X. Itineraris literaris: la poesia com a expressié de sentiments Teresa Colomer 1, PRESENTACIO DE LA SEQUENCIA Aquesta seqiiéncia esta centrada en la lectura comprensiva de textos litera- ris. La proposta de treball adrecada als alumnes consisteix a confegir entre tots una antologia de poemes que tractin un ventall de sentiments presents en la tradicié de la poesia lirica i fet-ne una audicid, La seqiiéncia és un exemple de treball literari a partir de recorreguts 0 itine- raris textuals per topics. El treball per topics és un terme utilitzat en la practica educativa per indicar diferents tipus de focalitzacions textuals. $i seguim, per exemple, la terminologia de Frenzel (1976, 1980)’, inclouen la seleccié d’eixos tematics, d’eixos argumentals i de motius literaris. Els avantatges d’aquest tipus d’organitzacié rauen, en primer Iloc, en el fet que possibilita Paccés directe dels alumnes als textos i permet preveure una ampliaci6 progressiva de la seva capacitat de lectura des de textos més propers “També es poden seguir altres categoritzacions, com la de Curtius (1976), la de Prawer (1973), etc. 177a la seva experiéncia literaria i de vida ~incloses les referéncies a la cultura de consum- fins a textos inicialment més llunyans. En segon Iloc, situa obra lite- raria en un context de relacions molt Amplies en el temps i en lespai, de manera que ajuda a veure la literatura com una forma cultural en dialeg permanent amb la tradicié i entre les diferents literatures nacionals. En aquest sentit, atencid als aspectes recurrents impulsa els alumnes a superar les dificultats presents en la lectura de textos poc familiars, com ara els classics o els medievals. La utilit- zacié de textos de procedéncia diversa pot exigir un treball d’informacié con- textual plenament justificat 0, fins i tot, pot motivar la simple curiositat intel-lectual dels alumnes per a aquesta informacié, En tercer lloc, permet I’is de textos molt variats en el tipus de génere, en el seu tis fragmentat o complet, en el seu valor candnic, etc. La situacié de la seqiiéncia que aqui es descriu fa un ds restringit d’aquestes possibilitats. Per exemple, només s’han escollit textos de la literatura catalana del segle XX. Perd, és evident que el mateix esquema pot eixamplar-se amb altres tipus de text si el context d’aplicacié ho fa pertinent. entrada tematica que s’ha triat és molt general. S’adreca a la consideracié de la literatura com un instrument d’interpretacié i expressié de les vivencies humanes i a la constata- cid que, per a fer-ho, la literatura conforma i utilitza imatges i recursos recur- rents que s6n presents en la vida social actual, Es tracta, dones, de dues idees basiques que poden ajudar a establir nexos de relacié entre la literatura i la vida dels alumnes. Lémfasi en la tria personal de poemes i en la seva recitacié inten- ta enfortir aquest lligam a través de l'apropiacié afectiva del text i de Pexperi- mentacié de la seva emocié, Alhora, la recitacié s'utilitza com un treball important de comprensié dels textos. Com ja hem dit, aquesta seqtigncia prima la lectura. Ara bé, durant el seu desenvolupament els alumnes interrelacionen les diferents habilitats lingiifsti- ques al servei de la recepcié literaria. Aixi, se’ls proposa tant Ilegir de diferents maneres —de forma aprofundida i de forma selectiva, per exemple-, com recitar en veu alta, escoltar i judicar la interpretacié oral dels poemes, escriure literari- ament j, fins i tot, reflexionar sobre les caracterfstiques lingiifstiques i de cons- truccié literaria que determinen el significat dels poemes i, per tant, la seva comunicacié oral. La seqiiéncia s’adreca al primer cicle de "ESO. Dins d’una programacié per recorreguts textuals, f6ra bo propiciar que els alumnes s’aproximessin a la poe- sia des dangles diversos. En aquest sentit, el recorregut d’aquesta seqiiéncia ofereix una possible continuacié centrada en la consideraci6 d’aspectes for- mals. 2. OBJECTIUS DE LA SEQUENCIA Els objectius generals de la seqiiéncia s6n fer progressar els alumnes, en primer Iloc, en la seva capacitat de recepcié dels poemes i, en segon loc, en la seva capacitat de comunicar-los oralment. 