De l’hort

al mercat
Visita
al mercat

Unitat didàctica
MATERIAL PER AL PROFESSOR

Amb el suport de:

UNITAT DIDÀCTICA
2
La visita
al mercat

Presentació

L’alimentació és un dels pilars clau a la nostra vida. Seguir una

bona alimentació permet desenvolupar-nos correctament, tant a
nivell físic com intel·lectual. Aprendre a menjar bé no comença
a taula. Quan es parla d’alimentació, sovint només es pensa en
productes o receptes, però cal fer una mirada enrere per saber d’on
surten els aliments que consumim cada dia, ja que és quelcom
elemental i legítim.

Aquesta unitat didàctica pretén posar en valor l’alimentació com

un cicle integrat que va des de conèixer l’origen del producte,
el seu cultiu i producció, i la selecció que es fa en adquirir-lo.
Amb aquesta activitat es donaran les eines necessàries per portar
a terme una alimentació saludable i responsable amb el nostre
entorn.

És per tots aquests motius que la unitat didàctica «La visita al

mercat» es planteja com una activitat continuada al taller «De
l’hort al mercat». D’altra banda, cal ressaltar que, per tal que
la unitat tingui coherència i vigència, no pot passar gaire temps
entre el taller «De l’hort al mercat» i «La visita al mercat».
 1. Introducció

3
Aquesta activitat està dirigida a tots els cicles educatius de primària (inicial,
mitjà i superior). És una activitat vinculada directament al taller «De l’hort
al mercat» i pretén ser la culminació de tota una unitat didàctica dedicada a
l’aprenentatge de l’origen dels aliments i el seu consum.

«La visita al mercat» vol posar en valor la compra quotidiana als mercats
com a lloc de proximitat amb el producte i el venedor. Alhora es presenta
com la finalització de tot el cicle d’aprenentatge que hauran dut a terme:
treball inicial a l’aula, taller «De l’hort al mercat», visita al mercat del poble
o ciutat, i finalment treball posterior a l’aula.

Per tal de treballar més profitosament la visita al mercat, recomanem al

docent fer-hi una visita prèvia.

D’altra banda, cal destacar que, com que la visita al mercat va molt relacionada
amb la que s’haurà fet als horts, aquesta activitat només es fixa en les
parades de productes que ja s’hauran vist als Horts de Sant Benet: fruites,
verdures, llegums i fruits secs.

Aquesta unitat didàctica es podria incloure dins les assignatures de Ciències

Naturals o Ciències Socials i es distribuiria en dues sessions lectives: una
directament al mercat i l’altra de síntesi a l’aula.

Tot seguit, s’exposen els objectius didàctics, la presentació dels continguts,

les activitats, el material i els criteris d’avaluació que correspondran a la visita
al mercat i al treball posterior a l’aula, sense oblidar-nos de les relacions
curriculars i els temes transversals.

2. Objectius
2.1. Objectius generals d’àrea:
• Apreciar la riquesa alimentària que tenim
• Valorar els mercats com a punts de proximitat i interacció social
• Millorar els hàbits alimentaris i de consum

2.2. Objectius didàctics:

• Relacionar els productes de l’hort amb els del mercat
• Fixar-se en la presentació, cost i venda del producte a la parada
• Valorar la qualitat organolèptica del producte fresc
• Fomentar la compra de productes frescos al mercat com a hàbit
quotidià
• Reconèixer els productes de proximitat i els de llunyania
 • Entendre la temporalitat dels productes

4
• Analitzar com és la parada i en què consisteix la tasca del paradista
• Exposar els avantatges i inconvenients de comprar productes de
temporada i de proximitat
• Posar en valor els avantatges de comprar al mercat
• Oferir les eines i informació suficients per aconseguir uns consumidors
conscients i responsables amb el medi ambient

3. Continguts
3.1. Conceptes
• Distinció entre productes de proximitat i productes de llunyania
• Diferenciar entre productes de temporada i productes fora de
temporada
• Costos, embalatge i transport d’aquests productes
• Productes de l’agricultura ecològica
• Avantatges i inconvenients de comprar productes de temporada i de
proximitat
• Relacionar els productes que s’han vist a l’hort amb els que hi ha a
la parada
• Sostenibilitat, respecte al medi ambient
• Posar en valor la tasca del pagès i la del paradista
• Estendre l’ús del carro o el cistell per anar a comprar i reduir l’ús de
les bosses de plàstic

