ANÀLISI

DEL SISTEMA ENERGÈTIC I

ELÈCTRIC D’AZERBAIDJAN
Desenvolupament del programa 30-10

TECNOLOGIA ENERGÈTICA







Blanca Bertran Subirana
Astrid Izquierdo Moreno
Sandra Terradellas Balaguer
Júlia Turró Comas

Data d’entrega: 4 de Desembre de 2015

1
TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

INDEX

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 3

1.1 Situació i dades del país ................................................................................................... 3

1.2 Història ............................................................................................................................ 3
1.3 Geografia ......................................................................................................................... 4
1.4 Clima ................................................................................................................................ 4
1.5 Economia ......................................................................................................................... 5

2. SISTEMA ENERGÈTIC D’AZERBAIDJAN ................................................................................... 5

2.1 Petroli .............................................................................................................................. 6

2.2 Gas natural ...................................................................................................................... 8
2.3 Distribució de l’energia .................................................................................................... 9
2.4 Emissions CO2 ................................................................................................................ 10

3. SISTEMA ELÈCTRIC D’AZERBAIDJAN .................................................................................... 11

4. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ELÈCTRIC EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS ............................................... 13
5. DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA D’AUGMENT DE LA GENERACIÓ ELÈCTRICA ......................... 15

5.1. Energia hidroelèctrica ................................................................................................... 15

5.2. Energia solar ................................................................................................................. 15
5.3. Energia eòlica ................................................................................................................ 15
5.4. Residus i biomassa ........................................................................................................ 16
5.5. Energia geotèrmica ....................................................................................................... 16
5.6. Energia nuclear ............................................................................................................. 16
5.7. Solució implementada .................................................................................................. 16

6. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 19
7. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................... 20

2

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Situació i dades del país

Azerbaidjan, oficialment conegut com República d’Azerbaidjan, és un país situat a la regió del
Caucas, entre Europa oriental i Àsia occidental, amb capital a Bakú. El país limita al est amb el
Mar Caspi, al nord amb Rússia, al nord-oest amb Geòrgia, al oest amb Armènia i al sud amb
Iran. L’enclavament de Nakchivan limita amb Iran al sud, Armènia al nord i l’est, i té una petita
frontera amb Turquia al nord-oest.
La Figura 1 conté un mapa de la situació d’Azerbaidjan, i un gràfic amb informació de l’evolució
de l’índex de desenvolupament humà dels últims anys. Aquest gràfic exemplifica l’augment del
nivell i la qualitat de vida del país durant els darrers anys, que suposa també un augment
també en la necessitat d’energia.
A la Taula 1 s’han recollit dades de la superfície, població, renta per càpita i IDH d’Azerbaidjan i
s’han comparat amb les d’Espanya, per tal de tenir-ne un ordre de magnitud.

Figura 1 Situació geogràfica d’Azerbaidjan i evolució de l’IDH.

Azerbaidjan Espanya
2
Superfície 86.600 km 504.645 km2
Població (2015) 9.780.780 habitants 48.146.134 habitants
Renta per càpita (2014) 17.800 $ 33.800 $
Índex de desenvolupament humà (2013) 0,747 0,869
Taula 1 Característiques demogràfiques del país en comparació amb les d’Espanya.[5]

1.2 Història
Azerbaidjan, una nació amb majoria de població Turca i majoria de musulmans xiïtes, va ser
independent durant un breu temps (1918-1920) després del col·lapse de l’imperi Rus, per a
posteriorment passar a formar part de la Unió Soviètica durant 70 anys. Al 1991, quan la unió
soviètica es va dissoldre, el país va aconseguir la independència i va passar a ser el que
actualment es coneix com la República d’Azerbaidjan.

3

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

Des del 1988, el país està en conflicte amb Armènia pel control de la regió de Nagorno-
Karabakh (Figura 2), que antigament havia format part d’Armènia i el 1923 va passar a formar
part de la URSS com a república autònoma. El conflicte es va agreujar quan Armènia i
Azerbaidjan es van convertir en estats independents després de la dissolució de la unió
soviètica originant-se finalment la guerra de Nagorno-Karabakh. Al 1994 amb la finalització de
la guerra Azerbaidjan va perdre un 16% del seu territori i la república de Nagorno Karabakh es
va autoproclamar país independent. Els conflictes encara segueixen actualment tot i que cap
estat sobirà membre de les Nacions Unides ha reconegut la república com a estat
independent.

Figura 2 Ubicació geogràfica de la regió de Nagorno-Karabakh.

1.3 Geografia
Les tres principals característiques geogràfiques d’Azerbaidjan són: el mar Caspi, que limita a
l’est del país; les muntanyes del Gran Caucas, al nord; i les planes del centre del país. La
serralada del Caucas condiciona el relleu del país, assolint una altitud màxima de 4.485 m.
El centre del país està travessat pel riu Kura, que neix al sud de les muntanyes del Caucas,
discorre per Turquia, Geòrgia i Azerbaidjan i desemboca al mar Caspi. Juntament amb el riu
Aras, afluent del Kura, són els rius més importants d’Azerbaidjan. Els seus curs defineixen una
vasta depressió al centre del país coneguda com la conca de Kura-Aras. (Figura 3)

Figura 3 Mapa geogràfic d’Azerbaidjan.

