Balanç d’activitat del Consell

IX legislatura

 29 de juny de 2018

Aquest document recull les actuacions principals desenvolupades pel Consell durant la IX
legislatura. Les mesures s’han classificat atenent els eixos d’actuació que preveu l’Acord del
Botànic i en el document s’inclouen:
 Els compromisos del document de l’Acord del Botànic, signat l’11 de juny de 2015.
 Els compromisos del document de Renovació de l’Acord del Botànic, signat l’11 de
gener de 2017 (en el document s’assenyalen com Nou Botànic).
 Els compromisos adoptats en els seminaris de govern celebrats fins a hui: Seminari de
Govern de l’hivern 2016 (Morella2016), Seminari de Govern de l’estiu 2016
(Torrevieja2016), Seminari de Govern de l’hivern 2017 (Sagunt2017) i Seminari de
Govern de l’estiu 2017 (Ademuz2017), Seminari de Govern de l’hivern 2018 (Vinaròs-
Benicarló2018).
 Els projectes inclosos dins del document Bases i elements per a la transformació del
Model Econòmic de la Comunitat Valenciana, conegut com el Document d’Elx
(Elx2016).
ÍNDEX

Balanç d’activitat del Consell.........................................................................................1

1. Rescat de persones.....................................................................................................1

2. Renovació de la democràcia i lluita contra la corrupció.......................................35

3. Governar per a les persones....................................................................................92

4. Nou model productiu..............................................................................................194

5. Finançament just i auditoria ciutadana.................................................................311

Calendari
2015
 11 juny. Signatura de l’Acord del Botànic.
 25 juny. Votació investidura president en les Corts.
 26 juny. Reial decret 581/2015, de 26 de juny, pel qual es nomena president de la Generalitat
Valenciana a Ximo Puig i Ferrer (Publicat DOGV el 27 de juny).
 28 juny. Jurament del president i intervenció en les Corts.
 29 juny. Decret nomenament de consellers (Publicat DOGV el 30 de juny).
2016
 10 gener. Aprovada la proposta normativa de la GVA per al primer semestre de 2016 dins del
Seminari de Govern de l’Hivern 2016.
 15 abril. El Ple del Consell aprova el document de les bases i elements per a la transformació del
model econòmic de la Comunitat Valenciana (Document d’Elx).
 10 de juliol. Compromisos de Torrevieja dins del Seminari Govern Estiu 2016.
 14-15 de setembre. Celebrat el Debat de l’estat de la Comunitat 2016.
2017
 11 de gener. Signatura del document de Renovació de l’Acord del Botànic.
 29 de gener. Compromisos de Sagunt dins del Seminari de Govern de l’Hivern 2017.
 23 de juliol. Compromisos d’Ademuz dins del Seminari Govern Estiu 2017.
 13-14 de setembre. Celebrat el Debat de l’estat de la Comunitat 2017.
2018
 28 de gener. Compromisos de Vinaròs-Benicarló dins del Seminari Govern Hivern 2018.
Índex de continguts
Balanç d’activitat del Consell.........................................................................................1

1. Rescat de persones.....................................................................................................1
a. Dret a l’habitatge.....................................................................................................1
Evitar els desnonaments a persones sense alternativa d’habitatge........................................1
Dignificació de l’habitatge social................................................................................................ 4
Rehabilitació i regeneració urbana............................................................................................. 7
Dinamitzar el sector de la construcció......................................................................................11
Pagament d’ajudes a l’habitatge............................................................................................... 13
b. Renda garantida de ciutadania............................................................................14
Crèdits ampliables...................................................................................................................... 14
Augment del nombre de persones beneficiàries de la renda garantida................................14
Legislació sobre renda garantida de ciutadania......................................................................14
Reducció de la taxa de pobresa................................................................................................15
c. Dret a la llum, aigua i gas.....................................................................................16
Lluita contra l’empobriment energètic......................................................................................16
d. Combatre la pobresa infantil................................................................................17
Priorització de pagaments socials en beques de menjador i transport escolar...................17
Obertura de menjadors escolars al setembre..........................................................................17
Garantir que l’alumnat dispose dels llibres adequats per a l’ensenyament..........................17
Promoció i defensa dels drets dels xiquets i les xiquetes......................................................17
e. Dependència..........................................................................................................19
Prestació de serveis socials...................................................................................................... 19
Nou model d’atenció residencial per a persones majors........................................................20
Ajudes a la dependència............................................................................................................ 20
Modificació de la normativa en dependència...........................................................................22
Eliminació del copagament a persones majors i discapacitades...........................................22
Xarxa de recursos per a persones majors i persones amb diversitat funcional...................23
f. Violència de gènere...............................................................................................26
Xarxa de recursos assistencials i Centre Dona 24 Hores.......................................................26
Ajudes econòmiques a les víctimes de la violència de gènere..............................................28
Impuls a les polítiques transversals en matèria de violència de gènere...............................29
Campanyes de sensibilització i formació.................................................................................31
Altres actuacions per al rescat de persones..........................................................32
Reforma de la Sindicatura de Greuges.....................................................................................32
Cobertura a persones refugiades internacionals.....................................................................32

2. Renovació de la democràcia i lluita contra la corrupció.......................................35

a. Transparència........................................................................................................35
Nova llei de govern obert........................................................................................................... 35
Implantació de la Llei de transparència....................................................................................35
Transparència en el sector públic empresarial........................................................................38
Transparència en els comptes bancaris de la Generalitat......................................................38
Transparència en els pressupostos públics i publicació de taules retributives...................39
Transparència en les relacions del Consell amb les Corts.....................................................39
 Transparència en els compromisos del Consell......................................................................40
Transparència en els processos d’elaboració normativa i presa de decisions....................41
Transparència en l’àmbit local................................................................................................... 41
Transparència en els processos d’adopció i acolliment familiar...........................................42
Consulta d’enquestes oberta a la comunitat investigadora i a la ciutadania........................43
Activitats de prevenció i formació sobre transparència i lluita contra la corrupció.............43
b. Independència i professionalització dels òrgans de control...........................44
Òrgans de control intern: Intervenció General.........................................................................45
Òrgans de control extern: Sindicatura de Comptes................................................................46
c. Participació ciutadana..........................................................................................46
Participació ciutadana i de la societat civil..............................................................................46
Iniciativa legislativa popular...................................................................................................... 48
Dret dels joves a participar en els processos de consultes...................................................48
Participació ciutadana en la sanitat..........................................................................................48
Participació ciutadana en serveis socials................................................................................49
Participació ciutadana per a la millora de la justícia...............................................................50
Participació ciutadana i memòria històrica..............................................................................50
Participació ciutadana en cooperació.......................................................................................50
Participació ciutadana en habitatge..........................................................................................51
Participació ciutadana en comerç, consum i artesania...........................................................51
Centres de valencians a l’exterior............................................................................................. 51
Participació ciutadana en la Unió Europea...............................................................................52
d. Reforma de la Llei electoral valenciana..............................................................52
Inici dels treballs per a la reforma de la Llei electoral valenciana..........................................52
Designació de senadors en representació de la Comunitat Valenciana................................53
e. Eficàcia contra la corrupció i el clientelisme.....................................................53
Creació de l’Agència Antifrau. Lluita contra la corrupció.......................................................53
f. Evitar les portes giratòries...................................................................................54
Llei d’incompatibilitats de càrrecs públics no electes............................................................54
Efectivitat de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos................................................54
g. Millorar l’aplicació del procediment de contractació de les empreses i
serveis públics......................................................................................................55
Llei de responsabilitat social..................................................................................................... 55
Reducció de la discrecionalitat en els procediments de contractació...................................56
Clàusules socials en la contractació.........................................................................................56
h. Eficiència................................................................................................................57
Menys llocs de personal funcionarial amb funcions d’assessorament i coordinació..........58
Nova Llei de funció pública........................................................................................................ 58
Pla de millora de l’atenció a la ciutadania i la qualitat dels serveis.......................................59
Recursos humanos en la Generalitat Valenciana....................................................................61
Implantació de l’administració electrònica...............................................................................64
Comissió interdepartamental per a la modernització tecnològica (CITEC)...........................72
Optimització en l’ús de recursos............................................................................................... 72
Coordinació eficient amb diputacions, mancomunitats i ajuntaments..................................75
Reforçar el paper dels ajuntaments en serveis socials...........................................................78
Reforma legal del sector públic empresarial i fundacional.....................................................79
Altres mesures per a la millora de l’eficiència.........................................................................80
i. Llei per a la protecció del denunciant.................................................................81
 Investigació per irregularitats o infraccions en la Generalitat Valenciana............................81
Altres actuacions per a la renovació de la democràcia i lluita contra la
corrupció................................................................................................................82
Dignificar la cooperació valenciana i definir un nou model de cooperació internacional
al desenvolupament.................................................................................................................... 82
Víctimes de l’accident de metro................................................................................................89
Creació de la distinció per a la defensa dels drets i llibertats constitucionals.....................89
Recuperació de la memòria històrica........................................................................................90
Suport a famílies biològiques de bebés robats........................................................................91
Reforma del Consell Jurídic Consultiu.....................................................................................91
Modificació de la Llei de publicitat institucional......................................................................91

3. Governar per a les persones....................................................................................92

a. Prioritzar en la despesa del govern el sistema públic de sanitat i
educació, i els serveis socials.............................................................................92
Increment de la despesa social.................................................................................................92
Comissió delegada d’inclusió i drets socials...........................................................................92
Inclusió i cohesió social............................................................................................................. 93
Política migratòria....................................................................................................................... 95
b. Recuperació del sistema sanitari públic............................................................96
Millora de les infraestructures i equipament de la sanitat pública.........................................96
Estabilitat en l’ocupació en la sanitat pública........................................................................101
Democratització del sistema sanitari......................................................................................103
Recuperació del sistema sanitari públic. Auditoria concessions sanitàries i concerts.....105
Investigació sanitària................................................................................................................ 109
c. Recuperació de l’atenció sanitària....................................................................111
Recuperació de l’atenció sanitària mitjançant el decret de sanitat universal.....................112
Eliminació del copagament farmacèutic i del prepagament i el copagament
ortoprotètic. Nou model d’atenció farmacèutica sociosanitària...........................................112
Recuperació i millora d’altres drets en matèria de salut.......................................................116
Prevenció i promoció de la salut............................................................................................. 120
d. Paralitzar les retallades en serveis públics......................................................122
Pressupostos públics orientats a les persones i a la reconstrucció de l’economia...........122
e. Extensió progressiva de l’ensenyament públic...............................................122
Extensió progressiva de l’ensenyament públic de 0 a 3 anys..............................................122
Increment progressiu de l’oferta de formació professional..................................................123
f. Elaboració d’una llei valenciana d’educació....................................................125
Nova Llei valenciana d’educació.............................................................................................125
Millora de la qualitat educativa i lluita contra l’ abandó escolar primerenc........................126
Organització de la jornada escolar..........................................................................................128
Organització dels centres educatius.......................................................................................129
Plurilingüisme........................................................................................................................... 129
Concerts educatius................................................................................................................... 131
Desenvolupament d’una escola coeducativa.........................................................................131
Pla de millora del Sistema Universitari Valencià....................................................................131
Taxes universitàries i ajudes per a cursar estudis universitaris..........................................132
Pla Generació Talent (GenT).................................................................................................... 134
Mapa de titulacions universitàries..........................................................................................135
 g. Reduir progressivament la ràtio en totes les etapes educatives...................136
Reducció de la ràtio d’alumnat en totes les etapes educatives............................................136
Millores en les condicions de treball dels docents: augment plantilla i estabilitat.............138
Nou mapa d’infraestructures i eliminació de barracons.......................................................139
Admissió de l’alumnat.............................................................................................................. 140
Servei de transport escolar...................................................................................................... 141
h. Mesures per a pal·liar els efectes negatius de l’aplicació de la LOMCE......141
Inici de la reconstrucció de l’educació valenciana................................................................141
Gratuïtat dels llibres de text #XarxaLlibres............................................................................144
i. Ràdio i televisió pública.....................................................................................146
Nou model de radiotelevisió pública obert a la societat valenciana....................................146
Altres actuacions relacionades amb el sector audiovisual: Ciutat de la Llum....................153
j. Aprovar una llei integral per a la igualtat efectiva de persones LGTBI........154
Mesures contra la discriminació per orientació sexual.........................................................155
Igualtat de gènere..................................................................................................................... 156
Mesures per la igualtat de tracte i la no-discriminació..........................................................158
Inclusió del poble gitano.......................................................................................................... 158
Diversitat de culte..................................................................................................................... 159
Promoció, defensa i respecte a la diversitat familiar.............................................................159
k. Promoure la paritat en els òrgans institucionals............................................160
Pressupostos amb perspectiva de gènere.............................................................................160
l. Apostar per unes administracions compromeses amb la cultura
valenciana............................................................................................................160
Pla estratègic cultural valencià................................................................................................ 161
Bones pràctiques en la cultura valenciana.............................................................................163
Increment pressupostari en cultura i suport als sectors culturals.......................................163
Patrimoni cultural i museus..................................................................................................... 165
Pel que fa a la diversitat cultural del poble valencià..............................................................166
Declaracions de BIC................................................................................................................. 166
Altres mesures per al foment de la cultura.............................................................................169
Potenciar l’ús del valencià i el multilingüisme.......................................................................171
Foment del llibre i la lectura..................................................................................................... 173
Altres actuacions per a governar per a les persones..........................................173
Inserció laboral de discapacitats i col·lectius en risc............................................................175
Joventut..................................................................................................................................... 177
Aposta per l’esport valencià.................................................................................................... 178
Esdeveniments esportius......................................................................................................... 180
Justícia....................................................................................................................................... 181
Dret civil foral valencià i autogovern.......................................................................................185
Seguretat i protecció ciutadana............................................................................................... 187
Emergències.............................................................................................................................. 188
Accessibilitat............................................................................................................................. 192

4. Nou model productiu..............................................................................................194

Bases per a la transformació del model econòmic valencià.................................................194
a. Apostem per la reindustrialització de la nostra economia.............................197
Reindustrialització de l’economia valenciana........................................................................198
Àrees industrials i sòl............................................................................................................... 203
 Recuperació de l’agricultura valenciana.................................................................................206
Nova política pesquera............................................................................................................. 214
Aigua.......................................................................................................................................... 216
Transformació del model turístic valencià.............................................................................218
Nou model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat.......................229
Suport als consumidors........................................................................................................... 232
b. Model productiu ecològic i eficiència energètica............................................233
Medi natural i protecció de la biodiversitat............................................................................234
Canvi climàtic............................................................................................................................ 241
Planificació en l’àmbit energètic. Energies renovables i autoconsum................................242
Gestió sostenible de residus................................................................................................... 248
Prevenció i extinció d’incendis................................................................................................ 251
c. Recuperació del sistema financer valencià......................................................256
Recuperació del sistema financer valencià. Refundació de l’IVF.........................................256
d. Dotació de les infraestructures estratègiques.................................................260
Infraestructures estratègiques................................................................................................ 261
Finalitzar les obres del corredor mediterrani.........................................................................263
Millora de carreteres i rescat de l’autopista AP-7..................................................................265
Transferència de les competències en rodalies ferroviàries................................................266
Infraestructures ferroviàries.................................................................................................... 268
Vertebració del territori............................................................................................................ 269
Mobilitat, infraestructures i transport.....................................................................................272
Logística.................................................................................................................................... 273
Impuls al transport metropolità, interurbà i aeroportuari......................................................274
Aposta per la mobilitat segura i sostenible............................................................................278
Desbloquejar la reforma de l’Estatut d’Autonomia respecte a les inversions de l’Estat....281
e. Articulació del Sistema Valencià d’Innovació..................................................281
Enfortiment del Sistema Valencià d’Innovació.......................................................................281
I+D i innovació empresarial..................................................................................................... 283
Enfortiment dels instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.....................................285
Altres actuacions en matèria d’investigació i innovació.......................................................287
f. Paper actiu de les institucions com a agents de desenvolupament
econòmic..............................................................................................................288
Instruments de planificació...................................................................................................... 289
Diàleg social.............................................................................................................................. 293
Atracció d’inversions i noves línies de finançament.............................................................293
Internacionalització i promoció exterior.................................................................................295
Relacions amb la Unió Europea i altres organitzacions d’àmbit regional europeu............298
g. Avançar cap a unes relacions laborals que revertisquen el procés de
precarització........................................................................................................298
Nova Estratègia valenciana d’ocupació orientada a polítiques inclusives..........................300
Emprenedors i autònoms......................................................................................................... 304
Pla d’ocupació per a municipis...............................................................................................306
Mesures contra la precarietat laboral......................................................................................306
Ocupació social i desenvolupament territorial......................................................................306
Altres mesures en l’àmbit de l’ocupació.................................................................................307
Prevenció de riscos laborals................................................................................................... 308
Altres actuacions per a un nou model productiu.................................................309
 Elaboració i difusió d’estudis econòmics...............................................................................309

5. Finançament just i auditoria ciutadana.................................................................311

a. Exigir a l’Estat, a través d’accions polítiques i legals, un finançament
adequat.................................................................................................................311
Actuacions en l’àmbit polític................................................................................................... 311
Actuacions en l’àmbit legal...................................................................................................... 317
Propostes tècniques per a un nou model de finançament....................................................318
Reforçament de l’estructura administrativa...........................................................................322
Mecanismes de finançament transitoris.................................................................................323
b. Auditoria ciutadana del deute de la Generalitat..............................................326
Situació financera de la GV...................................................................................................... 326
c. Creació d’una agència tributària pròpia...........................................................326
Nova agència tributària valenciana.........................................................................................326
Reforma del sistema tributari valencià...................................................................................327
Lluita contra el frau fiscal......................................................................................................... 331
Nova Llei de taxes..................................................................................................................... 333
Nova Llei del joc........................................................................................................................ 333
Modernització de la gestió tributària.......................................................................................334
Altres actuacions per a un finançament just i auditoria ciutadana....................334
Altres actuacions...................................................................................................................... 334
1. Rescat de persones
“Tota persona ha de tindre cobertes les necessitats vitals bàsiques. Tots els
valencians tenen dret a viure en condicions que garantisquen la seua dignitat
com a éssers humans”

a. Dret a l’habitatge
…prendre els acords necessaris per a evitar que es desnonen persones sense alternativa
d’habitatge. Establir mecanismes d’exempció temporal del pagament del lloguer per als casos
més extrems de beneficiaris d’habitatges de l’IVVSA.
Nou Botànic
2. Pla de xoc pel dret a l’habitatge, amb l’objectiu desitjable d’aplegar a 1000 habitatges/any en
lloguer social, amb reserva per als col·lectius de víctimes de violència masclista, joves que ixen
de la tutela de l’administració i amb necessitats d’urgència. Elaboració d’una nova ordre per a
la convocatòria d’ajudes de lloguer social.
3. Continuar amb el pagament d’ajudes pendents de la resolució 501 de habitatge.

Vinaròs-Benicarló2018: Llibre blanc de l’habitatge. Presentació

Evitar els desnonaments a persones sense alternativa d’habitatge

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Elaborar una llei sobre la funció social de
l’habitatge. No executar cap desnonament a persones en risc d’exclusió social del parc públic
d’habitatges.
Morella2016: Tramitació de la Llei per la funció social de l’habitatge
Torrevieja2016: Nova Ordre per a la convocatòria d’ajudes de lloguer social en 2016. Davant la
quantitat de sol·licituds de les convocatòries de lloguer de 2016, del Pla estatal d’habitatge, la
Conselleria publicarà una nova ordre per a aquelles persones en risc d’exclusió social i
col·lectius més vulnerables
 Llei per la funció social de l’habitatge. Aprovada la Llei per la funció social de
l’habitatge de la Comunitat Valenciana (Corts, 25/01/2017). Publicada en el DOGV de
9/02/d7 com a Llei 2/2017. L’objectiu de la llei, que estarà dotada amb 20 M€ anuals, és fer
efectiu el dret a un habitatge assequible, digna i adequada, ampliar el parc públic, així com
evitar els desnonaments dels sectors més desfavorits.
 Posada en marxa de l’espai InfoHabitatge per a canalitzar la informació i començar a
desenvolupar els mecanismes per a l’aplicació progressiva de la llei, per mitjà d’un espai
en línia i punts informatius d’atenció ciutadana (1/03/2017). Des de l’entrada en vigor de
la llei (març 2017) s’han atés més de 3.100 consultes, entre les quals destaquen la
mediació en 65 casos de desnonaments (31/05/2018). Dins d’InfoHabitatge s’ha activat
el Registre de demandants d’habitatge que preveu la llei, en el qual hi ha inscrits
6.967 sol·licitants (31/05/2018).
 Posada en marxa del Registre d’oferta d’habitatges (art. 11 LFSV). Com a
conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 2/2017, en compliment del que estableix la
disposició addicional segona, són més de trenta les entitats financeres i filials
immobiliàries que han comunicat la relació d’habitatges de protecció pública que
disposen en el seu balanç. Aquests habitatges passaran a format part del Registre, i
s’està treballant en una plataforma informàtica que permeta conciliar l’oferta amb les
sol·licituds que s’han rebut, mitjançant el procediment d’inscripció de demandants que ja
està operatiu a través de la web de la Conselleria.