178 1. El progrés en la recepcié dels poemes es preven a través de dues linies interrelacionades de familiriaritzacio i tis del text literari i d’explicitacié d’algu- nes de les seves caracteristiques, linies que es concreten en els objectius se- giients: Familiaritzaci6 i tis del text literari 1.Experimentar la literatura com un instrument de formalitzacié dels sentiments humans 2.Potenciar la comunicacié de l’emocié del text a través de la recitacié i Paudicié dels poemes 3. Familiaritzar-se amb les formes actuals d’edici6 i difusié escrita de la poesia a tra- vés de la manipulacié d’antologies, col-leccions de poesia illibres d’autor, aixi com de la seva situacié a biblioteques i llibreries 4,Adonar-se de I’is social actual de la poesia a través dels poemes musicats i dels enregistraments de recitaci6 poética, aixi com de la celebraci6 d’audicions de po- esia 5.Veure la possibilitat d’is personal de lexpressié podtica 6.Veure que l’expressié de sentiments és una funcié extensible a altres formes artis- tiques (pintura, miisica) 7.Veure que el bagatge tradicional de recursos literaris utilitzats per a expressié de sentiments és present en una gran varietat de productes culturals de la societat actual (cinema, cangons, anuncis, etc.) Explicitacié de caracteristiques literaries 1.Saber que hi ha determinats sentiments especialment tractats en la tradici6 literd- ria 2.Saber que existeix un bagatge coma de recursos literaris que es perpetua, renova i transforma 3. Relacionar les dues idees anteriors per veure que determinats recursos s’associen a la formalitzacié de determinats sentiments 4,Relacionar les dues ides anteriors per veure que determinats sentiments poden rractar-se de formes molt diverses si canvien els elements constructius utilitzats 5.Explicitar alguns d’aquests elements constructius: les imatges, la perspectiva 6.Veure que la formalitzaci6 literaria dels sentiments pot adrecar-se a Pexpressis de matisos molt diferents 7.Explicitar i progressar en el domini dels elements tcnics i interpretatius que inter- venen en la recitacié de poemes 2. Pel que fa a la comunicacié oral dels poemes, la seqiiéncia va adrecada al progrés general de la recitaci6. Es tracta aqui, doncs, del millorament global de les competencies d’interpretacié oral en una situacié dis comunicatiu. Ara bé, tot i que la seqiiéncia no en faci una programacié especifica, durant el treball de preparacié de l’audicié els alumnes poden experimentar la necessitat de millora de la seva lectura i hauran d’exercitar-se en els punts febles que detectin. Perque 179els alumnes puguin avaluar la seva recitacié i preveure accions de millora, é convenient que coneguin algun esquema explicit de les competencies necessari- es per a la recitacié d’un poema com ara el segiient®: 1. Competencies técniques: * Posici6: del cos, de la mirada, etc. * Veu: projeccié, to, etc. * Articulacié + Respiracié 2. Competencies interpretatives + Determinacié del ritme: fragments emesos en relacié amb la respiracié, lloc i durada de les pauses, velocitat. + Determinacié de Pentonacié: Entonacié lingiifstica segons la sintaxz i els signes de puntuacié. Entonacié afectiva segons la intencié personal del recitador que tradu- eix la seva representacié del poema. Tots aquests objectius es corresponen amb els objectius d’aprenentatge lite- rari fixats en el curriculum de ’educacié secundaria obligatoria. 3. DESENVOLUPAMENT DE LA SEQUENCIA DIDACTICA La seqiidncia manté un progrés general a través de la lectura de textos i cap al muntatge d’una andicié postica, Dins d’aquesta linia, perd, es produeixen activitats progressives d’aprenentatge que s’adrecen ala consecucié d’un o altre dels objectius concrets previstos. La seqiiéncia es presenta, aixi, dividida en set blocs d’entitat i duracié variable. Cadascun d’aquests blocs engloba diverses activitats concretes, per a les quals s’han seleccionat textos i materials adients i s*ha previst una organitzacié variable del treball a Paula. El desenvolupament de la seqiiéncia pot esquematitzar-se, doncs, de la manera segiient: 2Per veure amb més deteniment la preparacié a la recitacié escolar dels poemes, pot consultar- se Particle de J.Jolibert «Activitats per aprendre a dir poemes». Articles de didactica de la lengua i la literatura, 10. 