28
Gestió dels sediments del riu Ebre: optimis
Arasa-Tuliesa, A.
Grup EbreRecerca.
arasa44@gmail.com
Guillén, J.
Institut de Ciències del
Mar-CSIC. jorge@icm.csic.es
ESUM. La pervivència
R del delta de l’Ebre a mig-
llarg termini està serio-
sament compromesa
per la regressió de la lí-
nia de costa causada fonamental-
ment per la disminució de les
aportacions sedimentàries, els fe-
nòmens de subsidència i la pujada
del nivell del mar. S’aporta una va-
loració sobre en quina mesura la
subsidència de la plana deltaica
podria ser contrarestada a partir de
la gestió del sediment de la conca
hidrogràfica i la utilització dels ca-
nals de reg com conductes per
aportar sediment. Per a això, s’esti-
men les aportacions de sòlids en
suspensió en el curs baix del riu
Ebre durant els anys hidrològics
2010-2011 al 2017-2018 i les poten-
cials reserves de sediment acumu-
lat en les preses. Els resultats ob-
tinguts suggereixen que només
una utilització integral i decidida de
tots els recursos sedimentaris de
la conca hidrogràfica podria con-
trarestar de forma significativa i a
mig termini els efectes de la subsi-
dència a la plana deltaica.
PARAULES CLAU: delta de
l’Ebre, subsidència, sediments,
embassaments
INTRODUCCIÓ
El delta de l’Ebre s’ha anat formant
al llarg dels últims 8.500 anys BP
(Arasa-Tuliesa, 1994; Somoza et al.,
1998) amb els sediments aportats
pel riu. En l’actualitat, el riu Ebre té
una conca hidrogràfica de 85.835
km2 i una longitud de 928 km i està
caracteritzat per un règim de plu-
ges torrencials propi del clima me-
diterrani (Arnau et al., 2004). Les
aportacions sedimentàries que
arriben al medi marí han disminuït
significativament durant els da-
rrers 70 anys degut a la retenció de
sòlids i la regulació del cabal pel
conjunt d’embassaments de la
conca, especialment els de Mequi-
nensa i Riba-roja construïts al tram
baix del riu durant la dècada de
1960. L’embassament de Flix, no
regula grans avingudes però tam-
bé pot retenir sediments (Varela et
al., 1986; Ibáñez et al., 1996a,b; Ba-
talla i Vericat, 2010). En l’actualitat,
les aportacions de sediment al me-
di marí són aproximadament un
ordre de magnitud inferior a les
aportacions estimades abans de la
construcció de les preses (Guillén i
Palanques, 1992; Guillén et al.,
1992) i aquest és un dels motius fo-
namentals que el delta de l’Ebre, a
l’igual que molts deltes del món,
present regressió del front deltaic
(Sánchez-Arcilla et al., 1997) i aug-
menti el risc d’inundació per subsi-
dència (Somoza et al., 1998) i la pu-
jada del nivell del mar (IPCC, 2007,
2014; Garriga et al., 2010).
Les mesures de transport de sedi-
ment en suspensió al riu durant les
últimes dècades donen valors que
oscil·len des de 120-130 x 103 T/any
(Múñoz, 1990; Palanques i Guillén,
1992) fins a 280-530 x 103 T/any
(Roura, 2004; Vericat i Batalla,
2006), depenent de les condicions
hidrològiques. La majoria dels se-
diments són transportats en sus-
pensió, ja que el 87% es correspo-
nen amb llims i argiles i la resta
són sorres (Sanz et al., 1998; Bata-
lla i Vericat, 2010). Les màximes
concentracions de sediment en
suspensió (entre 1.000-10.000
mg/L) tenen lloc durant les avingu-
des, encara que l’habitual és que
les concentracions no superen els
500 mg/L aigües avall de les pre-
ses de Mequinensa i Riba-roja (Ve-
ricat i Batalla 2006). La dràstica re-
ducció de sediments transportats
pel riu també afecta la xarxa de ca-
nals de reg que s’estenen per la
plana deltaica.
