Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites
PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 1. Comprensió, expressió i interacció escrites
1 Llig aquest article de Joan Borja. S’hi han eliminat cinc fragments. Tria dels fragments A-G el que millor s’adequa
a cada buit (1-5). Has de tindre en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.
CAFÉ DEL TEMPS / OPINIÓ JOAN BORJA 28/1/2017
La Mare dels Peixos
La Mare dels Peixos s’estila. I això és notícia. No tots els
dies passa que un ésser llegendari adquireix protagonis-
me en els mercats quotidians de la cultura. (1) Tanmateix,
ha sigut el cas de la Mare del Peixos: ara és moda. Per una
sèrie d’atzars i coincidències –o no– sembla haver eixit
de les profunditats amnèsiques del mar de la desmemò-
ria i ha irromput amb força a la superfície pública de les
pàgines dels periòdics, les programacions culturals, els
escenaris, els auditoris, les sales d’exposicions, els parcs,
els carrers i les places.
«La Mare dels Peixos», ja se sap, és una de les tren-
ta-sis Rondalles valencianes d’Enric Valor. Fet i fet, és
segurament una de les més conegudes –i celebrades–
narracions populars del gran escriptor de Castalla. (2).
La Mare dels Peixos conserva i serva el secret de la fer-
tilitat. En la rondalla valoriana una parella de Dénia
aconsegueix concebre dos fills bessons gràcies a la Mare
dels Peixos, després que l’home, pescador, captura aquell
«animal molt rar […] llarg, acolorit i lluent»– a la cala de
la Granadella: «un recés profund i bellíssim, silenciós i
2
solitari, endinsat entre dues altes i escarpades moles on
xisclen els esparvers i les gavines», segons les acurades
paraules del senyor Enric Valor.
Es tracta d’una història que, viva en la imaginació
compartida del poble valencià –sembla cosa de no creu-
re!–, remet evidentment al mite grec de Perseu, Andrò-
meda i Medusa. I esborrona constatar que els mateixos
elements de la cultura clàssica que els grecs van saber
fantasiejar (3), perviuen immutables en la literatura oral
que els valencians hem conservat tradicionalment, en
vernacle, de viva veu, en aquest filó popular de la ronda-
llística que tan encertadament el senyor Enric Valor va
saber explorar i explotar.
Ben mirat, aquest relat de «La Mare dels Peixos»
– això ho saben perfectament els especialistes en et-
nopoètica– no és sinó la versió valenciana d’una tradició
narrativa universalment coneguda com The Twins or Blo-
od-Brothers, la qual, segons el conegut catàleg The Types
of International Folktales (revisat, actualitzat i publicat a
Hèlsinki pel senyor Hans-Jörg Uther l’any 2004), recrea
exactament aquest argument de la dona que infanta bes-
sons després d’haver menjat un peix màgic: «After having
eaten a magic fish, a woman gives birth to twins», en diu
literalment el manual. La Mare dels Peixos és, en l’àmbit
cultural valencià, aquest «peix màgic» del conte merave-
llós universal. Enric Valor el descriu com un «singular
ser, semblant a una serp de mar […], bastant més llarg
que un home i de colors cridaners, a llistes, sobre un fons
argentat delicadíssim; en lloc de cap, en tenia tres, units
en un sol entronc amb el cos, i eren aplatats, camusos, ca-
dascun amb dos ulls grossos i expressius, com de perso-
na. Tenia dues cues, que es movien talment dos ventalls».
Al capdavall, la figura de la Mare dels Peixos –genero-
sa, sacrificada i fecunda– no deixa de simbolitzar el pro-
digi de la maternitat i la fertilitat (4). Segons com es mire,
per tant, la de la Mare dels Peixos potser constitueix una
bellíssima al·legoria de la concepció, l’engendrament, el
prenyat, la parturició, el deslliurament i la nova vitalitat
que una societat com la nostra a crits reclama. No ho sé…
Sé només –això, sí– que em fa bé saber-la literàriament
viva a l’interior de la mar blava de la badia de Xàbia.
Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites PROVA 12

