25, LES POLITIQUES PUBLIQUES La politica publica Ipolitics| s6n <1 conjunt de decisions | re-cetisions que tenen com a objectiu resaldre un problema coblectiv en una Sree deerminada, decisions fetes ger les institucions aabliquas i amb un provds delaboracid on hi actuen actors tent pbblics com privets, busca tenir efecte en I tom social Aquestes politiques pibliques venen de un sistema (polity) i ers porten als palitica com a resultst 9 output (policy) ica publica pat teni (politica econémica, monetiris, industrial...) dilerents nivalls escalonats d'interventics politica, de genéric 2 esaec Les politiques publiques no san acerds waluntaris, s'impasen sabre la cormnitat. Aquesta caercié 14 quatre formes, en cada polibca godem predeminar unes 0 altres: Regulatives, imposen conductes obligatéries misjansant ebligacions, prohibicions i sancions {normes de transit], Distributives, es realitzen transterencies uns ciutadans a altres |provisié de servels gratults). Redistributives, per aconseguir més iguaitat de recursas i portunitats entre tots els membres de la societat (politica tributaria progressiva), Instituctonals, que sen, els procediments | ragles generals que ‘han de setmetre ales sctvitats pablieues (reformes cansttucionals). Fer a elaborar una politica piblica s'ha de comencar tenint en compte una gran varietat e!sebvitats individuals i collectives: Grups "interes | partits canalitzen demandes de diferents sectors socials provestes legishutives, el parlament les examina, correreix i amb suficiunts vats, les prove govern los convertoix en lieis de caréctar general an rormes detallades que permet espoctiques, |'administracié atén casos incividuals | cistibueix incentius posittus | negativs, els Sribunals inwervenen en cas de disauta i actor amb lautoritat su ficient investiga les conswavéacies de la polit es continua one. les convertelxen en forma de lle, el Aquast preces el podem dividir més fidelment en quatre stapes; Iniciacié {construccio del problema i incorporacié a agenda politica), Elaboraclé (formulacié dalternatives i seleccié de les opcions pretences), Implantacis (s'implanten les opcions] i Avaluacio Isavaluen re: cessid de la politica). ("] ua | Lrelanaracis i selectis de politiques o% fa en relacio als objeetius marcats i mitjans disponibles, hi ha quatre models: Seleccid d'ura polttica com a resultat dun procés racional [es té melts informacié sobre el proces i situacié i es calcula |'alternativa optima), racionalitat limitada (ni he informacs pere ne tota, no es pat trobar la solucié optima perd a partir de negorlacié s’arribara a un resultat acceptable}, megaciacions permanents (no ¢s un proces racional, es negocia amb els sectars afectats *sartir del pas”), | Uitiny quan ne hia, fins ai mnitjans, els objectius son ambigus, els actors intermitents i instruments discutibles, l'adoacis c'uns palttica és coincidéncia Partint de aquest procés (*) hi ha tres vipus d'esquema dissaniole: Lineal, tot passa com hem vist, grups| partits canaltzen demandes, arrben al parlament il govern les implements. Trangular, amb tres actors principals Grups Pinterds, Parlament j Burocracia que es relacionen pa: acabar creant una politica piblica. En Xarxa 0 tvama d’actors, sombre ampli d’actars i amb relacions multiaterals (oalicy network si es obera, policy community si es tancada) Hi ho coses que poden influir en ia fase d'imolementacis, falta oe recursos, variables de entorn, icles pol ete, Els objectine i mitjans x hauran d'adaprar a les condicions, econdmit Les politiques piibliques en la seva majoria no s'avaluen, per interesscs la valoracia no sal ser abjectva, el poder plblic ne es vol deixar examinar | el procés d'avaluacié té dificultats algo selen ser passas previs a Vsveluocié. Per avaluar es fa 3 partir de camparar amb indicadors previs, fent contrafactuals de “qué haurks passat criques | instrumentals. Guan stavalua Y", amb experiments srcials, métailes quasi-msperimentals | sistemes de montiorelg, Un cop avaluada s’ha de decidir sobre la seva successld | continuitat, na solen ser temporals, plement es fan retes de tent en tent,26. LA DINAMICA POLITICA. CONTINUITAT | CANVI Les comunitats politiques passen etopes se transformsclé | continuftat. £1 canvi de erientacié politica de governant é3 olgo constant. En els processos de eanvl es distingels entre alterecions en Festera polities transfarmacid de la base. Uaecié selitica sol ser Forigen de molts canwis. S'expliquen en tres blocs: Coavls vistos com a resultot de Fendmens Especificament Politics, influéncia d'un lider, derrota militar, amenaga exterior... Amb origen en les Mutacions Gulturals de la societat, canvis de valors i perceptions que es transfarmen en una realitat social. | Transformations Materials, en les condicions tecnolagiques, la organitzacid de la predus ndmiea, ote REVOLUCIG: Canis radicals, profunds | rapids de les estructures econdmiaues, socials i politiques. £5 un carwi total del sistema i un trencament de I'status qua, Caracteristicament sel ser una lluita de classes per a substituir la daminant, sol transformar completamant les in! ns, canvi de valots i de legitirnitat galitica, a pattir de Vacelé de intel-Ieetuals, erupelons e'agressivitat collective, wassocis a la wieléneta Osea. REFORMA: Canvis orogressius des dal sistema matelx, Es caracteritza per la seva gradualitat on cl proces, la falta de violencia utilitzada. S'alteren les regles F institucions ajustant les reformes en Iz normativa vigent, sense trencar ol sistema, Qui estudia e! sentit del canvi sol prendre tres posicions; 1, El resultst transtormader © conservader ¢e la politica és un efecte casual d'una combineeid de factors, als resultats finals s6n poe o gens previsibles, 2, La llei del pérdel, la historia dé les comunitats gelinaues fa moviments eiclies, dun exten a ua altre, 3. Evolucié lineal, cada cari politic s'assenyala a partir d/una linia que puja obaixa segons cada persona