1.4 Clima
Tot i que a Azerbaidjan s’hi troben presents 9 de les 11 zones de clima de la classificació de
Köppen, en general és un país de clima sec d’estepa semiàrida, caracteritzat per presentar

4

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

estius càlids i hiverns temperats. Les temperatures mitjanes a l’estiu es mouen des de 5ºC a les
zones més muntanyoses fins a 27ºC a les zones més baixes, i des de -10ºC fins a 3ºC a l’hivern.
Azerbaidjan té una mitjana d’entre 2.400 i 3.200 d’hores de sol anuals i algunes zones com les
més planes del país i les situades als peus de les muntanyes es caracteritzen per presentar uns
alts índexs de radiació solar. El vent bufa al país més de 250 dies a l’any. Són especialment
ventoses la zona de la península d’Absheron i la zona de la serralada del gran Caucas. (Figura 4)

Figura 4 Mapes del tipus de clima i vent del país.

1.5 Economia
El gran creixement econòmic del país detectat en els últims anys és atribuïble a les grans i
creixents exportacions de petroli i gas, tot i que altres sectors no exportadors també compten
amb un creixement important. L’exportació de petroli a través de les canonades de Baku-
Tbilisi-Ceyhan, Baku-Novorossiysk i Baku-Supsa són el principal motor econòmic, però s’estan
realitzant esforços per potenciar també la producció de gas.
Azerbaidjan ha patit un progrés econòmic limitat, causat en part per la corrupció tant pública
com privada i les ineficiències econòmiques estructurals. Això, juntament amb la persistència
del conflicte per la regió de Nagorno-Karabakh, impedeixen el creixement del país a llarg
termini, en particular per els sectors no energètics.
En els últims anys el comerç amb Rússia i altres repúbliques ex-soviètiques ha disminuït,
mentre que les relacions econòmiques creixen amb Turquia i les nacions d’Europa. Les
perspectives econòmiques d’Azerbaidjan depenen dels preus mundials del petroli, de la seva
capacitat per negociar rutes d’exportació, de la seva creixent producció de gas, i de la seva
capacitat d’utilitzar la riquesa energètica per promoure el creixement i impulsar l’ocupació en
sectors no energètics.

2. SISTEMA ENERGÈTIC D’AZERBAIDJAN

Azerbaidjan es caracteritza per ser tradicionalment un dels proveïdors més importants de
petroli i gas natural de la regió del Mar Caspi, i especialment estratègic pel que fa a la seva
exportació cap al mercat europeu, assolint un paper molt significatiu en el desenvolupament
de l’actual indústria del petroli.

5

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

Essent un dels productors de petroli més antics del món, la importància d’Azerbaidjan com a
proveïdor de gas natural està en ple creixement, així com l’expansió de la infraestructura. La
producció i les exportacions de gas i petroli són els fonaments de l’economia del país, doncs
corresponen a gairebé el 90% de les exportacions totals del país.
Així, aquest país és un exportador d’energia neta, intercanviant petits volums de gas natural
amb Iran com és en el cas de l’enclavament de Nakhchivan, que rep tot el gas natural d’Iran ja
que no està connectada a la xarxa d’oleoductes d’Azerbaidjan.
El 2014, el gas natural va representar al voltant d’un 63% del consum total d’energia domèstica
del país, mentre que el petroli va col·laborar amb un 35% i l’energia hidroelèctrica amb un 2%
(Figura 5). A més, compten amb una petita part de recursos d’energia eòlica.

Consum d'energia primària, 2014

2%

35%
Petroli

Gas Natural
63%
Hidroelèctrica

Figura 5 Distribució del consum d’energia primària a Azerbaidjan el 2014.

2.1 Petroli
La primera fàbrica de parafines del món es va obrir a Azerbaidjan el 1823, i s’hi va perforar el
primer jaciment petrolífer el 1846. A més, aquest país també va desenvolupar el primer camp
petrolífer offshore a les aigües superficials del mar Caspi, el qual es va acabar el 1951 i avui en
dia encara continua actiu. Precisament en aquesta zona és on troben les conques
d’hidrocarburs més importants del país. El jaciment més important és el de Azeri Chirag
Guneshli (ACG), el qual produeix un 75% del total i conté el 70% de les reserves.
El gener de 2014 es van estimar les reserves de cru d’Azerbaidjan en 7 bilions de barrils. El
2013, aquest país va produir una mitjana de 881.000 barrils de petroli i altres líquids al dia,
mentre que va consumir-ne 85.000. No obstant, problemes tècnics de producció inesperats en
els jaciments més importants van causar una davallada de la producció el 2011, la qual va
continuar disminuint fins a mitjans de 2013. Aquest mateix any, el país va exportar
aproximadament 738.000 barrils al dia de cru, mentre que el màxim es va donar el 2010.
La Figura 6 mostra un gràfic de l’evolució tant de la producció com del consum de petroli
d’Azerbaidjan.