PROVA MODEL C1 / C2
(   ) A. Ni tampoc no és massa freqüent que una criatura tan genuïnament
icònica de la mitologia valenciana reviscole amb força en l’imaginari
col·lectiu contemporani
(   )  B. I sobre aquesta rondalla podríem parlar anys i panys, però només en
farem cinc cèntims d’urgència.
(   )  C. I pren nom d’un ésser fantàstic i intrigant que, segons Valor, viu a la
badia de Xàbia: un animal amb tres caps i dues cues, amb capacitat
per a parlar per cadascuna de les seues tres boques.
(   )  D. (i que ara donen nom a les constel·lacions del nostre cel)
(   )  E. Noms perdurables en éssers orgànics que han donat nom a espècies
botàniques i faunístiques. La mitologia és per tot arreu, com bé sa-
ben.
(   )  F. el fenomen del cos orgànicament ofert, ultratjat, mutilat, malferit i
desmembrat, que dolorosament (i voluntàriament, i amorosament)
ofrena la pròpia carn per crear vida nova; el portent de la persona
que sofreix, pareix, es refà i renaix amb plenitud matriarcal: sàvia,
civilitzada, serena i nodridora.
(   )  G. I que em fa raonablement feliç veure-la eixir tan sovint, últimament,
a la superfície de la imaginació, l’expressivitat i la creativitat contem-
porànies.

2 Tria una de les dues opcions i redacta un text amb una extensió entre 200 i 220 paraules. Nota: l’excés o el defecte
en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A
Els llenguatges d’especialitat constitueixen argots que
són difícils de copsar pels qui no formen part de la dis-
ciplina. Sovint es diu que els advocats han d’explicar la
sentència als clients, que cal ser economista per entendre
el rebut de la llum i que una vegada desxifrada la lletra de
la metgessa, tampoc no s’entén res del que diu el nostre
informe.
Redacta un text d’opinió personal en el qual exposes ar-
guments i destaques els aspectes següents:
• Els llenguatges d’especialitat són necessaris, però so-
vint són altament codificats, excessivament per als
llecs.
• En ocasions és prioritari entendre el que ens expliquen
que compartir un lèxic circumscrit a l’especialitat.
• Una manera de diferenciar-nos socialment és fer ús
de l’argot professional.
• La major competència en una llengua també ens fa
parlar de manera diferent de com parla la majoria.
Opció B
Les confraries de Setmana Santa de Castella i Lleó han
rebut una circular de l’arquebisbat castellà en què se’ls
recomana no emprar expressions, modismes i lèxic propi
de les confraries andaluses. El debat sobre la influència
de l’andalús ha esdevingut polèmica.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes
de faena sobre el tema on deixes clara la teua opinió. Has
d’incloure-hi els aspectes següents:
• Totes les llengües tenen dialectes considerats més
elegants i d’altres considerats més vulgars.
• L’ús de dialectes únicament per fer broma i no per
ocupar àmbits d’ús prestigiosos és un mode de des-
prestigi.
• Hi ha estereotips que són rendibles comercialment en
pel·lícules i sèries i sobre els quals després es vol abju-
rar quan es creu que hi ha menyspreu.
• Vetar dialectes, modismes o mots és una manera de
reconéixer-ne la puixança.

3
Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites
PROVA MODEL C1 / C2
3 Redacta un resum breu, amb una extensió entre 170 i 190 paraules, en el
qual destaques les idees principals de l’article següent, ja que la pàgina
web on l’has de publicar t’ha limitat l’espai. Nota: l’excés o el defecte en
el nombre de paraules pot penalitzar.