3.2. Procediments
L’activitat al mercat s’estructura en 4 punts de vista:

a) Observar el producte:
• Quins productes hi ha en relació als que s’han vist plantats a l’hort.
Comprovació a partir del calendari de l’hort.
• Com està presentat (embalatge, colors, vistositat, si està envasat,
tallat, sencer...)
b) Observar la parada:
• Dimensions de la parada
• Decoració i organització dels productes
• Cartells informatius de la parada
• Elements de venda: bàscula, bosses...
 • Elements que faciliten la compra al mercat o que la fan més
còmoda: ús del carro (com si fos del supermercat), comanda a

5

domicili, encàrrecs per telèfon, targetes per guanyar minuts de
pàrquing...
c) Observar el paradista:
• Nombre de paradistes a la parada, edat i sexe
• Característiques de les tasques del paradista: comprar els productes
al proveïdor, muntar la parada, atendre el públic, aconsellar...
d) Observar el consumidor:
• Analitzar el perfil de consumidor del mercat
• Fixar-se si utilitzen bosses de plàstic, cistell o carro per comprar
• Interessar-se per si compren productes de temporada
• Interessar-se en la preferència dels consumidors per comprar al
mercat

3.3. Actituds, valors i normes

• Fomentar la transmissió oral de coneixement
• Obtenir la informació a base d’observar curiosament i preguntar
• Fomentar el treball en equip
• Interacció i participació
• Intercanviar experiències d’una manera divertida i constructiva
• Capacitat d’autocrítica
• Capacitat d’automotivació
• Capacitat de prendre decisions d’una manera lliure, argumentada i
individual

4. Organització temporal
La unitat didàctica s’estructurarà en dues sessions: la primera consta d’un
treball d’observació al mercat, i la segona a l’aula com a síntesi i resum de
l’activitat.

Durada: Visita al mercat (1 hora i 30 minuts)

Treball posterior a l’aula (50 minuts)
 5. Orientacions didàctiques

6
5.1. Es recomana una visita prèvia al mercat del municipi per part del/
la docent per analitzar quines característiques té i poder dirigir més
adequadament l’activitat.
5.2 En fer la visita prèvia al mercat, el/la docent pot comprovar si hi ha
altres parades de pagesos al voltant i així establir les diferències
entre aquestes parades i les del mercat.
5.3 Els alumnes es poden fixar en l’edifici on hi ha ubicat el mercat. Pot
tractar-se d’un edifici emblemàtic de la ciutat.
5.4. Es pot iniciar la visita al mercat fent una volta de reconeixement prèvia
de les diferents parades per apreciar els diferents productes que
s’hi poden comprar (peix, carn, pa..). Posteriorment, ja es realitzarà
un treball en grup de les parades esmentades anteriorment (fruita,
verdura...).
5.5. Els alumnes poden fixar-se en els productes de la parada relacionats
amb alguna festivitat o època de l’any concreta (ex: mirar si hi ha
castanyes a la tardor, raïm a finals d’any...)

6. Avaluació
S’avaluarà l’alumne tenint en compte l’assimilació dels objectius i continguts
esmentats anteriorment. Per altra banda, es revisarà el quadern didàctic
omplert al llarg de la visita, així com el seu comportament. Finalment, es
valorarà la participació activa de l’alumnat en el treball posterior a l’aula.

S’aconsella com a recurs opcional per acabar de fer l’avaluació una redacció
per part dels alumnes, un escrit d’opinió personal narrant l’experiència
viscuda.

7. Recursos
S’aconsella al/la docent contactar amb el tècnic municipal de l’àrea del
mercat municipal abans de fer la visita. D’aquesta manera el/la docent pot
preparar amb antelació el treball que es realitzarà.
7
Descripció
de l’activitat

L’activitat s’estructura en dues sessions: una primera de visita al mercat

(més pràctica i d’observació) i una altra de treball posterior a l’aula, que
clourà la unitat i que significarà el resum i síntesi d’aquesta.

A continuació s’exposen els objectius i les orientacions necessàries per poder

dur a terme un guiatge correcte de l’activitat.

Visita al mercat
Per començar, el grup classe es dividirà en 5 equips (poden ser 4, 5 o 6 grups,
en funció de la quantitat d’alumnes). Es visitaran les parades pertinents a
criteri del docent, tenint en compte que almenys un grup es fixi en la parada
de fruits secs i llegums. Els altres quatre grups es fixaran en les parades de
fruita i verdura.

