TEMA 1 LAMONARQUIA HISPANICA (1469-1714) Teabell Fern 1, El regnat dels Reis Catdlics ‘4. Catalunya dins la monarquia hispanica 5. Lorigen de ’himne i de la Diada Nacional de CatalunyaAnnex de Portugal Gera | va tpoca dor det dels Segadors | a dolerisme a Catahunya Pau dels Pirineus ' ‘ve sc agesenta el setge de Barcelona el 1714 Decret de Nova Panta de Catabunya (1716)1. El regnat dels Reis Catolics Reis Catdlice « monarquia hiepanica el any 1469 la princesa Isabel de Castella i el princep catalanoaragonés Ferran, els futurs Reis Catilics, es van casar. Aquest matrimoni, format per dos cosins de la dinastia dels Trastamara, va regnar a Castella i a la Corona d’Aragé. En poc temps, els seus estats, anomenats monarquia hispanica, van esdevenir una gran poténcia eu- ropea. [Font 1] 1.1, La unié dinastica de Castella ila Corona d’Aragé El matrimoni dels Reis Catdlics no va significar la unié de Castella i la Corona d’Aragé en un sol Estat, ja que cada territori va continuar regint-se per les seves propies leis i institucions. Fou no- més la unié dinastica 0 personal de dos monar- ques, és a dir, es van unir dues cases reials, perd no dos estats. El 1469 Castella i la Corona d’Aragé no es trobaven en igualtat de condicions. Castella era un estat més extens, més poblat i més prosper que la Corona d’Aragé. Aquesta desigualtat es va incrementar amb la conquesta castellana d’América (1492). Castella, doncs, es va con- Vocabulari vertir en I’eix de la nova monarquia hispanica, dins la qual Catalunya era un pais petit, poc po- blat i molt més pobre. [Font 2] 4.2. Unificacié religiosa i expansié territorial Un dels objectius dels Reis Catolics va ser que tots els seus stibdits tinguessin una mateixa reli- gid: la catdlica. Assolir la unitat religiosa com- portava posar fi a I’existencia de les minories jueva i musulmana, i per aconseguir-ho es van perseguir els jueus i els falsos conversos. Uany 1492 els Reis Catdlics van decretar I’ex- pulsié dels jueus que no es convertissin al cris- tianisme. Quan uns quants anys més tard, el 1502, van obligar els moriscos castellans a triar entre ser expulsats del regne o batejar-se, la ma- joria va optar per la segona opcié. Els Reis Catdlics van emprendre una politica d'expansié territorial. Aquesta politica va fer que els seus dominis s‘ampliessin, perd també va comportar un conflicte militar amb Franca. Per aillar Franga, els Reis Catd diverses aliances i van fer que els seus fills es casessin amb els dels reis de diferents estats eu- ropeus (Portugal, Austria, Borgonya i Anglater- ra). [Fonts 314] ics van signar fals convers. Persona que renuncia ptblicament a la seva religié i n’adopta una altra, perd que, d’amagat, continua professant les creences a les quals ha renunciat formalment. A Castella, als falsos conversos jueus se’ls coneixia amb el malnom de marranos. morisc, Membre de la minoria musulmana resident a la monarquia hispanica que, si bé van ser batejats el 1502, aa nn continuar sent fidels a la seva cultura. Van ser expulsats definitivament el 1609.ts Ellonor | | cata] | J Joana Enriquez Q f Reis de Castella 0 MME Reis de la Corona d'Aragé va ser proclamada reina de Castella I s.tapeincesa Isabel la Vany 1474, quan va morit el fGen ced al tron de Catalunya | Aragéarran de la mort del seu pare ele Joan iiteny an oo Font 2. Poblacis i superficie de Castellals nant Mia Corona d’Aragé a la fi del segle xv Superficie (km?) Poblacié (hab.) | fegne de Castella 378.000 5.000.000 Mfernadiaragd | 102.000 800.000 CASTELLA y mf < i Font 4. Durant el regnat dels Rels Catdlics, Castella ‘va conquer el regne musulma de Granada (1492) { diferents terrtoris del Magrib, a més diniciar ta conquesta d'America (1492), També va. culminar la conquesta de les illes Canaries (1496) fes va an- rnexionar el regne de Navarra (1512). a1312 2. La monarquia hispanica: expansio i crisi Carles | Felip II* comte duc d’Olivares dinastia dele Austria 2.1. Una nova dinastia Uany 1496 Joana, filla dels Reis Catdlics, es casa amb Felip el Bell, hereu de la casa de Borgonya i de la corona austriaca, amb qui va tenir un fill: Carles d’Habsburg. Felip va morir el 1506 i Joana fou reclosa arran d’una malaltia mental. El 1515 també va morir Ferran el Catdlic. Carles, que te- nia setze anys i vivia a Gant (Flandes), hereta els reialmes dels seus quatre avis. [Fonts 56] Amb Carles | (1515-1556) s‘inicia la dinastia dels Austria. El nou rei va ser coronat, també, emperador del Sacre Imperi Romanogermai amb el nom de Carles V. El seu reialme no va tenir mai una capital fixa: va ser un rei itinerant. A Carles | el va succeir el seu fill, Felip It (1556-1598), que hereta tots els territoris del seu pare, excepte Austria i I'Imperi Romanogerma- nic. Els dominis de Felip !! es van ampliar el 1580 amb la incorporacié del regne de Portugal i les seves colonies a América, Asia i Africa. Aixi, la monarquia hispanica, coneguda com I’Imperi Universal, es va estendre per tot el m6n. [Font 7] 2.2. Els enemics de la monarquia La monarquia hispanica era formada per un conjunt de regnes, cadascun dels quals conser- vava les seves lleis i institucions politiques. No- més la figura del rei i la religiG catdlica, l’oficial de la monarquia, eren comuns en aquella diver- sitat de territoris, lleis i idiomes. El pes de Castella va anar creixent en el con- junt de la monarquia, sobretot arran de l'arriba- da dior i plata de les possessions americanes, que permetien financar grans exércits. També hi va influir el fet que Madrid es convertis en la cort | la capital de la monarquia hispanica. Tant Carles | com Felip Il es van haver den. frontar sovint amb diferents estats que en qiies- tionaven el poder. Els seus principals enemics al segle xvi foren Franca, \"Iimperi turc, Anglaterra i, en general, el mén protestant. Un dels principals problemes de la monar quia hispanica va tenirlloc als Paisos Baixos. Els impostos, la preséncia de soldats espanyols i el fet que la poblacié de Flandes fos calvinista van provocar una revolta contra Felip Il, que va deri- var en una lluita per la independéncia. Després d’esmercar-hi molts esforgos econdmics i hu- mans, es va optar per la particié del territori: les terres del nord, amb majoria de poblacié calvi- nista, es van independitzar, i les del sud, amb majoria catdlica, van continuar en mans hisp’- niques durant tot el segle XVI. [Font 8]a wallans Medin, Font 7. Carles |, a cavall, pintat per Ticld (1548) | Fe: Aipit_en un retrat de Sofonisba An- Guissola (1565). Feip iva intent lai derangaterr protestant, amb expedici6 de |’Armada Invencible (1588), Felip tl va ajudar els catdlics en Els protestants alemanys les querres de religi6, Les tropes Seenfrontaren hispaniques van entrar a Paris, amb Carles V, Els impostos ila presencia de soldats hispanics van fer que, des del 1559, els calvinistes. hholandesos es revoltessin, contra Felip Il Els Paisos ‘Baixos es van independitzar al primer terg del segle Xvi. La monarguia hispanica i el solda Morteom ture senfrontaren en la batalla naval de Lepant (1571). Oced atlantic Laronarquia Poli va luitar nb Fang pel ‘Satrol del Franc el nord iia PoRTucAL onan best casreia | DARAGL Font 8. Els enemics de la monarquia hispanica a segle XV. str motes felip i va haver de resist incursions dels pirates ~2.3. Segle xvi: la crisi de la monarquia hispanica Ulmperi Universal de la monarquia hispanica es va mantenir, tot i que amb dificultats, durant el regnat de Felip III (1598-1621). A partir del 1630, perd, la monarquia hispanica va iniciar una @poca de decadéncia econdmica, militar i politica, a conseqiléncia de la qual va anar perdent totes les possessions europees. Aixi doncs, a l'inici del se- gle xvii! la monarquia hispanica només la forma- ven el regne de Castella, la Corona d’Arago, Na- varra i les possessions ultramarines. [Font 9] La crisi econdmica Una epidémia de pesta i un seguit de males co- Ilites van fer que Castella, que era el regne d’on els monarques hispanics obtenien més diners i soldats, s'anés despoblant. A més a més, Varri- bada d’or i plata d’America es va anar reduint a causa de l’esgotament de les mines i els succes- sius atacs pirates a la flota que portava aquests metals preciosos a Europa. Davant la manca. cada vegada més gran de recursos, els monar- ques hispanics van incrementar els impostos so- bre Castella, i aixd va significar l'enfonsament de l’economia d’aquest regne. [Font 10] La crisi politica Els reis dels segle Xvil es van desentendre del go- vern i el van deixar en mans de privats o primers ministres. El privat de Felip IV (1621-1665), el comte duc d/Olivares, va intentar posar fi a la decadéncia de |’Estat instaurant l’obligacié de contribuir amb diners i soldats a tots els regnes de la