LLIÇÓ 10.

LA NACIONALITAT I EL VEÏNATGE CIVIL

1.La nacionalitat
1)Concepte:
• La nacionalitat és un estat civil, que consisteix en la condició de les persones que són
membres d’una determinada comunitat organizada en forma d’Estat (ex: l’espanyola;
francesa; alemanya…)

• Regulació: Arts. 17-26 CC.

2) Trascendència jurídico-privada:
a)La nacionalitat és un estat civil que determina la llei personal (Art. 9.1 CC), que regeix:

• La capacitat d’obrar i estat civil de les persones

• Els drets i deures de familia

• La successió per causa de mort

b)La llei personal aplicable als apàtrides (una persona que no té nacionalitat) ve
determinada per la llei del lloc de residència habitual (Art. 9.10 CC).

3)La doble nacionalitat. La persona pot tenir simultàniament dues nacionalitats:

a)Quan es concerta en tractats de doble nacionalitat: amb alguns països iberioamericans o

amb països que hagin tingut una especial vinculació amb Espanya (Art. 11.3 CE).

b)Quan s’adquireix una nacionalitat sense perdre l’espanyola d’origen (Art. 24.I.II. CC).

S’aplicarà (Art. 9.9 CC):

(1) La llei de la nacionalitat que estableixi el tractat: ex domicili

(2) En defecte, de la nacionalitat coincident amb la darrera residència

habitual.

(3) Per última, la de la nacionalitat adquirida en el darrer lloc.

—>Adquisició origen de la nacionalitat espanyola: en el moment del naixament. (resum

esquemàtic dels següents apartats)

a)Origen

b)Criteris derivatius: de naixament tinc una nacionalitat i al cap d’un moment a la vida canvio la
meva nacionalitat.

-Opció:

-Derivació per carta de naturalesa: m’he la dona el consell de ministres per real decret

-Residència:

4) Aquisició originària de la nacionalitat espanyola:

a)Adquisició automàtica de la nacionalitat espanyola d’origen:

• Ius sanguinis (Art. 17.I.a CC): els nascuts de pare o mare espanyols. (QUAN BÉ LA MARE O
PARE SÓN ESPANYOLS: PARE SUEC I MARE ESPANYOLA EL FILL DOBLE NACIONALITAT)

-És suficient que un dels pares sigui espanyol = possibilitat de doble nacionalitat.

• Ius soli (Art. 17.1.b CC): els nascuts a Espanya de pares estrangers, si almenys un dels pares
hagués nascut a Espanya. (SI UNA PARELLA ESTÀ DE VACANCES A LA COSTA BRAVA I SON
FRANCESOS, LLAVORS EL FILL TINDRÀ LA NACIONALITAT FRANCESA).

-S’exceptuen els fills de funcionaris diplomatics o consulars.

• Ius soli (Art. 17.1.c CC): els nascuts a Espanya, els pares dels quals no tinguin nacionalitat o la
legislació de cap d’ells atribueix al fill una nacionalitat.

• Ius soli (Art. 17.1.d CC):els nascuts a Espanya, la filiació dels quals no quedi determinada.
NENS ABANDONTS A ESPANYA, SI NO ES SAP EN DEFECTE SERÀ EL DEL PAIS D’ORIGEN
EN AQUEST CAS ESPANYA.

b)Els estrangers menors de 18 anys adoptats per un espanyol (19.1 CC). La nacionalitat
espanyola s’adquireix.

NENA XINESA QUE ES ADOPTADA PER UNA PARELLA D’ ESPANYOLS, AL MOMENT DE TENIR
AUTOMÀTICAMENT L’ADOPCIÓ JA ES ESPANYOLA I NO ES RETROACTIU.

5)Adquisició deritativa de la nacionalitat espanyola

a)Adquisició per dret d’opció. Tenen dret a optar per la nacionalitat espanyola:

• Les persones que estiguin o hagin estat subjectes a la potestat parental d’un espanyol (Art.
20.1.a CC): fills de progenitor estranger que adquireix després la nacionalitat espanyola.

• Les persones, el pare o mare dels quals hagués estat originàriament espanyols nascuts a
Espanya (Art. 20.1.b CC): fills d’emigrants espanyola (l’opció es limita a la primera
generació:fills).

• Les persones, la filiació o el naixement a Espanya de les quals es determini després dels 18
anys 18 (Art. 17.2 CC): termini de 2 anys.

