Països Baixos

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Aquest article tracta sobre l'Estat dels Països Baixos. Vegeu-ne altres
significats a «Països Baixos (desambiguació)».

Països Baixos

Nederland (nl) 

Bandera dels Països Baixos  Escut dels Països Baixos 

Himne Het Wilhelmus 

MENÚ

0:00

Lema «Ik zal handhaven»

 «Je maintiendrai» 
Localització

Wikimedia | © OpenStreetMap

  52° 19′ N, 5° 33′ ECoord.:  52° 19′ N, 5° 33′ E (mapa)

Estat Regne dels Països Baixos 

Capital Amsterdam i La Haia 

Població

Total 17.282.163 (2019) 

• Densitat 416,01 hab/km²

Gentilici neerlandès, neerlandesa, neerlandesos 

Idioma neerlandès 

Geografia

Superfície 41.543 km² 

• Aigua 18,7 % 

Banyat per Mar del Nord, IJsselmeer, Markermeer, mar de Wadden i mar Carib 

Punt més alt Mount Scenery  (877 m)

Punt més baix Zuidplaspolder (−6,76 m) 

Limita amb Alemanya

Bèlgica 
 Dades històriques

Anterior Regne Unit dels Països Baixos 

Creació 15 desembre 1954:  causat per Estatut del Regne dels Països Baixos

Organització política

Forma de govern monarquia parlamentària 

Òrgan executiu Govern dels Països Baixos 

Òrgan legislatiu Estats Generals dels Països Baixos 

• rei dels Països Baixos  Guillem Alexandre dels Països Baixos (30 abril 2013) 

• Primer ministre  Mark Rutte (14 octubre 2010) 

Màxima autoritat judicial Tribunal Suprem dels Països Baixos 

Economia

PIB nominal 826.200.282.501,13 US$ (2017) 

PIB per càpita 48.482 US$ (2017) 

Moneda euro 

Identificador descriptiu

Fus horari UTC+01:00 (a Països Baixos europeus, hora estàndard) 

Domini de primer nivell .nl 

Prefix telefònic +31 i +599 

Telèfon d'emergències 112 i 911 

Codi país NL 

Codi NUTS NL 

Altres

Lloc web rijksoverheid.nl 

  

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland,   [ˈneːdərˌlɑnt] (?·pàg.)) són un país

constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió
Europea. A més a més de ser el centre organitzatiu i administratiu del Regne, s'hi
troben les seus oficials de la monarquia i les seves autoritats executives,
legislatives i judicials.
Les províncies que conformen els Països Baixos estan situades al nord-oest
d'Europa i limiten al nord i l'oest amb el mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l'est
amb Alemanya. Les municipalitats especials de Bonaire, Sint Eustatius i Saba,
situades al Carib, completen el territori neerlandès. El país és una de les zones
més densament poblades del món i un dels estats més desenvolupats: el 2019
ocupava el desè lloc en l'Índex de Desenvolupament Humà publicat per
les Nacions Unides.[1]
Tal com indica el seu nom, el territori del país està format per terres (land) baixes
(neder), de les quals aproximadament un terç es troba per sota del nivell del mar.
[2]
 Els Països Baixos es confonen sovint amb la unió duanera del Benelux, formada
per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. La denominació d'aquesta unió
sorgeix de l'acord de cooperació intergovernamental signat el 1944. [3]
Els Països Baixos són classificats com a economia d'ingressos alts segons el
Banc Mundial.[4] A més a més, són un dels països amb més llibertat econòmica,
[5]
 tenen una percepció de corrupció molt baixa[6] i són una de les democràcies més
consolidades del món.[7]

Contingut

 1Etimologia
 2Història
o 2.1Prehistòria
o 2.2Època romana
o 2.3Edat moderna
o 2.4Províncies Unides 1581-1795
o 2.5Sota la influència francesa 1795-1815
o 2.6Regne dels Països Baixos
o 2.7Segona Guerra Mundial
o 2.8Història recent
 3Govern i política
 4Geografia
o 4.1Rius
o 4.2Inundacions
o 4.3Clima
 5Subdivisió administrativa
 6Economia
 7Llengües
 8Cultura
o 8.1Pintura
 8.1.1Edat d'Or
 8.1.2Segles xix i xx
o 8.2Filosofia i ciència
o 8.3Literatura
o 8.4Gastronomia
o 8.5Esport
o 8.6Festes i dies festius
 9Referències
 10Bibliografia
 11Enllaços externs

Etimologia[modifica]
Vegeu també: Països Baixos (topònim)
L'ús del nom «Holanda» per referir-se als Països Baixos en el seu conjunt és
degut a la preeminència econòmica i històrica d'aquesta regió. Aquesta
denominació és imprecisa, pot resultar ofensiva per als neerlandesos
provinents d'altres regions del país [8] i és comparable a l'ús incorrecte del nom
«Anglaterra» per referir-se al Regne Unit.
Durant l'ocupació espanyola, en castellà s'utilitzava el nom «Flandes» en
referència a totes les possessions castellanes a les Disset Províncies. Quan
les set províncies del nord s'independitzaren, la paraula «Flandes» continuà
utilitzant-se per a les províncies ocupades i «Holanda» per a les rebels, costum
que s'imposà en les altres llengües de la península Ibèrica.
En català, el malentès creix pel fet que la llengua neerlandesa també es coneix
com a «holandès» o «flamenc», cosa que facilita etiquetar-ne tots els parlants
com a «holandesos» o «flamencs» encara que no vinguin ni d'Holanda ni
de Flandes. Aquesta ambigüitat també es dóna en altres llengües romàniques,
però algunes fan servir termes més unívocs. En el llatí de la Il·lustració, els
científics solien referir-se als Països Baixos com a Belgica.