6

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

Petroli
60,0

50,0
Milions de tones

40,0
Producció
30,0 de Petroli
Consum
20,0 de Petroli

10,0

-
1988 1992 1996 2000 2004 2008 2012

Any

Figura 6 Gràfic de l’evolució del consum de petroli vers la producció.

La indústria està regularitzada pel Ministeri d’Indústria i Energia, el qual formula la política
estatal d’energia i regula la State Oil Company of Azerbaidjan Republic (SOCAR). A més, és qui
tracta amb els inversors financers, fixa les tarifes i condueix les negociacions relacionades amb
els oleoductes i els acords de repartició de la producció.
Tot i que la SOCAR està involucrada en tots àmbits del sector del gas i el petroli i és qui
gestiona les exportacions i importacions i explota les dues refineries del país, tan sols produeix
un 20% del total de petroli, mentre que la resta és gestionada per unes deu empreses privades
internacionals del sector. Aquestes, liderades per BP, formen el consorci Azerbaidjan
International Operating Company (AIOC), el qual ha realitzat fortes inversions en el
desenvolupament del jaciment ACG i la construcció de l’oleoducte Baku-Tbilisi-Ceyhan (BTC).
La finalització d’aquest oleoducte, el qual permet el transport als mercats globals des del port
de Ceyhan (Figura 7) i exporta el 80% del cru, va permetre desencallar el potencial del sector i
obrir-se al mercat mundial de cru transformant per complet la indústria petrolífera del país. A
banda del BTC, el país compta amb dos oleoductes més.

Figura 7 Situació geogràfica de l’oleoducte BTC. [6]

7

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

Pel que fa als productes refinats del petroli com dièsel o gasolina, la seva exportació pren
molta menys importància vers l’exportació de cru. Azerbaidjan tan sols n’exporta petites
quantitats a països veïns com Rússia o Geòrgia. Tan sols compta amb dues refineries amb una
capacitat de 399.000 barrils al dia, les quals caldria modernitzar per adequar la producció als
estàndards de qualitat europeus.
2.2 Gas natural
Azerbaidjan va començar a exportar gas natural el 2006 amb la posada en marxa del jaciment
de gas Shah Deniz (mar Caspi – fins a 480 m de profunditat), descobert el 1999 i dirigit
actualment per BP. Fins aquell moment, Azerbaidjan importava el gas natural de Rússia.
Entre el 2010 i el 2011 es van descobrir dos jaciments més, Absheron i Umid, però els seus
possibles recursos de gas natural (uns 0,43 trilions de metres cúbics) encara no es consideren
reserves ja que la quantitat d’aquest gas tècnicament factible d’extreure és incerta.
Segons la Oil & Gas Journal (OGJ), el gener de 2014 les reserves de gas natural d’Azerbaidjan
eren de 1,2 trilions de metres cúbics, la gran majoria de les quals estan associades amb el
jaciment Shah Deniz. El 2012 aquest país va produir 14 milions de toe de gas natural, i en va
consumir 7,7. Com es pot observar a la Figura 8, durant els anys següents ambdues dades van
mostrar un lleuger augment.
La Figura 8 mostra l’evolució de la producció i del consum de gas natural d’Azerbaidjan.
Gas Natural
20

16
Milions de toe

12 Producció
de Gas
8 Natural

0
1988 1992 1996 2000 2004 2008 2012
Any

Figura 8 Gràfic de l’evolució de la producció i el consum de gas natural a Azerbaidjan.

Gairebé tot el gas natural d’Azerbaidjan es produeix en els dos jaciments offshore ACG i Shah
Deniz. Mentre que la major part del gas natural extret de Shah Deniz és exportat, el jaciment
ACG subministra gas per al consum nacional a través d’un oleoducte submarí fins a la terminal
Sangachal. Aquest complex, ubicat al sud de Baku, és una de les terminals de processament
integrat de petroli i gas més grans del món. Rep, emmagatzema i processa tant cru com gas
natural provinents de ACG i Shah Deniz, els quals després envia a través del l’oleoducte del sud
del Caucas (SCP).
El 2013 Azerbaidjan va exportar uns 6,8 bilions de metres cúbics majoritàriament cap a Turquia
a través de l’oleoducte del sud del Caucas (SCP), també anomenat Baku-Tbilisi-Erzurum (BTE).

8

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

També va exportar-ne a Rússia a través de l’oleoducte Gazi-Magomed-Mozdok i una petita
part a Iran mitjançant l’oleoducte Baku-Astara.
La Figura 9 presenta una mapa sobre la situació de les principals infraestructures de petroli i
gas natural del país.

Figura 9 Situació de les infraestructures de petroli i gas natural a Azerbaidjan. [7]

El gas natural juga un paper important en l’àmbit nacional i probablement encara guanyarà
més importància en el futur pel que fa al sector de la generació elèctrica, doncs el 2014 ja
representava un 80% de la producció d’electricitat del país. A més, si es continuen substituint
les plantes de generació d’electricitat a partir de petroli per plantes de cicle combinat amb
turbina de gas natural, el consum nacional d’aquest combustible probablement es seguirà
incrementant.
2.3 Distribució de l’energia
A continuació (Figura 10) es mostra la proporció en què Azerbaidjan consumeix energia segons
la seva finalitat.