monarquia. Aquesta pressié fiscal va pro- vocar aldarulls i motins per tot el territori. Des del 1640, i durant dotze anys, Catalunya es va separar de la monarquia hispanica, i el mateix any Portugal se’n va independitzar. [Font 11] En moltes ciutats andaluses hi va haver mo. tins provocats per la fam iel mal govern, i alguns nobles d’Andalusia i també d’Aragé van pro- moure revoltes contra el rei. També a Napols i al Pats Basc hi va haver aixecaments contra els go. vernants hispanics a causa dels impostos, Tot plegat va fer que la monarquia hispanica quedés en una situacié de precarietat. Sense diners per pagar els seus soldats, I'exay- cit hispanic es va afeblir. La participacié de la monarquia hispanica en la guerra dels Trenta ‘Anys va esdlevenir desastrosa. Les derrotes en les batalles de les Dunes (1639) i de Rocroi (1643) van significar la fi del domini hispanic a Europa, [Font 12] La figura de Carles Il (1665-1700), fisicament i mentalment débil, és un clar exemple de la de- cadéncia politica de la monarquia. El rei va mo- rir sense haver pogut engendrar un hereu, i aixd significa la fi de la dinastia dels Austria com a reis de la monarquia hispanica. [Font 13]1581-1599 9.153 4.889 | 1601-1610 cy i t | 1631-1640 | 1.396.760 10.000 [6.000 | 000 ae 44.000 16.000 6.000 Oli 12.000 13, Carles I1, el darrer rei de la casa d’Austria de rostre, El rei és més baix que alt, no pas mal format, lleig xic . Els ca- Mira amb expressié malenconiosa | un ce ie pot drecar el ‘una paret 0 ‘pentinats bells s6n rossos i ae els duu penti3. Inquisicié i ca¢ Santa Inquieicié * caga de brulxee a En I'@poca de la monarquia hispanica també hi va haver minories marginades i fins i tot perse- guides. Dos fenomens il-lustren aquesta margi- nacié: la Inquisicid i la caga de bruixes. 3.1. La Santa Inquisicio El 1478 els Reis Catdlics van crear el tribunal de a Santa Inquisicié amb l’objectiu de denunciar, jutjar i condemnar els jueus conversos que con- tinuaven practicant el judaisme. Malgrat que era un tribunal religiés, la Inquisicié formava part de les institucions de govern i els reis el van utilit- zar com una arma contra els seus enemics. Entre el 1480 i el 1530 la Inquisicio va con- demnar a mort més de 2.000 conversos. A més, durant el segle xvi va perseguir els protestants i els moriscos, sobretot arran de la revolta de Las Alpujarras (1568-1570), protagonitzada per mo- riscos granadins. Un altre objectiu de la Inquisicié van ser els libres i els autors contraris a les normes del con- cili de Trento. Es van perseguir les traduccions de la Biblia en les llengties parlades a Europa, i també obres literaries i de ciéncia. Tot plegat va fer que la Inquisici contribufs a Vaillament de la cultura hispanica. [Font 14) També van ser perseguides I’homosexualitat, la bigamia, les blasfémies i la bruixeria, (Fonts 15, 16117) a de bruixes 3.2. La caga de bruixes En el perfode que va del 1450 al 1750, a Europa hi va haver una gran caca de bruixes, Mé. & 110,000 persones van ser processades j 60,999 van ser executades, la majoria de les quals do. nes. A Catalunya, la caga de bruixes va tenir com a resultat 400 execucions, la majoria entre els anys 1616 i 1622, coincidint amb un Perfode de crisi econdmica i adversitats. Segons la tradicié popular, les bruixes es rey. nien en aquelarres o aplecs, on arribaven volant a cavall de dimoniets. Un cop aplegades, s‘hi afegia el dimoni en forma d’un gran boc. Les participants |’adoraven i s’iniciava una gran orgia en qué el dimoni copulava amb totes les bruixes. Aleshores, aquestes s’aplicaven un-~ giients, emprenien el vol i iniciaven les seves malvestats: assassinats, infanticidis i destruccié de collites. Després, tornaven a casa, també vo- lant. [Fonts 18119] La majoria de processos contra bruixes es van dur a terme per la pressié popular. Les autoritats locals cridaven endevinaires perqué identifi- quessin les bruixes. A les acusades se les detenia sense cap prova, se les torturava i eren condem- nades. Moltes de les detingudes morien penja- des a la forca. any 1622 les autoritats reials van prendre les regnes de la situacié i van aturar els proces- sos. Des d’aleshores les tiniques bruixes con- demnades —poques amb relacié a Europa- ho foren per la Inquisicid,14. La censura de la Inquisicis cid controlava feriament «| i any 1551 a publicar ie fl Side libres prohibits « va