PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL SISTEMA EDUCATIU

Sistemes educatius espanyols sorgeixen a inici del segle XIX a Europa arran la Revolució
Francesa. A Espanya la Constitució de 1812 incorpora l’idea que l’educació siga organitzada,
finançada i controlada per l’estat, aquesta idea assenta bases del sistema educatiu espanyol, però la
concreció definitiva aplega el 1857 amb la Llei Moyano.
L’EDUCACIÓ [FINAL ANTIC RÈGIM - DE LLEI MOYANO (1857)]
Invasió Napoleònica activa a Espanya la Revolució Industrial, i la conseqüència legislativa
és la Constitució de 1812 a les Corts de Cadis (llei sobre el rei i la societat basada en principis
d’igualtat, llibertat i propietat) (única Constitució dedica instrucció pública un títol, el IX).
Títol IX de la Constitució de 1812. Respecta estructura sistema educatiu existent (ensenyança
privada i universitats) i inclou idees renovadores. Defensa universalitat d’Educació Primària per a
tota la població, uniformitat dels plans d’ensenyances per a tot l’Estat. Les Corts (l’Estat no)
encarregades del sistema educatiu.
Promulgació constitució  diputats elaborar una llei general de la instrucció pública.
Informe Quintana (1814. Informe para proponer los medios de procedir al arreglo de los
diversos ramos de la instrucción pública) este informe esdevé una norma legal l’any 1821. En aquest
informe s’exposen els principis bàsics, es defèn la instrucció igual, universal, uniforme, pública i
lliure.
Alçament militar General Elío (1814), Colp d’Estat anul·la la Constitució i els decrets de les
Corts  tornant a l’Antic Règim. En l’educació torna a les mans de l’Església (sobretot en
l’ensenyança primària).
Trienni (1820-1823), després de pronunciament militar de Rafael de Riego (polític liberal)
regula l’estructura educativa (Reglamento General de la Instrucción Pública 1821).
El Reglament de 1821, redacció en forma de llei de l’Informe Quintana, estructura el sistema
educatiu dividida en primera segona i tercera ensenyança, estructura inexistent a l’antic règim. A
més, aquesta normativa sancionava la instrucció pública i privada, i determinava la gratuïtat de
l’ensenyança pública.
En 1823 el poder absolut de Ferran VII, intervenció tropes franceses. Entre 1823-1833 (mort
del rei) es derroga el Reglament de 1821 i es promulga el Plan literario de estudios y arreglo general
de las universidades del Reino (1824), el Plan y Reglamento de escuelas de primeras letras del Reino
(1825), y el Reglamento general de las escuelas de latinidad i colegios de humanidades (1826).
Aquestes reformes  Pla de Calomadre, intent de fer la instrucció pública un instrument eficaç del
absolutisme. L’establiment de la uniformitat dels estudis de totes les universitats i la seua
reglamentació exhaustiva, centralització de les universitats i l’articulació jeràrquica del govern, la
inspecció i la direcció de les escoles.
1833-1840 Regència de Maria Cristina, dècada liberal, els liberals mostraven dues tendències:
moderats i progressistes.
 Liberals progressistes afermen les seues idees i el seu poder: desamortització, supressió de
senyorius i ordres religioses, secularització de l’ensenyança... 1836 s’aprova el Plan General de
Instrucción Pública (pla del duc de Rivas), no va tenir quasi vigència, va ser l’antecedent de la Llei
Moyano de 1857.
Pla del duc de Rivas regula tres graus d’ensenyança: la instrucció primària (elemental i
superior), la instrucció secundària (elemental i superior) i la instrucció superior (facultats, les escoles
especials i els estudis d’erudició). Aprovada la Constitució de 1837 van haver intents de
desenvolupar preceptes constitucionals, però la revolta d’Espartero va impossibilitar la seua
aplicació.
En 1843 major d’edat Isabel II s’obri un nou període fins a 1854 (dècada moderada). La llei
clau, la Constitució de 1845 (caràcter lliberal moderat), amb ella es pretén servir la nació espanyola
pal·liant la radicalitat o actituds idealistes i encarant la vida política del país. 1845 Plan General de
Estudios (Plan Pidal) es renuncia a l’educació universal i gratuïta en tots els graus i estableix les
bases per al primer sistema educatiu contemporani (Llei Moyano 1857).
DE LA LLEI MOYANO (1857) A LA PRIMERA REPÚBLICA (1874)
9 de setembre de 1857 Ley de Instrucció Pública (Llei Moyano, Clauudio Moyano ministre de
Foment), consens entre progressistes i moderats  consolidació del sistema educatiu liberal i
l’estabilitat del desenvolupament de la instrucció pública sobre tot el nivell legislatiu i
d’administració (durant més d’un segle).
Llei Moyano 4 seccions: “De los estudios” regula nivells (primera ensenyança: elemental
(gratuïta i obligatòria)|superior) (segona ensenyança: 6 anys d’estudis generals i estudis de
l’aplicació a les professions industrials) (nivell superior: facultats, ensenyances superiors i
ensenyances professionals); “De los establecimientos de enseñanza” regulen els centres
d’ensenyança públics i privats;