Reial Museu de Belles Arts d'Anvers

(S'ha redirigit des de: Museu de Belles Arts d'Anvers)

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Reial Museu de Belles Arts d'Anvers

Koninklijk Museum voor Schone Kunsten Antwerpen

Reial Museu de Belles Arts d'Anvers

Dades

Tipus museu d'art 

Història

Creació 1810

Activitat

Membre de col·lecció d'art flamenc 

Àmbit Museu d'Art

Mida de la col·lecció o exhibició 13.000 

Visitants anuals 153.214 (2010) 

Governança corporativa

Anvers
Seu 

Propietat de Comunitat flamenca 

 Lloc web Pàgina web oficial

El Reial Museu de Belles Arts d'Anvers (en neerlandès, Koninklijk Museum

voor Schone Kunsten Antwerpen), fundat el 1810, allotja una col·lecció
de pintures, escultures i dibuixos que inclouen des del segle XIV fins al XX.
Aquesta col·lecció és representativa de la producció artística i de l'entusiasme per
l'art d'Anvers, Bèlgica i als Països Baixos, tant del Nord com del Sud, des del
segle XV.

Contingut

 1Història
 2Directors
 3Col·lecció
o 3.1Segle XIV
o 3.2Segle XV
o 3.3Segle XVI
o 3.4Segle xvii
o 3.5Segle xix
o 3.6Segle XX
 4Enllaços externs

Història[modifica]
Existeixen dos nuclis amb què es va fonamentar el Museu d'Anvers. El primer
s'origina amb la fundació de la Confraria de Sant Lluc (Sint Lucasgilde) el 1382, en
la que pintors i escultors eren majoria. La ruïna comercial de Bruges a finals del
segle XV, l'altre gran centre artístic i cultural, converteix a Anvers en «La Florència
del Nord» el centre artístic més important dels Països Baixos.
El 1530 el saló de reunions de la confraria de Sant Lluc assumeix el nom de
"Cambra dels Pintors" (Schilderscamer), on a poc a poc va anar conformant-se la
col·lecció d'obres d'art que més tard seria base fundacional del Reial museu
d'Anvers. Podem citar obres d'aquesta col·lecció com
l'Autoretrat de Durer (donació de l'artista el 1520) o La Verge del
Papagai de Rubens (donació de l'artista).
El 1663, a instàncies de l'artista flamenc David Teniers (1610-1690), es va crear al
si de la Confraria de Sant Lluc l'Acadèmia de Belles Arts, compartint les dues les
instal·lacions al pis de la borsa, les obres d'art van passar a ser part del patrimoni
de l'Acadèmia. El 1773 l'emperadriu Maria Teresa decreta el final de la Confraria
de Sant Lluc, però la Cambra de Pintors va continuar com a sala de reunions i
celebracions.
L'altre nucli de la col·lecció neix a conseqüència de l'ocupació francesa de 1794 a
1796. El 1794 l'exèrcit republicà francès va remetre a París 63 obres d'art (entre
elles 30 Rubens i 9 Van Dyck) confiscades a convents, a esglésies i a organismes
estatals.
En els seus primers anys el museu que des de 1810 s'allotjava en un monestir
abandonat de l'orde dels franciscans, comptava principalment amb obres de la
segona meitat del segle XVI i del XVII. Durant l'any 1815 i després d'intenses
gestions diplomàtiques van ser tornades 40 de les 63 obres decomissades pels
francesos durant l'ocupació de 1794; 26 d'aquests quadres van trobar el seu lloc al
monestir.
Un incendi el 1873 va posar en perill el museu i va convèncer les autoritats de
l'Acadèmia i el municipi de la necessitat de mudar el museu a unes noves
instal·lacions. L'agost de 1890, després de 17 anys d'intensos treballs al districte
sud, s'inauguraren oficialment les actuals instal·lacions del nou museu. L'any 1895
el museu ja no depenia de l'Acadèmia i l'any 1927 passa a l'estat. El 1992,
després de la reforma de l'estat, el museu s'integra com a institució a la Comunitat
Flamenca.

Directors[modifica]
1. Willem Jacob Herreyns (1743-1827)
2. Mattheus Ignatius van Bree (1773-1839)
3. Gustave Wappers (1803-1874)
4. Jean Antoine Verschaeren (1803-1863)
5. Nicaise De Keyser (1813-1887)
6. Jozef Geefs (1808-1885)
7. Charles Verlat (1824-1890)
8. Albert De Vriendt (1843-1900)
9. Ferdinand de Braekeleer (1792-1883)
10. Pierre Koch (1843-1904)
11. Pol De Mont (1857-1931)
12. Paul Buschmann (1877-1924)
13. Arthur Henry Cornette (1880-1945)
14. Ary J.J.Delen (1883-1960)
15. Walther Vanbeselaere (1908-1988)
16. Gilberte Gepts (1917-1981)
17. Leo Wuyts (1931)
18. Lydia M.A. Schoonbaert (1930)
19. Erik Vandamme (1948)
20. Paul Huvenne (1949)

Col·lecció[modifica]
Una part del Díptic de l'Anunciació de Simone Martini.

L'adoració dels Reis de Rubens.

A la planta superior es mostra els Primitius flamencs (Vlaamse Primitieven) : Jan

van Eyck, Rogier van der Weyden, Dirk Bouts i Hans Memling. De
l'època renaixentista s'exposen obres de Quentin Matsys, Joachim Patinir, Frans
Floris i Marten de Vos i del barroc obres de Peter Paul Rubens, Anton van
Dyck i Jacob Jordaens. Entre els autors del segle XIX poden citar-se a Nicaise de
Keyser, Hendrik Leys, Henri de Braekeleer i James Ensor. La representació dels
mestres no flamencs és escassa exposant-se obres de Jean Fouquet, Simone
Martini i Frans Hals. La primera planta acull les obres de segle XX d'autors
com Rik Wouters, Constant Permeke i René Magritte.
Segle XIV[modifica]

 Simone Martini: Díptic de l'Anunciació

Segle XV[modifica]

 Jean Fouquet: Díptic de Melun

 Jan van Eyck: La Verge de la font (h. 1439)
Segle XVI[modifica]

 Marten de Vos
 Joachim Patinir
 Quentin Matsys
 Frans Floris de Vriendt
 Joaquin Beuckelaert: El Fill Pròdig (h. 1570)
Segle XVII[modifica]

 Frans Hals
 Jan Brueghel el Vell
 Anton van Dyck
 Jacob Jordaens
 Peter Paul Rubens: L'adoració dels Reis ( 1626- 1629)
 Theodoor Rombouts
Segle XIX[modifica]

 Auguste Rodin
 James Ensor
 Henry van de Velde
Segle XX[modifica]

 Jacob Smits
 Rik Wouters
 Gustave Van de Woestyne
 Pierre Alechinsky