mostra com s’ha fet teolo­
gía al llarg de la história— s’arrisca a
la crítica i a les objeccions que tal ve­
gada els diversos especialistes li podran
fer. Quan ho-m gosa fer el que ha fet
Evangelista Vilanova s’arrisca també,
óbviament, que hi hagi gent que es de-
diqui a constatar algún buit o a asse-
nyalar alguna limitació de l’obra, en els
punts concrets que vinguin al cas. Pero
sospito que un llibre d’aquesta mena,
si pensem en els experts que hi ha en
cada tema, no s'hauria escrit mai. Per­
qué una presentació de la teología com
aquesta ha de servir, per damunt de tot,
al lector no excessivament iniciat, pero
amb un interés actiu. Per aixó cree que,
si Fautor mateix reconeix aqüestes pos-
sibles limitacions, hi ha el perill que
algú pensi, frívolament, que es defensa
elegantment de possibles critiques, pero
a mi em sembla que contribueix a si­
tuar la validesa i l’interés del seu tre­
ball, i ens ajuda a adoptar la perspec­
tiva de lectura necessária en la mesura
que, com s’ha dit, tot llibre va a la recer­
ca del seu lector. De tota manera (i qui
escriu aqüestes ratlles no és, evident-
ment, ni especialista ni investigador de
res), em sembla que el treball pacient
i dilatat i la capacitat de síntesi que el
llibre mostra no són, precisament, un
valor secundan, ans al contrari; i fins
i tot m’atreveixo a afegir que, en gran
part de les seves pagines, deu ser forga
difícil discutir-ne els resultats. Qui tin-
gui la paciéncia —que li desitjo— d'a-
nar seguint també les notes podrá com-
provar que, si alguna cosa és absent en
aquest llibre, és la lleugeresa, la impro-
visació per sortir del pas o el desfici
per omplir pagines. Cosa que avui no
es pot dir de tothom, ni d’obres de
molta menys envergadura.
Algunes valoracions del I Fórum Home
i Evangeli han popularitzat, per refe-
rir-se ais qui hi eren presents, l’expres-
sió «cristians normáis». Dones bé, em
sembla que aquest llibre hauria de teñir
com a destinataris naturals els cristians
normáis... en una Església normalitzada
culturalment. Perqué és un llibre que
pot permetre (si deixem de banda la
inevitable qüestió del preu) a aquest
«cristiá normal» que pugui, no solament
reclamar, sino també exercir la seva
autonomía intel-lectual en el si de l’Es-
glésia i fer una aproximació intel-ligible
a alió que ha estat históricament la
comprensió que els cristians han fet de
la seva propia fe. Sempre es pot objec-
tar, és ciar, que, des d’una perspectiva
divulgadora, seria desitjable una versió
resumida de l’obra. No ho negó, pero
voldria afegir que, sovint, els mateixos
cristians que es miraran amb desánim
el gruix del llibre no es tolerarien a si
mateixos aquesta reticencia en el que
pertoca a d’altres centres d’interés pro-
pis, siguin literaris, culturáis o profes-
sionals. En la mesura que pot ser usat
com a llibre de lectura o de consulta,
dones, cadascú hi pot trobar elements
que l’ajudin, per contrast o per afinitat,
a eixamplar els seus horitzons com a
creient. Pero el lector no hi pot trobar
només elements, també s’hi pot trobar
ell mateix, descobrint, amb més o menys
sorpresa, pensadors que, al llarg del
temps, han parlat i escrit des del ma­
teix taranná creient. Així, hom pot anar
reconstruint, al llarg de la história, la
 propia familia espiritual o teológica,
més enllá d’obsessions ortodoxes o doc­
trináis. 2 I, per cert, val a dir que aques­
ta reconstrucció no solament és afavo-
rida (fora d’alguns esculls inherents al
contingut) per la claredat expositiva,
sino per un ús de la llengua que fa,
d'aquesta lectura, una experiencia ben
agradable.
Pero voldria insistir, com ja he apuntat
abans, que aquest llibre representa tam­
bé un servei a la cultura catalana. Aques­
ta afirmació té, com és lógic, un sentit
obvi i immediat: l’apartat sobre la con-
tribució de la Marca hispánica a la teo-
logia carolíngia o el capítol sobre la
teología ais Paisos Catalans ens ajuden
a entendre el nostre propi passat, teoló-
gic i cultural. En un sentit més ampie,
cal preguntar-se quina hauria estat la
reacció deis cronistes oficiáis de la nos-
tra cultura si una aportació com aques­
ta, en lloc de donar-se en el camp de
la teología, ho hagués estat en alguna
altra disciplina.
Pero cal parlar de servei a la cultura
catalana també en un altre sentit. Per­
qué aquest no hauria de ser només un
llibre per a cristians. És un llibre que
no hauria de delimitar el nombre deis
lectors en funció de si són creients o no,
en la mesura que pot contribuir a fer
que, a Catalunya, no es parli impune-
ment de teología, de religió o de cris-
tianisme. Jo no sé si, com s’ha dit, la
teología catalana está sota zero. El que
sí sé és que, els que están sota zero,
són molts comentaris sobre el paper i
la validesa de la teología. I així, per
2. De tota manera, vull aprofitar l'ocasió per a
apuntar si, en el camp de la teología i de l'es-
piritualitat, no caldria plantejar-se la necessitat
de fer el mateix esforQ editorial que s’está fent
en moltes d'altres disciplines: elaborar breus
llibres de divulgació deis moments histories més
significatius i crear una coHecció que posi a
l'abast del lector catalá les obres més importants
de la teología i l'espiritualitat al llarg del temps.
exemple, aquest llibre podría ser un
bon ajut per tal que, aquells que pro­
pugnen substituir la teología de l’alli-
berament per un alliberament de tota
teología, sápiguen alguna cosa d’alló
de qué volen alliberar-se. I és que, per
dir-ho d’una manera gráfica, en la me­
sura que el llibre ens mostra com s’ha
anat bastint un deis pilars fonamentals
de la nostra cultura, hauria de ser de
preséncia obligada, posem per cas, en
els seminaris de Filosofía deis centres
d’Ensenyament mitjá, siguin privats,
cristians o públics.
UNA OXIGENACIÓ TEOLÓGICA
Perqué, al cap i a la fi, per a qualsevol
persona interessada en el pensament
cristiá —siguí des de la perspectiva que
siguí—, la lectura d’aquest llibre pot
suposar una veritable oxigenació. Per­
qué un repás a la historia de la teología
pot esdevenir una experiéncia de lliber-
tat. O, si es vol, d’alliberament. D’alli-
berament per a tots aquells que enten-
guin la teología com el desenvolupa-
ment doctrinal d'uns continguts ¡inmu­
tables i defmits amb precisió a priori,
des deis quals és possible dictaminar-ne
les desviacions o orientar-ne les re-
formulacions. (I, per cert, potser per
aquest motiu, pensar en la mateixa pos-
sibilitat d’elaborar una historia de la
teología hauria estat fins fa ben poc to-
talment inimaginable.)
Tanmateix, alió que mostra una historia
de la teología com aquesta és que, abans
que res, cal renunciar al singular. Que
no podem continuar parlant de teolo­
gía, sino que caldria referir-nos, sem­
pre, a teologies. Teologies que molí so­
vint es defineixen elles mateixes en un
clima de controvérsia i que no són in­
teligibles considerades en si mateixes
(per molta coherencia interna que pre-
tenguin teñir) sense posar-les en relació
amb els plantejaments respecte ais
quals volen prendre distáncia. Més en­
cara, moltes concepcions o enfocaments
que gairebé passen per ser el cristia-
nisme poden veure relativitzat aquest
subratllat absolutitzador amb el qual
han arribat fins a nosaltres (o fins a la
nostra infantesa). En aquest sentit, cal
agrair de poder rebre alguna noticia
de teologies que no han tingut, des de
la nostra perspectiva actual, gaire éxit
oficial, com la bizantina o la monástica;
cal agrair que no s’ignorin corrents teo-
lógics més silenciats o marginats; i cal
agrair, també, que siguí una historia
que no amagui les seves ombres, si bé
al lector li pot quedar insatisfet Linte­
res per fer una aproximació a la his­
toria de les heterodóxies que, tot i no
essent matéria própiament dita del lli­
bre, en podría ser un excellent comple-
ment. Qué podría donar de si una pre-
sentació de les teologies derrotares?
Ho ignoro, pero em sembla que, peí que
s’apunta en alguns moments del llibre,
en moltes époques podría teñir un in­
terés positiu.
Fer una aproximació' a la teología en
la seva historia és, també, un exercici
d’humilitat. Perqué la historia facilita
una actitud que hauria de ser inherent
a tota elaboració teológica. El reconei-
xement de la relativitat —i, en darrer
terme, el fracás— de tot discurs teoló-
gic, que no sois s’ha de subjectar a si
mateix i a les seves liéis internes, sino
també —i sobretot— al Déu del qual
vol parlar, que no és qui s’ha de sotme-
tre a les nostres formulacions. La teo­
logía només pot fonamentar la gosadia
de la seva mateixa existéncia —par­
lar de Déu— des de la humilitat de qui
reconeix que parla davant Déu i sostin-
gut per la seva Paraula, i no per la
propia. Si, aixó, no ho dona la qualitat
de la propia experiéncia creient, si més

COL LECCIÓ CAVALL BERNAT

®SJSs c
MUNTANYENCS Daniel Pi i Tramunt
DEL. Santuaris muntanyenes del Ripollés
Aquest volum ha estat fet seguint els mateixos criteris de l’anterior,
s?» RjPOUJg— Santuaris muntanyenes de la Garrotxa, tan ben acollit peí públic
excursionista. De tots els santuaris estudiats -entre els quals hi ha Núria
i Mogrony-, Fautor inclou un resum historie, dades de tipus folklóric i guia
d’itineraris. Hi ha il-lustracions i els mapes adequats.
A la mateixa col-lecció:
Ramón Ribera i Mariné, Camins i canals de Montserrat. 166 pp. i 2 mapes.
Josep Barbera i Suqué, Sant Lloren^ pam a pam. 168pp.
Daniel Pi i Tramunt, Santuaris muntanyenes de la Garrotxa. 150 pp.
Antoni Badia i Cardús - Ricard Estrada i Arimon - Isabel Vilanova i Prats, Els hoscos
de Catalunya. 2 volms. 144 i 154 pp.

Distribució: L’Arc de Berá - Centre Difusor d'Edicions Catalanes

Llull. 10. 14 - Tel. 300 32 51 / 300 33 00 - 08005 Barcelona
no s’hi pot accedir a través de la histo­
ria de la teología, en la mesura que
mostra també la complementaritat de
molts resultats i les insuficiéncies i les
limitacions d'aquesta gosadia a la qual
no pot renunciar mai el creient. Només
des d'aquesta humilitat, que no és altra
cosa que la consciencia de la propia
mesura, es pot entendre alió que diu
M. D. Chenu en el próleg de l'obra:
«L’histoire de la théologie n’est pas
l’histoire d’une idéologie, mais bien
d'une intelligence de foi en acte dans
la Communauté chrétienne, dans les
communautés du Peuple de Dieu.»
I per aixó, també, Evangelista Vilanova
no fa d’aquesta Historia de la teología
una simple enumeració de teologies,
sino que cerca la correlació que hi ha
entre elles i les espiritualitats que hi
són —o no—■ subjacents. En darrer ter-
me, pretendre dissociar la historia de
la teología de la historia de l’espiritua-
litat, tal i com s’ha fet més d’una ve­
gada, és molt més que un error de mé-
tode: és optar per una perspectiva que
no permet entendre res. Certament, com
nota l’autor, aquesta és una distinció
ben moderna, pero em sembla que, pre-
cisament perqué ho és, cal buscar i
explicitar quines són les espiritualitats
que cerquen expressar-se en les diverses
teologies, no tant perqué haguem de re-
duir el valor de qualsevol teología a
una hipotética funció edificant, sino per­
qué, a la curta o a la llarga, es paga
molt cara la dissociació entre les diver­
ses dimensions de l’existéncia creient.
UNA HISTORIA INTERROGADA
Avui sabem prou bé que el passat no
existeix. Que, en tota visió del passat
que (re)construi'm, també hi són pre-
sents les nostres preocupacions i els
nostres interessos presents. En aquest
punt, pretendre estar situat més enlla
del (propi) temps, o manifesta una gran
ingenuitat o amaga algún interés. I com
que em sembla que l’autor no és ni in-
genu ni interessat, cree que no seria
gaire difícil dissenyar quin és el quadre
¿'interrogants que emmarquen aquesta
Historia de la teología. Aixó, que potser
algú pot considerar una limitació, cree
que cal agrair-li-ho, en la mesura que,
de retop, ens forqa també a nosaltres
a l’esforg de cercar quins són els nos-
tres interrogants.
Certament, sempre hi ha el perill que
els interrogants de qui escriu una his­
toria distorcin més del compte el pen-
sament deis autors que presenta. Cree
que no és aquest el cas. Pero, en canvi,
sí que cree que és una Historia de la
teología escrita (per bé o per mal, que
aixó ho veurá cadascú) des del conven-
ciment que aquesta historia no ha de
ser entesa com un fet exterior a la teo­
logía, sino que n’és un moment intern
(i una llista deis comentaris amb qué
Evangelista Vilanova va acompanyant
el lector ho mostraría clarament... així
com la —diversa i mesurada— cordiali-
tat amb qué s’aproxima ais diferents
autors). La historia de la teología for­
ma part de la teología, i és molt més
que un simple factor de clarificació.
Així, substrat espiritual, entorn socio-
cultural i consciéncia de les preguntes
que li adrecem són, ultra Texposició
mateixa deis continguts, els elements
que ens han d’ajudar a entendre les
diverses teologies. La magnitud d’una
tal empresa fa gairebé impossible, tam­
bé, com és obvi, que el lector no desitgi
veure més desenvolupats, en algún mo­
ment, qualsevol d’aquests aspectes.
Aixó, que altrament és inevitable, pot
empényer el lector a preocupar-se per
respondre, des de la seva propia situa-
ció, un seguit de qüestions que li poden
semblar constants en la historia de la
teología. Certament, avui ja és prou im-
portant parar esment en quin és l'ori-
gen del primat i de l’estructuració je­
rárquica de l’Església, comprendre el
com i el perqué de Taparició de l’esco-
lástica o interrogar-se sobre el preu que
tots hem pagat per ignorar la patrística.
Pero quan he dit que la historia de la
teologia és un moment intern a la ma­
teixa teología, ho he dit perqué em sem-
blava que provoca inevitablement una
llista de preguntes de les quals avui no
ens podem escapar i que potser són les
que, més própiament, fan que sentim
com a germans en la fe els qui ens han
precedit. Preguntes que poden fer que,
per a nosaltres, la historia de la teolo­
gia no respongui a una simple necessitat
d’informació, sino a l’exigéncia de re­
crear unes constants que (tal vegada)
també són les nostres.
Ara bé, és tan segur, aixó? Una mirada
rápida sobre moltes discussions actuáis
en el si de l’Església potser ens faria
contestar rápidament que sí. En efecte,
avui, d’una manera o altra, continúen
tenint plena actualitat preguntes com
les següents: quin tipus de saber és la
teologia; qué és, própiament, Tortodó-
xia?; la teologia, és més aviat ciéncia
o saviesa?; cal entendre Déu com aquell
que és transcendent a (el món, la his­
toria, l’home...) o transcendent en (el
món, etc.)?; la fe implica o pressuposa
valorar la realitat humana per ella ma­
teixa, o ho fa en referéncia amb la
mateixa fe?; es poden reconciliar les
postures que (se suposa que) en el límit
representen sant Agustí i sant Tomás?;
és el (a)gnosticisme un company de viat-
ge inevitable en tota teologia? La llista
podría continuar, encara, com és obvi.
Pero, malgrat que totes aqüestes qües­
tions són més vives que no pot semblar
a simple vista, avui, em sembla a mi,
perviuen al costat d’un altre tipus de
pregunta, potser més radical: la que
planteja —per dir-ho en una polaritat
simplificadora— si la teologia ha d'es-
cometre el seu futur en continuítat o
amb una certa ruptura amb molts deis
pressupósits que han fet possible la
seva historia. Aquesta pregunta sembla
que hagi arribat a la teologia, si més no,
per dos camins: l’un, per un cert procés
intern; l’altre, per un procés extern.
El procés intern estaría representat per
tota la reflexió que accentua l’opció per
la justicia com un moment interior
de la vida de fe, i no com una simple
conseqüéncia o derivació de la mateixa
fe. Per dir-ho gráficament: a tots ens
resulta més fácil atribuir a Déu l’omni-
poténcia o la transcendencia que no pas
la justicia i, en tot cas, solem enten-
dre la justicia, malgrat tot, com una
conseqüéncia (molt exigent, aixó sí)
d’una idea, en el fons previa, de Déu.
No hi ha dubte que, avui, la justicia
pot ser, teológicament, una etapa més
del que a mi m'agrada anomenar «el
problema de la i»: fe i raó, fe i ciencia,
fe i cultura, fe i política...; ara som a
la fe i justicia. Pero en la mesura que
l’opció per la justicia impliqui situar-se
més enllá del «problema de la i», ¿no
comporta, també, una certa ruptura de
fons amb el passat teológic que ens
mostra aquest llibre? No hi ha dubte
que hi pot haver connexions de contin-
guts, com sovint es fa notar, pero jo
no sé si aixó és suficient per a resoldre
avui el problema. En aquest sentit,
dones, tenim dret a esperar amb interés
com veu Evangelista Vilanova (i no ell
només, és ciar) el futur de la teologia
(mentre pretengui continuar essent teo­
logía!), cosa que potser s’apuntará en
el proper volum, en la mesura que, se-
gons sembla, arribará fins a les teolo-
gies actuáis.
Pero la pregunta sobre com cal enten-
dre la teologia en el futur també li és
adreqada des de l’exterior. En concret,
des de la reflexió epistemológica con-
temporánia i des de Tactual conscien­
cia del llenguatge. Dir aixó, óbviament,
no és cap novetat, pero m’agradaria re­
cordar que la pregunta fa temps que es
va plantejar a la Facultat de Teologia.3
Podem entendre la historia (i els can-
vis) en teologia com a «canvis de para­
digma teológics», com a «revolucions
teológiques»? Com pot fer teologia un
home que se sap «presoner del llen­
guatge»? No és aquesta, certament, la
3. «És possible, i fins a quin punt, que el des-
envolupament de la teologia tingui lloc per un
canvi de matrius disciplináries teológiques, in-
commensurables? Per esclatant que aixó pugui
sonar, en la nostra situació de fet no ho és tant.
La caracterització que K. Rahner va donar ais
dogmátics de parla alemanya, el 1967, del plura-
lisme no integrable, no objecte de partió, mútua-
ment incomprensible, fins i tot suggerint la possi-
bilitat de tants magisteris com horitzons de com.
prensió diferents hi havia en teologia, és potser
més auda?, pero no per aixó falsa (...) Podem
articular la teologia en una epistemología del ti-
pus "reinterpretació radical”?». J. P. Acordagoi-
coechea, Cambio científico y dogma teológico,
Facultat de Teologia, Sant Cugat del Valles, 1978.
perspectiva metodológica del Ilibre que
ens ocupa, ni la pregunta que vol res-
pondre, per raons obvies. Pero, precisa-
ment perqué ens fa el servei de presen­
tar-nos com s’ha fet teologia al llarg de
la historia, suscita en el lector amb més
forcea, i —potser— amb més fonament,
la necessitat de veure enfrontada aques­
ta pregunta i les seves conseqüéncies.
LA PASSIÚ TEOLOGICA
Mentrestant, pero, el llibre deixa en el
lector el respecte, l’admiració i la fas-
cinació davant del que ens van mostrant
aqüestes págines a través deis diversos
autors: el que podríem anomenar la
passió teológica. «Passió» entesa en el
doble sentit de referir-se a aquell que
viu en la propia pell els sofriments i les
limitacions inherents al desig de voler
«conéixer Déu, parlar de Déu», sempre
instal-lat en el fracás que, en el límit,
aixó suposa. Pero «passió» entesa també
com la polarització absoluta que expe­
rimenta en la propia vida, envers un
únic punt de referéncia, aquell que no
vol renunciar a «conéixer Déu, parlar
de Déu», perqué ha fet seves les parau­
les del salmista: «De part vostra el cor
em diu: Busqueu la meva preséncia»
(Ps 27,8).
I és que aquest llibre, en darrer terme,
tampoc no hauria estat possible sense
la passió teológica del seu autor.
JOSEP M. LOZANO

LEÍARRED Premi Crítica Serra d’Or Juvenil (Coneixements) 1985

a la col lecció de llibres LES ARRELS.