L’últim parlant
JOAN F. MIRA | EL PAÍS - QUADERN [CV] | 11/2/2010
S’ha mort, fa poques setmanes, una senyora molt velleta que era l’última per-
sona que parlava una llengua de les illes Andaman, un paradís perdut enmig
de l’oceà Índic. La senyora es deia Boa Sr, i era l’única que parlava la llengua
bo des de la mort dels seus pares. Deia que es trobava molt sola. Puc imaginar
la senyora, la més vella de la tribu, pensant solitària en la llengua extingida,
somiant en bo, parlant-se sola, intentant recordar com es deia aquella flor o
aquell arbre, plorant llàgrimes suaus de tristesa.
Les illes Andaman van ser l’escenari d’un dels millors i més impressio-
nants estudis d’antropologia social a primers del segle xx, el resultat del qual,
The Andaman Islanders, obra d’A. R. Radcliffe-Brown, continua sent un clàssic
singular. Probablement la llengua bo, extingida amb la senyora difunta, està
relacionada amb llenguatges parlats en temps del neolític, i era per tant una
de les més velles del món. Assegura la professora Anvita Abbi, gran lingüista,
que la senyora Boa Sr, a pesar de tot, tenia un gran sentit de l’humor i que el
seu somriure i la seua rialla eren contagiosos. Els andamanesos se suposa que
arribaren d’Àfrica fa uns 70.000 anys, i s’havien mantingut fins fa poc temps
aïllats de la resta del món: un somni per als antropòlegs, però una condemna
segura. Eren antics, «primitius», i ara que ja deuen ser més moderns i fins i
tot «civilitzats», la cultura i les llengües s’esvaeixen, es moren, pareix que no
hi ha res a fer.
Llegint notícies com aquesta, que no és la primera sobre la mort de l’úl-
tim parlant d’una llengua, jo em trobe incapaç del somriure de la senyora
Boa Sr. Pense en algunes ciutats del meu país on la meua llengua ja gairebé
no s’escolta al carrer, on parlar-la en un comerç o en una oficina pública pot
ser una aventura, on els polítics l’arraconen i l’obliden, on la vida de l’idioma
propi és lànguida i precària i el seu futur incert. Qui sap si, passat un segle,
l’últim parlant d’aquesta tribu secular dels valencians no plorarà de solitud i
de pena i maleirà els seus avantpassats, nosaltres, que no vam ser capaços de
preveure i evitar aquest final tristíssim.
















4
Àrea 2 Estructures lingüístiques PROVA 12

PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 2. Estructures lingüístiques
4 Llig el text i ompli els espais buits amb una o dues paraules perquè el text
siga correcte i adequat. Hi ha buits que s’han d’omplir amb la informació
que hi ha entre parèntesis. Fixa’t en l’exemple (0).

Dins del cançoner musical popular, els cants de treball constitueixen un gène-
re molt característic. Les faenes agrícoles tradicionals –fetes amb tècniques
primitives, abans de la mecanització– (0) com ara llaurar, segar, sembrar o
batre han anat sempre acompanyades d’unes cançons molt específiques que a
hores d’ara només coneixen alguns bolullers de la primera generació. Podem
dir, (1) , que són els darrers depositaris d’unes tonades ances-
trals (2) han anat arraconant-se paral·lelament als canvis tan
accelerats que han afectat la nostra societat en les últimes dècades.
(3) l’estructura d’aquestes cançons, cal destacar que
no existeix una línia melòdica exactament fixada; existeixen uns estils
que els cantadors assimilen familiaritzant (4) des de la in-
fantesa i, en certa manera, improvisen els cants cada volta que els ento-
nen. (5) , no hi ha dues melodies iguals, (6) totes
ofereixen una unitat perfecta de caràcter. Els versos –una quarteta– solen
executar-se en tessitura molt aguda (7) d’estimular el trot de
les bèsties, (8) , segons (9) (convindre), el con-
ductor pot abaixar el to i frenar el ritme quan la necessitat del moment exi-
geix un pas més lent. En general, (10) , els cants de batre són
assossegats, lents, calmosos i, (11) , una mica monòtons. Des
del punt de vista musical, cal destacar l’abundància de melismes –quan a una
única síl·laba corresponen moltes notes– i el fet que cada vers acabe en una
nota llarga, que (12)  (en general) és un mi.
(13) (és possible que) l’aspecte més destacable
és l’ornamentació abundant que els cantadors introdueixen lliure-
ment,    (14)    el gust personal, amb la intenció d’embellir més o
menys la tonada.    (15)     (en efecte), sovint s’inicien amb una vo-
calització exclamativa del tipus i, a, ai, o bé articulant capritxosament vocals
com ara e, ie, iei, etc.

Text adaptat de Maribel Guardiola i Vicent Beltran (2005)

Bolulla la caramulla: cultura popular i llengua d’un poble de la Marina

5 Ompli els espais buits amb la paraula o paraules adequades, segons la definició que es dóna per a cada cas. Fixa’t
en l’exemple que hi ha al començament (0).

