a) discriminació i el respecte a totes les cultures.

b) El desenvolupament de les capacitat creatives i de l’esperit crític.

c) El foment dels hàbits de comportament democràtic.
d) L’autonomia pedagògica dels centres dins dels límits establerts per les lleis, així com
l’activitat investigadora dels professors a partir de la seua pràctica docent.
e) L’atenció psicopedagògica i l’orientació educativa i professional.
f) La metodologia activa que assegure la participació de l’alumnat en els processos
d’ensenyança i aprenentatge.
g) L’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge, dels centres docents i dels
diversos elements del sistema.
h) La relació amb l’entorn social, econòmic i cultural.
i) La formació en el respecte i defensa del medi ambient.
La Constitució garanteix drets com la llibertat d’ensenyança en l’article 20, la llibertat
ideològica i religiosa en l’article 16 i el dret a la cultura en el 44. La Constitució garanteix els drets
internacionalment coneguts com els drets humans, els drets dels xiquets i els dels disminuïts físics,
sensorials i psíquics.
La LODE detalla els drets i llibertats dels membres de la comunitat educativa (professors,
pares i alumnes).
Als docents se’ls garanteix en l’article 3 la llibertat de càtedra, als pares en l’article 4 se’ls
reconeix el dret a que els seus fills tinguen una educació conforme allò establert en la Constitució i
en aquesta llei, i a que aquest reben la formació religiosa i moral que estiga d’acord amb les seues
conviccions , així com triar un centre docent distint dels creats per els poders públics, i a l’article 5
es garanteix la llibertat d’associació. Als alumnes se’ls reconeix en la LODE el dret a rebre una
formació que assegure el desenvolupament de la seua personalitat, la valoració objectiva del seu
rendiment, el respecte de la seua llibertat de consciencia i de conviccions, al respecte de la seua
integritat i dignitat, a participar en el funcionament del centre, a rebre orientació escolar i
professional i l’ajuda precisa per a compensar carències del tipus familiar, econòmic i sociocultural i
a la protecció social en cas de ser necessari, així com el dret a associar-se.
Es determina com a dret bàsic dels alumnes l’estudi i el respecte a les normes de convivència
del centre. A tots els membres de la comunitat educativa se’ls reconeix el dret de reunió en el centre
docent.
La LODE i la LOPEG promouen la participació d’aquesta comunitat en la programació de
l’ensenyança, en l’organització i en el govern dels centres docents. El principi de l’autonomia
pedagògica organitzativa i de gestió dels recursos dels centres educatius també regeix la marxa del
nou sistema.
En la LODE i la LOGSE la Constitució reconeix la descentralització de la administració de
l’ensenyança en el Estat de les Autonomies com un aspecte essencial, excepte aquelles qüestions que
són de reserva competencial de l’Estat les Comunitats Autònomes poden assumir competències en
l’ordenació i administració del sistema educatiu en el seu àmbit de gestió.
LA LLEI ORGÀNICA DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ (LOCE) 2002
La LOCE de 2002 modifica la LODE (1985), la LOGSE (1990) i la LOPEG (1995) i proposa
una sèrie de mesures amb l’objectiu de lograr una educació de qualitat per a tots.
La LOCE no es va dur a terme, va ser reemplaçada per la LOE (Llei Orgànica d’Educació, 3
de maig 2006)
LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ (LOE) 2006
1. Apartat 1.3. L’educació en la segona república espanyola.
2. Imatge del sistema educatiu.

1.1. La Institució lliure d’ensenyança (1876)

ORIGEN I CARÀCTER DE LA INSTITUCIÓ LLIURE D’ENSENYANÇA

La Institució lliure d’Ensenyança (ILE) va ser fundada l’any 1876, per catedràtics i auxiliars
d’Universitat o Institut, que van ser separats de les seues classe com a conseqüència dels decrets
d’Instrucció pública l’any 1875, que atemptaven contra la llibertat de càtedra.
ILE es creen per la necessitat de sostraure a l’esfera d’atracció de l’Estat finalitats de la vida i
ordres de l’activitat que demanen una organització independent, es va crear sense subvenció alguna
oficial, amb el sol concurs de la iniciativa particular, mitjançant accions i donatius voluntaris, a més
d’ingressos de la seua matricula i altres serveis.
ILE  aliena a la religió, a les escoles filosòfiques o partits polítics. Primer centre d’estudis
universitaris i de segon ensenyament, després es van adonar que una reforma educativa no es pot dur
a terme sinó comença en l’escola primària.
L’any 1878 es va inaugurar una escola inspirada en les idees i mètodes que portaven
l’educació a nous rumbs, es va iniciar una sèrie d’innovacions a fi d’estendre al segon ensenyament
el mateix esperit i iguals procedits, i d’infndre en la superior, caminant el temps, principis
homogenis amb els d’ambdues.
FRAGMENTS DELS PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INSTITUCIÓ
L’ILE es proposa educar als seus alumnes, assentant com a base el principi de la reverència
màxima que al xiquet es deu, vol sembrar en la joventut (amb la més absoluta llibertat) la més
austera reserva en l’elaboració de les seues normes de vida i el respecte més religiós per a quantes
sinceres conviccions consagra la història.
L’ILE pretén despertar l’interès dels seus alumnes cap a una amplia cultura general, procura
que s’assimilen tots els coneixements que cada època exigeix, per a cimentar una educació
professional d’acord amb les seues aptituds i vocació, tendeix a preparar-los per a ser científics,
liderats, advocats, metges, enginyers, industrials...
 És important forjar el pensament, la salut i la higiene, el decore personal d’hàbits i maneres,
l’amplitud, l’elevació i delicadesa de sentir, la depuració dels gustos estètics, la humana tolerància,
la ingènua alegria, el valor serè, la consciencia de l’haver de, l’honrada lleialtat, la formació de
caràcters harmònics.
La coeducació (dos sexes) és un principi essencial, ja que ambdós sexes viuen junts en
societat.
Els principis corresponen a Pestalozzi i a Frobel i sobre aquests es va organitzant a tot arreu
l’educació de la primera infància.
ILE  els seus alumnes puguen servir-se ràpid i ampliament dels llibres com a font cabdal de
cultura, no empra texts, lliçons, ja que aquestes petrifiquen l’esperit i mecanitzen el treball de classe,
l’ILE pretén que els seus professors desperten i mantinguen viu l’interès del xiquet, les classes no
serveixen per donar i prendre lliçons, sinó per a ensenyar i aprendre a treballar.
Les excursions escolars  característica de la Institució des del seu origen (cultura, augment
del saber, progrés intel·lectual, són sols un factor) ofereixen amb abundància els mitjans més
propicis.
L’ILE considera necessària l’activa cooperació de les famílies per a l’eficàcia de la seua obra.
ELS IDEALS DE FRANCISCO GINER DE LOS RIOS