Fins a 1923 política inestable.

El 13 d’octubre de 1923 Primo de Rivera realitza colp d’estat

 final restauració (negació llibertat de càtedra, reformes batxillerat i en la universitat).
LA SEGON REPÚBLICA (1931-1936)
14 d’abril de 1931. Triomf partits republicans i socialistes en les eleccions municipals 
Segona república nova etapa en el sistema educatiu espanyol. Després de la marxa d’Alfons XIII 
eleccions generals a les Corts, objectiu dels diputats elaborar nova constitució.
9 de desembre  Constitució República espanyola  lleis que canvien l’anteriro situació.
Constitució de la Segona República  escola única. Gratuïtat i obligatorietat de l’ensenyança
primària, llibertat de càtedra i la laïcitat de l’ensenyança. Mestres, professors i catedràtics de
l’ensenyança oficial  funcionaris i es legislarà per a facilitar als espanyols econòmicament
necessitats l’accés a l’ensenyança. La normativa educativa canvis en la regulació del bilingüisme
(escoles primàries ensenyen llengua bilingüe), es suprimeix l’obligatorietat de l’ensenyança
religiosa, reforma formació dels docents i regula inspecció primera i segona ensenyança.
1933  segones eleccions a Corts de la República, guanyen partits de dreta. Tornen
plantejaments educatius anteriors. Atacs a la coeducació (prohibeix mestres i inspectors la
implantació a les escoles primàries nacionals (Plan Escuelas Normales derrogació) (Inspecció
Central de Primera Ensenyança suprimida). Reformes segona ensenyança: aprovació 1934 Plan de
Estudios de Bachillerato, reforma universitats idèntica a l’anterior bienni.
1936  terceres eleccions República (Frente Popular  esquerres) però es produeix
l’alçament militar que porta a una guerra civil i el final de la República.
18 juliol de 1936  Guerra Civil espanyola (Franco), durant 3 anys vida social, cultural i
política del país conmocionada.
LA DICTADURA DEL GENERAL FRANCO (1936-1975)
Primers anys educació vehicle transmissor ideals franquistes, l’educació ha de ser patriòtica i
catòlica.
L’educació caracteritzada per un caràcter d’ensenyança confessional catòlica basada en tres
premisses fonamentals:
1. Educació d’acord amb la moral i dogma catòlica. Ensenyança obligatòria de la
religió en totes les escoles. El dret de l’Església a la inspecció de l’ensenyança en tots
els centres docents.
2. Es produeix la politització de l’educació per mitjà d’una orientació doctrinària de
totes les matèries.
3. Subsidiarietat de l’Estat en matèria d’educació (la societat assumeix les competències
en aquesta àrea) (no és una subsidiarietat en el sentit lliberal  simplement significa
que l’Estat es desentén l’educació i passa a mans de l’Esglèsia)
Es produeix la separació de sexes.
Incrementació del elitisme i discriminació en l’ensenyança, ja que hi ha un sistema educatiu
de doble via: El Batxillerat per a les elits i altra via per a les classes desfavorides.
 Al llarg d’aquest període es promulguen quatre lleis:
1. Ley de Reforma de la Enseñanza Media (20 de setembre de 1938) regula el nivell
educatiu de les elits del país.
2. Ley que regula la Ordenación de la Universidad (29 de juliol de 1943) segueix la
mateixa.
3. Enseñanza Primaria (17 de juliol de 1945).
4. Ley de Formación Profesional Industrial (16 de juliol de 1949).
En la dècada dels 50 confessionalitat i predomini de l’Església (patriotisme i adoctrinament
polític sobre tecnicopedagògic).
En aquesta primera etapa es promulguen tres lleis bàsiques:
1. Ley sobre Ordenación de la Enseñanza Media (“Llei de Ruiz Jiménez”) (26 de febrer
de 1953) nou enfocament educació menys dogmàtic i més atent qualitat
d’ensenyança. Escolaritat fins als 14 anys (manté doble via elitista).
2. Construcciones Escolares (22 de desembre de 1953) escolarització real de la
població infantil, sistema de conveni entre Estat i ajuntaments i diputacions per a
construcció d’escoles.
3. Ley sobre Enseñanzas Técnicas (20 de juliol de 1957) normalització del sistema,
incorpora a la Universitat les escoles d’enginyers i arquitectes i obrir-les a un major
nombre dels alumnes.