castigar la | iGi la dihusid de tlibres cantraris a | 9 als bons costums. Aquests jn litzaven regularment, j entre | 21 0 se'n van publica sis, | ix, durant el regnat de Felip ties | bir tant {exercici de la docincia fat 16, Vactuacié de la Inquisicié Escalcula que la Inqui- } sicid va fer executar | entre 12.000 1 15.000 | persones durant els tres segles en qué va existir. Si algd-en fugia, es cremava una esta- tua que simbolitzava el fugitiv, Aixi, en un BH acte de fe celebrat a Barcelona el 1491, *) Fost 1S. Latasca represiva dela inquisios (1540. Font 17. El sambenito habit dela vergonya era una pega de roba que fa ingu sicié obligava a portar als condemnats per humiliates pablicarment. Bs con- ddemnnats estaven obligats a passejar descaigas, portant el sambenite | amb un gran cin ences a lama. En la imatge, Excena dinquisicis, de Francisco de Goya (1808-1812). ena ee erentA. Catalunya dins la monarquia hispanica Generalitat * pactieme * pirateria bandolerieme * guerra dels Segadors 11 de eetembre de 1714 La poblacié de Catalunya al segle XVI va augmen- tar gracies a la immigracié occitana. [Font 20) Era la primera vegada des de 1333, data de l’ini- ci de la crisi de la baixa edat mitjana, que es produia un creixement demografic. A partir de 1630, perd, la poblacié catalana va tornar a dis- minuir a causa de la fam, la pesta i les guerres que van assolar el pais d’una manera gairebé permanent. La poblacié de Catalunya no torna- ria a remuntar fins al segle XVIII. La imatge que tenien de Catalunya els euro- peus contemporanis era la d'un pais pobre que patia atacs constants de pirates i bandolers. Lluny de 'esplendor medieval, Barcelona estava molt allunyada dels centres politics i econdmics de la monarquia hispanica: Flandes, Castella i Portugal. [Font 21] Durant els segles xvi i Xvil, Catalunya va man- tenir les lleis, la moneda i les institucions politi- ques propies. Les Uniques institucions comunes amb Castella eren la representada per la figura del rei i la Inquisici6. 4.1. Les institucions politiques Igual que en els darrers segles de I'edat mitjana, la Generalitat era la institucié politica basica de Catalunya. Formada per sis persones elegides cada tres anys que representaven els tres esta- ments (la noblesa, I'Església | la burgesia cluta- dana), la Generalitat recaptava impostos i vetlla- va perqué es complissin els acords presos a les Corts. D’aquesta manera aquesta institucié es ya convertir en la defensora principal de les llejs catalanes. (Font 22] ‘A Hinici dels seus regnats, els reis hispanics havien de jurar que respectarien les leis de Ca talunya; a canvi, els catalans, reunits a les Corts, els juraven fidelitat i els donaven diners. Per go- vernar Catalunya, calia, doncs, posar-se d’acord amb les Corts i la Generalitat. Aquesta forma de govern, coneguda amb el nom de pactisme, era incompatible amb la practica absolutista d’'una monarquia que sovint infringia les leis que ha~ via jurat que respectaria. [Font 23] El fet que la sobirania a Catalunya fos com. partida o pactada entre el rei i els estaments in- comodava els monarques. Per aixd, els reis his- panics es van anar allunyant de Catalunya i cada cop convocaven menys sovint les seves Corts. A partir de |’establiment de la cort a Ma- drid durant el regnat de Felip II, els viatges dels reis a terres catalanes es van reduir, Carles |, el darrer rei de la casa d’Austria, no va trepitjar mai territori catala. En la seva abséncia, el rei era representat a Catalunya per un virrei, carrec exercit normal- ment per un noble andaluis o castella, El virrei, maxima autoritat politica i militar de Catalunya, era ajudat en el seu govern i en I’exercici de la justicia per un conjunt de jutges que formaven el tribunal de l’Audiéncia, En la defensa de V'au- toritat reial, ’Audiéncia va topar sovint amb la Generalitat, que des del segle XV representava el Principat. [Font 24], pp. ta immigract occitana societal catalana del final del segle XM, ja de poblacié activa | amb una Pobla- és, 'aportacié dels oc¢citans fou int. Hi ha fets que indiquen que la catalana no va ser benévola amb els ns, Encara que fossin Necessaris per al alupament econdmic del pais, eren vis. malfianca perque venien de fora, ‘una situacio personal i econdmica ines- rlaven entre ells una Hengua poc intel. ijeitenien costums diferents, A més, tenien de ser gent