Una coblecció sobre la historia

de Catalunya escrita per ais nostres
adolescents per Oriol Vergés

La gran venjanca
El punyalet del rei Pere III, el Cerimoniós, s’afronta
a la creu de fra Mateu, el francisca trastocat del cervell
per l’amor ais pobres i ais malalts, en el temps
dramátic de la Pesta Negra i de les revoltes deis nobles
contra la monarquía.
Volums anteriors:
Els tres pergamins de Ripoll. La crida del mar.
Segona edició (La conquesta de Mallorca)
Cavallers i pagesos. Desperta ferro!
Segona edició Els almogávers
TEORIA DE LA LLENGUA LITERARIA SE­
GONS FABRA, per Xavier Lamuela i Josep
Murgades. Quaderns Crema, Assaig, 1984.
Aquesta obra, aportació notable a la biblio­
grafía deis estudis fabrians, és el resultat
d’un treball de recerca iniciat fa més de
set anys. Ja el 1977, en efecte, els autors
publicaven a «Els Marges» (núm. 9) el tre­
ball titulat «Nou caries de Pompeu Fabra»,
una contribució a la coneixenca del Fabra
anterior a la Gramática del 1912 que ja
feia esperar l’ampliació que ens n'és ofer­
ta ara, amb la publicació anotada d'onze
caries més. Els anys han passat i també
les interrupcions i els estancaments, com
diuen els autors; i ells mateixos confessen,
amb una sinceritat, val a dir-ho, una mica
inquietant, que amb els anys (deis quals
cap no deu haver estat sabátic), malgrat
que la recerca hagi continuat sense defa­
llir mai, algunes formulacions potser hau-
rien d’ésser plantejades ben altrament i
alguns retocs haurlen desser fets en el
mateix redactat. Aixó vénen a dir els autors
en la «Introducció», datada fa prop d'un
any i mig. Creien, pero, i el lector també
ho creurá, de debo, «que el conjunt global
continua sent encara válid», i esmenten el
material espars i inédit, a més de la inter-
pretació que l’hi donen, que conté l’obra.
Hi ha, dones, en Teoría de la /lengua lite­
raria segons Fabra, un gran i llarg esforc,
que ais seus autors, encara joves, ha pres,
amb mots del poeta, «set anys del seu vo-
ler», i és prou casual que la durada del
treball s'escaigui d’ésser aquesta, una xifra
bíblica, histórica i fins i tot mágica per al
compte del temps. Lamuela i Murgades,
joveníssims professors de catalá en temps
del franquisme, ja es van topar amb Fabra
a l’hora de presentar-se a les proves de
la JAEC, en les quals hi havia la má d'un
deis intérprets més fidels de la normativa
gramatical i deixeble directe de Fabra: em
refereixo a Eduard Artells, mestre de pro­
fessors i de correctors. Dedueixo de no
sé qué del Ilibre que un dia, estudiants o
ja brillants graduats universitaris, Lamuela
i Murgades, intrigats primer, picats pot­
ser i tot, després, per tot el que sabien de
Fabra, van decidir d'emprendre la tasca,
no diré d'anar-li a buscar les pessigolles,
pero sí de trobar-li el desllorigador, i de
trobar-lo, en concret, a la seva obra de
reforma lingüística i de redrecament del
catalá.
Treballadors conscients, honestos i savis,
dedicats apassionadament ais estudis lin-
güístics, Lamuela i Murgades van sortir a
la recerca de tot el que no sabien de Fabra,
tant si era d'or com de llautó, que de tot
ni podía haver, un cop vist quina mena de
gent hi havia entre els qui el lloaven com
si fos un sant (vull dir «patriotes», gent de
«la causa», «indocumentats», «petits burge-
sos», etc.]. Alguna cosa de semblant li va
passar a Gabriel Ferrater, i víctima d'aques-
tes, i d’altres, incomoditats no va parar fins
que va haver comprovat personalment que
Pompeu Fabra no era un bluff inventat pels
«catalanistes» i pels correctors, i que per
TEORIA DE LA LLENGUA
LITERARIA SEGONS FABRA,
XAVIER LAMUELA, JOSEP MURGA-
DES, QUADERNS CREMA ASSAIG, 19841
tant ja es podía dir que era «un lingüista
competent i un gramátic meravellosament
hábil, és a dir un científic i un home d'idees
empíriques», coses que, val a dir, i no pas
en detriment de la valúa i, sobretot, de
l'oportunitat de les aportacions de Gabriel
Ferrater, ja les sabíem. I encara sabíem
més: que si no hagués estat així, Fabra
no s’hauria imposat. De vegades les veri-
tats més obvies volen demostracions diver­
ses i reiterades periódicament.
Pero, per descomptat, els autors de Teoría
de la /lengua literaria segons Fabra han
anat ben més enllá de tota veritat obvia.
Han partit del que anomenen l’objectiu pro-
gramátic «d’assentar uns fonaments per a
una "devoció científica" de Fabra, tot res-
catant-lo així deis qui, per crassa ignorán-
cia o per voluntarismes d’emergéncia,
n’han fet una patum del sagrat panteó de
la patria, amb oblit o menysteniment d’alló
que, com retreia Gabriel Ferrater ja fa uns
quants anys, veritablement importa saber
d’ell», i a continuació reprodueixen unes
ratlles de Ferrater, a les quals pertanyen
les frases suara esmentades. Cal dir que
els propósits deis autors han estat assolits
amb escreix, ja que aquest Ilibre aconse-
gueix de posar al dia la visió de l’obra de
Fabra des d’un punt de vista actual i amb
uns pressupostos estrictament científics,
és a dir alliberats deis suposats prejudicis
d’ordre extracientífic que entelaven aquella
visió. De tota manera, si a algún catalá
d'aquest segle no se l’ha pogut considerar
fácilment una patum, aquest catalá ha es­
tat Pompeu Fabra.
Cal reconéixer, pero, que a certs recintes
de titularitat i escalafó el fet que Fabra
no fos «universitari» d’origen sempre ha
produít més estupor que admiració. Pero
és així: Fabra no era llicenciat en Filología,
i Alexandre Galí no era mestre. Potser el
fet porta els autors a parlar en nota (pá­
gina 107] de la «solitud» de Fabra, entre
incapacitat, desidia, «voluntarisme per eixe-
lebrament o per cofoisme», etc. Cree que
no hem d’oblidar o menystenir tres fets:
que Fabra tingué al seu costat alguns exi­
mís escriptors; que treballá al si d'una ins-
titució científica i académica, i, finalment,
que se sentí envoltat del respecte i de
l’afecte de tothom, des de les anomenades
«classes dominants», en la terminología
deis autors, fins a les «dominades», i de
Cambó a Maciá, i que tingué deixebles i
collaboradors de primer ordre, com Ramón
Aramon i Serra i Joan Coromines, per a
no esmentar-ne sino dos. De tota manera,
en un sentit tenen raó els autors: que
sense disposicions superiors —de Prat de
la Riba i de Maciá— Fabra, sense titulari­
tat ni escalafó, no hauria tingut cap cá­
tedra.
Aquest Ilibre fará un gran servei, dones,
al si deis ambients menys receptius envers
tot el que Fabra representa: un projecte na­
cional consistent i ciar. Perqué els autors,
després de carregar-se de raó, amb un dens
estudi preliminar de vuitanta págines i un
nombre semblant de págines de notes
—més la resta de quatre apéndixs de tex­
tos i més notes, tot de lletra petita, fins
a fer ben a prop de tres-centes págines en
total— defensen Fabra davant les noves
posteritats, en el doble sentit que ens des-
criu aquest parágraf de la «Conclusió»:
«La peculiar situació histórico-social de la
seva llengua, certament, constrenyé Fabra
a haver d'erigir-se’n en teóric nacionalista
i a dedicar gran part del seu esforg a l'es-
tabliment de la gramática normativa (...]
pero alhora també aquesta mateixa situa­
ció el dugué a aprofundir constantment els
postuláis teórics en qué recolzava la seva
tasca com a gramátic, en estreta correla-
ció amb els diferents estadis per qué pas-
sá la llengua en vida seva.» I aixó sense
parlar del parágraf final, on es recalca, per­
qué els autors ho han demostrat, la quá-
druple relació de Fabra: amb els neogra-
mátics, amb els estructuralistes, amb el
Cercle de Praga i, anticipadament, amb la
sociolingüística.
Finalment, cal dir que l’edició és acurada,
impecable, com hauria plagut a Fabra que
fos un Ilibre en qué hom parla amb tanta
de coneixenca de la llengua i d’ell. Perqué
ja Foix observé que els ensenyaments del
Mestre havien millorat simultániament el
seu saber gramatical i la lletra!
JOAN TRIADÚ
 Assemblea General de la
CAI XA D'E5TALVI5 DE CATALUNYA
22 de febrer de 1985
El passat 22 de febrer se celebra la reunió ordinaria de l’Assemblea General de
la Caixa d’Estalvis de Catalunya, en la qual s’aprová la Memoria, el Balan? i el Comp­
te de Resultats de l’exercici de 1984, i també el pressupost de l’Obra Social per a
l’any 1985 i la proposta de realització de cinc nous Clubs de Jubilats i dues noves
Sales de Lectura.
L’Assemblea fou presidida peí senyor Antoni Serra i Ramoneda, President de
la Caixa i del Consell d’Administració. A la presidencia de la sessió l’acompanyaven
els Vicepresidents de l’Entitat, senyors Valentí Garrigassait i Sarri, i Jaume Pés i
Gil; el secretari del Consell, senyor Lluís Acuña i Tomás; el President de la Comissió
de Control, senyor Francesc Adam i Amigues; el Director General de la Caixa de
Catalunya, Dr. Joan Bilbao i Bergés, i els membres de la Comissió Revisora del Ba­
lan? senyors Joan Josep Tarrago i Galcerá i Joan Caries Viñals i Sala.
MAGNITUDS MÉS SIGNIFICATIVES DE L’EXERCICI DE 1984
Saldo d’Acreedors ........................................................... 273.133 Milions
Creixement del saldo d’Acreedors................................ 38.887 M. (16,6 %)
Inversions Creditícies (31.12.1984)................................ 147.595 Milions
Increment net de la inversió crediticia........................... 18.381 M. (14,2 %)
Cartera de Valors (31.12.84)........................................... 55.814 Milions
Augment net de la Cartera de Valors.......................... 3.769 M. (7,2 %)
Total Actiu i Passiu Patrimonial (31.12.84)................ 324.183 Milions
Variació de 1984 ............................................................... 46.308 M. (16,7 %)
Reserves (després de la distribució de resultats)........ 23.903 Milions
Nombre de Comptes d’Estalvi.......................................2 Milions 30 mil
Excedent net de l’exercici de 1984 ................................. 4.627 Milions
Fons interns generats durant 1984 ................................ 7.071 Milions
Import deis nous présteos concedits el 1984 ................ 40.808 Milions
Nombre d’oficines en funcionament............................. 483
Recursos aplicats a l’Obra Social durant 1984 ............ 1.101 Milions
INTERVENGO DEL PRESIDENT, DR. ANTONI SERRA I RAMONEDA
En la seva presentació a l’Assemblea General, el President de la Caixa de Cata­
lunya, Dr. Antoni Serra i Ramoneda, destaca la permanent actitud d’entesa, diáleg
i dedicació que ha caracteritzat l’activitat de tots els membres deis órgans de govern
de l’Entitat, Consell d'Administració, Comissió Executiva, Comissió d’Obres So-
cials i Comissió de Control, en el període en el qual ocupa la presidencia de la Ins-
titució.
El Dr. Serra i Ramoneda subratlia la solidesa financera de la Caixa de Catalunya
i les bones perspectives de futur que s’obren per a l’Entitat. Destaca, també, la pro-
fessionalitat, dedicació i entusiasme de tot el personal, sense excepcions, a tots els
nivells jerárquics, així com l’encert en la gestió deis qui van formar part deis órgans
de govern durant una bona part de l’exercici, ais quals atribuí els satisfactoris resul­
tats aconseguits.
L’adaptació de la Caixa de Catalunya a les transformacions que es dibuixen en
el sistema financer espanyol exigeixen que l’Entitat siguí una organització ágil i di­
námica; que siguí, en resum, un intermediari financer efica?. Aquesta eficácia que­
da reflectida en el compte de resultats de l’exercici. El Dr. Serra i Ramoneda mostrá
la seva satisfacció per l’evolució i la trajectória del compte de resultats de la Institu-
ció, satisfacció que neix no tan sois del nivell de rendibilitat assolit sino també per­
qué aquests resultats s’han obtingut aplicant uns tipus d’interés relativament
moderats. La política de la Caixa de Catalunya ha estat i será en el futur la de situar­
se en el marge més baix del mercat, per coherencia amb la seva funció social i la
seva vocació de servei a l’economia del país.
L’Obra Social, com a destinatária d’una part deis resultats que afavoreix una
bona eficácia, ha tingut un creixement real important en l’Entitat, s’ha augmentat
notablement el volum de recursos aplicats i s’han posat en marxa un nombre impor­
tant de nous equipaments socials, orientats básicament al servei de la tercera edat.
INFORME DEL DIRECTOR GENERAL, DR. JOAN BILBAO I BERGÉS
El desenvolupament i creixement equilibrat de la Caixa d’Estalvis de Catalunya
en els últims exercicis sitúa l’Entitat, el 1984, entre les deu principáis caixes confede-
rades de l’Estat, com:
— La primera Caixa per IT'ndex de rendibilitat aconseguit
— La sisena Caixa peí volum deis dipósits deis acreedors
— La tercera Caixa per la xifra absoluta de beneficis de l’exercici
— La quarta Caixa de l’Estat peí volum absolut de les seves reserves
— La primera Caixa peí creixement relatiu de les seves inversions creditícies du­
rant l’exercici
— La quarta Caixa Confederada peí nombre d’impositors
— La tercera Caixa de l’Estat per l’augment absolut de les seves inversions cre­
ditícies durant 1984
En el complet informe que presentá el Director General de la Caixa de Catalunya
sobre l’evolució de l’Entitat durant l’exercici de 1984 analitzá la distribució tempo­
ral de la captació de dipósits i l’evolució de les diverses modalitats própies ofertes
per la Caixa. Destacá la continuitat en la política de no discriminació en la retribució
deis dipósits per la seva quantia, afavorint únicament, de forma preferent, els dipó­
sits de persones de la tercera edat. El Dr. Bilbao es referí al procés de desintermedia-
ció financera, diferenciant clarament l’activitat propia de les entitats creditícies del
que constitueixen confuses polítiques que pretenen, en definitiva, eludir coeficients
d’inversió obligatoria o obligacions de transparencia fiscal.
En 1984, i a desgrat deis condicionaments monetaris de l’exercici, l’acció inver­
sora típica de la Caixa de Catalunya ha superat la realitzada en exercicis anteriors,
i els nous présteos concedits i les noves inversions en valors s’han incrementat tant
en nombre com en volum.
El Dr. Bilbao assenyalá que la nova inversió realitzada per la Caixa de Catalunya
en préstecs i en valors durant 1984 ha sumat 50.000 milions de pessetes, superant
en un 16 % la nova inversió efectuada l’any 1983.
S’han atorgat 44.944 préstecs, per un import total de 40.808 milions de pessetes
i un volum mitjá per operació inferior al milió de pessetes. Destacá 1 ’atenció-especial
dedicada al finan?ament de l’habitatge, a través deis préstecs a llarg termini que s’ofe-
reixen en les millors condicions del mercat peí que fa a Linteres i al termini d’amor-
tització, i també la intensa activitat que ha dut a terme l’Entitat en el camp de
rehabilitació d’habitatges, mitjan?ant convenís amb organismes públics especialitzats.
El Dr. Bilbao es referí a la incorporació de nous servéis a la Caixa de Catalunya,
entre els quals destacá el Compte Pagesia. La innovado en l’activitat financera és
una de les característiques deis servéis oferts per la Caixa de Catalunya, precisá el
Dr. Bilbao, i per aixó s’estudien totes les noves modalitats i operatóries que puguin
contribuir a millorar el servei proporcional ais més de dos milions de clients amb
qué compta l’Entitat. El Director General de la Caixa de Catalunya va fer referén-
cia, també, a l’estudi que está en curs sobre els elements i característiques que han
de reunir els nous equips informátics que, a mitjá termini, serán incorporats a
l’Entitat.
INFORMES DE LA COMISSIÓ DE CONTROL I DE LA COMISSIÓ REVISO-
RA DEL BALANC
El Conseller General, senyor Joan Caries Viñals i Sala, i el President de la Co­
missió de Control, senyor Francesc Adam i Arniges, van presentar a continuado
els informes preceptius elaborats per la Comissió Revisora del Balan? i per la Comis­
sió de Control.
ACORDS DE L’ASSEMBLEA GENERAL
Per unanimitat, l’Assemblea General adopta els següents acords:
— Aprovar la Memoria, el Balan?, el Compte de Resultats i la proposta de distribu­
ció deis excedents corresponents a l’exercici de 1984, així com la gestió del Con­
sell d’Administració i del Director General.
— Aprovar la proposta de realització de noves obres socials, i igualment la gestió
realitzada i el pressupost presentat per la Comissió d’Obres Socials.

Pere Calders i la literatura fantástica
Arrenquem d’un pressupósit essencial.
Considerada des deis parámetres que la
crítica ha fet valer en l’estudi de la lite­
ratura fantástica, l’obra narrativa de Pere
Calders només hi podría ser inclosa amb
el carácter d’excepció. Com a l’obra de
Nathaniel Hawthorne, Wilde, Dickens, Ni-
kolai Gogol, Italo Calvino o del mateix
Kafka, els elements sobrenaturals són en­
tesos ais seus contes com a pretext. Pren-
guem «El desert», i el seu protagonista,
l’Espol, un ésser marcat per una especifi-
citat que el diferencia del gruix de la so-
cietat, i que provoca el retrat exacte de
les actituds de la multitud davant l’individu.
En aquest cas, el fet que el personatge
tingui la vida a la má (injustificable racio-
nalment) no provoca en aquells que l’en-
volten, ni en el lector, cap dubte sobre la
possibilitat d’un esdeveniment d'aquesta
mena, que és acceptat per tothom de la
mateixa manera que la pérdua del ñas per
part del personatge de Gogol, la transfor­
mado de Gregor Samsa o la inexistencia
del cavaller de Calvino. Un element que
serveix de desencadenant duna pugna irre­
conciliable, de vehicle duna moralitat final
esclaridora. El sobrenatural esdevé així me-
tafóric, i no posseeix validesa en ell ma­
teix.
Aquest vessant esdevé essencial a l’obra
de Calders, fins al punt de prevaler per
damunt d’aquells altres que convertirien
l'inversemblant en el centre de la trepida­
do deis protagonistes. La realitat se subli­
ma, amb correlats de carácter extraordi-
nari, que escenifiquen situacions reais molt
comunes (l’isolament, la incomunicado).
És el cas d’un conte com «Vorejant la
riera» (De teves a meves), en qué la idea
de la grandesa de les coses aparentment
insignificants es formula mitjancant un joc
de mutacions que transforma una cabana
en un palau, i un gos esquifit, en un pode­
ros doberman. Quelcom que ens remet,
comptat i debatut, al domini de l’exemple,
del meravellós didáctic que allunya la fic-
ció del seu carácter ambigú, per a llan-
car-la, peí camí de l’allegoria, a una subor­
dinado a l'especulació filosófica.
Aquesta tendencia se suavitza, tanmateix,
[fetes
per Julia Guillamon
Com al
conte
«El barret
prodigios»
de Pere
Calders,
també a
Les cartes
animées
de Georges
Méliés,
de 1905,
les figures
d’un joc
de cartes
abandonen
el cartó.
«La ratlla i el desig» (Cróniques...) repre­
en altres casos, i dona lloc a formes fan-
sentaría el conte fantástic pur, mogut pels
tástiques més ortodoxes. Hi trobem, així,
ressorts de la vaciilació, del dubte. El de­
els tres graus que Tzvetan Todorov distin-
sig que tenia l’agrimensor, arribar a casa
gia dins el sobrenatural literari: estrany.
meravellós i fantástic.' D'aquesta manera, seva, s’acompleix (inversament al que suc-
ceia ai protagonista d’E/ castell de Kafka)
un conte com «Vine per donar fe» (Invasió
a costa de vulnerar les liéis físiques més
subtil i altres contes), constru’ít a partir
deis tópics del vampirisme, representaría elementáis amb un escurcament de Tes-
l'estrany, amb una historia pretesament pai, sense que el personatge, malgrat els
fantástica (la responsabilitat d’un monstre seus esforpos, pugui trobar cap explicado
en una serie de morts inesperades) que convincent, consoladora, que decanti els
finalment rep una explicado racional de fets vers la racionalitat més explícita, o
carácter marcadament irónic, que desauto­ vers la irrealitat desfermada. És quelcom
riza el capteniment deis personatges i els que implanta una desconfianza creixent
atribueix l’assassinat duna parenta, supo- respecte de la immutabilitat deis principis
sadament vampiritzada, travessada per la que sostenen l'existéncia diária (fantastic).
pota d'una cadira convertida en estaca. Amb tot, la frontera entre les diferents mo-
«Raspall» (Cróniques de la veritat oculta) dalitats que hem enunciat no esdevé clara;
esdevé, a la banda oposada, una historia no es pot dir que els contes s’adeqüin a
en qué l’element sobrenatural (la transfor­ aqüestes tres categories sense friccions,
mado d’un raspall en gos) es presenta ni que, peí fet de poder-s’hi encabir, esti-
incontestable, sense arribar a provocar cap guin mancats de sentit filosófic. Tot plegat
mena d’astorament (meravellós). Per últim, permet tanmateix una primera aproximado
a l'ús del sobrenatural dins l'estructura
narrativa, i distancia deis relats més filo-
1. A! voltant d'aquesta classificació i de la seva
aplicació a l’estudi de la literatura catalana, cal sófics aquella secció d’históries que no es
referir un treball anterior, «Notes sobre literatura presenten com a pura illustració textual
fantástica», dins Futís Impermeables, AJELC/Lli-
bres del Malí, Barcelona, 1983. d’una máxima moral, i en qué els elements

La possessió hipnótica basteix un conte
¿'extraordinaria ironía en l’obra de Calders:
«Mirades profundes».
teórics són suggerits per l'acció, i, dones,
la ficció adquireix la seva carta de natu-
ralesa.
ELS REFERENTS
No entrarem, pero, en l’análisi de l’ús deis
elements sobrenaturals en els contes de
EN$^°cSE
i L'autora desgrana en aquesta
Distribució: L'Arc de Berá - Centre Difusor d'Edicions Catalanes
llull. 10,14 - Tel. 300 32 51 / 300 33 00 - 08005 Barcelona
Pere Calders, ni en la valorado de la seva
fundó a l'hora de confegir un ritme, de
crear els efectes humorístics o de fixar
uns contlnguts moráis. Un estudi detingut
d’aquest tema suposaria sens dubte trobar
una de les claus de volta de la comprensió
global de la seva narrativa (amb l'estudi
de l’ús del fet anecdótic excepcional de
tall realista, l’altra cara de la mateixa mo­
neda). Ara per ara, caldrá parar compte
únicament en les fonts de referencia d'a-
quests elements, en l’establiment de corre-
lats dins la historia literaria en la seva
ordenado dins un esquema global. Per co-
mencar, hauríem de matisar, d'entrada, una
qüestió polémica, la del realisme mágic,
terme que hem bandejat de la nostra clas-
sificació, atenent a la seva indefinició es-
sencial. Referida per la crítica local tant
a l’obra de Massimo Bontempelli com a la
d'Alejo Carpentier, aquesta denominado
no ha estat tinguda en compte pels textos
especialitzats en literatura fantástica, ni
tan sois en aquells casos en qué han aco-
llit específicament escriptors llatino-ameri-
cans.2 La raó del nostre bandejament és
simple: Els textos realistes de Calders de
tema mexicá (Aquí descansa Nevares, «La
verge de les vies»...) no contenen ele­
ments fantástics de cap mena; recullen
una realitat concreta, sorprenent fins a cert
punt, pero versemblant. Alhora, els textos
2. És el cas d’Ii'ene Bessiére (Le récit fantas-
tique. La poétique de Vincertain) i de Louis Vax
(L'art et la littérature fantastiques).
12. ENCARA NO SÉ
COMSÓC
María deis Ángels Vayreda
224 pagines. 400 píes.
novel-la "la vida d'una dona
del nostre temps i país". Veu
femenina de pietat, de respecte
i de comprensió envers totes les
victimes de la guerra.
11. PUNT D'ARRÓS
Maria Antonia Oliver
¡20 pagines. 300pies.
En el marc d'una ciutat
imaginaria feta de retalls, Ella,
la protagonista sense nom, viu
tres dies entre el passat i el
present, l'amor i el desamor, la
lucidesa i l'ofuscació, la realitat
i el somni. Sempre a la recerca
del seu alliberament.
sobrenaturals es presenten amb una indefi­
nició geográfica i onomástica que desdiría
de la precisió realista, i en conjunt hom
es demana si el seu grau de versemblanca
és superior al d’un seguit d’obres de la
literatura fantástica clássica (de Hofmann
a Bioy Casares). Duna manera bastant
sistemática defugen els tópics ambientáis,
substituíts per un embolcall més tangible,
arrelat a una certa quotidianitat, pero una
quotidianitat mítica, reelaborada teatral-
ment, molt distant del realisme estríete.
De fet, els temes de Calders són, básica-
ment, els mateixos de la literatura fantás­
tica clássica, i parlar de succedanis del
tipus «fantasía», «irrealitat» o «insólit» úni­
cament és una manera d’embullar els argu-
ments. Les diferéncies que separen l’obra
de Calders de la deis clássics del génere
són donades més per l’ús que no per la
natura deis temes. A «L’esperit guia» (Cró-
niques...) ho exposa quan afirma:
«Totes les persones, quan arriben a una
certa edat, han tingut contactes amb el
sobrenatural, i, quan ve a tomb i en tenen
ganes, ho expliquen.
»Jo, potser perqué la realitat no m’acaba
d’anar bé, m’he mogut sempre peí més
enllá amb un gran deseiximent. Tiñe som-
nis profétics, pressentiments alertadors,
trec partit de la telepatía i, a casa meva,
fora d’époques de veritable penúria eco­
nómica, hi ha hagut sempre fantasma.
»La present, pero, no és una historia de
por. Aquesta declaració es faria inneces-
sária si la gent tingués més lectures i es-
tigués ben convencuda que les coses deis
esperits no en fan, de por. És qüestió de
saber-ios tractar en un cert sentit i amb
una certa mesura, sense donar-los massa
importancia.»
Aquesta vinculació de Calders ais temes
fantástics, fora de Tesquema tradicional,
privant-los de transcendéncia, esdevé fácil-
ment corroborable amb l’ajut d’un text es-
sencial: Das Unheimliche, en qué, en refe­
rencia amb diversos textos literaris, Sig-
mund Freud basteix una definició deis
aspectes que conflueixen en l’efecte sinis-
tre. Per a Freud, és la revolta familiar, la
seva transformació en quelcom desconegut
i inquietant, la font principal d’aquests te­
mes. Pensem en un conte com «Coses de
la providéncia», que esdevé paradigmátic
d’aquest procés: el protagonista abandona
casa seva un matí, radiant, per anar a pas-
sejar una estona, i quan torna es troba el
domicili ocupat per una altra familia, que
assegura que hi viu des de fa una colla
d’anys. La impressió que aquest fet pro­
voca damunt el personatge és descrita per
Calders amb concisió:
«No hi havia dubte que un alé d’estrangeria
passava per damunt de cada una de les
seves coses i les feia forasteres.»
EL FANTASTIC PSICOLÓG1C
Aquest sentiment d’estranyesa troba la
seva formulació, sempre segons Freud, en
sis grans formes, que es localitzen sense
problemes a l'obra de Calders. Atenem a la
primera, lanimació d’objectes inerts i l'alie-
nació de criatures animades, a la qual vam
dedicar un estudi en aqüestes mateixes
pagines.3 Ja a El primer arlequí aquest
tema esdevé central, amb un conte com
«El barret prodigios», en qué les figures
de les cartes duna baralla cobren vida
inesperadament per a Ilancar-se a una tre-
pidació inimaginable. Un relat que caldria
relacionar amb algunes de les creacions
d’Andersen, Lewis Carrol o amb els films
de Georges Méliés.4 En aquest cas (es
tracta d’un conte infantil) l'element sinistre
es troba totalment relativitzat (quelcom
que Freud tractava explícitament al seu
estudi en referencia amb Andersen), de la
mateixa manera com s’esdevé a «Raspall»
(Cróniques...), i opera únicament un efecte
sorprenent. A «Cada u el seu ofici» (Cró­
niques...) els referents són múltiples, amb
Jules Verne i el seu Maitre Zaccharius com
a punt de referencia essencial: Calders
recull un motiu comú de la ficció fantás­
tica, la identitat entre el rellotge i l’ánima
del seu rellotger5 i, enlloc de decantar la
historia vers les implicacions extraordiná- Sempre en clau irónica, Ronda naval sota la boira és una elaboració particular
de la catástrofe marítima, exemplificada al cinema peí desastre, sovint recordat, del Titanic.
ries del motiu (la destrucció deis seus re-
llotges suposaria la mort del rellotger), hi
introdueix un element nou: I’individu no Psycho de Robert Bloch-Alfred Hitchcock. deis objectes, la suplantació de l'humá per
pot realitzar la seva déria, sino que ha de «El geni magiar», a la vegada, amb les figu­ una tacana, l’essencial, per una represen­
dedicar-se a la navegació, una activitat que res de cera mutilades peí protagonista en tado. Amb tot, són els contes d’hipnosi els
li desplau i que haurá de comportar conse- el seu esbalaíment, conjumina un cert més atraients d’aquesta secció, amb «El
qüéncies catastrófiques. A «L’any de la efecte mortuori amb una lleu moralitat que teatre Caramar» o «Mirades profundes»
meva gracia» (Cróniques...), el tema de denunciaría, grotescament, l'aparenca fútil com a centre, en una metáfora que des-
lanimació de l’inert (l’acoloriment viu de
nines de cartó mitjancant el contacte cu-
tani del protagonista) es projecta també
en una altra dimensió, molt diferent de
('habitual, quan el personatge vol aprofitar
comercialment els seus poders i es veu
desbordat per la técnica moderna. A «La
rebellió de les coses» (Invasió...), per úl-
tim, el text deriva vers la utopia, en un
ensenyament moral que té com a centre
els benifets i els inconvenients d’una re-
gressió de la historia que retornés l’home
a la natura després d’una pérdua de domini
sobre el món mecánic.
La segona modalitat d’aquesta relativitza-
ció de la vida, l’alienació, posseeix contac­
tes més sólids amb el sinistre que no el
tema anterior. Així, «Una curiositat ameri­
cana» (Cróniques...), que exposa la trans­ Les mans
formado d’un cadáver enutjós, ressecat d'Orlac
és, a la
per l’acció del temps, en estátua, presenta pantalla,
un toe d'humorisme que no pot amagar un i'exempíe
element necrofílic ben evident. En la ma­ més conegut
teixa línia cal referir el cas d’«Estudis per de tracta-
ment del
correspondéncia» (De teves a meves), en tema de
qué, per una vegada, l'autor no bandeja les mans
l’ambientació rbnega, i en qué el tema de tallades.
la taxidérmia (present també a «Que cons-
ti») ens remet d’alguna manera al món de