180 Activitats Materials 1. Els recursos literaris com a bagatge tradicional Organitzacié Analisi guiada del poema Recerca guiada dels recursos comuns Recerca Hliure i aportacié a Paula APEL-LES MESTRES: La barca R.LEVERONI: Si jo tingués un veler J.M.SAGARRA: LHostal de la Gloria (fragment) Cangons, anuncis, poemes, pellicules, etc. ‘Treball individual i comentari col-lectiu Treball individual o per parelles fora de aula. Posada en comii 2. La relacié amb altres form es artistiques Contemplacié de Pobra Liistat de sentiments i imatges suggerides Intercanvi dels llistats amb els companys Confeccié d’un poema Presentacié mural Quadre de PKLEE Material per a confegir murals amb els poemes Individual “Mercat” col-lectiu de recursos Individual Exposicié col-lectiva dels resultats 3. Les diferéncies basades en altres elements constructius Analisi de les diferéncies aportades per la perspectiva del narrador ala descripci6 del sentiment amorés ‘J.SALVAT PAPASSEIT: Perque has vingut J.OLIVER La parella Comentari col-lectiu 1814. Sentiments amb tradicié literaria Audicié i lectura Seleccié de poemes Treball col-lectiu comprensiva dels poemes | sobre sentiments diversos. Treball per grups Comparacié entre Enregistraments (cangons poemes per veure els i poemes recitats) matisos expressats sobre | d’alguns dels poemes un mateix sentiment Tria i assaig de diccié Enregistradores. Pauces d'un poema 5. Identificar sentiments i imatges en poemes d’adolescents Lectura i identificacié Seleccié de poemes Treball per grups dels sentiments expressats | de nois i noies 6. Confeccié d’una antologia i audicié de poemes que tracten sentiments diversos Treball per grups. Repartiment dels sentiments a considerar entre els diferents grups Seleccié de dos o tres Llibres i antologies de _| Facilitar fonts de recerca poemes sobre un tipus de | poemes. Enregistraments | Visita a la biblioteca i a sentiment de poemes musicats 0 una llibreria recitats Confeccié d’una Material d’edicié Coordinacié del treball antologia col-lectiva er grups Analisi dels poemes, Enregistradores. Pautes | Treball per grups exercicis i assaig de la recitacié Preparacié i realitzacié de | Material de llum, so, etc. | Preparacié de Paudici6 col-lectiva Pespectacle a la classe 0 obert a altres cursos, pares i mestres 182 7. Enllag amb un nou itinerari Comprovar elritmeila | Ala vora de la mar Treball col-lectiu tonada del romang Comprovar que APEL-LES MESTRES: Pestructura ritmica és la | La barca mateixa dels dos poemes | S.ESPRIU: segiients La princesa del Tang-tsé 4, CRITERIS DIDACTICS DE LA SEQUENCIA Els objectius i desenvolupament de la seqiigncia deriven de la formulacié de Paprenentatge literari com un progrés a través de dos cixos fonamentals: d’una banda, el progrés en la comprensi6 del text -comprensié que incorpora el co- neixement de les convencions que regeixen obra-, i, de Paltra, la implicacié del lector a partir de Patencié a la ressonancia personal causada pel text i a través de l’experimentacié de la literatura com a forma de comunicacié social. A banda d’aquests principis, la seqiiéncia contempla també la necessitat d’ade- quar les propostes d’activitats a les possibles dificultats dels alumnes, de manera que la previsié dels suports concrets formi part ja del disseny de la seqiiéncia. De la mateixa manera, es preveuen diverses formes d’avaluacié que serveixin, tant perqué els alumnes els utilitzin com a instrument d’aprenentatge, com per- qué els ensenyants en coneguin els resultats assolits. 4.1. El progrés en la recepcié dels poemes La comprensié del text Lactivitat central d’aquesta seqiiéncia és Paccés directe a la lectura de poe- mes ino la realitzacié de treballs sobre els textos. El contacte amb els poemes és constant i variat durant la seqiiéncia: uns pocs poemes per analitzar-ne aspectes de forma guiada i uns altres que amplien el contacte en oferir-se com una mos- tra antoldgica, una multiplicacié de la lectura en buscar poemes per fer-ne l’an- tologia col-lectiva i, finalment, una recepcié ordenada a través de l’audicié que fa confluir el treball per grups en el col-lectiu. A banda d’aquest recorregut, es produeix també la recepcié dels poemes produits a l’aula pels companys i com- panyes, aixi com la lectura dels poemes fets per altres adolescents. La seleccié dels textos és sempre una pega clau del treball literari. La tria comporta un delicat equilibri de criteris entre la capacitat de connexié amb els alumnes, l’adequacié als objectius del treball, el progrés implicit en el coneixe- ment de la tradicié cultural i el potencial d’explotacié didactica del text en funcié de les seves possibilitats de ser esquematitzat, comparat, contrastat, etc. 