1
 Principals mesures que preveu la nova llei:
- Mesures contra els processos de desnonament en habitatge habitual, que
possibiliten la continuïtat en l’immoble: lloguer amb opció a compra per a persones
que es troben en situació d’emergència social -lloguer social durant tres anys-.
Expropiació temporal d’habitatges a bancs que no permeten l’anterior fórmula.
Convenis amb bancs per a ampliar l’oferta d’habitatges.
Es desenvoluparan les bases per decret del Consell per a regular el procediment
previst en l’article 22.2.b de la Llei, que permeta a l’Administració de la Generalitat
concedir ajudes directes d’urgència per a fer front al pagament de la renda
d’habitatge i de la quota hipotecària en situacions d’especial emergència.
- Mobilització dels habitatges buits. S’estableixen diferents registres com el Registre
d’habitatges buits o el Registre d’oferta i el Registre de demanda, on els particulars
podran inscriure voluntàriament els seus immobles.
- Mesures de foment per a ocupació dels habitatges. Diverses mesures com ara
ajudes públiques per al lloguer per a persones i unitats familiars amb ingressos
baixos en què el cost no supere el 30 % dels ingressos, evitar la pobresa energètica
en garantir els subministraments bàsics de llum, aigua i gas.
- Observatori de l’habitatge, per a garantir el compliment de la llei i fer estudis i
avaluacions de la situació de l’habitatge a la Comunitat. Hi participaran
organitzacions socials i empresarials representatives de col·lectius i agents de l’àmbit
de l’habitatge a la Comunitat Valenciana, així com diversos consells municipals
creats amb aquesta finalitat.
 El Tribunal Constitucional alça la suspensió a quasi tota la part del recurs contra la
Llei per la funció social de l’habitatge que va interposar el Govern (28/03/2018).
- El TC, que en un primer moment havia suspés automàticament una part de la llei
davant del recurs del Govern central, ha revisat aquesta situació en analitzar les
consideracions de totes les parts i ha atés els arguments de la Generalitat sobre
aquest tema. Així, valida una gran part de la llei i només deixa suspesos els
articles 12 i 13.
Article 12 (Mesures proposades per a garantir la protecció a les persones que estan
en procediments d’execució hipotecària), i de l’article 13 (Declaració de l’interés
social i la necessitat d’ocupació a l’efecte d’expropiació forçosa de l’usdefruit
temporal d’habitatges que han incorregut en un procediment de desnonament per
execució hipotecària per a la cobertura de necessitat d’habitatge de persones en
circumstàncies especials d’emergència social).
- Antecedents. El Consell de Ministres va aprovar un acord per a sol·licitar la
interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat a la Llei per la funció social de
l’habitatge. Des del començament de 2017, el Govern i la Generalitat van treballar,
amb una comissió bilateral, per a resoldre els punts qüestionats, sense arribar a un
acord (3/11/2017).
El Govern dirigirà el seu recurs contra 13 articles i 2 annexos de la norma
autonòmica, que es considera que incorren en extralimitació competencial i, per tant,
envaeixen les competències estatals. En concret, les qüestions afectaven: la funció
social de l’habitatge per trobar-se deshabitada, la creació del registre d’habitatges
deshabitats, garantir la continuïtat de les persones afectades per una execució
hipotecària en els seus habitatges habituals i únics que siguen propietat de ‘grans
tenidors’, i les sancions als bancs.
El TC va admetre el recurs d’inconstitucionalitat del Govern el 5 de desembre de
2017, i va suspendre la vigència i l’aplicació de la norma. El Consell Jurídic Consultiu
ja havia advertit de la "dubtosa constitucionalitat" d’alguns articles.

2
  Acords amb entitats financeres per a instar moratòries en els desnonaments
mentre s’aprovava la Llei. Tres entitats, Caixa Ontinyent, Cajamar i Caixa Popular ,
van subscriure una declaració d’intencions per a frenar el drama dels desnonaments
(18/11/2015).
- La Conselleria també ha iniciat una ronda de contactes en què ha mantingut
entrevistes amb cadascuna de les entitats financeres a fi d’establir la col·laboració
prevista en l’art. 20 de la Llei, que consisteix a subscriure convenis de col·laboració
per a incrementar l’oferta d’habitatges i donar resposta a les necessitats d’habitatge
(juny de 2017).
 La consellera d’Habitatge mostra el suport del Consell a la Plataforma d’Afectats per
les Hipoteques (PAH) perquè es tramite en el Congrés dels Diputats una llei estatal
d’habitatge. Per mitjà de la signatura d’un document es compromet a donar suport a la
tramitació d’aquesta llei, que recull cinc propostes pel dret a l’habitatge i contra els
desnonaments (10/10/2017).
 En el primer any de la Llei per a la funció social de l’habitatge s’han evitat 58 casos
de desnonaments i s’han atorgat 1.295 solucions habitacionals (4/03/2018).
 Conveni de col·laboració entre la GVA i el CGPJ. S’ha signat un conveni de col·laboració
amb l’objectiu de detectar supòsits de vulnerabilitat en cas de desnonaments o
impagaments de lloguer, perquè cap persona en risc d’exclusió social perda el seu
habitatge com a conseqüència d’un procés judicial per impagament de les quotes
hipotecàries o d’arrendament (14/11/2016). El Ple del Consell acorda prorrogar un any més
el conveni (15/09/2017).
 El document de col·laboració estableix que els jutges valencians poden aplicar una
pròrroga nova d’un any de durada en els processos de desnonament en què els
afectats no disposen de recursos mentre l’Administració busca solucions per a cada
cas, per a evitar, així, que ningú a la Comunitat Valenciana es quede desemparat a
conseqüència d’un procés judicial.
 El conveni també recull la intervenció de la Federació Valenciana de Municipis i
Províncies a fi que els ajuntaments valencians participen en l’intercanvi d’informació
referida a l’estructura dels programes d’assistència social que cada un dispose.
 Ajudes per a atendre el pagament del lloguer en situacions d’emergència social
 Convocades en 2016 (DOGV 10/08/2016). Balanç: 3.329 famílies s’han beneficiat
d’aquestes ajudes que s’han concedit per primera vegada en 2016 per a
subvencionar el lloguer de l’habitatge a persones en situació d’emergència social a la
Comunitat. S’han destinat 3,1 M€ (21/12/2016).
 Subvencionen fins a un 50 % de la renda mensual del lloguer amb un màxim de
3.000 euros anuals. Per a la tramitació d’aquesta ajudes s’ha comptat amb la
col·laboració dels diversos ajuntaments, especialment dels agents socials municipals
(21/12/2016).
 Ajudes ordinàries al lloguer d’habitatges
 2016. En les ajudes al lloguer convocades en 2016, s’han concedit 7,9 M€ a 5.915
persones, de manera que s’han duplicat les persones beneficiàries, ja que en 2015
només van rebre 2.418. En 2016, a més, s’ha esgotat el pressupost mentre que en
2015 es van donar 2,9 M€, però es van perdre 2,3 M€ (10/11/2016).
 2017. En la convocatòria de 2017 les ajudes al lloguer, convocades per la Generalitat
dins del marc del Pla Estatal d’Habitatge, han comptat amb una inversió final de 17,8
milions d’euros i s’ha arribat a 12.426 famílies". 
 Publicada la convocatòria en el DOGV 3/05/2017, s’avança respecte a l’any anterior. El
pressupost és de 8,5 M€. Les subvencions poden arribar fins a un 40 % del preu del
lloguer, amb un màxim de 2.400 euros anuals. Per primera vegada la Generalitat

3
 realitza una aportació addicional d’un 10 % -a més del 40 % mencionat-, fins a un
màxim de 3.000 euros, per a persones amb vulnerabilitat especial. Juntament amb les
persones afectades per un desnonament, els joves de menys de 30 anys i les famílies
monoparentals i nombroses, tenen prioritat les persones amb diversitat funcional, les
dones víctimes de violència de gènere, joves extutelats/des i les persones amb una
renda garantida de ciutadania reconeguda, així com les víctimes del terrorisme.
Publicada en el DOGV la primera resolució d’ajudes al lloguer que beneficiaran 5.624
persones amb un pressupost de 8 M€ (24/11/2017). S’està preparant una resolució
nova que beneficiarà 7.286 famílies més; en total es destinaran, el 2017, un total de
18,2 M€ a ajudes al lloguer, que beneficiaran 12.910 famílies (el 2015 es van concedir
2.418 ajudes per un import de 2,9 M€) (29/11/2017).
 2018. La pròxima convocatòria de les ajudes al pagament de lloguer dels habitatges
incorporarà com a grup preferent i prioritari les persones amb problemes de salut
mental greu, com ja ho són el col·lectiu de joves de menys de 30 anys, les dones
víctimes de violència de gènere i famílies monoparentals, etc. (16/02/2018).
 Regularització habitatges ocupats del parc públic de la GVA. S’ha publicat la resolució
per la qual s’estableixen els criteris per a estudiar la regularització de la situació
d’habitatges del parc públic de la Generalitat que estan ocupades sense títol des de fa
anys. La falta d’una política activa d’habitatge de l’anterior Consell va donar lloc a un
augment d’ocupacions il·legals consentides en habitatges públics, que a l’inici d’aquesta
legislatura es quantificaven en més de 500 (06/04/17).

Dignificació de l’habitatge social

Morella2016: Pla de dignificació de l’habitatge social. El Pla es formula per a atendre la

situació del parc públic de la Generalitat així com les promocions pròpies de l’EIGE
Sagunt2017: EIGE: En les promocions de VPO propietat d’EIGE, establiment de criteris socials
en el procés d’adjudicació i lloguer, i de reserves d’habitatge en lloguer per a col·lectius
vulnerables
Ademuz2017: Pla Plurianual de Rehabilitació i Ampliació del Parc Públic d’Habitatge de la
Generalitat. Començar l’elaboració
Vinaròs-Benicarló2018: Concurs públic per a transmetre dret de superfície sobre sòl públic a
cooperatives que utilitzen el règim de cessió d’ús dels habitatges. Inici del procediment.
 Nova Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), en substitució de l’entitat
d’infraestructures EIGE, s’encarregarà de les polítiques d’habitatge social (més de 13.000
habitatges socials), mobilitzarà els habitatges protegits i potenciarà el sòl logístic de la
Comunitat Valenciana (12/03/2018).
 L’EIGE va fusionar quatre empreses públiques (l’ens gestor de transports i ports,
l’Institut Valencià de l’Habitatge, la Societat per a la Seguretat i la Promoció Industrial
Valenciana i l’Agència Valenciana de Mobilitat).
 Entre les accions futures més destacades d’EVha, el 2018 s’engegarà la redacció d’un
pla de gestió integral de sòl per a donar eixida a 49 parcel·les de sòl residencial per a
construir 1.588 habitatges a Alacant, el Campello, Sant Joan, Gandia, València, Torrent,
Benaguasil, Alzira, Silla, Manises, Albaida, Torrevieja, Alcoi i Elx, informa la Generalitat.
 Pla de dignificació de l’habitatge social. Presentat el pla que inclou deu mesures de xoc
per a gestionar el parc públic d’habitatge de la Generalitat (24/11/2015). Principals àmbits
d’actuació:
 Inversió en rehabilitació i manteniment. Aposta clara per la reforma i el manteniment
del parc públic.

4
  Pla de pagaments per a abonar l’IBI. Des de 2009 no es paga als ajuntaments l’IBI
dels habitatges del parc públic de la GVA (7,5 M€). Pressupostats 1,5 M€ per a abonar
l’IBI de l’any 2016 i per a l’elaboració d’un pla de pagaments per a abonar el deute total.
 Atenció personalitzada i divulgació de les bonificacions de lloguer. Campanya per
a divulgar les bonificacions al lloguer de fins al 90 % que concedeix la GVA.
 Pla d’intervenció integral sostenible. Per a abordar el problema dels grups més
conflictius i de zones deprimides.
 Pla per a l’ocupació d’habitatges. La GVA té 1.042 habitatges en règim de lloguer.
 Flexibilitzar l’accés als habitatges protegits. La GVA té 330 habitatges en règim de
compravenda. S’ha reduït ja el preu dels habitatges que superen els de mercat, se ha
modificat el règim de tinença, passant al lloguer o lloguer amb opció de compra i
realitzar accions informatives i comercials.
 Balanç (dades d’11 de juny de 2018)
 Parc públic d’habitatge:
- Col·laboració amb Ajuntaments: el nou equip d’EIGE ha mantingut reunions amb
més de noranta ajuntaments (reuneix el 97% dels habitatges del parc públic). S’han
presentat i prebaremat més de 13.000 sol·licituds d’habitatge social. També s’han
analitzat conjuntament amb els municipis sol·licituds de més d’2.500 famílies.
- Campanya informativa sobre bonificacions de lloguer. S’han desenvolupat
campanyes en 49 municipis. 2.261 famílies beneficiàries de bonificacions. 2.280
famílies amb actes de reconeixement de deutes
- Coresponsabilitat en l’ús d’habitatges i espais comuns: més de 600 reunions en
comunitats de veïns i veïnes per a conscienciar la gent.
- Plans d’intervenció integral sostenible.
 8 actuacions en àrees de renovació i regeneració urbana. En 3 casos ja
s’han licitat les obres, en 1 cas s’ha aprovat el projecte, i hi ha altres 3
projectes en redacció.
 S’han engegat 26 PIINS -Plans d’intervenció integral sostenible- S’ha
licitat la redacció de projectes en els PINNS programats a Almoradí,
Monòver, Santa Pola, Borriana, la Vall d’Uixó (2), Alberic, Benaguasil i
Riba-roja de Túria, i està previst licitar els programats a Benifaió,
Massamagrell i Picassent.
 2 Plans directors (en municipis de la Generalitat de més de 500
habitatges): la Coma (Paterna) i els Palmerars (Elx). La Coma (Paterna) i
els Palmerars (Elx).
 S’està desenvolupant un pla pilot (Pla Urgent d’Intervenció Social) a
Alfafar.
 Inversió en el parc públic d’habitatge. Actuacions de manteniment i
conservació del parc públic. 2015: 2,0 M€; en 2016: 4,2 M€.
- Pagament d’obligacions tributàries amb els ajuntaments (IBI). Respecte dels
impostos generats a partir de 2016, s’han pagat 1,25 M€ el 2016, 1,3 M€ el 2017 i,
fins ara, 787.000 € el 2018. Quant al deute d’exercicis anteriors, que estava en fase
de recaptació en període executiu, s’han aconseguit acords de fraccionament i
ajornament per un import de 8,4 M€, dels quals s’han pagat 2,3 M€. A més, s’han
pagat 386.000 € en els quals no s’havia arribat a formalitzar acords d’ajornament.
 Habitatges promoguts per EIGE:
- Pla d’ocupació d’habitatges (1.069 habitatges en règim de lloguer). Ampliada el 30
de juny de 2018 la reducció del 15 % que s’està aplicant a les rendes de 414

5
 habitatges, de manera que se n’han afavorit 400 famílies. Adequació de preus de
lloguer a les condicions del mercat en 632 habitatges, així, se n’han afavorit
d’aquesta mesura 379 famílies.
- Preus de lloguer adaptats a les circumstàncies de les persones: 1er Pla de
lloguer assequible. 274 famílies se n’han beneficiat (juny de 2017). Aprovació del 2n
Pla de lloguer assequible. Aplicació des d’1 de juliol de 2017 fins a de 30 de juny de
2018. El pla estableix dos trams per a determinar la quota mensual, en funció de la
renda i d’altres factors, com ara el nombre de membres de la unitat familiar o el
municipi de residencia. Des de l’1 de juliol ha beneficiat 352 famílies que resideixen
en habitatges protegits propietat de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat.
- Modificació en el règim dels habitatges. En 230 habitatges s’ha ampliat el règim
de venda a lloguer o lloguer amb opció de compra. S’han formalitzat 101 contractes
de lloguer amb opció a compra i 129 habitatges s’oferiran en lloguer.
- Habitatges en règim de compravenda. En 310 habitatges s’ha dut a terme una
baixada dels preus de venda (en 230 d’aquests, a més, s’ha ampliat el règim de
venda a lloguer amb opció a compra). A juny de 2018 només queden en règim
exclusiu de venda 66 habitatges. Els preus s’aniran actualitzant al mercat a mesura
que es produïsca la comercialització d’aquests.
 Pla de col·laboració local per a l’impuls de l’habitatge protegit. Signatura d’un
conveni de col·laboració amb 12 municipis en què hi ha 434 habitatges de VPO
que formen part del parc d’EIGE. Les localitats són: Castelló (amb 101 VPO en
lloguer), Albaida, Gandia, Sueca, l’Alcora, Pego, el Pilar de la Foradada, Gavarda,
Vilamarxant, Castalla, Vinaròs i Moncada (6/04/2017). Està previst que d’altres
ajuntaments signen pròximament els convenis de col·laboració respectius.
 Reforma d’habitatges i immobles (dades d11 de juny de 2018)
 Parc públic d’habitatge. Rehabilitades des d’1 juliol de 2015: 680, d’aquestes, 634
reparades per EIGE/EVha i 46 (cedides per a reparació per ajuntaments); en execució o
valoració: 176.
 Habitatges d’EVha. Reparats des d’1 juliol de 2015: 229; en reparació o valoració: 161.
 Parc públic d’habitatge: habitatges lliurats: 714 (d’aquests, 80 a persones i famílies
afectades per processos de desnonament o execució hipotecària, i 71 a dones víctimes
de violència de gènere).
 En el Consell de Direcció d’EIGE de 31 de març de 2017 es va acordar iniciar el procés per
a establir els criteris socials per a l’accés als habitatges protegits que EIGE té en lloguer
d’acord amb la Llei de funció social de l’habitatge. Regulat per resolució de la Conselleria
com a mesura transitòria fins que es desenvolupe el reglament nou. D’acord amb aquesta,
s’han adjudicat 79 habitatges del patrimoni d’EVha seguint criteris socials.
 Eliminació del requisit d’empadronament per a dones víctimes de violència de
gènere. La Conselleria d’Habitatge elimina el requisit d’empadronament mínim d’un any a
les dones víctimes de violència de gènere a l’hora d’accedir als habitatges de promoció
pública propietat de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat, EIGE (7/11/2017).
 Col·laboració amb la Càtedra Innovació i Habitatge, creada a la fi de 2017. El 2018
comptarà amb 30.000 euros per a dur a terme activitats d’estudi, docents i de difusió sobre
futures estratègies habitacionals relacionades amb les noves necessitats en matèria
d’habitatge, tant d’obra nova com de rehabilitació, enfocades sobretot a l’habitatge de
caràcter social (Consell, 18/05/2018).
 Pla Plurianual de Rehabilitació i Ampliació del Parc Públic d’Habitatge (2018-2020).
Previst en la Llei de la funció social de l’habitatge, s’avança en un any la presentació
d’aquest (13/03/2018). El pla recull 3 programes grans:
 Rehabilitació d’habitatges públics

6
 - Reparació d’habitatges, tant del parc públic de la GV com del parc propi de l’EVha,
que actualment no estan en condicions d’habitabilitat.
- Rehabilitació dels edificis d’habitatges del parc públic de la GV per mitjà d’ARRU
- Rehabilitació d’habitatges inclosos en plans d’intervenció integral sostenible (PIINS)
- Habitatges de lloguer solidari
 Recuperació d’habitatges públics
- Incorporació d’habitatges d’administracions sectorials en desús: habitatges de
caminaires, ferroviaris i uns altres.
- Incorporació dels habitatges del parc públic de la GV i del parc de l’EVha, actualment
ocupades irregularment.
- Pas d’habitatges de l’EVha de compra a lloguer
 Ampliació del parc públic d’habitatges
- Concurs per a la compra d’habitatges de tipologia plurifamiliar
- Promocions d’EVha represes
- Convenis amb entitats financeres
- Generació d’habitatges en règim de lloguer assequible per mitjà de mecanismes de
col·laboració publicoprivada.
 En total, el Pla 2018-2020 incideix sobre més de 6.000 habitatges (en una gran part dels
casos, rehabilitació i recuperació d’habitatges públics) i més de 100 M€ d’inversió.