Distribució de l'energia consumida

Industria
5% 4% 14% Transport
6%
8% Domèszc
Comerç i serveis públics
Agricultura i boscos
30%
Pesca
33% Química i petroquímica
Energia no uzlitzada

Figura 10 Gràfic de la distribució de l’energia consumida. [15]

9

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

L’energia consumida per Azerbaidjan es distribueix principalment en els sectors del transport i
l’ús domèstic (63%), que tenen fonts d’energia molt diferenciades. En el cas del transport, està
monopolitzat pel petroli (98%), mentre que per a l’ús domèstic s’utilitza principalment gas
natural (70%). El següent sector que consumeix més energia és la indústria, dada rellevant
tractant-se d’un país relativament poc industrialitzat.
Tal com s’ha comentat anteriorment Azerbaidjan, és un país que exporta grans quantitats de
petroli i és per aquest motiu que les indústries químiques i petroquímiques només usen el 5%
de l’energia consumida.
2.4 Emissions CO2
Els diferents canvis que ha sofert al llarg dels anys el sistema energètic d’Azerbaidjan també ha
repercutit en les emissions de CO2 del país. Com es pot observar a la Figura 11, al llarg dels
anys la tendència ha estat la disminució d’aquestes emissions, ja que el país ha anat millorant
les tècniques energètiques.
No obstant, els últims 4 anys aquestes han tornat a augmentar, de manera que, tenint en
compte la forta i creixent voluntat mundial de disminuir al màxim la magnitud d’emissions
d’efecte hivernacle, caldrà potenciar les energies renovables i evitar implantar plantes
tèrmiques a partir de combustibles fòssils en la mesura que sigui possible. A més, cal destacar
que Azerbaidjan forma part des de l’any 2000 del Protocol de Kyoto amb l’objectiu de
disminuir les emissions de gasos contaminants.

Emissions CO2
60,0
55,0
Milions de tonelades

50,0
45,0
Emission
40,0 s CO2
35,0
30,0
25,0
20,0
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
Any


Figura 11 Evolució de les emissions de diòxid de carboni a Azerbaidjan al llarg del últims 15 anys. [4]

La Figura 12 mostra l’evolució de les emissions de CO2 per habitant d’Azerbaidjan i d’Espanya,
per a poder comparar l’ordre de magnitud. S’observa que en els últims anys aquestes
emissions han augmentat significativament a Azerbaidjan, assolint valors propers als
d’Espanya.

10

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

Figura 12 Evolució de les emissions de diòxid de carboni per habitant d’Azerbaidjan (vermell) i d’Espanya (blau). [12]

3. SISTEMA ELÈCTRIC D’AZERBAIDJAN

El sistema d’energia elèctrica a Azerbaidjan és antic i un dels més potents de la regió del
Caucas meridional. Aquest país és autosuficient en termes de capacitat elèctrica instal·lada,
però és ineficient energèticament, ja que la generació anual és menor del que s’espera i com
que el sistema de transmissió i distribució es troba sobrecarregat, és difícil cobrir els pics aguts
de demanda.
El 2014 Azerbaidjan tenia una capacitat elèctrica instal·lada d’uns 6 GW. Pel que fa al 2013, la
capacitat era d’uns 6,4 GW, on la producció d’electricitat a partir del gas natural representava
el 92,97 %, a partir del petroli un 0,08 % i provinent d’energia hidroelèctrica un 6,38 %. [8]
Azerenerji és la companyia elèctrica estatal d’Azerbaidjan i, propietària de totes les centrals del
país, és la responsable de la generació, transmissió i distribució de l’energia elèctrica. El sector
elèctric del país té una forta necessitat de ser modernitzat, per la qual cosa s’estan renovant
les plantes més antigues i millorant la xarxa de distribució. Com s’ha esmentat, cada vegada
més s’estan reconvertint les plantes de producció d’energia a partir del petroli (oil-fired power
plants), en plantes de gas natural de cicle combinat. D’aquesta manera la quantitat de petroli
que pot ser exportada és major, i aquest només s’utilitza per les hores de màxima demanda.
El gas natural té un paper central en el sector de l’energia elèctrica. El 2013 la producció a
partir de gas natural va ser de 21.711 GWh, i es preveu que augmenti degut a la implantació de
plantes de cicle combinat. [15]
Les plantes de combustibles fòssils existents actualment a Azerbaidjan són les que es mostren
a la Taula 2.
Planta tèrmica Tipus Combustible Capacitat instal·lada
Azerbaijan TPP Oil-fired Petroli 300 MW

11

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

Ali-Bayramly TPP Turbina de vapor Petroli 1.050 MW
Sumqayit CCGT Combined Cycle GT Gas natural 506 MW
Severnaya CCGT Combined Cycle GT Gas natural 400 MW
Baku GT Open Cycle GT Gas natural 110 MW
Taula 2 Plantes de generació elèctrica a partir de combustibles fòssils d’Azerbaidjan. [15]

