EL MEDITERRANI EN L’EDAT MITJANA

- Des de la caiguda de l’imperi romà 476(s. V) fins al descobriment, per part

de navegants europeus de noves rutes cap a oceans i continents
desconeguts, en el segle XV

- A L'Edat Mitjana era un món de civilitzacions aïllades. Lo que ocorria en

uns llocs se desconeixia en altres:
o Mentre que en Europa havia un sistema FEUDAL,
o Xina i l’Índia prosperaven en civilitzacions brillants.
o A L'Edat Mitjana tampoc se tenia una idea clara de lo que ocorria en
Àfrica. Les llegendes parlaven d’homes en un nomes peu, o de sers
mitat humans i mitat animals…
o Amèrica i Oceània hi havia imperis extensos i rics.

ETAPES:
-ALTA EDAT MITJANA (s. V-X)
-PLENA EDAT MITJANA (s. XI i XV)
-BAIXA EDAT MITJANA (s. XIV i XV)

LINEA TEMPORAL:

S. IV s. V s. VI s. VII s. VIII s. IX s. XI-XIII s. XIV-XV

L’Islam
Divisió Esplendor
Inici Alta Expansió de conquereix L’Imperi Plena Edat Baixa Edat
Imperi Imperi
Edat Mitjana L’Islam Península Carolingi Mitjana Mitjana
Romà Bizantí
Ibèrica
395 Caiguda Màxim 670. -Naixement 711- 800-Papa Desenvolupament Crisi greu
(Orient- Imperi Romà: Esplendor de Mahoma Conquista corona econòmic, Epidèmies
Occident) -Fragmentació Extensió pel -Expansió pel península emperador demogràfic i Fam
Territorial. Mediterrani Mediterrani Ibèrica. Carlemany social. Guerres
-Naixement -Bizanci perd a Roma. Constantinoble
Regnes Egipte, Batalla Ressorgime Bones collites cau en mans dels
cristiano Palestina i Síria Poitiers nt cultura i turcs.
germànics art.

DEL MARE NOSTRUM ROMÀ AL MÓN MEDIEVAL

El Mediterrani s’anomenava Mare Nostrum.

Va mantenir una identitat comuna:
 Llengua: llatí i grec.
 Lleis i moneda.
 Xarxa calçades.

Deu segles desprès es trenca la unitat i a l’Europa occidental. A penes hi havia

ciutats, les travessies no eren segures, el llatí sols el parlaven els clergues.
Al nord Àfrica i sud de la península es parlava àrab .
No havia moneda única, ni lleis comunes i havia diverses reis.

El territori estava ocupat per 3 civilitzacions:

L’Imperi Bizantí Regnes cirstians L’Islam

 BIZANCI, L’IMPERI ROMÀ D’ORIENT

ELS INICIS DE L’IMPERI BIZANTÍ

A finals s. IV l’Imperi Romà estava dividit en dues meitats:

 l’Imperi d’Occident: el comerç disminuïa i les legions no podien

defensar les invasions germàniques.

 l’Imperi d’Orient: l’economia continua prosperant.

En el s. V cau l’últim emperador romà i a partir d’aquest moment es mantén

l’Imperi bizantí en el que dominava la cultura grega.

Aquest imperi va iure el seu apogeu en el s. VI quan Justinià i Teodora

reconquisten molts territoris occidentals: mar Adriàtic, nord África, Itàlia i sud-
est península ibèrica.
A Constantinoble, es construeix la església de Santa Sofia que s’usava per
cerimònies.
En Itàlia la capital era Ravenna que es va omplir de bells edificis i esglésies
(Sant Apolinare i San Vitale).

MILS ANYS D’HISTORIA BIZANTINA

Desprès de les conquestes de Justinià hi hagué un període en què semblava

possible que l’Imperi romà es podia reconstruir però prompte es van perdre tots
els territoris reconquerits. Replegament de 8 segles.

Durant prop de mil anys Bizanci va ser un mur contra les invasions que
arribaven a Europa com: els avars, els búlgars o els eslaus.

També va mantenir una llarga guerra contra els perses. Aquest conflicte va
afeblir els dos imperis i els àrabs van aprofitar per lluitar però Bizanci sobreviu.

Hi ha assetjaments àrabs continuats a Constantinoble però va evitar la

conquista gracies a les defenses que posseïa.

Occident també li ataca durant la quarta croada (1204). Van saquejar

Constantinoble i van instal·lar un emperador llatí, saquejan Constantinoble i es
van a repartir possessions.

A 1453 els turcs van conquerir Constantinoble. La població va ser expulsada i

la ciutat es va repoblar amb turcs. La capital s’anomena ara Istambul.
 L’ESPLENDOR DE BIZANCI

L’Imperi de Bizanci va acollir una de les cultures més brillants de l’Edat Mitjana
perquè va preservar el llegat de la cultura clàssica.

 La seua llengua era el grec.

 Les biblioteques van conservar coneixements de l’antiguitat: obres
d’historia, medicina i filosofia.
 Preservació del Codi legislatiu promulgat per Justinià.
 Desenvolupament dels models romans d’arquitectura: Esglésies amb
planta creu grega i cúpula.Parets amb mosaics, altars amb icones,
imatges sagrades.Es construeixen palaus i edificis públics.