3. Els autbmats i la literatura. Una aproximado, La bestia

«Serra d’Or», desembre 1984. amb cinc
4. Un conte com «El meu viatge al centre de la dits reprén
Térra» (El primer...) remetria novament a l’esté- el tema,
tica del cineasta francés i a les seves adaptacions
de Verne, primordialment a la imatge del seu centrant-lo
Viatge a la Lluna. en l’auto-
5. Un referent d’aquest tema en la tradició cata­ nomia de
lana és «Un rellotge fidel» de Dídac Ruiz, inclós la má
ais seus Contes d’un filbsof (1908). tallada.
Antaviana, els contes de Calders al teatre.
A «La consciencia, visitadora social», la presencia de l'ángei és la clau de la introdúcelo del
sobrenatural.
El fantástic tradicional reelabora motius procedents d’un folklore banalitzat.
(Fotos: Barceló.)
placa la possessió amorosa al terreny de
la suggestió, que substitueix la carnalitat
per la forqa mental, fins al punt de presen­
tar a «Mirades profundes» (Demá a les
tres de la matinada) un embarás per via
visual.
El segon tema freudiá, el del doble, en el
nostre cas repercutelx damunt la ¡dea de
la crisi d'identitat. Així a «Miratge» (De
teves .J Fautor exposa:
Antoni Caballé
L’abséncia i els camins
Próleg d’Albert Manent
82 pp. 400Ptes.
Un vigores recull de poemes d’un catalá de soca-rel,
nascut al Masroig (Priorat) i trasplantat a Franqa
després de la guerra civil. Enquadrat dins el corrent
simbolista del que anomenaríem postnoucentisme,
Caballé s’expressa amb vivacitat i senzillesa a través
d’una vigorosa arrel popular.
Publicacions de l'Abadia
de Montserrat
«L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig des-
cobrir-me una altra cara. I no m’era pas
desconeguda, s’assemblava a la d’un vei
A «Vine per donar fe», els tópics
de la destrucció del vampir cinematografíe
provoquen la confusió i un crim inconscient.
meu que no puc veure, un home insupor-
table amb el qual ens barallem a cada pas.
Des d’aleshores em tiñe manía i m'odio,
ja no em puc quedar sol amb mi mateix.»
A «Nosaltres dos» (Invasió...), els miralls
retroben el protagonisme, en el seu ves-
sant més inquietant, mentre que a «O ell,
o jo» (Cróniques...) o a «Les relacions en­
tre el bé i el mal» (De teves...) el parallel,
més que no el elássie de Jekyll, seria El
vescomte esmitjat d’ltalo Calvino, amb la
utilització de la ironía i la teatralitat de les
reaccions deis personatges (un aspecte
molt important en tota l'obra de Calders)
que estrafan la lluita interior en una ba-
tussa vulgar, física.6
El motiu de la repetició, que Freud tractava
en relació amb l'efecte de «deja vu», és el
que té, probablement, menys transcenden­
cia a l’obra de Calders, amb un conte com
«Reportatge del dia repetit» (Invasió...),
una de les seves utopies, i amb «L’herén-
cia deis retrats i de les animes» (El pri­
mer...). «Reportatge del dia repetit» posa
en qüestió l’arbitrarietat del temps, en un
text en qué el catastrofisme, tan habitual
en Calders (que el sublima a Ronda naval
sota la boira), esdevé central i provoca,
novament, els parallelísmes cinematogra­
fíes. El segon text planteja una involució
cronológica, des d'uns pressupósits simi-
lars ais del relat anterior, i no debades és
encapcalat amb una afirmació contundent:
«El temps no es mesura. Hores, dies, set-
manes, mesos i anys són una ficció la
inconsistencia de la qual proclamo des
d’ara, al costat de les clares intelligéncies
que fins aquí i abans que jo han coincidit
amb mi.»
Més endavant, el conte adquireix un to
fantástic similar al que trobem en els ex-
ponents més acostats a la tradició del ge­
nere («L’heréncia deis retrats i de les ani­
mes», «El batalló perdut», «Les mans del
taumaturg»...), amb una vacillació que es
conserva fins a l’últim moment. D’aquesta
manera, el protagonista dubta de la carna­
litat d’un infant (ell mateix, en últim ter-
me) que havia trobat damunt un cadafal
(«em preguntava si aquella pallidesa de
cera no correspondía realment a un ninot
i si tot plegat no seria més que un joc no
gaire subtil per desballestar-me els ner-
vis») i li prem amb el dit la gaita, deixant-hi
una marca que després retrobará a la seva
propia fa? d’adult.
6. Aquesta materialització d’una lluita interna
contrasta amb els contes d’hipnosi que hem vist,
en qué l’amor carnal s’espiritualitza, es fa ete-
ri, en un ciar procés de contraposició.
Peí que fa al quart motiu clássic, l’omnl-
poténcia del pensament, apareix en la seva
forma més perfecta a «La ratlla i el desig»,
on retrobem l’ambigüitat i 1’hesitació («Em
veía fent i desfent per sempre aquell camí,
trobant qui sap qué a cada extrem i sense
poder fixar el valor de les troballes»), i
reapareix a gran nombre d’históries, vincu-
lades estretament al tema del destí i la
seva immutabilitat. És a «La clara conscien­
cia» (Cróniques...) on sopera la fusió per­
fecta d'aquests dos motius, en l’aventura
d’un personatge que se sap marcat peí fat
i que no pot eludir la ¡dea de la seva des-
trucció próxima, fins al punt que aquesta
s'esdevé.
La mort, amb les seves diferents varia-
cions, molt habitual també a l’obra de Cal-
ders, es manifesta en una gran diversitat
de formes i es combina amb alguns deis
temes que ja hem tractat. Així, el cas
d'«Una curiositat americana». A «Vine per
donar fe» (Invasió...), el motiu está media-
titzat directament peí cinema i pels tópics
de l’elaboració del vampirisme a la pan­
talla. A «El batalló perdut» (De teves...),
la mort es presenta burocratitzada, en un
muntatge que provoca l’astorament deis
protagonistes i el dubte punyent sobre la
frontera que separa la vida i la mort.
A «Que consti» (De teves...), per contra,
l'autor es llanca a una juguesca, via cién­
cia-ficció, en qué I'ambientació tétrica tor­
na a teñir un paper destacat. A «No s’ad-
meten corones» (Invasió...), la história d’a-
pareguts tradicional és estrafeta de manera
ben cómica: el difunt retorna del més enllá
(hi ha anat a parar després d'un deliri
faraónic de construcció d’una mansió fune­
raria a Vallvidrera, on és enterrat amb els
seus objectes íntims) per explicar al seu
amic uns problemes «fronterers»: no li
deixen passar el tocadiscos a l'altre món.
Finalment, un deis temes més ben tractats
a l’obra de Pere Calders, malgrat que no­
més el trobem en un parell de textos, és
l’últim de la série que hem anomenat del
«fantástic psicológic»: les mutilacions,
base de «Les mans del taumaturg», un
conte que caldria relacionar amb relats
com La má encantada de Gérard de Ner­
val, La má de Guy de Maupassant o un
film com Les mans d'Orlac de Robert Wie-
ne. El tractament del tema, des del punt
de vista de les exigéncies del génere, és
perfecte: el sobrenatural es presenta mit-
jangant detalls concrets (el lleu moviment
de les mans escapcades) i s’oposa a la
claredat en la presentació d'aquests ele­
ments a la resta d’obres de Calders. D’al-
tra banda, l’amenaqa que afecta el prota­
gonista, present tothora, no arriba mai a
concretar-se, i deixa obert el dubte a l’en-
torn de les afirmacions de la dama russa:
«Quan algú veu moure's les mans, aixó
constitueix el missatge de la mort o de la
follia.» El tema és représ, telegráficament,
en un deis contes breus d’lnvasió subtil,
convertit en matéria per a la ironització
de l’autor, que presenta la mort del cap
(i només el cap] del seu protagonista, al
L'estudiant de Praga,
un exponent
cinematografíe Rod Taylor viatjant
ciar del tema a través del temps,
del doble. en una recreació
cinematográfica de
l’obra de H. G. Wells.
marge del propi eos, que continua viu, la
qual cosa li permet novament de reflexio­
nar filosóficament.
ALTRES FONTS DEL FANTASTIC
Aquesta és, dones, essencialment, la base
deis elements sobrenaturals a l’obra de
Pere Calders, una tradició literaria molt
ben definida que es reelabora en contacte
amb la quotidianitat i que Fautor estrafá
fins a adequar-la ais seus interessos. Se-
guint aixó, dones, la idea tradicionalment
PERE CALDERS
I LA LITERATURA FANTASTICA
(ELS REFERENTS)
1. EL FANTASTIC TRADICIONAL
Faules
La tradició judeo-cristiana
2. EL FANTASTIC PSICOLÓGIC
Animació d'objectes inerts J
alienado de criaturas animades
El doble
Retorn involuntari
Omnipoténcia del pensament
La mort
Mutilacions
3. ALTERACIONS DE TEMPS
I D'ESPAI (CIÉNCIA-FICCIÓ)
Canvis de dimensió espacial
Canvis de dimensió temporal
Anticipació i utopia
formulada per la crítica, d’intervenció d’ele-
ments com «fantasía», «meravella» o «ir-
realitat», entra en crisi, i aquests ingre-
dients es concreten en un canemás estable
de referents que, en conjunt, són tractats
en els diferents contes des de la distancia
que imposa la consciencia de la represa
d’una matéria sinistra en un segle engi-
nyós i científicament escéptic.
Altrament, aquesta Henea principal del fan­
tástic caldersiá es complementa amb dues
branques temátiques més, que caldrá revi­
sar sumáriament. La primera, especialment
propicia a la moralització i al didactisme,
arrenca de la cultura tradicional: D’una
banda, les faules, amb animáis que parlen
(«De quan els animáis parlaven» •—Inva­
sió...—), fades que realitzen estranys pro-
digis («Els nens voladors», dins Tots els
contes) o personificacions de la mort
(«L'hora en punt» —De teves...—). De l'al-
tra, la tradició judeo-cristiana, amb apari-
cions d’ángels («La consciéncia, visitadora
social») o la burocratització del cel («Ce­
lestial exprés», dins Tot s'aprofita). La se-
gona, molt fecunda, ens remet al domini
de la ciéncia-ficció, amb alteracions del
temps i de l’espai: «Pista fantasmal» (El
primer...), «La finestra» (Tots els contes),
«Un trau a l’infinit» (Invasió...), «Accident
de treball» (Tot s'aprofita), o «Altres d¡-
mensions» (De teves...), en qué la ironía
de Fautor es projecta damunt el relativis-
me que imposen els nous coneixements
científics. Tot aquest panorama es com­
pleta amb una série de relats d’anticipació
en qué l'autor, mitjancant una metáfora
d'efectes immediats, projecta aspectes de
la societat moderna en un hipotétic futur
no gaire llunyá o bé presenta l’arribada
d’éssers extraterrestres amb la intenció
de produir un xoc de consciéncia entre
aquests éssers i els humans. Quelcom que
esdevé central a «Zero a Malthus» (Inva­
sió...), «El planeta In» (Tot s'aprofita) o
«Atoms per la pau» (De teves...) i que pre­
val a la darrera producció de l'autor, més
sensible a l'evolució del món contemporani
i ais abismes que es presenten al seu da-
vant, amb l’alienació multitudinária i la
burocracia com a elements paradigmátics.
JULIA GUILLAMON
 VhaWW'9®'
« vo\ to’T ¿r obre.5
Atores S* ‘^'^rregues

^if^I
i’RÉSTEC b

HAblTATCE

Vegi i compari aqüestes condicions:

financament fins al 80% del valor de l’habitatge

pagaments mensuals, com un lloguer fet a mida de cada familia

possibilitat de fer amortitzacions extraordinarios
retorn del deute fins ais 20 anys

amortitzacions mensuals sense comissió

Vingui a informar se!

^1F
CAIXA D'ESTALVIJ DE CATALUNYA
LaCAIXA DE TOT5
 Márius Torres, pretext per a una analisi
per Maria-Teresa Cabré i Castellví
ESTUDI LINGÜÍSTIC DE LA METÁFORA EN
MÁRIUS TORRES, per Montserrat Badia i
Cardús. «Biblioteca Abat Oliba», 29, Pu-
blicacions de l'Abadia de Montserrat, Bar­
celona, 1983.
MÁRIUS TORRES, PRETEXT
PER A UNA ANALISI
El llibre de Montserrat Badia no és avui
una obra corrent. I no ho és per diversos
motius, d’entre els quals vull destacar-ne
dos: no és corrent, perqué sembla que ac-
tualment la literatura hagi oblidat les no-
cions de lingüística i les seves possibles
aplicacions; no és corrent, perqué sembla
que la lingüística més nova s’hagi divor-
ciat també de la crítica literaria.
La lingüística estructural, interessada per
la descripció del sistema lingüístic a par­
tir de la caracterització de textos oráis
i/o escrits, va fornir eines d’análisi útils
per a la crítica. Les unitats I els nivells,
l’oposició i la commutació com a recursos
metodológics, la noció de pertinéncia, van
ser, entre d’altres, conceptes de qué va fer
ús el comentari de textos. Tot plegat sem­
bla que formi part d’una época passada
fa molt de temps, i en definitiva no en fa
pas tant. Les análisis minucioses i deta-
llades deis estructurantes serveixen en­
cara ara per a fer una radiografía d’un
text, per a aTllar-ne l’esquelet lingüístic.
Alhora, donen oportunitat a la crítica
d'usar, i de vegades abusar, d’una certa
formalització. Les interpretacions ja són
figues d’un altre paner.
Tota teoría, en la mesura que és aplicada,
es desgasta, i mostra fins on permet donar
compte de la producció lingüística. Sense
desmeréixer ni un bri del valor de l’es-
tructuralisme, podem dir que una gran
quantitat de fets lingüístics queden arre-
cerats sense- explicado plausible. Mentre
que aquest métode permet descriure alió
que lingüísticament s'ha produít, no per­
met donar raó de com s’ha produít ni per
Rué. El transformacionalisme, més ámbi­
tos quant ais seus objectius, amb la pre-
tensió d’explicar no solament alió que un
parlant nadiu ha produít, sino tot alió que
és capac de produir i els mecanismes a
Márius Torres, un bon poeta
i un bon pretext.
partir deis quals poden ser descrits els
processos lingüístics, ha arrecerat gairebé
definitivament les teories estructuráis dins
de la lingüística teórica. Subsisteixen,
pero, en d’altres ámbits, en els quals són
considerades més rendibles i més adequa-
des que no pas d’altres métodes. Un ám-
bit ciar en qué és remarcablement útil
l'análisi estructural és el de la didáctica
de la sintaxi d’una llengua en etapes pre-
universitáries. Un altre ambit és el del
comentari de textos literaris.
La lingüística transformacional ha hagut
de cloure necessáriament el seu espai
descriptiu per assolir el nivell de rigor i
de formalització científics que té en l’ac-
tualitat. En conseqüéncia, ha bandejat tot
alió que qo és sistemáticament explicable,
que depén de les situacions d'ús. Deis
aspectes no própiament intralingüistics,
se n'han hagut d’ocupar d’altres matéries
més o menys próximes a la lingüística, com
són la pragmática, la sociolingüística, l'aná­
lisi del discurs, la psicolingüística, etc.
A part d’aquestes primeres considera-
cions sobre el divorci i la moda entre la
lingüística i l'análisi de textos, que fan
que l’obra que comento sigui una obra
poc corrent, hi ha encara un altre motiu
a destacar: es tracta d’un llibre impeca­
ble; impecable quant a la coheréncia me­
todológica, independentment de les con-
sidéracions de cadascú sobre el métode;
impecable quant a -la seriositat en el trac-
tament del material; impecable quant a la
presentado; impecable quant a la redac-
ció. Aquesta característica d’impecabilitat
global no ens pot pas estranyar si conei-
xem el taranná i la manera de fer de l’au-
tora, sempre preocupada fins a l’últim de­
tall, constant fins a Túltima ratlla d’una
feina.
Fa molt bé Montserrat Badia d'advertir-nos
ja de bon comencament que no es tracta
d’una obra ni d’história literaria, ni de crí­
tica literaria, sino d’un estudi lingüístic
que l'únic que pretén és, d’una banda,
mostrar com es pot fer una determinada
analisi semántica per detectar els diver­
sos tipus metafórics i donar-los una in­
terpretado i, de l’altra, comprometre’s
amb una determinada manera d'entendre
teóricament la metáfora, Migada, a través
de Tanalogia, a la comparado, pero ben
diferenciada d’ella.
Jo diría que és exemplar la síntesi que fa
M. Badia deis treballs que s’han escrit
sobre la metáfora. Diría a més a més que
ben segur que será de gran utilitat per a
tots els qui vulguin explicar o estudiar
algún aspecte sobre aquest tema, perqué
es trabaran el camí totalment desbrossat
i resumit d’una forma clara, concisa i se-
riosa. Les síntesis que al llarg de l’obra
presenta sobre els aspectes teórics són
de totes totes modéliques.
L’análisi del poema de Márius Torres m'ha
interessat particularment, i pensó que és
una de les parts que pot resultar de més
utilitat per ais lectors, tant si procedeixen
del camp de la lingüística com de la lite­
ratura. Tampoc no és freqüent de llegir
obres d'aplicació en qué, a més deis re­
sultáis, hi hagi una exposició pas a pas
de l’análisi. En aquest cas que comentem,
la lentitud progressiva de l’aplicació fa
que siguí fácil per al lector de familiarit-
zar-se amb el métode i, a més, de com-
provar la rendibilitat i la coherencia deis
resultáis de cada fase. L’análisi de M. Ba­
dia pot servir de manual detallat per a
tots aquells que decideixin aplicar l'aná-
lisi componencial ais textos per obtenir
resultats semántics. Els professors de lin­
güística i de literatura podran treure'n
bon partit; els crítics de textos n’obtin-
dran eines precises, si volen utilitzar-lo.
EL MÉTODE
Parlem ara més concretament del métode.
Montserrat Badia ens diu a la introducció
que usa la metodología estructural, si bé
utilitza alguns conceptes que procedeixen
de les teories transformacionals. Fa cons­
tar, a més a més, que l’análisi semántica
concreta es basa en el componencialisme.
Efectivament, es tracta d’una análisi es­
tructural encara que introdueixi nocions
com EP i ES, nocions que, descontextualit-
zades del seu marc de referencia, perden
totalment el sentit originan. De tota mane­
ra, aixó ja ens ho diu M. Badia en co-
mencar, com també ens informa deis
avantatges i deis desavantatges del méto­
de componencial que ella aplica.
És curios de constatar, i siguí dit aixó en
una mena de paréntesi, que sempre ens
deixa els comentaris estroncats. Tan bon
punt se'ns acudeix d’anotar, mentre relle-
Un
gim l’obra, uns elements remarcables,
unes notes critiques, algún retret tebric,
que l’autora ja se’ns avanqa i en el pará­
graf següent ens diu tot alio que nosal­
tres volíem retreure-li. Fins aquest punt
ha madurat el métode que utilitza. És ab-
solutament conscient de totes les insufi-
ciéncies que presenta.
El métode componencial es basa en la des-
composíció del significat deis mots en
trets metateórics. indivisibles i pertinents.
A ningú no se li escapa que copia legíti-
mament l’análisi fonológica estructural. La
noció de tret, la forma com s’obtenen els
components, el concepte d’oposició, la dis-
tribució i la combinabilitat, són elements
de qué la fonología ja havia donat raó. La
possibilitat suggerida per L. Hjelmslev els
anys cinquanta d’analitzar el pía del con-
tingut amb les mateixes eines amb qué
s’estudiava el pía de l'expressió, va donar
possibilitats a la semántica léxica. L'aná-
lisi componencial, amb tots els seus pro-
biemes i les seves contradiccions, continua
emprant-se tant en obres estructuráis com
en algunes teories d'enfocament genera-
tiu. És evident que supera una fase ante­
rior, i a més dona la possibilitat de dis-
tingir la simple associació de l’estructura
léxica; és obvi també que obre la possi­
bilitat de redefinir les relacions semánti-
ques entre les peces léxiques i de deter­
minar teóricament l'ambigüitat i alguns
casos d’anomalies semántiques com al­
gunes tautologies, contradiccions i trans-
gressions de les regles de combinado se­
.la
montserratina
Coques de Montserrat
pastes ídolos
COMTAL.15
Teléfon 3181691
mántica. Aixó no obstant, planteja proble-
mes de difícil solució, problemes amb qué
evidentment ha topat M. Badia en usar-lo
per a analitzar els poemes de M. Torres.
N’esmentarem només tres: l'origen, la
denominado i la tipología deis trets.
D’on traurem els trets que caracterizaran
el contingut d’una unitat léxica? Si és la
realitat qui ha de subministrar-los a l’ana-
lista, ¿com se n'ha de detectar la pertinen­
cia? Els trets més generáis representen
el significat lógico-conceptual deis lexe-
mes i no hi ha cap mena de dubte sobre
la seva inclusió dintre d’un inventari de
components semántics, pero, i els més
específics que, a f¡ de comptes, són els
que fan peculiar el significat d’una peca
léxica enfront d'una altra relacionada amb
ella? Components com [± HUMA] [±
ANIMAT] [± ABSTRACTE] són universals,
pero, i [± MALALTÍS], [± PATRIOTA] o
[± INCORPORI]? No haurien de ser de­
limitáis en fundó de Tentorn cultural en
qué són proposats? El recurs de M. Badia
al diccionari és una forma d'obviar a una
qüestió que ella coneix perfectament. A
part d'aixó, recorrer al diccionari no so­
luciona pas el problema. Un diccionari és
un objecte manufacturat i, en conseqüén-
cia, és el resultat d’un/uns autor/s deter-
minat/s, amb uns objectius concrets, en
una situado també concreta i amb uns
recursos específics. Recorrer al diccionari
per obviar a la qüestió de la subjectivitat
cultural és aixoplugar-se en la subjectivi­
tat d’altri, encara que tingui forma de dic-
STA.ANNA.39
Teléfon 318 2194
BARCELONA
cionari i se li hagi donat valor normatíu.
Investigadores del Centre de Lingüística
Computacional de Pisa treballen actual-
ment en un projecte d’automatització de
camps léxics a partir del diccionari. Sim-
plement es limiten a entrar en máquina
les definicions lexicográfiques préviament
trossejades. Un deis primers obstacles
amb qué han topat és que els diccionaris
no están elaboráis de forma absolutament
lógica, que les definicions ni són regulars
ni inclouen només els elements pertinents
lingüísticament. M. Badia fa servir també
aquest procediment: trosseja les defini­
cions de diccionari, la qual cosa li permet
continuar l’análisi, pero sense donar so­
lució al problema de l’origen deis trets i
sense considerar la subjectivitat deis com-
ponents, la qual els allunya de «l'homo-
geneítat» que ella pretén, tal com diu a
la lntroducció. Components com [4- EN-
TRELLACAMENT] per a teixit, [+ SOTER­
RADA] per a arrel, [4- LLAVOR] per a
fruit o [+ AIRE] per a vent mostren el
problema que acabo d’exposar. Pero és
ben cert que només amb trets d’aquest
tipus podrem detectar la base del procés
de metaforització que s’ha produTt.
Sortint del contingut deis components i
anant a la seva forma, topem amb la de-
nominació deis trets. Com els anomenem?
¿És que podem utilitzar amb legitimitat el
tret [4- FA POESIES] per descriure el
contingut del mot poeta o [4-ÉSSER IN-
CORPORI] per a esperit? Perqué és cert
que «fer poesies» és una expressió se-
mánticament complexa que, amb d’altres
trets com [4- HUMA] i [4- MASCLE],
defineix totalment el signiflcat lógico-con­
ceptual de poeta. En altres paraules, ¿és
que hi ha trets simples i trets complexos?
Per la definició mateixa deis trets semán-
tics hauríem de respondre negativament.
I així, ¿és que [+ FA POESIES] té el ma-
teix valor que [+ HUMA] o que [4- MO-
VIMENT] o [4- OFICI]? És evident que
no. I encara una altra qüestió en el fons
molt més senzilla de resoldre. Podem em-
prar una hipotética sinonimia léxica per
representar el contingut d’un lexerna? Per
exemple, podem usar [4- ÉSSER INCOR-
PORI] per representar rebellia? Sembla
que teóricament és legítim de fer-ho si
tenim en compte que un tret no és una
paraula de la llengua sino un element des­
criptor, purament metateóric. Pero, és que
aleshores aclarirem alguna qüestió sobre
el significat? ¿Qué s’acosta més a la in-
tuíció del parlant, postular components
per descriure el significat o bé postular
definicions en bloc? Sembla evident que
és més plausible de proposar components
simples. Pero, ¿com els hem de represen­
tar? Si encara fins ara, després de tants
anys de componencialisme, no hi ha cap
llengua descrita enterament, quant al seu
contingut, per l’análisi componenda!, deu
ser per algún motiu; potser és 'I’indici
d'alguna mancanqa o de dificultáis difícils
de véncer.
I encara finalment un tercer problema, la
tipología deis trets. Diu M. Badia que en
distingeix diversos tipus que «malgrat que
són diferents els hem considerat plegats
perqué llur conjunció és la que permet
de deduir-ne la matriu semántica». No em
referiré aquí a la distinció genéric/espe-
cífic que simplement posa frontera, no
sempre nítida, entre els trets suposada-
ment universals i els peculiarment cultu­
ráis, sino ais tipus de trets específics
que M. Badia resumeix en «trets que in­
diquen i reflecteixen el contingut própia­
ment semántic del significat de qué es
tracti...», «trets deduíbles i extrets del
context extralingüístic». En altres parau­
les, M. Badia ha distingit els trets tipus
de components clássics: semántics, sin-
táctics i pragmátics. Els semántics recu-
llen teóricament alió que és propi del
significat conceptual deis lexemes aíllats,
no sempre fácil de determinar; els sin-
táctics reflecteixen la combinabilitat se­ Montserrat Badia, autora d’una obra rigorosa
mántica deis mots, la transgressió de les i coherent.
regles de la qual és sovint origen de
metáfores; els trets pragmátics, només
identificables si coneixem l'univers del mació de paraules. La neologia per con-
parlant, del poeta en el cas de l’obra versió sintáctica pot fácilment abastar
que comento, depenen de la situació ma­ gairebé totes les possibílitats formáis,
teixa, del món interior i exterior del qui encara que se i¡ escapin els matisos se­
produeix els mots, de l’univers en qué mántics. De les metáfores tópiques, sem­
es mou; la seva interpretació pot resultar bla que la descripció de les possibílitats
impossible per a aquells que desconeixen léxiques també en podría donar raó. Són
les circumstáncies que han motivat la pro­ les metáfores fácilment i directament in­
dúcelo de les imatges. terpretables. En són mostra casos basats
Com és fácil d'endevinar, mentre que deis en, per exemple, l’atribució d’una qualitat
dos primers tipus de trets és relativament animal a un ésser humá o d’una propietat
senzill de donar-ne compte, del tercer bloc d’un objecte a una persona. D'aquests
és complicat. I, paradoxalment, és en els tópics, pero, en fuig el poeta de qualitat,
del tercer grup que es basen la major el qual treballa més a fons les seves me­
part d’associacions personáis que con- táfores; conseqüéncia d’aquest treball m¡-
dueixen a les imatges metafóriques. No­ nuciós és la necessitat d’analitzar per in­
més considerant que vertiginosament no terpretar semánticament.
és només semánticament «de manera ver­ El Ilibre de M. Badia és una guia perfecta
tiginosa», que vol dir «que causa roda- deis procediments lingüístics que des­
ment de cap», sino «que trasbalsa espi- criuen tots aquests processos que Márius
ritualment i psicológicament» i que aquest Torres ha estat capac de seguir per arri­
trasbalsament causa tensió —no física— bar a confegir metáfores cristallitzades
a l’esperit, només així podem interpretar en paraules. Aquest Ilibre, dones, ens en-
la metáfora de l’expressió «l’esperit tan dinsa en els secrets de les imatges a tra­
vertiginosament tens». Pero, a més, no­ vés d’una análisi lingüística detallada i
més coneixent el món de Márius Torres precisa, sense concessions a la interpre-
podrem interpretar el sentit de «que siguí tació directa i fácil, perqué l’autora co-
la meva ánima la corda d’un Ilaüt per sem­ neix el treball profund que hi ha al darrera
pre igual i tensa». deis versos de M. Torres. En aquest sen­
tit, i amb aquests mots, recullo les im-
La metáfora, com a recurs neológic, és
pressions que he anat escampant al llarg
un deis processos més difícils de siste-
de la ressenya; ens hem de felicitar per
matitzar des d’una visió només lingüísti­
l’aparició de l’obra de M. Badia, perqué,
ca. Les regles léxiques que determinen i
com he dit al comencament, és rigorosa
descriuen la creació de paraules aprofiten
i coherent i reflecteix fidelment Jes possi-
diversos recursos, tots ells sistematitza-
bilitats reais que en el terreny de la crí­
bles. La combinació morfológica a partir
tica es poden aprofitar per donar raó de
de pautes establertes no té excessives
la interpretació semántica.
complicacions si l’expliquem a través de
l'aplicació de determinades regles de for- MARIA-TERESA CABRÉ I CASTELLVÍ
---------------------------------------------------------------------
Per continuar la seva tasca al nivell que el temps nou ha '
d’exigir-li, SERRADOR necessita més lectors.
Perqué pugui fer millor i més completament el servei
que sempre ha pretés de fer,
ajudeu-la a arribar a 20.000 subscriptors!