Als meus amics runners

Als huitanta en deien footing. Als noranta era jogging. I
ara, els ha pegat per dir-ne runner.
A (0) vore si vos n’assabenteu… que aneu a córrer.
Em sentiu? A córrer! Resulta igual d’antic i vell encara que
canvieu el nom trenta voltes i les    (1)     si-
guen blanques, negres o verd cuquet! Aneu a córrer!
(2) penseu que en dir «sóc runner» feu
una cosa moderna? Quan el primer homínid va baixar
d’un arbre i es va posar a caminar el primer que va fer
fou arrancar a córrer perquè no se l’   (3)    un
depredador! Des d’aleshores, la humanitat ha passat tota
la vida corrent. I d’això ja fa cent milions d’anys.

5
Àrea 2 Estructures lingüístiques
PROVA MODEL C1 / C2
La història de la humanitat s’ha construït so-
bre    (4)    cosa que creieu tan «moderna» com
és anar a córrer. Els cristians corrien per a fugir dels ro-
mans i els jueus dels alemanys. Els cristians, què eren?
runners?
–Ai, mira, a vore si em menja el lleó en 3 minuts 30 i
millore la marca personal…
Deixeu ja la    (5)    eixa de «sóc mo-
dern, perquè dic runner». Modern? Fins i tot ma iaia
va ser més innovadora en el món de l’esport, que per
una promesa a la Mare de Déu va pujar al castell de
Cullera    (6)   ! Supereu-ho! Això sí que és
innovar i no eixir a córrer amb una camiseta taron-
ja    (7)    que pareix de paper (i transpirable,
diuen, ha, ha) i que té unes lletres descolorides de la Vol-
ta a Peu a Meliana de l’any 93! Ah, i amb unes ulleres
aerodinàmiques. Aerodinàmiques! Què passa? Que pen-
seu agafar tanta velocitat que vos fa por que vos entren
randelles dins l’ull o què?
I, per favor, amics, deixeu d’una vegada de dir-me
els quilòmetres que heu corregut o si heu millorat la
vostra marca personal. Sincerament, no m’importa ni
una    (8)   .
Mireu, jo vos vull molt, però si vos heu de posar tan
pesats, vos preferisc    (9)    i cervesers. I si
hem de córrer, que siga junts i per alguna bona causa.
No, que no sou runners. Que aneu a córrer i au. I, això,
no té gens de    (10)   , però vos vull igual.

Eugeni Alemany, Ultramarinos Alemany

https://ultramarinosalemany.wordpress.com/2015/05/04/als-meus-amics-runners/

(0) Veure (6) Amb els genolls doblegats sobre una superfície i
(1) Calcer de sola de cànem trenat o d’espart. suportant el pes del cos.
Col·loquialment, calcer esportiu. (7) Cursi, ridícula.
(2) Us. (8) Poc, petita porció d’una cosa.
(3) Tragar. (9) De panxa grossa.
(4) Aqueixa. (10) Atractiu d’una persona o cosa que provoca admi-
(5) Ximpleria, acció o dita pròpia d’un fava. ració general.

6 A continuació hi ha cinc parelles d’oracions. Parteix de la primera per

a completar la segona, de manera que l’una i l’altra tinguen el mateix
significat.
El que escrigues en l’espai buit de la segona oració no pot ser exactament
igual al que hi ha en la primera. Si no cal posar-hi res, indica-ho amb el
signe Ø. Fixa’t en l’exemple (0).

0. Així com passen els anys, note que canvien els meus gustos gastronò-
mics.
A mesura que passen els anys, note que canvien els meus gustos gastro-
nòmics.

1. Paga al mecànic quan haja fet la faena, no abans.

Paga al mecànic      que faça la faena, no abans.

2. Ja que has arribat tard, no pots participar en la reunió.

    has arribat tard, no pots participar en la reunió.

3. Fet i fet, caldrà reunir diners per a l’organització de la festa.

   , caldrà reunir diners per a l’organització de la festa.

4. Els països subdesenvolupats podran millorar les condicions d’extracció

de l’aigua a causa del desenvolupament d’aquesta tecnologia.
Els països subdesenvolupats podran millorar les condicions d’extracció de
l’aigua     al desenvolupament d’aquesta tecnologia.

5. Vosaltres estàveu perdent el temps, però ells ja havien acabat la carrera.

   vosaltres estàveu perdent el temps, ells havien acabat la carrera.

6
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals PROVA 12

PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 3. Comprensió, expressió i interacció orals

Escoltaràs un text dues vegades. Tindràs temps entre la primera i la segona vegada per a respondre a les preguntes.