L’energia hidroelèctrica és la font d’energia renovable més important del país i es troba en
segon lloc, després del gas natural, com a productora d’energia elèctrica. La majoria de la
producció prové de 6 grans plantes construïdes durant l’època soviètica. A la Taula 3 es mostra
la capacitat instal·lada d’aquestes.
Planta hidroelèctrica Ubicació aprox. Capacitat instal·lada
Aras Dam Riu Aras (Nakhchivan) 44 MW
Khoda Afarin Dam Riu Aras (frontera amb Irán) 102 MW
Mingachevir Riu Kura 420 MW
Sarsang Riu Tartar 50 MW
Shamkir Riu Kura 380 MW
Yenikend Riu Kura 150 MW
Taula 3 Principals plantes hidroelèctriques d’Azerbaidjan.

Per altra banda també es troben en operació petites plantes hidroelèctriques de entre 800 i
10.000 kW que sumen uns 42 MW en total. A la Taula 4 se’n llisten algunes.
Petita hidroelèctrica Ubicació aprox. Capacitat
Sheki Riu Kischay 1,6 MW
Mughan Riu Araz 3,8 MW
Zeykhur Riu Samur 9 MW
Gusar Riu Samur 1,2 MW
Nyugedi Riu Gara 0,8 MW
Chinarly Riu Shamkirchay 0,8 MW
Balakan Riu Balakanchay 0,8 MW
Guba Riu Kudialchay 1,2 MW
Zurnabad Riu Ganja 2,7 MW
Takhta Riu Siyazan 2,8 MW
Chichekli Riu Gyandjachai 3 MW

Taula 4 Altres plantes hidroelèctriques de menor capacitat. [17]

Pel que fa a l’energia eòlica, actualment Azerbaidjan compta amb 3 parcs eòlics (Taula 5).
Parc eòlic Capacitat instal·lada Característiques
Khizi 1700 kW 2 turbines (850 kW)
Sitalcaj 3600 kW 4 turbines (900 kW)
Yashama 500 kW 1 turbina (500 kW)
Taula 5 Parcs eòlics d’Azerbaidjan. [18]

12

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

A més, a la zona de Khizi s’està testant 20 turbines noves que sumen un total de 50 MW. [11]
L’energia solar actualment té poc pes, però està present a la zona de Baku, on es troba la
planta fotovoltaica de Surakhani, d’1,2 MW. Aquesta està formada per 8.000 panells solars i
pot produir fins a 12.000 kWh d’electricitat al dia.

4. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ELÈCTRIC EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS

En els últims 25 anys el sistema elèctric d’Azerbaidjan ha patit moltes fluctuacions, tant en
l’àmbit de producció com en el de consum, les quals sempre han anat lligades a canvis polítics,
econòmics o socials d’àmbit nacional o internacional.
Arran de la creació el 1991 de la república d’Azerbaidjan, el país va patir uns anys
d’inestabilitat política amb diferents cops d’estat, a més de la guerra de Nagorno-Karabakh.
Això, unit a la crisi de la Unió Europea dels anys 1992 i 1993, va provocar una baixada de la
producció i del consum d’energia elèctrica al principi dels anys 90.

Energia elèctrica total

26,0

24,0
Energia
22,0 elèctrica
total
TWh

20,0 produïda
18,0 Energia
elèctrica
16,0
total
14,0 consumida

12,0
1990 1995 2000 2005 2010 2015
Any
Figura 13 Evolució de l’energia elèctrica produïda i consumida.

Tal i com s’observa a la Figura 13, a partir del 1997, moment en el que Azerbaidjan va assolir el
seu mínim de producció d’energia elèctrica (16.800 MWh) i consum (14.295 MWh), aquestes
magnituds van començar a augmentar considerablement. Els valors màxims es van assolir el
2006 amb 24.543 MWh d’electricitat produïda i 21.873 MWh de consumida, que van suposar
un incrementant del 31,5% en 9 anys. Durant el període comprès entre 2007 i 2010 va tenir
lloc un declivi degut a la crisi econòmica mundial. No obstant, a partir de l’any 2010 es va
produir un augment gràcies a la recuperació econòmica així com l’augment del consum elèctric
i la demanda de petroli i gas natural.
La capacitat elèctrica instal·lada d’Azerbaidjan va començar a augmentar el 2005 fins arribar a
6,394 MW a finals del 2012 amb la recuperació econòmica ja esmentada y el creixement de
l’electricitat consumida.

13

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

També s’ha analitzat l’evolució de l’energia elèctrica per càpita, on s’ha observat que les
fluctuacions es produeixen ens els mateixos anys tot i que no de manera tant intensificada. Per
exemple, l’increment entre els anys 1997 i 2006 es d’un 29% (Figura 14). [7]
Com ja s’ha esmentat anteriorment, l’energia elèctrica que produeix Azerbaidjan prové
essencialment de plantes amb petroli, gas natural i centrals hidroelèctriques. Inicialment als
anys 90 hi havia una dependència cap el petroli ja que aquest era el que s’utilitzava
principalment per la creació d’electricitat. L’any 2001 va haver-hi un decreixement molt
important de l’ús del petroli per crear energia elèctrica, implicant un gran augment del gas
natural com a combustible en les centrals de cicle combinat amb turbina de gas i plantes
elèctriques (de 3.711 a 11.266 GWh). [15]
Energia elèctrica per càpita
3500
3300
3100
Energia elèctrica
2900
produïda per
2700
kWh

capita
2500
Energia elèctria
2300 consumida per
2100 capita
1900
1700
1500
1990 1995 2000 2005 2010 2015
Any

Figura 14 Evolució de l’energia produïda i consumida per càpita al llarg del últims 15 anys.