Els museus,
un patrimoni viu
i de tots.
L’Área de Cultura de la Diputació
de Barcelona aglutina un conjunt
de Servéis i de Seccions entre els
quals cal destacar els Museus.
Si en el seu conjunt formen un bloc
divers alguns d’ells contenen
col leccions úniques, l’interés de les
quals és d’abast internacional.
Entre les activitats deis museus
cal destacar les exposicions
-convertides en itinerants com a
servei ais Ajuntaments-, les
publicacions i el programa «El Museu
i l’Escola», a través del qual tots els
escolars de Catalunya poden
conéixer la seva historia mitjangant
sessions monográfiques i fullets
explicatius deis temes escollits.
Diputació de Barcelona
Servei de Cultura
Museu Arqueológic (Barcelona) Museu «Enríe Monjo» (Vilassarde Mar)
Pare de Montjuíc Camí Ral s.n.
Tel. (93) 223 21 49 Horaris: Hores convingudes.
Horaris: 10a13i17a19h. Diumenges i festes: Museu «Maricel de Mar» (Sitges)
10a13h. C/ Fonollar s.n.
Museu de les Arts de l’Espectacle (Barcelona) Tel. (93) 894 03 64
C/ Nou de la Rambla 3-5 Horaris: 10a13¡16a18h.
Tel. 317 39 74 i 317 51 98 Diumenge i festes: 9 a 15 h.
Tancat per reformes Museu Marítim (Barcelona)
Oberta ia sala d’Exposicions. Porta de la Pau, 1.
Museu «Cau Ferrat» (Sitges) Tel. (93)301 18 71
C/ Fonollars.n. Horaris: 10a14¡16a19h.
Tel. (93) 894 03 64 Diumenges i festes: 10 a 14 h.
Horaris: 10a13i16a18h. Diumengesifestes: Ñau Santa María
9a15h. Horaris: 9 a 15 i 16 h. fins a la posta del sol.
Museu Monográficd’Empúries
Museu «Mas Manolo» (Caldes de Montbui)
Ruines d’Empúries (EmpúriesTEscala). Horaris: Hores convingudes.
Tel. (972) 77 02 08
Horari d’hivern: 10a13¡14a17h. Museu Monográfic d’Olérdola
(Sant Martí d’Olérdola)
Museu l’Enrajolada Santacana (Martorell) Tel. (93) 89014 20
C/ Santacana, 15. Horaris: 9 a 14 i 16 a 19 h.
Tel. (93)775 07 95
Horaris: Hores convingudes. Museu de l’lnstitut de Paleontología (Sabadell)
C/ Escola Industrial, 23
Tel. (93) 72617 69
Horaris: 18 a 20 h.
Dissabtes, 17 a 20 h. Diumenges i festes, 11 a 13 h.
Museu Romántíc (Sitges)
Can Llopis
C/ Sant Gaudenci, 1
Tel. (93) 894 29 69
Can Papiol (Vilanova i La Geltrú)
C/ Major, 32
Tel. (93) 893 03 82
Horaris: 10 a 13,30 i 16 a 18 h.
Museu Téxtil (Terrassa)
C/ Sanjurjo, 19-21, Pare Vallparadis
Tel. (93) 785 72 98
Horaris: 10a13i17a20h.
Diumenges i festes: 10 a 14 h.
Casa-Museu «Torres Amat» (Sallent)
Tel. (93) 837 0313
Horaris: Hores convingudes.
Dilluns: Museus tancats.
INFORMACIONS:
Negociat de Cultura
Elisabets, 12. 08001 Barcelona
Horari: de 9 a 14'30 h.
 el llarg exili de Róbert G-erhard
per Joaquim Homs

«Mais en exil,
a quoi bon cette fleur,
cet insecte,
ce nuage?»
(Lletra d’un deis 7 Haiku de J. M. Junoy
ais quals posa música R. Gerhard.)

Amb motiu de les recents audicions d'im- Robert

portants obres simfbniques de Gerhard Gerhard,
l’any 1936,
(1896-1970) que tingueren lloc el mes de a Barcelona.
novembre passat a Madrid i a Barcelona
(Simfonies 1 i 4, Pedrelliana i L’alta nai-
xenga del reí en Jaume] i la próxima es­
trena del seu Concert per a orquestra,
anunciada per al 25 d'abril, cree que pot
teñir especial interés aportar algunes da-
des i alguns records personáis deis anys
d'exili d’aquest gran compositor nascut a
Valls i format musicalment a Barcelona
sota el mestratge de Pedrell (1916-21) i
després a Viena i a Berlín amb Schónberg
(1923-28). L’any 1929 torna i visqué a Bar­
celona amb la seva muller Poldi, vienesa,
des del 1930 fins a les darreries de 1938,
en qué s'exiliaren primerament a París i al
cap de pocs mesos a Cambridge, on passá
la resta de la seva vida, exceptuant alguns
breus viatges de vacances ai nostre país
i dues estades a l’América del Nord per
impartir-hi cursets de composició.
Més d’una vegada havia manifestat Gerhard
que mai no se li acudiría d’escriure la seva
biografía, tot i essent un apassionat lector
de les deis altres. «La contemplació del jo,
avlat m'acaba la paciéncia», deia; I creía El nostre primer retrobament tingué lloc París prop deis seus amics, els profes-
que la seva vida havia estat «bastant regu­ a comengaments d’estiu de 1948, al cap de sors de Cambridge Edward L. Dent, ales-
lar, monótona i tranquilla, com convé a un deu anys d'abséncia, i en aquella ocasió, hores president de la SIMC, i J. B. Trend,
compositor». En realitat, pero, no hi ha després de visitar alguns amics a Barcelo­ acabaren donant fruit i oferiren a Gerhard
dubte que tant la seva existencia com la na, passaren una setmana de vacances a una mena d’estipendi (research grant) la
seva trajectória musical foren singularment Blanes amb nosaltres. Estaven ávids de concessió del qual anava lligada a una sola
afectades per circumstáncies externes de sol i de mar i ens van prometre tornar tan condició, la de residir a Cambridge, sense
la importancia de dues guerres mundials aviat com poguessin disposar d’un nou pe- cap obligació envers el College o la Uni-
i una cruenta guerra civil i dues dictadures ríode de descans. A través del nostre inter- versitaf. «Sembla un conte de fades», co­
al seu país d'origen. A mi mateix, tot i canvi d’informacions vam saber que durant menta Gerhard en els seus Apunts d'a-
essent deu anys més jove que ell, també la seva estada a Franpa havien viscut pri­ quella época.
m'han afectat molt aquests esdeveniments, merament a París, vora la Place Saint Sul- Arribaren a la ciutat el mes de juny de
pero almenys vaig teñir la sort d'haver pice, prop deis seus amics Joan Miró i 1939. Els dos primers mesos solament
pogut beneficiar-me de l’ensenyament de Josep M. Sert. Després es traslladaren a disposaren de dues cambres. El mes d'a-
Gerhard durant diversos períodes deis Meudon, en un estudi de la seva amiga gost ja van poder traslladar-se a un petit
anys 1931 al 1936 i de la seva preada amis- Petro, vídua de Theo van Duisburg, un deis habitacle amb alguns mobles i un piano
tat durant la resta de la seva vida. promotors del moviment dadaista. Allí féu vertical. Pero quan tot just comenqaven a
Grácies a aqüestes circumstáncies, la meva Gerhard gran part de l’orquestració que adaptar-se a la nova situació, el mes de
muller i jo poguérem reprendre el contacte De Basil li havia encarregat per a Soirées setembre s’iniciava la segona guerra mun­
amb el matrimoni Gerhard després de la de Barcelone, ballet que no s’ha arribat dial i era cancellat l’encárrec del ballet.
guerra i vam poder conviure amb ells du­ a muntar mai a causa de la dissolució de
rant els viatges de vacances que feren al la companyia a conseqüéncia de la guerra Com és natural, durant els primers anys
de residéncia a Anglaterra li fou molt útil
nostre país, a més de visitar-los diverses mundial.
per a obrir-se camí treure el máxim partit
vegades a Cambridge amb motiu de l’es-
Entretant, les gestions que havia iniciat a del component étnic de la seva música,
trena d’obres de Gerhard.

INSTITUCIO
CULTURAL
DEL
0
Curs 1985-1986
FUNDACIÓ
PRIVADA
Estudis homologáis de Batxillerat
Unificat i Polivalent BUP
i del Curs d’Orientació Universitaria
cou
Estudis homologats de FORMACIÓ
PROFESS1ONAL ADMINISTRA­
TIVA DE Ir. GRAU i de FORMA-
CIÓ PROFESSIONAL ADMINIS­
TRATIVA DE 2n. GRAU, amb la
preparació completa del SECRETA­
RIA! DE DIRECCIÓ
Estudis reconeguts de DISSENY
GRÁFIC, INDUSTRIAL I D'IN-
TERIORS a
- Escola de DISSENY BÁSIC
- Escola ELISAVA
ESCOLA DE CATALA
Cursos patrocinats per la Direcció
General de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya. Accés a
les proves oficiáis de la Junta Per-
manent de Catalá.
Estudis de tots els graus i cursos de
PESCOLA D’ANGLÉS
amb la preparació per al «Certifícate
of Proficiency of the University of
Cambridge», i de PESCOLA DE
FRANCES amb preparació per al
«Diplome Superieur de Franjáis
Pratique» i per al «Certificat Prati-
que de Langue Framjaise» de la
«Université de Toulouse».
D’altres activitats
CURSOS D’INFORMÁTICA
(Introducció, Programació Teórica
en Básic i Practiques amb ordina-
dor).
CURSOS BREUS DE TÉCNI-
QUES D’OFICINA
INFORMACIÓ
Via Augusta, 205
08021 Barcelona Teléfon 200 1 1 33
ESCOLA THAU
Pre-escolar (Jardí d’Infáncia i Parvu-
lari)
Educació General Básica
EGB
Batxillerat Unificat i Polivalent
BUP homologat
Carretera d’Esplugues, 49-53
08034 Barcelona
Teléfon 203 03 04
INFORMACIÓ ala escola
RESIDENCIA D'ESTUDIANTS
Santaló, 27 - 08021 Barcelona
Telcfon 209 04 00
INFORMACIÓ a la Residencia
circumstáncia que explica en gran parí el
fet que no es decidís a deixar en segon
terme aquesta orientado musical fins l'any
1949, en qué ja havia comencat a assolir
un alt prestigi com a compositor i s’havia
guanyat una gran considerado i l’amistat
d’alguns deis principáis dirigents del lll Pro­
grama musical de la BBC, especialment de
William Glock, que al mateix temps dirigía
l’excellent revista musical «The Score», en
la qual collaborá Gerhard a partir de 1949.
És interessant remarcar, també, que en
aquells pocs anys de residéncia a Cam­
bridge adquirí uns coneixements tan pro-
funds de la llengua anglesa que en un deis
articles que es publicaren amb motiu de
la seva mort el qualificaven de veritable
«master of the english language». I és que,
a més de posseir una gran facilitat per a
practicar idiomes, va aprendre l'anglés
llegint molta literatura de la millor qualitat,
mentre que la seva muller l’aprengué en
bona part esforgant-se a comunicar-se amb
els amics, els veíns i els botiguers.
De fet, pero, malgrat totes íes dificultats
d’adaptació, considerablement agreujades
per les repercussions de la guerra, acon­
seguí afermar la seva personalitat i com-
pongué més obres durant els anys 1940-47
que en les dues décades anteriors.
Entre les més importants d’aquest període
cal esmentar les següents: Don Quixot
(dues Suites i el ballet complet), Cancio­
nero de Pedrell (veu i orquestra de cam­
bra), Simfonia Homenatge a Pedrell, Ale­
grías (ballet), quatre Reculls de cancons
de carácter hispánic per a cant i piano,
Pandora (ballet), Concert per a violi i or­
questra, The Duenna (ópera en tres actes
sobre una comedia de Sheridan) i Sonata
per a viola i piano.
A més de les obres esmentades, en féu
d’altres per encárrec de la BBC, que sig-
nava amb el pseudónim Joan Serrallonga,
i la música per a una versió radiofónica
del Cristóbal Colón de Salvador de Ma-
dariaga.
Entre els anys 1947 i 49 Robert Gerhard
limita la seva activitat de compositor a
acabar les versions definitives de Topera
i del ballet Don Quixot i a compondré la
Sonata per a viola ja esmentada i la música
d'escena per a dues obres de Shakespeare
(Cymbeline i Romeu i Julieta). La causa
principal d'aquella relativa pausa creativa
fou que dedica una gran atenció a reexa­
minar la seva posició personal respecte a
la técnica schónberguiana a la llum de les
últimes partitures de l’etapa americana de
Schónberg i de les heterodóxies seriáis
que es produTen a Europa i a América, i
fins i tot les negligides anticipacions de
Hauer i Haba.
Si les obres de carácter hispánic deis anys
1940-47 ja li havien fet adquirir finalment
una alta consideració com a figura com­
parable a Falla, les seves inquietuds i as-
piracions com a compositor li exigien ex­
plorar camins més personáis en la técnica
compositiva i en la concepció de l’obra
musical, que a la década deis cinquanta
provocaren profundes evolucions en la
seva música.
Els primers resultáis de les seves refle-
xions es manifesten en el Capriccio per a
flauta de l'any 1949, els Tres Impromptus
per a piano del 1950, els dos primers mo-
viments del Quartet de corda núm. 1 i es­
pecialment en el Concert per a piano i cor­
da de 1951 i sobretot en la Simfonia nú­
mero 1, composta entre els anys 1952 i
1953.
Totes aqüestes obres tenen en comú la
concepció básicament serial desenvolupa-
da d’una manera molt personal i difereixen
entre elles peí fet que els Impromptus i el
Concert de piano mantenen un marcat ca­
rácter hispánic, gairebé absent o molt re-
duít en les altres tres.
En una lletra del 30 d'abril de 1952 em
comunica Gerhard que la BBC li havia
encarregat la presentació d’una panorámi­
ca completa de la música hispánica per al
lll Programa, i m’anunciava el pía general
que havia projectat i la próxima visita a
Barcelona del director deis Servéis Euro-
peus Lionel Salter, i em demanava que
l'ajudés en les gestions que faria a la nos-
tra ciutat per preparar el material neces-
sari, la qual cosa vaig fer de molt bon grat.
Recordó que entre altres persones li vaig
presentar Josep Bartomeu, l’enginyer me-
lóman que en aquella época de buit cultu­
ral que va sofrir el nostre país va organi­
zar durant deu anys (1948-58) nombroses
séries de concerts i representacions d’ópe-
res de cambra a la seva residéncia de Pe-
dralbes, que constituíren una de les mani-
festacions musicals més insólites que s’ha-
gin realitzat mai sense cap ajut oficial ni
económic, per Tamplitud de la programa-
ció, que oferia una panorámica molt com­
pleta de la música occidental. En una de
les sessions s’estrená el Concert per a
piano i cordes de Gerhard al qual m’he
referit abans.
Durant l’any 1952 també iniciárem al
Club 49 les audicions de música contem-
poránia, discográfiques i en viu, en les
quals vam donar a conéixer diverses obres
de Gerhard.
El 2 de maig de 1953 m’escriví per anun-
ciar-me el seu próxim viatge a Girona i a
Calella de Palafrugell, on pensaven passar
uns dies de vacances. Aquesta vegada no-
més poguérem estar amb ells un cap de
setmana, pero el nostre encontré, malgrat
la brevetat, em deixá un rastre molt pro-
fund i les reflexions sobre la creació musi­
cal que em va fer aquells dies no tardaren
gaire a incidir sobre la meva propia trajec-
tória musical.
En el període 1954-59 ja gaudia Gerhard
d’un sólid prestigi a Anglaterra, pero es
doná el cas que no comengaren a editar-li
algunes obres fins l'any 1958, o siguí, al
cap de vint anys del seu exili. Dos anys
abans, la revista musical «The Score» l’ho-
menatjá dedicant-li un número monográfic
amb motiu d'haver complert els seixanta
anys, i les úniques obres editades que
figuren en el corresponent catáleg són les
quatre que l¡ havien publicat en la seva
joventut.
Després del Festival de la SIMC de Baden-
Baden l’any 1955, en el qual estrena la
Sinfonía núm. 1 dedicada a la seva muller
Poldi, els Gerhard passaren uns dies a
Tamariu i després a Blanes amb nosaltres.
Fou aleshores quan em comencé a parlar
del seu projecte d'explorar l’aplicació d’un
métode derivat de la técnica serial dodeca-
tónica a la métrica i la rítmica i fins i tot
al desenvolupament de la forma temporal
de la composició. D'altra banda, també ha­
via comengat a practicar des de l’any 1954
les aplicacions de la música concreta i
electrónica a la música d’escena i a la
radio, anticipant-se sis anys a la generalit-
zació del seu ús a Anglaterra. Aqüestes
activitats i aqüestes reflexions ja están
molt presents en la composició deis dos
darrers temps del seu Quartet de corda
núm. 1 (els dos primers daten de 1950)
i es feren encara més efectius en el Nonet
per a instruments de vent que compongué
entre els anys 1956 i 57 per encárrec del
seu amic Ricard Gomis. Aquesta obra, en
la qual a més deis instruments de fusta
¡ de metall intervé un acordió, fou estre­
nada al Club 49 el 16 d'abril de 1958, diri­
gida per Josep-Lluís Délas.
A fináis d’octubre de 1956 anárem a visitar
els Gerhard a Cambridge i vam teñir oca-
sió d’escoltar l’enregistrament del Quartet
núm. 1 ¡ d’altres obres seves, i l¡ vaig fer
sentir el meu Trio per a flauta, oboe i cla-
rinet baix que m’havien estrenat al Festival
de la SIMC d'aquell any.
El 25 de setembre de 1957 m’anunciá
Gerhard que l’estiu vinent projectaven pas-
sar dues setmanes de vacances a Pollenca
¡ que cap ais dies 11 o 12 de juliol farien
una breu escala a Barcelona i un viatge
a Valls, per revisar amb el seu germá
Ferran les coses que havien pogut con­
servar del seu pis de Barcelona. Jo mateix
els vaig acompanyar a Valls i els vaig fer
decidir a perllongar les vacances uns dies,
per passar-los a Blanes amb nosaltres.
Segons em va informar, la BBC l¡ havia
encarregat la composició de la Segona
Simfonia i l¡ vaig prometre que faríem tot
el possible per assistir a l’estrena, com
així succeí el 29 d’octubre de 1959.
Fou un viatge memorable per a nosaltres.
Els Gerhard feia poc més d'un any que
Gerhard
amb
Joaquim
Homs,
a la Costa
Brava,
el 1967.
assistírem a l’assaig i a l’estrena de la
Segona Simfonia a Londres i posteriorment
a una representació del Coriolá a Stratford
upon Avon, amb música d'escena de Ger­
Poldi hard, i també a una sessió de films docu­
Gerhard
i Joaquim mentáis, un deis quals, sobre el DNA, amb
Homs, a música concreta molt interessant composta
Cambridge, per Gerhard. La Simfonia núm. 2, tot i es-
el 1973. sent escrita per a interpretar-se sense in-
terrupció, encara té dues parts ben dife­
renciados, pero ja s’hi comenca a prefigu­
rar la darrera etapa creativa del composi­
tor, en la qual totes les obres consten d’un
sol moviment polimórfic. També cal remar­
Tomba de car que, durant els darrers anys de la seva
Robert
Gerhard, vida, Gerhard va fer una recomposició de
a Cambridge. la Simfonia, que resta inacabada, amb el
s'havien canviat de casa. Des del 5, Adams nom de Metamorfosi, dedicada a la me­
Road, es trasladaren al 14, Madingley Road, moria de Rafael Patxot i Jubert, patrocina­
amb dues plantes espaioses i un ampli dor de premis i d’institucions culturáis que
jardí amb gespa, flors i arbres fruiters. morí, exiliat, l’any 1964.
Allí passárem una jornada inoblidable amb
ells i tinguérem ocasió d’escoltar enregis- Durant els dos primers anys del període
traments d’obres seves. Els dies següents 1960-69, Robert Gerhard va fer dos viatges
 a l'América del Nord per impartir-hi curséis
de composició: el primer, a la Universitat
de Michigan, Ann Arbor, i el segon al
ESTUDIS Berkshire Center de Templewood. Els anys
següents, especialment a partir de 1965,
DE LLENGUA I se li agreujaren molt les afeccions que
sofría al cor i a les vies respiratóries, pero,
LITERATURA malgrat les limítacions que li imposava el
seu delicat estat de salut, els últims deu
anys de la seva vida compongué tantes
CATALANES obres com en els trenta-cinc anteriors.
També fou en aquella época que comencé
a incrementar-se Tedició d’obres seves, i
Novetat el 1965 s’enregistrá el seu primer disc
monográfic, del qual EDIGSA va fer una
edició l’any següent a la seva Antología
ESTUDIS
histórica de la música catalana. El mateix
quests, el feren a Eivissa, a la casa que
hi tenia l'arquitecte Josep M. Sert, i la
meva muller i jo els acompanyárem una
setmana estant hostatjats en un pis del
nostre amic, comú Joan Prats. Els dos se­
güents, elá feren a Platja d’Aro. Quan m’a-
nunciaren que pensaven venir el dia 1 de
maig de 1967, la meva esposa estava greu-
ment malalta, i morí pocs dies després de
la seva arribada. El segon i últim viatge,
el feren a la primeria d’octubre de l’any
següent. Contrastant amb els honors i el
reconeixement que finalment li eren pro­
digáis a Anglaterra, on havia estat investit
Doctor Honoris Causa de la Universitat de
Cambridge, acabava de rebre dues grans
decepcions procedents del nostre país. Una

DE LLENGUA
1965 Gerhard signa amb una editorial de d’elles, de la qual em vaig assabentar mas­
Barcelona un contráete per publicar un sa tard, fou la manca de suport per a l’edi-

l LITERATURA Ilibre compost básicament d'una selecció

deis seus articles en revistes catalanes
ció d’un disc; l’altra, la principal, la noti­
cia d’un nou ajornament indeterminat en

CATALANES/1X i d’Apunts escrits a l'exili. Es projectá que

apareixeria el 1966, amb motiu del seu
setanté aniversari.
MISCEELANIA
ANTONIM. BADIA Peí que afecta a la seva activitat creativa,
durant els anys 1960-62 compongué la Sim-
IMARGARIT fonia núm. 3 (Collages) per a orquestra
1 i cinta magnética, el Quartet núm. 2 i el
^9 Concert per a 8. En els tres anys següents,
Hymnody per a conjunt instrumental, la
cantata La pesta per a narrador, cor i or­
questra, i el Concert per a orquestra.
A més d'aquestes obres simfóniques i de
Publicacionsde I Abadía de Montserratl984
cambra, va compondré la música d'escena
per a dues produccions teatrals, nou de
radiofóniques, dues per a la televisió i
MISCELIANIA dues per a films. Finalment, durant els
quatre darrers anys, i «per primera vegada
l'edició del seu llibre en catalá, cosa
per la qual havia rescindit el contráete
signat amb l'editoriai. Tant ell, com la seva
esposa, com jo, que havia participat activa-
ment en el projecte, en fórem profunda-
ment afectats, i quan ens acomiadárem a
Taeroport vaig experimentar el tristíssim
pressentiment que ja no tornarien al nostre
país. Tenia la clara impressió que per a ell
aquests actes endinsaven el seu exili i
barraven la seva natural inclinació a tornar
algún dia al país on havia viscut la major
part de la seva joventut, inclinació que es
traslluía en els seus anteriors viatges. Pocs
dies després del que estic comentant, vaig
rebre un telegrama seu en el qual em de-
manava que no fes cap nova gestió per a
la publicació del llibre. Malgrat aixó, amb

ANTONIM. BADIA a la vida», va teñir prou encárrecs d’obres

lliures per a poder renunciar a tota mena
de treballs incidentals. Aixó explica que,
Joan Prats vaig visitar Josep M. Castellet
un temps després, per oferir l’original a