Història[modifica]
Article principal: Història dels Països Baixos
Prehistòria[modifica]
Els Països Baixos cap al 5500 aC

Els Països Baixos han tingut presència humana des de l'últim període
glacial. Els vestigis més antics que s'hi han trobat tenen una antiguitat de
100.000 anys, quan la regió tenia un clima de tundra i molt poca vegetació.
S'ha determinat que els seus primers habitants eren caçadors-recol·lectors.
[9]
 En acabar l'edat de gel hi arribaren diversos grups paleolítics. Un
d'aquests grups fins i tot construïa canoes (Pesse, 8200–7600 aC).
[10]
 Anteriorment, cap al mil·lenni IX aC, una tribu mesolítica s'havia establert
prop del Burgumer Mar (Frísia).
L'agricultura hi arribà cap al 5000 aC a través de la cultura
de terrissa lineal, probablement des de l'Europa central, però en aquell
temps tan sols es practicava a les planes de l'extrem meridional del país
(sud de Limburg). A partir del 5600 aC es té constància dels caçadors-
recol·lectors de la cultura de Swifterbant,[11] que desenvoluparen una
societat agrícola a la segona meitat del mil·lenni V aC, incloent-hi la
introducció de petites proporcions de cereals en una economia tradicional.
[12]

Les primeres restes notables de la prehistòria foren els dòlmens que s'han

trobat a la província de Drenthe i probablement foren construïts per gent de
la cultura dels vasos d'embut entre el 4100 i el 3200 aC.[13] Els primers
indicis de l'ús de rodes data de voltants del 2400 aC i probablement està
relacionada amb la cultura del vas campaniforme.[14] Aquesta cultura també
experimentà amb coure, com ho demostren les troballes d'encluses de
pedra, ganivets de coure i diademes de coure al parc de Veluwe. Les
troballes de coure demostren que els habitants comerciaven amb altres
regions, car el mineral de coure no es troba al país.
L'edat del bronze probablement començà al voltant del 2000 aC, com en la
tomba del ferrer de Wageningen.[15] Després d'aquest descobriment,
aparegueren més objectes de l'edat del bronze, com a Epe, Drouwen i
sobretot Drenthe. La quantitat d'objectes trobats, incloent-hi boles
d'estany en un collar, indica que eren centres comercials en aquell temps.
La riquesa dels Països Baixos durant l'edat del ferro es pot veure a
la tomba reial d'Oss (ca. 500 aC), on fou enterrat un rei amb alguns
objectes, com ara una espasa de ferro amb un gravat d'or i corall, al túmul
funerari més gran de l'Europa Occidental, ample de 52 metres.[16]
A l'època de l'arribada dels romans, els Països Baixos eren habitats per
diverses tribus germàniques que s'hi havien assentat cap al 600 aC, com
ara els tubants, els canninefats i els frisis.[17] La part meridional del país era
poblada per tribus celtes, incloent-hi els eburons, els menapis i
els toxandris. Els bataus foren una tribu germànica que s'assentà al delta
del Rin al principi de l'ocupació romana. [18]
Època romana[modifica]

La província romana de Germània Inferior el 120

Al segle I aC, els romans conqueriren la part meridional del país i hi

establiren la província romana de Germània Inferior.[19] Els romans
construïren les primeres ciutats del país, incloent-hi Traiectum ad
Rhenum, Noviomagus i Traiectum ad Mosam[20] La part septentrional, que
quedava fora de l'Imperi Romà i que era on vivien els frisons, rebé una forta
influència del seu poderós veí del sud.
La relació amb els habitants del país fou generalment bona i molts bataus
serviren a la cavalleria romana. La cultura batava fou influïda per la romana
i els bataus fins i tot edificaren temples de tipus romà dedicats als seus
propis déus. Tanmateix, això no impedí que els bataus es revoltessin el 69,
dirigits per Juli Civilis, un nadiu que era oficial de les tropes auxiliars
romanes. Durant la rebel·lió, que aprofità la inestabilitat de l'Imperi durant
l'any dels quatre emperadors, els bataus aconseguiren destruir
dues legions romanes i infligiren derrotes humiliants a l'exèrcit romà.
[21]
 Altres soldats romans s'uniren a la revolta, que arribà a dividir les forces
septentrionals de l'exèrcit romà. L'abril del 70, l'emperador Vespasià envià
un gran exèrcit de diverses legions a sufocar la revolta. Malgrat algunes
derrotes menors, el seu comandant, Quint Petil·li Cerial, aconseguí
sotmetre els bataus i obtingué la seva rendició en algun lloc entre el Waal i
el Mosa, prop de Noviomagus.[22]
Edat moderna[modifica]
El 1581 les províncies del nord adoptaren l'Acta d'Abjuració, la declaració
d'independència amb la qual les províncies deposaven oficialment Felip II.
La guerra continuà fins a 1648, quan el rei Felip IV de Castella reconegué
finalment la independència de les set províncies del nord amb la Pau de
Westfàlia. Parts de les províncies del sud esdevingueren de facto colònies
de la nova república.
Províncies Unides 1581-1795[modifica]

Vida diària durant l'Edat d'Or Holandesa en una pintura

Atac holandès a Medway, juny de 1667, durant la segona guerra anglo-neerlandesa.

Article principal: Províncies Unides

Des de la seva independència de Felip II el 1581, les set províncies
formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos.
La república era una confederació de les províncies
d'Holanda, Zelanda, Groningen, Frísia, Utrecht, Overijssel i Gelderland.
Totes aquestes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern,
l'«Estat de la Província». L'«Estat General», el govern confederal, tenia
la seu a La Haia i era format per representants de cadascuna de les
províncies. La part poc poblada de Drenthe també formava part de la
república, malgrat no ésser considerada una província. Drenthe tenia el
seu propi Estat, però el seu cap era designat per l'Estat General. La
república ocupava també les anomenades Terres de la
Generalitat (Generaliteitslanden). Aquests territoris eren governats
directament per l'Estat General, és a dir, no tenien autogovern ni
 representant al govern confederal. La majoria d'aquests territoris foren
ocupats durant la guerra dels vuitanta anys. Eren majoritàriament
catòlics i eren usats com a zona de seguretat entre la República i
els Països Baixos espanyols.
El país esdevingué un dels majors poders marítims i econòmics del
segle XVII. Durant la també anomenada Edat d'Or Holandesa (Gouden
Eeuw) s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globus
(l'anomenat Imperi neerlandès). S'establiren assentaments a Amèrica
del Nord començant per la fundació de Nova Amsterdam, a
l'actual Manhattan, el 1614. A Sud-àfrica es creà l'assentament de
la Colònia del Cap el 1652. Durant el segle XVII, la població neerlandesa
s'incrementà en una xifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 milions.
[23]