Com es pot veure a la Figura 15, a partir d’aquest moment Azerbaidjan va deixar d’utilitzar
petroli per la producció d’energia elèctrica i va començar a exportar-lo, mentre que l’ús del gas
natural va prendre una gran importància. El decreixement de l’ús del petroli va ser tant gran
que a partir del 2010 només un 1% de la producció d’energia elèctrica provenia d’aquest
combustible. Per altra banda, en els últims anys el gas natural ha esdevingut la principal font
d’energia elèctrica, subministrant més del 85% de la producció total.
Azerbaidjan es va unir a l’Agència Internacional d’Energies Eenovables (IRENA) l’any 2009 i va
crear l’Agència Estatal de Fonts Alternatives i Energies Renovables (SAARES) per desenvolupar
l’estratègia natural en fonts alternatives d’energia.
En els últims anys, Azerbaidjan està intentant buscar alternatives al gas natural per evitar-ne
una dependència així com utilitzar fonts d’energia més sostenibles.

14

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

Figura 15 Evolució de procedència de la producció d’energia elèctrica.

5. DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA D’AUGMENT DE LA GENERACIÓ ELÈCTRICA

5.1. Energia hidroelèctrica

La millor localització d’una central hidroelèctrica és en zones on el riu sigui ample i la terra
suficientment fort per aguantar el pes de la presa, així com la pressió de l’aigua
emmagatzemada en el dipòsit. [1]
Com ja s’ha comentat anteriorment, actualment el país disposa de 6 centrals hidroelèctriques,
4 d’elles situades al riu Kura. És a causa de les obres de condicionament i d’explotació
hidroelèctrica que s’ha vist afectat el seu curs i disminuït el seu cabal. A més, l’explotació
també ha provocat la contaminació del riu.
L’altre riu que es podria explotar per a la construcció d’una nova central hidroelèctrica és
l’Aras, el segon riu més important del país. Actualment hi ha dues centrals situades en aquest
afluent del Kura, les quals ja es localitzen en les ubicacions idònies del propi riu i, per tant, no
es valora la possibilitat d’instal·lar actualment una nova central hidroelèctrica.
5.2. Energia solar
Com ja s’ha comentat, Azerbaidjan compta amb algunes zones que presenten alts índex de
radiació solar. Pel que fa a la zona de Nakchivan, a la vora del riu Aras hi ha una gran zona
plana on la radiació és d’uns 174 W/m2 i on tenen lloc 2.500 hores de sol a l’any. Així, aquesta
zona és apta per la instal·lació d’una gran superfície de plaques fotovoltaiques o col·lectors
solars, per tal d’aprofitar l’energia solar. [3]
5.3. Energia eòlica
Com es pot observar a la Figura 4, les zones de major intensitat de vent són la península
d’Absheron, les zones costeres del mar Caspi, la regió de Ganja-Dashkasan a l’oest del país i
una petita part de Nakchivan. Pel que fa a la península d’Absheron, els vents són d’uns 5-8 m/s
i el nombre de dies a l’any que fa vent està entre 245 i 280. A la zona costera al nord d’aquesta

15

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

península ja existeixen parcs eòlics en bon funcionament. Es planteja doncs la instal·lació de
nous parcs eòlics en les zones esmentades. [10]
5.4. Residus i biomassa
Anualment, Azerbaidjan produeix uns 2 milions de tones de residus domèstics. Aquests residus
s’aboquen de manera incontrolada, pel que el govern està desenvolupant pels propers anys
projectes de gestió eficient d’aquests.
A més, un 55 % de la superfície del país es zona agrícola, per la qual cosa els residus de
l’agricultura es podrien valoritzar energèticament com a combustió de biomassa o gasificació.

