92.2019 Els crits editorials, una minal TRIBUNA OBERTA @ MARIONA MASGRAU JUANOLA I KARO KUNDE © osnz/eo18 Els crédits editorials, una mina! La industria cinematografica, des de fa d&cades, considera que una pellicula no ha acabat del tot fins a l'dltim crédit, fins que no ha aparegut en pantalla el nom complet del responsable de catering iels titols de totes les cancons i escenaris, encara que hi hagin sortit només de passada. Sén llistes llargues, t&cniques, dificils de seguir, perd fetes amb cura, i denoten la voluntat que espectador shi quedi fins al final i poden arribar a ser auténtiques obres d'art. htpsiriatures.aa.calfectra/credits-edtorials libres infants aporten nformacioimportanl_0_2139386051,himI?_ga-2.173458089.1042184054.15.. 1/992.2019 Els crits editorials, una minal Entreveiem un moviment similar, timid i lent, en els crédits editorials: la voluntat de fer-los cada cop més complets, rigorosos . també una exigéncia per part dels lectors. {Com pot ser que trobem encara libres on no aparegui el traductor? Per qué moltes editorials fan veure que els correctors no existeixen? Per legibles ens sembla digna d‘aplaudir, ihade ser qué no podem saber qui ha sigut el dissenyador i maquetador de llibres multidisciplinaris en qué el format és cabdal per al contingut? Potser el problema és que no som conscients de tot el que podem saber d’una obra mitjancant els crédits editorials i encara no els tenim prou en compte al'hora d'escollir un llibre. Avis pera navegants| Mitjancant els crédits editorials millorarem les nostres tries, perque.. + Sabrem|a lengua original amb qué es va escriure un contextualitzar-lo en la seva cultura i entendre per qué els protagonistes mengen brétzels 0 re; aixd ens ajudara a se’n van de vacances a llocs tan curiosos com Lalandia. + Esbrinarem si es tracta o no d‘una traducci6; aixi podrem valorar els mérits lingliistics de lautor i atribuir la seva part d’éxit o de ruina al traductor i al corrector. + Descobrirem quin any es va escriure el Ilibre que tenim entre mans i quin any s‘ha traduit o reeditat, i aixd ens permetra fer judicis més ponderats sobre com es dibuixen els rols (iles llibertats) de génere, la convivencia de races, com es concep la familia, escola o l'infant. Aixi podem ser més o menys condescendents amb els rols de génere de ‘Peter Pan’ (escrit el 1904) o amb el colonialisme de ‘Babar (1931-1936), si hi apliquem la perspectiva historica, i podem elogiar la modernitat dels ‘Mumins' (1945-1970) + Sabrem qui ha sigut el responsable d'integrar tan adequadament imatg: ext, de saber trobar la tipografia més escaient a obra o el paper més encertat per allaillustracié i el contingut d'un llibre. ‘El Jinete Azul’, per exemple, no escatima detalls. + Resseguirem la tracabi q elevat. Pollen Edicions, en aquest sentit, és una editorial elogiable, ja que els seus llibres itat del llibre, és a dir, sabrem si es tracta d'una produccié de jometre zero o bé d'un llibre molt barat justament perqué ha tingut un cost ecoldgic molt contenen sempre una motxilla ecolagica, desglossen els recursos mediambientals que s'han necessitat per publicar obra. Molts llibres impresos aaltra punta de mén no resistirien un exercici de transparéncia com aquest. + Gaudirem de les picades d'ullet dels autors i editors que, com en el cinema, s6n cada cop més freqiients. Shaun Tan converteix els crédits en una historia més a’Contes de la periféria' (Barbara Fiore); Raig Verd ens fa aquest iranic comentari en alguns dels seus libres: htpssriatures.aa.catfectura/credits-edtorials libres infants aporten nformacio-importanl_0_2139386051,himI?_ga-2.173458089.1042184054.15... 2/3922018 cso, na mina! “Un cop llegit el llibre, sino el vols conservar, el pots deixar a 'abast daltres, passar-loaun company 0 aun amic a qui pugui interessar. En el cas de voler llengar-lo (cosa impensable), fes- ho sempre al contenidor blau de reciclatge de paper’. |, en comptades ocasions, com a'Dan i Diesel’, de Charlotte Hudson i Lindsey Gardiner (RBA, Ediciones Serres), només llegint els credits podrem confirmar les nostres sospites sobre el sentit de l'obra. + Ipodrem saber també moltes altres coses interessants i curioses: quantes edicions s'han fet de lobra (isi és minoritaria o un &xit global), els organs publics o fundacions que han contribuit en ledici6, o les entitats que han participat en el procés d'una manera oaltra. Es el cas d"Un conte propi’, de Pandora Mirabilia, Camila Monasterio i Irene Cuesta (Takatuka), en qué els crédits ens descobriran que Pandora no és el nom d'una nica persona siné d'una cooperativa feminista iinterdisciplinar. Els epigrafs editorials també poden ser bonics i arrodonir la tasca editorial: als d"E! jardi secret, de Viena, sempre es relaciona la data dimpressié de la primera edicié de obra amb un tret significatiu del seu contingut, 0 integren de manera enginyosa el numero dISBN ala contraportada. Siens acostumem a mirar els crédits dels libres i també els segells editorials iels epigrafs finals dautors i editors aprendrem a valorar la feina de les editorials i els seus col-laboradors. Es una informacié més per triar bons llibres, un aprenentatge basic per esdevenir bons lectors. Uexigéncia ha de ser reciproca: els lectors hem de voler saber més jels editors ens han d’explicar més coses sobre el seu procés de treball, jamb un cos de lletra apte pera totes les didptries! Mariona Masgrau i Karo Kunde s6n Professores d’Educaci6 de la Universitat de Girona htpssriatures.aa.catlectrafredis-edtorials libres nfanlsaporten nformacioimportan_0_2139986051,himI?_ga=2.173458089.1042184054.15. a