IMARGARIT malgrat les seves precáries condicions físi-

Volum I
Un recull de treballs sobre
llengua i literatura catalanes, que
els deixebles i amics del
professor Badia i Margarit, rector
de la Universitat de Barcelona, li
ofereixen amb motiu deis seus
seixanta-cinc anys.
A la mateixa col lecció:_____
Homenatge a Josep M. de
Casacuberta. 2 volums._________
Miscel-lánia Pere Bohigas.
3 volums.________________
El catalá a Europa i a América.
Repertori de catalanbfils.
2 volums.
Publicacions de 1Abadía
de Montserrat
ques, fos capac de crear algunes de les
seves obres més importants i significati-
ves, com ho són la major part de la se­
güents: Epitalami per a orquestra i Gémini
per a violí i piano (1966), Simfonia núm. 4
(New York) (1967), Metamorfosi (1967-68),
Libra (1968) i Leo (1969) per a conjunt
instrumental. En morir deixá inacabat el
final de Metamorfosi i dues obres comen-
pades: la Simfonia núm. 5 i el Quartet
núm. 3.
De totes les obres darrerament esmenta-
des, tres es van estrenar a Barcelona en
vida seva (Hymnody, Quartet núm. 2 i
Concert per a 8), i vaig assistir a l’estrena
de La pesta a Londres juntament amb tres
amics barcelonins: E. Gispert, R. Gomis
i R. Tort. De la tercera Simfonia, en co-
neixia un enregistrament que em facilita
Gerhard en un deis seus viatges, i es va
programar al concert d’homenatge que li
dedica el Festival Internacional de Música
de Barcelona l’any 1970. Del Concert per a
orquestra, en vaig sentir un enregistra­
ment. Les altres obres, excepte Epitalami
i Metamorfosi, les vaig conéixer després
de la mort del compositor.
Els darrers viatges de vacances del matri-
moni Gerhard al nostre país tingueren lloc
els anys 1965, 1967 i 1968. El primer d'a-
Edicions 62. Robert Gerhard no em va es-
criure més, pero vaig saber que l'editoriai
li havia enviat una proposta de contráete
quan ja estava greument malalt. Morí el
5 de gener de 1970 sense haver-lo signat,
i al cap de pocs dies la seva vídua em va
reclamar tot el material del llibre per mitjá
deis marmessors. Aquesta és a grans trets
la trista historia que deixá tan amarg re­
cord a qui no dubto de qualificar el més
important compositor que hem tingut fins
ara a Catalunya.
Prop de quatre anys després de la seva
mort, vaig assistir a Londres, amb la meva
filia, a alguns deis magnífics concerts que
oferí la London Symphonietta, en qué es
programaren totes les obres camerístiques
de Schónberg i de Gerhard. Allí vam teñir
ocasió de reveure la seva vídua Poldi, que
es mostró molt amable i afectuosa amb
nosaltres i ens invitó a passar un dia a
Cambridge amb ella. Vam estar novament
a l'estudi on Gerhard havia escrit les seves
obres més importants i anárem a portar
unes flors a la seva tomba, ombrejada per
uns pins mediterranis. Moltes vegades l’he
invitada a passar una temporada amb nos­
altres, pero sempre ha estat debades.
El deute que tenim amb Robert Gerhard,
l’hauríem de redimir, sobretot mantenint
viu el seu record mitjancant la divulgació
de la seva música. — JOAQUIM HOMS.
 Giorgio Morandi i la complaenoa
UN CAMÍ EN SOL1TARI
L’exposició de Giorgio Morandi a la Funda-
ció Caixa de Pensions és un esdeveniment
important, perqué la figura d'aquest artista
bolonyés, que prácticament no s'allunyá
mai de la seva contrada, ha anat estenent
la seva ombra damunt el conjunt de l'art
contemporani. El misteri, l’espai recios en
el qual transcorre tota la vida de Morandi,
fa que hom consideri la seva obra com la
d'un solitari, singular, inclassificable. A Mo­
randi li passá com a Picasso, Derain, Bra-
que, o a artistes nostres com Joaquina
Sunyer o Rafael Benet, tots fascinats per
Cézanne i per la significació de la seva
obra. La gran exposició dedicada a Cézanne
al Salón d'Automne, de 1907, els fou una
revelació, i ells foren els qui vertadera-
ment pogueren emprar la gramática rigo­
rosa del mestre d'Ais de Provenga. Ideal-
ment, Morandi pertany a aquest grup.
La vida de Morandi és gairebé la d'un as­
ceta, atent ais esdeveniments culturáis,
pero sol en el seu món íntim i privat, que
passará entre Bolonya i Grizzana, abocat a
un aprofundiment de la tradició artística,
a través deis seus mitjans preferits, la pin­
tura i el gravat. El llenguatge de Morandi,
fet de la intemporalitat deis objectes, que
prenen nova existencia en un temps i un
espai construíts a través de la llum, pro-
dueix la intensificació vital de les coses
visibles.
L’obra de Morandi, fonamentalment la deis
primers anys, és a frec deis nous pressu-
pósits de les aportacions de Cézanne i
deis cubistes, de la considerado del qua-
dre com a fet pictóric autónom, ordenat
per les seves própies liéis. Per dir-ho amb
els mateixos termes formuláis per Cé­
zanne, els quadres són «una harmonía pa-
rallela a la natura», una reconstrucció en
la nova realitat de la pintura. El pas per la
pintura metafísica, la vinculado al grup de
la revista «Valori Plastici» i poc després la
participado en algunes de les exposicions
del grup Novecento, són mostres de l'aten-
dó de Morandi pels fets culturáis del seu
país. No obstant aixó, la seva obra es man-
té independent i fidel a l'essencialitat de
les formes.
per Mercé Vidal
Paisatge, 1914.
Peí tractament deis volums
s’hi reflecteix el record
de Cézanne.
Natura moría amb ampolles
i gerra, aiguafort, 1915.
Una certa coincidencia amb
el cubisme, un to picassiá...
El clima complex i desordenat de la Italia
de les primeres décades del segle cerca
un ordre estétic i troba un nou codi figu-
ratiu en la tradició de l’espai, en la pro-
funditat, en la perspectiva, en el volum
i en el to local, que per a molts artistes,
en una mena de consens general, és un
refugi i un retorn a l'ordre i a l'estabilitat.
Aquest sentir, en el cas de Morandi es
tradueix en replegament i en solitud. Des
d’aquesta opció personal relegada i callada,
des del silenci del seu aíllament, Kartista
sublima el quotidiá, els objectes més ano-
dins i els paisatges de la seva contrada.
L'ESCENARI AGITAT DEL FUTURISME
Sorprén de veure Morandi entre els seus
amics futuristes que feien una estética
laudatoria de la velocitat, la ciencia, la
mecanització i el dinamisme universal. El
Futurisme era la incorporado de l’art ita-
lia a l'escenari de l'aventura de l’art con­
temporani i, encara més, la primera de les
manifestacions amb qué hom es desempa-
llegava de l’excessiu provincianismo, manta
vegada criticat per Severini mateix.
El pintor i escriptor Ardengo Soffici, que
va viure a París entre 1900 i 1907 i va
mantenir amistat amb Picasso i amb Apolli-
naire, des de 1908, en una série d’articles
publicáis a «La Voce», parla de Cézanne,
de Picasso i de Braque i dona així la pri­
mera análisi, en llengua italiana, del cu­
bisme.
Giorgio Morandi ni tan sois no va formar-se
a Milá o a Roma, els nuclis vius de les
noves inquietuds; recordem que Marinetti
publica el seu Manifest Futurista el 1909
a la revista «Poesia» de Milá i a «Le Fí­
garo» de París. Morandi, que estudié a
l'Académia de Belles Arts de Bolonya
(1907-1913), conegué els impressionistes
francesos i Cézanne a través de les publi-
cacions. El viatge a Venécia, amb motiu de
la Biennal, i a Roma, on té lloc l’«Espos¡-
zione Internazionale», són els seus primers
contactes directes amb les obres de Re-
noir i de Monet. Picasso participa a la
Biennal de 1909, pero pocs dies després
de la inaugurado les seves obres foren
Natura morta, 1918.
Morandi participa de la pintura
metafísica, d’una manera
molt particular.
despenjades perqué eren considerades
massa agressives. El 1913 Morandi assis-
teix a la vetllada futurista de Módena i,
l’any següent, a l’«Esposizione di pittura
futurista» de Lacerba, a Florencia, i a una
nova vetllada futurista a la seva ciutat na-
diua. Amb Licini, Mario Bacchelli, Giacomo
Vespignani i Severo Pozzati participa a l’ex-
posició celebrada a l'Hotel Baglioni de Bo-
lonya, considerada peí públic com una ma-
nifestació futurista; també participará a la
«Prima Esposizione Libera Futurista» de
Roma.
D’aquests anys, 1914-1915, voldríem desta­
car tres obres, presents en la mostra de
Barcelona, que ens ofereixen una visió del
Morandi interessat pels pressupbsits més
avantguardistes i alhora d'aquell Morandi
fidel al cezannisme. A Paisatge (1914, Pina­
coteca di Brera), ens adonem de la influen­
cia de les aportacions del postimpressio-
nisme. La instantaneítat i els efectes de
la llum, així com la modernitat de cons­
truir una imatge fragmentant la realitat,
són a la base d’aquesta obra. Una paleta
de tons de plom, ocres i verds, el ritme de
les pinzellades marcant l’ascens deis ál-
bers, es presenten amb un gran refinament
de matisos. El deix de Cézanne és proper
a Morandi, com també ho fou a Sunyer.
A Natura morta (1914, Centre Pompidou),
un excellent oli fet de grisalles i d'ocres,
i a l'aiguafort Natura morta amb ampolles i
gerra (1915, Uffizi), es palesa la vinculado
amb el Cubisme i amb el Futurisme. Defor-
macions i tensions dinámiques semblen
cobrar els efectes tan cars a l’estética fu­
turista. El modelat deis volums per tons,
en el cas de la pintura, i la construcció de
l'espai dislocat, pero no disgregat, peí que
fa al gravat, ens remeten a Cézanne i ais
cubistes.
L’activisme futurista plau al jove artista
Natura morta, 1932.
El tema constitu'ít per l'agenqament variable d’uns quants objectes
familiars, sovint els mateixos, será una constant
en l’obra de Morandi.
bolonyes, que també se sent atret per la
lligó deis grans mestres italians, per Giot-
to, Masaccio o Piero della Francesca. La
Banyista, 1918.
Aquarel-la d'un classicisme arcaitzant
que l’emparenta amb la significació
de «Valori Plastici».
forca excepcional de les arquitectures giot-
tesques, la manera de configurar l’espai
i les recerques en el camp de la llum de
les pintures del mestre florentí o de Piero,
són afins a la sensibilitat de Morandi. Re­
cordad Burckhardt, la significació histórica
d’una influencia no es dona solament en
el fet del manlleu, sino en l'afinitat d’es-
perit entre alió que exerceix una influencia
i qui la rep. La mateixa escola sienesa féu
seu el gust per l'atmosfera familiar que
es dona a l’escena religiosa, en qué l’ob-
jecte representat té un paper cada cop més
essencial i provoca en el fidel la contem-
poraneítat entre alió representat i alió
viscut.
Roberto Longhi, un deis principáis historia-
dors italians, amic de Morandi i difusor de
les seves obres, assenyala l'interés de l'ar-
tista per la pintura antiga, a la qual s’havia
referit moltes vegades en Margues conver­
ses. El coneixement de Morandi és un co-
neixement profund, i les seves omissions
d’alguns mestres antics eren intenciona­
dos: «De Giotto, Masaccio, Piero, Belli-
n¡, Tiziano, Chardin, Corot, Renoir, Cézanne,
me'n parlava Morandi amb un discurs de
veritable coneixedor, no com un entusiasta
distret.» '
LA INSTAURACIÓ NEOCLASSICA
I EL RETORN A L'ORDRE
Encara una darrera referencia al Futurisme,
que ens facilita Josep Aragay, pot ser sig­
nificativa de l'interés que aquest corrent
mantenía els anys de la primera guerra
mundial. El 1916, Aragay havia anat a Flo­
rencia per admirar els mestres de l'anti-
guitat, en aquell pelegrinatge tan estés en-
1. Roberto Longhi, Scritti sull'otto e novecento,
Sansoni, Firenze, 1984, p. 95.
 tre els conreadors i els recercadors de les
fonts mediterránies de l’art. Aragay expli­
ca: «Era a Floréncia, en el Teatre de la
Pérgola, l’endemá d'haver-s'hi celebrat el
tercer centenari de la mort de Shakespeare
amb una memorable representació del Reí
Lear. El teatre estava de gom a gom. El
doble atractiu de tractar-se de la represen­
tació de tota una concepció moderna i d’un
acte de beneficiéncia de guerra, varen dur
allá tot Floréncia, i ningú no va sortir-ne
defraudat. (...) Recordó crits de carrer,
clams de dolor i cants d’ocells, no sé ja
si en l’escena o en el públic i, sobretot,
recordó aquell formidable parlar eloqüent
del gran Marinetti, l'apóstol que parlava
enmig d'aquelles grans rialles, amb aquell
apiom mai igualat, que l¡ venia del seu
menyspreu per nosaltres.» I més endavant
afegeix: «Els homes de Cantiga intellígén-
cia havem de defensar-nos, havem de
defensar els nostres prejudicis de grave-
tat, d’estabilitat i d’ordre.»2 La citació és
prou extensa per a permetre entrellucar
('efervescencia marinettiana i aquelles va-
lors perdurables en l’art vigents al classi-
cisme, aquells «prejudicis» de qué parla
Aragay, estabilitat, gravetat i ordre, que
haurien de dominar el món artístic d’a-
quells anys. Els uns miraran al passat;
els altres, des de la instauració del «retorn
a l'ordre», a l'esdevenidor.

El ciima de crisi i de desconcert del pe-

ríode d'entreguerres s’acompanya d’un de-
sig d’estabilitat que facilita una vasta ins-
trospecció i la recuperado de les tradi-
cions nacionals, amb una particular aten-
ció peí classicisme, considerat com el mo- tici», revista que dirigía Mario Broglio i «Valori Plastici», les tres bésties negres
ment més tipie de la cultura italiana. La que aparegué per primera vegada el 15 de que porten al caos i a l’anarquia en l’art
revista «Valori Plastici» (1918-1921), la pin­ novembre de 1918, dotze dies després són el Dadaisme, el Constructivismo i el
tura metafísica de Giorgio De Chirico o de de l'armistici de Villa Giusti, en un am- segon Futurisme.
Carra i les exposicions del grup Novecento bient d’eufória entre els collaboradors.
El títol de «Valori Plastici» ja és un reclam
són els elements aglutinadors de la neces- Com ha assenyalat una estudiosa del tema,
sitat indubtable d’ordre, de raó i de clare- Fanette Roche, l’existéncia de la revista de retorn a les tradicions pictóriques, al
dat constructiva que planaria en el nou coincideix amb la més gran crisi económica bell ofici i al fet artesanal; adapta el con-
escenari cultural. i política que ha conegut Italia. També cepte jerárquic (valori) a la ¡dea de vo­
arriba en el moment en qué una bona part lums treballats, petris, expressius (plas­
Italia no és l’únic indret que viu aquesta deis artistes italians ja han fet una opera­ tici). Hom també ha assenyalat que pot
onada de neoclassicisme. També hi ha a do nostálgica; s'ha esberlat el món opti­ haver orientat el títol l’acceptació que tra­
Franca el Purisme d’Ozenfant i de Charles- mista i tecnocrátic deis anys deu, i per a ben en la societat italiana d'aquells anys
Edouard Jeanneret i l'aparició de la revista
«L'Esprit Nouveau» (1920-1924); el Neoplas-
ticisme holandés i el seu órgan de difusió,
«De Stijl» (1917-1931); el Suprematisme
aparegut a Rússia el 1915 entorn de la figu­
ra de Malevitx; la Nova Objectivitat a Ale-
manya. Són moviments, grups i tendéncies
que reclamen ordre i raó, els uns fent pre­
valer les valors d’ús i de funció, i els altres
el classicisme i l’antiavantguarda; mentre
que per a puristes, neoplasticistes i supre-
matistes calía instaurar un nou llenguatge,
fruit d’una nova metodología, per a d'altres
era necessária la simplificació estilística i
calía tornar a les regles de la perspectiva.
Natura
morta,
1943.
“VALORI PLASTICI» Un element
dramátic
s’afirma
Giorgio Morandi col-labora a «Valori Plas-*i en l’obra
del pintor
2. Josep Aragay, El nacionalisme de Varí, Publi- amb el
cacions de «La Revista», Barcelona, 1920, p. 21 gruix
i següents. matéric.

l obra de Berenson I els seus «valors tác-
tils». El número 4 de la revista, de 1921,
és totalment illustrat amb obres de Mo-
randi. L’aquarella Banyista (1918, collecció
privada, Milá) amb un tema poc freqüent
en ('artista, la figura femenina, sembla
evocar les Banyistes de Cézanne, amb una
forta tendencia arcaitzant i clássica, i s'as-
sembla a algunes de les obres reprodui’des
a la revista. La vida de Morandi transcorre
prácticament a Bolonya, on des del 1914
L’ALZINA Col-lecció dirigida per Joaquim Molas
.•■sjssssssíSSS
Natura Carra i De Pisls, que recreen una pintura
morta literaria que té com a escenari les grans
de gerros
sobre places italianes.
una taula,
aiguafort,
1931.
Esplendor EL S1LENCI DE LES COSES IMMÓBILS
de la llum
obtinguda A partir deis anys vint, Morandi inicia el
mitjanpant període de major maduresa artística. En
la franca
reserva una exposició celebrada el 1920, Morandi
de blanc ha vist directament les obres de Cézanne,
enmig i moltes de les seves pintures d'aleshores
de les
incisions. semblen un homenatge a l'admirat mestre.
La volumetria, la construcció austera que
es dona en una serie de natures mortes,
evidencien aquest Morandi cezanniá.
El període de reflexió es desenvolupa en
solitari; Morandi es reclou al seu estudi
envoltat deis objectes que sempre l'acom-
panyen i que són el pretext del seu treball
artístic.
La natura morta, que al segle XIX, en una
estratificació per generes, era considerada
dona classes de dibuix a Leseóla pública, un genere menor, amb Cézanne i els cu-
i manté contactes amb Chirico i Carra, de- bistes principalment, torna a prendre un
fensors de la denominada pintura metafí­ paper de primer ordre. Els treballs de
sica. La Natura morta (1918, Pinacoteca di Morandi se centren en el tema de les na­
Brera), d'un to daurat, on es destaca la tures mortes, i fins i tot els paisatges en
nitidesa deis objectes, el maniquí, el cilin­ prenen la identitat. Les ampolles de vidre,
dre, l'ampolla i la capsa rectangular, tots allargades i estilitzades, o acanalades i
suspesos en el buit, és inquietant, sorgida tornejades, les senzilles cafeteres de
d’un món mental. És el moment de la pin­ zenc, les gerres d'aigua, les petxines, els
tura metafísica de Morandi, diversa de la gots, les tasses de pisa, i també els pai­
deis seus companys de Ferrara, de Chirico, satges inanimats i els rams de flors, són
Pretén de recuperar per al lector actual
aquelles obres de la literatura catalana
que avui resulten prácticament introbables.
1. Els fruits saborosos Josep Camer
2. Tántal Miquel Llor
3. Prosa d’exili Josep Camer
4. Vilaniu Narcís Oller
De venda a
totes les llibreries.
edicions 62
el seu repertori de formes representades
una vegada i altra. Alió que captiva Mo-
randi no és la vessant descriptiva d’a-
quests objectes o deis paisatges, sino la
pintura, amb el color, la llum i la contra-
posició de plans com a fets pictórics en
ells mateixos. La complaenca de la pintura
per la pintura i en la pintura. Longhi diu
fins i tot que aquests motius, aquests ele­
ments, són únicament símbols necessaris
per a evitar l'abstracció absoluta.
Seria injust no referir-nos ais gravats mo-
randians, a l’excellent i nodrida obra grá­
fica, de la qual l’exposició ens ofereix una
mostra representativa a bastament. En més
d'una ocasió s'ha dit que Morandi és l’anti-
Rembrandt; fins i tot, que si haguéssim
d’establir una divisió fronterera, podríem
referir-nos a dues escoles, la del nord i la
del sud, essent Morandi ['instigador d’a-
questa darrera. La llum que en la pintura
modela els objectes, en el cas de les
incisions és aconseguida mitjancant un ex-
tremat domini técnic, i tot l'efecte es deu
a la potenciado que fa deis blancs, a les
planxes verges, enfront deis negres o deis
grisos. Les retícules que conformen les
zones d’un paisatge o les parts determi-
nades d’un objecte segueixen un ritme
d’entrellacat geométric calculat i donen
lloc a una trama precisa i nítida, tenint
en compte els espais reserváis per a l’ac-
ció deis ácids. A Paisatge gran (1936, Uffi-
zi) o a Natura morta de gerros sobre una
taula (1931, Uffizi), la corporeítat i la ¡Hu-
minació que provoquen els blancs —el
blanc del camí, de la casa i de l’espai en­
tre els arbres, al paisatge, i l’efecte en
positiu que prenen les ampolles del primer
terme, en relació amb les disposades en
segon pía, en el cas de la natura morta—
prenen un relleu extrem i innovador. El
1930, Morandi rebia el reconeixement com
a gravador obtenint la cátedra de gravat
de l’Académia de Belles Arts de Bolonya.
La fita de Morandi és la qualitat, una quali-
tat que provoca un gaudi i una delectanca
selectiva assolits per mitjá d'un joc de refi-
naments tonals. Les seves obres són, en
el significat literal deis mots still Ufe,
fragments de vida callada, quieta, encal­
mada, submergida en un silenci profund,
sense moviment, pero amb una intensifica-
ció vital i sensible.
La centralitat, l’equilibri, les harmonies de
les tonalitats suaus i matisades, la llum
com provinent de ('interior de les compo-
sicions, semblen recrear aquella atmosfera
de qualitats matisades que confereix un
escalf tendre a les obres d’un altre gran
mestre de les natures mortes, de Chardin,
tan admirat per Morandi.
Són forga significatives les obres de Mo­
randi deis anys 1929 i 1930. A l’exposició
h¡ ha dues natures mortes, luna d’una
collecció privada de Módena, i l'altra de
la Pinacoteca di Brera, ambdues executa-
des el 1929. Les formes hi són pura ma­
teria mental que es transforma en una
Pintura corpória i oberta al tonalisme més
refinat.
Paisatge
gran,
detall,
1936.
Detall en
el qual és
visible la
qualitat
del traq
ferm de
les trames
de les
incisions.
Paisatge
gran,
aiguafort,
1936.
superficies, fins i tot peí replegament de
les formes i per la seva fusió, i en qué
hi ha un fort empastament. Rafael Benet
ens parla amb entusiasme d’aquest deix
de delectanca pastosa i densa.3
Giorgio Morandi (1890-1964) ha estat un
isolat, un matemátic de la bellesa pictórica,
un gravador de trac ferm, un deis artistes
més refinats deis jocs d'ombra i un avan-
<?at en molts episodis de l’art contempo-
rani. Avui, en qué es produeix un ambient
favorable al plaer sensible que desvetlla
l’art nodrit d’efectes intimistes, la comme-
moració del vinté aniversari de la mort de
Morandi no hauria pogut trobar una forma
Els anys quaranta, Morandi sembla subs­ més escaient que la recomanació de mirar
tituir les tasses, les ampolles, que durant atentament, pausadament, el seu llegat ar-
anys l’han acompanyat, per les formes en- tístic. Més que més, quan ens és servit
voltants i asimétriques, orgániques, d’un dins un ambient acurat, excellent.
altre objecte inanimat, les petxines. La
seva presencia a la natura morta sembla MERCÉ VIDAL
aparellada a moments d’intensa dramatit-
zació formal, en qué Linteres de l’artista
passa per la recerca de noves solucions 3. Rafael Benet, amb Jorge Benet Aurell: His­
toria de la pintura moderna. El simbolismo, Ome­
compositives i noves vibracions de les ga, Barcelona, 1953, p. 200.
^Per continuar la seva tasca al nivell que el temps nou ha
d’exigir-li, SERRADOR necessita més lectors.
Perqué pugui fer millor i més completament el servei
que sempre ha pretés de fer,
ajudeu-la a arribar a 20.000 subscriptors! .
 per comemcar
AMB CATALIIWA
AOMÉS CAL AJUSTAR
I.AATEM
 U A..
■ o
—r
Qué comenQa I qué acaba amb el Cyrano
de Josep M. Flotats?
senzillament un actor
L’éxit obtingut per Josep M. Flotats
arran de l'estrena de Cyrano de Ber-
gerac ha marcat una fita en la historia
del nostre teatre contemporani. No so-
lament la crítica s’ha mostrat estranya-
ment unánime en judicar la seva inter-
pretació, sino que el públic, formant
llargues cues davant la taquilla del tea­
tre Poliorama, ha rubricat aquesta una-
nimitat.
Flotats havia mostrat ja la qualitat del
seu treball quan va estrenar Una jor­
nada particular d’Ettore Scola, al Tea­
tre Condal, la temporada passada. Pero
aquesta magnífica conj unció entre ac­
tor i personatge només s’ha produít ara,
amb l’heroi de Rostand i sota la direc-
ció de Maurizio Scaparro, el qual ha
evitat qualsevol temptació manierista
i ha fet que les línies mestres del dra­
ma ressaltessin amb tot el vigor.
Arran d’aquest Cyrano hom ha invocat
la mitología del nostre teatre, una mi­
tología local pero encara viva i opera­
tiva; hom ha recordat els noms d'Énric
Borras i de Margarida Xirgu per empla-
?ar el fenomen Flotats en la seva justa
consideració. És aquesta ITiora de des-
cobrir Josep M. Flotats? De fet, el nos­
tre actor havia treballat ja a Barcelona
abans de presentar-se amb l’obra d’Etto­
re Scola; el seu ascens dins el teatre
francés no féu oblidar mai a Flotats
Josep M. Flotats
per Xavier Fábregas
La seva trajectoria és un constant avanpar
vers la llibertat.
l’existéncia de la ciutat i del país on
s’havia iniciat en els afers de Talia.
Flotats, l’havíem pogut veure a La vida
d’Eduard II de Marlowe, en versió de
Brecht, al Teatre Lliure. I, més enda-
vant, amb la Comédie Frangaise, al Tea­
tre del Liceu, interpretant el Dom Juan
de Moliere. Malgrat aixó, pero, no- hi
ha cap dubte que amb' Cyrano la figura
del nostre actor ha adquirit una nova
dimensió.
Hom s’ha preguntat amb cert neguit si
Flotats continuará la seva carrera entre
nosaltres o emigrará novament. La pre­
gunta sembla baldera. El president Pu­
jol ha brindat per la continui’tat del
treball de l’artista entre nosaltres. Flo­
tats, pero, és un home prou independent
per a no confondre fidelitat amb reclu-
sió: la seva trajectoria és un constant
avanzar cap a la llibertat.
Els inicis de Flotats van ésser durs.
Ja és coneguda la seva participació a
l'Agrupació Dramática de Barcelona, en
un moment en qué el teatre catalá era
encalgat pels organismes oficiáis i no
hi havia més sortida que la d’un ama-
teurisme digne, pero amateurisme al
capdavall. Grácies a una beca que li
concedí l'Institut Francés, Flotats va po­
der ingressar al Centre Dramátic d’Es-
trasburg, una de les escoles més impor-
tants a l’Europa deis anys seixanta.
—La base de l’ensenyament a Estras-
burg era el métode Stanislavski —em
diu Josep M. Flotats—. Feia poc que
Estrasburg havia obert les portes i ha­
via pres com a model l’Old Vic School
de Londres. Era un centre de formació