5.5. Energia geotèrmica

Per poder implementar una central geotèrmica es necessita trobar una zona en què l’interior
del sòl produeixi la calor suficient per escalfar aigua o bé d’on es pugui obtenir directament
vapor a uns 150°C, com a mínim, per utilitzar-lo com a fluid en un equip turbogenerador. [9]
Estudis del terreny d’Azerbaidjan demostren que a la regió de Guba, hi ha una font d’aigua
subterrània a alta temperatura (36-650 °C), de la qual es pot extreure fins uns 57.000 m3/dia.
Actualment uns 25.000 m3/dia s’utilitzen per tractaments termals, l’abastiment de llars i
calderes, pel que s’haurà de tenir en compte el que resta per poder-ho destinar a la central
termoelèctrica. [13]
S’ha valorat la opció d’instal·lar una central geotèrmica per la generació d’electricitat
mitjançant una turbina de vapor, però considerant el cabal restant disponible per aquesta
aplicació (0,37 m3/s) la potència instal·lada seria molt petita. Per tant, l’energia elèctrica
generada no compensaria la inversió total que s’hauria de realitzar.
5.6. Energia nuclear
Al 1980 es va començar la construcció de la primera central nuclear al sud d’Azerbaidjan, però
aquesta va ser frenada degut a l’accident de Txernòbil. Posteriorment s’ha dissenyat un
reactor de 15 MWe per investigació, presentat a l’abril de 2015 per planificar la seva
construcció. Tenint en compte això, sembla que l’actual política social està a favor de l’energia
nuclear. [2][15]
5.7. Solució implementada
Una vegada estudiades totes les possibles maneres d’augmentar la generació elèctrica del país,
a continuació es presenta la solució final proposada per a augmentar-la un 30% en 10 anys,
aconseguint un total de 32,16 milions de MWh (Taula 6). Cal tenir en compte que aquest
estudi es basa en dades del 2014
Any MWh
Generació 2014 24.735.900,00
elèctrica 2024 32.156.670,00
Taula 6 Genereació elèctrica produïda el 2014, i previsió pel 2024 amb un augment del 30%.

Tenint en compte que un dels recursos principals i més abundants del país és el gas natural, el
més raonable seguint la tendència actual seria instal·lar una nova planta de cicle combinat

16

TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

amb turbina de gas. No obstant, aquests tipus de centrals només son viables amb capacitats
instal·lades de gran magnitud, de manera que el primer any ja es podria generar una producció
elèctrica corresponent a un augment del 50% del total a incrementar. A més, tenint en compte
que els principals ingressos del país provenen de l’exportació combustibles fòssils, s’ha cregut
que serà preferible que aquests continuïn essent destinats a aquest fi.
Així, una vegada estudiades totes les tecnologies amb gran potencial per la generació d’energia
elèctrica del país i descartada l’opció d’una central de cicle combinat amb turbina de gas, s’ha
optat finalment per la valorització de residus, l’energia eòlica i l’energia nuclear.
Com s’ha comentat anteriorment Azerbaidjan genera 2 milions de tones de residus domèstics
que s’aboquen de manera incontrolada. El projecte que es durà a terme per resoldre aquest
sistema serà instal·lar plantes incineradores de residus, per la seva valorització energètica. Es
proposa instal·lar-les de manera que entrin en funcionament el primer any dues plantes
instal·lades en zones estratègiques del país, per tal de que la gestió de recollida sigui la més
òptima. L’augment de producció estimat gràcies a aquestes plantes és d’uns 670.000
MWh/any, per la qual cosa el segon any no serà necessari augmentar la capacitat.
Pel tercer any, s’ha tingut en compte la planta eòlica de Khizi, que disposa de 20 turbines
noves a l’espera de ser connectades a la xarxa. S’ha decidit que primerament entraran en
servei 10 d’aquestes, per tant 25 MW instal·lats, que produiran uns 34.000 MWh, que se
sumaran als produïts per les incineradores. El següent any, es posaran en funcionament la
resta de molins de vent, de manera que el nou parc eòlic produirà un total de 68.000 MWh.
Aquestes noves instal·lacions eòliques, juntament amb la incineradora de residus, seran
suficients per a cobrir la demanda de producció d’electricitat estimada pel cinquè any.
Així, no serà fins el sisè any que entrarà en funcionament una nova central nuclear. En vista
que la política social del país està a favor de la construcció d’una central nuclear i veient que ja
hi ha un projecte aprovat a nivell d’investigació, s’ha cregut que és coherent instal·lar una nova
petita planta. Aquesta s’ubicarà a la zona on ja es va començar a construir-ne una de
característiques similars l’any 1980. Aquesta central nuclear treballarà en funció de les
necessitats elèctriques, sobretot tenint en compte les variacions de rendiment de les altres
tecnologies al llarg dels anys.
La potència d’aquest reactor permetrà cobrir la demanda durant la resta d’anys fins arribar a
sumar entre totes les instal·lacions una producció d’uns 250.000 MWh per sobre del 30%
estimat pel desè any (3,4%).
A continuació es mostren un resum del tipus d’instal·lacions instal·lades juntament amb la
potència que es preveu que produeixin anualment (Taula 7), juntament amb l’evolució de la
generació elèctrica al llarg del període (Taula 8).

17

TECNOLOGIA ENERGÈTICA

Tecnologia Descripció Potencia a produir (MWh/any)

Planta incineradora 2 turbines de 26 MW 333.172
Parc eòlic 20 turbines (50 MW) 68.103
Central Nuclear Reactor de 100 MW 100.000

Taula 7 Tecnologies que es preveu implementar.