Les taxes de subsidència calcula-
des per al delta de l’Ebre varien
considerablement segons autors i
metodologia. A partir de datacions
absolutes s’han estimat taxes de
subsidència a la plana deltaica
d’1,75 mm/any per al conjunt de-
posicional deltaic durant els últims
7,0 ka (Somoza et al., 1998). Per als
últims 0,3 ka, es van estimar 2
mm/any, mentre que per a èpo-
ques més recents s’han establert a
1-3,2 mm/any (Ibáñez et al., 1997).
Altres aproximacions que combi-
nen subsidència amb dades d’aug-
ment del nivell del mar a la zona
del delta de l’Ebre estimen taxes
de 2-6 mm/any (Jiménez et al.,
1997) i de 5-8 mm/any (Ibáñez et
al., 2010). A partir de tècniques sa-
tel·litàries, d’Interferometria Dife-
rencial SAR (DInSAR), s’han obtin-
gut valors de subsidència dels 20
últims anys de l’ordre de <1
mm/any a 3 mm/any (Pérez-Ara-
güés i Pipia, 2015; Benjumea et al .,
2017). En definitiva, considerant ta-
xes de subsidència de 5 mm/any
s’ha estimat una perdua volumétri-
Figura 1. Distribució dels canals principals i secundaris al Baix Ebre.
Localització de Soldevila al sud de Tortosa .
ca a la plana deltaica de l’ordre de
1,3x106m3/any (Ibañez et al., 1996a).
Comparant amb les aportacions de
sediment que arriben a través dels
canals de reg, hi ha un clar balanç
sedimentari negatiu pel que fa als
efectes de la subsidència.
Projectes previs que aborden la
problemàtica de la subsidència al
delta de l’Ebre han plantejat que
una gestió adequada del sediment
de la conca podria compensar, al-
menys parcialment, el dèficit sedi-
mentari causat per la subsidència
a la plana deltaica de l’Ebre (Rovira
i Ibáñez, 2007; 2009). La present
aportació incideix en aquesta hipò-
tesi a partir de la precisa estimació
de les aportacions en suspensió
del riu Ebre durant l’última dècada
i la seva comparativa amb el dèficit
sedimentari generat per la subsi-
dència de la plana deltaica.
Paral·lelament, s’ha realitzat una
valoració per estimar la concentra-
ció de sediments en suspensió que
hauria de transportar el riu Ebre
per subministrar als canals els se-
diments necessaris per contrares-
tar els efectes de la subsidència. Fi-
nalment, es valora en quina mesu-
ra i sota quines condicions els se-
diments acumulats als embassa-
ments de Mequinensa i Riba-roja
podrien contribuir a pal·liar aquest
dèficit sedimentari.
METODOLOGIA
La gestió integral del sediment de
les conques hidrogràfiques es con-
sidera una de les millors opcions
per abordar els problemes de dèfi-
cit sedimentari en el curs baix dels
rius, especialment el reaprofita-
ment del sediment acumulat en els
embassaments segons diferents
metodologies (Ford i Jonson, 1983;
Morris i Fan 2000; White 2001; Ro-
ca i Martin-Vide, 2005). L’aplicació
de qualsevol de les metodologies
comporta una important coordina-
ció tècnica, social, ecològica i un
acord econòmic entre les empre-
ses usuàries, elèctriques, agríco-
les, turístiques, esportives, etc., a
més de resoldre qüestions com l’o-
perativitat de les comportes de
fons, l’impacte ambiental aigües
avall, la pèrdua temporal de sub-
ministrament de captacions direc-
tes, etc (Freixas i Jiménez 2012) i
qualitat del sediment (Dolz i Ar-
mengol, 2009) i requeriment d’a-
nalítiques sistemàtiques fisicoquí-
Recerca
miques abans de la seva completa
gestió (Peteuil, 2012).
