EXPRESSIÓ

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

PART 1: EXPRESSIÓ CORPORAL

1. L’expressió corporal:
1.1. Concepte
1.2. La comunicació i creativitat
2. Bibliografia i webgrafia

PART 2: PSICOMOTRICITAT

1. Concepte de Psicomotricitat
2. Evolució de la psicomotricitat fins l’actualitat
3. Desenvolupament global i psicomotriu del naixement fins als 6 anys
4. La pràctica psicomotriu:
→ Els cos i les seves parts
→ Educar en la respiració
→ Educar en la relaxació
→ L’equilibri
→ Coordinació dinàmica general
→ Coordinació dinàmica específica: óculo-pèdica i óculo-manual
→ Percepció espaial i temporal
→ El ritme
5. Bibliografia i webgrafia

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

L’EXPRESSIÓ CORPORAL

1.1. Concepte:
A partir de la definició extreta de la viquipèdia parlarem d’expressió corporal com: “...una de les formes
bàsiques de la comunicació humana... .” I entendrem la comunicació com: “...un procés mitjançant el qual
transmetem informació d’una entitat a una altra. I que, en aquest procés d’interacció com a mínim hi
intervenen dos agents que comparteixen uns signes, tot seguint unes
normes comunes”. Quan parlem d’expressió corporal ràpidament ens
venen al cap termes com: moviment, cos, música, ritme, coordinació,... .
En tota comunicació El moviment apareix com un element afavoridor dels processos
hi fa falta un d’aprenentatge, de l’estructuració de l’esquema corporal, de la
emissor, un construcció d’una imatge apropiada d’un/a mateix/a, de la millora de
receptor i un la comunicació i del desenvolupament de la creativitat. Un apunt prou
missatge. significatiu seria ressaltar la importància del moviment en un temps, un
espai i una energia determinada.
En el curs que ens ocupa i com a futurs monitors/es d’activitats de
lleure haurem de tenir present i materialitzar una programació
d’activitats dinàmiques i actives centrades en el treball de l’expressió
corporal per mitjà del joc, la imitació i l’experimentació. L’ésser humà
aprèn a través de l’acció, de l’aprendre fent i si a més, li donem un caire
lúdic, acollidor i respectuós tenim la poció màgica per motivar als infants
i joves. Donar-los-hi l’oportunitat de poder opinar i participar en alguna
pressa de decisions pel que fa a les activitats a fer, quan i com, ajudarà a que es sentin més còmplices
d’allò que viuran i molt més participatius al llarg de tot el procés.
• La comunicació i creativitat:
En el llibre “Per educar en l’esplai”, se’ns parla de que el cos humà a part d’un organisme biològic té
múltiples realitats:
→ Presència
→ Signe
→ Llenguatge
→ Instrument
→ Límit
És a dir, parlem de la persona cop un TOT, en la seva globalitat. Com a futurs educadors/es cal que
ajudem als infants i joves a alliberar el seu cos, cal orientar i fer créixer les seves qualitats i potencialitats
comunicatives.

M’agradaria fer un parèntesi i reflexionar sobre:

“I jo? Com sóc? Quines són les meves reaccions?”
Penso i crec de manera ferma en la necessitat de realitzar
un treball de consciència corporal i de creixement personal
per posicionar-me davant dels altres, i encara amb més
motiu si la nostra tasca és educativa, ja sigui formal o
informal (que seria el nostre cas).

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 En aquest procés d’obertura i autoconeixement cal que siguem conscients de tot allò que diem i no
precisament amb la paraula (gest, mirada, fets). En el món de l’educació formal (l’escolar) parlem de
currículum ocult:

→ Cada un/a de nosaltres té una ideologia, una moralitat (normes, valors i

creences), un estatus social que marca la nostra manera de ser i fer. Cal doncs, ser conscient
d’això per tal d’evitar alliçonaments inapropiats i/o jutjar a l’altre/a sota una mirada personal.←

→definició de A.Latorre i M.C.Fortes

(1997), els quals fan una aproximació al

concepte de creativitat des d’una

perspectiva psicològica actual:

“La habilidad que poseen los seres

humanos para resolver situaciones de
forma muy competente y original.”←

El respecte a la diferència i a la individualitat haurien de ser elements a treballar en les nostres

formes relacionals. Gaudir i saber gestionar la diversitat i pluralitat d’infants i joves de la societat
actual, és una necessitat present i no una petició futura. Una actitud dialogant i comprensiva ajudarà
superar posicionaments que poden obstaculitzar la comunicació.
Seguint el fil narratiu del llibre esmentat anteriorment, parlarem de que l’acte comunicatiu té diferents
concepcions a part de les tres dimensions següents:
→ biològica: fisiologia de l’expressió i recepció,
→ psicològica: caràcter i personalitat, i
→ axiològica: parlar o no un mateix llenguatge.
Ens referim als continguts de la comunicació:
→ Món sensitiu: és l’immediat (tinc gana, sed, fred,...).
→ Món emotiu: afectes, il—lusions, pors, esperances,... .
→ Món intel—lectiu: pensaments, coneixements, opinions,... .
Quan preparem les activitats i diades, haurem de tenir present que ens elles els infants i joves puguin
desenvolupar els diferents móns. També tindrem present que:

→”Més comunicació no és sinònim de qualitat comunicativa” ←

http://www.youtube.com/watch?v=1mwrR-2-JM4 (comunicació NO VERBAL)

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 La creativitat (../ARTICLES VIDEOS/creativitat i joc.doc) pot entrenar-se i cal treballar-la específicament.
És una eina d’autorealització i d’autoconeixement fabulosa. Haurem de preparar espais i moments on
a través de l’espontaneïtat de vegades, i d’altres utilitzant tècniques, durem als infants i joves a
desenvolupar-la.