Rehabilitació i regeneració urbana

Morella2016: Conveni amb l’Ajuntament de València per a la modificació del PEPRI del
Cabanyal-Canyamelar
Ademuz2017: Presentació de la Nova Agenda Urbana de la Comunitat i posada en marxa del
Visualitzador d’Espais Urbans Sensibles (VEUS)
 PEPRI del Cabanyal-Canyamelar
 Suspensió de l’Homologació Modificativa i el Pla especial de protecció i reforma
interior del Cabanyal-Canyamelar (PEPRI), aprovats per resolució de 2 d’abril de
2001, per determinar l’espoliació del conjunt històric del Cabanyal de la ciutat de
València, de conformitat amb l’Ordre del Ministeri de Cultura de 2009 i d’acord amb la
Llei de la Generalitat d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat
Valenciana (Ple del Consell 8/07/2016).
 El Consell acorda mantindre la vigència, fins a l’aprovació definitiva i entrada en vigor
d’un nou Pla especial de protecció del conjunt històric del Cabanyal-Canyamelar, del
seu catàleg, únicament la catalogació i règim d’intervenció d’aquells immobles protegits
per primera vegada pel PEPRI i que no figuraven inclosos en el Catàleg del PGOU de
1988 (8/07/2016).
 El Consell aprova les normes urbanístiques transitòries d’urgència aplicables en
l’àmbit ordenat pel PEPRI fins a l’aprovació definitiva del planejament especial que ho
substituïsca, de tal manera que es pot començar a atorgar llicències per a iniciar la
regeneració i rehabilitació urbana d’aquest emblemàtic barri de la ciutat de València
(8/07/2016).
 Programa de foment de la regeneració i renovació urbana del Pla estatal d’habitatge.
Àrees en què no hi ha grups d’habitatges de la Generalitat. Les actuacions que es
contemplen en les Àrees de renovació i regeneració urbana (ARRU) són la rehabilitació
d’edificis i habitatges tant de conservació, accessibilitat i rehabilitació energètica, com ara

7
obres de manteniments en elements comuns i equipament, així com millores en la qualitat i
sostenibilitat del medi urbà. El finançament és, normalment, a càrrec de l’Estat, la
Generalitat i els ajuntaments o els particulars, i la gestió dels ARRU en aquests casos –
projectes, obres…- l’assumeixen els ajuntaments.
 Acords signats Estat-Generalitat-ajuntaments sobre ARRU a València, Alcoi,
Ontinyent, Sant Vicent del Raspeig, Llíria, Xàtiva i Gandia. Signats acords nous Estat-
Generalitat-ajuntaments (octubre de 2016) sobre ARRU a Onda i Oliva. Signats acords
nous Estat-Generalitat-ajuntaments (octubre de 2017) sobre ARRU a Morella, Olocau,
Elda, Sant Vicent del Raspeig i Callosa de Segura. En desenvolupament dels acords i
per a gestionar les quantitats que aporta la Generalitat i l’Estat, cada any se signen
convenis amb els diversos ajuntaments.
 Rehabilitació del barri del Cabanyal i el Canyamelar de València.
- Signat el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de València per a gestionar
les actuacions de l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU) del barri
del Cabanyal-Canyamelar per a l’any 2017, en el marc del Pla Estatal
d’Habitatge 2013-2016, que permet que les actuacions s’executen fins al 31 de
desembre de 2017. El conveni estableix una subvenció per a l’exercici 2017 de
4,9 M€. Suposa l’edificació de 18 habitatges en substitució d’uns altres i la
rehabilitació de 602 habitatges i les obres de reurbanització (14/12/2017).
- Signatura del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de València, en el marc
del Pla estatal 2013-2016. Compta amb una inversió total prevista de prop de 13
M€, dels quals s’han pressupostat 4,7 M€ per al 2016, amb una participació del
Ministeri de Foment de 4,3 M€ i de la Generalitat de 373.500 euros (7/06/2016).
Addenda signada a l’octubre de 2016: Inversió 14,3 M€; substitució i nova
edificació de 18 habitatges, i rehabilitació de 602 habitatges.
 Actuacions a Ontinyent. S’ha delimitat un àrea en el barri de la Vila i el centre històric
Raval amb la rehabilitació de 35 habitatges, la substitució i nova edificació d’uns altres
20, i actuacions puntuals en espais públics; inversió de 3,1 M€. Addenda signada a
l’octubre de 2016: Inversió 2,2 M€; substitució i nova edificació de 6 habitatges, i
rehabilitació de 59 habitatges. Aprovat el conveni pel Consell (03/06/2016) i (1/09/2017)
 Actuacions a Xàtiva en l’àmbit és el nucli antic. Suposarà la rehabilitació de 90
habitatges, la substitució i nova edificació d’uns altres 10, i actuacions en espais públics,
amb una inversió de 4,4 M€. Aprovat el conveni pel Consell (03/06/2016) i (14/07/17)
 Actuacions a Alcoi. La inversió total prevista és de 5,5 M€. S’ha delimitat una àmplia
àrea que comprén els barris de Santa Rosa, de l’Eixample i el centre històric d’Alcoi per
a la rehabilitació de 200 habitatges, la substitució i la nova edificació d’uns altres 16, i
actuacions puntuals en espais públics. Adenda signada a l’octubre de 2016: Inversió de
5,9 M€; rehabilitació de 425 habitatges. Aprovats els convenis pel Consell (03/06/2016),
(13/10/2017) i (22/06/2018).
 Actuacions a Sant Vicent del Raspeig. El conveni inclou la rehabilitació de 84
habitatges en els blocs 24 i 25 del barri de Santa Isabel. S’ha pressupostat un total de
868.218 euros. Aprovat el conveni pel Consell (03/06/2016), (15/09/2017) i
(15/06/2018).
 Actuacions a Llíria. La inversió prevista és de 4,6 M€. Afectarà els carrers València i
Juan Izquierdo, a més del centre històric, per a la renovació de 20 habitatges i la
rehabilitació de 80 habitatges. Aprovat el conveni pel Consell (03/06/2016) i
(22/09/2017).
 Actuacions a Gandia. Barri de Simancas. Inversió de 7,1 M€. Rehabilitació de 104
habitatges. Aprovat el conveni pel Consell (23/09/2016).

8
  Actuacions a Onda. Centre històric protegit. Inversió de 3,4 M€. Substitució i nova
edificació de 5 habitatges, i rehabilitació de 104 habitatges. Aprovat el conveni pel
Consell (01/09/2017) i (08/06/2018)
 Actuacions a Oliva. Nucli antic. Inversió de 4,0 M€. Substitució i nova edificació de 12
habitatges, i rehabilitació de 60 habitatges. Aprovat el conveni pel Consell (15/09/2017) i
(15/06/2018).
 Actuacions a Morella. La inversió prevista és de 1,16 M€. Renovació de 4 habitatges i
rehabilitació de 10 habitatges.
 Actuacions a Olocau. Inversió de 1,51 M€. Renovació de 4 habitatges i rehabilitació de
21 habitatges.
 Actuacions a Elda. Inversió de 2,36 M€. Rehabilitació de 126 habitatges.
 Actuacions a Sant Vicent del Raspeig. Inversió de 996.000 €. Rehabilitació de 76
habitatges.
 Actuacions a Callosa de Segura. Inversió de 2,27 M€. Renovació de 5 habitatges i
rehabilitació de 95 habitatges.
 Actuacions a Elx. Respon a un acord Estat-Generalitat-Ajuntament de 2014. El conveni
inclou la rehabilitació de 308 habitatges del barri de Sant Antoni, així com obres de
reurbanització, amb una inversió de 20,9 M€ (Acord de 2014). Aprovat el conveni pel
Consell (03/06/2016) i (15/09/2017).
 Altres convenis
 Actuacions a Alcoi. Gestió i finalització d’obres de rehabilitació de 20 habitatges i
d’elements comuns del Grup Sant Jordi; les actuacions van començar el 2006 però es
van paralitzar el 2012. Aprovat conveni el 2017 de 300.000 euros per a la (03/11/2017) i
el 2018 de 400.000 euros (08/06/2018). Les obres del projecte han suposat un cost de
2.883.866 euros, dels quals la Generalitat ha aportat 2.487.866 euros (el 86,27 %) i el
Ministeri de Foment 396.000 euros; és a dir, el 13,73 %. (08/06/2018)
 Actuacions a Alacant. Fase I de la rehabilitació Ciudad Elegida Juan XXIII. Es
proposa executar el projecte en tres fases anuals, de 2018 a 2020, i en total la
Generalitat aportarà 1,76 M€ per a les 255 unitats de rehabilitació. Aprovat el conveni
per a 2018 pel Consell, per 754.751 euros (09/02/2018). Estava pendent des de 2010:
 Programa de foment de la regeneració i renovació urbana del Pla estatal d’habitatge.
Àrees amb grups d’habitatges de la Generalitat. Les actuacions que es contemplen en
les Àrees de renovació i regeneració urbana (ARRU) són la rehabilitació d’edificis i
habitatges tant de conservació, accessibilitat i rehabilitació energètica, com ara obres de
manteniments en elements comuns i equipament, així com millores en la qualitat i
sostenibilitat del medi urbà. El finançament és normalment a càrrec de l’Estat i la
Generalitat. Subscrits acords entre Estat i Generalitat l’octubre de 2015.
 Actuacions a Sagunt. Barri Sota Vies. Rehabilitació de 135 habitatges. 707.000 €.
Projecte redactat i aprovat. L’EVha licita les obres per 675.000 € (04/06/2018).
 Actuacions a Alcoi. Grup Barbacana-plaça de les Xiques. Rehabilitació de 92
habitatges. 447.200 €. Projecte en redacció (06/2018).
 Actuacions a Alacant. Barri del Carme. Rehabilitació de 802 habitatges. 3,9 M€.
Projecte en redacció (06/2018).
 Actuacions a Castelló. Barri Sant Llorenç. Rehabilitació de 161 habitatges. 681.200 €.
Projecte redactat i aprovat. L’EVha licita les obres per 621.000 € (04/06/2018).
 Actuacions a Elx. Barri dels Palmerars. Rehabilitació de 276 habitatges. 2,1 M€.
Projecte redactat i aprovat (06/2018).

9
  Actuacions a Almassora. Av. José Ortiz. Rehabilitació de 38 habitatges. 1,7 M€.
(L’Ajuntament planteja l’enderrocament de l’edifici; en estudi alternatives (06/2018).
 Actuacions a Alacant. Pl. División Azul. Rehabilitació de 20 habitatges. 2,8 M€.
Projecte en redacció (06/2018).
 Actuacions a Paterna. Barri de la Coma. Rehabilitació de 800 habitatges. 3,2 M€
(vegeu davall).
 Barri de la Coma de Paterna. Anunci d’una inversió de més de 5 M€ en el barri de la
Coma de Paterna durant el 2016 i el 2017. Mesures per a impulsar i millorar la convivència
del barri, que representa quasi el 9% del total dels habitatges del parc públic de la
Generalitat (8/02/2016).
 Desenvolupament d’un Àrea de regeneració i renovació urbana (ARRU), 3,2 M€.
Aquesta intervenció es realitzarà entre la Generalitat, el Ministeri de Foment i
l’Ajuntament de Paterna. Es tracta de la major injecció econòmica en molts anys que
s’ha realitzat en aquest Barri d’Acció Preferent on resideixen més de 5.000 persones en
aproximadament 1.600 pisos socials (20/07/2016). Projecte redactat i aprovat. L’EVha
licita les obres per 3,1 M€ (04/06/2018).
 Licitat el contracte per a les obres de reparació de 120 habitatges del parc públic
del barri de la Coma de Paterna per un import pròxim als 2 M€. Com a novetat,
incorpora clàusules socials en què es demana a l’empresa adjudicatària que contracte
almenys un 50 % dels veïns del barri que siguen aturats de llarga durada per a exercir
les tasques de rehabilitació (20/07/2016). Obres iniciades (12/06/2017). Obres molt
avançades: es reparen més de 100 habitatges (11/06/2018).
 Entorn de la plaça de Bruges i del Mercat Central. La Conselleria d’Habitatge, Obres
Públiques i Vertebració del Territori trau a licitació el concurs per a la redacció del projecte
de regeneració urbana de l’entorn de la plaça de Bruges, amb intervenció de jurat per a
la selecció de la proposta i la posterior redacció del projecte i direcció d’obres de
regeneració urbana a l’entorn de la plaça de Bruges, la Llotja de la Seda, el Mercat Central i
l’església dels Sants Joans de València.
 El pressupost de licitació per a la redacció del projecte arriba a un import total de fins a
321.860 euros, i la data límit de presentació de les ofertes o les sol·licituds de
participació s’estableix fins al 31 d’octubre de 2017, segons publica el DOGV.
 La Conselleria d’Habitatge presenta els tres projectes finalistes en el concurs d’idees
(21/11/2017).
 El projecte Confluència 4600 de l’UTE d’arquitectes valencianes que ha format
Quintana-Peñín ha sigut el projecte triat per a la renovació urbanística pels seus
criteris clarament integradors i sostenibles de l’entorn. Una vegada formalitzat el
contracte, a partir d’abril s’inicia un termini de 3 mesos per a redactar el projecte
d’execució. Finalment, tant la redacció del projecte com la direcció d’obra tenen un
pressupost de 246.000 euros (06/03/2018).
 Programa per al foment de ciutats sostenibles i competitives 2013-2016.
Desenvolupament d’actuacions per mitjà d’ajudes a Quart de Poblet, amb una inversió
d’1,2 M€ en la convocatòria de “Millora de barris”.
 Estratègia de desenvolupament urbà sostenible i integrat (EDUSI)
 Projectes coordinats des de la Generalitat en deu municipis de la Comunitat
Valenciana han obtingut un total de 83 M€ en el marc de l’Estratègia EDUSI,
cofinançada pel Programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020. Els
projectes estan en els municipis de Torrent, València, Borriana, Quart de Poblet,
Orihuela, Villena, Alacant, Castelló de la Plana, Paterna i Benicarló; han captat l’11,4%
del total dels recursos d’aquesta primera convocatòria del programa, que està dotada
amb 730,9 M€ (3/10/2016).

10
  Els ajuntaments d’Elx, Alcoi, Onda, Almassora i Calp han aconseguit prop de 35,6 M€
de fons europeus en el marc de la segona convocatòria de l’Estratègia de
desenvolupament urbà sostenible i integrat (EDUSI) que està cofinançada pel Programa
operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020 (25/05/2017).
 El Consell duplica la inversió que destina el Ministeri procedent de fons europeus per a
millores en les ciutats a través del programa EDUSI, ja que aporta 14,6 M€ del seu
programa operatiu FEDER als fons que destina el Govern central a aquesta iniciativa
(14,3 M€). La inversió es dirigirà a actuacions en infraestructures urbanes. En total, la
Comunitat Valenciana tindrà una inversió de 28,9 M€ per al desenvolupament de
projectes urbans en municipis, tal com recull la resolució de la tercera convocatòria de
projectes (24/09/2017).
 Benidorm, l’Alfàs del Pi, Ontinyent, Picassent i Sagunt tindran 28,9 milions per a
projectes de sostenibilitat urbana en el marc de l’Estratègia de desenvolupament urbà
sostenible i integrat (EDUSI). D’aquesta quantitat, més del 50 % (14,6 milions) l’aporta
el Consell del propi programa operatiu FEDER, i duplica, així, la inversió inicial que
ofereix el programa EDUSI (07/05/2018).
 Amb aquests 28,9 milions, són ja 147,5 milions els que es destinen a la Comunitat a la
posada en marxa de projectes en l’àmbit municipal que s’emmarquen en el programa
EDUSI de la Unió Europea. En les dues convocatòries anteriors, 15 municipis
valencians van rebre un total de 118,6 milions d’euros, dels quals 40 milions els va
aportar el Consell per a implementar l’abast d’aquest programa (07/05/2018).

Dinamitzar el sector de la construcció

Sagunt2017: Pla RENHATA (rehabilitació d’habitatges). Nova Ordre per a la convocatòria

d’ajudes per a la reforma interior i millora de les condicions d’habitatge
 Pla RENHATA
 Presentat el Pla RENHATA 2017, que té una dotació de quasi 4 M€, de finançament
exclusivament autonòmic, destinats a ajudes per a la reforma interior d’habitatges,
amb l’objectiu de millorar les cambres de bany i les cuines, així com l’accessibilitat i
l’eficiència energètica d’aquests (13/02/2017).
- Ordre 4/2007 i Resolució de 9 de març de 2017 per la qual es convoquen ajudes del
Pla RENHATA per a millora de les condicions de l’interior dels habitatges. 3,0
M€. S’han presentat més de 1.800 sol·licituds. Publicada la resolució que concedeix
ajudes a 863 famílies (07/08/2017). Es comencen a abonar les primeres ajudes
(07/12/2017). L’impacte econòmic es calcula que ha ascendit a 12 M€ (01/02/2018).
- En l’àmbit de l’eficiència energètica 2017, l’IVACE va publicar les ajudes per a la
substitució de calderes domèstiques per altres de més eficients energèticament,
així com la instal·lació de noves finestres amb aïllament tèrmic reforçat (DOGV
1/03/2017).
Pla Renove-RENHATA de calderes domèstiques, es van presentar 773 sol·licituds
i es van concedir a un total de 746 famílies per una quantia total de 186.500 euros.
La inversió que promou aquesta convocatòria és d’1,4 M€.
Pla Renove-RENHATA de finestres, es van presentar 1.125 sol·licituds i es van
concedir a un total de 1.041 famílies per quantia total de 800.598 euros. La inversió
que promou aquesta convocatòria és de 4,35 M€.
En total els plans Renove-RENHATA han arribat a un total de 1.787 famílies, amb
un impacte econòmic global de 5,75 M€, amb una ajuda pública d’IVACE de
pràcticament 1 M€. Així mateix, aquests plans de renovació han suposat una
reducció del consum energètic dels nostres habitatges de més de 2,6 milions de

11
 kWh/any, que suposen un estalvi per a les famílies de 252.500 euros/any i una
reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de 590 tCO2/any.
 Pla RENHATA 2018. Convocatòria oberta 10/04/2018, n’augmenta la dotació i es
donaran ajudes fins a 5,4 M€ (l’impacte global s’espera que siga de 17,5 M€).
Subvenció bàsica d’un 5 % per a treballs tècnics previs. Ajuda addicional entre el 25 % i
el 35 % fins a un màxim de 3.000 €/4.200 € per obra.
- En l’àmbit de l’eficiència energètica 2018, l’IVACE va publicar les ajudes per a la
substitució de calderes domèstiques per altres de més eficients energèticament,
així com la instal·lació de noves finestres amb aïllament tèrmic reforçat (DOGV
15/01/18).
Pla Renove-RENHATA de calderes domèstiques. Fins al 13 de juny de 2018 s’han
presentat 844 sol·licituds, per un import total de 200.000 euros.
Pla Renove-RENHATA de finestres. Fins al 13 de juny de 2018 s’han presentat
1.295 sol·licituds, per un import total de 850.000 euros.
 Foment de la rehabilitació edificatòria
 Convocatòria ajudes 2017. Publicades en el DOGV les bases que regulen les ajudes
del Programa per al foment de la rehabilitació edificatòria en el Pla estatal
d’habitatge i la resolució de convocatòria per a 2017 (març 2017). Les ajudes a la
rehabilitació són de 19,4 M€ (18,5 M€ en 2016), dels quals el Ministeri aportarà
17,3 M€ i la Generalitat 2,1 M€ (2/05/2017).
- La subvenció serà del 35 % per part del Ministeri i d’un 10 % addicional que
s’incorpora per primera vegada per part de la Generalitat. Les quanties màximes de
les ajudes del ministeri seran de 2.000 euros per habitatge pel que fa a conservació i
sostenibilitat i de 4.000 euros per habitatge en accessibilitat, i les de la Generalitat
seran com a màxim de 4.000 euros per habitatge.
- Es poden subvencionar tres tipus d’actuacions: obres de conservació, com
l’estructura dels edificis, façanes o cobertes en edificis catalogats; obres de
sostenibilitat, per a millorar la qualitat tèrmica de l’edifici i la instal·lació d’energia
renovable; i obres d’accessibilitat, per a la col·locació d’ascensors o rampes
adaptades.
 Balanç d’ajudes 2016. En 2016 es van concedir 643 ajudes per a rehabilitar enfront
dels 164 de 2015, quadruplicant-se’n els beneficiaris. La inversió global ha sigut
d’11,1 M€ (9,8 del Ministeri i 1,3 de la Generalitat) mentre que en 2015 només es van
concedir ajudes per valor de 3,6 M€.
 Balanç d’ajudes 2017. El 2017 s’hi van invertir 14,5 M€, que han tingut una repercussió
de 37,7 M€ que han permés millorar 833 edificis (01/02/2018).
 Suport a la implantació de l’informe d’avaluació d’edificis
 Aprovat el Decret 53/2018 pel qual es regula el contingut i la formalització de
l’Informe d’avaluació de l’edifici (IAE), que es pot aplicar a les edificacions amb ús
residencial d’habitatge, tant unifamiliars com plurifamiliars (IEEV.CV), així com la
tramitació i el registre oficial d’aquest. Es crea també el Registre Autonòmic d’IEEV.CV
(07/05/2018).
- És obligatori per a edificis amb ús residencial d’habitatge de més de 50 anys i per a
acollir-se a programes d’ajudes a la rehabilitació.
- L’IEEV.CV descriu les característiques dels elements comuns d’un edifici i n’indiquen
l’estat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica.
 Convocatòria ajudes per a realitzar els IAE:

12
 - 2016. Les ajudes concedides a les comunitats de propietaris per a la implantació
d’IAE han augmentat considerablement, ja que han passat de 252 el 2015 a 659 el
2016, amb un import de 201.839 euros enfront dels 79.235 del 2015.
- 2017. Les ajudes per a implantar els IAE són de 467.600 euros, ja que als 334.000
euros que aporta el Ministeri se sumen, com a novetat, 133.600 euros, que aporta la
Generalitat (02/05/2017). Es van elaborar 759 informes.
- 2018. S’han convocat ajudes amb un pressupost de 295.000 euros. El 2018, les
ajudes només les concedeix la Generalitat, ja que han quedat fora del Pla estatal
d’habitatge 2018-2021 per ser un dels tres programes que s’han suprimit respecte al
Pla 2013-2016 (23/04/2018).
 Constitució de la Mesa de la Rehabilitació al juny de 2016, amb la participació de tots els
agents implicats, per a orientar la noves polítiques que servisquen per a dinamitzar el sector
de la construcció, així com els subsectors afins, molt castigats per la bambolla immobiliària
(10/06/2016).
 Oficines d’Informació i Rehabilitació (OIR). Signatura de convenis amb els primers 80
ajuntaments per a potenciar la rehabilitació i la creació d’una xarxa d’oficines
d’informació per a dinamitzar la rehabilitació edificatòria, la regeneració i la renovació
urbana en els municipis de la Comunitat Valenciana (2/05/2017). Signatura de convenis
amb 22 ajuntaments més (05/06/2017).

