LLIÇO 13.

ELS DRETS DE L’ESFERA MORAL: HONOR,

INTIMITAT I PRÒPIA IMATGE
Esfera física: dret a la vida i dret a al intgritat físcia o psiquica.

Esfera moral: honor, intimitat i a la pròpia imatge.

1.- Conceptes bàsics:

1)Dret a l’honor:

a)Faceta interna: estimació que té la persona de la seva pròpia dignitat. Sentiment

d’estima a la pròpia dignitat.

b)Faceta externa: fama, prestigi o estimació que els demés tenen per la persona.

2)Dret a la intimitat: dret a mantenir una esfera privada o reservada i a mantenir-la protegida
d’intromissions alienes.

3)Dret a la pròpia imatge: dret a decidir, consentir o impedir la captació, reproducció, exposició
o divulgació de la Imatge d’una persona. Inclou: imatge física i veu. Inclou qualsevol mitjà:
fotografia, dibuix, pintura, gravat, gravació, filmació, etc…

• Aquests drets tenen una protecció constitucional, prevista a l’art. 18.1 CE.

• El seu desenvolupament legal, en l’àmbit civil, es troba en la LO 1/1982, de 5 de maig, de

protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar a la pròpia imatge.

2.- Característiques

1)Irrenunciable “ es nula la renuncia a la protección prevista en esta ley (Art. 1.3. LO 1/1982)

• Sens perjudici dels supòsits de consentiment o autorització previstos en la llei (p.ex Art.
2.2. LO 1/1982)

2)Inalienables: impossibilitat de transmetre el dret a d’altres persones.

• Però s’admet que l’interessat autoritzi certes intromissions, fins i tot a canvi d’una
contraprestació (Art. 2.2 LO 1/1982)

3)Imprescriptibles: els drets reconeguts a la LO 1/1982 no prescriuen pel no ús.

• Però sí que caduca l’acció per reclamar la protecció prevista en la llei: 4 anys (Art. 9.5 LO
1/1982)

3.-Titularitat dels drets

1)El titular dels drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge: en principi, la
persona que exercita l’acció reclamant la protecció d’aquests drets és el seu titular (persona
física).

2)Protecció post-mortem: la mort comporta l’extinció dels drets de la personalitat.

• Possibilitat de protegir post-mortem la memoria del difunt (Arts. 4, 5,6 LO 1/1982).

• Estan legitimats per a reclamar la protecció de la memòria del difunt:

1.La persona (física o jurídica) designada en testament per l’afectat.

2.El cònjuge, descendents, ascendents o germans de l’afectat, que visquin en

el moment de morir l’afectat.

3.En defecte, el Ministeri Fiscal.

• Límit de 80 anys des de la mort de l’afectat per les accions exercitades pel Ministeri Fiscal o
per persona jurídica (Art. 4.3 LO 1/1982).

3)Protecció dels menors d’edat:

 a)La LO 1/1982 i la LO 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor,

reconeixen als menors la protecció de drets a l’honor, intimitat i la pròpia imatge.

b)Regla general: els menors poden consentir determinades intromissions si tenen

suficient maduresa (Art. 162.1 CC;3.1 LO1/1982;Art. 211-5a)CCCat).

c)Ara bé. Es produeix una contradicció entre:

• Art. 3.1 LO 1/1982: “el consentimiento de los menores o incapaces deberá

prestarse por ells mismos si sus condiciones de madurez lo permiten”.

• Art. 4.3 LO 1/1996: “Se considera intromissió ilegítima del menor, cualquiera
utilización de su imagen o su nombre en los medios de comunicación que
pueda implicar menoscabo de su honra o reputación (…) incluso si el
consentimiento del menos o de sus representantes legales”. En aquest casos, cal
autorització del Ministeri Fiscal.

4)L’honor i la intimitat de les persones jurídiques:

Tot i que la LO/1982 sembla referir-se únicament a les persones físiques, des de la STC
139/1995, s’admet que les persones jurídiques:

a) No tenen dret a la intimitat familiar, ni tampoc a una imatge física.

b)Però, en canvi, si s’admet que tenen:
• Dret a l’honor: (entès com una reputació professional)

• Dret a la intimitat (entesa, com esfera privada o reservada, de la que poden

excloure els demés: secret de les comunicacions).

4.- La delimitació dels drets a l’honor, intimitat i pròpia imatge

• La protecció civil dels drets a l’honor, intimitat personal i familiar i pròpia imatge, no és
absoluta, sinó que queda delimitada per (Art. 2 LO 1/1982):

1)La llei. Art. 8 LO 1/1982: no hi haurà intromissió il·legitima si actuació:

a)Autorització o acordada per l’autoritat competent conforme la llei.

b)Predomina un interès històric, científic o cultural rellevant.

c)En el cas d’intromissions a la pròpia imatge, quan la imatge (Art. 8.2):

1.Corresponguin a càrrecs públics o professionals de notorietat, i es

capti durant actes públics o en llocs oberts al públic.
2.Es tracti de la caricatura, d’acors amb l’ús social.
3.Es correspongui a la informació gràfica d’un succés públic i la imatge
sigui merament accessòria.

2)Els usos socials: conviccions socials en cada moment.

3)El comportament de la pròpia persona (Art. 2.1): criteri important en relació a la

intromissió als drets a la intimitat i a la pròpia imatge.

5.-Les intromissions il·legitímes

1)Intromissions al dret a l’honor:

a)Art. 7.3 LO 1/1982: La divulgación de hechos relativos a la vida privada de una persona o
familia que afecten a su reputación y buen nombre…
b)Art. 7.7: Imputación de hechos o la manifestación de juicios de valor a través de acciones o
expresiones que de

2)Intromissions al dret a la intimitat personal i familiar

Arts. 7.1, 7.2, 7.3, 7.4, 7,8

3)Intromissions al dret a la pròpia imatge: Art. 7.5, 7.6

6.-Les accions de protecció dels drets a l’honor, intimitat i pròpia Imatge (Art. 9 LO 1/1982)

1)Accions cautelars: dirigides a obtenir el cessament immediat de la intromissió mentre dura el

procediment (Art. 9.2:”cese inmediato de la intromessión”).

2)Accions de cessació: dirigides a obtenir un pronunciament judicial que posi fi a la mandera

definitiva a la intromessió il·legítima (Art. 9.2).

3)Accions dirigides a obtenir el restabliment dels drets: p.ex: obtenir un pronuncionament judicial
que ordeni la difusió o publicació de la sentència, en les mateixes condicions que aquelles en
què es produi la intromissió.

4)Accions indemnitzatòries (Art. 9.3): indemnització dels danys i perjudicis:

a)Inclou tants els danys patrimonials com els danys morals.

b)Art. 9.3 detalla alguns criteris per la valoració dels danys.

• Termini de caducitat per exercitar l’acció: 4 anys, des que el perjudicat va poder exercitar
l’acció (Art. 9.5)