183Aixi, per exemple, la seleccié dels poemes inicials d’Apel-les Mestres i R-Leveroni idel fragment teatral de J.M. de Sagarra esta presidida per la seva gran coinci- déncia en lis de recursos literaris, ja que aquesta idea és la que es vol treballar’, En canvi, la seleccié pot ser més Hliure en el cas de poemes que no han de ser contrastats amb d’altres. Sera bo, llavors, buscar poemes especialment coneguts o d’autors que hagin tractat especialment aquells temes, de manera que els alum- nes passin a compartir implicitament un referent col-lectiu, encara que sigui a un nivell molt superficial’, En funcié d’aquesta activitat central, les ajudes a la comprensié dels textos seran molt mesurades. En tots els comentaris de poemes es tracta de destacar només els aspectes que interessen en funcié dels objectius concrets proposats i no és convenient d’endinsar-se en una analisi exhaustiva. Aixi, el treball dels primers textos s’encaminara a explicar i retenir el signi- ficat dels motius i imatges compartits; la comparacié dels dos poemes amorosos remarcara com la preséncia d’un mateix sentiment amorés es diferencia a partir dun element constructiu la perspectiva- i el contrast entre tres poemes sobre el temps passat posara en relleu els miiltiples matisos -rebuig, melanconia, su- peracié— que pot adoptar l'expressié d’un mateix record d'infantesa felic. La lectura de la resta dels poemes s’acompanyara només d’aquelles preguntes explicacions que calguin per a resoldre aquells aspectes en qué puguin preveu- re’s dificultats de comprensié. La representacié grafica, la comparacié guiada i les preguntes que forcen a buscar, rellegir i raonar s6n activitats adients per a ajudar a la construccié de la interpretacid, Cal recordar que les-activitats proposades han @intentar que els alumnes aprenguin mentre les fan i que no sadrecen a una mera comprovaci6 de la comprensié. La representacié grafica pot ajudar, per exemple, al buidat de recursos co- muns entre els dos primers poemes si es facilita un esquema amb la descripcié dels recursos i els alumnes han de buscar la seva concrecié en els poemes: De la mateixa manera, és clar que la recitaci6 i l’audicié dels poemes ajuda a la seva comprensié i gaudi, En el seu treball de diccié els alumnes es veuen forcats a una comprensié més detinguda dels poemes, comprensié que inclou parar atencid en aspectes normalment més desatesos en les seves lectures, com el nivell fonic o Pestructura rftmica, mentre que, alhora, han d’atendre també la comunicacié de la seva forga afectiva a través de loralitat. Es un cas, ben clar, doncs, de reforg mutu de les diferents habilitats lingiifstiques al servei @’un objectiu: de comunicacié. Per progressar en les competencies implicades en la recitacié, la preparacié de l’audicié dels poemes pot incloure els passos segiients: °O bé, en el panorama d'altres sentiments, podem recérrer aA la casa de mos pares de Guimera, La Reliquia WAlcover 0 Temps de Vinyoli, per veure matisos en el tema de evocacié del pas del temps des del record de la infantesa. ‘Com la mort o la poesia patridtica en el cas d’Espriu (Petita cangé de la teva mort 0 El meu oble i jo) o Vafirmacié de vida en el cas d’Andrés Estellés (Goig del carrer). 184 1. Cada grup de treball analitza els dos o tres poemes que han triat per veure com el dirien. Cada alumne llegeix el poema individualment i després es posen en comii ies discuteixen qiiestions com: on s’ha de ser més rapid per assenyalar oposicions, on utilirzar un to més greu o més agut, on col-locar pauses, quan mirar l’auditori, etc. 2. El grup assaja la recitaci6. Un alumne recita i després es discuteix: l’emissor diu Ies dificultats que ha trobat i els altres judiquen el resultat. Junts pensen formes de millora: anotar en el text les pauses i canvis de to o velocitat, assajar larticulacié de paraules determinades, etc. 3. Col-lectivament es fan exercicis densinistrament: Poden ser sobre els aspectes t2cnics de la recitacié. Sobre la posicié, com, per exemple, parlar cap al lloc més allunyat de aula, Sobre la veu, com, per exemple, dir un text amb veu més forta i més fluixa, Sobre articulacié, com, per exemple, dient embarbussaments, etc. bé, sobre els aspectes d’interpretacié dels poemes concrets. Assajar els frag- ments d’emissié en relacié amb la respiracié i les pauses, explorar els ritmes pos- sibles, practicar diferents entonacions