Molts historiadors econòmics esmenten els Països Baixos com el

primer país capitalista del món. L'Europa moderna primerenca tingué la
ciutat comercial més rica i la primera borsa a temps complet
a Amsterdam. La inventiva dels comerciants portà a les
primeres assegurances i plans de pensions, així com altres fenòmens
menys benignes com les primeres bombolles econòmiques. La primera
bombolla d'inflació del món fou l'anomenada Tulipomania dels anys
1636-1637, i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic
mundial Isaac le Maire, qui forçà una caiguda dels preus de les accions
per comprar-les després per sota del preu de mercat. [24]
La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la
competència econòmica d'Anglaterra i a la llarga rivalitat de les dues
principals faccions de la societat holandesa,
els Staatsgezinden (Republicans) i els Prinsgezinden (Reialistes o
Orangistes).
Sota la influència francesa 1795-1815[modifica]
Articles principals: República Batava i Regne d'Holanda
El 19 de gener de 1795, un dia després que l'stadhouder Guillem V
d'Orange-Nassau fugís a Anglaterra, fou proclamada la Bataafse
Republiek (República Batava), portant els Països Baixos a un estat
unitari. De 1795 a 1806, la República Batava convertí els Països
Baixos en una república seguint el model de la Primera República
Francesa.
De 1806 a 1810, el Koninkrijk Holland (Regne d'Holanda) fou
establert per Napoleó Bonaparte com un regne titella governat pel
seu germà, Louis Bonaparte, per tal de controlar els Països Baixos
de forma més eficient. El nom de la província més
destacada, Holanda, fou escollida per representar el país al
complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països
Baixos, amb l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren
territoris francesos. El 1807, la prussiana Frísia
 Oriental i Jever foren afegides al regne. El 1809 això no obstant,
després de la invasió anglesa, Holanda va haver de cedir tots els
seus territoris per sota del riu Rin a França.
El rei Louis Napoleon no acomplí les expectatives de Napoleó
-intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu
germà- i va haver d'abdicar l'1 de juliol de 1810. Fou succeït pel seu
fill de cinc anys Napoleó Louis Bonaparte. Aquest regnà com a
Louis II durant deu dies mentre l'emperador Napoleó Bonaparte
ignorà l'ascens del seu jove nebot al tron. L'emperador envià un
exèrcit per envair el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països
Baixos esdevingueren aleshores part de l'Imperi Francès. Aquest
període durà de 1810 a 1813, quan Napoleó fou derrotat a la batalla
de Leipzig.
Regne dels Països Baixos[modifica]
Article principal: Regne dels Països Baixos
El fill de Guillem V d'Orange-Nassau, Guillem I dels Països
Baixos, retornà als Països Baixos el 1813 per esdevenir príncep
sobirà dels Països Baixos. El 16 de març de 1815, el príncep
sobirà esdevingué rei dels Països Baixos.
El 1815, al Congrés de Viena es formà el Regne Unit dels
Països Baixos, expandint els Països Baixos amb Bèlgica per tal
de crear un estat fort al cantó nord de França. A més, Guillem
esdevingué per herència Gran Duc de Luxemburg. El Congrés
de Viena atorgà Luxemburg a Guillem com a propietat personal
a canvi de les seves possessions alemanyes de Nassau-
Dillenburg, Siegen, Hadamar i Diez.
Bèlgica es rebel·là i obtingué la seva independència el 1830,
mentre que la unió personal entre Luxemburg i els Països
Baixos fou separada el 1890, quan Guillem III dels Països
Baixos morí sense descendència masculina. La llei sàlica impedí
que la seva filla Guillemina I dels Països Baixos esdevingués
Gran Duquessa. Aleshores, el tron de Luxemburg passà de
la Casa d'Orange-Nassau a la Casa de Nassau-Weilburg, una
altra branca de la Casa de Nassau.
 Nova Amsterdam el 1664, abans que fos canviada amb els britànics
per Surinam. Sota els britànics es convertí en la ciutat de Nova York.

El major assentament holandès mar enllà fou la Colònia del Cap.

Fou creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia
Holandesa de les Índies Orientals a Ciutat del Cap (en
neerlandès Kaapstad) el 1652. El Príncep d'Orange consentí
l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap al 1788. Els
Països Baixos també posseïen altres colònies, però els
assentaments holandesos en aquests territoris eren limitats. Les
més importants eren les de les Índies Orientals
Neerlandeses (avui Indonèsia) i Surinam (Surinam fou
intercanviat amb els britànics per la ciutat de Nova Amsterdam,
avui dia la ciutat de Nova York). Aquestes colònies foren en
primer lloc administrades per la Companyia Holandesa de les
Índies Orientals i la Companyia Holandesa de les Índies
Occidentals, ambdues empreses privades col·lectives. Tres
segles més tard aquestes companyies van tenir problemes
econòmics i en els territoris on elles operaven el control fou
assumit pel govern neerlandès (el 1815 i 1791 respectivament).
Aleshores esdevingueren oficialment colònies. Durant aquest
període colonial els Països Baixos s'involucraren activament en
el comerç d'esclaus.
Durant el segle XIX, els Països Baixos s'industrialitzaren
lentament, comparat amb els seus països veïns, principalment a
causa de la gran complexitat que significava modernitzar les
seves infraestructures, consistents en grans canals d'aigua i la
gran confiança que la seva indústria tenia en l'energia del vent.
Malgrat que els Països Baixos romangueren neutrals durant la I
Guerra Mundial, en realitat hi va tenir un paper destacat.
[25]
 El Comte Schlieffen havia planejat envair els Països Baixos
mentre avançava cap a França. Aquest pla fou canviat per
Helmuth von Moltke el Jove amb la intenció de mantenir la
neutralitat neerlandesa. Aquesta fou essencial per a la
supervivència alemanya fins al blocatge dels Estats Units i Gran
Bretanya del 1916 quan la importació de béns a través dels
Països Baixos ja no fou possible. Això no obstant, aquests
seguiren neutrals durant la comtessa, gràcies a la seva
diplomàcia i la seva habilitat pel comerç. [25]
Segona Guerra Mundial[modifica]
 Rotterdam després dels atacs aeris alemanys el 1940.

