LLIÇÓ 15.

LA RELACIÓ JURÍDICA
—> importatn, relacio de dret, interesso licits i compliment dels poders i deures.1.Concepte:

• La relació social i relació jurídica

• Concepte de relació jurídica: relació social, entre pues o més persones, que té per objete
interessos lícits, dignes de tutela jurídica, regulas per una regla de Dret, pel compliment del
quals s’atribueix uns poders i deures correlatius.

• Elements:

1)Relació social entre dues o més persones;

2)Existència d’un interès lícit (digne de protecció jurídica), mereixedor de tutela jurídica:
caràcter contingent (canvia en el temps I l’espai), en el temps i en l’espai; ex: matrimoni del
mateix sexe a España es objecte de protecció i a Italia no, en el mateix moment en el temps.

3)Una regla de dret contempla i regula la relació;

4)Atribució de poders (drets subjectius, potestats, etc.) i deures (deure jurídic) per aconseguir o
conservar els interessos: poden ser recíprocs.

2.El contingut de la relació jurídica

• Tota relació jurídica està composta per:

1)Posicions actives o de poder

2)Posicions passives o de deure

—>(tot important)1)Posició jurídica activa o de poder:

a)Dret subjectiu ——————>Interessos propis (del titular)
b)Potestats: (Art. 236-1 CCCat; Art. 154.I CC)

• Potestats:posició activa que li permet satisfer els interessos jurídica d’un

tercer( <—————->Interessos legítims (de tercers)
c)Expecatives: situacions de poder de menor intensitat i tenen a veure en situacions
que falta algún requisit per constituir una auténtica potestat o un autentic dret
subjectiu (p.ex. Art. 542-22 CCCat; Art. 615 CC-aprop abelles).

—>(important la càrrega, mirar deure jjrídic)2)Posició jurídica passiva o de deure:

a) El deure jurídic: comportament que satisfà la posició activa de la relació jurídica (s’ha de
cumplir necessàriament i pot ser compel·lit coactivament). Conducta que una persona realitza
per complir l’interés juridic d’un altre: ex. Contracte de compravenda el venedor te el deure
jurídic d’entregar la cosa al comprador, o el compredor te el deure de pagar al venedor la
cosa.

b) La càrrega: comportament que el subjecte ha de realitzar en interés propi (no és una

conducta necessària, però si no es realitza hi pot haver una conseqüència negativa).
Comportament que ha de dur a terme una persona per poder satisfer el seu propi interés
 jurídic. ex: càrrega de la proba judici si el comprador no mha pagat la cosa, el primer qe
demarara el jutge el contracte de compravenda on sirgeixi l’import de la cosa per obligarse a
pagar-la, el tiquet de una restaruant si t’ha produit una malaltia.

3.El dret subjectiu

a)Concepte: poder jurídic atribuit a una persona per a aconseguir o conservar els seus propis
interessos jurídics.

—> (saber els 3)b)Elements del dret subjectiu:

1)Facultats: són el conjunt de possibilitats concretes d’actuació en les que s concreta el dre
subjectiu (p.ex. Art. 348 CC; Art. 541-1 CCCat).

2)Interessos propis del titular del dret:

a)L’interès ha de ser propi del titular del dret, que és l’únic que pot exercir el poder:
distinció dret subjectiu i potestat.
b)Només podrà exercitar el dret subjectiu si existeix l’interés: p.ex. servituds de pas (Art.
564 CC;Art. 566-7 CCCat). dRET SUBJECTIU EM DEIXA UNA SERVITUD DE PAS PER UN
TERRENY D’UN ALTRE PER POGUER ARRIBAR A LA MEVA PROPIETAT.

3)Pretensió: designa l’exercici (judicial o extrajudicial) del dret subjectiu, quan es reclama a qui es
troba en la posició pasiva que compleixi amb el seu deure jurídic.

El que extingeix la pretensió, no exitingeix el dret. (tema prescripció)

—> (requisits: tenir capacitat i legitimacio) 4. L’exercici i límits del dret subjectiu

c)Requisits per a l’exercici del dret subjectiu:

1)Tenir la capacitat d’obrar necessària per exercitar-lo: p.ex Art. 421-4 CCCat; Art. 663.1 CC,
per al testament.

2)Estar legitimat (tenir poder de legitimació) per a exercitar-lo: possibilitat legítima d’exercitar
amb eficàcia un acte jurídic (p.ex. l’arrendatari no està legitimat per disposar de la cosa
arrendada).

d)Límits a l’exercici del dret subjectiu:

—> (aprendre tots)1)Límits extrínsecs: la col·lisió entre drets:

a)La llei pot establir determinats límits (Art. 591 CC; Arts. 546-5 CCCat; ex: límits per plantar un
arbre).

b)La llei pot establir un rang entre drets subjectius (Arts. 1922 a 1924 CC- ex:concurs de
creditors).

c) Entre drets d’igual rang, la solució pot ser diversa (p.ex. protecció qui exerceix primer el dret; o
protecció a parts proporcionals).

—>(apendre la bona fe es molt important els altres també) 2)Límits intrínsecs: el principi de
bona fe en l’exercici dels drets (Art. 7.1 CC; Arts. 111-7 i 111-8 CCCat) i la prohibició d’abús del
dret (Art. 7.2 CC).

a)Bona fe: principi general del dret que identifica l’estàmdard de conducta amb què s’espera que
tota persona actuï en el tràfic jurídic, amb honradesa i lleialtat en els tractes.

—> (saber les causes pero mes important les consequencies) b)L’abús del dret. Requisits
(Art. 7.2 Codi Civil):

1.Exercici legítim d’un dret.

2.Dany o perjudici a l’interès d’un tercer
3.Caràcter anormal o antisocial del perjudici: intenció de danyar (mala fe) o defraudar un tercer o
desproporció entre l’exercici del dret i el perjudici que es causa.

• P.ex. relacions de veïnatge.

c)Les conseqüències de l’abús del dret (Art. 7.2 Codi Civil):

1.Accions de cessació: adopció de les mesures necessàries per fer cesar l’abús.

2.Indemnització dels danys i perjudicis.