Cada equip disposarà d’un quadern didàctic. Aquest quadern està plantejat
com una fitxa que han d’anar omplint a partir de la observació de les parades
i les preguntes que es formulen. És una fitxa que posa atenció en els 4
elements bàsics d’observació: producte, parada, paradista i consumidor.

Es creu rellevant tenir en compte aquests quatre elements, ja que d’aquesta

manera es pretén:

a. Relacionar directament el que s’ha vist a l’hort amb el que es veu a

la parada.
b. Entendre el viatge que fa el producte des que l’han plantat (a l’activitat
«De l’hort al mercat» ) fins que el veuen col·locat a la parada.
c. Apreciar la riquesa d’informació i proximitat que implica comprar al
mercat.
 1. Desenvolupament de la visita al mercat:

8
La visita al mercat pot tenir una durada d’una hora i trenta minuts, però es pot
adaptar segons la disponibilitat de l’escola. Per realitzar una visita profitosa,
s’aconsella estructurar-la en diferents parts: observació exterior del mercat,
observació interior general i observació de les parades específiques.

1.1 Observació exterior del mercat

Per començar, cal presentar als alumnes l’activitat que faran i la seva dinàmica.
A continuació se’ls explicaran les normes de comportament a l’interior del
mercat (*). Després, es fan els equips i se’ls lliura el quadern didàctic (un
per equip); finalment, es pacta un punt de trobada.

Per acabar, el/la docent pot suggerir als alumnes que es fixin en l’edifici del
mercat municipal. Si es creu convenient i es tracta d’un edifici emblemàtic
de la ciutat, es pot explicar què era abans o fer esment de la seva història.

Seguidament, quan encara el grup classe és fora del mercat, es pot suggerir
als alumnes que es fixin si hi ha altres parades de pagesos a l’exterior.

1.2 Observació interior general

En primer lloc, es proposa fer un recorregut general pel mercat per reconèixer
les diferents parades que hi ha. Aquesta primera volta també és aconsellable
per tal que els participants es fixin en:

• l’organització de l’espai del mercat: llocs de pas, grandària, terra,

distribució de les parades
• l’observació de com estan disposats els productes a les parades: peix
i marisc, cereals i llegums, carns...
• l’observació dels consumidors que passegen pel mercat

Recordem que els alumnes es poden fixar en totes les parades, però aquesta
unitat didàctica treballa els productes de l’hort; per tant, les zones de visites
són: verduleria, fruiteria, llegums i fruits secs. Abans de començar a observar
les parades, es pot repassar el quadern, les normes i aclarir els possibles
dubtes dels alumnes. Un cop tothom tingui clar el funcionament de l’activitat,
el/la docent pot anar assignant a cada grup la parada que visitarà.

(*) Consulteu el quadern didàctic «De l’hort al mercat»

 1.3 Observació interior específica

9
És el moment en què els alumnes inicien la tasca d’investigació i observació
de manera més autònoma, tot i que el/la docent els supervisa.

El grup es dividirà en diferents equips; s’organitzarà de manera que uns

equips es fixin en les parades d’horta (procurant que almenys en una parada
hi hagi productes de llegums i fruits secs) i d’altres en les de fruita. La
quantitat de grups dependrà del grup classe.

Treball posterior a l’aula

Aquesta darrera sessió és la que clou la unitat didàctica i reforça els
aprenentatges assolits durant la visita al mercat. És molt interessant enfocar-
la com a repàs, però alhora com a síntesi del conjunt d’experiències viscudes
pels alumnes.

En aquesta última sessió, es pretén donar una visió global a l’alumne, però
alhora poder arribar conjuntament a noves conclusions i introduir algun
concepte nou.