Els Països Baixos intentaren també mantenir-se neutrals durant

la Segona Guerra Mundial. Això no obstant, l'Alemanya
nazi envaí els Països Baixos el 1940 durant la seva campanya
de l'Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El
regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i
el govern continuà en el seu exili a Londres.
Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 jueus
neerlandesos[26] foren portats a camps de concentració
a Alemanya, Polònia i Txecoslovàquia. Quan aquests camps
foren alliberats, només 876 n'havien sobreviscut.
L'hivern de l'any 1944 als Països Baixos hi va haver un episodi
de fam, conegut com el Hongerwinter, provocada pel bloqueig
dels ocupants alemanys. A conseqüència d'aquesta fam moriren
unes 22.000 persones.
El govern en l'exili va perdre el control de la seva més gran
colònia, les Índies Orientals Neerlandeses (Indonèsia), a mans
de l'Imperi Japonès el març de 1942. Un cop acabada la guerra,
Indonèsia proclamà la seva independència, que assolí el 1949.
La família reial dels Països Baixos es traslladà eventualment
a Ottawa tot esperant l'alliberament dels Països Baixos, i la
princesa Margarida nasqué durant aquest exili canadenc. El
1944-45, l'exèrcit canadenc fou el responsable d'alliberar la
major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.
Història recent[modifica]
 Els treballs de Zuiderzee es desenvoluparen entre 1920 i 1975 i portaren a la
creació d'una nova província. Aquesta fou creada el 1986 amb el nom
de Flevoland.

Després de la guerra, l'economia neerlandesa prosperà, deixant

enrere l'era de neutralitat i apropant-se als seus estats veïns. Els
Països Baixos foren uns dels fundadors
del Benelux (België, Nederland (Països Baixos) i Luxemburg), i
fou un dels dotze fundadors de l'OTAN i un dels sis fundadors de
la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, que evolucionà, a
través de la Comunitat Econòmica Europea, cap a la Unió
Europea.
La darrera gran inundació als Països Baixos esdevingué el
febrer de 1953, quan una gran tempesta provocà el col·lapse de
diversos dics al sud-oest dels Països Baixos. Més de 1.800
persones s'ofegaren. El govern neerlandès decidí crear un
important programa de treballs (Deltawerken, Treballs del Delta)
per protegir el país davant de futures inundacions. Els treballs es
perllongaren durant més de trenta anys.
Als anys 60 i 70 el país visqué una època de canvi cultural.
Especialment els joves rebutjaren les tradicionals línies
religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en
matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes
medi-ambientals, que portaren a liberalitzar temes com la
política de drogues, l'eutanàsia o els afers relacionats amb
l'homosexualitat.

Govern i política[modifica]
 El Primer Ministre, Mark Rutte

Els Països Baixos formen una monarquia constitucional amb un

sistema parlamentari de govern, i les seves polítiques liberals
han cridat l'atenció mundial particularment a l'àrea de consum de
drogues, prostitució i eutanàsia.[27] El país es descriu com un
estat de consolidació polític-social, arribant fins i tot a projectar-
se com un statu quo dels països del món. Les polítiques del
seu govern es caracteritzen per un esforç a aconseguir
ampli consens en decisions importants, dins de la comunitat
política i de la societat íntegrament. L'Estat a més es caracteritza
políticament i socialment per reformar institucions com
la família i permetre amb això l'entrada de noves maneres de
convivència social tals com el matrimoni del mateix sexe,
la transsexualitat,[28] la prostitució, la clonació, l'eutanàsia i l'ús
de drogues recreacionals.
Dins de la seva conformació política, el rei Guillem
Alexandre exerceix el poder executiu i ratifica la lliure elecció
del Primer Ministre pel poble. El poder legislatiu està representat
pel que fins avui dia es denominen Estats Generals, les quals
consisteixen en dues cambres de representació legislativa
(el Senat i la Cambra de Representants). L'any 2017, després
de les eleccions del 15 de març, es va donar una situació
inusual al país: els partits de centredreta van trigar 208 dies a
arribar a un acord. Un cop el quatripartit va ser format es va
investir primer ministre a Mark Rutte, del partit liberal VVD.[29]
La Constitució del país va ser promulgada per primera vegada
el 1815. No obstant això, la primera constitució neerlandesa va
ser promulgada el 1798, durant la República Batava. El país es
regeix d'acord amb l'Estatut del Regne de 1954 i a la Constitució
de 1815, els quals han estat reformats en innombrable quantitat
d'ocasions. El sufragi masculí es va implantar el 1917 i
l'universal el 1919.

Geografia[modifica]
Article principal: Geografia dels Països Baixos
 Rius als Països Baixos.

El nom del país, Nederlanden 'Terres baixes', és degut al fet

que part del nord i oest del territori del país es troba per sota
del nivell del mar. Al sud-est del país s'estenen els
anomenats Països alts superiors, que s'eleven un poc per
sobre del nivell del mar. Un complex sistema de drenatge
d'aigua, la construcció del qual es va iniciar en l'època
medieval, ha permès incrementar la superfície del país en
més d'un 20%. Sense un drenatge constant la meitat dels
Països Baixos seria inundat pel mar i pels nombrosos rius
que creuen el seu territori, com és el cas del Rin que
desemboca a Rotterdam, el que ha fet d'aquesta ciutat el
port de major moviment en el continent.
Rius[modifica]
El país és dividit en dues parts principals pels seus tres rius
més grans, el Rin (Rijn) i el seu principal afluent, el Waal, així
com el Mosa (Maas). Aquests rius fan la funció de barrera
natural entre les terres del nord i les del sud.
La part sud-oest dels Països Baixos està formada pel gran
delta que formen aquests rius i l'Escalda (Schelde), que es
divideix en dos braços, la Westerschelde i l'Oosterschelde.
Només un braç del Rin, l'IJssel, desemboca més al nord-est
a l'estany d'IJsselmeer, l'antic Zuiderzee (mar del sud).
Inundacions[modifica]
 Àrees dels Països Baixos que estan per sobre del nivell del mar.