Potenciar al nen/a per que desenvolupi tot el seu potencial creador l’ajudarà a convertir-se en un ésser
humà adult ple de recursos i experiències pràctiques a les quals recórrer per adaptar-se millor a l’entorn.
Un entorn, cal a dir cada vegada més canviant i més ràpidament. Oferir un espai on l’infant pugui
desenvolupar-se a través del joc lliure, sense normes, ni temps ha de ser programat en les nostres ofertes
d’estades, colònies i/o campaments.

Quan donem la possibilitat de que els infants i joves aportin els seus desitjos i motivacions en idees,
podem fer-ho a través de diferents tècniques una de les més utilitzades és la “pluja d’idees o
brainstorming” i la “visualització”. És important que tinguem una idea clara:

→”NO TOT ESTÀ DIT I FET”←

Quan ens plantegem l’elaboració d’un programa interessant d’expressió hi tindrem un espai rellevant al
desenvolupament de la creativitat de forma:
→ CORPORAL: a través del teatre i la dansa
→ VISUAL I PLÀSTICA: a través de l’elaboració manual
En els següents apartats els desglossarem de forma més exhaustiva.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

PART 2: PSICOMOTRICITAT

1. Concepte de Psicomotricitat
2. Evolució de la psicomotricitat fins l’actualitat
3. Desenvolupament global i psicomotriu del naixement fins als 6 anys
4. La pràctica psicomotriu:
→ Els cos i les seves parts
→ Educar en la respiració
→ Educar en la relaxació
→ L’equilibri
→ Coordinació dinàmica general
→ Coordinació dinàmica específica: óculo-pèdica i óculo-manual
→ Percepció espaial i temporal
→ El ritme
5. Bibliografia i webgrafia

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

PSICOMOTRICITAT

1. Concepte:
Al llarg dels anys que porto treballant amb infants i joves com a Psicomotricista en un inici, i
ara com a mestra, primer d’Educació Física i després tutora de primària podria llançar-me a
definir la psicomotricitat com una disciplina que veu l’ésser humà com un ser global a qui cal
ajudar a desenvolupar-se competentment en diferents àmbits: motriu, cognitiu i socioafectiu, a
través d’un treball corporal.
La meva formació va estar molt lligada a la corrent integrativa i com a tal m’agradaria presentar-
vos la definició d’un gran mestre i formador meu:

Muniáin (1997). La psicomotricitat és una disciplina educativa / reeducativa /

terapèutica, concebuda com a diàleg, que considera al ésser humà com una unitat
psicosomàtica i que actua sobre la seva totalitat per mitjà del cos i del moviment, en
l'àmbit d'una relació càlida i descentrada, mitjançant actius de mediació principalment
corporals amb el fi de contribuir al desenvolupament integral.←

Evolució de la psicomotricitat fins l’actualitat:

Partint del material extret de la viquipèdia elaborarem una breu evolució de la disciplina
psicomotriu, crec en la necessitat de saber una mica de l’evolució per entendre aquesta
apassionant disciplina.
A principis del segle XX el neuròleg Ernest Dupré va donar importància a la relació que hi havia
entre les anomalies neurològiques i psíquiques amb les físiques. Va ser el primer en utilitzar la
paraula Psicomotricitat i en descriure els trastorns de desenvolupament psicomotor. El psicòleg
francès Henri Wallon, va remarcar que la psicomotricitat és la connexió de la part psíquica i
motriu d'una persona. Va parlar de la importància que té el moviment en el desenvolupament
psíquic infantil i en la creació del seu esquema i de la seva imatge corporal. Segons Henri
Wallon, la part psíquica i motriu d'una persona és una manifestació de la relació d'un mateix
amb el seu entorn. El neuropsiquiatra i psicoanalista espanyol Julián de Ajuriaguerra va donar
importància a l'entorn on es desenvolupa l'infant. Va fer uns estudis sobre els processos
interactius de la família, a l'escola i en la societat que el van permetre arribar a una conclusió,
malgrat que els factors biològics tinguin un gran pes en les malalties mentals, va descobrir que
l'entorn i la societat hi tenen una gran repercussió. La psicomotricitat també està fomentada per
autors de la psicologia genètica de Jean Piaget, la funció materna de Woods Winnicott i
Lapierre, B. Aucouturier, entre molts altres. Que tractaven d’afavorir el desenvolupament global
de la persona a través del cos i del seu moviment lliure i espontani en alguns casos, i de forma
dirigida en altres.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

Actualment, podem parlar de dos grans models d’intervenció psicomotriu:

→ La psicomotricitat dirigida: aquest model d’intervenció parteix d’allò més normatiu,

funcional i reeducatiu. Segueix la línia establerta per Dupré i Vayer. L’objectiu és el
desenvolupament global de la persona, tot i així es posa l’èmfasi en els aspectes motrius i
cognitius. Basa la seva metodologia en tres punts bàsics:
• L’examen psicomotriu: solen passar-se test estandarditzats que permeten
comparar el desenvolupament psicomotriu de la persona respecte la norma.
• Els objectius del tractament: a partir dels dèficits detectats es marquen un seguit
d’objectius a treballar. Hi ha tres àrees bàsiques que tota educació psicomotriu ha
de treballar: l’esquema corporal, l’esquema espaial i el temporal. L’educació de
l’esquema corporal és la base de l’educació psicomotriu.
• Programa motriu:el/la terapeuta prepara i programa cada sessió per tal d’oferir un
espai amb els exercicis i activitats més adequades, on es puguin desenvolupar els
objectius d’intervenció.
Tot això dut a terme pel/la terapeuta que guiarà l’acció.
http://www.youtube.com/watch?v=6KjDnsjyggg

→ La psicomotricitat vivenciada: aquest model d’intervenció sorgeix als anys 70 del

segle passat de la mà de B. Aucoutourier i Lapierre. Es basa en la idea de que el/la nen/a
visqui el plaer d’actuar i arribi al plaer de pensar més enllà de l’acció. Posaran l’èmfasi en
aspectes més emocionals i afectius, i portaran la psicomotricitat cap a l’experimentació a través
de l’expressió i la comunicació corporal. En aquest model el/la terapeuta basa el treball en
l’activitat lliure i espontània, que a través de les capacitats relacionals i d’interacció físiques,
simbòliques i cognitives aniran elaborant.
Es fonamenta en la llibertat i el respecte cap a la persona per a que actuï i es mogui
espontàniament segons les seves necessitats o interessos. El continguts psicomotrius es
desenvoluparan al seu ritme, sense pressions i creant espais d’expressió i creativitat. El/la
psicomotricista proposa un espai i un temps, i a partir de l’activitat espontània s’afavoreix
l’evolució de les dificultats.
S’han de tenir en compte diferents aspectes:
• Com realitzar una avaluació psicomotriu individualitzada a partir de l’observació de
l’individu en la sala?
• Quins seran els objectius d’intervenció en funció d’allò analitzat en l’avaluació?
• Com estructurar una sessió a partir dels diferents materials i els seus usos?
• Cal tenir en compte, la funció del/la psicomotricista a la sala i la seva forma
d’actuar!
1a part: http://www.youtube.com/watch?v=Cg9YFBbc71k
2a part: http://www.youtube.com/watch?v=mzU_VsisZJo
4a part: http://www.youtube.com/watch?v=UVSLi5ZJhk0

Sigui quina sigui la nostra manera d’enfocar el treball psicomotriu podem arribar a la conclusió
que la psicomotricitat pretén 3 objectius fonamentals a la base dels quals hi ha l'afirmació de
l'identitat pròpia de cada nen/a i que són els següents:
1.− La comunicació amb ell mateix, els altres, els objectes i l'entorn...
2.− La capacitat de creació personal: motriu, intel·lectual, de relació amb els altres...
3.− La capacitat de pensament operacional: anàlisi i síntesi del que ha passat,
descrivint, seqüenciant, enumerant... allò concret.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 2. Desenvolupament psicomotriu i global del naixement fins als 6 anys:
L'evolució motriu i global del/la nen/a ve determinada per les següents variables: el control i
consciència corporal,la locomoció i la manipulació d'objectes. En els primers mesos podem
veure com evoluciona la visió del/la nen/a que relacionarà posteriorment amb la motricitat. En
un principi les adquisicions motrius més rellevants es descriuen mes a mes durant els primers
quinze mesos, per ser l'etapa més important en quan a la quantitat, velocitat i profunditat de
canvis que s'hi desenvolupen. Posteriorment, s'aniran distanciant més les edats ja que les
noves adquisicions motrius aniran apareixent més espaiades en el temps.
El/la nen/a de 0−1 any:el nadó és caracteritza per la seva falta de to muscular, tant a nivell de
cap com de tronc. En quan a la manipulació respon al reflex arcaic aprensió amb el palmell o
tanca la mà davant un estímul sobre el seu palmell. Respecte a la seva visió, cal destacar que
pot veure ve un objecte de vuit centímetres col·locat a vint i cinc centímetres , inclòs distingint
contorns, que li permet aïllar un objecte de fons.
En el primer mes, el/la nen/a encara presenta una escassa tonicitat en el seu cap i el seu tronc
( el cap no es capaç de sostenir−se i l'espatlla és corba cap a una postura cifòtica). Pel que fa
la manipulació, segueix mantenint el reflex arcaic, les mans predominantment tancades. Pel
que fa la seva visió, pot enfocar de manera transitòria un objecte tal com un rostre humà, que
es mantingui a uns vint i cinc centímetres, o inclús seguir−lo amb el cap i els ulls, si es mou
lentament. Serà en el tercer mes quan el nadó assegut, ja podrà mantenir el cap recte tot i que
la zona lumbar es encara dèbil. En aquest mes el nadó es comença a interessar per el seu cos,
es l'edat de mirar−se les mans. Agita tot el seu cos, associant moviment de peus i de braços a
crits d'alegria. Amb tres mesos el/la nen/a ja realitza rotació del cos cap a un dels costats. En
quan als moviments manipulats del/la nen/a ja orienta la ma als objectes, encara sense
agafar−los voluntàriament i de forma precisa, encara que adquireix pressió al contacte, es a dir,
tanca la ma quan sent el contacte d'un objecte col·locat en la mateixa.
Es produeixen els primers moviments de joc de peus, li agrada agafar−se els peus i del genoll.
Segueix agradant−li girar−se sobre un costat.

En quan a la manipulació podem parlar de l'aparició de la pressió voluntària ( atenció: li

agrada portar−se objectes a la boca!). Respecte a la visió, la mirada canvia de direcció
mitjançant moviment bruscos de les pupiles. Segueix amb facilitat un objecte que va d'un costat
a un altre i manté la mirada en ell després d'haver−se aturat. En el setè mes, el/la nen/a
té ja la suficient força a nivell de cap i tronc com per mantenir−se assegut sense ajuda durant
un temps. En aquesta postura, es dona el reflex del paracaigudista, que consisteix en
estendre les mans cap endavant , quan sent perdre el control postural per no caure.
La flexibilitat del tronc li permet poder−se inclinar per poder collir les joguines, o girar en els
dos costats. Quan se'l manté en peu, sosté gran part del seu pes i salta de manera activa. En
posició boca terrosa, ja pot girar amb facilitat cap els dos costats, sent aquests girs el
començament dels desplaçaments independents, el futur gateig.
En quan a la manipulació, pot separar el braç del terra per agafar un objecte petit, se'l passa
d'una mà a l'altre i li encanta colpejar−lo contra el terra, amb una reacció auditiva − manual.
La pressió dels objectes ja es realitza en pinça inferior, és a dir, agafa l’objecte entre el dit
polze i el “menyic”.
El relaxament de l'objecte encara segueix sent voluntari, és encara global i imprecís. En el
novè mes, el/la nen/a ja pot mantenir−se assegut sol, durant un temps considerable.
Pot inclinar−se des de la posició cap endavant i recuperar l'equilibri. Quan està estes sobre
terra, es torna sobre sí mateix. Passa de la posició de quadrúpeda a genolls i finalment a seure.
El gateig del/la nen/a encara no és estàndard. Fa un gateig sobre les quatre extremitats, o
assegut impulsant−se amb els talons o desplaçant−se sobre els malucs utilitzant es dues
mans i el peu de l'altre costat per impulsar−se.
En quadrúpeda, repenjant en el terra els genolls i les mans, inicia (agafant−se amb l'altre
mà als mobles per exemple), la maniobra de posar−se en peu; aconsegueix durant uns
instants l'equilibri.Comença a ser capaç de donar alguns passos amb l'ajuda d'un adult.
Respecte la manipulació d'objectes, atrapa els objectes utilitzant intermediaris. Es capaç
d'apartar un obstacle que s'interposa en el camí de l'objecte que vol agafar. Llença
lliurement tots els objectes al terra, però després tendeix a buscar−los. La bilateralitat
del/la nen/a de 8 mesos va desapareixent i es va implantant una unilateralitat.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

El/la nen/a és capaç de desplaçar−se amb molta facilitat, una de les modalitats és el gateig.
És capaç de caminar però sempre agafat a algú.
En relació a la manipulació, es dona una completa mobilitat en els dits, oposant el dit polze a la
resta. Aquesta millora coordinativa permet al nen/a poder solucionar nombrosos problemes
motors per resoldre, arrancar, explorar, transportar, jugar amb diferents joguines a la vegada,
posar objectes dins de caixes, previ coneixement de les nocions espaials (primer − segon,
dins − fora, a dalt − a baix...) el/la nen/a té veritables desitjos de posseir−ho tot.
Per altra banda, comença a madurar el patró elemental d'anar cap a l'habilitat del
llançament, ja que es capaç de passar la pilota a un adult, encara que amb poca precisió.
Als 12 mesos, el/la nen/a ha madura motriument parlant sota el punt de vista de control
postural. Té una major estabilitat i equilibri en posició bípede. En quan a la locomoció, segueix
utilitzant el gateig com desplaçament bàsic, tot i que, comença a combinar−lo amb
desplaçaments en posició bípede, encara que s'utilitzin cada vegada menys.
La manipulació es mostra preferentment per la pressió d'objectes. La seva mà cada
vegada esdevé més fina i precisa, li agrada fer caure un objecte per que impacti sobre
un altre. Realitza els primers gargots amb el llapis; traça les seves primeres línies; li encanta
encaixar i col·locar objectes sobre d'altres; li agrada molt llençar pilotes. En resum,
coordina molt bé les dues mans, passant−se amb molta facilitat objectes d'una mà aun
altre.

El/la nen/a 1−2 anys: a partir del primer mes passat l'any el/la nen/a, per norma general, ja es
manté en peu en equilibri sense ajuda, tot i que amb certa dificultat. Sap seure's i posar−se
de peu sense ajuda alguna o recolzament amb res. No mostra cap inconvenient en recollir
objectes del terra. El començar a caminar permet al nen a que el coneixement del nen de
l'espai s'ampliï. Sent certa devoció i curiositat per l'altura, li encanta pujar escales o pujar−se a
sobre dels objectes.
En relació a la manipulació, la preferència manual cada vegada està més definida, i cada
vegada realitza accions més complexes. També és capaç d'orientar el llançament, tot i
que encara no fa intervenir el tronc i les cames. Però cada vegada es mostra més
autònom i ho demostra començant a utilitzar els instruments del menjar, com per exemple la
cullera.
Amb 22 − 23 mesos els/les nens/es ja tenen un control postural bastant madur, que li
permet aixecar−se i seure alternativament amb major facilitat que en mesos anteriors. També
és capaç de trepar en una cadira i estar assegut o dret sobre la cadira i estar un major
temps que en mesos anteriors. També és capaç d'inclinar−se per recollir objectes amb un
major control de l'equilibri; aquest control postural progressiu fa que el reequilibri sigui major
quan dona patades a una pilota. De la mateixa manera, és capaç de mantenir l'equilibri sobre
un peu, o mantenir−se en un banc a petita alçada. Li encanta ballar, saltar i donar palmetes.
També li agrada imitar moviments simples. La locomoció, la marxa cada vegada va sent menys
rígida, sent els passos encara més uniformes que en el període anterior. Camina amb major
coordinació de costat i cap enrere. Córrer amb major facilitat, encara s'observen algunes
dificultats en les dissociacions segmentàries. Cau quan córrer i gira de manera brusca. Tot i
que té un control millor la velocitat, encara no és capaç de descriure angles aguts en la
seva carrera. Puja i baixa escales sense ajuda i amb més facilitat. Amb la manipulació, aquest
patró segueix madurant progressivament, millorant la seva capacitat d'obrir caixes,
desenroscant taps, tallar papers amb estisores.

El/la nen/a de 3−4 anys: el/la nen/a de 3 anys, concreta una etapa de maduració nerviosa,
sent un estadi relativament estable si se'l compara amb tots els canvis que s'han
produït durant els dos primers anys de vida. Sota el punt de vista motor, s'estableixen
coordinacions globals importants, podent realitzar la totalitat de les formes elementals del
moviment, tant locomotores com manipulatives, encara que segueix estimulant−les.
El/la nen/a té un control corporal molt desenvolupat això li dona confiança en els
desplaçaments i amb les relacions. L'equilibri sobre els seus peus ha millorat bastant,
mantenint−se amb facilitat amb el talons junts; també l'equilibri sobre les puntes apareixen més
desenvolupades i pot mantenir l'equilibri sobre un peu encara que de manera momentània.
Comença a mantenir aquest equilibri amb els ulls tancats. També pot xutar una pilota, guardant
bastant bé l'equilibri.
Pel que fa la locomoció, puja escales sense ajuda alguna, alternant els peus, tot i que les
baixa de manera simultània. El control corporal que ja posseeix, permet que els seus salts

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

siguin cada vagada més precises i que adquireixen major alçada. Pot utilitzar una carrera
d'impuls per saltar cap endavant, però encara solen frenar−se davant d'un obstacle. En quan a
la carrera i la marxa, comença a dissociar els moviments dels membres inferiors amb respecte
als dels membres superiors. Gràcies aquesta dissociació, és capaç de caminar amb major
balanceig i oscil·lacions que en etapes anteriors. És capaç de provocar voluntàriament
acceleracions i desacceleracions en la marxa i canvis de direcció. En aquesta edat, ja es capaç
de conduir un tricicle sense problemes. La riquesa en els seus desplaçaments utilitzant plans
inclinats, permet que la trepa es perfeccioni. Podem detallar que cada vegada hi ha més
independència en els seus moviments, encara alguns lents i en aparenci pesada, amb demora
a l'hora de reaccionar als estímuls.

El/la nen/a de 5−6 anys: esdevé un període denominat de consolidació motriu. Es

produeix una reorganització i clarificació motora amb un bon cabdal de noves
experiències i possibilitats de moviment, molt superior a edats anteriors. El/la nen/a
esdevé exacte i precís en els seus moviments. L'interessa dominar racionalment el seu
cos i els seus moviments tot i la seva globalitat. El control postural, augmenta el temps
que pot estar en equilibri en posicions com de puntetes o peu coix. Es capaç de
mantenir una actitud correcte durant un major temps, es capaç de mantenir l'equilibri
amb un objecte al cap o inclòs desplaçar−se lentament. El major control postural, li
permet imitar perfectament els moviments que realitzen altres persones.
En relació a la locomoció, el moviment esdevé més eficaç, sent capaç de combinar
diferents formes bàsiques i destreses, sempre que hagin estat incorporades amb
anterioritat.
La seva carrera és bona, és capaç d'esquivar i canviar de direcció bruscament,
orientant amb velocitat i precisió en l'espai que el rodeja.
Coordina bé el salt amb carrera prèvia, tant de longitud com d'alçada; i encara que
utilitza més els braços que en un període anterior per la realització de moviments
compensadors, encara no és realitza amb total efectivitat tècnica. La coordinació
óculo−pèdica, comença a executar passes amb pilota, passant−se-la d'un peu a un
altre per exemple. El/la nen/a se sent atret per les activitats gimnàstiques, utilitzant
gronxadors i impulsant−se amb facilitat.
La manipulació fina, és capaç de dibuixar lletres grans en majúscules en qualsevol
part de la fulla, copia dibuixos complerts, augmentant d'aquesta forma el seu domini en
tot tipus de manualitats, inclòs aquelles que estan relacionades amb la higiene
personal en general. La manipulació grossa, és capaç de llençar amb punteria i
regular la potencia. Pot realitzar una pilota gran en els seus braços amb relativa
seguretat; és capaç d'acoblar una recepció amb un retorn immediat, inclòs pot
combinar la carrera amb el llançament tot i la dificultat que té la seva culminació final,
ja que generalment hi ha una detenció abans de llençar. El seu bon control respecte la
pressió, i en general de tot el seu cos, li permet aguantar−se i balancejar−se en
diferents aparells, podent inclòs arribar a dominar el seu cos de manera sorprenent.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 → El joc com a eina de desenvolupament motriu, afectiu, cognitiu i social del nen/a.←

3. La pràctica psicomotriu:
→ Els cos i les seves parts

En aquest apartat treballarem :

→ L’esquema corporal global i segmentari.
→ La lateralitat

Des del concepte d’esquema corporal es construeix la imatge mental del propi cos
(procés d’interiorització), que s’elabora a partir de sensacions.
Segons J. Le Boulch, “l’esquema corporal es defineix com una intuïció global o
coneixement immediat del nostre cos. Ja sigui en estat de repòs o en moviment, en
funció de la interrelació de les seves parts amb l’espai i els objectes que ens envolten. “

Elaboració de percepcions:
Propioceptives:músculs, tendons i
articulacions. Contracció i relaxació.
Interoceptives:dades de les vísceres.
Exteroceptives:tàctils i kinestèsiques. IMATGE

L’estructuració de l’esquema corporal s’ha de treballar de forma premeditada, i el seu

desenvolupament té fonamentació en dos lleis psicofisiològiques principals:
→ Llei cefalocaudal: s’adquireix el domini corporal de dalt a baix, és adir de cap a peus.
Seguint aquest ordre: cap, tronc, cames i peus.
→ Llei proximodistal: partim dels elements més centrals del cos i cap als extrems. Del
tronc cap a les extremitats.

Molt relacionat amb l’esquema corporal es troba el to muscular, la respiració i la

relaxació. Les dues últimes les elaborarem en els apartats següents, i sobre el to
caldria saber que es la capacitat de mantenir l’equilibri. Un bon to muscular facilita la
realització de les activitats amb un mínim d’esforç i cansament.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 La lateralitat és la preferència d'utilització d'una de les parts simètriques del cos
humà; mà, ull, oïda i cama, i el procés pel qual es desenvolupa es diu lateralització. Si
bé la qüestió espaial és prou important per a posar−hi molta atenció, no hi ha dubte
que l'aspecte més complex i amb el qual més cops es topa dins de l'escola o en
activitats més formals és la lateralitat.

El sentit primordial a partir del qual es desenvolupa la diferenciació entre els dos
costats del cos és l'equilibri. Per mantenir l'equilibri el/la nen/a es veu obligat a fer una
colla de moviments de compensació que tenen lloc en els dos costats del cos; ha
d'aprendre a posar en tensió un costat i relaxar l'altre al voltant de l'eix d'equilibri. Per
això, cal que intueixi el seu propi centre de gravetat, origen del desenvolupament
progressiu.
Experimentant les seves diferències i relacions. A la primeria el/la nen/a fa moviments
ambilateralment simètrics; qualsevol moviment fet amb una mà té repercussió simètrica
en l'altra. Això vol dir que el seu organisme reacciona com un tot, sense diferenciar un
costat de l'altre. Cap als dos anys comença a experimentar les accions
quotidianes alternativament amb una mà i amb l'altra, a vegades amb totes dues, i a
comparar−ne els resultats.
Aquest procés de distinció lateral culmina als sis−set anys, edat en la qual el/la nen/a
adquireix les nocions de la seva dreta i la seva esquerra. El fet d'utilitzar l'adjectiu
possessiu seva és justificat, perquè el coneixement esmentat s'esdevé tan sols en
termes absoluts i egocèntric, referit al propi jo i no comprés fora del propi cos.
La relativització gradual (referida als objectes en ells mateixos) de les nocions dreta i
esquerra passa per tres estadis, segons Piaget:

De 5 a 8 anys la dreta i l'esquerra són solament considerades des

del punt de vista propi.

De 8 a 11 anys són considerades des del punt de vista dels altres i

de l'interlocutor.

D'11 a 12 anys: la dreta i l'esquerra acaben considerant−se des del

punt de vista de les coses en elles mateixes.

Pensar que hi ha un sol factor que condiciona el predomini manual, és erroni. Hi ha

autors que admeten un factor genètic en la transmissió de la dominància lateral.
D'altres les suposen també com a conseqüència de la dominància de l'hemisferi
cerebral oposat a la part del cos que predomina.
Un aspecte important a tenir en compte és la pressió de la societat dretera, amb el
conseqüent rebuig dels esquerrans. No obstant això, és prou important el tema, i està
en una situació d'ambigüitat tal, que justifica plenament el fet que s'estigui investigant si
hi ha un origen concret de la lateralitat, quines són les conseqüències d'una bona o
mala lateralització i cap a on s'ha d'avançar en l'educació de la part dominant del cos.

→ Educar en la respiració
La respiració seria l’acte d’inspirar i expulsar l’aire per mantenir una funció vital de
l’organisme. Cal realitzar una educació en la respiració, el/la nen/a ha d’aprendre a
respirar correctament. Podríem parlar de que la respiració més idònia és la:
→Toracico-abdominal: inspirem augmentant el volum del tòrax i l’abdomen.←
El treball de la respiració no és fàcil i necessita de constància. Podríem començar amb
treballs d’exercicis i activitats que desenvolupin la respiració bucal com per exemple
inflar, bufar, moure, desplaçar diferents materials com: globus, boletes paper, pilotes
ping-pong, etc. Per després, continuar amb la respiració nasal.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 → Educar en la relaxació
Entendrem la relaxació com l’absència d’estrès, ansietat o preocupacions que ens
puguin alterar. Per tant, serà una sensació de descans o repòs que el nostre cos viu
quan no hi ha cap tipus de tensió.
Nosaltres ens marcarem com a objectius a treballar amb la relaxació:
• Mantenir un equilibri tònic i afectiu.
• Prendre consciència de les diferents parts del cos i els seus músculs.
• Eliminar tensions inútils.
• Reduir sincinèsies (moviments involuntaris que esgoten i prenen energia)
• Aconseguir la distensió mental i augmentar la capacitat d’atenció i concentració.
Podem distingir dos tipus de relaxació: global o total, i analítica o segmentaria:

Relaxació global: es pretén arribar a la relaxació simultània de totes les

parts del cos. Es un treball complicat i requereix d’entrenament.

Relaxació segmentària: prendre consciència de les sensacions de

tensió i distensió perfectament localitzades en una o varies parts del cos.

→ L’equilibri
Parlem de la capacitat d’adoptar i mantenir una postura corporal oposada a la força de
la gravetat i és el resultat d’un treball muscular per sostenir el cos sobre la base. Un
equilibri adequat és importantíssim per una bona coordinació dinàmica general i de
qualsevol activitat que impliqui els membres superiors.
Podem distingir entre dos equilibris:

Equilibri estàtic: mantenir l’equilibri en posició immòbil, sense

desplaçament.

Equilibri dinàmic: mantenir l’equilibri en situacions de

desplaçament. P.ex.: seguir línies rectes, corves, caminar de
puntetes, a la gatzoneta, de punta i taló, duent objectes, en
diferents altures,

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 → Coordinació dinàmica general
Seria la capacitat del cos de conjuntar diferents grups muscular per aconseguir una
determinada acció. Hi ha implicades diferents parts del cos i en la majoria dels casos hi
ha desplaçaments.
Aquesta és importantíssima per educar els automatismes, així com l’augment de la
força muscular, la velocitat, la resistència física, l’agilitat, la flexibilitat,... . El més
interessant no és ni la rapidesa ni la quantitat d’exercicis efectuats si no la qualitat del
treball: precisió, ritme i l’estètica en la seva execució.

→ Coordinació dinàmica específica: óculo-pèdica i óculo-manual

Dins de la coordinació dinàmica trobem dues d’específiques que cal anomenar, l’óculo-
pèdica i l’óculo-manual. En elles si treballa la coordinació de grups musculars més
l’afinitat amb les mans i amb els peus conjuntament amb la vista.

→ Percepció espaial i temporal

L’organització espaial i temporal està estretament vinculada a l’estructuració de
l’esquema corporal. L’estructuració espaial necessita de l’estructuració del món extern i
els objectes tant en situació de moviment com estàtics. Així doncs, prenem com a punt
de referència el propi cos.
L’espai i el temps són dimensions d’una mateixa realitat. La percepció temporal
necessita de l’espaial com a punt de partida. El temps serà captat per mitjà del
moviment i de les accions que es realitzen en un espai. Hi ha dos tipus de temps:
El subjectiu: és el creat per nosaltres mateixos i que la seva apreciació
depèn de cada subjecte, de la motivació, interès i tipus d’activitat que s’està realitzant.
El objectiu: és el científic-matemàtic, rigorós i invariable, és sempre el
mateix i igual per a tothom.
La percepció temporal és més complexa que l’espaial i s’adquireix de forma gradual,
nocions tals com. Ahir, avui, demà, matí, tarda, nit, ...., a partir de l’experiència
personal, sense tenir molt clara l’ordenació i la duració.
→ Les nocions associades a l’espai i el temps:

sentit ritme
direcció duració
orientació seqüència
simetries velocitat
dimensions del pla i volums
nocions topològiques bàsiques (dins/fora, a dalt/a baix, davant/darrere, a través de...)

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

→ El ritme
Segons Littré, el ritme és “una successió de síl·labes accentuades (sons forts) o de síl·labes no
accentuades (sons febles), amb determinats intervals”. El ritme manté una estreta relació amb
el moviment, l’espai i el temps. N’hi ha de dos tipus:

El fisiològic: entès com una activitat del propi cos: respirar, caminar, moure’s,... .
El psicològic: es troba vinculat a les relacions amb el temps.

El ritme requereix de la coordinació de diferents estímuls òptics, de l’audició i de la

capacitat de moure’s seguint un ritme donat. Al principi el ritme dels/les nens/es és
espontani però a mesura que domini els estímuls visuals i auditius podrà anar practicant
un ritme voluntari i d’acord als ritmes marcats.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 4. Bibliografia i webgrafia

Bibliografia:
- Bernaldo de Quirós Aragón, M. (2007) “Manual de Psicomotricidad”. Madrid.
Edicions Psicología Pirámide.

- Jiménez Ortega, J. González Torres, J. (1998) “Psicomotricdad y Educación Física”

Madrid. Ediciones Visor.

- Le Boulch, J. (2002) “El desarrollo psicomotor desde el nacimiento hasta los 6

anños”. BCN Ediciones Paidós.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 ANIMACIÓ

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

1.2. Les cançons com a eina educativa
Les cançons infantils es caracteritzen pels següents aspectes:
A) Els temes: tracten d’aspectes infantils i juvenils, del seu entorn més immediat.
B) La melodia: adequades a les seves capacitats per cantar-les i aprendre-les de memòria.
De ritme vital i dinàmic corresponents accions fàcils de reproduir.
C) La interpretació: no ofereixen dificultats tan sols cal respectar la velocitat, la duració,
l’entonació tot pronunciant i vocalitzant correctament. Cal respectar les pauses per una
bona respiració.

En l’esplai i/o colònies sempre és interessant crear un cançoner amb les melodies més significatives.
Caldrà tenir-les organitzades per temàtiques o moments especials:
- Salutacions (bon dia, bona nit,...)
- Comiats
- Es l’hora d’anar a menjar
- Celebracions (aniversaris, festes de nit,...)
- Focs de camp
- Vetllades
- Sortides (marxes, excursions,...)
www.coloniesjorditurull.org/cantaesplai/ (cançoner on-line)

1.3. Les formes de la dansa en l’esplai i/o les colònies

Justificar la presència de les danses en l’esplai i/o les colònies és fàcil!
Ja en tot l’expressa’t en els apartats anteriors es deixa clara la seva necessitat pel desenvolupament
global de l’infant i/o jove. Tot i així farem un recull dels “perques”:
→ El perquè pedagògic:
“...aprendre una dansa i/o realitzar un exercici rítmico-motriu obliguen
a l’individu a posar en joc diferents activitats intel—lectuals, motrius i
afectives.”
→ El perquè social:
“Amb la dansa, l’home arriba a un punt de comunicació que fa
que s’acosti més al altres, portant-lo, així, a una vida de grup,... . ...a
conèixer més sobre un territori i/o país...”
→ El perquè fisiològic:
“...ajuda a relaxar a alguns i estimular a d’altres. Ajuda a
expressar sentiments i emocions. A descarregar adrenalina, mals rotllos, etc.”
Seguint el llibre “per educar en l’esplai” tot seguit enumerarem els tipus de danses i com treballar-les:

Jocs rítmics d’introducció a la dansa: a través de senzilles estructures rítmiques

jugarem i gaudirem. Per exemple:
• El joc de les cadires
• Seguir el ritme del tambor
• El joc de Simon dice...

Danses d’animació: són per a moments molt determinats i que es solen aprendre
allí mateix de forma ràpida i senzilla, són curtes i les lletres repetitives. Moviments bàsics. Per exemple:
• Eram sam sam...
• En Joan petit quan balla
• El Bugui Bugui
Danses tradicionals d’arreu: necessiten de més preparació. Cal triar-les en funció del grau de
dificultat i del nivell i edats dels participants. Cal preparar la coreografia que l’acompanyarà. Pensades per
poder mostra-les un cop s’hagin après. Per exemple:
• La Yenka

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

• El Cercle Circassià
• El Ball Olímpic

Balls de saló o d’envelat: anirien encaminades als més grans (adolescents) ja que necessiten
d’un grau més elevat de control del propi cos i coordinació motriu. Per exemple:
• El Rock
• El Hip Hop
• Una Ranxera

1.4. La coreografia

En el moment de presentar una dansa o ball tindrem en compte de fer-ho dins d’un centre d’interès per tal
de fer-ho més motivador. Farem diferents passos abans d’iniciar l’aprenentatge del ball o dansa. En un
primer moment realitzarem l’audició de la música, després un treball sobre el seu ritme i en tercer lloc
muntarem la coreografia.
En l’audició ens fixarem en:

- Elements qualitatius: trista, alegre, ràpida,...

- Tipus d’instruments que hi intervenen: vent, corda,...
- L’estructura musical: frases, repeticions,...

Pel que fa al ritme el treballarem a través del cos: amb les mans, amb els peus,
Si coneixem la simbologia de la dansa la transmetrem per tal de que la puguem plasmar en la
coreografia. En aquest últim aspecte tindrem en compte:

- Posicions individuals, per parelles, petit o gran grup.

- Distribució de l’espai i en l’espai.
- Materials que ens acompanyaran o no en la representació.
- Moviments i gestos que realitzarem i les seves repeticions.

http://www.youtube.com/watch?v=wPSKJDrWsmE (You Tube: Mosquitos)

2. LA DANSA
2.1. L’educació pel moviment

A través d’una petita introducció basant-me en la definició extreta de la viquipèdia anirem desgranant
l’educació pel moviment.

“La dansa o un ball, és l’execució de diferents moviments que

es realitzen amb el cos, principalment amb els braços i les cames i que van
coordinats amb la música que es vulgui ballar. Cada ball té una duració específica
que va des de segons, minuts i fins i tot hores, i pot tenir un caràcter
artístic, d’entreteniment o religiós. Val a dir, que també és una forma d’expressar
els nostres sentiments i emocions a través de gestos fins, harmoniosos i coordinats”

Podríem parlar també d’una forma de comunicació ja que a través del ball i la dansa expressem utilitzant
el llenguatge no verbal.
Una classificació general i força clara sobre els tipus de dansa, és la següent, també extreta de la
viquipèdia:
• Clàssica: són les conegudes per la majoria del públic i pertanyen a la cultura popular:
◊ Balls de saló
◊ Folklòrics
◊ Danses Medievals, Barroques o Renaixentistes
◊ Patinatge artístic sobre gel

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

 ◊ Ballet
• Moderna: són més actuals i generalment coneguts per la majoria del públic:
◊ Rock and Roll
◊ Pop
◊ Rock
◊ Salsa
◊ Tango
◊ Hip Hop
◊ Breakdance
◊ Dansa Contemporània
◊ Dansa Àrab
◊ Ballet contemporani

Els elements característics de qualsevol ball o dansa són, entre d’altres:

• El ritme
• L’expressió corporal
• El moviment
• L’espai
Tots ells entrellaçats amb aspectes no dansats com poden ser:
• La mímica
• El gest simbòlic
• El cant
• La paraula

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil

El treball d’iniciació a l’educació rítmico-corporal consistirà en afavorir el desenvolupament i augmentar les
habilitats motrius i els moviments coordinats de forma estructurada i estètica, a partir d’una educació
auditiva i de les relacions espaials i temporals.
Utilitzarem per tot això, activitats centrades en el coneixement i l’ús adequat d’elements:

Espaials: i Temporals:
direccions so
trajectòries silenci
distàncies accentuació
quantitats velocitat
dimensions duració

Començarem per un treball del ritme a través de:

Cançons

Jocs

Exercicis d’expressió corporal

L’objectiu final serà el desenvolupament global del/la nen/a, augmentant les seves aptituds i actituds,
estimulant el coneixement del seu cos i les seves possibilitats de moviment, que interioritzi el temps i
l’espai, l’estructuri i l’apliqui en la seva vida diària.

Curs de Monitors/es d’activitats de temps de lleure infantil i juvenil