Conclusions:
• Entendre els avantatges de comprar productes de temporada i
proximitat al mercat.
• Observar que la natura és «intel·ligent», ja que ella mateixa ens
ofereix els productes que van en concordança amb les necessitats
nutritives al llarg de l’any. Per exemple, el cultiu de tomàquets,
síndries i préssecs a l’estiu respon a les necessitats hídriques del
cos, ja que aquests productes tenen un alt contingut en aigua i sals
minerals, mentre que a la tardor ens arriben aquelles fruites i fruits
secs que se’ns guardaran per animar el llarg hivern juntament amb
el gra.
Conceptes nous:
• Incidir en la importància d’una alimentació equilibrada, sobretot en
el fet de menjar fruita i verdura. El/La docent podrà disposar de la
piràmide alimentària per acabar d’aprofundir sobre aquest aspecte. Es
podrà incidir en el fet que la fruita i la verdura ocupen el segon graó.
Tanmateix, els alumnes poden anar argumentant en què consisteix
portar una bona alimentació i quins productes han de menjar en més
quantitat i quins no convenen tant.
• Fomentar una alimentació basada en les 5 racions de fruita i verdura
al dia*. El/La docent podrà explicar en què consisteix: menjar 2-3
peces de fruita i 2-3 racions de verdura al dia. D’aquesta manera,
cal plantejar als alumnes que menjar d’una manera equilibrada i

(*) És una dada sobre dieta saludable que recomana la comunitat científica i mèdica.
 saludable és fàcil i és al seu abast. Es podrà explicar la importància i
els avantatges de menjar fruita i verdura cada dia, fins a arribar a la

10 premissa que cal menjar 5 racions de fruita i verdura diàries. A més,

cal incidir en què es considera una ració de fruita i verdura per tal de
prendre’n consciència i veure que no és tan difícil!

A la graella següent es pot veure quines quantitats es consideren

racions de fruita i verdura.

1 ració de fruita 1 ració de verdura

1 peça mitjana de taronja, poma,
pera, plàtan
5-6 maduixes o cireres grans
10 grans de raïm
1 tallada de meló, síndria o pinya
1 peça mitjana de tomàquet, pastanaga,
carxofa, ceba...
1/2 peça de carbassó, albergínia, pebrot
1 grapat de rabanets
12 mongetes tendres
1/2 plat de bledes, espinacs, col

També es pot explicar que, repartit al llarg dels àpats del dia, és
senzill fer la combinació de totes les racions. Per exemple, en relació
a les peces de fruita, es pot començar esmorzant un suc de taronja
natural. A l’hora de dinar, es pot prendre un got de macedònia, una
pera o un kiwi per postres. Per acabar, encara queda el berenar i el
sopar per menjar una mandarina.
En relació a les racions de verdura, el/la docent pot explicar una
possible proposta de com es podrien combinar al llarg del dia. En
aquest sentit, per exemple, es pot fer un dinar amb un plat d’espaguetis
amb tomàquet i formatge (el tomàquet que sigui natural), i després
acompanyar un segon plat (un tall de carn o una hamburguesa) amb
una mica de pastanaga ratllada. Per sopar, es pot menjar una crema
de porros de primer i el que toqui de segon. I amb això ja tenim més
que complertes les 5 racions de fruita i verdura del dia!
D’aquesta manera, el/la docent pot donar recursos o idees sobre
com aconseguir fer una dieta que combini les 5 racions. Fins i tot
pot suggerir que els alumnes preparin a casa l’amanida del dinar o
que un dia es facin ells mateixos una macedònia o un batut. Així, els
alumnes poden acabar preparant alguna cosa saludable a la cuina de
casa.
Arribats a aquest punt, el/la docent pot preguntar als alumnes si
veuen possible dur a terme aquesta combinació de fruites i verdures
i si ja ho fan a casa seva. Fins i tot se’ls pot demanar que comptin
quantes racions de fruita i verdura mengen en un dia normal.
 • Valorar la tasca dels que ens proporcionen els productes frescos de
l’hort: els pagesos.

11

• Apostar pels productes locals: allò autòcton és sempre un valor afegit
per al nostre entorn.
• Sostenibilitat: hàbits de consum relacionats amb el posterior impacte
mediambiental.
• Parlar de què implica i significa el concepte de comerç exterior.
No es tracta que els alumnes acabin amb la idea que comprar
productes de fora és dolent, ja que sort tenim de poder adquirir
altres productes que no són d’aquí (com la xocolata, el bacallà o la
canyella que posem a la crema). A més, Catalunya també exporta
molts dels seus productes a fora, i això també és bo, ja que genera
benefici!
12
Quadern didàctic

El quadern didàctic és una eina per a l’alumne que pretén incidir de manera
directa en el treball d’observació del mercat. L’alumne haurà d’omplir les
preguntes que proposa el quadern, tot fixant-se en el producte, la parada, el
paradista i el consumidor.