Amb el pas dels segles, la línia de costa dels Països Baixos

han canviat considerablement com a resultat de la
intervenció humana o desastres naturals. La més notable en
termes de pèrdua de terra fou la tempesta de 1134, que
provocà la creació de l'arxipèlag de Zelanda al sud-oest. La
inundació de St. Elizabeth de 1421 i la mala gestió posterior
destruí el pòlder inundant grans parts del centre-sud del
país. Més recentment, parts de Zelanda s'inundaren durant
la Inundació dels Països Baixos del 1953, a conseqüència de
la qual el Rijkswaterstaat executà els treballs de
l'anomenat Pla Delta de 1958 a 1997.
Aquests desastres foren potenciats en part per la influència
humana. La gent havia drenat les terres altes pantanoses
per poder ser usades com a cultius. Aquest drenatge
provocà que la torba fèrtil es comprimís i que el nivell del
terra baixés. Per protegir-se de les inundacions es
construïren una sèrie de defenses en contra de l'aigua. Com
el nivell del terra baixava, els dics hagueren de créixer
formant un sistema integrat. Al segle XIII, els molins de
vent van ser usats per treure aigua d'àrees per sota del nivell
del mar. Els molins de vent foren usats més tard per drenar
llacs, creant els famosos pòlders. L'any 1932, l'Afsluitdijk fou
conclòs, tancant l'antic Zuiderzee (mar del Sud) del Mar del
Nord, creant el llac IJsselmeer. Formà part dels anomenats
treballs del Zuiderzee on quatre pòlders foren robats al mar
amb un total de 2.500 km².[30][31]
Clima[modifica]
La direcció del vent predominant als Països Baixos és del
sud-oest, el que provoca un clima oceànic moderat, amb
estius frescs i hiverns moderats. Les taules següents estan
basades en temperatures moderades de l'institut KNMI a
l'estació meteorològica de De Bilt entre 1971 i 2000:

Ge Fe Ma Ab Ma Ju Ag Oc No De An
Mes Jul Set
n b r r i n o t v s y

Temp.
màxim 12. 17. 19. 22. 22. 18. 14. 13.
5.2 6.1 9.6 9.1 6.4
es mitj. 9 6 8 1 3 7 2 7
(°C)

Temp.
mínim - 10. 12. 12.
0.0 2.0 3.5 7.5 9.6 6.5 3.2 1.3 5.7
es mitj. 0.1 2 5 0
(°C)

Temp.
12. 15. 17. 17. 14. 10.
mitjan 2.8 3.0 5.8 8.3 6.2 4.0 9.8
7 2 4 2 2 3
a (°C)

Ge Fe Ma Ab M Ju Ju Ag Se O No De An
Mes
n b r r ai n l o t ct v s y

Precipitaci
ons mitj. 67 48 65 45 62 72 70 58 72 77 81 77 793
(mm)

Hores de 11 15 20 18 19 19 13 10 152
52 79 60 44
sol mitj. 4 8 4 7 6 2 3 6 4

Subdivisió administrativa[modifica]
 Mapa dels Països Baixos del 1975 (en anglès). Vegeu-ne també un de
més recent aquí.

Províncies dels Països Baixos.

A efectes administratius, els Països Baixos estan dividits en

12 províncies, cadascuna dirigida per un Comissari del
Rei (Commissaris van de Koning), excepte a la província
de Limburg on el Comissari és
anomenat Gouverneur (Governador). Totes les províncies es
divideixen en municipis (gemeenten), 380 en total (a 1r de
gener de 2018).
El país també es divideix en 21 districtes aquàtics (el 2018),
governats per una junta de
l'aigua (waterschap o hoogheemraadschap), cadascun dels
quals té autoritat en matèria de l'aigua.[32] La creació
d'aquests organismes data del 1196 i són un dels
 organismes democràtics més antics del món que encara
existeixen. Les eleccions a les juntes d'aigua es celebren
cada quatre anys.
L'estructura administrativa de les tres illes BES és diferent.
Les illes tenen l'estatus de cossos públics (openbare
lichamen)[33] i generalment s'anomenen «municipis
especials». No formen part de cap província.
Províncies dels Països Baixos
Article principal: Província dels Països Baixos

Ciut
Dens
at
Ban Prov Cap Àrea ( Pobla itat
més
dera íncia ital km²)[34] ció[35] (per 
gra
km²)
n

Brabant
Den Eindho 2 419
Septentr 4 916 492
Bosch ven 042
ional

Drenthe Assen Assen 2 641 486 197 184

Flevola Lelysta
Almere 1 417 374 424 264
nd d

Ljouw Ljouw
Frísia 3 341 642 209 192
ert ert

Gelderl Arnhe Nimeg 1 979

4 971 398
and m a 059

Groning Gronin Gronin

2 333 573 614 246
en gen gen

Holand
a La Rotterd 3 455
2 814 1228
Meridio Haia am 097
nal
 Ciut
Dens
at
Ban Prov Cap Àrea ( Pobla itat
més
dera íncia ital km²)[34] ció[35] (per 
gra
km²)
n

Holand
a Haarle Amster 2 613
2 671 978
Septentr m dam 070
ional

Limbur Maastr Maastr 1 127

2 150 525
g icht icht 805

Overijss Ensche 1 116

Zwolle 3 325 336
el de 374

1 190
Utrecht Utrecht Utrecht 1 385 860
604

Middel Middel
Zelanda 1 787 380 497 213
burg burg

Cossos públics dels Països Baixos

Ciut
Co Dens
at
Ban s Cap Àrea (k Pobla itat
més
dera pú ital m²)[34] ció[34] (per 
gra
blic km²)
n