extraordinari. A Polonia, a Txecoslová-
quia, potser hi havia escoles semblants
en les quals la tradició era sentida com
una realitat viva, en transformació.
Pero pensó que Estrasburg ha estat
l’únic centre de l’Europa occidental on
aixó succeía.
Els principis van ésser durs. Un cop
acabats els estudis a Estrasburg, Flotats
va ingressar a la companyia de post-
graduats que recorrien els pobles i els
poblets d’Alsácia. Calia carregar i des-
carregar els decoráis, instal-lar focus,
plantar l’escenografia, portar el teatre
ais llocs on no arribaven les compa-
nyies que es movien en nivells de més
prestigi; a les aules de les escoles on
a vegades el fum de l’estufa et feia
plorar els ulls i obligava a obrir la fines-
tra sobre un paisatge cobert de neu. En
aqüestes condicions —som a l’any 1964—■
Flotats interpreta el repertori més acre-
ditat dins la seva exigencia de profes-
sional: Georges Dandin de Moliere, Mil
francs de recompensa de Victor Hugo,
L’amansiment de l'harpia de Shakes­
peare, Orestes de Corneille, Sis perso-
natges a la recerca d'autor de Piran-
dello.
L'HOME I EL PERSONATGE
Al camerino que Josep M. Flotats ocupa
al teatre Poliorama, tot un pany de pa-
ret és recobert de miralls. Al davant,
els rams de flors —hi abunden les roses
d’un vermell fose— han estat col-locats
en recipients improvisats. En un extrem
d’un prestatge, gairebé inadvertit, hi ha
un ñas postís. No sé si és el ñas de
Cyrano o senzillament un ñas que va
aspirar a ésser-ho i s'ha quedat, com
els personatges de Pirandello, en cerca
d’actor.
Josep M. Flotats rememora el que han
estat les diverses etapes de la seva car­
«Concebo
el teatre
com un
servei
públic.»
rera, les paradoxes que ha viscut; la
seva anada a Avinyó —aixó era abans
d’obtenir la beca per a estudiar a Es­
trasburg, quan tot just havia fet les
primeres aparicions a l’escenari for-
mant part de l’Agrupació Dramática de
Barcelona—, en qué assistí a un aplec
de joves. Allá va veure treballar Jean
Vilar i Gérard Philipe i va comprendre
que ésser actor és un ofici: com el de
l'advocat, com el de l’arquitecte. Un ofi­
ci amb un sentit «social». En aquella
ocasió va correr al costat de María Ca­
sares per tal de demanar-li un autógraf
a la fi d’una representació. I no li va
passar peí cap que deu anys després,
allá mateix, al pati del Palau deis Pa­
pes, donaría la réplica a l'actriu, pro-
tagonistes tots dos d’un mateix espec-
tacle.
Des que ha tornat a Catalunya, Josep M.
Flotats ha interpretat dos personatges:
el Gabriele d’Una jornada particular,
un intellectual tímid i introvertit pero
alhora apassionat i insubornable, i el
Cyrano de Rostand. Ell ha escollit les
obres i, en conseqüéncia, els protago-
nistes.
En observar-lo com s’expressa amb una
precisió cartesiana, pero alhora amb
una fe i un entusiasme inesgotables en-
vers el seu ofici, jo em demano quina
relació hi ha entre aquest home lluita-
dor i idealista i els personatges de Scola
i de Rostand que ha escollit per tal de
consumar el seu retorn ais orígens.
El text de Cyrano de Bergerac, que com
el de tantes obres que ens han pervin-
gut de segles precedents té una durada
molt superior al que permeten els cos-
tums deis nostres dies, ha estat reduit
tot accentuant el vessant revoltat del
personatge. Cyrano, com Flotats, és un
home fidel i un home rebel: fidel en
alió que el relaciona a la col-lectivitat,
rebel en l’individual. Pero un i altre
tret s’harmonitzen sense confondre’s
mai si considerem de manera global
l’actitud davant la vida.
Flotats, quan va acabar d’estudiar al
Centre Dramátic d’Estrasburg, va esco-
llir dos personatges per tal de fer els
exercicis de final de carrera: el Loren-
zaccio de Musset i el Lucky de Tot es-
perant Godot de Beckett.
—Vaig teñir un premi per la interpre-
tació de Lorenzaccio. En canvi, amb el
Lucky, no el vaig teñir, em vaig equi­
vocar. Potser per aixó, al cap deis anys,
vaig tornar a plantejar-me l’obra de
Beckett i vaig portar-la al Festival
d’Avinyó.
La llista deis personatges amplia el ter-
reny de la meva reflexió: Lorenzaccio,
Lucky, Gabriele, Cyrano. Podriem afe-
gir-hi també el protagonista d'Une dróle
de vie de Brian Clark, que Flotats va
estrenar el 1980 al Théátre Antoine i
per la interpretació del qual obtingué
el Premi de la Crítica. Flotats, en aquell
moment, podía acceptar o rebutjar qual-
sevol oferta. Sens dubte la interpreta­
ció d'Une dróle de vie, on encarnava
un home que, després de sofrir un ac-
cident, esdevé paralític sense possibili-
tat de recuperació, el duia a desafiar
una d’aquestes situacions límit on els
estímuls conflueixen sobre l’individu en
un doble sentit: viure o morir, lluitar
o renunciar, fins i tot en el cas que la
renúncia comporti la més dura i més
trágica de les lluites.
Flotats va decidir deixar la companyia
d’Estrasburg i es plantá a París sense
més bagatge que la seva maleta. Una
familia coneguda li cedeix una chambre
de bonne i comenpa a trucar portes.
Fa de figurant en alguna pel-lícula. Surt
d’esquitllentes a la televisió. A la fi,
amb un grup d’amics corre l’aventura
de muntar al Théátre des Arts Petit
Malcolm contra els eunucs de David
Halliwell. És l’any 1966 i encara dura
el boom del teatre anglés. L’obra ser-
veix perqué una cinquantena de profes-
sionals vagin a veure el treball d’un
grup d’actors joves. Pero no s'hi acosta
ningú més; ni tan sois un crític per
deixar-ne constáncia a la premsa.
—Un vespre, en acabar la representació
—em diu Flotats— Georges Wilson va
entrar al camerino i em demaná que
l’anés a veure l’endemá al TNP, al Pa­
lau de Chaillot. Penetrar en aquell re-
cinte on hi havia el record de tantes
ombres filustres, em va produir una
gran emoció. Wilson em va rebre de
seguida, coneixia el meu treball a Es­
trasburg i em manifestá que li havia
plagut la meva interpretació a l’obra
de Halliwell. «Teniu», em digué, «aquí
hi ha El rei Lear, us ofereixo el paper
d’Edgar. Disposeu de quaranta vuit ho-
res per donar-me una resposta. Si us
en sortiu, inicieu la vostra carrera, pero
si ho feu malament, us ensorreu».
Josep M. Flotáis se’n va anar amb l’o­
bra sota el brap. Va intentar de llegir-la
una vegada i altra. No entenia res.
—Vaig desaprendre de llegir —conti­
nua—, era incapap de desxifrar el sen-
tit de les paraules, estava com esta-
bornit. Al cap de dos dies em vaig pre­
sentar al TNP per a dir a Georges Wil-
son que no podia acceptar, que m’era
impossible. Li vaig allargar el text per
retornar-l’hi. Wilson em digué: «Accep-
teu?» Jo anava a respondre que no,
que no m’hi veia amb cor, pero una
veu que no era la meva s'imposá, em
sortí de dintre, i formula de manera
rotunda: «Evidentment, sí.» Wilson
m’abraqá tot exclamant: «Sabia que
acceptaríeu.»
Lucky, Lorenzaccio, Gabriele, Cyrano...
i ara Edgar. Personatges que contem­
plen l’abisme de l’existéncia i s’hi sub-
mergeixen. Flotáis, un home que inter­
preta i que s'interpreta. Em sembla
sentir l’eco de Shakespeare quan, a
El reí Lear, posa precisament en boca
d’Edgar les paraules que poden resu­
mir el sentit de la tragedia: «Els ho-
mes han de sofrir la seva partida com
la seva arribada aquí baix: el secret
és d’estar a punt.»
LLIBERTAT I COLLECTIVITAT
Flotáis va viure l’esclat del maig del 68
al carrer. Anant d’una banda a l’altra.
—Volia estar a tot arreu. Les reunions
convocades pels professionals de l’es-
pectacle no van servir per a res. Si vaig
anar-hi alguna vegada fou per riure-
me’n. Els assistents s’entretenien es-
tructurant el «després». Mentre discu-
tien s’anaven creant ja petits grups
d’interessos. I el maig del 68 era Paire,
la llibertat, estava fora.
Els dies d'eufória van ésser comptats.
—Quan es va acabar, es va acabar.
Després la dreta ha recuperat molt del
68, no ha tingut altra alternativa, i aixó
ens ha fet avanqar.
Flotats havia realitzat diverses tempo-
rades amb el TNP. Havia tingut una
papereta difícil. El TNP havia de lluitar
contra la imatge d’ell mateix, la imatge
encunyada per Jean Vilar.
—Per a mi, Georges Wilson ha estat un
mestre —continua Flotats—, i jo tiñe
del teatre un concepte que és el del
TNP; és a dir, concebo el teatre com
un servei públic, és tal com m’han en-
senyat a entendre’l. Pot anar del Bolshoi
al darrer experiment de la dansa con-
temporánia, de Racine, tan tradicional
com es vulgui, pero sense pols, a les
ultimes troballes de l’avantguarda. Els
francesos tenen sort de teñir la Comé-
die i de poder-la criticar. El públic co-
neix els seus clássics, i Factor té una
Plataforma des de la qual picar-li l’ullet.
Comento a Flotats que la nostra tradi-
ció és molt reduida, pero que tanmateix
existeix. Que cal que ens la replante-
gem, que en trobem interpretacions
contemporánies.
—Cyrano de Bergerac pot passar a for­
mar part, també, de la nostra tradició.
Fins i tot de la nostra tradició litera­
ria. Una traducció com la que ha fet
Xavier Bru de Sala fa que l’obra de
Rostand pugui incorporar-se al nostre
repertori.
El novembre del 68 Flotats abandona
el TNP.
—Em van oferir un paper al Théátre
de la Ville, que era a punt d'obrir les
portes, remodelat a fons. Per a mi és
important un bon text, la possibilitat
d’entrar en el món d’un poeta. El maig
del 68 havia quedat enrera i jo, en tant
que intérpret, havia de fer el meu ofici,
havia d’ésser un solista, el millor pos-
sible, enfront la partitura que em pro-
posaven.
Com a primer actor del Théátre de la
Ville, Josep M. Flotats assoleix la con-
sideració de monstre sagrat. Si més no
vist a distancia. Obté els máxims reco-
neixements que un país tan jerarquit-
zat com Franqa ofereix ais comptats
mortals que han arribat al capdamunt
de llur professió. Li és concedit el Pre­
mi Gérard Philipe, el Festival d'Avinyó
el rep com a protagonista de les noves
produccions. Edip reí de Sófocles, Pi-
zarro i el sol de Peter Shaffer i, sobre-
tot, La guerra de Troia no s’esdevindrá
de Jean Giraudoux marquen alguns
deis moments culminants de la seva
actuació. Amb l’obra de Giraudoux, el
nom de Flotats es converteix en un ré-
«Una
traducció
com la
que ha fet
Xavier
Bru
de Sala
fa que
l’obra de
Rostand
pugui
incorpo-
rar-se al
nostre
repertori.»
tol lluminós que es passeja des deis
carrers de Moscou fins al Broadway no-
vaiorqués.
Mentre recorda aquella successió d'é-
xits, a mi em toma una imatge de Jo­
sep M. Flotats que és ben semblant a
la d’ara: la d’un home sensible, cons-
cient del camí que ha recorregut pero
pendent, amb una tensió mal contingu-
da, del próxim pas. Fou en el moment
de la seva carrera que ara evoca quan,
un matí, Josep M. Flotats em va venir
a veure a l'Institut del Teatre de Bar­
celona.
—Vull tornar a Catalunya per treballar-
hi. Quines possibilitats hi ha?
La meva exposició del panorama barce-
loní va ésser forqa breu i em pensó que
objectiva. L’únic escenari capaq d'aco-
llir Flotats en aquell moment era el del
Teatre Capsa. Pau Garsaball, actor i
empresari, hi estava acorralat, asfixiat
per la censura, desemparat económi-
cament. Van teñir una conversa i con-
vingueren que no hi havia les condi-
cions mínimes per a temptar l’aventura.
Flotats es va haver de resignar ais seus
éxits, els éxits que ara intenta d'orde-
nar cronológicament: Els posseits de
Camus, sobre la novel-la de Dostoievski,
El Cid de Corneille, Llarg viatge envers
la nit d'O’Neil... Després van venir La
creado del món i altres negocis de
Miller, Otello de Shakespeare, Els ban-
dits de Schiller, etc. Va caldre esperar
el mes de maig de 1978 perqué po-
gués venir a Barcelona, incorporat a
la companyia del Teatre Lliure, a fer
VEduard II sota direcció de Lluís Pas-
qual; Eduard II, un rei de mena com-

plexa, atemorida i sofridora que només
podía tornar a viure dins la pell, els
nervis i el batee d’un gran actor.
El monarca de Marlowe, tal com ens
recorda Lluís Pasqual al text que va
escriure per al programa, «va pastant
la seva propia historia mogut per la
roda que, paradoxalment, fa moure ell
mateix».
EL «PURA SANG» I LA BRIDA
Josep M. Flotats, a mesura que parla,
va mostrant de manera més nítida la
seva personalitat arrabassada, vehe-
ment. Pensó en el símil de la roda que
Lluís Pasqual va escollir per a descriure
l’entrellat de l’Eduard II marlowiá. La
vida de Flotats, com. la de tants homes,
potser no és una roda, pero sí una es­
piral el solé de la qual, cada cop més
profund, segueix unes inflexions suc-
cessives.
Flotats deixa la trajectória modesta
pero noble de l’Agrupació Dramática
de Barcelona per saltar a Estrasburg.
Un cop allí, acabats els estudis i amb
la companyia deis joves postgraduats,
rebutja una sendera llarga potser pero
ben definida i desembarca a París sense
més companyia que una maleta. El TNP
fa madurar Factor i el porta a ocupar
el primer lloc al Théátre de la Ville.
Pero allá, un cop cobert amb totes les
purpurines imaginables, Flotats dona
estrebada i inicia un nou camí.
—Les temporades se suceden les unes
a les altres, les condicions per a treba-
llar eren óptimes i estávem contents
deis resultats. Pero em faltava aire.
L’actor parisenc decideix no renovar el
GELATINA MARTIGNOLE.. .aliment poderos fet de carn
El Cyrano
no pot
ésser,
no pot
haver
estat una
«almolna».
contráete i s’enrola a Le Tretaux de
France, una companyia ambulant que
fa la volta al país amb una tenda de
circ. Així interpreta Dom Juan de Mo­
liere, a una pila de ciutats que mai no
hauria visitat si no s’hagués mogut deis
escenaris convencionals.
—Un cop acabada la volta vaig decidir
de seguir dins 1'empresa privada. Vaig
ingressar a la companyia de Jean Louis
Barrault per tal d’interpretar el Zadig
de Voltaire. Treballar amb Barrault va
ésser per a mi una gran experiencia.
Aixó es va escaure l’hivern de 1979, que
a París fou un hivern molt fred. La gent
feia llargues cues davant el teatre, i
Barrault, embolicat amb una bufanda
i amb el seu etern aire d’adolescent,
sortia a repartir café.
Després de Zadig arribem a Une dróle
de vie, que ja hem esmentat més amunt:
—Som al 1981...
—Sí, el 1981 va venir l'ingrés a la Co­
media Francesa.
Flotats ha estat l’únic actor estranger
que ha entrat a la Comedia Francesa
per la porta gran. Al sancta sanctorum
del classicisme, Flotats va teñir ocasió
d’interpretar-hi alguns deis protagonis-
tes més acreditats de la tradició dramá­
tica gal-la, tot respectant les formes im-
posades per la casa, pero alhora reno-
vant-les. La llista de les estrenes és
prou il-lustrativa: Sertorius de Corneille,
Andromaque de Racine, Els capricis de
Marianna de Musset, Dom Juan de Mo­
liere, Intermezzo de Jean Giraudoux,
La segona sorpresa de l'amor de Ma-
rivaux.
i de gallina
Durant aquest període, el llavors con-
seller de cultura de la Generalitat, Max
Cahner, inicia una pertinaq persecució
de Josep M. Flotats. Hom es disposa a
reivindicar per a la gloria local els dots
i la fama del fill que ha triomfat a Fes-
tranger i s’hi ha fet il-lustre. La Come­
dia Francesa es trasllada a Barcelona.
Flotats sembla definitivament coronat
de llorer. La satisfacció deis seus com-
patriotes catalans, sobretot deis que
pertanyen a la classe política, queda
assadollada. Pero altre cop el «pura
sang» dona estrebada i es desfá de la
brida. La flama del rebel es resisteix
a consumir-se dins el braser daurat del
funcionan. Flotats se sent lligat de peus
i mans, encarrilat, programat, i Fan-
goixa que aixó li provoca és més forta
que qualsevol altra consideració. Veient
com parla davant meu de l’ofici de Fac­
tor, de l’esclat del maig del 68, del goig
de triar un personatge i encarnar-lo, em
sembla comprendre el secret d’aquest
home que és un secret transparent com
ho són sempre els deis artistes.
Veig el noi que deixa Estrasburg. Que
abandona el Théátre de la Ville, a tocar
del Sena, per comentar a rodar sota la
lona d’un circ vers ciutats aparentment
insignificants. Que s'acomiada de la Co­
media Francesa amb un «a reveure» tan
solemnial com burleta, un fet encara
inédit en els annals d’aquella casa.
A Barcelona, Josep M. Flotats comenta
el 1984 una nova navegació. L’actor, tan-
cat en la capsa de nacre d’una institució
trisecular, ha de resoldre ara problemes
financers engavanyosos. Ha de fer visi­
tes. Ha de perdre temps en avantsales
absurdes, seure davant la taula deis
despatxos més importants, inclinar el
tors, reclamar alió que li han promés
i que després li escatimen o fins i tot
li neguen. Només la seva tenacitat, i la
seva il-Iusió, el priven de desconcertar­
se. Estrena Una jornada particular.
I després de noves promeses, de noves
batalles, de noves esperes, com si li
deixessin caure una almoina que no es
mereix, Cyrano de Bergerac.
De la decepció actual, Josep M. Flotats
a penes en parla. Pero la hi endevino.
Ara bé, més enllá deis interessos deis
polítics, Factor troba unes compensa-
cions que ells no poden entendre: la
feina al costat d’uns actors joves que
el consideren llur mestre i llur com-
pany, l’entusiasme i Femoció d’un pú-
blic que omple el teatre cada dia.
XAVIER FABREGAS
(Fotos: Barceló.)
(sense greix)
 Cyrano es diu Elotats
per Joaquim Vilá i Folch
CYRANO DE BERGERAC d'Edmond Ros-
tand. Versió catalana de Xavier Bru de
Sala. Companyia de Josep M. Flotats: An-
dreu Benito, Lloll Bertrán, Fanny Bulló,
Rosa Cadafalch, Pep Cruz, Josep M. Flo­
tats, Abel Folk, Jordi Godall, Norbert Ibero,
Ramón Madaula, Pep Martínez, Óscar Mo­
lina, Víctor Pi, Pep Pía, Pep Planas, Mingo
Ráfols, Dolors Rossinyol, Caries Sabater
i Jaume Valls. Escenografía: Josef Svo-
boda i Roberto Francia. Vestuari: Pierre
Albert. Música: Giancarlo Chiaramelio. Di­
recció: Maurizio Scaparro. Teatre Polio-
rama, Teatre Catalá de la Comedia, Barce­
lona, 3 de febrer.
Ignoro les raons per les quals Josep M.
Flotats ha triat de muntar Cyrano de Ber-
gerac. Sembla, pero, que el personatge de
Rostand reflecteixi l’estat d’ánim de Tactor
catalá. Estimat i respectat a Franga, tria
de tornar al seu país •—animat, possible-
ment,.per les promeses de la classe polí­
tica— i es troba amb una pressió en el
món teatral que és molt a prop de Fam-
bient que envolta Cyrano. La gent neces-
sita Cyrano perqué té la llengua esmolada,
perqué sap escriure, perqué sap lluitar.
Pero és lleig i es fa antipátic. Al teatre
de casa nostra també cal un Cyrano que
sápiga fer versos i faci anar Tespasa. Pero
Flotats ve a torbar Tharmonia i l'equilibri
de les subvencions, passa peí davant de
molts d’altres que creuen que es mereixen
més, és criticat i envejat peí tráete que
se li fa, els companys de professió li fan
una cara quan hi són al davant i una altra
quan es gira d’esquena. I, com a resposta,
Flotats fa, lúcidament, un Cyrano que és
perfectament conscient de la seva situació.
Amb tot, Flotats no té tanta paciéncia com
el de Bergerac i no anirá cada dia, any rera
any, de visita al convent, sino que ho en-
gegará tot a dida i marxará decidit a Ten­
ca!? de la lluna. D’una lluna més ben d¡-
bulxada en terres franceses i no tan boi-
rosa com aquí, que tan sovint s’esmuny
com canvia d’aspecte.
Potser és per tot aixó, per aquesta mena
de parallelisme entre les accions de Cy­
rano ¡ les de Flotats, que el personatge
central d’aquest muntatge és tan creíble.
Pensó que és molt difícil de trobar la veri-
tat de Cyrano. De seguida, qualsevol intent
cau en la caricatura I es desfá sense con­
sistencia. És difícil de trobar el límit just
de cada situació. I aquest muntatge del
Cyrano de Flotats i Scaparro és un exem-
ple modélic d’equilibri. No hi falta ni hi
sobra res, cada un deis elements té el seu
sentit i la seva funció. Sembla que Sca­
parro s’hagi acostat al text i n’hagi volgut
conservar la manufactura artesanal i, tan
acostumat com está al tráete carnavalesc
—no és en va que ha estat l’animador del
carnaval de Venécia—, ha desmuntat aques­
ta estructura per tal de centrar el perso­
natge en una cruílla més rica i suggeri-
dora: la dualitat de la festa i la solitud;
la dualitat de l’esclat lluminós del foc d’ar-
tifici i la veritat nua i ennegrida de la canya
cremada. Així, dones, tant Flotats com Sca­
parro han construít un Cyrano pie de veri­
tat, profundament huma, amb un ñas pru-
dent, lluny de la máscara. I en aquest es­
quema ha recolzat tot el treball interpre-
tatiu. No hi ha recitat ampullós, ni gesticu-
lació engavanyadora, ni joc romántic; hi ha,
simplement, humanitat. Tant Scaparro com
Flotats han volgut fugir de clixés establerts
i s’han inclinat cap a una visió activa del
personatge, més a prop d’un to deslliurada-
ment anarquista, de fondes reminiscéncies
a casa nostra, d’actitud de «tornada de
tot», sense dubtes ni pors. No hi fa res
que el director faci desaparéixer l'última
paraula del text, que faci dir el monóleg
deis cadets al capitá; tot és en funció
d’anar més enllá i de trobar un punt que
sobrepassi el to deliberadament humá i li
doni una nova dimensió. D’un text «pom-
píer» —com ell mateix el qualifica—, Sca­
parro en fará un espectacle ben actual,
que ens servirá per a reflectir, una vegada
més, el nostre món.
Per a jugar a fons sense amagar les cartes,
tot el muntatge recolza en una escenogra­
fía mínima. La fusta és el material utilitzat
per Svoboda, la fusta clara que retalla els
elements i els personatges, que juguen a
contraclaror sobre el fons de cortina negra
o del fose de llum. Així són Tactor i la
seva paraula els que passen a ocupar un
primeríssim pía. Una paraula que sona flui-
dament, amb una normalitat extrema.
Aquesta em sembla la millor virtut '•—a
manca de poder fer una análisi més detln-
guda— de la versió catalana de Bru de
Sala. Sona bé i ¡'espectador no hi troba
entrebanes que dificultin la comprensió.
Tot plegat resumit en una inabastable
lluna de fusta. (Foto: Barceló.)
Hom sent els versos amb tota naturalltat
i no hi troba paraules forqades. El discurs
roda planerament i vehicula l'entesa deis
conceptes emprats.
Josep M. Flotats ha format la seva com­
panyia amb un grup d'actors joveníssims.
Potser ell mateix és el més vell de tots.
Hi trobem un ampli ventall de procedén-
cies: actors d’una variada experiencia en
grups comarcáis, que porten al darrera un
riquíssim bagatge de realitzacions; actors
que fa ben poc que han sortit de l’lnstitut
del Teatre; actors que ens són del tot des-
coneguts. I, tanmateix, tota aquesta diver-
sitat se’ns presenta del tot homogénia,
amb la veu segura i la dicció clara, amb
gestos i moviments harmónics, sense fa­
lles. I, enmig, un Flotats humil i senzill que
sap reflectir totes les intervencions deis
altres, pero que no les tapa ni les enter-
boleix. Rosaura troba en Rosa Cadafalch
la veu i la figura de la serena ingenuítat
I de ¡’apassionament encomanadís. Ramón
Madaula fa un Cristiá que entén i suporta
la seva limitació i que enriqueix de mica
en mica el seu personatge a través de la
representació. Ragueneau troba en Pep
Cruz I’intérpret ideal i Jaume Valls dona
al seu comte De Guixe aquell punt inquie-
tant que l’obra demana.
És per tot aixd que el muntatge, bellíssim,
d’aquest Cyrano pot esdevenir un símbol:
el parallelisme Flotats/Cyrano; el muntat­
ge entre la solitud i la festa; el desig
d’agafar la lluna; la dimensió humana del
vers; el joc de la mort del Cyrano/Flotats
que, en Fagonia, pregunta a Ragueneau qué
fa i troba una contesta plena de ressonán-
cies en dir-li que encén el lluros en el tea­
tre de Moliére... Tot plegat resumit i sin-
tetitzat en aquesta ¡luna de fusta, inabas-
table, que s'enlaira cap a la tramóla I que
dona al muntatge —en menjar-se el final
del text de Rostand— el sentit de trans-
cendéncia que l'arrodoneix.