El càlcul de sòlids en suspensió
(mg/L) s’ha realitzat a partir dels
valors mitjans diaris mesurats pel
Consorci d’Aigües de Tarragona
(CAT) a l’estació de Soldevila (Tor-
tosa) durant els anys hidrològics
2010-2011 a 2017-2018 (Fig. 1). Els
valors de concentració són dades
diàries promitjades de dades auto-
màtiques de terbolesa cada 5 mi-
nuts. S’assumeix que la terbolesa
mesurada en aquest punt és repre-
sentativa tant dels dos canals prin-
cipals com del riu Ebre. Els cabals
del riu considerats són els mesu-
rats a Tortosa per la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Els
cabals dels canals esquerre i dret
s’han considerat 21 i 27 m3/s res-
pectivament, la resta de séquies
menors distribuïxen aigua i sedi-
ments a 12.700 i 15.000 has dels
hemideltes esquerre i dret respec-
tivament. S’estima una densitat
aparent dels fangs en 2 T/m3 per a
les transformacions entre tones i
metres cúbics de sediment.
RESULTATS
Cabals, concentració i trans-
port de sediment en suspensió
al Baix Ebre
Les aportacions hídriques anuals
al medi marí durant el període
d’estudi van oscil·lar entre màxims
de 15.553 hm3/a i mínims de 3.894
hm3/a. A la Taula 1 es representen
els valors hídrics i sòlids en sus-
pensió que arriben al medi marí i a
la plana deltaica.
La concentració mitjana mensual
de material en suspensió varia en-
tre 1 mg/L i 33,2 mg/L, amb una
mitjana de 4,3 mg/L. La concentra-
ció diària oscil·la entre 0,2 mg/L i
306 mg/L. Les concentracions de
material en suspensió permeten
identificar tres tipus de situacions:
a) els valors habituals inferiors a 10
mg/L es corresponen amb aporta-
cions naturals aigües avall de la
presa de Riba-roja fins a l’Assut de
Xerta-Tivenys, que no estan asso-
ciades a avingudes de l’Ebre o
aportacions locals de la xarxa de
drenatge; b) concentracions sos-
tingudes entre 20-50 mg/L durant
pràcticament 30 dies, es relacionen
amb crescudes al conjunt de la
conca de l’Ebre com les ocorregu-
des al febrer-març de 2015; i c) epi-
sodis puntuals amb concentra-
cions de 50-300 mg/L que s’asso-
cien a pluges torrencials locals
(100-200 mm/24h), que tenen lloc a
la xarxa de drenatge entre Flix i
Xerta-Tivenys corresponents a es-
 Recerca
me vs mesures pal·liatives
deveniments amb períodes de re-
torn de 15-20 anys. De la informa-
ció disponible destaquen les apor-
tacions mitjanes mensuals durant
els vuit anys que es disposa d’in-
formació de sòlids en suspensió.
El sediment transportat mensual-
ment en suspensió pel riu Ebre al
medi marí oscil·la des de mínims
de 265 T/mes el setembre de 2015
fins a màxims de 103.798 T/mes el
març de 2015, amb una mitjana
mensual de 5.972 T/mes (Fig. 2).
El transport anual mitjà durant el
període d’estudi va ser de 71.664
T/any, amb un mínim de 7.645
T/any per a l’any hidrològic 2011-
2012 i un màxim de 187.750 T/any
el període hidrològic 2012-2013
(Taula 1). Aquestes estimacions
són fins i tot inferiors a les realitza-
des prèviament per períodes an-
teriors (Múñoz, 1990; Guillén i Pa-
lanques, 1992).
Segons les mesures de sediment
en suspensió i els cabals que cir-
culen pels canals, els sediments
que arriben anualment a la plana
deltaica a través dels canals de
reg oscil·len entre 2.908 i 13.552
T/any. Aquestes aportacions re-
presenten taxes d’acumulació
mitjanes anuals durant el període
d’estudi de 0,011 i 0,013 mm/mm2
per a l’hemidelta esquerre i dret
respectivament (Taula 1). Aquests
valors són dos ordres de magni-
tud inferiors a les estimacions de
subsidència de la plana deltaica i
indiquen un important dèficit sedi-
mentari que és congruent amb el
dèficit sedimentari estimat per
Ibañez et al. (2010) de 2,6x106 T.