poc fiable, bandolers, heret- gels culpava sovint dels mals i de les epi- En definitiva, els francesos a Catalunya ser ben acollits. FRANCESC VALL-LLOBERA: La immigracié occitana «Catalunya (s. XV-XVm) (text adapta Font 21. Sevilla, al segle xv, segons una obra dAlonso Sanchez CCoello El 1591 Sevila tenia 122.000 habitants, Madrid en tenis £60,000 Barcelona, només 32.000. Font 23. Pactisme versus absolutisme Les coses del Principat no s‘han de medir ni judicar com les de altres regnes y provincies ahont los reis de aquelles s6n sobirans i senyors amb tanta plenitud que fan i desfan Ileis i governen com volen a sos vassals. A Catalunya, el suprem poder i jurisdiccié de la provincia no el té Sa Majestat a soles, sind que Sa Majestat i los tres bracos tenen el poder absolut i suprem de fer i desfer Ileis i mudar lo govern de la provincia. Escrit dels dliputats de la Generalitat de Catalunya (1622). Institucions dela monarquia Vitel F-—4 Relat Audiéncia } font 22. Les Constitucions de Catalunya eren ‘conjunt delle i normes aprovades per les Gis catalanes. Els reis hispanics havien de 3diputats, Feiquelesrespectarien, Institucions catalanes Font 24, Organitzacié politica de Catalunya S treelssegles xvi xm. Al marge del rel, noms Conseil rag creat pe a monarqua pet bi asain i coors eB4.2, La pirateria Des de la segona década del segle =, turcs i barbarescos sortien dels ports del no d’Africa per atacar les poblacions del litoral cata- 1a, valencia i de les illes Balears. Els pirates bus- caven punts de la costa que estiguessin poc de- fensats, hi desembarcaven i robaven tot el que podien. També s‘emportaven presos alguns dels habitants, que després venien com a esclaus. Quan els pobles veins reaccionaven i organitza- ven la defensa, els pirates ja havien tingut temps de fugir. Davant dels atacs pirates, les poblacions costa- eres van reforcar les muralles i construiren tor- res de guaita. Aquestes torres permetien veure de Mluny les embarcacions pirates i donar I’alarma amb el crit de «Moros a la costal». Aleshores, la poblacié fugia terra endins i, en alguns casos, es refugiava amb els seus béns dins de la torre, on podia resistir uns quants dies fins que la gent dels pobles veins els venia a ajudar. [Fonts 25 i 26] xvi, els pirates 4.3. El bandolerisme S‘entén per bandolerisme |’actuacié de lladres de cam{ i bandits, perd també s‘inclouen dins d’aquesta categoria les guerres privades legals entre bandols, protagonitzades per senyors feu- dals, representants de les ciutats i dels monestirs. Entre el 1580 i el 1640 la Iluita de bandols es va generalitzar a tot Catalunya amb |’enfronta- ment entre els nyerros i els cadells. La rivalitat entre aquests dos clans nobiliaris d'origen piri- nenc es va estendre arreu del Principat i es va convertir gairebé en una guerra civil soterrada. [Fonts 27 128) Els bandolers eren gent sense feina, jornaler, segadors, pastors, perd també artesans j que tornaven a la seva feina després dhaver de bandolers durant una temporada, Les quack, Iles rebien el suport, sovint forcat, dels Pages, pero també dels nobles i d’algunes autorita, que els utilitzaven per Iluitar contra els seus 5. vals. Per véncer els bandolers, les autoritats reials acostumaven a convocar el sometent. Quan ih bandoler era capturat, se'l solia castigar cruel. ment, com en el cas de Joan Sala, Sen {Font 30] D’altres, com Perot Rocaguinarda, van obtenir el perdé enrolant-se a l’exercit reial que Iluitava a Europa. Com a darrera opcid, els monarques hisp3- nics van fer servir l’exércit per Iluitar contra el bandolerisme. Aixi, els soldats van destruir mols masos i castells que eren utilitzats coma refugi pels bandolers. Cap al final de 1639, el bandolerisme va anar perdent protagonisme. S'iniciava, peré, un altre problema per a la poblacid: la presencia dels soldats hispanics a Catalunya. Vocabulari nyerros i cadells. Noms dels bandols encapgalats, respectivament, per Tomas de Banyuls, senyor del castell de Nyer, i Joan de Cadell, senyor del Castell d’Arséguel (en I’escut d'aquest poble, que pots veure ala dreta, s‘observen uns gossos, simbol de la familia Cadell). sometent. Mobilitzacié armada dels veins d’una‘X Font 26. Els atacs pirates a les Balears saque El 1534 el pirata turc Barba-rossa va 52! | jar Mao. 1 1558 el pirata Mus | destruir Ciutadella i va capturar 3.500 CK oe dans, que van ser