la caneó, un genere sense crítica?
Molts homes de lletres d’arreu
del món, i també del nostre
país —pensó, per exemple, en
Riba o en Ferrater—, han sabut
combinar amb eficacia la crea-
ció literaria i una tasca teórico-
crítica dalló més sólida i exi-
gent, sense que ningú se n'hagi
fet creus. Aquest és un fet nor­
mal, car un poeta o un novel-
lista basteixen la seva obra so­
bre unes conviccions estétiques
que, un cop assumides, han de
ser capacos de racionalizar i,
si cal, defensar públicament. Si
acceptem d’entrada que ningú
no és dipositari de la veritat
absoluta, l’enfrontament civilit-
zat entre posicions més o
Jaume Cabré
LLIBRE
DE PRELUDIS
Un llibre d’históries curtes, on Jaume Cabré
confirma la seva maduresa narrativa.
© [°wfe©°fes <°few©
menys antagóniques ajudará,
aleshores, a crear caliu, evitará
l’atrófia muscular deis generes
literaris i els fará evolucionar
i posar-se al dia.
Pero la caneó, ai las, sembla
que és tot un altre món, i el
fet que un autor i intérpret de
cancons —cosa que el qui subs-
criu, amb totes les seves limi-
tacions, té consciencia de ser—
gosi emetre judiéis i valora-
cions critiques sobre el tema
a través de les pagines d’una
revista pot provocar fácilment
incomoditat, malfiances i arru-
faments de ñas. I aixó, malaura-
dament, em sembla un fenomen
propi d’un camp creatiu encara
lluny de la seva consolidació
al nostre país.
Encara avui la cangó catalana
és considerada com un apéndix,
més o menys tolerable, de la
poesia en els sectors cultura-
listes i de la música en els sec­
tors pro-espectacle. Cal fer un
considerable esforg per modifi­
car aquest estat de coses i
pensar que, així com el cinema
participa d'elements teatrals i
fotografíes, pero ha arribat a
regir-se per liéis independents
i a viure la seva vida, així la
caneó ha d'aprendre a prescin­
dir de complexos i tuteles i a
volar amb les seves própies
ales. Els textos i les melodies
de cangons tenen, evidentment,
limitacions que no coneixen ni
la poesia escrita ni la música
«tot court», pero també obren
noves perspectives: el ritme
accentual i la rima consonant,
per posar un exemple, són re­
cursos que potencien enorme-
ment l'efectivitat en passar a
través d’unes cordes vocals.
Escolteu Brassens, Ferré o
Béart i veureu qué vull dir.
Tanmateix, perqué la cangó ca­
talana assumeixi la seva reali-
tat independent i trobi de debo
el seu lloc en la tradició euro­
pea que l’ha feta possible
—sense renegar altres influen­
cies: si la cangó és paraula
cantada, el rock és cangó— cal
de totes totes que siguí ca-
pag de segregar la seva propia
crítica. I fins ara, diguem-ho
ciar, no ha existit a casa nostra
una auténtica crítica de cangó.
Naturalment, si no és que con­
sideren! com a crítica les re-
bentades gratuí'tes, les descrip-
cions amorfes i impersonals o
els elogis de tendéncia hagio-
gráfica o sacralitzadora. Tan
errónia em sembla l’actitud de
qui opina «pus canta en catalá,
Déu ¡i don Gloria» com la d'a-
quell qui identifica cangó amb
resistencialisme i, en nom d’una
modernitat mal entesa i pitjor
pai'da, vol dur al clot a corre-
cuita, com si li fes nosa, una
manifestació artística que ha
acompanyat la Humanitat al
llarg de tota la seva existéncia
i que, en el nostre cas, a més
d'un important mitjá expressiu,
és una eina de primer ordre per
al redregament lingüístic.
Cal, per tant, crear la crítica.
I fer-ho mentre encara tinguem
cangó —com abans he dit, hi
ha més de quatre interessats
a soterrar-la abans d'hora. De
fet, els mateixos cantants po-
dem exercir aquesta tasca a
molt diversos nivells. Pero, per
aconseguir-ho, cal obrir ulls i
orelles i conéixer a fons el que
s’esdevé al nostre voltant, fins
i tot alió que, a causa de la
«lógica de mercat», rarament
arriba al nostre país. I, del que
coneguem, n’assimilarem el més
válid, alió que ens pugui enri-
quir i no estigui en contradic-
ció amb la nostra personalitat.
Atenció, pero! Aixó no vol pas
dir deixar-nos assimilar nos­
altres. No limitar-se a la qon-
templado del propi melic no
és sinónim de correr picant de
mans darrera la primera tonada ,
que sentim.
La cangó treballa amb un fang
molt determinat, fet de mots,
sons i, fins i tot, gestualitat.
Si aconseguim dominar les liéis
combinatóries d'aquests ele-
ments, podrem arribar a bastir
un corpus teóric, amb un lien-
guatge específic que ens per-
meti discutir sobre cangó, pres-
cindint de tópics i sense absur­
des pors a la controvérsia, sem-
pre fructífera. Demostrarem
que la cangó és un genere mo-
dern —a causa, precisament,
de la seva atemporalitat— si,
d’entrada, hi creiem, com a ve-
hicle viu i útil, pero també si
li exigim, amb coneixement de
causa, tot el que pugui donar
de si. Aquesta, a més de la
purament divulgativa, será la
meva feina constant i quotidia-
na. Si me n arribo a sortir o no, '
és el temps qui ho ha de dir.
MIQUEL PUJADÓ
 un film íbra de serie
Permeteu-me que des d’aquí aconselli que
ningú no es perdí Amadeus, el darrer film
de! director txec Milos Forman, del qual
cal recordar Els amors d'una rossa i Ball
de bombers, fets a Praga, i Taking off,
Algú va volar sobre el niu del cucut, Halr
I Raigtime, creats ais Estats Units. Ara,
altra vegada amb el seu amic, el creatíu
productor nord-americá d’origen rus i polo­
nés, Saúl Saentz, ha dut al cinema l’obra
teatral Amadeus de Peter Shaffer, un deis
més importants dramaturgs británics, autor
de peces de gran ressó, algunes de les
quals, com Exercici per a cinc dits o Equus,
han estat dutes a la pantalla.
Des de sempre Shaffer ha estat enamorat
de la música de Mozart, i l'any 1977 co­
ntenga a pensar una obra basada en la
trágica existencia d’aquell gran músic, un
nen que mai no arriba a créixer del tot.
Per investigar la vida d’aquell geni que
sempre tingué reaccions d'infant malcriat,
Shaffer se serví sobretot de les caries del
compositor, on més de quatre vegades la
vulgaritat arriba a extrems sorprenents;
per aixb la versió que ens en dona está
molt lluny de la visió clássica que ens oferí
els anys trenta el poc destacable film ale-
many L'estimat deis déus.
Tanmateix, Mozart no és ben bé l'auténtic
protagonista d’aquest film fora de serie
—bé que la seva extraordinária música en
protagonitzi la banda sonora—, i potser
aquí está el principal encert de l’escriptor
¡ del director. Més que no un film biográ-
fic, Amadeus ve a ser un allucinador fris
de tota una época, que mai no pretén es-
devenir una visió histórica al vell estil.
Si bé la reconstrucció plástica no pot ser
més acurada, els personatges, en canvi,
han estat tractats amb llibertat absoluta,
per assolir un espectacle dramátic brillant.
Així, el guió, molt complex pero perfecta-
ment estructurat en una simfonia d’imat-
ges exuberants magistralment imbricades
amb la música mozartiana, gira a l'entorn
de l’anciá Salieri, un músic discret —pot­
ser no tan mediocre com el dibuixen Shaf­
fer i Forman—, sempre al servei de la cort
de l’emperador Josep II d'Áustria, humiliat
i meravellat peí do musical del jove escan-
L'obra
d’un
s.namorat
de la
música
de Mozart.
dalós que es riu de tot, i que acaba ima-
ginant que Mozart és una mena de símbol
del qual Déu es val per riure’s de Salieri
mateix, que, a desgrat del seu orgull, co-
neix les seves limitacions artístiques.
Filmat a Praga, la ciutat de Forman, que
d’encá del segle XVill no ha canviat en
molts indrets —la qual cosa no ha passat
a Viena ni a Salzburg—, peí que fa a l’am-
bientació Amadeus és també un regal per
ais ulls, sobretot a les seqüéncies del Tyl
Teater de Praga, on Mozart dirigí l’estrena
del seu Don Giovanni ara fa dos-cents anys.
Amadeus, en definitiva, és una meravellosa
diversió i un espectacle insólit per a un
públic amb sensibilitat; una obra que, des-
xifrant el geni de Mozart, va més enllá de
la veritat histórica —no és veritat, per
exemple, que Mozart dictés a Salieri el
Réquiem, ni que Salieri, emmascarat, li ha-
gués encarregat la composició—; i, tan­
mateix, tot i la seva infidelitat a la historia,
potser les millors escenes del film són
aqüestes, amb el paper dramátic indiscu­
tible de la música. Comparem, si no, aqües­
tes escenes del Réquiem, terriblement pa-
tétiques, amb les esbojarrades seqüéncies
de La flauta mágica, que tanmateix no
ens han fet oblidar les del film d'lngmar
Bergman.
Peí que fa a la interpretació, he de dir
que, malgrat l'excellent treball de Tom
Hulee, Factor nord-americá de teatre, ci­
nema i televisió que encarna Mozart, el
triomf més indiscutible del film correspon
a F. Murray Abraham, actor també nord-
americá d’origen siria i italiá que hi fa
d’Antonio Salieri, amb les paleses dificul­
táis d’interpretar-lo en dues époques ben
diverses, a la joventut i a la vellesa; en la
seva identificació amb aquest personatge
tan turmentat, ell és la ciau d’aquest film
únic, que ens fa riure amb les excentrici-
tats d’aquest genial punk del passat que
fou Mozart, que ens commou amb la seva
música incomparable i que ens fa escruixir
fins al molí deis ossos, potser perqué,
com ha dit Forman mateix, «tots somiem
ser Mozart, pero tots som una mica Sa­
lieri».
Llástima no haver pogut veure Amadeus
en la seva versió original, perqué el do-
blatge, sobretot el de Mozart, especialment
quan esclata en riallades estúpides, ens
resulta forga insuportable.
JOAN F. DE LASA
 LES MILLORS OBRES DE LA
LITERATURA UNIVERSAL.
AQUEST MES:

DE VENDA
A TOTES
LES LLIBRERIES

I RECORDEU TAMBÉ LES MILLORS OBRES DE LA LITERATURA CATALANA

COL-LECCIÓ FONAMENTAL D’AUTORS
CATALANS, en 100 volums.de venda a totes
les llibreries.

SUBSCRIVIU-VOS-HI!
Retalleu aquesta butlleta.
ompliu-la amb les vostres dades i
porteu-la a la vostra llibreria o trameteu-la a
Edicions 62, Provenga, 278, 08008 Barcelona
Nom__
Població
□ Vuli subscriure'm a «Les Millors Obres de la Literatura Catalana» i a «Les Millors Obres de la Literatura Universal», conjuntament?
Q Vull subscriure'm només a «Les Millors Obres de la Literatura Catalana».
O Quota mensual de 1.200 pessetes. E] Primer rebut de......... pessetes i quota trimestral
□ Quota trimestral de 3.000 pessetes. de 3.000 pessetes.
O Vull subscriure'm a «Les Millors Obres de la Literatura Universal», solament □ Quota trimestral de 1.500 pessetes.
I Atendré el pagament de la modalitat elegida en la Ilibreta___ cte. ct. núm.______________ de l'oficina núm.____________ de la
Signatura Caixa de Pensions "la Caixa”.

La collecció d’ Edicions 62 i ”la Caixa”.

la Caí xa
CAIXA DE PENSIONS

MIRÓ DE PROP
Un any després de la mort de
Joan Miró, la Fundado que duu
el seu nom ha volgut recordar­
lo presentant al públic l'exposi-
ció «Miró de prop», integrada
per unes tres-centes obres de
Kartista procedents deis fons
del seu llegat. Destacaríem les
dues petites peces anomena-
des Composició, de 1936, una
damunt fibrociment i l’altra da-
munt un fragment de galleda
metállica. Les imprecisions de
les superficies i els tons deis
materials són la base a partir
de la qual Miró desenvolupa la
seva creativitat i experimenta
amb alió inusual, amb una com­
posició feta de símbols i petits
personatges.
També hi era present per pri­
mera vegada el gran «makemo-
no», realitzat el 1956 seguint la
tradició de la pintura japonesa,
d’emprar llargues peces enrot-
llables disposades horitzontal-
ment. La visió seqüencial, de
dreta a esquerra, deis grafis-
mes mironians, la valorado del
buit i les qualitats delicades
del suport, própies de l’art
oriental, són aplicades per Miró
de forma destra i personal. Una
vegada més es palesa la fas­
cinado que l’art oriental havia
desvetllat en Miró.
L’exposició ha permés presen­
tar novament l’extraordinari
conjunt d’obra gráfica de la «Sé­
rie Barcelona» (cinquanta lito­ Joan Miró, Composició, 1936.
grafíes dibuixades sobre paper (Tinta xinesa damunt
de report entre 1939 i 1944); un fragment de galleda.)
l'excellent aiguafort Dafnis i
Cloe (1933), el primer executat Broto, La escalera, 1984.
per Joan Miró; \'Autoretrat
(1938), fet en collaboració amb
Marcoussis, que ensenyá a Miró Georges Hugnet, i Joan Miró
la técnica de la punta seca, (1950), amb text de Joáo Cabral
en la qual excellí, com ens ho de Meló, els prímers boixos de
evidencia La geganta (1938), Miró.
figura sarcástica i irónica. El Miró agressiu i aspre també
Al costat de i'Aidez l'Espagne hi era amb el Tríptic de l'espe-
(1937), pochoir fet amb mo­ ranca d'un condemnat a mort,
tiu de la recaptació de fons pintat quan el régim franquista
d’ajuda ais combatents republi- condemná Salvador Puig Antich,
cans de la guerra civil espa- i el Triptic per a la celia d'un
nyola, hi havia Ilibres com: solitari (1968) ens apropava el
L'arbre des voyageurs (1930), Miró sagat? i reservat. Cloía
poema de Tristan Tzara, el pri­ l’exposició un nodrit conjunt
mer llibre illustrat per Miró d'escultures i alguns sobre-
amb litografíes; II était une pe- teixims.
tite pie (1928), amb text de
Lise Hirtz, en el qual Miró exe- BROTO A LA MAEGHT
cutá els prímers pochoirs; En­ José Manuel Broto (Saragossa, Maeght un bon conjunt de pin-
fatices (1933), amb poemes de 1949) ha exposat a la galería tures realitzades entre 1983 i
NOUS MODELS
ESCORPION

1984. No és cap secret que
l'actualitat plástica és presidida
peí fet pictóric com a vivencia,
directa i agressiva o subtil i
sensible. Les obres recents de
Broto han perdut el timbre viu i
alegre del cromatisme exultant
deis seus treballs de 1980 i
1981. Ara han pres unes tona-
Una obra de Pep Duran Esteva.
I SOCIALISME
A cura de Jesús M.a Rodés
Biblioteca
deis Clássics del
Nacionalisme Catalá
10
Hockney,
David Graves
mirant Bayswater, 1982.
litáis fosques, ombrívoles, dis-
sonants, pero no menys sug-
gestives i vivencials, perqué
amb el color Broto transforma
la tela en un espai penetrable,
profund i inquietant. A les obres
anteriors emprava una trama
més o menys lineal, més o
menys geométrica, que feia de
contrapunt arquitectónic a una
pinzellada lliure i gestual; ara
tendeix a fer que el gest bas-
teixi les seves arquitectures,
més emfasitzades i amb un re-
ferent més proper: temples,
espadats rocosos, escales, obe-
liscs, etc. L’admiració que Broto
sent per Tapies, que no dubta
a reinterpretar de manera admi­
rativa, ens dona un Broto per­
sonal, vinculat a aquella pintura
que ha pogut infiltrar-se en el
nostre subconscient al llarg
deis anys.
«El debat del 1923, és certament un debat historie pero no és menys
retornin i es converteixin en presents; és a dir que persisteixi la seva
condició de debat polític, obert i, ara per ara, sense respostes.
. I és que no sempre la historia és mestra... al menys peí que respecta
NOVETAT
D’EDICIONS DE LA MLAGRANA / DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Maria-Assumpoió Raventós
i Teresa Girones,
Refractar! i paper.
DAVID HOCKNEY, FOTÓGRAF
L’artista anglés David Hockney
(Bradford, Yorkshire, 1937), un
deis principáis representants
del Pop-art i pintor d’un refinat
gust estétic, ha treballat reeixi-
dament en camps tan diversos
com el gravat, el dibuix, el dis-
seny de vestuari i l'esceno-
grafia.
La Fundació Caixa de Pensions
ha inaugurat la seva seu de la
Diagonal amb una mostra de
fotografíes de Hockney. Apas-
sionat a viatjar i a conéixer no­
ves i diverses cultures, d'encá
d’anys Hockney practicava l’e-
xercici de saber mirar el seu
entorn, amb quaderns de notes
que eren un repertori de for­
mes, de detalls de la realitat.
cert que la tossuderia de la realitat fa que els seus termes
a certes actuacions polítiques.»
Biblioteca deis Clássics del Nacionalisme Catalá
ÉS l'NA INICIATIVA CONJUNTA
Dues parts definien l’exposició:
les «Pagines d’álbum», que aple­
guen fotografíes del seu álbum
familiar, preses sense cap in-
tencionalitat, només la que guia
el record i la fixació d’un esde-
veniment, i l’extens conjunt de
«Polaroids» i «Collages», en qué
Hockney vol fer l’ofici de foto-
graf i produir unes obres dife­
rents de les que fins avui ha-
vien fet els professionals. A les
«Polaroids», Hockney recons-
trueix alió fotografiat amb pe-
tits fragments de les imatges,
i el tema més destacat d'a-
questa série és la piscina, amb
eis canvis de tonalitats en el
fons peí moviment de qui hi
neda, per la pluja i peí vent.
Ais «Collages», al contrari, l'ar-
tista disloca la imatge, disgrega
el subjecte a la manera deis
cubistes, per copsar el movi­
ment o l'ambient que envolta
el personatge. El conceptual
havia emprat la fotografía com
a mitjá objectiu, com a docu-
ment, cem a fet aséptic per a
materialitzar alio que era una
¡dea. Creiem que David Hock­
ney no ha abandonat aquesta
vessant objectiva i de distan-
ciació: gairebé sempre ens
dona algún senyal (els peus
calcats, la seva imatge reflec-
tida al mirall) de la seva pre-
séncia que trenca la cárrega
d'irrealitat o d’imaginació.
ZÓBEL
La Caixa de Barcelona ha pre-
sentat una excellent mostra
retrospectiva de l’artista Fer­
nando Zóbel (Manila, 1924-Ro­
ma, 1984). La fina sensibilitat
de Zóbel es manifesta en pe­
ces com Hasso (1959) o El faro
(1964), que ens evidencien la
seva elegáncia pictórica. La
llum, la subtilesa del grafisme,
el buit espacial i les harmonies

de les tonalitats hi són les
constant. La seva obra s'a-
companya d'un vast coneixe-
ment de l’estética oriental i
de la pintura holandesa del se-
gle XVII, perqué Zóbel era un
estudios de l’art que compagina
teoría i práctica. Obres com
Diálogo con Degas (1969) o
Tertulia escurialense (1969) són
respectivament una subtil rein-
terpretació del mestre de l’im-
pressionisme francés i una afle-
goria del tractat de perspectiva
de De Vries (1560), construídes
amb acurades i matisades tona­
litats terroses. La calidesa de
la seva pintura, present fins a
les darreres obres, no perd in­
terés si compareu el seu Cua­
dro holandés II (1969) amb la
Dona llegint de Vermeer de
Delft (1632-1675).
WILLIAM MORRIS
AL MUSEU D'ART MODERN
Excepcionalment els barcelo-
nins hem pogut gaudir de la
mostra a l'entorn de William
Morris i de la seva escola de
l’»Arts and Crafts», presentada
a les sales d’exposició del Mu-
seu d'Art Modern. Per poder
admirar les obres de William
Morris i del seu nucli de colla-
boradors, sempre ens havíem
hagut de desplanar a Londres.
Tots sabem i coneixem el paper
que el Modernisme va desen-
volupar a Catalunya; fins i tot
podríem afirmar que el seu pa-
trimoni ha esdevingut, per a la
rnajoria de ciutadans, una ri-
quesa artística familiar. També
ha estat habitual la referéncia
a William Morris i al pre-rafae-
lisme anglés, en estudis, mo-
William
Morris,
paper
d’empaperar
«Compton»,
1896.
Zóbel,
T ertulia
escuria-
lense,
1969.
nografies o fulls divulgatius.
Ara els barcelonins i un bon
nombre d’escolars hem tingut
ocasió de veure de prop quins
eren els productes, els petits
objectes dissenyats a fináis del
XIX, en qué les valors de quali­
tat, de simplicitat i de fusió
entre la natura i l’art, entre l'ar-
tesania i el treball artístic apor­
taren una febre de renovella-
ment a la societat anquilosada
de fináis de segle.
D’ALTRES NOTÍCIES
Al Museu de la Cerámica de
Montjuíc, María Assumpcíó Ra-
ventós i Teresa Gironés han
presentat l’exposició «Sota la
mágia de Gutenberg», una mos­
tra interessant per la commix­
tura de materíals i peí valor
aliegóric.
I
La galería Dau al Set ha pre­ A Expoart, de Girona, exposa,
sentat una nodrida exposició després d’una llarga temporada
de l’obra de l’escultor Mano­ d’abséncia, Narcís Comadira.
lo (Barcelona, 1872-Caldes de
Martí Rom presenta un conjunt
Montbui, 1945). El tema hi era
d’escultures, «Somnis ignots»,
el del retrat: bons bronzes, al-
gunes peces d’argila i pintures a la sala de la Caixa de Barce­
lona, a Tarragona.
en les quals s’acusava el valor
volumétric de les figures pin- Al Centre Cultural de la Caixa
tades amb colors lluminosos. de Pensions, de Granollers, una
Un documentat catáleg acom- mostra interessant: Lindsay
panyava l’exposició.
Kemp i els seus dissenys d’es-
cena.
Pep Duran i Esteva ha presen­
tat els seus insólits, curiosos Al Museu Puig-CDACC, de la
vila de Perpinyá, l’exposició
i divertits «attrezzos» al Museu
Morera, de Lleida. Una produc- «Fotografíes catalanes deis
ció artística sagag i desenfre­ anys cinquanta», organitzada
nada. peí Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya.
A la Sala Pelaires, de la Ciutat
Miquel Barceló exposa a la ga­
de Mallorca, obres de Menén-
lería Juana de Aizpuru, de Se­
dez Rojas (Palma, 1956), neo-
villa.
expressionistes i contundents.
MERCÉ VIDAL
Narcís
Comadira,
Ombra,
1980.
Manolo,
El violi­
nista
Costa,
1939-40.
 monteada 25, Barcelona de R. Strauss. Que aquest de­
but s'hagi produít amb un re-
tard tan injust ens hauria de fer
reflexionar sobre el desconeixe-
ment i la malfianca que empre­
ses i organismes projecten so­
vint sobre els valors locáis més
evidents (com a exemples fla-

XAVIER GRAU grants podríem posar, en el ma­

teix Liceu, la preséncia de dos
directors de cor italians, que
Obres recents fan joc ara amb el británic di­
rector de l’Orfeó Catalá. Aixó
en un país de tan notable tra­
dició coral).

AKI KURODA Més intervencions remarcables:

Pintures i dibuixos PRIMER CICLE ROSA SABATER
Cap homenatge no hauria pla-
gut tant a la gran pianista des-
apareguda com el fet que por-
tin el seu nom els cicles d’in-
térprets catalans que la Gene-
ralitat es proposa d’emprogra-
mar cada any. Sembla molt
bona la ¡dea d’oferir ais nos-
tres intérprets la plataforma
d’un concert solemne al Palau
de la Música, com a punt de
MARC-ABRIL 1985 partida d’una promoció metó­
dica. Hi ha, en efecte, dins i
fora del país, un cert nombre
de músics catalans no tan co-
neguts com la seva qualitat
mereixeria. Dedicar-los aquests
cicles és una de les iniciatives
galería maeght més encertades que podien
encetar-se l'Any de la Música.
La tasca, empero, no és sen-
zilla i comporta els seus perills.
les deis pianistes Giménez At-
tenelle (Concert BWV 1052 de
Bach) i Colom (Concert núm. 1
de Chopin), amb I’English Cham-
ber Orchestra i la Ciutat de
Barcelona respectivament, i la
de la Coral Sant Jordi (Gloria de
Vivaldi) amb els Virtuosos de
Moscou.
MÚSICA NOSTRA I
Sota aquest títol, Tactiva Asso-
ciació Catalana de Compositors
ha organitzat una serie de qua-
tre concerts, iniciada amb una
mostra deis compositors agru­
páis en el laboratori electro-
acústic Phonos, en la qual foren
estrenades obres de Zulian i de
Berenguer. Seguía un especta-
cle Caries Santos, un recital de
la pianista Teresa Borras (amb
l’estrena deis seus Estudis
op. 76), i Tactuació final del
Collectiu Instrumental Catalá,

edicions 62
Primer de tot, el de la selecció,
un afer que es presta a decan-
taments subjectius i a tolerán-
cies localistes. Després, el de
la convocatoria del públic, en
dirigit per J. L. Moraleda, que
tenia previst d’incloure un ho­
menatge a Manuel Valls.
Dintre la temporada de l’Or-

I’RIMIS CRÍTICA relació amb l'atractiu deis intér­
prets i amb la capacitat del lo­
cal. El Palau costa d’omplir.
En concerts de música de cam­
questra Ciutat de Barcelona, va
ser estrenat el Concert per a
violoncel i orquestra de Cercos.
Més que d’una estrena podría
parlar-se d’una lectura difícil-

SERRA D’OR 1985

Premi de Novel-la:
Fra Junoy o l’agonia deis sons
Jaume Cabré
Premi de Teatre:
Mágic concert i altres peces
Joan Manuel Gisbert
Premi d’Assaig:
L’home de geni
Antoni Mari
De venda a totes les llibreries
bra, com són prácticament tots
els que configuren el primer
Cicle Rosa Sabater, potser hau­
ria estat aconsellable tancar el
segon pis del Palau.
Cal esperar que els rises apun­
táis no hagin afectat negativa-
ment els concerts d'aquest pri­
mer cicle. A l'hora de redactar
la nota present només s’havia
celebrat el recital de la sopra­
no Montserrat Alavedra, acom-
panyada per Ángel Soler. Una
bella inauguració, per Tinteres-
sant repertori (amb inclusió de
S/s arietes del divuitesc valen­
cia Martín i Soler), per la pul­
cra qualitat vocal de la prota­
gonista i peí seu encant ex-
pressiu. Les refinades interpre-
tacions de Toldrá millorarien
encara si fossin revisats alguns
detalls fonétics.
Situats fora del cicle, convé
recordar importants actuacions
d’altres intérprets el proppas-
sat febrer. Molt especialment,
el triomfal debut de Ros Marbá
al Líceu, amb la difícil Salomé
ment comentable, ja que, do-
nats els métodes de treball del
nostre conjunt simfónic, fóra
illusori pensar que s’havia pre-
parat degudament una obra tan
extensa i complexa, situada en-
mig d’un programa Stravinsky-
Penderecki-Bartok. Llástima, ja
que Cercos és un compositor
massa interessant perqué des-
aprofitem d'aquesta manera To-
casió de presentar seriosament
el seu treball. Més sort va teñir
('Ataraxia de Brotons, que va
dirigir Ros Marbá, un breu poe­
ma simfónic amb regust neo-
clássic, impecablement escrit
amb un domini infreqüent de
Torquestració.
Finalment cal mencionar l'«Hora
de Música» que el guitarrista
Caries Trepat dona al Conser-
vatori Municipal, en el curs de
la qual van ser executades
obres de Gerhard, Taverna
Bech, Guinovart i Brotons, a
més de la Sonata II per a violí,
de Bach, transcrita per l’intér-
pret. — D.

