PROPOSTES i MATERIALITZACIONS DE L’ESCOLA SOCIALISTA

 Les influèncias socialistes alemanyes de Heinrich Schulz i Clara Zetkin son recolzades por
Pablo Iglesias.
 L’educació de la burgesía deu ser també la del proletariat.
 1879 fundació del P.S.O.E.
 1888 fundació UGT.
 El socialisme va dur a terme una reforma pedagògica.
 El moviment obrer en l’escola tenia una doble acció:
 Contribuir al canvi de l’ensenyança pública des de una perspectiva democratitzadora i
creant alternatives paral·lels.
 Preten una formació dels obrers socialistes: preparar als militants per a enfortir
l’organització i aconseguir el canvi social.
 Escola: pública obligatoria i gratuïta.
 Unió de treball productiu i educació.
 Educació integral, polivalent.
 Laicisme
 Escola activa
 Coeducació

LORENZO LUZURIAGA
Obres: :
 La Nova Escola Pública (1931)
 L’Escola única (1931)
 L’ensenyança primaria en España (1915)
 L’analfabetisme en España (1919)
 L’escola unificada (1922)
 Les escoles noves (1923)
 Les escoles activas (1925)

CASES DEL POBLE

• Controlar activitats revolucionaries de la població, ocupar a joves aturats, combatre
problemes socials, etc.
• Escassa participació femenina.
• Espais fundats per el PSOE i la UGT.
• Reunions sindicals políticas.
• Formació cultural
• Lloc d’encontre social.
• Espais de formació cultural: Escoles nocturnes per a aprendre a llegir i escriure,
Biblioteques, Col·loquis, debats, Cicles de conferències, Grups teatrals, Orfeons, cors i
rondalles.
• Espais de reunió sindical i política: Formació i presa de conciéncia política, mítins,
congresos, reunions políticas.

FORMACIÓ DELS SOCIALISTES

 Escoles laiques socialistes (Madrid 1905).
 Escola Nova: Fundada por Manuel Núñez de Arenas (Madrid, 1911).
 Intentava formar socialistes. Cursos elementals: Aritmètica, Química, Retir Obrer,
Constitució… Excursions, passejos conferencies, etc.
 Aprofundir en els problemes socials des de una perspectiva teòrica.
 Escola Societària: Fundada por Manuel Núñez de Arenas (Madrid 1913).
 Materies: pràctiques societàries, legislació social, tàctica, alfabetització i propaganda.
Socialitzar la cultura. Esborrar les diferèncias entre els “selectes” i “els vulgars”.
L’ESCOLA MODERNA i LA PEDAGÒGIA LIBERTARIA
IDEAL DEL MOVIMENT ANARQUISTA i LLIBERTARI
Orientació dels anarquistes cap a les teoríes de kropotkin. Educar a l’obrer es considera un acte
revolucionari. Significa una rebelió contra l’autoritat de la burgesía amb la finalitat d’arrabassar-
li la cultura. Creència de que l’educació lliberaría al proletariat de la seua opressió. Revolució
triunfant si es duu a terme des de les escoles.
PROPOSTES LIBERTARIES
PIOTR KROPOTKIN. Anarquista rus que considerava que l’ensenyament i l’educació havien
de ser les bases de la revolució i de les noves societats lliures.
 Saber enfocat a resoldre els problemas de la vida real.
 Crear persones crítiques i autónomes: decidir i pensar per si mateix. (auto organització)
 Afavorir l’espontaneitat evitant la influencia adulta.
 Individualització (l’escola ha de proporcionar els mitjans per a que cadascu es forge a si
mateix).
FERRER i GUARDIA i L’ESCOLA MODERNA. Pedagog libertari espanyol que centrà el seu
esforç revolucionari en favor de l’educació i de l’ensenyança, començant des de la més
primerenca edat.
• “Queremos hombres capaces de evolucionar incesantemente; capaces de destruir, de renovar
los medios y a ellos mismos; hombres cuya independencia intelectual sea la fuerza suprema, que
no se sujeta jamás a nada.”
• Forjar un moviment pedagògic d’acord amb les idees que va rebre (Kropotkin). 1901:
Inauguració a Barcelona del seu projecto: L’ESCOLA MODERNA
• Educació racionalista i científica “anti-dogmàtica”
• Escola laica.
• Educació mixta i integral.
• Mètodes actius i práctic.
• Coeducació de classes i sexes.
• Pedagogía anti-autoritària: trencar submissions i obediències.
• Educació moral: sense exámens, premis ni càstics.
• Importància de l’higiene i el respecto per la natura.
ATEMPTAT CONTRA ALFONS XIII