afectives amb la mateixa frase, etc. 4. Cada grup assaja la recitacié definitiva dels seus poemes. Els enregistra. Pensa les giiestions técniques de llum 0 miisica, etc. Lexperimentacié de la literatura com a comunicacié social La idea que la literatura utilitza un bagatge, alhora comé i canviant, de re- cursos expressius familiars a la col-lectivitat ajuda els alumnes, que estan incor- porant-se a aquest coneixement, a sentir-se part d'una comunitat cultural. La recerca de les imatges i recursos expressius presents en obres i textos, de dife- rent tipus, del seu entorn contribueix decisivament a afavorir la seva conscién- cia de la relacié entre la literatura i la vida actual. Dvaltra banda, buscar poemes en les antologies i obres poétiques posa en contacte els alumnes amb un tipus de llibre probablement molt poc utilitzat per ells fins ara. Es bo, doncs, de fer notar algunes caracteristiques especffiques dels libres i col-leccions de poesia (especialment dels adrecats a un piiblic jove), aixi com de la seva col-locacié en biblioteques i llibreries. Laudicié de poemes musicats acosta també a un is social actual de la poesia, mente que la realitzacié d’una audicié converteix els alumnes en protagonistes d'un tipus de comunicacié social que no, per infreqiient, deixa de ser altament gratificant. 185La implicacié i la ressonancia personal Moltes de les activitats de la seqiiéncia busquen la implicacié personal dels alumnes a través de la ressonancia afectiva dels poemes i de la constatacié de la diversitat de respostes personals que suscita una obra artistica. Es el cas, per exemple, de la produccié d’un poema a partir d’una obra pictdrica. La llista d’aspectes suggerits ha de ser contrastada amb els companys i companyes per veure’n similituds i diferéncies. Aquestes remetran, no tan sols ala coincidéncia o variacié de la recepci6, sind també a comprovar la presencia de recursos literaris comuns que coneixen ja de forma implicita a causa de la seva presencia social. En establir un espai d’intercanvi i d’apropiacié de les imatges i idees dels altres es fomenta també una valoracié explicita d’alld que es troba més reeixit i augmenten les expectatives de cada alumne d’obtenir un resultat personalment satisfactori en els poemes produits. ‘També s’acull la contrastacié i ressondincia personal en les activitats de selec- cié dels poemes que més interessin i agradin al grup per a l'antologia i per a la tria dels que volen recitar. L'antologia pot completar-se amb la inclusié dels poemes que més els hagin agradat dels presentats pel professor a classe, i també dels poemes fets pels alumnes a partir de lestimul pictoric. D’altra banda, la realitzacié de audicié és una activitat globalment encaminada a potenciar el plaer est2tic i la implicacié afectiva de la comunicacié literaria. Finalment, la identificacié de sentiments en els poemes d’adolescents s’ofe- reix com una invitacié implicita a I's de la poesia com a forma dexpressi personal. 4.2. El suport a les activitats Qualsevol ensenyant experimentat sap que la previsié de les possibles difi- cultats dels alumnes és una peca clau de exit d’una activitat didictica. Aquest principi d’actuacié explica molts aspectes de les activitats proposades en aques- ta seqiiéncia. Aixt, per exemple, la representaci6 grafica utilitzada en la comparacié entre els dos primers poemes obeeix a la necessitat que els alumnes entenguin molt concretament qué és el que han de fer (molt més concretament que els enunciats del tipus «compara aquests poemes») i disposin dels estris necessaris per a fer-ho. Per aquest mateix principi la confeccié d’un poema a partir d’un estimul pictoric s’ha previst en una fase intermedia de llistat lingiiistic. Qualsevol alum- ne és capac d’escriure paraules i frases evocades per un quadre, mentre que una consigna directa d’escriptura d’un poema podria crear un bloqueig immediat en alumnes poc avesats a aquesta activitat i que ja han creat una distancia entre els textos vistos com a «normals i necessaris» i la poesia. La recerca de poemes en els llibres de poesia és una tasca especialment dificil si els alumnes han d’enfrontar-se directament i sense guia a un nombre elevat d'obres. Com que els nois i noies no saben quins poetes han tractat més habitu- 186 alment el tema que busquen ni saben com operar per localitzar rapidament poemes que els puguin servir dins d’un