portals 2 Felip ll comer iBtoredain- | parser venuls com esc Cantats dArenys. de Mar ae (Maresme) ésun exemple pele se ue sha conservatde tor. re de guaita d'una pobla- i6 costanera, ecte Lluites i rivalitats entn a e ant pre de ae Increment del nombre de pero senyors feudals, tai pobresa del pats bandolers. ciutats i monestirs, ES Af t del ules “ou Afavoriment de les accions ile | Uadresde — Robatoris, segrestos |_| £! relleu escarpat fugides | cami ral i assassinats ae Els boscos Facilitat per trobar amagatalls. | Les jurisdiccions senyorials Proteccié de la justicia reial pes ice i ; Afavoriment d’un nombre més Uabundancia d’armes de foc 7 elevat d’accions. Font 30, Vexecucié de Serrallonga En aquest die fonch sentenciat Joan Sala, alias Serrallonga, bandoler molt facinerds, cap de la quadrilla que ha- via molts anys que regnava. Fonch la senténcia de cent assots, eixorellat [amb les orelles tallades}, aportat ab carret6, atenallat y fet quatre quar- tos, y lo cap posat en una de les tor- res del portal de Sant Antoni de la present ciutat de Barcelona. Anima ejus requiescat in pace. Amén. Font 29.1 pedrenyal era /arma de foc preferida pels bandolers. Amb el pedrenyal amagat sota la capa, ls bandolers s'aproximaven a les victimes per amenacar-les 0 assas- sinar-es. Es calcula que el 1600 hi havia a Catalunya 70.000 pedre- ‘yals per un total de 100.000 cases. ‘Actes del Consell Municipal de Barcelona.4.4. La guerra dels Segadors El 1626 el comte duc d’Olivares, privat del rei Felip IV, va intentar que els catalans contribuis- sin a les empreses militars de la monarquia. Aixi, va demanar 16.000 soldats i cobrar el quint, un impost que havien de pagar tots els municipis. De fet, el comte duc volia suprimir les lleis cata- lanes que li impedien exigir soldats i cobrar im- postos Iliurement. [Font 31] Uentrada de la monarquia hispanica en la guer- ta dels Trenta Anys va suposar per a Catalunya la preséncia permanent de soldats al seu territori, els quals havien de ser allotjats a les cases dels page- sos. Tant els pagesos com la Generalitat es van oposar als | perd el rei, lluny d’atu- rar-los, va incrementar el nombre de soldats. La primavera del 1640 va esclatar una revolta contra els soldats. Els pagesos, coneguts com a se- gadors, van foragitar els soldats, i a Barcelona, el dia de Corpus, assassinaren el virrei, a qui feien responsable dels allotjaments, [Font 32] Com a res- posta, Felip IV va envair militarment Catalunya. La Generalitat, presidida per Pau Claris, va decidir separar-se de la monarquia hispanica i cedir la sobirania de Catalunya al rei de Franca, Lluis XIII. El conflicte que se‘n va derivar, co- negut amb el nom de guerra dels Segadors, va durar fins al 1659, quan Felip IV, després de con- querir Catalunya, va signar la pau dels Pirineus, que atorgava el Rossell6 i la Cerdanya a Franga. £11705 els catalans van reconeixer Carles, fi de V'emperador d’Austria, com a rei. D’aquesta manera, Catalunya tornava a entrar en guerra contra un rei hispanic: la guerra de Successig, ‘Aquest conflicte va finalitzar el 1713 amb ef tractat d’Utrecht, mitjancant el qual es reconej- xia Felip V com a rei de la monarquia hispanica, Els catalans van decidir continuar Iluitant contra les tropes borboniques. Barcelona, dirigida per Antoni de Villarroel i Rafael Casanova, des- prés de patir un setge molt dur, es va haver de rendir a Felip V I'11 de setembre de 1714. La derrota dels catalans va permetre a FelipV imposar la seva autoritat. El rei va abolir les lleis catalanes, les Corts i la Generalitat, i les va re- emplacar per leis i institucions d’origen castella que van quedar recollides en els decrets de Nova Planta. També va iniciar la persecucié de la llengua catalana. [Font 34] Uobjectiu de Felip V era castigar els catalans per la seva rebel-lia i abolir unes institucions que sempre havien dificultat Vabsolutisme. D/aquesta manera s/acabava el pactisme i el rei hispanic podia governar Catalunya sense cap tipus de tra- ves. Naixia aixi l’estat espanyol. Vocabulari quint. Impost reial consistent en el cobrament de la cinquena part dels ingressos dels municipis catalans. Des del final del segle xvi els reis intentaren recuperar aquest impost, que ja feiaie siVuestra Majestad lo, reso del mundo. ..,] Cono es y (ueros enflaquece su poder jor los caminos que se pueda, Olivares (1624). Font 32. La jormade de Corpus de 1640, segons una pintura Antoni Estruch (1907), Isabel Marianna cece r Austria Margarida Leopold | | erpean HL dtr Eli Maximilia I Manuel de Baviera _ Maria Teresa Uuis xiv defranca_ ||| ‘Austria 1 Maria Antonia [es Pretendent de la monarquia hispanica Fent33, a poltca matrimonial de les monarqulseutopeesvacomporar que a mort de Cares Ih hagués tres candidat aa corona hispanica.5. Lorigen de r’himne i de la Diada Nacional de Catalunya Totes les nacions tenen uns simbols que les identifiquen Iles ciferenciest Bes Vel, > SiarGi sates nals de Catalunya s6n la senyera, Els segadors i la Diada Nacional de 111 de setembre. 