LES DISPUTES RELIGIOSES

A pesar de adaptar la cultura grega i romana al cristianisme van a haver moltes

disputes. Els bizantins creien que l’emperador havia de intervenir en assumptes
eclesiàstics, de manera que la religió i la política es confonien. Aquests que
estaven descontents aprofitaven les lluites religioses per a formar partits, i els
monjos dirigien revoltes.

Una de la crisis més important va ser la dels iconoclastes (destructors

d’icones)

CISMA D’ORIENT

El patriarca de Constantinoble dirigia l’església bizantina i no admetia l’autoritat

del papa de Romà.Creixen diferències entre catòlics i bizantins fins al s. XI que
es produeix un cisma, que dura fins ara, és a dir separació dins d’una església
o religió.

L’església ortodoxa i la catòlica coincideixen en moltes creences, encara que

discrepen en alguns punts com: cerimònies, dades de festivitats i que els
sacerdots (popes) es poden casar.

L’ HERENCIA BIZANTINA

A partir del s. VI els eslaus (actualment russos) van entrar en contacte amb
l’Imperi Bizantí i poc a poc van adoptar la seua cultura.

Per a poder traduir la bíblia uns monjos eslaus (Ciril i Metodi) van inventar un
alfabet basat en les lletres gregues que s’anomenaba alfabet ciríl·lic que hui dia
s’utiliza en diversos idiomes europeus i asiàtics.

Cap al s. X es va convertir el príncep Vladimir de Kiev que va a penetrar la

influencia bizantina a Russia.

Quan al s. XV cau Constantinoble els monarques rusos adopten el títol de tsar

(cesar). L’art biantí va perdurar en aquests països durant segles tant en la
arquitectura com en la pintura.
 L’ISLAM: ORIGENS I DOCTRINA

UNA CULTURA NASCUDA EN EL DESSERT

- L’Islam té l’origen en Aràbia en una península ocupada por deserts habitada

per nòmades àrabs. Eren politeistes.

-Els comerciants vivien als oasis.

-El seu centre religiós era la ciutat de La Meca, on es trobava el santuari de la

Kaaba.

MAHOMA, EL PROFETA FUNDADOR DE L’ISLAM.

Mahoma va naixer a la Meca l’any 570. Orfe des de xiquet va ser mercader.
Als 40 anys, l’arcángel Gabriel li va anunciar que era el profeta d'Alá (Déu) i
que havia sigut elegit per a transmetre un mitssatge diví. la nova religió de
l'Islam.

Mahoma ho va fer a La Meca, però va ser rebutjat i perseguit.

A l’any 622 el profeta es refugia a Medina: és l'anomenada Hégira o fugida,

l'inici de l'era musulmana.

Mahoma va ser cap militar i polític i va proclamar el gihad (guerra santa contra
els enemic). Es va apoderar de la Meca.

A la mort de Mahoma, la major part dels àrabs eren ja musulmans i Aràbia es

havia unificat políticament.

LA DOCTRINA DE L’ISLAM

Islam significa submissió a Déu. Religió monoteista.

5 preceptes bàsics:

-Profesió de fe. Déu unic Al.laà i Mahoma el seu profeta.

-Oració: 5 vegades al dia.
-Peligrinatge a la Meca: 1 vegada a la vida.
-Dejú del ramadà: prohibit menjar i beure durant el dia.
-Donar Almoina al pobres. En realitat es va convertir en un tribut al califa o
emir.

El seu llibre sagrat és l’Alcora, que conté les revelacions d’Al·là a Mahoma.
Defineix les bases de l'islam i la xaria (normes de conducta individual i social).
 L’ISLAM: EXPANSIÓ DEL CALIFAT

ELS PRIMERS CALIFES

-Califa: successor de Mahoma. Cap polític i religiós.

-Van sorgir conflictes. A la mort del tercer califa es va iniciar una guerra entre
Alí i Omeia. Gana Omeia i el califa es hereditari. Damasc passa a ser la capital.

- Existència de dues branques:

-Sunnita: los que accepten la tradició i pensen que el califa no ha de

tindre parentiu amb Mahoma. (seguidors de Omeia)

-Xïïta: califa ha de ser successor de Mahoma. (seguidors d’Ali)

- mitjan s. VIII- abbàssides ponen fi al poder del Omeia i funden una nova
capital: Bagdad (a Iraq).

Es el mateix àrab que musulmà? NO

Musulmà fa referencia a la religió

Árab a la llengua.

L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

L’Islam va començar a expandir-se molt ràpidament. Vencen imperi Persa i

s’apoderen de províncies de l’imperi Bizantí. Menys d’un segle desprès de
l’hègira, l’imperi àrab s’estenia de de l’india fins a l’oceà Atlàntic.

-Lluites internes: van afeblir l’imperi. Així, en el s. X, hi havia 3 califats:

Bagdad, Córdova i Egipte.
- Lluites externes:
o Croats: conquisten terra Santa durant més de 1 segle.
o Mogols al S. XIII van destruir Bagdad.
o
-Conseqüències:
-Els abbàssides perden quasi tot el poder polític.
-Els turcs van a anar conquerint territoris musulmans i van fundar l’Imperi
Otomà, dominant gran part del Proxim Orient, nord d’Afria i Europa
oriental.
- En1453 s’apoderen de Constantinoble i funden la capital a Istanbul.

Mentrestant va ser islamitzats molts pobles de l’Asia Central, algunes

províncies de Xina, India, illes de l’indic i Africa oriental.