7  (Àudio 31) A continuació escoltaràs un reportatge radiofònic. Tria per a cada afirmació l’opció (a, b o c) que
més s’adiga amb el contingut de l’enregistrament.

1 L’epidèmia de pesta, a Morella… 6 El Carro Triomfant…

a) va acabar en el segle xvii.
b) va ocórrer en el segle xvi.
c) va acabar en el segle xv.
2 El compromís de fer una celebració en honor de la
Mare de Déu…
a) implica fer unes festes solemnes cada nou anys.
b) s’ha complit ininterrompudament des d’aquell mo-
ment.
c) té lloc cada sis anys en la primera meitat d’agost.
3 Els ornaments de carrer que acompanyen les proces-
sons…
a) es preparen durant l’any anterior a la festa.
b) s’exhibeixen en un museu.
c) es confeccionen amb un finíssim paper arrugat.
4 En el primer acte del Novenari…
a) centenars de pelegrins acompanyen la patrona fins a
l’ermitori de Morella.
b) s’acompanya la imatge de la patrona de Morella fins
a Vallivana.
c) els pelegrins parteixen de Vallivana i acompanyen la
Mare de Déu amb torxes.
a) conserva el quadre de les Heroïnes Bíbliques.
b) destaca pels vestits del grup, amb brodats de pe-
dreria.
c) conté llenços huitcentistes.
7 Els Torneros…
a) integren joves amb bells vestits i balls complicats.
b) executen un ball original i complex, molt recent a la
Comunitat Valenciana.
c) és un ball en què participen xiquets i joves i es carac-
teritza per la bella indumentària.
8 Hi ha, també, altres danses…
a) entre les quals les d’Arts i Oficis, Filadors o Llauradors
i Llauradores.
b) i cada gremi va acompanyat de música de dolçaina i
tabalet.
c) en què destaca la indumentària colorista i el paper
arrissat.

5 Els gremis que organitzen el Novenari…

a) s’han mantingut fidels a la tradició secular.
b) s’han adaptat a les noves tecnologies de la informa-
ció i la comunicació.
c) representen realitats actuals de la societat morellana.

7
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals
PROVA MODEL C1 / C2
8 Has de fer un monòleg sobre el tema que proposem. Llig la introducció del tema, tria les idees que consideres,
i, si vols, afig-ne de pròpies.

Tradicions valencianes
Tema
Halloween, el Pare Noel, Sant Valentí, els elfs… són per-
sonatges i tradicions estrangeres que, per la difusió cul-
tural que emana dels mitjans de comunicació de masses,
les cultures com la nostra tendeixen a apropiar-se, obli-
dant que en tenim d’equivalents i genuïnes, com ara Tots
Sants, els Reis Mags, la mocadorada de Sant Dionís o els
donyets, respectivament. En quina mesura la globalització
afecta les nostres tradicions? Què s’hi pot fer perquè no
desapareguen?

Idees
– Exemples de festes, tradicions i personatges que es
perden o se substitueixen
– Defensa de la identitat cultural dels pobles.
– Promoció des de l’escola i les institucions.
– Difusió cultural en mitjans de comunicació, llibres, teatre,
música…
– Valor i sentit d’aquestes tradicions.

9 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que es proposa. Al final podeu
arribar a un acord.
– Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que us atorga la proposta.
– Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa curtes i mostreu-vos participatius com ho
faríeu en una conversa habitual.
– Si ho creieu convenient, podeu acabar amb un acostament d’opinions justificat.

Situació comunicativa
PERSONA A
Participes en una tertúlia radiofònica en què et mostres
completament a favor dels espectacles amb animals: no
sols els circs, també –o sobretot– les desfilades festives
dels pobles (amb bestiar que estira de carros i carrosses,
per exemple). Tanmateix, un contertulià s’hi oposa per-
què creu que no s’hi tracten dignament els animals.
Idees
– En la majoria d’aquests espectacles no hi ha maltracta-
ment animal: és més, els animals sovint reben un trac-
tament especial (higiene, alimentació, etc.).
– Els animals han estat domesticats per la humanitat i
s’han utilitzat per a tota mena de tasques.
– Convivència secular estreta entre persones i animals.
– Aquests espectacles formen part de la nostra cultura i
tradició.
PERSONA B
Participes en una tertúlia radiofònica en què et mostres
completament en contra dels espectacles amb animals,
perquè consideres que reben un tractament indigne i es-
tan fora del seu estat natural. Tanmateix, un contertulià
s’hi manifesta a favor perquè creu que és una tradició
que fomenta la convivència de persones i animals.
Idees
– Tractament indigne i, a vegades, maltractament.
– Subjugació dels animals a la voluntat humana.
– Animals fora del seu hàbitat natural.
– Espectacles mancats de sensibilització i d’empatia.