Pagament d’ajudes a l’habitatge

Torrevieja2016: Pagament d’ajudes pendents Resolució 501 (40 M€) (al llarg de 2016 i la resta
en 2017)
 Signat un calendari de pagaments amb la Plataforma d’Afectats per Impagaments
d’Ajudes a l’Habitatge de la Comunitat Valenciana (28/07/2015).
 La Conselleria d’Habitatge ha pagat des de juliol de 2016 fins a juny de 2018 un total de
30,4 M€ corresponents a les resolucions 501 d’ajudes a l’habitatge, i tenia
comptabilitzats 9,6 M€. Forma part dels 40 M€ de deute reconegut després que
l’anterior govern ho negara a més de 7.000 famílies que van demanar les subvencions
(14/01/2017).
 S’han detectat aproximadament 60 M€ en expedients d’ajudes a l’habitatge sense
resoldre dels plans d’habitatge 2005-2008 i 2009-2012, que afecta a 1.400 persones i
unitats familiars. Es va remetre tota la documentació a la Intervenció General (26/04/2016).
 La Llei d’acompanyament als pressupostos de 2017 ha creat el marc legal (disposició
addicional III) perquè una vegada es tramiten i resolguen els expedients pendents, es
puguen reconéixer les obligacions i abonar les ajudes a les famílies que
legítimament en tinguen dret (23/12/2016).
 La despesa corresponent a aquestes ajudes va ser comunicat a la Intervenció General
de l’Estat (IGAE) en els qüestionaris CIMCA corresponents a desembre de 2016, de
manera que van passar a formar part del dèficit de la Comunitat Valenciana de 2016
(30/03/2017).
 La Direcció General d’Habitatge, a instància de la Viceintervenció General, ha elaborat
unes instruccions internes de funcionament per a reprendre la tramitació dels
expedients que es va interrompre en la legislatura passada. En l’actualitat s’ha precisat
més la xifra, 5.500 expedients per 45 M€ aproximadament (06/2018).

13
b. Renda garantida de ciutadania
Nou Botànic
1. Elaboració d’una nova Llei de renda garantida de ciutadania que siga una ferramenta potent,
integral i efectiva de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

Crèdits ampliables

 Els programes que formen part de la renda garantida de ciutadania, prestacions per
dependència, prestacions econòmiques per acolliment familiar i ajudes i indemnitzacions
dirigides a les dones víctimes de violència de gènere i als seus fills i filles, tenen ja la
consideració de crèdits ampliables.

Augment del nombre de persones beneficiàries de la renda garantida

 Els destinataris de la renda garantida de ciutadania van arribar, el 2017, a 51.274

persones (21.86 titulars i 29.906 familiars o beneficiaris), una quantitat que ja supera la xifra
que es va aconseguir en el conjunt de l’any 2013, en plena crisi econòmica, quan es van
quedar en 31.886, i suposa un creixement del 60,8 % (04/02/2018).
 Durant el 2017 s’han destinat a aquestes prestacions 57,9 M€, quantitat que contrasta amb
el pressupost que es destinava a aquesta prestació els anys en què la crisi econòmica era
més forta, com el 2008, on la renda tenia un pressupost assignat d’1,6 M€. El
 Al llarg de l’exercici 2017, el pressupost per a sufragar la renda garantida de ciutadania
es va ampliar en quatre ocasions, sobre la base de la consideració de la partida de
renda com a crèdit ampliable, de manera que quan el pressupost destinat a aquesta
finalitat s’esgota, es reposa de manera automàtica. La dotació inicial va ser de 41 M€,
però aquesta quantitat estava totalment compromesa o a través del pagament directe a
través de les direccions territorials o dels 86 ajuntaments i institucions municipals, que
actuen com a entitats col·laboradores.

Legislació sobre renda garantida de ciutadania

Torrevieja2016: Elaboració d’una nova Llei de renda garantida de ciutadania que siga una eina
potent i efectiva de lluita contra la pobresa i l’exclusió social
Vinaròs-Benicarló2018: Elaboració de l’esborrany de decret pel qual es desenvolupa la
Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió
 Aprovada la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana
d’inclusió, que regula la posada en marxa d’una nova prestació que substitueix la renda
garantida de ciutadania, s’ampliaran els requisits per a poder accedir a l’ajuda i el temps de
cobertura, i s’estima que permetrà passar dels 20.000 titulars als 45.000 el 2018 (DOGV
22/12/2017).
 Aquesta nova prestació, que substituirà la renda garantida de ciutadania, permetrà
que aquesta ajuda tinga caràcter indefinit, quan la situació de la persona que la sol·licite
es mantinga en el temps, i rebaixa els requisits per a poder demandar-la.
 La Llei de renda valenciana d’inclusió, a més de complir l’objectiu de lluita contra la
pobresa, produirà una devolució en l’economia en el seu conjunt, de manera que cada euro
invertit en aquesta prestació generarà una devolució en la societat valenciana d’1,12 euros i
també més de 3.000 llocs de treball, des de la posada en marxa fins a la implantació plena
d’aquesta l’any 2020 (27/10/2017).
 Aquestes dades apareixen indicades en un informe que ha presentat la Vicepresidència
i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en el Ple del Consell de l’estudi que ha
fet el Departament d’Economia Aplicada de la Facultat d’Economia de la Universitat de

14
 València sobre l’impacte econòmic que tindrà l’aplicació del projecte de Llei de renda
valenciana d’inclusió, que en aquests moments es troba en tràmit parlamentari.
 Aquest informe conclou que amb la nova renda d’inclusió la Comunitat Valenciana es
trobarà entre les cinc amb més cobertura d’Espanya, i tindrà un efecte generador de
riquesa que superarà els 200 M€ i suposarà un pas més en el model d’economia social
que impulsa el Consell.
 Nova renda valenciana d’inclusió (29/04/2018): el 23 d’abril de 2018 va entrar en vigor
la nova renda valenciana d’inclusió (Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat),
que preveu quatre modalitats de prestacions econòmiques en funció de la situació de
vulnerabilitat econòmica, social o laboral de la persona i la unitat de convivència d’aquesta:
Renda de garantia d’ingressos mínims, renda d’inclusió social, renda complementària
d’ingressos de treball i renda complementària de prestacions.
 Les que entren en vigor enguany són les prestacions de garantia d’ingressos
mínims, el titular de les quals subscriu voluntàriament un acord d’inclusió social, i la
renda d’inclusió social el beneficiari de la qual no subscriu aquest compromís.
 L’import de la prestació serà, segons el salari mínim interprofessional a la qual està
referenciada, de 515,13 euros en el cas d’un titular, i 809,49 euros per a una unitat
familiar de sis persones. Quantia que es pot incrementar fins en un 25 per cent en el
cas de necessitar ajudes per a habitatge i pobresa energètica, amb la qual cosa les
quanties oscil·larien entre els 643,91 i els 1.101,86 euros.
 Poden ser titulars de la nova renda les persones majors de 25 anys (o majors de 18 en
circumstàncies determinades) que hagen residit a la Comunitat Valenciana durant els
últims 12 mesos o un total de 5 anys dels últims 10. Aquesta restricció no existeix per a
les persones refugiades, asilades i víctimes de violència de gènere o explotació sexual o
tracta.
 La prestació té caràcter indefinit, sempre que persistisca la situació que en fa
necessària la percepció, i una renovació cada 3 anys. A més, s’amplia l’edat per a poder
sol·licitar-la fins als 16 anys, en els supòsits especials com els de joves que ha extutelat
la Generalitat o amb persones al seu càrrec.
 Una de les novetats de la nova ajuda respecte de l’anterior és l’accés directe en el
mateix tràmit i sense haver de gestionar res més, a altres tipus d’ajudes com les beques
d’Educació Infantil, ajudes de llibres de text, despeses de matrícula d’educació, beques
de menjador escolar, sanitat universal i prestació farmacèutica i ortoprotètica.
 Entrada en vigor del reglament de desenvolupament de la Llei de renda valenciana
d’inclusió, després de publicar-se en el DOGV 5/06/2018 (Decret 60/2018, d’11 de maig).
El text normatiu desenvolupa aspectes concrets de la normativa i el procediment
administratiu per al reconeixement del dret a percebre aquesta prestació que es regeix pels
criteris de simplificació, coordinació interadministrativa i interdepartamental i gestió
telemàtica.
 La Generalitat ha format 1.100 professionals de serveis socials municipals per a la
gestió de la nova renda valenciana d’inclusió. Amb l’entrada en vigor de la nova llei,
la Conselleria ha elaborat un procés formatiu, en tres fases, perquè tots els ajuntaments
i les mancomunitats de la Comunitat Valenciana coneguen tant la nova norma com
l’aplicació informàtica creada per a la gestió d’aquesta (12/05/2018).
 Aprovada la Llei de regulació dels procediments d’emergència ciutadana en
l’Administració de la Comunitat Valenciana (DOGV 7/11/2016).

Reducció de la taxa de pobresa

 La Comunitat Valenciana disminueix l’índex de pobresa, que es troba per sobre de la

mitjana nacional en quasi 3 punts. La taxa AROPE és l’indicador que estableix el nivell

15
 de pobresa social, segons es desprén de l’informe que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques
Inclusives ha realitzat sobre l’enquesta de condicions de vida en 2016 de l’Institut Nacional
d’Estadística (12/05/2017).
 L’indicador de la taxa AROPE indica que la Comunitat Valenciana se situa en un
30,5 % en 2016, mentre que en la mitjana d’Espanya és de 27,9%.
 En dos anys la Comunitat Valenciana ha aconseguit rebaixar en més de 4 punts
aquesta taxa, mentre que en el conjunt de l’Estat s’ha rebaixat només en 1,3 punts.

c. Dret a la llum, aigua i gas

…assegurar que totes les famílies en puguen accedir a un consum mínim. Aplicar fórmules, en
col·laboració amb les Administracions locals corresponents, a fi que els impagaments de
serveis bàsics de les famílies en situació de pobresa extrema no comporten la retirada del
servei.

Lluita contra l’empobriment energètic

Morella2016: Ordre per a evitar la pobresa energètica i ajudes d’emergència per al

pagament del lloguer
 Llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica. Aprovada per les Corts la Proposició
de llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (25/01/2017),
publicada com a Llei 3/2017 en el DOGV de 9/02/2017.
 Pla Valencià de lluita contra l’empobriment energètic. Posada en marxa d’un pla que
evitarà talls d’aigua, llum i gas a persones i famílies en risc i en situació d’exclusió social. Es
destinen en total 6 M€.
 Exigeix la coordinació entre la Generalitat, els ajuntaments i els serveis socials,
que detecten les necessitats i les situacions de vulnerabilitat del veïnat. Aquesta
coordinació interadministrativa ja és du a terme dins del marc del Pla concertat de
prestacions bàsiques en corporacions locals en l’apartat d’ajudes d’emergència per
a situacions de greu necessitat.
 De les ajudes per a evitar la pobresa energètica es destina per a energia elèctrica:
fins a 75 euros/rebut (màxim 300 euros per consumidor i any). Gas: fins a 75
euros/rebut (màxim 300 euros per consumidor i any). Aigua: fins a 15 euros/rebut
(màxim 60 euros per consumidor i any). Per al restabliment del subministrament: Tarifa
estàndard que s’ha de determinar per cada companyia.
 Al voltant de 12.000 famílies valencianes podrien acollir-se a les ajudes contra la
pobresa energètica i entre 2.000-2.500 a les ajudes al lloguer.
 Dins de la política de control de preus sotmesos a autorització administrativa, es pretén
aprovar una tarifa social relacionada amb el subministrament d’aigua per a
consum domèstic, destinada a famílies en risc i en situació d’exclusió, de manera que li
les eximisca de l’obligació d’atendre determinats conceptes que componen la tarifa i que
no estan directament relacionats amb el volum de consum.
 Ajudes des de la Generalitat. Convocatòria inicial en 2016 per 4 M€ (2,5 M€ a atendre
el pagament dels subministraments d’energia elèctrica, aigua i gas i 1,5 M€ al pagament de
lloguers socials). Publicades les bases reguladores i la convocatòria (DOGV 31/12/2015)
per a la concessió de subvencions per a evitar la pobresa energètica en llars en risc
d’exclusió social i la pèrdua d’habitatge per no poder atendre el pagament del lloguer.
 Dins de l’Ordre 3/2015, de pobresa energètica, es van destinar 950.000 € per a atendre
el pagament dels subministraments d’energia i aigua, i 656.000 € per al pagament de
lloguers socials.

16
  Posteriorment, i dins de la mateixa partida pressupostària, es va convocar l’Ordre
9/2016, per a la concessió de subvencions per a atendre el pagament de lloguer en
situació d’emergència social (DOCV 10/08/2016), i es van concedir ajudes per import de
3 M€.
 Balanç 2016: La Conselleria d’Habitatge ha resolt favorablement 1.138 sol·licituds de
subvencions per a evitar la pobresa energètica en llars i també per a evitar la pèrdua
d’habitatge causada per no poder atendre el pagament del lloguer. Aquestes ajudes
han beneficiat a 9.500 famílies en risc d’exclusió social (30/12/2016). En relació amb
l’Ordre 9/2016, s’han beneficiat amb ajudes per a atendre el pagament del lloguer en
situació d’emergència social 3.329 famílies.
 Ajudes des de la Generalitat i les tres diputacions provincials per un import de
2,05 M€ en 2016. La Conselleria d’Igualtat destina 1,5 M€ per als ajuntaments de més de
20.000 habitants, mentre que les diputacions sumen a aquest pressupost altres 650.000
euros, per a lluitar contra les situacions de pobresa energètica per a pobles de menys de
20.000 habitants, per mitjà d’entitats locals i mancomunitats de serveis socials (5/02/2016).

d. Combatre la pobresa infantil

…ha de ser una prioritat pressupostària, especialment la malnutrició infantil, mitjançant
l’extensió de places i beques de menjadors escolars no restringits al calendari escolar. A més,
cal garantir que l’alumnat dispose dels llibres adequats per a l’ensenyament. No condicionar la
concessió de beques escolars a estar lliure de deutes amb l’Administració Tributària o amb la
Seguretat Social.

Priorització de pagaments socials en beques de menjador i transport escolar

 El Consell, en una de les seues primeres mesures, va regularitzar pagaments pendents

dels quatre primers mesos de l’any 2015 per un import total de 148,9 M€ a aquells
col·lectius socials més vulnerables i que presentaven una necessitat superior (16/07/2015).
Destaquen els pagaments de beques de menjador (16,36 M€), despeses de funcionament
de menjadors escolars (7,75 M€), transport escolar (10,72 M€) i despeses de
funcionament de centres (7,03 M€). En el cas del bo infantil de guarderies se satisfan les
quantitats fins a maig (5,06 M€).

Obertura de menjadors escolars al setembre

 Els menjadors s’obrin per primera vegada els mesos de juny i setembre. La primera
vegada va ser el setembre de 2015, i es van destinar per a això 4 M€.
 85.000 persones beneficiàries i 53,7 M€ en beques (augment de 7 M€).
 En el curs 2017-2018 la xifra de persones beneficiàries ha arribat a 121.000, amb una
inversió de 68 M€.
 Per al curs 2018-2019 s’invertiran 72 M€.

Garantir que l’alumnat dispose dels llibres adequats per a l’ensenyament

 Inici del Pla per a la gratuïtat dels llibres de text i material didàctic #XarxaLlibres a
partir del curs 2015-2016, dotat amb 100 M€. Aquest programa, que consisteix en la creació
d’un banc de llibres, té continuïtat tots els cursos (vegeu l’apartat 3.h. sobre educació).

Promoció i defensa dels drets dels xiquets i les xiquetes

Ademuz2017: Decret que regule les prestacions econòmiques individualitzades (PEI) per a
famílies acollidores.

