La Secció Femenina realitzava cursos de labor, religió, convivència, educació política,

educació física, classes de tall, ball i cant.

El Frente de Juventudes (OJE- Organización Juvenil Española) realitzava activitats
d’educació física, jocs recreatius, teatres de guinyol i concursos de cant.
Es realitzaren campanyes de vacunes antivariòlica, antidiftèrica, reacció tuberculina i
antitifoparatífica. Es va parlar d’higiene rural, es va repetir sabó líquid i antiparasitari. Es va
distribuir llet i formatge a les escoles.
En setembre de 1963, es va llançar altra campanya d’alfabetització per les demandes europees
d’ocupació.
Es van implicar la majoria d’òrgans possibles, Juntas Municipales de Educación, obligades a
realitzar censos d’analfabets, les empreses col·laboraren permetent als obrers a anar a classe, exigint-
los el certificat d’estudis primaris al realitzar el contracte de treball o la targeta de promoció cultural
que es donava a tots els adults matriculats en les escoles d’adults.
La inspecció quedava obligada , al començar la campanya analfabets entre 15 i 60 anys el
8,85%, l’any 1965 4,9% i l’any 1968 3%.
Des de 1939 quedaven per resoldre certes qüestions fonamentals de l’Ensenyança Primaria,
les escoles no es trobaven graduades per cursos, no existien objectius mínims definits per saber quins
alumnes passaven de curs, ni cap títol oficial després de finalitzar l’ensenyança primària i faltaven el
Reglamento de la Inspección i de las Normales.
Amb la Ley de la Dirrección General de Enseñanza Primaria de 1945, es va elaborar un
qüestionari, per a totes les escoles, amb la finalitat de dotar de política escolar a l’ensenyança
primària i d’unitat en la labor escolar de cadascuna d’elles i de totes entre sí. Els qüestionaris, eren
un repertori programàtic dels continguts de cada matèria, així com el conjunt d’orientacions
pedagògiques per al seu desenvolupament. En el qüestionari (obligatori en totes les escoles) es va
establir un pla cíclic acomodat al desenvolupament psíquic del xiquet. Segons recull l’article 18 de la
llei citada s’establien 4 períodes (iniciació fins als 6 anys – elemental dels 7 als 10 anys –
perfeccionament dels 10 als 12 anys – iniciació professional dels 12 als 15 anys).
Aquest qüestionari pretenia informar de l’esperit religiós, la vida religiosa del mestre donarà
fonament a la seua funció educadora, capacitarà als alumnes de judicis que afirme i enfortisquen
hàbits morals i els fagen arrelar sentiments religiosos.
L’ensenyança primària abastava els següents grups de coneixements: instrumentals,
formatius, intel·lectuals, ciències naturals, de caràcter artístic, de caràcter utilitari...
Es va establir un model femení ideal, a la dona se li va negar l’oportunitat de desenvolupar i
fer visible la seua capacitat creativa al assignar-li el rol de reproducció de fills, esposa obedient i
mare sacrificada (PATRIARCAT).
Les instruccions de l’Església catòlica en matèria educativa prepara a la dona per al seu paper
d’esposa i mare.
 L’any 1945 es va promulgar la Ley de Educación Primaria incorpora l’educació d’anormals,
sordmuts i cecs al nivell bàsic i planteja la creació per l’Estat d’escoles especials per a xiquets
anormals deficients el professorat dels quals forma part de l’escalafó nacional.
La mentalitat social i l’organització pedagògica reforça l’escolarització segregada dels
alumnes deficients, el material didàctic per als més necessitats es pràcticament el mateix que el de
les escoles ordinàries  elaboració de material pedagògic similar al material pedagògic analític
Montessori.
Al llarg del curs es van establir tres períodes vacacionals: Nadal, Setmana Santa i Estiu (més
diumenges, festes religioses i dies establerts per la Santa Església. Les Juntes podien establir tres
dies de vacances segons les tradicions de la localitat (festes religioses i tradicionals).
L’horari, eren 5 hores sense incloure les complementaries.
Nous qüestionaris d’ensenyança primària (1965) es modernitzen, estan al dia els continguts
instructius (Història Segona Guerra Mundial i la Revolució Rusa). S’augmenten les ensenyances de
la llar per a xiquetes.
El nou Pla presenta una organització curricular articulada en tres processos o cicles:
1. Globalització. 2 primers cursos de escolaritat primària, el xiquet accedeix al
coneixement de l’entorn que la seqüència lògica dels continguts instructius relatius.
2. Diferenciació. Quart i quint. Els coneixements i experiències naturals i socials van a
adoptar el caràcter de disciplines seguint un procés de diferenciació.
3. Sistematització. 2 últims nivells, formalitzat del mon dels sabers o disciplines
escolars.
La unitat didàctica pretén modernitzar l’escola nacional.
Les influències: metge-pedagog O. Decroly, W. Kilpatrick, J. Dewey (Clarapade i Piaget).
Un aspecte importantíssim dels col·legis era fer onejar l abandera nacional durant les hores de
classe tots els dies lectius. El material escolar i els pressupostos eren controlats per les inspeccions
mitjançant informes redactats per les mestres on es reflectia els llibres existents en les escoles.
S’observa una absència total dels mitjans audiovisuals l’any 1960. Es pot observar que les
consideracions ideològiques, polítiques i religioses prevalien sobre les estrictament pedagògiques.
Les escoles exclusivament de xiquetes, la Sección Femenina y Guirnaldas de la Historia
exaltaven les virtuts pròpies del gènere femení i de les xiquetes.
L’any 1951 nova etapa en l’evolució del règim (Conflictes – vagues en Catalunya, necessitat
d’oferir a l’exterior altra imatge del sistema).
Durant els últims mesos de ministeri de Ruiz Giménez, es van produir mobilitzacions en
contra del SEU (Sindicato de Estudiantes Universitarios) i en suport de la construcció d’un
sindicalisme democràtic. Destitució del ministre  Nova etapa en el franquisme, l’etapa
tecnocràtica, que va suposar el relleu ideològic de la Falange per el sector vinculat a l’Opus Dei (al
llarg de la dècada dels 60). Nou ministre Jesús Rubio i Garcia-Mina.