Bonai Kralen Kralen

288 15 414 54
re dijk dijk

Sint
Oranje Oranje
Eustat 21 3 300 157
stad stad
ius
 Ciut
Co Dens
at
Ban s Cap Àrea (k Pobla itat
més
dera pú ital m²)[34] ció[34] (per 
gra
blic km²)
n

The The
Saba Botto Botto 13 2 000 154
m m

Economia[modifica]
Article principal: Economia dels Països Baixos

Economia

Moneda euro 

Estadístiques

PIB nominal $481.100 milions

PIB (en PPP) 932.319.528.228 dòlars Geary-Khamis   

(2017) 
 PIB per càpita 48.482 US$   (2017) 

PIB (PPP) per càpita 54.422,008 dòlars Geary-Khamis   (2017) 

Taxa de creixement real 2,1 %   (2016) 

RNB per càpita $31.700

Taxa d'atur 6,0%

IDH 0,922   (2014) 

Coeficient de Gini 25,4   (2012) 

Socis comercials

Exportacions $293.100 milions

Importacions $252.700 milions

Finances públiques

Part alíquota fiscal 36,5 %   (2015) 

individual

Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Font: CIA Factbook en dòlars de EUA

Els Països Baixos tenen una economia oberta i

moderna, fortament basada en el comerç exterior,
especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de
nus de comunicacions europeu, amb, d'entre altres, el
port més important del continent (Rotterdam). Les
indústries més importants són l'alimentària, la
química, la petroliera i la fabricació d'aparells
electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total
econòmic, té més pes que en altres països
desenvolupats, gràcies a una mecanització
acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la
població activa produeix grans superàvits de menjar
per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a
nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles,
darrere només dels Estats Units i França.
Llengües[modifica]
Els Països Baixos tenen dues llengües oficials:
el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de
Frísia, al costat del neerlandès).
A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes
del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès,
sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el
reconeixement de «llengua regional».
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes
neerlandesa, que encara espera reconeixement
oficial.
En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és
força estès. Així per exemple el segon cicle de la
majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos,
anomenats Master) s'imparteix en anglès i no pas en
neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut
moltes altres llengües al país. Hi són notables
el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les
llengües provinents d'antigues colònies o actuals
territoris associats al Regne dels Països Baixos), i
el turc, el kurd, l'àrab i l'amazic (d'entre les llengües
dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o
Anatòlia).

Cultura[modifica]

Paisaje de Holanda (Carlos de Haes, c. 1884), obra conservada

al Museu d'Art Jaume Morera

Els molins de vent, les tulipes, els esclops,

el formatge i la ceràmica de Delft formen part de
l'imaginari turístic associat a la cultura neerlandesa.
Pintura[modifica]
El territori medieval de les Disset Províncies, va
començar a escindir-se des del segle XVI. A causa de
les guerres religioses i de la Guerra dels vuitanta
anys. Per tant, la història de l'art flamenc i neerlandès
és difícil de separar. La majoria dels artistes de
l'època (com Bruegel) es descriuen com flamencs, tot
i que podrien haver nascut als actuals Països Baixos.
Alguns dels més famosos artistes indiscutiblement
neerlandesos d'abans del segle XVII són Hieronymus
Bosch, el pintor, i els germans de Limburg, tres
miniaturistes famosos pel seu treball per al Duc de
Berry.
Edat d'Or[modifica]
A finals del segle XVI, molts pintors dels Països
Baixos espanyols van fugir la persecució religiosa i la
intolerància cap al nord. Ambdues regions tenen una
edat d'or de la pintura en aquest període. El més
famós pintor neerlandès va ser de Rembrandt van
Rijn, però altres pintors com Johannes
Vermeer i Frans Hals són famosos a tot el món. Al
segle XVII, en temps de la República, es produí
l'època dels «mestres holandesos», entre els quals
destaquen:
 Hendrick Avercamp  Peter Paul Rubens
 Ferdinand Bol  Pieter Jansz Saenredam
 Aelbert Cuyp  Jan Steen
 Gerard Dou  Anthony van Dyck
 Carel Fabritius  Willem van de Velde el Vell, i
 Govert Flinck o Willem van de Velde
 Pieter de Hooch o Adriaen van de Velde
 Samuel van Hoogstraten  Jan Baptist Weenix.
 Jan Lievens
 Nicolaes Maes
 Adriaen van Ostade
 Jacob Van Ruysdael
Segles XIX i XX[modifica]
Els artistes holandesos del segle XVIII són menys
coneguts. Els més importants van ser les pintures de
paisatges terrestres i marins (marines). Només al final
del segle XIX va aparèixer un pintor molt important
internacionalment, Vincent Van Gogh.
En el segle XX, els Països Baixos produeixen
nombrosos pintors i artistes, incloent-hi Piet
Mondriaan, un destacat contribuent al moviment
artístic De Stijl, que va ser també entre l'avantguarda
de la pintura «no representativa».[36] El
segle XX també ha produït alguns dels membres del
moviment COBRA, incloent-hi Karel Appel i Corneille.
Filosofia i ciència[modifica]
Els Països Baixos són el país d'importants filòsofs
com Erasme de Rotterdam i Baruch Spinoza (1632-
1677). La majoria dels grans treballs de René
Descartes els va fer en aquest país. El científic
holandès Christiaan Huygens (1629-1695) descobrí la
lluna de Saturn Tità i inventà el rellotge de
pèndol. Antonie van Leeuwenhoek fou el primer a
observar i descriure organismes unicel·lulars a través
del microscopi.
Literatura[modifica]
A l'època daurada de la literatura neerlandesa
destacaren Joost van den Vondel i P.C. Hooft. Al
segle XIX, Multatuli va escriure sobre el tracte dolent
que patien els nadius a les colònies holandeses. Al
segle XX han destacat escriptors importants
com Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry
Mulisch (1927-2010), Jan Wolkers, Simon
Vestdijk, Cees Nooteboom (1933), Gerard (van het)
Reve i Willem Frederik Hermans. El diari d'Anne
Frank és un dels llibres més traduïts a altres llengües.