Transport de sediment durant
les avingudes locals
L’episodi de pluges torrencials
dels dies 18 i 19 d’octubre de
2018, associades a períodes de
retorn de 15-20 anys, permet
il·lustrar la capacitat potencial
d’aportació de sòlids en suspen-
sió a la plana deltaica de les peti-
tes conques hidrogràfiques ai-
gües amunt de l’Assut. Es tracta
de materials en suspensió que a
través dels canals podrien apor-
tar sediments a la plana deltaica,
en el cas de produir-se en període
d’inundació dels arrossars.
Amb les dades disponibles, ca-
bals del riu i canals, pluviometria
(CHE), i concentració de sòlids en
suspensió (CAT), es dibuixa l’hi-
drograma de sòlids als canals i riu
Ebre (Fig. 3). S’observa que el ca-
bal del riu Ebre no està a associat
a les pluges torrencials, sinó als
cabals alliberats des dels embas-
Taula 1. Síntesi dels anys hidrològics: cabal anual (hm3/any), segons CHE; concentració mitja anual de sòlids en suspensió
(mg/L/any), segons CAT; tones any (T/any) aportades al medi marí o prodelta; sediment acumulat (mm/m2) a la plana
deltaica del delta esquerre i dret.
saments. Els resultats indiquen el
desenvolupament d’un doble pic
de concentració de sòlids en su-
pensió immediatament després
del període de pluges. El primer
pic és causat per les aportacions
procedents de barrancs pròxims a
l’Assut i el segon pic, de major in-
tensitat, associat al conjunt d’al-
tres barrancs que drenen terrenys
argilosos triàsics aigües amunt de
l’Assut. El total d’aportacions en
suspensió subministrats als ca-
nals principals des del dia 18 al 22
d’octubre (110 hores) és de 508 T,
mentre que només el dia 20 ja
aporta 442 T. Tot i l’excepcionalitat
de l’esdeveniment, aquestes apor-
tacions representen només el
0,7% de les aportacions anuals
mitjans del riu Ebre al medi marí i
no suposen un increment poten-
cial significatiu de les aportacions
a la plana deltaica.
Estimació de les reserves
de sediment a Mequinensa i
Riba-roja
Les entrades de sediment a l’em-
bassament de Mequinensa han
estat valorades en 1,4x106 T/any
(Roura et al., 2008). Considerant
aquest valor com l’aportació mit-
jana anual des de la construcció
de l’embassament a 1964 i una re-
tenció del 95% del sediment (Rou-
ra et al., 2008), s’estima una acu-
mulació fins a 2018 de l’ordre de
70x106 T de materials fins.
A l’embassament de Riba-roja els
sediments acumulats s’han valo-
rat en uns 15 hm3 (Dolz i Armen-
gol, 2009). Considerant una den-
sitat mitjana de 2000 kg/m3, s’esti-
men 30x106 T de sediment acumu-
lat. Aquest sediment es distri-
bueix entre la cua de l’embassa-
ment (10x106 T); en els 7 km pro-
pers a la presa (10x106 T) i la resta
distribuïts heterogèniament en
els 17 km centrals. La textura do-
minant és de Ilims argilosos i so-
rres fines amb un diàmetre mitjà
del sediment que oscil·la entre 25
m i 100 m.
En conseqüència, la quantitat to-
tal de sediment teòricament dis-
ponible en ambdós embassa-
ments seria d’uns 100x106 T. A la
pràctica, la disponibilitat real de
sediment seria molt menor per
problemes de mescla, accés o
qualitat física-química d’aquests
sediments, tot i que a falta d’estu-
dis detallats es considera aquest
valor com una primera aproxima-
ció optimista.
Viabilitat dels mètodes
d’implementació de la gestió
del sediment
Per compensar totalment el dèficit
sedimentari associat a subsidèn-
cia de la plana deltaica de l’Ebre
(2,6x106 T) els canals de reg hau-
rien de subministrar la mateixa
quantitat de sediment a la plana
deltaica. Malauradament, fins i tot
el total de sòlids en suspensió que
arriba anualment a Mequinensa
(1,4x106 T/any) representaria sola-
ment la meitat de les necessitats
de sediment.
Els recursos de sediment estan li-
mitats a la mateixa llera del riu i la
seva conca hidrogràfica i al sedi-
ment retingut als embassaments.
L’augment de les aportacions po-
dria produir-se per: a) un incre-
ment de la concentració de sedi-
ment en suspensió en tot el cabal
del riu, de manera que augmenta-
rien tant les aportacions a la plana
deltaica com al medi marí; o b)
mitjançant la injecció directa de
sediment en els canals.
Considerant els cabals mitjos dels
darrers vuit anys, en el cas d’alli-
berar fangs al riu des dels embas-
saments de Mequinensa -Riba-ro-
ja, serien necessàries 14x106
T/6mesos que hauria de transpor-
tar el riu per aconseguir una con-
centració mitjana de sediment en
suspensió de 3500 mg/L als ca-
nals de reg. Aquestes quantitats
generarien uns aports de sòlids a
la plana deltaica de 2,65X106
T/6mesos, i representarien una ta-
xa d’acumulació de 4,5 i 5,8
mm/m2 al delta esquerre i dret res-
pectivament que compensarien la
subsidència. La diferència de ta-
xes d’acumulació està associada
al diferent cabal dels canals i su-
perfícies d’inundació. La resta del
sediment subministrat al riu (uns
11,4x106 T) arribaria al medi marí.
Òbviament, considerant que les
reserves de sediment acumulats
als embassaments són aproxima-
dament de 100x106 T, aquesta op-
ció no resulta viable, ja que no-
més hi hauria reserves sedimen-
tàries als embassaments per 7
anys. En conseqüència, qualsevol
sistema que suposi un augment
de la concentració de material en
suspensió en tot el cabal del riu
(ús de corrents de densitat, com-
portes de fons, dragatge dels em-
bassaments) implicaria que no-
més una petita part d’aquest se-
diment es distribueix pels canals
de reg (18%) i serviria per com-
pensar la subsidència de la plana
deltaica.
L’altra alternativa a considerar és
el dragatge dels embassaments i
posterior conducció dels sedi-
ments mitjançant emissari a pres-
sió de llarg recorregut, de 75 a 150
km de distància segons zona a
dragar, fins a la derivació de tots
dos canals principals a Xerta-Ti-
venys al Baix Ebre. Si imaginem
un sistema de dragatge dels em-
bassaments en el que els sedi-
ments s’incorporessin directa-
ment als canals de reg, per com-
pensar els efectes de la subsidèn-
cia a la plana deltaica caldria dra-
gar i incorporar als canals de reg
prop de 15000 T/dia (173 kg/s) de
sediment durant els sis mesos
que els canals estan operatius.
Òbviament, tant la quantitat de se-
diment a dragar contínuament
com la possibilitat de dur a terme
29
un transport a tan llargues distàn-
cies (des dels embassaments als
canals de reg) i altes concentra-
cions plantegen seriosos dubtes
sobre la viabilitat del sistema
(Kovacs i Vivar, 1991; Palmieri et
al., 2001; Giosan et al., 2013). N’hi
ha prou en destacar que les apor-
tacions dels dragatges i la incor-
poració diària del sediment a la
plana deltaica haurien de ser
molt superiors a les aportacions
totals anuals del riu els darrers
anys. D’altra banda, el transport
de sòlids a pressió hauria de su-
portar concentracions de sedi-
ment molt elevades i que proba-
blement limitarien un transport
amb continuïtat.
L’augment de l’eficiència en la
gestió sedimentaria per tractar de
contrarestar la subsidència deltai-
ca haurà de considerar altres ac-
tuacions, com mantenir actius els
canals de reg o augmentar el seu
cabal durant els períodes d’alta
descàrrega sedimentaria del riu,
sense oblidar la necessària coor-
dinació amb la gestió del sedi-
ment en el conjunt de la conca hi-
drogràfica orientada a contrares-
tar el dèficit sedimentari a la costa
deltaica.
CONCLUSIÓ
Les aportacions naturals de sedi-
ments en suspensió a la plana del-
taica durant els últims anys són
dos ordres de magnitud més peti-
tes que el dèficit de sediment ge-
nerat per la subsidència. La gestió
hidràulica del riu i sediments
(arrossegament controlat i co-
rrents de densitat i obertura de
comportes de fons dels embassa-
ments) o la utilització de les reser-
ves sedimentàries acumulades als
embassaments tampoc poden
compensar totalment la subsidèn-
cia de la plana deltaica i han de
considerar-se mesures pal·liati-
ves. No obstant això, la gestió del
sediment de tota la conca hidro-
gràfica és una eina important i ne-
cessària per afavorir l’adaptació
morfològica del delta de l’Ebre les
pròximes dècades, encara que
probablement els objectius seran
pal·liatius i complementaris amb
altres actuacions i, possiblement,
els esforços hauran de focalitzar-
se en zones específiques de la pla-
na i costa deltaica.
Difícil futur i difícil presa de deci-
sions. En definitiva, cal trucar a la
prudència en el camp de la tecno-
logia i ciència que tant poden
afectar el superego que portem
(continua a la pàgina següent)
 30
(ve de la pàgina anterior)
dins. En el millor dels casos, no hi
ha dubte que durant el s.XXI serà
necessari dur a terme esforços
importants de coordinació i finan-
çament similars als que en el seu
dia es van dedicar a la construcció
dels embassaments o conduc-
cions d’aigua potable. Facilitar
que els sediments arribin al seu
destí és responsabilitat d’una so-
cietat que vulgui caminar cap a la
sostenibilitat.
AGRAÏMENTS
Al Consorci d’Aigües de Tarragona
(CAT) per la facilitat de consultar da-
des de terbolesa. A la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per la
consulta de cabals dels canals i riu
Ebre.
BIBLIOGRAFIA
Arasa-Tuliesa, A. (1994) Sedimentolo-
gia dels materials Plio-Quaternaris del
Baix Ebre i sectors adjacents. PhD
Thesis, Universitat de Barcelona, Fa-
cultat de Geologia. 816 pp.
Arnau, P., Liquete, C., Canals, M.
(2004) River Mouth Plume Events and
their Dispersal in the Northwestern
Mediterranean Sea. Oceanography
17(3), 23-31.
Batalla, R.J., Vericat, V. (2010) A Re-
view of Sediment Quantity Issues:
Examples from the River Ebro and
Adjacent Basins (Northeastern
Spain). Integrated Environmental As-
sessment and Management, 7(2),
256-268.
Benjumea, B., Gabàs, A., Macau, A.,
Bellmunt, F., Vilà, M., Figueras, S.
(2017) Geophysical and Geological
Studies for Subsidence assesment of
the Ebro Delta. Technical Report. Pro-
ject Ebro ADMICLIM, European Com-
mission LIFE Programme: LIFE13
ENV/ES/001182: Mitigation and adap-
tation measures to climate change in
the Ebro Delta. 204 pp.
Dolz, J., Armengol, J. (2009) Estudio
de la dinámica sedimentaria y bati-
metria de precisión del embalse de
Ribarroja. Flumen, Dinàmica fluvial i
ingenyeria hidràulica. Confederación
Hidrográfica del Ebro. Univ. Polit. de
Catalunya. Univ. de Barcelona. 113 pp.
Ford D.E., Johnson M.C. (1983). An as-
sessment of reservoir density cu-
rrents and inflow processes. Technical
Report E-83-7, U.S. Army Corps Engi-
neers, Vicksburg, Miss.
Freixas, G., Jiménez, P.J. (2012) Estu-
dio para la implementación de las téc-
nicas de arrastre hidráulico y de las
corrientes de turbidez en el sistema
de embalses Mequinenza-Riba-Roja
d’Ebre: viabilidad técnica y percep-
ción social. Trabajo fin de Master. III
Edición Master en Gestión Fluvial
Sostenible y Gestión Integrada de
Aguas. Univ. Zaragoza. 117 pp.
Figura 2. Cabal mitjà mensual del riu Ebre (CHE) i aportacions de sòlids en suspensió (CAT) expresades en T/mes durant
el període d'estudio.
Figura 3.Hidrograma de sòlids en suspensió (CAT). Pluges torrencials i cabals representatius del riu Ebre durant octubre
de 2018 (CHE). S'indiquen les tones totals de sediment transportat.
Garriga, J., Loran, G., Cabrera, F., Fe-
rrer, E., Turín, A., Eugenio, M., Botey,
B., Medina, R., Losada, I.J., Méndez, F.
(2010) Estudios de base para una es-
trategia de prevención y adaptación
al cambio climático en Cataluña. Nú-
mero 1: el Delta del Ebro. Documento
de síntesis. Generalitat de Catalunya.
Departament de Medi Ambient i Habi-
tatge.
Giosan, L., Constantinescu, S., Filip, F.,
Deng, B. (2013) Maintenance of large
deltas through channelization: Nature
vs. humans in the Danube delta.
Anthropocene 1, 35-45.
Guillén, J., Palanques, A., 1992. Sedi-
ment dynamics and hydrodynamics
in the lower course of a river highly
regulated by dams: the Ebro River.
Sedimentology, 39: 567-579.
Guillén, J., Díaz, J.L., Palanques, A.
(1992) Cuantificación y evolución du-
rante el s. XX de los aportes de sedi-
mento transportado como carga de
fondo por el río Ebro al medio mari-
no. Rev. Soc. Geol.. España, 5(1-2), 27-
37.
Ibáñez C, Prat N, Canicio A (1996a)
Changes in the hydrology and sedi-
ment transport produced by large
dams on the lower Ebro river and its
estuary. Regulated Rivers 12(1):51-62.
Ibáñez C, Canicio A, Curcó A, Day JW,
Prat N (1996b) Evaluation of vertical
accretion and subsidence rates. MED-
DELT Final Report, Ebre Delta Plain
Working Group. University of Barce-
lona, Spain.
Ibáñez C, Canicio A, Day JW (1997)
Morphologic development, relative
sea level rise and sustainable mana-
gement of water and sediment in the
Ebre Delta, Spain. Journal of Coastal
Conservation 3,191-202.
Ibáñez, I.; Sharpe, P.T; Day, J.W.; Day,
J.N., Prat, N. (2010) Vertical Accretion
and Relative Sea Level Rise in the
Ebro Delta Wetlands (Catalonia,
Spain). Wetlands. 30(5): 979-988.
IPCC (2007) Climate Change 2007.
Synthesis Report: Contribution of
working groups I, II, and III to the
fourth assessment report of the Inter-
governmental Panel on Climate Chan-
ge. Pachauri RK, Reisinger A (eds)
IPCC, Geneva, Switzerland. 104 pp.
Jiménez, J.A., Sanchez-Arcilla, A., Val-
demoro, H.I. Gracia, V., Nieto, F. (1997)
Processes reshaping the Ebro delta.
Marine Geology 144, 59-79.
Kondolf, G.M., Gao, Y., Annandale, G.,
Morris, G.L., Jiang, E., Zhang, J., Cao,
Y., Carling, P., Fu, K., Guo, Q., Hotch-
kiss, R., Peteuil, C., Sumi, T., Wen-
Wang, H., Wang, Z., Wei, Z., Wu, B.,
Wu, C., Yang, T. (2014) Sustainable se-
diment management in reservoirs
and regulated rivers: Experiences
from five continents. AGU Publica-
tions. Research article.
10.1002/2013EF000184. pag.256-280.
Kovacs, Z., Vivar, J. (1991) Bombeo de
fangos a gran distancia. Revista
Obras Públicas. Enero 1991, pag. 23 a
39 McGraw-Hill.
Morris, G.L. and Fan, J. (2000). Reser-
voir Sedimentation Handbook, De-
sign and Management of Dams, Re-
Recerca
servoirs and Watersheds for Sustaina-
ble Use.NewYork.
Palanques, A., Guillen, J. (1992) Trans-
porte de sedimentos en suspension
en la parte baja del rio Ebro (Medite-
rraneo Occidental). Impacto ambien-
tal de las presas. Geogaceta 12, 37-40.
Palmieri, A., Shah, F., Dinar, A. (2001).
Economics of reservoir sedimenta-
tion and sustainable management of
dams. Journal of Environmental Ma-
nagement 61, 149-163.
Pérez-Aragüés, F., Pipia, L., 2015. Sub-
sidencia Delta del Ebro: Estudio histó-
rico. Programme: LIFE13
ENV/ES/001182: Proyecto piloto de
medidas de adaptación y mitigación
al cambio climático en el Delta del
Ebro, 88 pp.
Peteuil, C. (2012) Sediment manage-
ment of hydropower cascade: exam-
ple of CNR run-of-river develop-
ments, French Rhone River, France.
Roca, M., Martín-Vide, J.P. (2005).
Arrastre controlado de sedimento en
el embalse de Riba-Roja d’Ebre. Infor-
me técnico realizado por la empresa
U.R.S. a petición de la Universidad
Politécnica de Catalunya.
Roura, M. (2004) Incidència de l’em-
bassament de Mequinensa en el
transport de sòlids en suspensió i la
qualitat de l’aigua del riu Ebre. PhD
thesis. Univ. Barcelona. 145 pp.
Roura, M., Armengol, J., Jaime, F.,
Dolz, J. (2008) Incencia de los embal-
ses de Mequinenza y Ribarroja en el
transporte sólido en suspensión del
río Ebro. Ingeniería del Agua. 15(4),
201-229.
Rovira A., Ibáñez C. (2007) Sediment
management options for the lower
Ebro river and its delta. Sediment lin-
kages between the river catchment
and the sea.
Rovira, A. Ibáñez, C. (2009) Tècniques
per a la gestió del sediment als em-
bassaments: els cabals d’arrossega-
ment i els corrents de densitat. Infor-
me técnico de la Agència Catalana de
l’Aigua y el Institut de Recerca i Tecno-
logia Agroalimentària.
Sánchez-Arcilla, A., Jimenez, J.A., Ge-
lonch, G., Nieto, J. (1997) El problema
erosivo en el delta del Ebro. Revista
de Obras Públicas, 3368, 23-32.
Sanz, M.E., Cobo, R., Gómez, J.L.,
Avendaño, C. (1998) Composición de
los sedimentos acumulados en em-
balses españoles. Ingeniería Agua
5,21-28.
Varela, J.M., Gallardo, A., López, A.
(1986) Retención de sólidos por los
embalses de Mequinenza y Ribaroja
efectos sobre los aportes al delta del
Ebro. In Mariño, M. G. (1986) Sistema
integrado del Ebro. Estudio Interdici-
plinar. Graf. Hermes. ISBN: 84-398-
7293-3. Madrid, pág. 203-219
Vericat, D., Batalla, R.J.l. (2006). Sedi-
ment transport in a large impounded
river: The lower Ebro, NE Iberian Pe-
ninsula. Geomorphology 79:72-92.
White, R. (2001). Evacuation of sedi-
ments from reservoirs. HR Walling-
ford. Ed.ThomasTelford.