17
 Nou model d’atenció en centres d’acolliment infantil, que suposarà un increment de
centres i de places, amb més personal i perfils professionals, així com programes
diferenciats per a una atenció individualitzada. Preveu un reforç dels equips d’atenció en un
61 %, i una reducció en el nombre de xiquetes i xiquets en cada centre, amb l’objectiu de
donar una atenció més especialitzada i individualitzada, alhora que s’aconseguisquen
unes instal·lacions que s’assemblen el més possible a una llar.
 L’aposta prioritària en l’àmbit de l’acolliment és la desinstitucionalització, amb iniciatives
com “Millor en família”, posada en marxa al desembre de 2016, perquè cap xiqueta o
xiquet menor de 6 anys estiga en un centre, i que ha permés que 97 famílies realitzen
cursos informatius, i que d’aquestes 59 ja estiguen valorades com a família acollidora.
 De 3.805 xiquetes i xiquets que estan tutelats per la Generalitat en aquest moment, un
30,4 % encara viuen a centres d’acollida, i l’objectiu és aconseguir que aquest nombre
es reduïsca.
 Creació de la Direcció General d’Infància i Adolescència, que s’encarrega del
desenvolupament de polítiques integrals per a la promoció i la defensa dels drets dels
xiquets i les xiquetes. Aquest col·lectiu representa un 18% de la població, per la qual cosa
la GVA ha apostat per reforçar les polítiques destinades a la protecció de drets de la
infància (4/08/16).
 Creació de la Subdirecció d’Infància dins de Serveis Socials, com a primer pas del
compromís amb les organitzacions per a l’atenció urgent de les polítiques de defensa
dels drets dels xiquets i les xiquetes en els àmbits de participació, sanitat, educació, dret
a jugar, etc. (3/11/2015).
 Prestacions econòmiques per a les famílies d’acollida de menors.
 Modificació de l’article 121 de la Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de protecció
integral de la infància i l’adolescència de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la Llei
10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i
d’organització de la Generalitat. Es reconeix, a les persones que duen a terme
acolliments familiars, el dret a percebre una prestació econòmica (prestacions
econòmiques individualitzades - PEI) per a fer front a les despeses de manutenció
dels menors acollits.
- El nou text de l’article 121 preveu la possibilitat que els acollidors puguen rebre la
prestació, encara que no complisquen el requisit d’estar al corrent de les
obligacions tributàries o amb la seguretat social.
- Les prestacions per acolliment per a aquest col·lectiu seran, a més, inembargables,
dins dels límits econòmics que marca la legislació estatal, sempre que les persones
beneficiàries i les que tinguen al seu càrrec manquen de mitjans econòmics
suficients.
- Si la quantitat consignada fora insuficient, que es puguen generar nous crèdits en els
pressupostos de la Generalitat per a atendre totes les sol·licituds.
 Decret 1/2018, de 12 de gener, del Consell, pel qual es regula el procediment per al
reconeixement de la prestació econòmica per a la sustentació a la criança en
famílies acollidores. Deroga l’anterior Decret 46/2016, de 22 d’abril, i garanteix
l’equiparació total de les prestacions concedides als xiquets i les xiquetes que tutela
la Generalitat, que viuen en una família d’acollida, amb independència del vincle que hi
ha entre la persona acollida i el nucli familiar que l’acull.
- A més de l’equiparació, crea una prestació addicional per al finançament de
despeses d’assistència mèdica qualificada, que són els que no es troben
compresos en les prestacions del Sistema Nacional de Salut (ulleres, dentista,
psicòleg…) i superen el 25 % de la prestació que mensualment es reporta.
S’abonaran cada vegada que es produïsquen en l’exercici amb una quantia màxima

18
 anual econòmica que es tracte fins a aconseguir la quantia màxima anual per
persona acollida.
 Foment de l’acolliment familiar enfront de l’acolliment residencial, amb l’augment
de les quanties que reben les famílies acollidores.
- 2016. Igualació de les quanties destinades a famílies extenses i famílies educadores i
augment del mòdul/dia. El mòdul econòmic per a famílies extenses va passar de
4,5 a 12 €, i el de les famílies educadores, de 9 també a 12 €.
- 2018. El mòdul dia passa a 14 €. I com a novetat, quan l’acolliment siga en famílies
monoparentals el mòdul serà de 16 €/dia. S’eleva en 2 € dia, respectivament, quan el
menor tinga una discapacitat superior al 33 %.
 Import global de les ajudes per acolliment familiar.
- El 2016 les prestacions d’acolliment familiar tenen un pressupost inicial de més
d’11,7 M€, pràcticament el doble que el 2015. Autoritzat un augment del crèdit per
1,8 M€ per a les prestacions econòmiques individualitzades (PEI) per acolliment
familiar (15/06/2017).
- El 2018 el pressupost inicial és de 17,5 M€. Aquestes ajudes es conceben com un
dret subjectiu i no com una subvenció graciable tenint la consideració de crèdit
(19/01/2018).
 Acolliment familiar en xifres (21/02/2018).
- El 2014 hi havia registrades 588 famílies acollidores. El 31 de desembre de 2017,
a la Comunitat Valenciana, la xifra havia augmentat a 1.080. Quasi el doble en 3
anys.
- A final del 2017 hi ha al voltant de 3.904 menors amb mesura de protecció, entre
els 2.717 que es troben en acolliment familiar i els 1.187 que estan en centres
d’acollida o acolliment residencial.
 Els avantprojectes de llei i els projectes de reglament que s’elaboren des dels diversos
departaments del Consell hauran de comptar amb un informe sobre l’impacte de la
normativa en la infància i l’adolescència, de manera que es garantisca així que
s’elaboren atenent l’interés superior del menor i el principi de no discriminació d’aquest
col·lectiu, que podrà ser consultat en el procés (8/05/2016).
 Mesures d’accés i democratització de la cultura. Col·laboració amb l’Institut Valencià de
Cultura per a l’accés gratuït a xiquetes i xiquets i joves extutelats en situació de risc i
vulnerabilitat.

e. Dependència
…aplicació efectiva de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en
situació de dependència, dotant-la dels recursos necessaris, i resolució immediata dels casos
pendents.
Nou Botànic
14. Pla per a un nou model de centres residencials per a persones majors, dependents o amb
diversitat funcional.
18. Pla de xoc per a l’agilització de la tramitació d’expedients d’ajudes a persones en situació
de dependència.

Prestació de serveis socials

Ademuz2017: Decret d’acció concertada

19
 Acció concertada per a la prestació de serveis socials. El Ple del Consell aprova el
decret pel qual es desenvolupa l’acció concertada per a la prestació de serveis socials en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana per entitats d’iniciativa social. Substituirà l’actual
model de subvenció, amb les entitats del tercer sector que gestionen centres i serveis que
preveuen la Llei i el Catàleg de Serveis Socials (17/11/2017).
 Aquesta norma sorgeix de la necessitat de reordenar un sector que els últims anys ha
patit una situació d’irregularitat per l’ús de la fórmula de subvencions a les entitats per la
prestació de serveis, falta de control i inestabilitat en el pagament d’aquestes.
 El nou model de concert beneficiarà 442 centres que gestionen entitats d’iniciativa
social, principalment centres de persones amb diversitat funcional, 217 en total, i 103
centres de persones majors.
 Tutela de persones incapacitades. El Ple del Consell aprova el decret d’ordenació de les
competències i els serveis relatius a les funcions de tutela de la Generalitat respecte a les
persones incapacitades judicialment o sotmeses a procediments d’incapacitació. L’Institut
Valencià d’Atenció Social Sanitària (IVASS), com a entitat de dret públic, exercirà les
funcions tutelars en l’àmbit de protecció i tutela de les persones amb capacitat jurídica
modificada, i la tutela de les quals té assignada la Generalitat. Per a això tindrà la gestió
dels equips tutelars que passen de les direccions territorials de la Conselleria d’Igualtat a
l’IVASS (17/11/2017).

Nou model d’atenció residencial per a persones majors

 Presentació al Consell del projecte "L’alegria de conviure" com a nou model d’atenció
residencial per a les persones majors, que es posarà en marxa com a projecte pilot en la
residència de Carlet, el centre més antic, i que podrà estendre’s posteriorment a altres
centres valencians (02/02/2018).
 Es tracta d’adaptar l’atenció residencial a les noves necessitats de la població de
persones majors amb un sistema orientat no només a curar la malaltia física, sinó
també la malaltia social, amb ràtios adequades i noves formes d’atenció.
 Manteniment de centres residencials per a persones majors. Convocatòria anual de
subvencions en matèria de serveis socials especialitzats, el 2018 arriba a 36,4 M€ (DOGV,
30/01/2018).
 Amb aquestes ajudes es financen 1.484 places en 42 centres residencials per a
persones majors dependents, 522 places en 25 centres de dia i 1 habitatge
tutelat.
 La Generalitat destina, el 2018, 36,3 milions a ajudes als serveis especialitzats de
persones majors:
 Subvencions destinades al manteniment i l’equipament de centres i programes
per a persones majors que gestionen i desenvolupen entitats locals i entitats sense
ànim de lucre. Pressupost de 32,8 milions d’euros. (03/02/18).
 Ajudes per prestacions econòmiques individualitzades per a la supressió de
barreres arquitectòniques que hi ha en l’habitatge propi o en l’edifici de la persona
major, amb un pressupost de 500.000 euros (03/02/2018).
 Ajudes per a inversió en equipament de centres de serveis socials
especialitzats de persones majors, que gestionen entitats locals o entitats sense
ànim de lucre. Les ajudes per a l’exercici 2018 tenen un pressupost total d’1 milió
d’euros (03/02/2018).

Ajudes a la dependència

20
Sagunt2017: Pla de xoc per a l’agilització de la tramitació d’expedients de persones en situació
de dependència
Sagunt2017: Negociació del concert social amb el tercer sector
 Anunci de posada en marxa d’un pla de millora global que té com a objectiu afermar i
millorar la gestió en alguns aspectes que són prioritaris, com ocorre amb la gestió de la
dependència o de la renda garantida de ciutadania. Es posa en marxa al llarg del segon
semestre de 2017 i consisteix en la creació temporal de 94 llocs de treball de naturalesa
funcionarial, per un període de sis mesos en les diferents direccions generals, així com en
les direccions territorials (10/09/2017). Ja s’han incorporat, de manera temporal, 42 nous
funcionaris als centres de valoració i orientació de discapacitats d’Alacant, València i
Castelló (06/10/2017).
 El sistema d’atenció a la dependència de la Comunitat Valenciana atén actualment 68.209
persones a través d’algun tipus de servei o prestació econòmica. Cal destacar que des
de juliol de 2015 s’han incorporat 48.429 nous beneficiaris al sistema de dependència.
La llista d’espera s’ha reduït en aquesta legislatura en 21.783 persones (19/06/2018).
 El nou model d’atenció a la dependència ha permés incrementar en un 52,7% el nombre
de valoracions realitzades en 2017 des de gener fins ara respecte al mateix període de
temps del 2014, la qual cosa ha permés passar de les 4.254 valoracions efectuades aquell
any a les 6.497 realitzades en 2017 (juny de 2017).
 Des de setembre de 2016, data en la qual va començar a funcionar el nou sistema, i
fins avui, s’ha valorat un total de 9.676 persones sol·licitants del reconeixement de la
dependència, la qual cosa suposa una mitjana de més de 1.000 valoracions al mes.
(11/06/17).
 Posada al dia dels pagaments a la dependència amb el pagament de retroactivitats al
març de 2016 a 6.000 persones dependents, a qui el govern anterior havia deixat sense
cobrar. Avançament de la data de cobrament als 5 primers dies de mes des de gener de
2016.
 Elevació al màxim de les quanties percebudes per dependència a partir de 2016, amb
un pressupost anual de 23,8 M€ (3/02/2016).
 La derogació de l’Ordre 21/2012 de 25 d’octubre de l’anterior Conselleria de Benestar
Social per mitjà de la Llei d’acompanyament de la Generalitat de 2016, ha permés
elevar les quanties que s’han de percebre. S’han revisat 11.205 expedients, i el 86,1 %
s’ha millorat. Així 9.649 persones passen a cobrar el màxim establit per l’Estat, ja
que no es té en compte la capacitat econòmica del beneficiari.
 Convocatòria del programa Bo Respir per a 2016 (DOGV 12/05/2016), sistema d’ajudes
destinades a finançar diverses modalitats d’estades de caràcter temporal en centres
residencials adherits al programa, quan per necessitats que afecten les persones majors
dependents o als seus cuidadors familiars, necessiten l’atenció en un centre especialitzat
que substituïsca les cures que, de manera habitual, es reben en l’àmbit familiar. S’hi destina
un import de 385.954 euros. Bo Respir: un total de 804 persones majors dependents es van
beneficiar el 2017 de les ajudes per a finançar estades temporals en residències
(28/01/2018).
 La Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Política Inclusives incorpora personal interí de
les borses d’ocupació de la Generalitat a 52 nous llocs funcionarials en matèria de
dependència i diversitat funcional, creats per aquest departament amb l’objectiu de
comptar amb els suficients recursos humans per al desenvolupament d’actuacions en les
dues àrees (4/06/2016).
 Nou servei d’ajuda a domicili municipal que la Conselleria implantarà en 44 municipis
d’entre 10.000 i 20.000 habitants de la Comunitat. Amb un pressupost d’1,57 milions
d’euros, el projecte permetrà oferir aquest servei a les persones en situació de
dependència que el sol·liciten (20/03/2018).

21
 Concert social 2018. Un total de 7.170 persones amb diversitat funcional o malaltia
mental crònica usuàries de centres que gestionen entitats sense ànim de lucre podran
beneficiar-se del concert social que ha convocat la Generalitat per a la prestació de serveis
socials especialitzats. Està previst que 248 centres de diverses tipologies de tota la
Comunitat puguen optar a l’acció concertada, la qual cosa afectarà positivament al voltant
de 2.200 treballadors d’atenció directa. Per al finançament d’aquests té un pressupost de
101.112.850 euros per a enguany (31/03/2018).
 A final del 2017 se superen per primera vegada els 61.000 beneficiaris en el sistema
d’atenció a la dependència de la Comunitat Valenciana, la qual cosa suposa haver
incorporat des de principi de legislatura 36.999 beneficiaris nous. Els bons resultats es
deuen, en part, al nou sistema de valoracions implantat, que ha permés que el ritme del
nombre de valoracions realitzades haja augmentat de manera constant. Així, des de l’1 de
gener fins al 31 de desembre de 2017 es van fer 20.164 valoracions, el doble de les
realitzades durant tot el 2016 (21/01/2018).

Modificació de la normativa en dependència

Morella2016: Treballar en la modificació del Decret 2011 pel qual s’estableix el procediment
per a reconéixer el dret a les prestacions del sistema valencià per a les persones en situació
de dependència, així com també l’Ordre 21/2012 per la qual es regulen els requisits d’accés al
programa d’atenció a les persones i famílies en situació de dependència, en la línia de
descentralitzar la gestió i aproximar i facilitar l’accés a la valoració de la dependència per mitjà
dels serveis socials municipals
 El Consell aprova el nou decret pel qual s’estableix el procediment per a reconéixer el
grau de dependència a les persones i l’accés al sistema públic de serveis i prestacions
econòmiques. Permetrà ampliar la xarxa pública de valoracions i afavorir la promoció de
l’autonomia personal, amb mesures com la que permet la compatibilitat entre serveis
(22/05/2017).
 El decret aprovat pel Consell, és pioner a Espanya i unifica la normativa autonòmica que
existia sobre dependència, i regula la xarxa pública de valoracions que, a més dels
serveis generals municipals, inclou uns altres punts, com les residències públiques, els
hospitals de mitjana i llarga estada, les unitats de salut mental i les presons.

Eliminació del copagament a persones majors i discapacitades

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015):

- Iniciar els tràmits legals oportuns per a l’eliminació dels copagaments i traslladar una
iniciativa legislativa a les Corts perquè se’n puga derogar la normativa.
- Encomanar a l’Advocacia de la Generalitat a retirar el recurs de cassació que l’anterior
Govern va interposar en el TS com a conseqüència de la sentència del TSJCV que va anul·lar
les ordres de copagament.
Morella2016: Retorn als centres de les persones que els van abandonar per no haver
pogut fer front al copagament confiscatori
Morella2016: Revisar les baixades de grau massives que va dur a terme l’anterior Govern.
 L’Advocacia de la Generalitat retira el recurs de cassació interposat per l’anterior
Consell davant el Tribunal Suprem com a conseqüència de la sentència del Tribunal
Superior de Justícia que va anul·lar el decret de copagament en la discapacitat que va
aplicar l’anterior Govern (Consell 1/07/2015).
 Eliminació del copagament a través de la Llei de mesures fiscals, gestió administrativa
i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici 2016 (aprovada el 21/12/2015);
derogat en centres de dia i parcialment en residències. Té cost aproximat de 120 M€.
Principals canvis en la dependència en 2016:

22
  L’eliminació del copagament en els centres d’atenció diürna per a persones amb
diversitat funcional beneficia 5.310 persones usuàries, que obtindran un estalvi de 8,2
M€, els quals se sumen als 16,3 M€ que s’estalvien 12.482 usuaris i usuàries a qui no
es tindrà en compte les pagues extres en el càlcul de la seua capacitat econòmica.
 S’incrementen les quanties que es donen per a despeses personals, que augmenten un
57 % en el cas de les persones amb diversitat funcional (345 €) i un 24 % en el cas de
les persones majors (219 €).
 S’estableix per a la prestació econòmica vinculada al servei i d’assistent personal una
quantia de 715,07 euros per al grau III, 426,12 euros per al grau II, i 300 euros per a les
persones dependents amb grau I reconegut.
 Tornada als centres. L’eliminació del copagament en els centres de dia, amb el
consegüent estalvi per a 3.317 persones amb diversitat funcional i 1.352 majors, ha
sigut un altre dels drets recuperats. S’està aconseguint que moltes de les 233 persones
usuàries, que van haver d’abandonar els centres pel fet de no poder fer-ne front al
cost econòmic, puguen tornar-hi (5/05/2016).
 Reconeixement de la responsabilitat patrimonial de l’administració per la mala gestió del
govern anterior, per a indemnitzar a:
 Els hereus de les persones dependents que van morir esperant la seua resolució del
Programa individual d’atenció (aproximadament 2.400 casos per any)
 Les persones afectades pel copagament de serveis o la minoració de prestacions que
va anul·lar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana
(aproximadament 20.500 casos)
 Estades vacacionals de persones amb diversitat funcional. Les ajudes estan dirigides a
entitats socials sense ànim de lucre que organitzen estades en períodes vacacionals per a
persones amb discapacitat intel·lectual o paràlisi cerebral infantil. Es destinen per a 2015
511.700 € que beneficiaran a 1.250 persones. Els anys anteriors la convocatòria es
limitava a les estades realitzades durant juliol i agost.
 El Ple del Consell ha aprovat un conveni entre la Conselleria de Sanitat Universal i Creu
Roja Espanyola, per a finançar fins a un màxim de 50.000 euros les despeses del programa
d’atenció bucodental a persones amb alguna discapacitat. El conveni es realitza des
d’anys anteriors i el 2017 es van atendre un total de 1.104 de persones (13/04/2018).
 Fins hui diversos col·lectius ja s’han beneficiat d’ajudes al copagament farmacèutic.
Durant l’any passat (2017), es van beneficiar d’aquestes ajudes 1.258.151 persones:
116.056 persones amb diversitat funcional, 792.896 pensionistes amb renda baixa i
349.199 menors, associats a progenitors amb rendes baixes (27/04/2018).

Xarxa de recursos per a persones majors i persones amb diversitat funcional

Torrevieja2016: Implementació i millora, per mitjà de la Llei de mesures fiscals, de gestió

administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, de les prestacions vinculades al
servei d’atenció residencial, com a mesura alternativa davant la manca de places públiques
residencials
Torrevieja2016: Elaboració i signatura d’un Pacte valencià per a l’atenció integral, social i
sanitària a persones amb trastorn mental greu
Sagunt2017: Pla d’Infraestructures per a reduir la llista d’espera en els centres de persones
amb diversitat funcional
Vinaròs-Benicarló2018: Ampliació de la Xarxa de Centres d’Atenció Primerenca.
 Recuperació de les ajudes per a equipament i reforma de centres destinats a
persones amb diversitat funcional. Convocatòria per a 2015 dotada amb 1,43 M€. Des
de l’any 2008 no es publicava aquesta ordre d’ajudes que subvenciona als centres

23
 gestionats per entitats locals i entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre (21/08/2015).
En l’exercici de 2016 s’han convocat amb més antelació que en l’exercici anterior, per a
facilitar-ne a les entitats la gestió.
 Pla de reordenació del sector residencial per a persones majors de la Comunitat
Valenciana “Queda’t a prop”. Es garantirà que totes les persones majors que sol·liciten
atenció residencial tinguen accés a una plaça pública o pagada amb fons públics en igualtat
de condicions, amb més llibertat d’elecció i al més prop possible del seu domicili i del seu
entorn familiar (25/10/2016).
 El pla s’estructura tenint en compte les necessitats de les 10.508 persones que ocupen
una plaça sostinguda amb fons públics, i de les d’aproximadament 3.400 que estan en
espera de poder entrar en una residència, i que no han pogut fer-ho per la falta
d’infraestructures en aquest àmbit.
 Complex d’atenció social i sanitària per a persones amb malaltia mental crònica a
Bétera. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Diputació de València posaran
en marxa el primer complex d’atenció social i sanitària per a persones amb malaltia mental
greu en l’edifici de l’antic hospital psiquiàtric de Bétera (17/01/2017).
 Pacte autonòmic per la salut mental. Signatura d’un acord entre la Conselleria d’Igualtat i
la de Sanitat Universal, per a iniciar de manera conjunta i coordinada el disseny d’un pla
integral d’atenció de salut mental, que articule un ampli procés de participació dels
agents afectats, directa o indirectament, el qual implique professionals, organitzacions més
representatives, grups polítics, empreses i tercer sector (14/12/2016).
 Cal destacar la creació de l’Oficina de Salut Mental i el full de ruta que és l’Estratègia
autonòmica de salut mental 2016-2020 (vegeu l’apartat de Sanitat).
 Incorporació al Pacte de les universitats, sindicats, empresaris i associacions per a
l’atenció integral de la salut mental (27/03/2018).
 El banc públic de la Generalitat facilitarà bestretes de les subvencions per al
manteniment de centres d’atenció social a persones amb diversitat funcional en 2017.
L’accés a aquest recurs és voluntari i permetrà cobrar quan fallen mecanismes com el FLA.
Cobrirà el 100 % de l’import. S’estima que més d’un centenar d’organitzacions o entitats
privades sense ànim de lucre, titulars de centres d’atenció social a persones amb diversitat
funcional puguen accedir a aquest servei (20/12/2016).
 El 2016 s’amplia la xarxa de recursos per a persones majors i persones amb diversitat
funcional, amb la incorporació d’un total de 1.162 noves places finançades amb fons
públics, de les quals 277 corresponen als 10 nous centres que entraran en funcionament al
llarg del 2016: A més s’han incrementat en 125 les places finançades a centres d’atenció
primerenca.
 Posada en marxa de la residència i centre de dia per a majors de Vilafranca del Cid
(6/02/2016).
 Obertura del centre específic de malalts mentals de Xàtiva (CEEM-Xàtiva) des de l’1
de maig de 2016. S’han aportat 1,2 M€ per a equipar-lo; aquesta inversió ha permés
obrir un centre que estava finalitzat des de 2007. Suposa ampliar en 40 places els
recursos destinats a persones amb malaltia mental.
 La xarxa actual que dona servei i atenció a les persones majors en situació de
dependència i persones amb diversitat funcional està composta per 11.143 places
distribuïdes en 403 centres autoritzats per a persones amb diversitat funcional i
persones amb malaltia mental crònica, i 17.691 places residencials i de dia en 510
centres autoritzats per a majors en situació de dependència.
 Subvencions per a manteniment de centres d’atenció a persones majors i amb
diversitat funcional:

24
  Convocatòria d’ajudes a centres de majors per a l’exercici de 2017 amb una
consignació pressupostària de 31.234.030 euros (30/12/2016). L’objectiu d’aquestes
ajudes és fomentar les actuacions en serveis socials que desenvolupen les entitats
sense ànim de lucre que són titulars dels centres esmentats.
 El Ple del Consell autoritza la concessió d’ajudes destinades al manteniment de 788
places de centres per a persones amb diversitat funcional de la Comunitat
Valenciana gestionats per entitats sense ànim de lucre, per un import total de 31,5 M€.
Es tracta de subvencions per a 20 entitats sense ànim de lucre, per un import individual
superior a un milió d’euros i que, per tant, requereix autorització prèvia del Consell
(21/04/2017).
 S’introdueix per primera vegada en aquesta convocatòria d’ajudes el compliment de
clàusules socials com un dels criteris de valoració per a la seua concessió. Es valorarà
l’experiència de l’entitat i de l’equip humà en matèria específica d’igualtat de gènere de
persones amb diversitat funcional i del seu personal.
 Convocada l’ordre d’ajudes per a inversió en equipament, obres i reformes de centres
d’atenció a persones amb diversitat funcional gestionats per entitats locals o entitats
sense ànim de lucre, i que compta amb 1,6 M€ per a l’exercici de 2017 (2/05/2017).
 Es convoquen les subvencions en matèria de serveis socials especialitzats de persones
majors amb una consignació pressupostària de 28,8 M€ (15/02/2016).
 Es convoquen les ajudes personals per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció
especialitzada residencial de persones amb diversitat funcional i persones amb malaltia
mental crònica, que el 2016 tenen una dotació pressupostària de
8,8 M€ (14/05/2016).
 S’han resolt ajudes de 2016 per a Residències i Centres de dia amb titularitat d’entitats
sense ànim de lucre, per import de 28,8 milions d’euros, la qual cosa suposa el finançament
de 1.389 places d’atenció residencial i 293 places de centre de dia. Així mateix, s’han
finançat 29 residències de titularitat municipal, amb 1.056 places, i 23 centres de dia
municipals, amb 519 places, per un import total de 23,7 milions d’euros.
 Ampliació del dret de la targeta d’estacionament per mobilitat reduïda a persones
amb ceguesa, discapacitat visual greu o sordceguera i a les persones físiques o
jurídiques titulars de vehicles destinats al transport col·lectiu de persones amb diversitat
funcional que presten serveis socials de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la
dependència. Aprovat el decret pel qual es regula la nova targeta d’estacionament per a
vehicles que transporten persones amb diversitat funcional. També permet concedir, per
raons humanitàries, la targeta provisional a persones que presenten mobilitat reduïda,
encara que aquesta no s’haja dictaminat oficialment, si pateixen una patologia de gravetat
(Ple del Consell de 10/06/2016).
 Presentació al Consell del Pla d’infraestructures per a persones amb diversitat
funcional de la Comunitat Valenciana (2018-2022), que concentra en un sol instrument
de planificació les propostes d’inversió públiques i privades. Després de fer una anàlisi de la
situació dels recursos actuals destinats a aquests col·lectius, així com una estimació
sanitària del nombre de persones amb trastorn mental greu (TGM) o amb diversitat
funcional, s’han elaborat dos mapes de necessitats, el de diversitat funcional a escala
comarcal i el de trastorn mental greu en funció dels departaments de salut (9/02/2018).

25
f. Violència de gènere
…acabar amb la violència masclista contra les dones ha de ser un objectiu transversal. Posar
en marxa programes integrals que afecten a educació, serveis socials, sanitat, forces de
seguretat, administració pública, justícia, cultura, mitjans de comunicació i hisenda.
Nou Botànic
4. Assumir l’eix de la igualtat real i efectiva com a via per a prevenir la violència masclista de
forma estable.
5. Elaboració del programa d’acompanyament per a dones joves aturades en garantia juvenil.
6. Millorar la sensibilització i el discurs públic amb un concepte de violències masclistes ampli,
més enllà de la violència exercida per homes cap a la dona parella o ex-parella. Incloure en la
informació oficial sobre violència masclista tots els actes que es puguen deure a qualsevol tipus
de dominació de l’home sobre la dona, considerant-hi la definició de violència masclista
recollida en el Conveni d’Istanbul de 2011.
7. Creació d’una xarxa pública d’atenció social integral a les dones víctimes de violència
masclista i ampliació de recursos i centres per a dones.
8. Creació, manteniment i recuperació de la gestió pública dels serveis de foment la igualtat i
atenció psicològica, jurídica, social i d’ocupació a dones violentades i menors exposades a la
violència masclista, sent prioritària la creació d’una xarxa municipal d’agents d’igualtat.
9. Elaboració d’un mapa de recursos d’atenció a les dones víctimes de violència masclista.
10. Impulsar la finestra única per a dones víctimes de violència masclista entre els serveis
socials municipals i els centres Dona 24h.
11. Pla específic d’ocupació per a dones víctimes de violència masclista i criteris de prioritat en
el SERVEF i en la contractació i ajudes públiques mitjançant clàusules socials.
12. Pla d’intervenció amb xiquets i xiquetes exposats a violència masclista i Pla de xoc contra
la violència masclista en adolescents.

Xarxa de recursos assistencials i Centre Dona 24 Hores

Torrevieja2016: Creació d’una Xarxa pública d’atenció social integral a les dones víctimes de
violència de gènere i ampliació de recursos i centres per a dones
 Nova xarxa de recursos assistencials. S’està treballant en l’engegada d’una nova xarxa
de recursos residencials específics per a dones víctimes de violència de gènere i els seus
fills i filles, que per primera vegada comptaran amb programes individualitzats i integrals, en
els quals s’inclourà l’atenció als xiquets i xiquetes víctimes d’aquestes agressions.
 El 24 de juliol de 2016 s’ha tret a informació pública la nova Xarxa de la Generalitat
d’atenció a les víctimes de violència de gènere que comptarà amb 222 places
residencials, enfront de les 98 existents fins al moment.
 La nova xarxa anirà acompanyada d’un increment de les figures professionals que
atenen a aquestes dones i als seus fills i filles, així com la reducció de la ràtio fins a
un màxim de 20 places en els centres de recuperació integral o l’ampliació de l’estada
en aquestes instal·lacions, passant de mig any a un any sencer.
 Centres Dona 24 hores. Actualment hi ha tres Centre Dona 24 hores, a Alacant, Castelló i
València, un Centre Dona a Dénia, i es troba en tramitació l’obertura d’un centre a
Torrevieja.
 Informe al Ple del Consell sobre la posada en marxa del nou Centre Dona 24 hores de
Torrevieja, l’obertura del qual està prevista per al començament de 2017 (8/07/2016).
- El centre, que juntament amb el centre de la ciutat d’Alacant i de Dénia, completen
l’oferta d’aquest tipus d’instal·lacions en les comarques del sud, s’engega després de

26
 la constatació que la comarca de la Vega Baixa és, juntament amb la del Baix
Vinalopó, la que té una major incidència de casos de violència.
- Està previst que compte amb una plantilla de 15 treballadors i treballadores, entre
advocats, psicòlegs, treballadors socials i personal administratiu.
 Autorització per a la contractació del servei de gestió integral dels Centres Dona 24
hores, que es farà per procediment obert, per al període 2017-2018, amb un pressupost
de 10,1 M€ (Ple del Consell, 27/02/2017).
- Com a novetats d’aquest plec, hi destaca l’ampliació de l’atenció psicològica als
menors, que fins ara no estava coberta; la creació d’un Centre Dona 24 hores a
Torrevieja, que funcionarà de 8 a 22 hores (igual que el de Dénia), i l’ampliació del
nombre de professionals en tots aquests centres.
 Xarxa municipal d’agents d’igualtat. L’ampliació de la xarxa d’agents d’igualtat és una de
les accions de govern en compliment amb les mesures acordades en el Pacte valencià
contra la violència de gènere i masclista. La Generalitat ha ampliat la xarxa d’agents
d’igualtat a la comarca de la Marina Baixa amb quatre nous punts d’atenció a Altea, la
Nucia, la Vila Joiosa i l’Alfàs del Pi, que junt amb el que ja hi ha a Benidorm, donaran
cobertura a la comarca (24/04/2018). La Generalitat amplia la Xarxa Agents d’Igualtat a les
comarques de l’interior de Castelló (11/04/2018).

27
Ajudes econòmiques a les víctimes de la violència de gènere

Vinaròs-Benicarló2018: Equiparació de la indemnització a les víctimes de violència de gènere

amb la de les víctimes de terrorisme
 Finançament de centres per a dones víctimes de violència masclista, ajudes directes,
indemnitzacions en 2017: 8,9 M€. Es tracta de les ajudes previstes en la Llei integral
contra la violència sobre la dona de la Comunitat Valenciana que, per primera vegada,
tenen la consideració de crèdit ampliable en els pressupostos (20/02/2017).
 La línia específica d’ajudes a les dones víctimes de violència de gènere amb dificultats
per a obtindre ocupació, amb ordre de protecció vigent i amb recursos insuficients
comptarà amb 600.000 euros inicials.
 Es preveu una quantia de 100.000 euros destinats al fons d’emergències, que
consisteixen en ajudes econòmiques immediates de pagament únic per a les víctimes
de violència sobre la dona amb l’objecte d’atendre les seues necessitats més urgents en
casos d’emergència. Les quanties previstes van des dels 200 euros per a cobrir
necessitats bàsiques fins als 2.000 euros.
 S’ha previst en 2017 un pressupost de 60.000 euros, ampliables, per a atendre el dret a
la indemnització per causa de mort, com a conseqüència d’un acte de violència sobre la
dona, per als fills i filles menors d’edat, majors d’edat o persones ascendents que
depenguen econòmicament de la víctima.
 Respecte al manteniment de centres, la Conselleria d’Igualtat destina enguany 8,3 M€ a
la xarxa de centres residencials i als Centres Dona 24 hores. La xarxa de centres
residencials dirigits a dones víctimes de violència disposa en l’actualitat de 98 places.
 Eliminació del requisit d’estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat
Social per a poder accedir a les ajudes i indemnitzacions a les víctimes de violència de
gènere.
 Durant l’any 2016 el nombre de sol·licituds concedides en les tres línies d’ajudes va ser de
326, enfront de les 260 sol·licituds concedides l’any 2015 (26/03/2017).
 Una de les primeres mesures del Consell al juliol de 2015 va ser regularitzar
pagaments pendents dels 4 primers mesos de l’any per a col·lectius socials més
vulnerables i que presenten més necessitat (16/07/2015); així es s’han realitzat pagaments
referits a ajudes a víctimes de violència de gènere per un import de 138.000 euros.
 Una altra de les mesures del Consell va ser el canvi de la consideració de les ajudes de
l’article 27 de la Llei 1/2004 a les dones víctimes de violència de gènere, de la naturalesa
jurídica de subvenció a la de dret inembargable mitjançant un informe de l’Advocacia de
27 d’agost de 2015.
 Prioritat en les ajudes al lloguer. El 2017 un total de 324 dones víctimes de violència de
gènere han rebut ajudes per al pagament del lloguer, la qual cosa suposa quasi un 3 % del
total de les ajudes concedides. El 2016 es van concedir 191 ajudes.
 El Consell ha aprovat el Decret 20/2018, de 9 de març, per a equiparar les
indemnitzacions a les víctimes de violència masclista amb les que reben les víctimes
del terrorisme. D’aquesta manera, en compliment del Pacte valencià contra la violència de
gènere i masclista, la quantia de les indemnitzacions passarà dels 6.000 euros als 75.000
euros (quantia que dona la GVA a les víctimes de terrorisme que complementa la quantia
que dona l’Estat) (09/03/2018).

28
Impuls a les polítiques transversals en matèria de violència de gènere

Ademuz2017: Pla de mobilitat interadministrativa de les empleades públiques víctimes de

violència de gènere
Vinaròs-Benicarló2018: Revisió dels protocols d’actuació en matèria de violència de gènere i
potenciació de les unitats d’avaluació de riscos.
 Pla de mobilitat interadministrativa de les empleades públiques víctimes de violència
de gènere. L’objectiu és assegurar a les empleades públiques identificades com a víctimes
de violència de gènere, per resolució judicial o informe del Ministeri Fiscal, el dret a canviar
de lloc de treball quan així ho requerisca la protecció o l’accés a l’assistència social integral
d’aquestes (21/07/2017). L’estratègia global s’assenta en dos punts:
 Aprovació d’un protocol d’actuació per a casos de violència de gènere que incloga un
procediment de mobilitat per a les empleades públiques de la Generalitat que es troben
en aquesta situació.
 En els nous reglaments de selecció i provisió es preveurà i es desenvoluparà
específicament la mobilitat per raó de violència de gènere.
 Establiment de convenis amb altres administracions públiques (local, autonòmica o
estatal) i amb el sector públic autonòmic dependent per a possibilitar entre aquestes la
mobilitat de les empleades públiques víctimes de violència de gènere
 Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista. Estaran implicats les
administracions públiques i agents polítics socials, econòmics, cívics i culturals, amb
l’objectiu de treballar per a aconseguir un canvi cap a un paradigma feminista, d’igualtat de
drets i efectiva (Ple del Consell 10/03/2017). Es constitueix amb data 10 d’abril de 2017.
L’acte de signatura del document, que han subscrit 63 representants, l’ha encapçalat el
Consell i hi han assistit entitats socials i cíviques, administracions públiques, institucions
judicials, universitàries, cossos de seguretat, partits polítics, agents econòmics i sindicals o
associacions de periodistes, entre d’altres (21/09/2017). Es destinaran 12,8 M€ del
pressupost de 2018 a l’impuls de les mesures i les accions que planteja el Pacte valencià
contra la violència de gènere i masclista (18/11/2017). S’hi han adherit 7.159 persones a
títol individual i 665 entitats (31/12/2017).
 Un total de 7.598 persones i 730 entitats s’han adherit al Pacte valencià contra la
violència de gènere i masclista. Està estructurat en cinc eixos estratègics, que se
subdivideixen en 21 objectius amb 293 mesures concretes que cal impulsar. Els cinc eixos
són: garantir una societat lliure i segura contra la violència de gènere, feminitzar la societat,
coordinar el treball en xarxa per a l’atenció de dones víctimes de violència masclista i dels
seus fills i filles, socialitzar el problema i garantir la dotació pressupostària estable per a
poder desenvolupar i implementar els objectius (06/2018).
 Comissió interdepartamental per a combatre la violència de gènere. Reunió de la
Comissió, presidida per la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Ja
feia cinc anys que no es reunia. Convocades tres reunions: a l’abril i novembre de 2016, i al
maig de 2017.
 Proposa modificar la Llei integral contra la violència sobre la dona de la Comunitat
Valenciana amb l’objectiu de protegir les dones que estan en situació de violència de
gènere però que no han entrat en el sistema de protecció perquè no han denunciat, així
com la creació de la mesa per a l’estudi, avaluació i millora de la Llei orgànica de
mesures de protecció integral contra la violència de gènere (LOVG), en la qual
participaran persones expertes així com entitats (18/04/2016).
 Actuacions institucionals. Aprovació de la proposta d’actuació institucional de la
Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en cas d’assassinats per violència de
gènere (Ple del Consell 2/10/2015). Pretén unir esforços i visibilitzar de manera conjunta el

29
 rebuig als actes de violència de gènere, en aquells casos en què es produïsca la mort d’una
dona o dels seus fills o filles a la Comunitat Valenciana. Aquest protocol inclou com a norma
general, la realització d’una concentració de repulsa en la porta del Palau de la Generalitat i
en la de cadascuna de les conselleries.
 Advocacia General de la Generalitat. El Consell autoritza a l’Advocacia General de la
Generalitat a exercir l’acció popular en els casos de violència de gènere que es
produïsquen a la Comunitat Valenciana.
 Centres docents no universitaris. L’admissió en els centres docents sostinguts amb fons
públics té en compte l’accés prioritari d’alumnat afectat per canvi de domicili derivat
d’actes de violència de gènere. Igualment, en la convocatòria de beques de menjador
escolar i en el bo infantil, els fills i les filles de víctimes de violència de gènere obtenen
més puntuació en la baremació.
 Esport. S’han instat les federacions que elaboren protocols per a la prevenció, la detecció i
l’actuació enfront de l’assetjament i l’abús sexual.
 Cultura. Posada en marxa de la "Butaca Solidària" entre la Secretaria Autonòmica
d’Inclusió, l’Institut Valencià de Cultura, el Consorci de Museus, l’Institut Valencià d’Art
Modern, Les Arts i el Museu de Belles Arts de València per a connectar ciutadans en risc
d’exclusió social amb l’oferta cultural.
 Universitats
 Exempció total de taxes universitàries per a les dones víctimes de violència de
gènere i per als seus fills i filles menors de 25 anys, a partir del curs 2015/16. Fins
ara s’aplicava solament en primera matrícula i si ho sol·licitaven en la convocatòria de
beques.
 Aprovat el conveni amb les universitats públiques de la COMUNITAT VALENCIANA per
a la implantació d’un procediment excepcional de canvi d’estudis universitaris
oficials de grau, en una universitat pública diferent d’aquella en què es van iniciar, que
s’aplica a estudiants que acrediten la situació de víctima de violència de gènere, i que
suposa el trasllat gratuït de l’expedient (Ple del Consell 4/12/2015).
 Conselleria d’Igualtat. S’incrementa l’ajuda a programes d’entitats sense ànim de lucre per
a dones en situació de risc o exclusió social fins als 425.000 (DOGV 3/01/2017)
 El Consell aprova un conveni de col·laboració amb la Universitat de València per a
desenvolupar programes d’intervenció psicosocial en homes que han exercit o es
troben en risc d’exercir violència de gènere. És una de les accions que preveu el Pacte
valencià contra la violència de gènere i masclista per a promoure un canvi en la seua
conducta i previndre’n la reincidència (20/04/2018).
 El Consell disposarà d’un estudi sobre la pàtria potestat, la custòdia i el règim de
visites a la Comunitat Valenciana, a través d’un conveni amb la Universitat de València,
que és una necessitat que recull el Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista
(20/04/2018).
 Conveni de col·laboració entre la Generalitat i les universitats valencianes per al
desenvolupament d’estudis d’investigació en matèria de violència de gènere des de la
perspectiva jurídica, amb la finalitat de contribuir a la millora dels drets de la ciutadania
(Consell, 22/06/2018).
 Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. S’ha augmentat la participació en el
Programa de detecció de la violència de gènere des del Sistema Valencià de Salut, amb
quasi 94.000 dones a les quals s’ha preguntat sobre aquesta situació el 2017. Aquest
programa es desenvolupa a través de l’aplicació SIVIO (el Sistema d’Informació per a la
Detecció i Actuació enfront de la Violència de Gènere), un sistema d’informació sanitària
que permet elaborar un informe detallat sobre la situació de maltractament que viu la
pacient.

30
 La formació i la sensibilització del personal sanitari és una de les prioritats per a
combatre la violència de gènere. Així, el 2017, s’han dut a terme 25 sessions de formació-
sensibilització i s’han impartit 8 cursos en el marc de la formació contínua de l’Escola
Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES) destinats al personal sanitari.
 Salut mental i violència de gènere: la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, signen un acord de col·laboració per a
donar una resposta coordinada a les dones amb addiccions o problemes de salut mental
que són víctimes de violència de gènere. S’emmarca en el Pacte valencià contra la
violència de gènere i en el Pacte de salut mental (23/04/2018).
 Conselleria de Justícia. Posada en marxa del grup de treball que revisarà els protocols
de valoració de riscos en casos de violència de gènere, perquè les mesures de
protecció siguen realment eficaces i servisquen per a protegir les víctimes (27/03/2018).
 L’1.1.2 Comunitat Valenciana ofereix tractament prioritari a les trucades que
procedeixen de dones incloses en programes de protecció. Es tracta de minimitzar els
temps d’atenció de les trucades i augmentar la qualitat en la resposta. (25/06/18)

Campanyes de sensibilització i formació

 Campanyes anuals de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a la

sensibilització contra la violència de gènere.
 Amb el lema “No em toques el Whatsapp”‘ destinada a adolescents i al ciberassetjament
(22/11/2015).
 Campanya “Un home de veritat” dirigida a la població masculina perquè s’involucre en la
lluita contra la violència de gènere. Aquesta campanya posa el focus en els agressors i
no en les víctimes (22/11/2016).
 Campanya 2018 amb el lema “Assenyala el masclisme” (06/2018).
 Campanya permanent de sensibilització i actuació dels professionals sanitaris davant
de la violència de gènere (23/11/2015).
 El Consell aprova una declaració institucional contra les violències masclistes amb
motiu de la celebració, el 25 de novembre, del Dia Internacional per a l’Eliminació de la
Violència contra la Dona i s’uneix a les entitats feministes per a instar el Govern
espanyol perquè la lluita contra el terror masclista siga una qüestió d’Estat (20/11/2015).
 La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va declarar des de novembre de 2015
tots els centres sanitaris com a “Espais segurs i lliures de violència de gènere” en una
campanya permanent contra la violència de gènere.
 S’ha intensificat el programa de cribratge universal de violència de gènere en atenció
primària a totes les dones, a partir de 14 anys, per a la detecció precoç d’aquesta, i s’ha
triplicat el nombre de dones que han passat pel programa respecte de 2015. En conjunt,
entre 2015 i 2017 han participat en el programa 205.943 dones. L’objectiu de la Conselleria
és la prevenció i la detecció precoç de la violència de gènere des de tots els àmbits
sanitaris. Aquesta és una de les mesures noves que s’han pres dins dels acords de gestió
nous amb tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana. Cal recordar que
entre 2015 i 2017 hi ha hagut un total de 11.711 comunicats mèdics de lesions de dones
per possibles casos de violència de gènere a la Comunitat Valenciana (18/06/2018).
 Impuls del programa de detecció precoç de la violència de gènere des del sistema
sanitari i suport a les víctimes des d’aquest sistema. El 2017 s’ha fet el cribratge de
93.992 dones, de les quals 2.418 van ser casos positius d’algun tipus de violència, a les
quals es va oferir suport i ajuda seguint els protocols establits.
 El 2017 s’han detectat en el Sistema Valencià de Salut un total de 5.432 dones víctimes
de violència de gènere, bé a través del cribratge o d’un informe mèdic (en aquest últim

31
 cas, són dones que no passen pel cribratge, i són identificades per acudir al sistema
sanitari en necessitat d’assistència urgent, habitualment per lesions físiques)
(18/06/2018).
 establits.
 La Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat
Valenciana (FISABIO) presenta una guia didàctica per a dinamitzar tallers de prevenció de
violència de gènere en parelles joves. Aquesta guia està dissenyada en el marc del Projecte
RIU, un projecte innovador impulsat pel Centre de Salut Pública d’Alzira, la Fundació
FISABIO i l’Administració local (18/05/2018).
 Consell Escolar. Campanya de conscienciació contra la violència de gènere dirigida a
tots els centres docents sostinguts amb fons públics: “Erre que erre. No pararem fins a
aconseguir la igualtat, repensem les relacions, representem altres realitats”.
 Cultura. L’Institut Valencià de Cultura programa obres teatrals per a sensibilitzar contra
la violència de gènere i per la igualtat, a través d’un cicle que recull un total de 18 propostes
escèniques, musicals i audiovisuals en què les dones són creadores i protagonistes.
 Formació a maltractadors: el Consell ha aprovat un conveni de col·laboració amb la
Universitat de València per a la realització de programes d’intervenció amb homes que han
exercit violència de gènere o que es troben en risc d’exercir-la (20/04/2018).
 El Consell destina 50.000 euros per a millorar la formació de jutges i magistrats en
matèria de violència de gènere. La formació es fa a través de l’Escola Judicial (11/05/2018).

Altres actuacions per al rescat de persones

Nou Botànic
20. Reforma de la Sindicatura de Greuges per a dotar-la d’una estructura estable i professional
de coneixement de la situació de protecció dels drets i llibertats incloses en el títol I de la
Constitució Espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i d’avaluació de
les polítiques públiques en relació a la protecció i desenvolupament d’aquests drets.
24. Definir i establir criteris de coherència de les polítiques públiques amb els objectius de
desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.

Reforma de la Sindicatura de Greuges

Vinaròs-Benicarló2018: Llei del síndic de greuges

 Aprovat pel Consell l’avantprojecte de llei pel qual es regula la Sindicatura de Greuges
de la Comunitat Valenciana (18/05/2018).
 Amb la llei nova es pretén ampliar funcions i reforçar l’estructura d’aquest òrgan
estatutari, i millorar, al seu torn, el compliment dels drets de la ciutadania (l’anterior era
la Llei 11/1988, de 26 de desembre). Per a fer-ho, s’afig la figura d’un adjunt o una
adjunta més als dos que ja hi ha en l’actualitat, designat/da per mitjà d’un procediment
que permeta complir la paritat des de la perspectiva de la igualtat entre dones i homes.
 La norma inclou que la seu de l’ens estatutari estarà a Alacant.

Cobertura a persones refugiades internacionals

 Participació en el rescat de migrants en l’operació “Esperança del Mediterrani”, el 17

de juny de 2018. La Generalitat, el Govern central, algunes ONG i certes institucions, van
treballar de manera coordinada per a donar la millor resposta immediata a les 630 persones
migrants que van arribar al port de València en els vaixells Dattilo, Aquarius i Orione,
amb l’objectiu de traure aquestes persones de la incertesa en què estaven i de la situació
d’emergència extrema que estaven vivint, com a reflex que la Comunitat és un territori

32
 obert, solidari i hospitalari. Posteriorment al desembarcament d’aquestes, se’ls va traslladar
a centres sanitaris i a diversos centres d’acolliment habilitats per a elles.
 L’operatiu desplegat coordinat per la Generalitat va comptar amb 2.320 actius. En
concret, 1.000 voluntaris de la Creu Roja, 400 traductors d’acompanyament i 70
traductors jurats, 356 policies nacionals, 150 membres de personal de la Conselleria de
Sanitat Universal i Salut Pública, a més de 15 de sanitat exterior, 120 policies de la
Generalitat i aproximadament un centenar de guàrdies civils.
 El Consell ha destacat la voluntat que la Comunitat puga continuar sent un centre
d’atenció mundial de la solidaritat. En aquest sentit, s’ha proposat la celebració d’una
cimera de ciutats i regions del Mediterrani per a abordar el debat sobre les migracions
entre els continents europeu i africà (25/06/2018).
 Declaració institucional de suport al dret internacional a l’asil de les persones
refugiades (Ple del Consell, 3/02/2017).
 Creació de la Comissió mixta d’atenció i acolliment a persones refugiades i
desplaçades, amb entitats i ONG vinculades a la protecció dels drets humans i a
l’acolliment de persones refugiades (DOGV 5/11/2015) per a definir estratègies en el Pla de
resposta urgent i d’emergència elaborat pel Consell que coordine totes les accions i
polítiques públiques d’atenció a les persones demandants d’asil i refugiades a la Comunitat
Valenciana (8/09/2015).
 Signatura d’una declaració amb d’altres 10 CA per a exigir al Govern central "més
implicació a l’hora d’atendre" les persones desplaçades a causa dels conflictes
bèl·lics. Impulsada des de la Comissió mixta de de atenció i acolliment a persones
refugiades i desplaçades, s’han unit a la Comunitat Valenciana les comunitats de Canàries,
Cantàbria, Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Illes Balears,
Navarra i Principat d’Astúries. La declaració es remet al Ministeri de Treball (ministra i
secretària general), al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, a la Vicepresidència i a la
Presidència del Congrés, per si consideren oportú donar suport a la totalitat o unir-se a
alguna de les peticions que s’hi han fet (09/03/2016).
 Viatge a les regions perifèriques de l’Egeu, febrer de 2016. Una delegació encapçalada
per la vicepresidenta del Consell, es reuneix amb responsables polítics de la zona per a
abordar de manera conjunta iniciatives que permeten visualitzar la realitat en què es troben
les persones que viuen en els camps de refugiats (22/02/2016).
 Signatura de sengles convenis declaratius amb els governs de les regions perifèriques
del nord i del sud de l’Egeu referits a la crisi humanitària desencadenada en les costes
de l’est del Mediterrani, com a conseqüència de les guerres i els conflictes armats a
Orient Pròxim. S’insta als governs grec i espanyol que, en el marc de la Unió Europea,
es negocien els contingents i els procediments d’acolliment i reubicació i integració de
persones refugiades.
 Planificació, organització i actuacions:
 S’habilita una dotació econòmica inicial de 620.000 euros i 300 places de la xarxa
d’albergs de titularitat autonòmica com a primera resposta immediata d’emergència per
a atendre les persones refugiades i asilades que puguen arribar a la Comunitat
Valenciana com a conseqüència de la crisi humanitària que comporta la guerra a Síria
(4/09/2015).
 Acord amb Baleària pel qual l’empresa cedirà un vaixell per a evacuar a refugiats i
refugiades des de la illa de Lesbos a la Comunitat Valenciana. Podria estar disponible
per a principis de novembre, amb una capacitat per a 1.200 persones i 105 vehicles
(18/09/2015).
 Concessió directa d’ajudes per un import de 400.000 euros per a dur a terme
actuacions d’emergència en la República Àrab Síria i als països limítrofs. Les

33
 ajudes es destinen a projectes de la Fundació Acció Contra la Fam, ACNUR, Creu Roja,
UNICEF, etc. (28/10/2015).
 La Comunitat Valenciana pot oferir al voltant de 1.400 places per a persones
refugiades. S’han adherit ja a la Xarxa de municipis acollidors o ciutats-refugi
coordinada pel Consell, un total de 133 municipis (25/11/2015).
 Com a exemple de col·laboració entre diverses administracions i ONG, i especialment la
Generalitat Valenciana, ha sigut el trasllat a la nostra Comunitat del petit Osman, el
xiquet afganés de set anys que estava atrapat en el camp de refugiats d’Idomeni
(Grècia), i de la seua família. El xiquet, amb paràlisi cerebral, va ingressar el 10 de maig
de 2016 directament a l’hospital La Fe de València.
 La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats
Públiques, en col·laboració amb el Consell Valencià de Col·legis d’Advocats, va
organitzar una sèrie de cursos de formació en matèria d’asil, refugi i protecció
internacional subsidiària per a lletrats, que van ser impartits a València, Alacant i Castelló i
als quals van assistir 300 professionals entre novembre i desembre de 2015.

34
2. Renovació de la democràcia i lluita contra la corrupció

“Apostem per unes institucions inclusives, transparents, austeres i eficaces que

estiguen al servei dels ciutadans, no de les elits. En les quals la societat civil ha
de tindre un paper protagonista en la presa de decisions”

a. Transparència
…aprovar una nova Llei valenciana de transparència, informació i participació amb àmbit
d’aplicació a tota la Generalitat, l’administració autonòmica i l’administració local, que
garantisca la bona gestió d’allò públic i la participació de la societat civil.
Nou Botànic
36. Llei de regulació dels grups d’interés i pressió («lobbies»).
37. Engegar un sistema valencià d’integritat institucional.
41. Difusió i seguiment de l’adhesió als principis del Codi de Bon Govern.

Nova llei de govern obert

Vinaròs-Benicarló2018: Llei de govern obert: per a guanyar en transparència i apostar per la

participació ciutadana i el suport a l’associacionisme.
 Tramitació de l’Avantprojecte de llei de govern obert de la Comunitat Valenciana
(Resolució d’inici de 16/01/2018). Després d’haver passat el tràmit d’audiència ciutadana i
de conselleries, està pendent dels informes preceptius de la DG de Pressupostos i a la DG
de Funció Pública. El text en tramitació és de data 29/05/2018.

Implantació de la Llei de transparència

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): col·laboració amb l’ONG Transparència
Internacional per a fer un seguiment de la gestió del Consell de manera quotidiana.
Morella2016: Decret del Codi de Bon Govern. Que marca els principis ètics en el
funcionament de la Generalitat i, específicament, per a les persones que ocupen càrrecs
directius. Ja està publicat el projecte de decret i en les pròximes setmanes l’aprovarà el
Consell.
Morella2016: Decret que regula i desenvolupa el que estableix la Llei 2/2015 quant a
l’aplicació de la transparència per a resoldre aspectes administratius i de funcionament. En
procés de redacció.
Morella2016: Presentació del portal de transparència.
Vinaròs-Benicarló2018: Millora de la qualitat de la transparència i innovació. Carta de serveis
del portal de transparència i pactes per la integritat.
 Llei de Transparència. Abans de prendre la decisió de reformar-la parcialment o derogar-
la i aprovar una llei de transparència nova, es va optar per aplicar-la i desenvolupar-la
reglamentàriament com a alternativa més bona per a aprofitar la Llei 2/2015 i evitar
qualsevol ajornament en la implantació de la cultura de la transparència en la Generalitat:
 Decret del Codi de Bon Govern. Inclou unes normes de conducta per als alts
càrrecs de l’Administració de la Generalitat i del sector públic instrumental, amb la
finalitat d’afavorir el desenvolupament d’unes administracions públiques íntegres,
transparents, eficaces i eficients, i reforçar, així, els vincles de confiança entre la
ciutadania i les institucions. Decret 56/2016, de 6 de maig (DOGV 13/05/2016).
- Adhesió dels òrgans estatutaris al Codi de Bon Govern (10/03/2017).

35
 - S’han publicat totes les adhesions voluntàries al Codi en el Portal de Transparència
de la Generalitat. També se n’ha enviat un exemplar a tots els ajuntaments
valencians, als ens estatutaris i a tots els diputats i diputades de les Corts.
 Decret de desenvolupament de la Llei 2/2015. El Consell aprova el decret que
desenvolupa la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon
govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana en matèria de transparència.
Regula aspectes de la llei com és el cas de les obligacions de publicitat activa, el dret
d’accés a la informació, el règim de reclamacions i el règim sancionador en matèria de
transparència. També estableix la regulació del Consell de Transparència encarregat
de garantir el dret d’accés a la informació, de vetlar pel compliment de les obligacions
de publicitat i garantir i promoure l’observança de les disposicions de bon govern
(28/07/2017). DOGV núm. 8118, d’01/09/2017.
 Consell de transparència. Aprovada la Llei 2/2016, de 4 de març, de la Generalitat, de
modificació de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de transparència, bon govern i participació
ciutadana de la Comunitat Valenciana (DOGV 7/03/2016), a iniciativa de tots els grups
parlamentaris, excepte el Grup Popular.
- La llei va modificar la composició del Consell de la Transparència, òrgan que
preveu l’art. 39 de la Llei de transparència, i que s’encarrega de garantir els drets
d’accés a la informació, de vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat i
garantir i promoure l’observança de les disposicions de bon govern. La comissió
executiva ara està constituïda per un nombre de membres igual al nombre de
grups parlamentaris amb representació a les Corts. En la composició final es
respecta la paritat entre dones i homes. L’Avantprojecte de llei de govern obert
estableix la seua composició en tres alts càrrecs amb rang de direcció general i
dedicació exclusiva. A més, el defineix com l’òrgan màxim de garantia de la
transparència a la Comunitat Valenciana i estableix mecanismes per a reforçar
l’autonomia funcional que té.
 Presentació del portal de transparència. Entrada en vigor de la Llei de transparència el 9
d’octubre de 2015, sis mesos després de la publicació d’aquesta (DOGV 08/04/15).
 Presentació del nou Portal de Transparència GVA Oberta en compliment de les
exigències de la llei en matèria de publicitat activa. Ampliació dels seus continguts.
- El 10/02/2016 es fa també pública la informació relativa a les cinc concessions
administratives sanitàries que va subscriure l’anterior Govern (hospitals de la Ribera,
Torrevieja, Dénia, Manises i Elx).
- També es publica la informació sobre les relacions de llocs de treball (RPT) i les
retribucions d’alts càrrecs del sector públic instrumental de la Generalitat
(15/12/2016).
 Segon aniversari del portal de GVAOberta (29/01/2018). Ha acumulat 2.456.958
visites, que en una gran part es van centrar en les seccions de l’agenda del Consell i
dels alts càrrecs. El portal GVAOberta ha introduït, des que es va posar en marxa,
diverses seccions i millores que l’han fet més accessible i útil per als ciutadans, de
manera que s’ha convertit en una eina potent i eficaç en la lluita contra la corrupció, la
prevenció de les males pràctiques a la Comunitat i la consulta ciutadana.
 Presentació de la Carta de Serveis del Portal de Transparència GVAOberta, la
primera carta d’un portal de transparència en tot l’Estat (3/05/2018).
 Accés a la informació pública. Informe presentat al Consell sobre el procediment
d’accés a la informació pública dut a terme per la Conselleria de Transparència,
Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, de manera que l’òrgan al que se li efectue
la petició estarà obligat a proporcionar la informació sol·licitada (Ple del Consell
10/06/2016).

36
  Qualsevol ciutadà o ciutadana pot demanar, per via presencial o de manera
telemàtica per mitjà del portal de transparència, qualsevol expedient administratiu de la
Generalitat. Per a fer-ho, només cal el DNI i la data de naixement.
 Una de les novetats introduïdes en la Llei de transparència és el silenci positiu per part
de l’administració en el cas que no hi haja, en un termini de 30 dies, resolució expressa
d’una petició d’informació, la qual cosa suposa un clar avanç respecte a la llei estatal
que estableix el silenci negatiu.
 Les úniques excepcions a l’obligació d’oferir la informació sol·licitada pel ciutadà són
aquells expedients que puguen entrar en conflicte amb uns altres drets protegits, o
aquella informació en què la denegació total o parcial la impose expressament una llei,
cas en el qual la informació serà seleccionada, i es farà saber el motiu d’aquesta
circumstància.
 Presentació de la nova Estratègia d’innovació i qualitat en la transparència. Es fa una
anàlisi sobre el compliment de la legislació en matèria de transparència per mitjà d’una
inspecció interna a partir d’una autoavaluació i d’uns paràmetres quantitatius ja
consolidats. De les 189 obligacions normatives de publicitat, les observacions de la
Inspecció General de Serveis afecten només 19 d’aquestes i es refereixen a completar o
millorar la informació que es publica (3/05/2018).
 Desenvolupament de la metodologia dels pactes per la integritat. Posada en marxa de
mecanismes d’auditoria ciutadana en les licitacions del Consell, triant com a projecte
pilot el procés de contractació d’un col·legi públic.
 El primer cas per a aplicar aquesta fórmula serà simbòlic, ja que s’ha triat la
construcció del CEIP El Rajolar, d’Aldaia. Aquesta eina consisteix a establir una
fórmula perquè la ciutadania puga supervisar de manera externa un procés de
contractació. Després d’un concurs obert es va adjudicar a Transparència Internacional
Espanya, al febrer de 2018, que ha triat els experts independents, un arquitecte i una
jurista, que representen la figura de "monitors", com a perfils idonis per a avaluar el
procés de construcció d’un centre educatiu. La Comunitat Valenciana serà la primera
autonomia a utilitzar aquest mecanisme (03/05/2018).
 Millora en l’índex de transparència.
 Índex de transparència de les comunitats autònomes (INCAU) que ha elaborat
Transparència Internacional. El 2016 la Comunitat Valenciana se situa en el 94,4 %,
per damunt de la mitjana del conjunt d’autonomies (94 %). Suposa una millora de
més d’un punt respecte de l’any anterior (16/12/2016).
 Índex en matèria de transparència autonòmica, elaborat per la plataforma
col·laborativa Dyntra. El 2017 la Generalitat Valenciana compleix en un 88,83 % amb
els índexs en matèria de transparència autonòmica (24/01/2018). Així, la Comunitat
Valenciana se situa com la quarta autonomia pel que fa al grau de compliment dels
compromisos de transparència, només per darrere de Catalunya, que aconsegueix el
90,96 %; Madrid i Galícia, les dues amb un 92,02 %; i també per damunt de la mitjana
nacional, situat en el 73,09%.
 Transparència Internacional. Es signa un conveni amb Transparència Internacional
Espanya. La Generalitat es compromet amb els cànons de TU a donar publicitat de manera
clara, comprensible i reutilitzable, més enllà de les obligacions que exigeixen les
legislacions estatal i autonòmica (9/12/2015). En 2017 s’han ampliat les obligacions de
publicitat activa, especialment en matèria de Sanitat.
 El conseller de Transparència anuncia l’ampliació del conveni amb Transparència
Internacional per a incloure els Pactes d’integritat en la contractació pública, de
manera que la Comunitat serà la primera autonomia espanyola a posar en marxa una
experiència pilot que aplique aquests pactes en matèria de contractes (29/06/2016).

