Proves d’Accés a la Universitat.

Curs 2010-2011
Història de la filosofia

Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’ensenya
prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em
transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyi que
d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a les coses
que hi ha fora de nosaltres Idea principal sense que la ment les hagi examinat
curosament i amb molta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost
de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses. Idea principal.
La veritat és innata a la ment i no es troba a l’experiència sensible..
Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que el foc d’una
petita espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que m’indueixi a creure que no és
més gran que aquest foc, Els sentits o l’experiència sensible no són un criteri de veritat
sinó que simplement ho he jutjat així des de petit sense cap fonament racional només per
costum. I si bé quan m’acosto al foc sento calor, i si m’hi acosto una mica més també sento
dolor, no hi ha cap raó que em pugui convèncer que en el foc hi hagi cap cosa semblant a
aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor. L’experiència no ens dóna la veritat. La
intuïció sensible és inferior a la intuïció intel·lectual.

DESCARTES. Meditacions metafísiques, VI

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]

Idea principal: és només a la ment que pertany el coneixement de les coses sensibles.

Idees subordinades:
- les sensacions de dolor i plaer no estan en les coses sinó que són apreciacions
subjectives de la ment. És a dir, els sentits no ens donen la veritat, perquè la veritat no
està en les coses.

- les qualitats secundàries no estan en les coses. Hem après de petits a atribuir a les coses
qualitats objectives que realment no ho són. Només les qualitats primàries són realment
objectives.

Sentit del text: Descartes ens vol donar a entendre que és la ment qui amb la intuïció
intel·lectual pot captar la naturalesa simple, qualitat primària, que és l’essència de la
realitat, .l’extensió.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text els mots següents: [1 punt]

a) «ment»: és la res cogitans que representa en el text la seu de les veritats innates que
ens han de permetre jutjar sobre la realitat sensible.
b) «cos»: substància material que, segons el text, experimenta les idees adventícies,
qualitats secundàries de les coses, i que no és font de coneixement veritable, ja que
aquest resideix només en la ment.

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Ja que és només a la ment […] i no al
compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses». (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Ment = res cogitans  pot conèixer la realitat sensible amb ajuda de la intuïció, trobant
les naturaleses simples a través de l’anàlisi. En aquest procés, l’evidència (la claredat i
distinció) serà el criteri de veritat.

Per això, Descartes en la frase nega al cos la possibilitat de conèixer la veritat. L’origen del
coneixement no estarà en els sentits (contra l’empirisme) sinó únicament en la ment (en
les idees innates o naturaleses simples).

Quan la frase diu que el coneixement de la veritat pertany a la ment i no al compost ment i
cos, fa referència a què el cos produeix interferències en la ment a causa dels sentits que
ens enganyen constantment i ens condueixen a l’error. De manera que si volem jutjar amb
certesa, hem de renunciar al coneixement sensible i conèixer les coses per la raó, és a dir,
a través de les idees innates.

Per reforçar la frase, el text fa servir exemples que il·lustren els errors i manca d’objectivitat
del coneixement sensible quan atribuïm realitat a determinades qualitats de les coses.

Descartes distingeix entre qualitats primàries i secundàries, una distinció que no es

nova i que ja l’atomisme va puntualitzar. Però Descartes, vol demostrar que només les
qualitats primàries són les realment objectives i la seva veritat resideix en la ment, és a dir,
en les idees innates.

La frase està inserida en un text de la sisena meditació, a la qual Descartes arriba després
d’un procés de dubte (dubte metòdic) que l’ha permès trobar les naturaleses simples o
idees innates essencials per entendre la realitat: el cogito (ment) i Déu (substància divina).
L’obra “Les Meditacions Metafísiques” (1641) és el projecte cartesià orientat a trobar les
primeres veritats que permetin fonamentar la ciència. En aquesta sisena meditació
necessita demostrar l’existència del món i això només el pot fer a partir de la ment i no del
cos, com diu el text. Observant les coses materials, prescindirà de les qualitats
secundàries, que són subjectives i pròpies del cos, i es centrarà en allò que és la qualitat
primària que defineix l’essència de les coses materials, l’extensió, una naturalesa simple
captada per intuïció en el procés de l’anàlisi amb claredat i distinció (evidència). Amb el
descobriment de la tercera substància (la res extensa), Descartes completa l’ordo
cognoscendi o anàlisi en aquesta obra i emprendrà el procediment de la síntesi o ordo
essendi en la seva obra “Principis de Filosofia” (1644) on a través de la deducció,
operació mental pròpia de la síntesi, desplegarà totes les veritats trobades a partir de la
primera veritat en l’ordre de l’essència que és Déu.
4. Compareu la concepció de Descartes del paper de la raó i dels sentits en el
coneixement amb una altra concepció del paper de la raó i dels sentits en el coneixement
que es pugui trobar en la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Paper de la raó i dels sentits en:

(Elements comparatius)

 Descartes – Hume: negació idees innates, origen del coneixement en

l’experiència, impossibilitat d’una mathesis unniversalis, dubta del paper de la raó
en el coneixement, crítica a la inducció, demarcació del coneixement (empirisme
pasicològic i epistemològic / realció d’idees i qüestions de fet), etc.

 Descartes - Spinoza: la raó està en Déu, no hi ha tres substàncies sinó només

una única substància, Substància-atributs-modes, el coneixement és un
paral·lelisme psicofísic, la veritat és una demostració o deducció a partir de la
substància, etc.

 Descartes – Locke: concepció semblant de la raó i dels sentits, Locke té una

postura menys radical que la de Hume, les idees de sensació són la font del
coneixement de la realitat (intuïció sensible) mitjançant les quals captem la
substància material, per intuïció interna captem la substància pensant i per
demostració l’existència de Déu. Escepticisme de Hume davant de la postura de
Locke, etc.

 Descartes – Nietzsche: menyspreu del valor de la raó, la raó no pot abastar la

vida, no hi ha una veritat, negació de l’innatisme de les idees, negació de la veritat
tradicional, perspectivisme, només hi ha un valor no racional  el valor de la vida o
únic referent per fonamentar la resta de valors (voluntat de poder).

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Hi ha coses que sé,
que no les puc haver après a partir de l’experiència» Fa referència a la idea principal.
Argumenteu la resposta. [2 punts]

D’acord 

 ciència actual: aspectes racionals (que ja Kant va enunciar), categories de la ment

que fan possible pensar les coses (un cert grau d’innatisme), i aspectes empírics,
experimentació i contrastació d’hipòtesis.
 Crítica a la inducció  no es pot confiar en la lògica inductiva en l’anàlisi de
l’experiència sensible, però no seria possible el mètode científic sense tenir-la en
compte.
 Formulació d’hipòtesis  no es basen en la inducció  el mètode és
hipotèticodeductiu.
 Demarcació científica  criteri de falsabilitat (Déu, ànima...).
 Tots aquests procediments lògics i metodològics de la ciència demostres que hi ha
continguts a priori que estan en la ment i que no provenen de l’experiència sensible
només. És a dir, la universalitat i necessitat de les lleis sobre la naturalesa demostra
que, com va dir Kant, hi ha un conjunt de categories i principis a priori en la ment
humana que fan possible els nostres judicis científics sobre l’experiència.