Pintura La nit estelada de Vincent Van Gogh (1854–1890)

 

Esclop de fusta neerlandès

 
 

Xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout

 

Tulipes a Keukenhof

Gastronomia[modifica]
La cuina dels Països Baixos varia molt de regió a
regió. Les regions del sud dels Països Baixos, per
exemple, comparteixen plats amb Flandes, i
viceversa. Es caracteritza tradicionalment per l'alt
consum de vegetals en comparació amb el consum
de carn. La llet i els seus derivats també es
consumeixen àmpliament. Els formatges holandesos
són de fama mundial, com ara els
formatges Gouda, Edam i Leiden. La pastisseria és
molt rica i es menja en grans quantitats. Pel que fa a
les begudes alcohòliques, el vi ha estat durant molt
temps absent a la cuina neerlandesa (si bé està
canviant en les últimes dècades); tradicionalment hi
ha moltes marques de cervesa, i begudes
alcohòliques fortes, com ara jenever i brandewijn. Els
holandesos tenen tota mena de pastisseria i galetes,
moltes d'ells plenes de massapà, ametlla i xocolata.
Es poden trobar una gran quantitat de
diferents pastissos, principalment a les províncies del
sud, de tradició catòlica. Per exemple, els bunyols
(oliebol) que es consumeixen per cap d'any o les
galetes de canyella (spekulaas), que es mengen per
sant Nicolau i Nadal. Holanda és l'únic país de la Unió
Europea on es permet legalment la venda de
cànnabis i els seus derivats en locals amb llicència
denominats coffee shops.
Esport[modifica]
 Johan Cruyff, un dels grans futbolistes de la història.

Un dels esports més importants és el ciclisme. Jan

Janssen i Joop Zoetemelk han guanyat el Tour de
França, a més del Campionat del món de ciclisme i
els Jocs Olímpics. Leontien Van Moorsel també ha
obtingut triomfs als Jocs Olímpics i als Campionats
del Món. Altres campions mundials han estat Hennie
Kuiper, Jan Raas y Gerrie Knetemann.
El futbol és, juntament amb el ciclisme, l'esport més
practicat. Els tres grans clubs del país són l'Ajax
Amsterdam, el Feyenoord Rotterdam i el PSV
Eindhoven. Tots tres han estat campions d'Europa.
Pel que fa als futbolistes, han guanyat la Bota
d'Or Johan Cruyff, tres cops, Ruud Gullit, un cop,
i Marco van Basten també tres cops.[37] La Selecció
de futbol dels Països Baixos es proclamà campiona
de l'Eurocopa 1988 d'Alemanya Federal, tot i que els
millors anys els visqué als 70 on fou dos cops finalista
de la Copa del Món de Futbol, essent coneguda com
la taronja mecànica.
Un dels esports amb millor palmarès és l'hoquei
sobre herba, tant pel que fa a clubs com de selecció, i
en corfbol és la principal potència mundial.
El tennis ha donat grans jugadors com Richard
Krajicek, guanyador del Torneig de
Wimbledon el 1996, o Martin Verkerk, finalista
del Torneig de Roland Garros el 2003. També
l'atletisme ha donat noms importants com Ellen van
 Langen, guanyadora dels 800 metres llisos als Jocs
Olímpics de Barcelona 1992, però per damunt de tots
destacà l'atleta Fanny Blankers-Koen, guanyadora de
quatre medalles d'or als Jocs Olímpics d'estiu de
1948.[38] Més triomfs ha donat la natació. Inge de
Bruijn guanyà 8 medalles olímpiques
entre 2000 i 2004, 4 d'elles d'or. Pieter van den
Hoogenband fou 3 cops campió olímpic i 14
d'Europa. Marleen Veldhuis, va fer el rècord del món
de 50 metres lliures i dels 4x100 lliures.[39]
[40]
 En hípica, Anky van Grunsven guanyà vuit
medalles olímpiques.
Festes i dies festius[modifica]
Festes i dies festius
Data Nom català Nom local
1 de gener Cap d'any Nieuwjaarsdag
Març / Abril Pasqua Pasen
27 d'abril Dia del rei Koningsdag
Dodenherdenkin
4 de maig Dia de commemoració dels morts
g
5 de maig Dia de l'alliberament Bevrijdingsdag
40 dies després de Pasqua Ascensió Hemelvaartsdag
7 setmanes després de Pasqua Pentecosta Pinksteren
5 de desembre Sant Nicolau Sinterklaas
25 i 26 de desembre Nadal i Sant Esteve Kerstmis