llibre, sovint comencen a llegir detingu- dament poemes un darrere ’altre, els troben poc comprensibles i es desanimen rapidament. Cal, doncs, que el professor o la professora busqui amb ells 0 els faciliti la feina de trobada, i els deixi després més lliures per decidir la seleccié concreta dins dels poemes possibles. Es per aixd que la recerca s’ha de fer basi- cament a lescola, utilitzant la biblioteca i els llibres d’aula, i no és una activitat apropiada per remetre els alumnes a buscar a casa seva 0 a la biblioteca publica. Tot i que les dificultats sén molt diferents, també cal tenir present aquest principi en la recerca de les imatges i recursos expressiuis presents en les obres i textos del seu entorn. En aquest cas cal, sobretot, oferir-los exemples i suggeri- ments perqué vegin en quina mena de textos (anuncis, escenes de pel-licules, etc.) poden pensar. Finalment, la recitacié de poemes ha d’anar precedida d’una tasca d’ensinis- trament i ha de comptar amb pautes de judici i millora que facin entendre als alumnes qué vol dir llegir bé un poema, Vaudicié previa d’algun enregistrament dels existents en el mercat ajudara també a crear-ne l’expectativa. 4.3, Lavaluacié Al larg de la seqiiéncia els alumnes han realitzat diverses activitats que po- den ser avaluades en els seus resultats: la confeccié d’un poema, una selec antoldgica i una lectura publica, També han fet exercicis d’aprenentatge que poden donar lloc a una prova especifica del progrés assolit. D’altra banda, les pautes de treball utilitzades durant la preparacié de les activitats i les discussi- ons i activitats en grup integren molts moments tant d’autoavaluacié per part dels alumnes, com d’avaluacié de les dificultats amb qué es troben per part de Pensenyant. En aquests casos l’avaluacié és un estri d’aprenentatge i de redefi- nicié de les necessitats d’ajuda. Comprensié oral i escrita La lectura i el comentari dels diferents poemes durant la seqiiéncia constitu- eixen un treball continuat de comprensié. Les discussions en petit grup sobre la confeccié de l’antologia i sobre el recitat dels poemes o l’exposicié a classe dels recursos trobats en els textos de l’entorn sén moments en qué l’ensenyant pot observar les dificultats dels alumnes. Perd també es poden demanar exercicis per comprovar l’assimilaci6 dels objectius de la seqiiéncia. Alguns poden ser els segiients: La justificacié d’algun dels poemes triats a ’antologia i la recopilacié d’al- gun llistat de recursos coincidents o divergents. 187La realitzacié individual de Pexercici darter d'identificacié de sentiments en poemes adolescents. Probablement, els poemes d’adolescents utilitzaran al- guns dels recursos expressius més tOpics en el tractament del sentiment trac- tat, de manera que es pot demanar als alumnes que assenyalin aquest aspecte. Un nou exercici de comparacié de dos poemes, similar als realitzats en la primera part de la seqiigncia. Produccié oral i escrita Per ajudar-se a preparar la dicci6 del poema els alumnes han utilitzat pautes gue, un cop realitzada la lectura, poden servir igualment com a guia d’avaluacid del resultat obtingut. Per exemple: Per preparar la lectura Has ents el text i I’has legit diverses vegades? Has decidit ’entonacié afectiva (intima, entusiasta, etc.) que calia? T’has entrenat a articular els mots dificils que et podien entrebancar? Has decidit el to de veu a utilitzar, si calia variar-lo en algun moment, les pauses i silencis i la velocitat de lectura? Has fet marques en el text que t’ajudessin en el moment de dir-lo? El poema realitzat pot ser avaluat pel seu procés de millora a través de P’aju- da que suposa l’intercanvi amb els companys i companyes i de la comprensi6 explicita dels objectius proposats. Pot fer-se a través d’una guia d’autoavaluacié com la segiient: Quin sentiment has volgut expressar en el teu poema? Quines paraules, imatges, etc. del poema s'adiuen més a aquest sentiment? La majoria de poemes fets pels companys/es a partir del quadre han volgut expressar aquest mateix sentiment? Hi ha hagut matisos diferents del mateix sentiment de partida? Quins altres sentiments shan tractat? Si altres poemes han volgut expressar el mateix sentiment del teu, han coincidit a utilitzar els mateixos recursos? Has millorat el poema a partir de Vintercanvi amb els altres? Qué has recollit de la consulta? Algun altre poema ha recollit idees teves? 188