Professional Documents
Culture Documents
Les Centrals de Biomassa - ENDESA EDUCA PDF
Les Centrals de Biomassa - ENDESA EDUCA PDF
1. Què és la biomassa?
La paraula biomassa descriu els materials provinents d'éssers vius, animals o vegetals, és a dir, tota la matèria orgànica (matèria viva) procedent
del regne animal i vegetal. Tota aquesta matèria pot esdevenir energia si hi apliquem un seguit de processos químics.
La biomassa era la font energètica més important per a la humanitat fins a començament de la Revolució Industrial, però l'aplicació que se'n feia
va anar disminuint en ser substituïda per l'ús massiu dels combustibles fòssils. Actualment, l'ús de la biomassa al món està repartit de forma
molt desigual. De fet, hi ha indústries que utilitzen la biomassa en comptes dels combustibles fòssils, que són contaminants.
L'energia de la biomassa prové en última instància del Sol. Els vegetals absorbeixen i emmagatzemen una part de l'energia solar que arriba a la
terra, i que arriba també als animals en forma d'aliment i energia. Quan la matèria orgànica emmagatzema l'energia solar també crea
subproductes que no serveixen per als animals ni per a fabricar aliments, però sí per a fer-ne energia.
2. Tipus de biomassa
La biomassa es pot classificar en tres grans grups:
Biomassa residual. Són els residus orgànics que provenen de les activitats de les persones. Per exemple, restes de les feines del camp,
dels fusters quan transformen la fusta o de les ciutats (residus sòlids urbans (RSU)).
Biomassa produïda. Són els cultius energètics, és a dir, camps de cultiu on s'ha plantat un tipus d'espècie amb l'única finalitat de
treure'n un aprofitament energètic.
Mètodes termoquímics
És la manera d'utilitzar la calor per a transformar la biomassa. Els materials que funcionen millor són els que tenen menys humitat (fusta, palla,
closques, etc.). S'utilitzen per a:
Combustió: existeix quan cremem la biomassa amb molt aire (20-40% superior al teòric) a una temperatura entre 600 i 1.300 ºC. És
la manera més bàsica de recuperar l'energia de la biomassa, de la qual surten gasos calents per a produir calor i per a poder-la
utilitzar a casa, en la indústria i per a produir electricitat.
Piròlisi: es tracta de descompondre la biomassa utilitzant la calor (a uns 500 ºC) sense oxigen. A través d'aquest procés s'obtenen
gasos formats per hidrogen, òxids de carboni i hidrocarburs, líquids, hidrocarbonats i residus sòlids carbonosos. Aquest procés
s'utilitzava fa ja anys per a fer carbó vegetal.
Gasificació: existeixen quan fem combustió, i es produeixen diferents elements químics: monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni
(CO 2), hidrogen (H 2) i metà (CH 4), en quantitats diferents. La temperatura de la gasificació pot oscil·lar entre 700 i 1.500 ºC i
l'oxigen entre un 10 i un 50%. Segons si es fa servir aire o oxigen, es creen dos procediments de gasificació diferents. D'una banda, el
gasogen o "gas pobre" i de l'altra, el gas de síntesi. La importància d'aquest és que pot transformar en combustibles líquids (metanol i
gasolines), per això s'estan fent grans esforços que tendeixen a millorar el procés de gasificació amb oxigen.
Cocombustió: consisteix en la utilització de la biomassa com a combustible d'ajuda mentre es fa la combustió de carbó a les calderes.
Amb aquest procés es redueix el consum de carbó i es redueixen les emissions de CO 2.
Mètodes bioquímics
Es duen a terme utilitzant diferents microorganismes que degraden les molècules. S'utilitzen per a biomassa d'alt contingut en humitat. Els més
corrents són:
Fermentació alcohòlica: tècnica que consisteix a fermentar els hidrats de carboni que hi ha a les plantes i amb la qual s'aconsegueix
un alcohol (etanol) que es pot utilitzar per a la indústria: dissolvents i combustibles.
Fermentació metànica: és la digestió anaeròbia (sense oxigen) de la biomassa, on la matèria orgànica es descompon (fermenta) i es
crea el biogàs.
Producció de biogàs
La finalitat és aconseguir combustible, principalment el metà, molt útil per a aplicacions tèrmiques per al sector ramader o agrícola, ja que
subministra llum i calor. Endesa té una planta de producció de biogàs al municipi del Garraf (Barcelona).
Producció de biocombustibles
Són una alternativa als combustibles tradicionals del transport i tenen un grau de desenvolupament desigual als diferents països. Hi ha dos tipus
de biocombustibles: bioetanol i biodièsel.
Bioetanol: substitueix la gasolina. En el cas de l'etanol, i quant a la producció de matèria primera, actualment s'obté de cultius
tradicionals com els cereals, el blat de moro i la remolatxa.
Biodièsel: La seva principal aplicació es dirigeix a la substitució del gasoil. En un futur servirà per a varietats orientades a
afavorir les qualitats de producció d'energia.
A continuació es condueixen a la caldera per a cremar-los, i això fa que l'aigua de les canonades de la caldera es converteixi en vapor com a
conseqüència de la calor. L'aigua que circula per les canonades de la caldera prové del tanc d'alimentació, on s'escalfa prèviament mitjançant
l'intercanvi de calor amb els gasos de combustió que surten de la caldera mateixa.
De la mateixa manera que es fa en altres centrals tèrmiques convencionals, el vapor generat a la caldera va cap a la turbina de vapor que està
unida al generador elèctric (on es produeix l'energia elèctrica que es transporta posteriorment a través de les línies corresponents).
El vapor d'aigua esdevé líquid al condensador, i des d'aquí novament s'envia al tanc d'alimentació, amb la qual cosa es tanca el circuit principal
aigua-vapor de la central.
Els efectes negatius produïts serien la desforestació i el notable augment d'emissions de CO 2, la qual cosa implicaria una contribució al canvi
climàtic.