Referències[modifica]
1. ↑ Oficina de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà,
2019, p. 300.
2. ↑ Van Koningsveld et al., 2008, p. 367.
3. ↑ «Benelux». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup
Enciclopèdia Catalana.
4. ↑ Banc Mundial. «World Bank Country and Lending
Groups» (en anglès), 2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
5. ↑ DUFFIN, E. «Country ranking of the 2020 Index of
Economic Freedom» (en anglès), 27-03-2020. [Consulta:
21 maig 2020].
6. ↑ Transparència Internacional. «Corruption Perceptions
Index 2019» (en anglès). [Consulta: 22 maig 2020].
7. ↑ Economist Intelligence Unit. «EIU Democracy Index
2019- World Democracy Report» (en anglès). [Consulta:
22 maig 2020].
8. ↑ BADIA I PUJOL, J. «Països Baixos o Holanda? Una
qüestió de precisió». VilaWeb, 18-03-2017. [Consulta: 21
maig 2020].
9. ↑ DEKKERS, G. «De vroegste geschiedenis van Nederland»
(en neerlandès). Historisch Nieuwsblad, setembre 2002
[Consulta: 10 juliol 2020].
10. ↑ Museu de Drenthe. «Kano van Pesse» (en neerlandès).
[Consulta: 22 maig 2020].
11. ↑ Louwe Kooijmans, 1998, p. 425 i 426.
12. ↑ RAEMAKERS, D. «De spiegel van Swifterbant» (PDF) (en
neerlandès). Universitat de Groningen, 2006. Arxivat de
l'original el 10 abril 2008.
13. ↑ Gerding, 2009, p. 10.
14. ↑ Mallory i Adams, 1997, p. 93.
15. ↑ Fokkens, 2001, p. 241.
16. ↑ «Het Vorstengraf van Oss» (en neerlandès). Brabants
Erfgoed, 24 octubre 2017. [Consulta: 3 agost 2020].
17. ↑ OLSTHOORN, S. «Romeinen en Bataven» (en
neerlandès). Historisch Nieuwsblad. [Consulta: 25 maig
2020].
18. ↑ COUWENBERGH, D. «Julius Civilis en de Bataafse Mythe»
(en neerlandès). IsGeschiedenis. [Consulta: 25 maig
2020].
19. ↑ Nederlandse religiegeschiedenis (en neerlandès).
Uitgeverij Verloren, 2006, p. 26. ISBN 9789065509284.
20. ↑ Hoe hoort het eigenlijk... in Nederland? (en neerlandès).
Becht, 2014. ISBN 9789023014447.
21. ↑ The Batavian revolt.. livius.org. Consultat l'1 de març del
2010.
22. ↑ Històries, Tàcit, segle I aC
23. ↑ La major part de la població del país durant aquest
període vivia a les regions d'Holanda i Zelanda. Aquestes
regions experimentaren una explosió de població entre els
anys 1500 i 1650 de 350.000 a 1.000.000 d'habitants.
Posteriorment, la població s'anivellà i la població total del
país restà sobre els 2 milions durant el segle XVIII; De
Vries and Van der Woude, pp. 51-52
24. ↑ «Japan Goes Dutch», London Review of Books (1 abril
2001). 3-7.
25. ↑ Anar a :25,0 25,1 Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying
Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.
26. ↑ «Kamp Westerbork».
27. ↑ «Huyendo de la muerte» (en castellà). Deutsche
Welle  27 de novembre de 2003, 2003. [Consulta: 10 març
2008].
28. ↑ [enllaç sense format]http://www.atandalucia.org/2011/09/una-
nina-transexual-comparte-su.html?spref=fb
29. ↑ «Holanda tendrá Gobierno siete meses después de las
elecciones». La Vanguardia.
30. ↑ «Kerngegevens gemeente Wieringermeer». www.sdu.nl.
[Consulta: 21 gener 2008].
 31. ↑ «Kerngegevens procincie Flevoland». www.sdu.nl.
[Consulta: 21 gener 2008].
32. ↑ «De waterschappen» (en neerlandès). Arxivat de
l'original el 3 novembre 2013. [Consulta: 7 juny 2013].
33. ↑ «31.954, Wet openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius
en Saba» (en neerlandès). Eerste kamer der Staten-
Generaal. [Consulta: 15 octubre 2010].
34. ↑ Anar a :34,0 34,1 34,2 «Regionale Kerncijfers Nederland» (en
neerlandès). Statistics Netherlands, 2007. [Consulta: 13
octubre 2007].
35. ↑ «Bevolking per regio naar leeftijd, geslacht en burgerlijke
staat» (en neerlandès).Statistics Netherlands, 2007.
[Consulta: 13 octubre 2007].
36. ↑ "Piet Mondrian", Tate galeria, publicat a Ronald
Alley,Catàleg de la Col·lecció de la Galeria Tate d'Art
Modern d'obres de diferents artistes britànics, Tate Gallery-
i Sotheby Parke Bernet, Londres 1981, pp.532-3. Obtingut
18 de desembre de 2007.
37. ↑ [enllaç sense format] http://www.abc.es/hemeroteca/historico-13-
12-2004/abc/Deportes/palmares-del-balon-de-
oro_963946714888.html
38. ↑ [enllaç sense
format]
http://www.elmundo.es/elmundo/2004/01/25/obituarios/
1075053548.html
39. ↑ [enllaç sense
format]
 http://espndeportes.espn.go.com/news/story?
id=712484&s=oli&type=story
40. ↑ [enllaç sense
format]
 http://www.emol.com/noticias/deportes/detalle/detallen
oticias.asp?idnoticia=248862

Bibliografia[modifica]
 FOKKENS, H. «The periodisation of the Dutch
Bronze Age: a critical review» (en anglès). Patina.
Essays presented to Jay Jordan Butler on the
occasion of his 80th birthday., 2001, pàg. 241-
262.
 GERDING, M. De Canon van Drenthe (en
neerlandès). Uitgeverij Van Gorcum, 2009. ISBN
9789023245483.
 LOUWE KOOIJMANS, L. P. «Trijntje van de
Betuweroute, Jachtkampen uit de Steentijd te
Hardinxveld-Giessendam» (PDF) (en
neerlandès). Spiegel Historiael p. 423–428, 1998.
Arxivat de l'original el 26 juliol 2007.
 MALLORY, J. P.; ADAMS, D. Q. Encyclopedia of
Indo-European Culture (en anglès). Fitzroy
Dearborn, 1997. ISBN 9781884964985.
 OFICINA DE L'INFORME SOBRE EL
DESENVOLUPAMENT HUMÀ. «Human Development
Report 2019 – Beyond income, beyond averages,
beyond today: Inequalities in human development
in the 21st century» (en anglès) p. 22–25, 2019.
[Consulta: 9 desembre 2019].
 VAN KONINGSVELD, M.; MULDER, J. P. M.; STIVE, M.
J. F.; VAN DER VALK, L.; VAN DER WECK, A. W.
«Living with Sea-Level Rise and Climate Change:
A Case Study of the Netherlands» (en
anglès). Journal of Coastal Research, 242, 2008,
pàg. 367–379. DOI: 10.2112/07A-0010.1. ISSN: 0
749-0208.