ESTRENES
L’AGUILA DE DOS CAPS de
Jean Cocteau. Tradúcelo de Gui-
Ilem-Jordi Graells. Intérprets:
Angels Molí, Sergi Mateu,
Rosa Novell, Francesc Lucchetti,
Josep Madern i Eliman Secka.
Escenografía de Ramón B. Ivars
realitzada per Farré-Corominas.
Figurins de Josep M. Espada
realitzats per Espada, Rodríguez
i Langa. Música: Ramón Mun-
taner. Illuminació: Francesc
García Rodríguez. Ajudant de
direcció: Lurdes Barba. Direc-
ció: Josep M. Segarra, Teatre
Romea, Centre Dramátic de la
Generalitat, Barcelona, 17 de
gener.
Cocteau, vía Graells, ens expli­
ca l’apassionada historia d’una
reina «anarquista» i del seu as-
sassí, una mena de parábola
que serveix de pretext per a
jugar al difícil joc de la paraula,
per enfrontar personatges, per
descabdellar les seves raons,
per deixar-se anar davant les
situacions plantejades. Tanma-
teix és una obra de lluíment
d'actors i només Ángels Molí
aconseguia d’acostar-se al per­
sonatge. Segarra recolzá el
muntatge damunt la interpreta-
ció i, tot i la coherencia global
de les intencions reflectides en
una bona colla de detalls, no
sortia d’una incómoda irregula-
ritat. Segarra defugí l’efectisme
en la illuminació i en l'esceno-
grafia, pero no aconseguí de
donar el gruix interpretatiu que
el text requería. Ivars no tro-
bá el pes de la textura deis
materials —incomprensible l’ar-
mer, per exemple— i Ramón
Muntaner no es mostrá tan ago-
sarat com al muntatge de Ba­
talla de reines. Tot plegat no
arribava a desvetllar l’interés
que el moment teatral barce-
loní necessitava.
LA RATETA JA NO ESCOMBRA
L’ESCALETA de Maciá G. Oli-
vella. Companyia de Teatre La
Trepa: Roser Contreras, Nuria
Riera, Maties Gimeno, Jep Sán­
chez i Bruno Bruch. Escenogra­
fía, vestuari i titelles: Josep
Massagué. Arranjaments musi-
cals: Joan Saura. Illuminació,
so i direcció: Francesc Campos.
XXXVII Cicle de «Cavall Fort»,
Teatre Romea, CDG, Barcelona,
3 de febrer.
La Trepa, sota el guiatge de
Maria-Águstina Solé, fa temps
que proposa un teatre infantil
basat en la revisió de contes
clássics, coneguts de tothom,
en els quals hi ha, d’una ma­
nera o altra, algún element crí-
tic o deformador. En aquest
muntatge, el petit espectador
segueix el conte de la rateta
de dues maneres diferents. De
primer el conte, diguem-ne nor­
mal, i després una nova versió
amb un caire més aventurer,
amanit amb una punta de femi-
nisme i amb ganes de ser ac­
tual i entenedora, sense exces-
sives complicacions. La realit-
zació té la qualitat habitual de
La Trepa, que sap donar ais
seus muntatges una funciona-
litat i una dignitat mínima for-
ca apreciables.
EL DÉRIA, TT. El Teatrí: Lola
Lizaran, Dolors Canals, Montse
Bonet i Francesc Albiol. Esce­
nografía i vestuari: Roser Caritx
i Antoni Bueso. So i llum: Ra­
món Tetas. Dramaturgia i direc­
ció: Joan Castells. Teatre Re­ L'águila de dos caps és una d’aquelies obres
gina, Barcelona, 5 de febrer. que creen una expectativa de lluíment. (Foto: Barceló.)
Després del muntatge de Les
cadires d’lonesco, El Teatrí ha
assumit la realització d’un tre­ lona, es veu condicionat peí ca del Poblenou amb Conquis­
ball més agosarat que ha com- muntatge que s’hi representa tador o El retablo de Eldorado
portat una dosi de participació habitualment. Després de pre­ de José Sanchis Sinisterra pe!
del grup més activa i amb més sentar Plantar cara de Josep Teatro Fronterizo. L’obra replan-
profunditat. Tanmateix els re­ Tremoleda (20 i 27 de gener) teja situacions deis segles XVI
sultáis han estat més minsos. per la Joventut de la Farándula i XVII amb una bona recreado
El viatge de Pere Pare Pera i de Sabadell, La rateta ja no es­ textual, pero li cal un tracta-
Joan Menric des del Prat fins combra I'escaleta (3 i 10 de ment dramátic més sintétic i
a Castellar de N’Hug, contra­ febrer) per La Trepa i Les do­ més eficag.
puntáis per la vigilancia de dos nes sávies, adaptado de Nicasi
astronautes, vol teñir un sentit Camps de l’obra de Moliere
(17 i 24 de febrer), per la Sec- NÚRIA ESPERT
simbólic de parallelisme i pa­
ció de Teatre del Centre Moral I JULIETA SERRANO AMB
rábola que arriba amb moltes
i Cultural del Poblenou, el Ci­ «LAS CRIADAS»
dificultáis al públic. Joan Cas­
tells estrafá el llenguatge cle va quedar tallat peí mun­
Per pocs dies s’ha presentat
—tant el textual com el dramá­ tatge de Las criadas que ocu- al Teatre Romea, Centre Dra­
tic— amb voluntat de trobar un pava l’escenari. Així fou impos-
mátic de la Generalitat, un deis
distanciament crític que provo­ sible de donar a conéixer L’abat muntatges més importants de
qui la reflexió i, a més, diver- de la Real, adaptado de Jo­
la carrera de Núria Espert: el
teixi. L'esforq, pero, es perd sep M. Llompart, peí Teatre que realitzá Víctor García l’any
notablement amb les dificultáis Cucorba de Mallorca, i la repo-
1969, sobre Las criadas de Jean
de comunicació. sició de Les armes de Bagatella Genet (27 de febrer). Aquesta
de Joaquim Carbó i Jaume Ba­
reposició —d’una forta eficácia
tiste, per I’Aula de Teatre de dramática, encara— és feta en
REPOSICIONS DE la Institució Montserrat.
DAGOLL-DAGOM homenatge póstum al seu direc­
tor i és el testimoni de tota
Antaviana i Glupsü s’han ins- una época i d’una situado cultu­
tallat al Parallel barceloní du­ EL CICLE DE TEATRE OBERT
ral que comencava a prendre
rant els primers mesos de DEL CENTRE DRAMATIC consciéncia d’ella mateixa.
l’any. L’éxit obtingut per la DE LA GENERALITAT
Companyia Dagoll-Dagom arreu
S'iniciá el 26 de febrer a l’Alian- JOAQUIM VILA I FOLCH
de l’Estat ha fet que es creés
una segona companyia, la qual
es presenté a Barcelona (Tea­
tre Condal, 15 de gener) amb
Antaviana. El nou grup d’actors
ha revitalitzat el text de Cal-
ders i ha retrobat aquell aire de
mágia i Palé poétic que el ca-
racteritzá. D’altra banda, el grup
principal ha reposat Glupsü al
Teatre Victoria (6 de febrer)
abans de fer les últimes repre- Plantar
sentacions d'aquest espectacle. cara, de
Josep
Tremoleda,
XXXVII CICLE DE TEATRE presentat
PER A NOIS I NOIES dins el
Cicle de
DE «CAVALL FORT» «Cavall
Malauradament aquest Cicle, Fort».
que cada diumenge al matí om- (Foto:
ple el Teatre Romea de Barce­ Barceló.)
PARLA, NT
CA-^LA
A Radio 4 celebrem els nostres primers 3.000 dies
d'emissió.
Queda enrera una parí de la nostra historia.
Una historia compartida.
Davant nostre s'obre un futur brillant i tot un repte:
Oferir-vos vint-i-quatre hores plenes d'interés.
Vint-i-quatre hores completes, dinamiques, ágils
i realment informatives. En perfecta companyia.
Vint-i-quatre hores de bona rádio, per al millor que
tenim nosaltres: Tots vosaltres.
Rádio 4. La primera en Catalá.
belles arts i jocs
Avel-lí Artís-Gener: Trenquem-nos
una mica la closca? 75 mots en-
creuats de Tísner. - Barcelona, Alta-
fulla, 1985. 166 págs. (El calaix de
sota, 3). - 550 ptes.
I Centenari Cobla-Orquestra Mont-
grins. Cent anys al servei de la Mú­
sica, 1884-1984. - Girona, Diputado,
1985. 168 págs. ill. - 750 ptes.
Manuel García-Martín: Estatuaria
pública de Barcelona, I. Próleg de
Francesc Fontbona. - Barcelona, Ca­
talana de Gas y Electricidad, 1984.
192 págs.
El temple parroquial de Sant Genis
de Torroella de Montgrí. L’edifici. -
Girona, Museu del Montgrí i del Baix
Ter, 1984. 120 págs. (Monografies
montgrinenques, 4).
Daniel Ventura i Solé: Jaume Hu-
guet, artista-pintor. - Valls, 1984. 96
págines.
CIÉNCIES PURES
Xavier Martín Vide: Pluges i inun-
dacions a la Mediterránia. - Barce­
lona, Ketres, Editora, 1985. 132 págs.
(Ventall, 5). - 900 ptes.
Maria-Victória Vives-Balmaña: Els
amfibis i els réptils de Catalunya. -
Barcelona, Ketres, Editora, 1984. 230
págines (Ventall, 4). - 1.500 ptes.
CIÉNCIES SOCIALS
Joan Amades: Costumari catalá. El
curs de l'any. III. Corpus-Primavera.
Barcelona, Salvat Editores, SA - Edi­
cions 62, 1984. 918 págs. - 5.800 ptes.
Fires de Catalunya, 1985. - Barcelona,
Generalitat de Catalunya. Departa-
ment de Comer?, Consum i Turisme,
1984. 82 págs. - 250 ptes.
Joan Giménez i Blasco: Economía i
societat. Matará, 1600-1639. - Mataró,
Caixa d'Estalvis Laietana / Barcelo­
na, Rafael Dalmau, 1984. 286 págs.
Joan Puntí i Collell: Bon seny.
Aforismes, faules i acudits. Dibuixats
per Joan G. Junceda. Presentáis i
retolats per ... - Barcelona, Editorial
Balmes, 1984. 128 págs. - 200 ptes.
Els socialistes i la llengua. Próleg
de Raimon Obiols. - Barcelona, Par-
tit deis Socialistes de Catalunya
(PSC-PSOE), 1984. 162 págs. - 600
pessetes.
FILOLOGIA
J. Marvá: Exercicis de Gramática
catalana. I. Ortografía. - Barcelona,
Editorial Barcino, 1984. 80 págs.
(Col-lecció Popular Barcino, 24). - 200
pessetes.
Artur Quintana: La nostra llengua.
Gramática de llengua catalana. - Sa-
ragossa, Diputación General de Ara­
gón, Departamento de Cultura y Edu­
cación, 1984. 262 págs. (Pa de casa,
3). - 500 ptes.
FILOSOFIA
Sigmund Freud: La interpretació deis
somnis, II. Traducció de Joan Leita.
Barcelona, Editorial Empúries, 1985.
376 págs. (Biblioteca Universal, 12).
1.600 ptes.
GEOGRAFIA-HISTORIA
Biografía
Miquel Caminal i Badia: Joan Como-
rera- III. Comunisme i nacionalisme
(1939-1958). - Barcelona, Editorial
Empúries, 1985. 396 págs. (Biblioteca
Universal, 8). - 1.400 ptes.
Marian Colomer, poeta i narrador
(1894-1979). - Gavá, Museu, 1984. 144
págines (Col-lecció Brugués). - 500
pessetes.
Massana, fotógraf. Granollers, 1894 -
Barcelona, 1979. - Granollers, Cercle
Cultural de la Caixa de Pensions,
1984. 42 págs. ill. - 600 ptes.
Lluís Pujal i Carrera: El General
Moragues, mártir de Catalunya. Pró­
leg de Baltasar Porcel. - Barcelona,
Editorial Pórtic, 1985. 230 págs. (Lli­
bres de butxaca, 130). - 750 ptes.
Gemma Tribó: Perot Rocaguinarda,
bandoler del segle XVII. - Barcelona,
Grao de Servéis Pedagógics / Dipu­
tado, Servei d'Ensenyament i Inves­
tigado, 1984. 64 págs. ill. (Biblioteca
de la classe, 2). - 375 ptes.
Ramón Vidal i Pietx: Memo ríes d’un
vell infant incorregible. Recull 2n.
(Primera joventut A). - Centelles,
1984. 156 pags.
Historia
Raimundo García Carrera: El Cal-
deri. Historia del ferrocarril Mollet -
Caldes de Montbui. Traducció i adap­
tado: Elvira Cardona Miret. - Caldes
de Montbui, Ajuntament, 1984. 110
págines ill.
Marc Mayer - Isabel Roda: La roma-
nització del Valles segons l’epigrafia.
Sabadell, Museu d'Art, 1984. 56 pá-
gines+16 láms.
Carles Rahola: En Ramón Munta-
ner. L'home, la crónica. Próleg de
Lluís Nicolau d'Olwer. - Sant Cugat
del Valles, E. R., edicions catalanes,
1984. 66 págs. (Temes locáis cata-
lans). - 600 ptes.
Josep M. Solé i Sabaté: La repressió
franquista a Catalunya, 1938-1953.
Presentado de Josep Benet. Próleg
de Josep Termes. - Barcelona, Edi­
cions 62, 1985. 622 págs. (Catalunya
sota el franquisme, 1). - 3.000 ptes.
El temps del Modernisme. Cicle de
conferencies fet a la Institució cultu­
ral del CIC de Terrassa. Curs 1979/
80. - Montserrat, Publicacions de
l’Abadia, 1985. 290 págs. (Biblioteca
Milá i Fontanals, 2). - 1.000 ptes.
Monografies locáis
Raimundo García Carrera: Incendi a
l’església parroquial de Caldes de
Montbui l’any 1907. - Caldes de Mont­
bui, 1984. 46 págs. il-1.
Josep Porta i Blanch: Arreplec de
dades per a la historia de Barberá.
•Edició a cura de Joan Fuguet i Sans.
Barberá de la Conca, Ajuntament,
1984. 432 págs. - 1.300 ptes.
Joan Ventura i Solé: La parroquial
església de Sant Joan Baptista de
Valls, abans de l’any 1936. (Un inven-
tari de mossén Miquel Grau). Re­
copilado a cura de ... - Valls, 1984.
44 págs.
LITERATURA
La Cangó de Roland. Presentació
d’Isabel de Riquer. Traducció de
Joan Jubany. - Barcelona, Edicions
deis Quaderns Crema, 1984. 150 págs.
(Biblioteca mínima, 11). - 760 ptes.
Concurs literari per a joves «Baix
Camp». Sisé recull. - Reus, 1983. 108
págines.
Gel i mel. Per Alfred Bosch, Manuel
Vilajosana i altres autors. [Concurs
literari per a joves «Baix Camp».
Seté recull). - Reus, Ómnium Cultu­
ral Baix Camp, 1984. 100 págs. (Es-
cornalbou, 1).
Apelles Mestres. A cura de Joaquim
Molas. - Barcelona, Edicions Desti­
no, 1984. 226 págs. (Llibre de lectu­
ra, 9). - 650 ptes.
Estudis i Critica
Lluís Guarner: La Renaixenga valen­
ciana i Teodor Llórente. - Barcelona,
Edicions 62, 1985. 142 págs. (Escorpí,
54). - 475 ptes.
Manuel Jorba: Manuel Milá i Fonta­
nals en la seva época. Trajectória
ideológica i professional. - Barcelona,
Curial, Edicions Catalanes, 1985. 428
págines (Biblioteca de Cultura Cata­
lana, 54). - 1.000 ptes.
Carles Riba: Obres completes. II.
Crítica, 1. Introducció de Giuseppe
E. Sansone. - Barcelona, Edicions 62,
1985. 358 págs. (Clássics catalans del
segle xx). - 1.500 ptes.
Narrado
Tomás Escuder: Un dia, la por. Pró­
leg de Josep M. Llompart. - Vinarós,
Associació Cultural «Alambor», 1984.
(Raval).
Eusebi Isern: Solada de contes. -
Sant Cugat del Valles, E. R., edi­
cions catalanes, 1984. 62 págs. (Te­
mes locáis catalans, 20). - 600 ptes.
Novel-la
Isidre Grau: Elia. - Barcelona, Pór­
tic, 1985. 136 págs. (El brot, 29). -
600 ptes.
Graham Greene: L’americá tranquil.
Traducció d'Eulália Presas. - Barce­
lona, Edicions 62, 1985. 252 págs.
(Llibres a má, 20). - 395 ptes.
William Irish: La dama fantasma.
Traducció de Rafael Tasis. - Barce­
lona, Edicions 62. 1985. 224 págs.
(Seleccions de la Cua de palla, 44).
350 ptes.
George Orwell: La filia del clergue.
Traducció de Carles i Roger Alier
i Aixelá. - Barcelona, Edicions Des­
tino, 1984. 300 págs. (Llibres a má,
17). - 500 ptes.
Manuel de Fedrolo: Detall d’una
acció rutinária. - Barcelona, Edi­
cions 62, 1985. 204 págs. (El can-
gur, 82). - 375 ptes.
Els quaderns d'en Marc, 3. - Barce­
lona, Editorial El Llamp, 1984. 192
págines (La cuca al cau). - 700 ptes.
Joaquim Soler i Ferret: Cambra de
bany. Premi Prudenci Bcrtrana 1984.
Barcelona, Edicions 62, 1985. 190 pá­
gines (El balancí, 170). - 890 ptes.
Poesía
Agustí Bartra: Obra completa. I.
Introducció de Francesc Vallverdú.
A cura de Lloren? Soldevila. [Segona
edició ampliada). - Barcelona, Edi­
cions 62, 1985. 520 págs.+l retrat.
(Clássics catalans del segle xx). -
I. 350 ptes.
J. V. Foix: Divuit sonéis de «Sol,
i de dol». A cura de Manuel Carbo-
nell. - Barcelona, Edicions 62, 1985.
110 págs. (El Garbell, 15). - 250 ptes.
Mariá Manent: Poemes de Joánh
Keats. - Barcelona, Empúries, 1985.
154 págs. (Migjorn, 8). - 890 ptes.
Miquel de Palol: Poemes de tarda.
Sant Cugat del Valles, E. R., edicions
Calcats ,_ _ ———’á—
Dril Iambcalcátspoch
%
CALCATS DE QUALITAT I COMODITAT
PER A TOTHOhK
~ PortaferrissaJO
catalanes, 1984. 72 págs. (Temes lo­
cáis, 22). - 600 ptes.
Víctor Rahola: Cadaquesenques.
Illustracions a la ploma per V. Tous.
Próleg d'Enrique Marquina. Cada-
qués, 1930. LEdició facsímil). - Bar­
celona, Edicions del Cotal, 1984.
VIII+56 págs. - 650 ptes.
Prosa
J. V. Foix: Obres completes. II. Pro­
sa. L2a. edició, reestructurada). -
Barcelona, Edicions 62, 1985. 478 pá­
gines (Clássics catalans del segle xx).
950 ptes.
Angela Tomás: Ftilles grogues. -
Reus, 1984. 76 págs.
Teatre
Georg Büchner - Imre Madach:
Teatre. Traduccions de Carme Serra-
llonga, Balázs Déri i Jordi Parra-
mon. Prólegs de Josep M. Carandell
i Balázs Déri. - Barcelona, Edi­
cions 62, 1985. 350 págs. (Les millors
obres de la literatura universal, 39).
500 ptes.
OBRES GENERALS
Josefina Ballester - Elsa Camps -
M. Carme Mayol: Normes per a Bi-
blioteques publiques a Catalunya. I.
Barcelona, Publicacions de l'Asso-
ciació de Bibliotecaris de Catalunya,
1984. 66 págs.+l mapa. - 375 ptes.
Felip Capdevila: Bibliografía de
Mn. Manuel Trens i Ribas. Edició
a cura de Josep M. Martí i Bonet.
Vilafranca del Penedés, Museu, 1984.
66 págs.
Antoni Comas: Mirador. Estudis so­
bre literatura i historia deis Paisos
Catalans. - Montserrat, Publicacions
de l’Abadia, 1985. 202 págs. (Biblio­
teca Serra d’Or, 49). - 800 ptes.
Jordi Romaguera i Cubedo: Territori
de llengua catalana. Tret de l'Alguer,
els Paisos Catalans. - L'Hospitalet
de Llobregat, 1984. 40 págs.
Carles Vallés i Rovira: Diccionari
de l’Alt Empordá. I. A-L. - Figue-
res, Carles Valles, editor, 1984. 204
págines. - 2.000 ptes.
RELIGIÓ
Creients en temps de crisi. [Félix
Martí - Jaume Lorés - Carmina Gó­
mez - Josep M. Totosaus - Andreu
Oliveras - Pius-Ramon Tragan). -
Montserrat, Publicacions de l’Abadia,
1984. 100 págs. (L’espiga, 22). - 375
pessetes.
Jesús... L’home que creies conéixer.
L'evangeli de Lluc en el catalá que
es parla avui. - Barcelona, Agape /
Llar del Llibre, 1984. 110 págs. -
300 ptes.
M. M. i B.
Petritxol,17
 Horitzontals: Verticals
1. Reforjaré amb doble repuntat les vores de 1. Sons repercutits que omplen generosament
l'espardenya. certs espais musicals.
2. Respon mecánicament - Consonant - Conjunt 2. Aquí mateix, pero de corcoli - Preposició -
de pells de cereals, ben capgirat. Hábil, destre, idoni.
3. Hom hi troba una societat anónima - És un 3. Antónim de dolent - Ressecar, endurir per
dípter que pertany a la familia deis culícids, dessecació.
Problema número 161
procliu a fer-te companyia nocturna. 4. Vocal - Abreviatura usual de manuscrit - So-
4. Consonant - Mirar fixament i interrogativa. friment capgirat - Vella quimera.
5. Mes senzilla d’embolicar que de desemboli-
5. Surt a conseqüéncia d’unes incisions tetes al
car - Consonant - D’una alterosa serralada.
cascall - Vocal - Altra vocal - Vocal.
6. Vocal - Cavaller reduít - Donar - Vocal -
6. Unió entre elements lingüístics - Petit blin- Consonant.
datge doméstic.
7. Va aconseguir la feina grácies a la curta
7. Qualsevol deis individus de l’ordre deis ara- estatura - Intenció, coratge, esperit de fer
néids - Algú t’hi té un dit. una cosa.
8. Consonant - Símbol químic - Estranyes, inu- 8. Enginyós - La del cervell esdeyé catastrófica.
sitades.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 9. Celebrava joiosament - Aire que s’escapa deis
9. Viu en aigua dol?a i pertany a l’ordre deis pulmons en una exhalació.
cipriniformes - Infant. 10. El franquisme en té un munt al seu haver -
1

2
’■ ■ 10. Del dret, pertany a una notable dinastía
d’encistelladors - El conjunt de fidels que
Sol presentar se inoportunament a mig con-
cert.

3 _■
no son clergues ni religiosos.
1 1. Per vergonya collectiva deis nostres dies,
mor de fam inexorablement - Fécula.

■ ■ ■H
4 .. _____________ 12. Tallin fusta - Població noruega.

■
CONCURS

7 Un lot de llibres, d’un valor de dues mil pessetes,

* ■ ■■ ■
9
será sortejat entre els autors de les respostes cor-
rectes a aquest problema núm. 161 de mots en-
creuats que hagin estat enviades abans del día
20 d’abril a: «Serra d’Or», mots encreuats,
apartat 121, Barcelona.
■« . ■______________ 1 . Al sorteig fet entre les setanta-una respostes cor-

11 ■ rectes, entre les vuitanta-cinc que- han estat rebu-

des a temps, corresponents al problema núm. 159,

12
■ el lot de llibres ha correspost a Miquel A. Estévez
i Tcrrent, de Barcelona, a qui será properament
enviat al seu domicili.

Núm. 74

Número 36
Definició: lllustre filóleg contemporani estretament vinculat a l’IEC.

María Monner Arsaró

Solució a la «targeta de visita» núm. 34: Josep Maria Espinás.

Concurs Resoldre el jeroglífic és «llegir» en
el dibuix unes paraules que res-
Un lot de llibres, d’un valor de dues mil pessetes, será sortejat entre els ponguin o que completin la frase
autors de les respostes correctes a aquesta «targeta de visita» núm. 36 que impresa a sota.
hagin estat enviades abans del dia 20 d’abril a: «Serra d’Or», targeta de
visita, apartat 121, Barcelona.
Al sorteig fet entre les vuitanta-dues respostes correctes, entre les vuitanta-
dues rebudes a temps, corresponents a la «targeta de visita» núm. 34, el lot
de llibres ha correspost a Núria Garriga i Pujol, de Molins de Rei (Baix
Llobregat), a qui será properament enviat al seu domicili.
Solució al problema núm. 72
Olérdola
NOVETAT! (OL, re capgirat, do, LA)

Marta ^“anesta
Estic molt cansat, no puc més.
i Mon»^, una nova
Concurs
Un lot de llibres, d’un valor de dues
mil pessetes, será sortejat entre els
autors de les respostes correctes a
aquest jeroglífic núm. 74 que hagin
estat enviades abans del dia 20 d’a­
bril a: «Serra d’Or», jeroglífic, apar­
Publicacions de (Abadía de Montserrat tat 121, Barcelona.
Al sorteig fet entre les setanta-dues
respostes correctes, entre les setanta-
tres que han estat rebudes a temps,
corresponents al jeroglífic núm. 72,
el lot de llibres ha correspost a Ama-
deu Pons i Serra, de Mataró (el
Maresme), a qui será properament
enviat al seu domicili.

80 [224]
Gran Vía, 532 La Rasa, 98-100 Ronda de Barcelona, 3
Teléfon 254 1 2 08 Teléfon 780 91 22 Teléfon 50 38 70
Barcelona-11 Terrassa Figueres
 fent i vivint

c Z,
• F

Política, Societat,
Economía, Esports,
Festes tradicionals,
Literatura,
Arts, Cinema,
Personatges
populars
f
i Costums.
500 fotografíes
inédites.
4,
264 págines.
De venda a totes les llibreries,
també HISTORIA GRAFICA DE CATALUNYA DIA A DIA
1978, 1979, 1980, 1981, 1982 i 1983.

Vull rebre més informació de la HISTORIA GRÁFICA DE CATALUNYA DIA A DIA

edicions 62
Provenga 278, 08008 Barcelona
Adrela:
Tel. 216 00 62
Població:

Teléfon: