Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Solucions exercicis d’ortografia (III)

1. Omple els buits amb la grafia o les grafies que corresponguin.

Per descomptat, no portàvem banyador, però sí calçotets blancs o braslips de color.

L’aigua no era freda i podíem suportar sense esforç la frescor del mar. Sentia de quina
manera se m’accelerava la sang, com em corria vertiginosament pel cos i em causava
un estrany plaer, no exempt d’una certa inquietud. Potser era aquesta inquietud la que
ens feia fer salts a l’aigua, esquitxar-nos o tirar-nos grapats de sorra mullada que ens
omplien el cos de granets que es dissolien.

Antoni Marí. El vas de plata, 1991

2. Omple els buits amb la grafia o les grafies que corresponguin.

No cregueu tot el que us contin que l’òliba porta mala sort i que quan hi ha una
desgràcia de família s’ha sentit el xiulet de l’òliba dalt de les teulades. I, com l’òliba, els
mussols han d’ésser estimats; sobretot aquell anomenat xot banyut, que és més petit
que una perdiu i té aquelles plometes que li fan de banyes. Quan vegeu una òliba que
vola pel vostre camp, no la maleïu, ni us esvereu, ni li tingueu cap mala voluntat. Les
òlibes són el millor guardià de nits i el millor vigilant que podem tenir vora els nostres
fruits quan encara viuen de la terra i quan encara estan exposats a les envestides de
totes les bèsties que els volen mal.

Josep Maria de Sagarra. Els ocells amics, 1922

3. Omple els buits amb les preposicions o els articles que hi falten. Si no cal,
indica-ho amb el signe Ø.

Per Tots Sants va poder tenir la cuina de gas que desitjava. Com que gairebé ja havia
renunciat a poder-ne disposar, es complaïa a mantenir-la sempre brillant i s’entossudia
Ø que ningú més la fes servir, tot i que s’havia de conformar a permetre que el seu fill
hi perfeccionés les seves paelles. En veure’l entrar a la cuina ja tremolava, i l’angoixa
no l’abandonava fins que en sortia.

4. Omple els buits amb les preposicions, conjuncions o els articles que hi falten.
Si no cal, indica-ho amb el signe Ø.

A l’endemà va pensar en la seva cosina: en aixecar la vista d’un llibre que estava
llegint es va adonar Ø que era davant seu. I més lluny va veure també Ø la seva mare,
que s’acostava corrents per fer-los saber que a la nit haurien de menjar sopes i
escurar l’olla.