5.1. Els segadors Lorigen d’Els segadors, igual que el de la Diada Nacional, cal trobar-lo en l’edat moderna eo Mista de tot alxd sds esvalotat fe terra. Entraren a Barcelene mil persones forasteres en temps de seg. pira en els fers 640, recollt per Manuel Mila i Fon entren com a segadors, com érem ies que rihi he ja nihan morta a primerat f > en mataren el vitrei a Pentrant de la galeras ik eae 1882, : j 's tot cobert amb un vel negre: qui és nostra bandera, Aqui é ‘A les armes, catalans, que ens hen declarat la guerran. Cataltinya triomfant, en vei enya. agen veient la nostra en: tomara a ser rica i plena, Com fem caure espigues dor, ‘endarrere aquesta gent,59-lal os Afinal del segle XIX grups catalanistes 111 de set istes van come OS pi ae © setembre tot cefeby S ies animes dels herois de | Barcelo, ¢ - Sovint ay . aeabaven amb la intervencié de i scl a Policia, Els si inya en I'Es talunya de 2006 Font 40. Els simbols de Catalunya en! ee ne ae VC shin a, delinida eo » nacionalitat en Fartic ne wa, detinida himne ora, {a festa | VhIEM oe adicional de quatre barres vermelles : a tr as ee oes cooly eee a elifiels publics en el actes of 67 fons groc | ha cle ser present cials que tinguin Hoc @ an ee de Setembre. La festa de Catalunya 6s la iad how ‘eileACTIVITATS El regnat dels Reis Catdlics 11.1. Fes les activitats segiients: a) D’on era rei Ferran Il? | Isabel 1? b) De qui va heretar el tron cadascun d’ells? ©) Amb I’ajut d’una enciclopédia o d’internet, elabora una fitxa biografica per a cadascun dels dos monarques. Cal que inclogui les in- formacions segiients: anys en qué va néixer j va morir, anys del seu regnat, nom dels pares i dinastia a la qual pertanyia d) Com es pot qualificar la monarquia hispanica en temps dels Reis Catdlics? e) Creus que la politica dels Reis Catdlics en Vambit religids va ser tolerant? Argumenta la resposta. 11.2. Llegeix el text i fes les activitats que hi ha al costat El mati del 19 d’octubre de 1469, Ferran, hereu del tron d’Arage, i Isabel, hereva del tron de Castella, es van casar a Valladolid. Ferran havia sortit de Saragossa acompanyat d'uns quants cortesans. Anaven disfressats de mercaders i van fer el viatge de nit. Tant de secretisme quedava justificat per 'oposicio de molts nobles castellans a la celebracié d’aquest matrimoni, ja que temien que Ferran i Isabel reforcessin l’autoritat reial i fim! tessin el poder de la noblesa. Durant el viatge, Ferran es va es par de la mort per ben poc, ja que prop seu hi va caure una pe- dra flancada per un soldat des de les muralles d’El Burgo de ‘Osma. Un cop a Valladolid, va veure per primer cop la seva fu- tura muller el 15 d’octubre, quatre dies abans de la cerimdnia. J. H, ELUOTT: La Espaiia imperial (1469-1716) : text treduit i adaptat). a) Posa un titol al text b) Aquest text, és una font prima- ria o secundaria? Argumenta la resposta. ©) Qui sén els protagonistes del text? d) De quin regne formava part Va- lladolid? | El Burgo de Osma? | Saragossa? e) Per qué hi havia una part de la noblesa castellana que s‘oposa- va a aquest matrimoni? 11.3. Observa aquest mapa de la peninsula Ibérica el 1469 i fes les activitats que hi ha al costat: ‘War Cantabrice a) Quina informacié es representa en aquest mapa? b) Quins territoris formaven part dela monarquia hispanica any 1512?11.4 Elabora, en un full d peis Catdlics. El fris ha ding et loure els fet o Conquesta definitiva de M+ Annexié castellana de} ‘Le Proclamacié d'tsabel | 4 + Casament dels Reis i 5 JO. Conquesta d’Alger Crees 4e9) U « Descobriment d’America. (uaz } «Mort disabel 1, EO) 4 + Expulsi6 dels jueus, (JU?) + Conquesta de Melilla. (a3) coma reina.