Això es realitzarà de la manera següent:

Observant el producte*
Es poden fixar en la relació dels productes de l’hort (tenint en compte el
calendari de l’hort)

1. Quins productes veus a la parada que coincideixen amb el calendari

de l’hort.
2. Compta i escriu quins no veus al calendari de l’hort. Demana d’on
vénen i com han arribat fins aquí.

Es poden fixar en la presentació del producte.

1. Embalatge: va embolicat, va dins un pot de plàstic/vidre/embolcall

de paper...
2. El producte es ven sencer? O bé tallat, a punt per menjar, a
trossos...?
3. Està molt amunt o avall de la parada: penjat, dins una caixa...
4. Els productes estan agrupats per colors?

(*) Per realitzar aquesta part del quadern didàctic, l’alumne disposa del calendari de l’hort com a suport.
 5. Estan apilats fent formes impossibles? Piràmides, torres de fruita...
Per què ho fan? Costa molt fer-ho? Resulta més atractiu visualment

13

i potser té més èxit?
6. Tots els productes són coneguts?
7. Quin és el producte més estrany? I el que t’agrada més?

Es poden fixar en el preu dels productes.

1. Fixa’t si a la parada hi ha rètols dels preus o d’ofertes

2. És més car el producte de proximitat o el de llunyania?
3. És més car el producte de temporada o el que no ho és?
4. Quines ofertes fan? Són en productes de temporada o no?
 Observant la parada

14
Es poden fixar en els cartells informatius de la parada. Aquesta informació
pot ser de molts tipus:

1. Informació sobre el producte

Per exemple:
· «Productes ecològics»
· «Tenim només fruita i verdura de collita pròpia»
· «Tenim fruita de temporada»
També es poden fixar si hi ha imatges/fotografies o dibuixos de l’hort
d’on han sortit aquells productes, i del procés de collita o selecció
que han seguit.
2. Informació sobre la preparació de producte:
Es poden fixar si hi ha alguna recomanació sobre com cuinar, tallar,
conservar... el producte.
També poden adonar-se si la parada ofereix algun servei especial,
com ara portar la compra a casa o fer comandes per telèfon.
3. Informació sobre les característiques nutricionals del producte:
Es poden fixar en el llistat de beneficis que aporta la ingestió d’aquell
producte.
 Observant el paradista

15
Es poden fer les observacions següents:

1. Apunta quants venedors hi ha, si són joves o grans, homes o

dones...
2. Demana al paradista que et doni un consell sobre com preparar un
producte que no coneixes.
3. Demana al paradista quin és el seu producte preferit i per què.
 Observant el consumidor

16
Es poden fer les observacions següents:

1. Demana per què prefereixen comprar al mercat. Hi compren sovint?

2. Fixa’t si utilitzen bosses de plàstic, bossa de roba, cistell o carro.
3. Demana’ls si compren productes de temporada.
 Altres aspectes a tenir en compte:

17 El/La docent pot incidir en altres aspectes, a part dels proposats en el quadern
didàctic. En primer lloc, pot suggerir als alumnes que busquin a la parada el
producte plantat a l’hort (així podrà relacionar la primera part de l’activitat
que els alumnes hauran fet a l’hort de Sant Benet). En relació a la parada,
el/la docent pot fer notar als alumnes que es fixin si hi troben productes
elaborats o productes que també es trobin als supermercats. Si és així, els
poden esmentar i fer les seves reflexions.

Finalment, el/la docent pot demanar a algun grup que pregunti al paradista
quins proveïdors té (d’aquesta manera podran fixar-se que la mercaderia pot
provenir d’un pagès o d’un gran majorista). De la mateixa manera, es pot
demanar a un grup que pregunti a algun consumidor si prefereix comprar
productes de temporada o no, i per què.

CONCLUSIONS
• Segurament les parades més petites són les que tenen
productes de proximitat (hort propi).
• Per contra, les parades més grans és on hi ha més varietat
de productes procedents de l’hort d’algun pagès (en menor
mesura) i de grans magatzems de fruita i verdura (en gran
mesura).
• Comprovar a partir del calendari de l’hort quins són els
productes de temporada i quins no.
• Comprovar que els productes de temporada són més barats
que els que no ho són.
• Comptar si hi ha més productes de temporada que dels altres.
Fer el mateix amb els de proximitat/llunyania.
• Observar que hi ha alguns productes que, tot i ser d’aquí, són
més cars que els que vénen de fora. Argumentar i analitzar-ne
els motius.