8
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals
PROVA MODEL C1 / C2
TRANSCRIPCIÓ DELS TEXTOS DE COMPRENSIÓ ORAL
Exercici 7
El Sexenni de Morella
Era el 14 de febrer de 1673 quan les autoritats civils de
la vila de Morella van jurar un vot a la Mare de Déu de
Vallivana en senyal d’agraïment després de lliurar-se
d’una terrible plaga de pesta en 1672. El vot consistia en
el compromís de celebrar un solemne Novenari de sis en
sis anys en honor de la Mare de Déu. Des de llavors el
jurament s’ha complit, interromput solament en temps
de guerres, i se seguirà complint els anys 2018, 2024,
2030…
La festa se celebra durant la segona quinzena d’agost,
precedit d’un any de preparatius per a elaborar els adorns
dels carrers de Morella. Aquest treball d’artesania popu-
lar consisteix a confeccionar grans dissenys ornamentals
que presideixen el recorregut de les processons sexen-
nals. Durant un any, els veïns i veïnes morellans fan els
PROVA 12
tapissos amb un finíssim paper arrissat. Una vegada ins-
tal·lats, Morella es converteix en un museu per la bellesa
i delicadesa dels adorns.
La festa arranca amb la Rogativa, que parteix de Mo-
rella fins a l’ermitori de Vallivana per a traslladar la Mare
de Déu. El retorn és solemne, molt emotiu, com ho és
l’entrada a Morella de centenars de pelegrins portant
torxes i acompanyant la petita imatge de la patrona de
Morella. És l’eix de les festes del Sexenni, l’arribada de
la Mare de Déu de Vallivana. A partir d’aquest moment
transcorre el Novenari, nou dies que organitzen i patro-
cinen els gremis dels sectors socials i econòmics, aspecte
que ha anat evolucionant i adaptant-se a les noves rea-
litats. Els gremis actuals són ara l’Ajuntament i l’Esglé-
sia, la Gent Major, els Masovers, Professions, Indústria
i Transports, el Comerç, les Arts i Oficis, la Joventut i
les colònies Morellanocatalana i la de Morellans Absents.
Cada dia desfila un retaule, una processó on concorren
diverses tradicions culturals. Cada gremi aporta la seua
dansa, música i altres elements com l’impressionant Car-
ro Triomfant, del gremi de Professions, Indústria i Trans-
port. El carro, de gran bellesa, està adornat amb llenços
del pintor Cruella del segle xix i porta xiquets i xiquetes
vestits d’àngels que representen, entre altres símbols, les
virtuts teologals, els atributs reials de Morella: fidel, gort i
prudent. Per la seua banda, el gremi del Comerç conserva
el quadre de les heroïnes bíbliques, presidit per la reina
Esther. El grup destaca per l’espectacularitat dels vestits,
que representen amb brodats de pedreria.
Les danses del Sexenni són úniques, d’origen molt
antic, i són un altre dels atractius del Sexenni, que té; a
més, desfilen durant tots els dies del Novenari. Els Tor-
neros, la dansa de la ciutat, està integrada per joves abi-
llats amb una bella indumentària i ballen una sèrie de
passos difícils de fer i ben originals. És una de les danses
valencianes més antigues. Després, estan les danses de
Teixidors, Arts i Oficis, Llauradors i Llauradores, les Gi-
tanetes. En tots els casos són destacables les indumen-
tàries, molt coloristes, a més de la música de dolçaina i
tabalet que acompanya a cada gremi. El Sexenni compta
també amb la instal·lació de dos convents, fets amb pa-
per arrissat, en els quals xiquets vestits de capellans, i
xiquetes de monges, respectivament, canten cançons al
pas de les processons.
Adaptat del web de Morella turística
(www.morellaturistica.com)