• L’estranger adoptat per un espanyol després d’arribar a la majoria d’edat (Art. 19.2 CC):
termini, 2 anys des de l’adpció. NO ES AUTÒMÀTICA, HI HA UN DRET D’OPCIÓ AMB UN
MÀXIM DE 2 ANYS. ex:

PRIMER ÀUDIO

b)Adquisició per naturalització: és aquella naturalització que es produeix en virtut de concessió

per part de l’Estat espanyol.

Pot ser de dos tipus:

1.Per carta de naturalesa, atorgada discrecionalment per Reial Decret (Consell de Ministres), qie
concorrin circumstàncies excepcionals (Art. 21.1 CC):

-Ex. esportistes d’elit: per raons culturals, econòmiques, militars, etc…

-Ex. RD 435/2004: a favor de víctimes dels atemptats 11-M.

2.Per residència: és tracta del cas més normal i habitual (Arts. 21 i 22 CC).

-Concessió: atorgada pel Ministeri de Justicia, prèvia sol·licitud de l’interessat.

-Requisits:

a)Residència legal, continuada i anterior a la petició.

b)Transcurs dels terminis fixats per la llei.

c)Prova de bona conducta cívica + suficient integració en la societat (Art. 22.4 CC).

d)Només es pot denegar per raons d’ordre públic o interès nacional (Art. 21-2 CC).

• Terminis de residència (Art. 22 CC):

a)Termini general 10 anys, per acollir-se a la nacionalitat espanyola.

b) Termini de 5 anys pels refugiats (Art. 3 Ley 12/2009, de 30 d’octubre)

c)Termini de 3 anys pels nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines,

Guinea Equatorial, Portugal o sefardites (descendents dels antics jueus).

-Ley 12/2015, de 24 de julio, en materia de concesión de la nacionalidad

española sefardíes originarios de España.

d)Termini de 1 any per:

• Nascuts al territori espanyol

• Qui no hagi exercitat el dret d’opció, podent fer-ho.

 • Qui hagi estat subjecte legalment a tutela, guarda i acolliment de ciutadà o

institució espanyola durant dos anys consecutius.

• Qui portés un any casat amb espanyol o espanyola, sense separació legal o
de fet.

• Vidu o vidua d’espanyol si a la mort del cònjuge no hi hagués separació

legal o de fet.

• Nascut fora d’Espanya, de pare, mare, avi o àvia originariament per

naixament espanyols.

2.El veïnatge civil

1)Concepte:

• El veïnatge civil és un estat civil, és la condició o qualitat dels espanyols que determina
l’aplicació, com a llei personal, d’algun dels ordenaments civils coexistents a Espanya. (Art.
14.1 CC).

• El veïnatge civil determina la llei personal dels espanyols i, com a tal, regirà (Art. 9.1 CC:
Art. 14.1 CC; Art, 111-3 CCCat):

a)La capacitat d’obrar de les persones.

b)Els drets i deures de familia

c)Les successions per causa de mort.

2)Aquisició del veïnatge civil:

a)Per filiació (ius sanguinis) (Art. 14.2 CC):

• Tenen el veïnatge corresponent a un territori els nascuts de pares (tots dos) que tinguin
aquest veïnatge civil.
• L’adoptat no emancipat, adquirià el veïnatge civil dels adoptants.

• Si els dos progenitors tenen diferent veïnatge civil, el fill tindrà el veïnatge civil d’aquell
progenitor respecre del qual la filiació s’hagi determinat abans (Art. 14.3 CC).

• En cas que determini la filiació d’ambdós progenitors al ma aquests tinguin veïnatge civil
diferent, els pares poden atribuir al fill el veïnatge civil de qualevol d’ells, dins de sis mesos
següents (Art. 14.3.II CC).

3)Adquisició del veïnatge civil:

b) Per lloc de naixement (ius soli): quan el veïnatge civil no es pugui establir per aplicació dels
criteris anteriors, aquest vindrà determinat pel lloc de naixement (Art. 14 CC).

c)El veïnatge civil de dret comú com a criteri residual (Art. 14.3 CC): quan no es pugui atribuir
el veïnatge civil per l’aplicació dels criteris anteriors, s’atribueixen al fill de veïnatge civil de dret
comú (el corresponent al Codi Civil).

4) Canvi del veïnatge civil per residència (Art. 14-5 CC): s’adquireix el veïnatge civil:

• Per residència continuada de 2 anys, sempre que l’interessat manifesti aquesta voluntat
(declaració al Registre Civil).

• Per residència continuada 10 anys, sense declaració de voluntat en contrari durant aquest
termini (adquisició automàticament, ipso iure).