( A494 ill fe limetrat 0 quadriculat, un fris cronologic del periode dels s segtients: les illes Canaries/ ni AYAG), aries! ''°). Proclamacié de Ferran II com a rei. J» Decret que obligava els moriscos castellans @ convertir-se al cristianisme 0 a marxaf. * Mort de Ferran Il. * Presa definitiva de Napols. * Conquesta de Granada * Recuperacié de! Rossellé i la Cerdanya per part de Ferran Il. la monarquia hispanica: expansié i crisi 11.5. Llegeix aquestes afirmacions i digues si s6n certes 0 falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) Carles | i Felip ll pertanyien a la familia dels Trastamara. b) Carles | va rebre en heréncia Flandes, Austria i Borgonya, entre altres territoris. La figura del rei i la religié catdlica eren els trets comuns que tenien tots els territoris de la monarquia hispanica. d) Felip Ill va succeir Carles |. @) Els holandesos es van independitzar de la monarquia hispanica. #) Durant el regnat de Felip I, Portugal va for mar part de la monarquia hispanica. ) La monarquia hispanica va dominar durant la segona meitat del segle XVIl. Felip IV era fill de Carles Il. 2 batalla de Rocroi (1643) va representar ci de rhegemonia de la monarquia his el mén 11.7. Respon aquestes preguntes sobre els reis de la casa d/Austria a) Quin parentiu tenia el rei Carles | amb Ferran el Catdlic? b) Per qué Joana, filla dels Reis Catdlics, no els va succeir? ©) Com es deia el fill de Carles 2 d) Qui va ser el darrer rei de la casa d’Austria de fa monarquia hispanica? : e) Comes deien els quatre avis de Carles I? 11.8. Observa el mapa dels enejics de la monarquia hispanica de la pagina 313 (font 8) i fes les activitats segiients: i a) Quin territori de la monarquia hispanica amb majoria de poblacid protestant ¢s va enfron- tara Felip II? b) Quins motius van portar la monarquia hispa- nica a enfrontar-se a Franca? ©) Amb ['ajut d’una enciclopadia o d'internet, elabora una fitxa sobre la batalla de Lepant. Cal que indiquis la data, el lloc, el motiu de Venfrontament, el cost huma de la batalla, el resultat de la batalla i les seves conseqiiéncies la politica internacional._ Z» Diego V 11.9. partir de la lectura del text i de Vobservacié del retrat que Dieg tes les activitats que hi ha a continuacié: De Felip IV es pot dir que va ser més intel- ligent que el seu pare, sense cap mena de dubte. Tenia bon gust en pintura, escultura i Potser fins i tot en literatura, perd es tractava de ser rei. De la mateixa manera que el seu pare, 0 tenia vocacié per a la reialesa. Gran genet, Ui agradava la caga, igual que al seu pare, i no tenia prou energia per assumir les seves respon- sabilitats i la seva fui S‘atordia amb balls de mascares, comedies, curses de braus, carna~ vals de transvestits, grans partides de caga i aventures de Ilit. Aixi com el seu pare havia dei- xat en el duc de Lerma el govern dels seus reg- hes, ell va descarregar aquesta tasca envel comte duc d'Olivares. ' BARTOLOME BENNASSAR: La Fspaiia lel Silo cle Oro (tet tradut | adaptat) a) Qui era el pare de Felip IV b) Quina valoracié fas d’aquest rei després d’ha- ver llegit el text? ©) Quina responsabilitat creus que va tenir Felip IV en el fet que la monarquia hispanica niciés una etapa de decadéncia? @) Quines fites del seu regnat coneixes e) Fes una descripcié del retrat del rei. 11.10. Respon a) Quina dinastia va iniciar el seu regnat a la monarquia hispanica amb Carles I? b) Quin Estat es va incorporar a la monarquia hispanica durant el regnat de Felip 1? ©) Quins van ser els grans enemics de a monar- quia hispanica al segle Xvi? d) Quines van ser les causes de la revolta dels Paisos Baixos contra Felip Il? 11.11. Busca informacié sobre les batalles de Pavia, Lepant, Rocroi i les Dunes i elabora una fitxa per a cadascuna que inclogui la infor- macié segiient: la data, els estats bel-ligerants, el zquez va fer de Fel Hoc on es va produir (nom de I’estat olla ctualitat), els vencedors, el cost huma de la batallla i les conseqiiéncies. Afegeix una imatge de la batalla (gravat, pintura...) en cadia fitxa. regisen 11,12. observa ila tauila de la pagine (font 10) i respon a) La taula, é una font primatia 0 secundaria? Argumenta la tesposta, b) En quin periode va arribar més quantitat dor i plata a la monarquia hispanica? Com es beneficiava la monarquia hispanica del comerg d'or i plata? @ Quina relacié hi ha entre l’arribada d'or i ple- ‘ta i lexpansi6 © crisi de la-monarquia hispi- nica?