ANY 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2 Incineradores 666.344,00 666.344,00 666.344,00 666.344,00 666.344,00 666.344,00 666.344,00 666.344,00 666.344,00 666.344,00

Parc eòlic 34.051,72 68.103,45 68.103,45 68.103,45 68.103,45 68.103,45 68.103,45 68.103,45

Central Nuclear 100000 100000 100000 100000 100000

AUGMENT ANUAL 666.344,00 666.344,00 700.395,72 734.447,45 734.447,45 834.447,45 834.447,45 834.447,45 834.447,45 834.447,45

% augment anual 2,69% 2,62% 2,69% 2,74% 2,67% 2,96% 2,87% 2,79% 2,71% 2,64%

GENERACIÓ TOTAL 25.402.244 26.068.588 26.768.984 27.503.431 28.237.879 29.072.326 29.906.774 30.741.221 31.575.668 32.410.116

% augment total 2,69% 5,39% 8,22% 11,19% 14,16% 17,53% 20,90% 24,28% 27,65% 31,02%

Taula 8 Evolució de la generació elèctrica al llarg de l’horitzó. Unitats en MWh.

18
TECNOLOGIA ENERGÈTICA

6. CONCLUSIONS
Després d’analitzar el sistema energètic i elèctric actual d’Azerbaidjan, així com la seva
evolució durant els últims anys, s’ha pogut desenvolupar el programa 30-10 amb l’objectiu
d’incrementar la producció d’electricitat un 30% en 10 anys.
Azerbaidjan és un país que es caracteritza per disposar d’una gran quantitat de jaciments de
combustibles fòssils els quals exporta en gran part i contribueixen en una proporció molt
elevada en la seva economia. Així, un 98% del consum d’energia primària del país prové de
l’explotació d’aquests recursos, de manera que les energies renovables presenten poc pes en
l’actualitat. Tot i això s’ha comprovat que Azerbaidjan presenta gran interès i potencial per
explotar també recursos renovables i obtenir energia de manera més neta.
En la proposta realitzada per augmentar la producció elèctrica s’han tingut en compte les
possibilitats del país per a generar electricitat a partir de l’energia del vent. Per altra banda,
essent un lloc poc industrialitzat, que té com a principal activitat econòmica la venda de petroli
i gas natural a l’exterior, s’ha cregut necessari preservar les reserves de combustibles fòssils
per aquest fi i no incrementar el nombre de plantes tèrmiques a partir de combustibles fòssils
per evitar un augment de les emissions de gasos contaminants. A més, en vista de la gran
quantitat de residus que ha generat el país en els últims anys i seguint les polítiques socials i
econòmiques en relació a la gestió dels residus domèstics, s’ha inclòs en la proposta realitzada
la implementació de dues incineradores de residus, ja que a més de produir energia
contribueixen en l’eliminació d’aquests. Per últim s’ha cregut convenient la instal·lació d’una
central nuclear, com a inversió de futur, ja que a més, el país es troba a prop d’algunes de les
principals mines d’urani, com són les presents a Kazajistan, Uzbekistan i Iran.
Així, es pot concloure que es tracta d’un país amb un nombre de recursos molt significatiu que
han facilitat el seu desenvolupament al llarg dels últims anys, i que dóna un gran potencial per
a un important creixement futur, convertint-lo en un dels països amb més projecció de la regió
del Caucas. No obstant, el país podria treure més rendiment dels seus recursos si millorés
l’eficiència de les tècniques energètiques, ja que actualment presenten un rendiment molt
baix.

19
TECNOLOGIA ENERGÈTICA Azerbaidjan

7. BIBLIOGRAFIA
[1] http://www.agiweb.org/education/energy/hydro/act5.html

[2] http://www.azernews.az/azerbaijan/70291.html

[3] http://www.azerbaijan.az/_Geography/_Climate/_climate_e.html
[4] http://www.bp.com/en/global/corporate/energy-economics/statistical-review-of-world-
energy.html

[5] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/aj.html

[6] http://www.educarchile.cl/ech/pro/app/detalle?id=187266
[7] https://www.eia.gov/beta/international/analysis.cfm?iso=AZE
[8] http://www.eia.gov/cfapps/ipdbproject/iedindex3.cfm?tid=2&pid=2&aid=7&cid=regions
&syid=2000&eyid=2012&unit=MK
[9] https://es.wikipedia.org/wiki/Central_geot%C3%A9rmica

[10] http://europeanenergyreview.com/site/pagina.php?id=4360

[11] http://www.evwind.es/2015/08/24/new-wind-power-plant-under-test-in-
azerbaijan/53873
[12] http://www.gapminder.org
[13] http://www.geni.org/globalenergy/library/renewable-energy-resources/world/asia/geo-
asia/geo-azerbaijanbig.shtml
[14] http://globalenergyobservatory.org/select.php?tgl=Edit
[15] http://www.iea.org/statistics/statisticssearch/report/?year=2000&country=AZERBAIJAN

[16] http://www.nuclear-heritage.net/index.php/Anti-nuclear_Movement_in_Azerbaijan
[17] http://www.smallhydroworld.org/fileadmin/user_upload/pdf/Asia_Western/WSHPDR_20
13_Azerbaijan.pdf
[18] https://www.thewindpower.net/country_media_en_73_azerbaijan.php
[19] https://weather-and-climate.com/average-monthly-Rainfall-Temperature-Sunshine-in-
Azerbaijan

20