37
 Està en tramitació la signatura d’un nou conveni amb TIE en què s’amplien les
obligacions de publicitat activa (20/06/2018).
 Càtedres de Transparència i Participació i de Govern obert.
 Aprovada la creació durant 2016 de la Càtedra de Transparència i Participació, per
conveni amb la Universitat Politècnica de València (13/05/2016).
 Aprovada la creació durant 2017 de la Càtedra Govern Obert, Participació i Open
Data, per conveni amb la Universitat de València (3/05/2017).
 Dia Internacional contra la Corrupció. Celebrat, per primera vegada, al desembre de
2015 el Dia Internacional contra la Corrupció amb dos actes públics a Alacant i València,
amb el president mundial de Transparència Internacional, José Ugaz (9/12/2015). En 2016
se’n celebra la segona edició, amb la presència del jutge Pablo Ruz. En la tercera edició
2017, va ser l’advocat i exfiscal anticorrupció Pedro Horrach qui va protagonitzar l’acte dins
la conferència ‘La investigació de la corrupció”.
NOU
 Trobades amb altres comunitats autònomes per a tractar sobre polítiques de
transparència i participació. Durant 2017 i 2018 han tingut lloc 5 trobades amb
representants i personal tècnic dels governs de, Múrcia i Castella-la Manxa per a compartir
experiències i intercanviar punts de vista sobre polítiques d'accés a la informació, comptes
oberts, lobbismo, prevenció de males pràctiques administratives i participació ciutadana.

Transparència en el sector públic empresarial

 Segons el Portal de Transparència de la Generalitat Valenciana, la gran majoria dels

organismes públics (organismes autònoms i entitats de dret públic), societats mercantils,
fundacions del sector públic i consorcis que integren el sector públic instrumental de la
Generalitat ja disposen del seu portal de transparència corresponent.
 Aprovat el decret mitjançant el qual es regula, limita i atorga transparència al personal
que ocupa llocs de caràcter directiu del sector públic instrumental de la Generalitat.
Delimita els llocs que es consideren directius, regula el règim d’elecció i contractació
d’aquests, i estableix quins òrgans són els competents per al seu nomenament i cessament,
a més d’unificar els criteris i els procediments per a la seua designació (Decret 95/2016, de
29 de juliol, del Consell).

Transparència en els comptes bancaris de la Generalitat

 Aprovada la Llei 5/2016, de 6 de maig, de comptes oberts per a la Generalitat

Valenciana (DOGV 11/05/2016), a iniciativa del grup parlamentari Podemos-Podem. El
Consell, en la reunió de 18/09/2015, va manifestar el criteri favorable a la presa en
consideració de la proposició de llei, encara que amb algunes observacions tècniques i
jurídiques. La Llei s’aprova amb els vots favorables dels grups Podemos-Podem,
Compromís, Socialista i Ciutadans, i el vot en contra del Grup Popular.
 Aquesta llei es constitueix en un complement indispensable de la Llei 2/2015. Per
mitjà d’aquesta llei es declaren com a oberts i accessibles tots els comptes bancaris
que tenen oberts en entitats financeres les administracions públiques valencianes.
 De conformitat amb el que preveu la disposició addicional única de la llei 5/2016, i en la
disposició final quarta, de data 1 de març de 2017, va comparéixer el conseller
d’Hisenda i Model econòmic davant les Corts Valencianes i es van publicar en el
portal de transparència GVA Oberta tots els comptes la titularitat dels quals
correspon a l’Administració de la Generalitat.
 Pel que fa als ens que integren el sector públic instrumental, i a la resta d’ens definits en
l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei 5/2016, els moviments comptables es publicaran

38
 al juny de 2017, i es mostraran les dades de maig. I respecte als saldos dels comptes es
faran públics al juliol i es mostraran les dades de maig i juny. La informació sobre
aquests comptes es publicarà en el portal de transparència GVA Oberta.
 Es presenten les novetats de l’aplicació informàtica ‘Comptes Oberts’, integrada en
el portal de transparència GVAOberta, que posa a disposició, per primera vegada en la
història de la Generalitat, els saldos i els moviments comptables de tot el sector públic
instrumental, és a dir, entitats, organismes, societats mercantils, fundacions, consorcis,
universitats i ens estatutaris (19/07/2017).

Transparència en els pressupostos públics i publicació de taules retributives

 L’elaboració dels pressupostos de la Generalitat per a 2017 inclouen com a novetat la

necessitat de prioritzar la despesa en cada una de les seccions pressupostàries sobre la
base dels objectius perseguits, tenint en compte la despesa real de l’exercici de 2015 i la
previsió de tancament del de 2016, i elimina les despeses considerades one-off.
(11/09/2015).
 Avanç en transparència. Des de 2016 es fa públic en la web de la Generalitat el
projecte de pressupost aprovat pel Consell, i posteriorment s’ha substituït pel
pressupost definitiu aprovat per les Corts, en compliment de la Llei de transparència,
bon govern i participació ciutadana.
 Aprovat l’acord per a donar publicitat. les taules retributives del personal al servei de la
Generalitat i els organismes autònoms d’aquesta (Ple del Consell d’01/04/2016).
 Per primera vegada, es van publicar les taules de 2016 en el DOGV de 06/04/2016.
 Les taules retributives actualitzades per a 2017, amb l’increment aprovat en la Llei de
pressupostos generals de l’Estat per a aquest exercici, es van publicar en el DOGV de
06/07/2017.

Transparència en les relacions del Consell amb les Corts

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): facilitar el treball dels diputats i diputades, el
lliurament de documentació i que tinguen tota la documentació, i a disposició, en la seu
parlamentària.
 Acord aprovat pel Consell pel qual s’estableixen els criteris d’actuació per a millorar la
transparència i l’eficàcia en les relacions amb les Corts (8/01/2016).
 Estableix que el Consell exercirà les funcions legislatives que li atribueix l’Estatut
d’Autonomia segons els següents criteris:
 L’impuls de l’activitat legislativa es durà a terme preferentment mitjançant projectes de
llei de tramitació ordinària.
 L’ús de decrets llei es restringirà als supòsits d’indiscutible necessitat extraordinària i
urgent.
 En les proposicions de llei, els criteris del Consell estaran suficientment justificats i,
quan afecten a diverses conselleries, s’elaboraran de forma coordinada per a garantir la
coherència del text definitiu
 Estableix el compromís del Consell d’evitar qualsevol pràctica per a sostraure’s a
l’avaluació i control de les Corts, per la qual cosa s’adoptaran mesures com les
següents:
 La planificació de l’agenda dels membres i alts càrrecs del Consell es realitzarà
prioritzant les seues obligacions parlamentàries.

39
  Els consellers i conselleres han de retre comptes sempre que ho reclame l’oposició i
solament podran ser substituïts per les persones que ocupen les secretaries
autonòmiques en casos excepcionals.
 Les persones titulars de les conselleries i alts càrrecs informaran puntualment sobre
totes les qüestions expressades en la sol·licitud de compareixença d’una manera
detallada, clara i comprensible.
 Les sol·licituds de documentació es compliran de la manera que resulte més útil al
diputat o diputada.
 En finalitzar cada període de sessions, es publicarà en el portal de transparència de
la Generalitat un informe de les actuacions del Consell en aquesta matèria.
 El Consell es compromet a donar més rellevància a la funció d’impuls de l’acció de
govern atribuïda als Corts, per la qual cosa, entre altres actuacions, les conselleries
donaran prioritat a impulsar les mesures previstes en les mocions i resolucions aprovades
per les Corts.

Transparència en els compromisos del Consell

 Celebració del Seminari de Govern d’Hivern 2016 a Morella, els dies 8, 9 i 10 de gener.
És el primer seminari d’una sèrie que es faran al llarg de la legislatura (10/01/2016).
 En aquest primer seminari, el Consell va aprovar un paquet normatiu per als
següents sis mesos. Les accions que va emprendre el Consell per al primer semestre
es van a dur a terme mitjançant una gestió transparent, que plantejava objectius, dels
quals es van retre comptes al final del semestre.
 Celebrat el Seminari de Govern-Estiu 2016 a Torrevieja, els dies 8, 9 i 10 de juliol.
 Es van marcar les línies estratègiques del segon semestre de 2016. Els dos eixos foren
el creixement i la redistribució. També es va acordar d’impulsar l’Administració
autonòmica i continuar reivindicant un finançament just.
 Balanç dels compromisos del Seminari de Govern de Morella: s’havien acomplit o es
trobaven en execució el 90 % dels objectius que s’hi havien marcat.
 Celebrat el Seminari de Govern-Hivern 2017 a Sagunt, els dies 27, 28 i 29 de gener.
 Es va presentar el nou pla d’objectius del Consell per al següent semestre. El
document se va centrar en la consolidació de la recuperació econòmica i dels drets
socials a la Comunitat.
 Balanç dels compromisos del Seminari de Torrevieja: el 63 % dels objectius s’havien
acomplit (49 objectius aconseguits) i el 37% restant (18) estaven en fase d’execució.
 Celebrat el Seminari de Govern - Estiu 2017 a Ademuz, els dies 21, 22 i 23 de juliol.
 S’estableixen els objectius nous per al pròxim semestre, durant el qual el Govern
lluitarà per a acabar amb la infrainversió consolidada durant les legislatures anteriors.
 Una vegada acabada l’avaluació del semestre anterior, el grau de satisfacció és molt alt
perquè de 187 mesures de tots els seminaris, n’hi ha 147 complides, la qual cosa
suposa més d’un 75 % de compliment.
 Celebrat el Seminari de Govern - Hivern 2018 a Vinaròs-Benicarló, els dies 26, 27 i 28
de gener.
 S’estableixen els objectius nous per al semestre següent, entre els quals destaquen les
mesures de caràcter municipalista i les accions a favor de la igualtat i contra la violència
de gènere.

40
  L’avaluació dels seminaris anteriors és altament favorable, i ha ascendit a 238 el total
d’actuacions compromeses en els quatre seminaris precedents, de les quals 211 estan
en aquest moment en situació d’aconseguides, la qual cosa suposa el 88 % del total.
 El portal GVAOberta comença a publicar les actes de les reunions plenàries del
Govern Valencià. És la primera vegada en la història que es publiquen les actes
completes, i amb aquest exercici es compleix el Decret 105/2017, que desenvolupa la Llei
valenciana de transparència. D’aquesta manera, la ciutadania té accés a la informació dels
plens del Govern Valencià sobre la seua activitat reglamentària, els acords, els convenis,
les autoritzacions de contractes i l’activitat legislativa que s’aprova, entre altres decisions
(05/10/2017).
 El Consell se sotmet a examen ciutadà en la trobada ‘Diàlegs d’Estiu’ organitzat per la
Conselleria de Transparència (11/07/2016). S’inscriuen prop de 500 persones (16/07/2016).
Es repeteixen les trobades al juliol de 2017, amb una assistència de públic similar.
 Programa “Palaus Transparents”. Des d’abril de 2017, compta amb 27 edificis públics,
palaus i edificis institucionals de valor històric i cultural de la Comunitat Valenciana, amb
l’objectiu d’acostar les institucions d’autogovern a la ciutadania i propiciar l’accés
generalitzat al patrimoni històric (3/04/2017).

Transparència en els processos d’elaboració normativa i presa de decisions

Torrevieja2016: Elaboració d’un projecte de Llei de regulació dels grups d’interés i pressió
(lobbies) per a ordenar i fer transparent l’acció d’aquests grups d’interés en els processos
d’elaboració normativa i en la presa de decisions per mitjà de canals públics de participació.
 Llei de lobbies de la Comunitat Valenciana. El Consell aprova el projecte de llei que
regula l’activitat del lobby en l’àmbit de la Generalitat i el sector públic instrumental
d’aquesta, un text normatiu que aporta claredat i representa una garantia de transparència
en les relacions dels grups d’interés amb l’Administració valenciana (16/02/2018).
 L’avantprojecte de llei va ser aprovat pel Consell el 30/06/2017. Es va obrir a consulta
pública el 18/07/2017 i va ser presentat en comissió a les Corts per part de la secretària
autonòmica de transparència (20/11/2017). No existeix legislació en l’àmbit estatal i
només tres autonomies l’han desenvolupat: Catalunya, Castella-la Manxa i Aragó, i la
valenciana és l’única que està tramitant una llei específica que regule el fenomen dels
lobbies.
 Entre altres assumptes, el projecte de llei regula el registre de lobbies, que fa efectiva la
identificació pública de les activitats que desenvolupen els grups d’interés. Serà de
caràcter electrònic, administratiu, gratuït i obligatori.
 També regula el que es denomina la "petjada normativa", referida a la publicitat dels
contactes que l’Administració de la Generalitat manté amb els lobbies durant
l’elaboració dels avantprojectes de llei i els projectes de decret, de manera que
assegura que la influència d’aquests grups en la confecció de les normes siga
transparent i no desproporcionada. Això suposa que s’annexarà un informe als textos
normatius i es publicarà en el Portal de Transparència, incloent-hi les aportacions fetes
pels lobbies durant l’elaboració i la tramitació de lleis i decrets.

Transparència en l’àmbit local

Sagunt2017: Programa ajuntaments i transparència

 Portals de transparència municipals. El 89% de la població valenciana té accés a
informació del seu ajuntament en el portal de transparència municipal, mentre que només
un 11 % no té accés a la informació pública de la seua localitat, la qual cosa suposa
249.000 habitants (17/05/2017).

41
  La Generalitat s’incorpora com a observadora en la Xarxa d’Entitats Locals per la
Transparència i la Participació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies –
FEMP (09/05/2018).
 Assistència i enregistrament en plens municipals. Aprovació de la Llei 4/2016, de 22
d’abril, de la Generalitat, de modificació de l’article 139 de la Llei 8/2010, de règim
local de la Comunitat Valenciana, per a garantir el dret a assistir i gravar els plens
municipals (DOGV 27/04/2016), a iniciativa del Grup Parlamentari Compromís. El Consell
va manifestar el seu criteri favorable en la reunió de 13 de novembre de 2015. La llei
s’aprova per unanimitat.
 Modifica l’article 139 de la Llei de règim local per a establir de manera explícita el dret
de la ciutadania a gravar els plens, així com la promoció de l’enregistrament i difusió
proactiva d’aquests pels ajuntaments.
 Convenis amb diputacions. S’aprova un conveni entre la Conselleria de Transparència i
les diputacions de València i Castelló per a l’impuls dels valors de transparència pública
en les entitats locals. L’objectiu és desenvolupar accions formatives, d’assistència tècnica
i jurídica, així com l’elaboració de materials divulgatius per a aconseguir una millor difusió i
arrelament de la cultura de la transparència i el bon govern en les institucions valencianes.
Es renoven anualment.
 Xarxa +50.000. S’ha creat la Xarxa +50.000 que integra els municipis més poblats de la
Comunitat per a compartir i coordinar les polítiques públiques de transparència i participació
(21/10/2015).

Transparència en els processos d’adopció i acolliment familiar

Morella2016: Dotar de transparència els processos d’adopció i decisions en acolliment

familiar
 Comissió d’acolliment i adopció. Es constitueix una comissió d’acolliment i adopció que
es reunirà un mínim de dues vegades a l’any. Està integrada per 16 membres, 6
representants de l’administració (tres de la Direcció General d’Infància i un per cada
direcció territorial) i 10 representants de les diverses associacions de famílies de la
Comunitat Valenciana (4/03/2017).
 Adopció
 Elaboració de llistes per a publicar-les en la pàgina web de la Conselleria d’Igualtat i
Polítiques Inclusives en què consten tots els expedients (amb nombre d’expedient i any
de sol·licitud) de famílies que s’ofereixen per a l’adopció nacional i no solament de les
famílies que estan valorades com a idònies, amb l’objectiu que la població en conega la
situació real i prenga la decisió també en funció d’aquesta realitat, i perquè es puga
accedir de manera directa a les dades de les sol·licituds i a les fases en què es troben
els expedients, respectant en tot moment la protecció de dades.
 Revisió i unificació dels materials utilitzats en la formació de les famílies que
s’ofereixen per a l’adopció nacional i internacional. L’objectiu era unificar-los i adaptar-
los a la normativa vigent, ja que cada província tenia els seus propis materials.
 Elaboració d’una nova instrucció per part de la Direcció General de Serveis Socials i
Persones en Situació de Dependència, que s’aplicarà en els processos d’adopció, i
que estableix que la diferència d’edat entre l’adoptant i l’adoptat no serà inferior als
16 anys ni superior als 45 i determina que a l’hora d’establir el criteri d’idoneïtat relatiu a
l’edat es tindrà en compte la que tinga la persona més jove de la parella (12/06/2016).

42
 Acollida
 Actualització, unificació i publicació dels materials per a la formació de les famílies
educadores.

Consulta d’enquestes oberta a la comunitat investigadora i a la ciutadania

 Presentació de l’Enquesta de valors de la Comunitat Valenciana, elaborada per la DG

d’Anàlisi, Polítiques Públiques i Coordinació de la Presidència de la Generalitat. En la
presentació de l’enquesta s’anuncia el llançament d’una nova web de consulta
d’enquestes, en la qual estaran totes les dades d’aquesta i d’altres enquestes noves i que
es posaran a la disposició de la comunitat investigadora. Aquesta informació estarà oberta
també a tota la ciutadania (19/06/2017).
 L’Enquesta de valors de la Comunitat Valenciana ha servit per a fer una fotografia de
l’estat actual de la societat valenciana, després de l’última que hi havia, referida a
l’any 1995. L’enquesta completa pot consultar-se en el Portal Argos de la Generalitat.
 Presentació del Baròmetre de la Comunitat Valenciana 2017 (06/03/2018). L’estudi es
basa en la realització de 2.016 entrevistes personals sobre la percepció ciutadana de la
situació política i econòmica, els problemes i les preocupacions principals dels ciutadans, la
valoració d’aquests de l’acció del Consell i la imatge de la Comunitat. El treball de camp es
va fer entre el 27 de novembre i el 20 de desembre de 2017. El president de la Generalitat i
la vicepresidenta del Consell van presentar el passat 6 de març de 2018
 Els resultats complets del Baròmetre 2017 s’han fet públics en el portal web Argos (),
incloent-hi la distribució, les taules de distribució de freqüències, les taules creuades per
variables geogràfiques, sociodemogràfiques i polítiques, així com el fitxer de microdades
i la fitxa tècnica de l’enquesta.

Activitats de prevenció i formació sobre transparència i lluita contra la corrupció

Torrevieja2016: Jornades sobre integritat institucional per a crear un espai de trobada i, si cal,
col·laboració entre tots els agents (judicials, policials, administratius...) que intervenen en la
prevenció i lluita contra la corrupció.
Sagunt2017: Sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques i irregularitats (1a fase).
Ademuz2017: Avantprojecte de llei de la Inspecció General de Serveis i Sistema d’Alertes de la
Generalitat.
 Sistema d’alertes primerenques per a la prevenció de la corrupció. El Consell aprova el
conveni de col·laboració entre la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social,
Participació i Cooperació i la Universitat Politècnica de València (UPV) per a la posada en
marxa d’un sistema d’alertes primerenques per a la prevenció de la corrupció en
l’Administració valenciana. L’aplicació, que serà pionera a Espanya, i està previst que estiga
operativa a partir de l’any 2018 (3/02/2017). Renovat el conveni amb la UPV per a
desenvolupar el sistema d’alertes ràpides anticorrupció (15/12/2017).
 Presentació del nou sistema d’alertes primerenques contra la corrupció en l’Oficina
Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) a Brussel·les (24/04/2018).
 El Consell aprova un conveni amb la Universitat de València per a la creació de la Càtedra
DE BLANC per a detectar delictes financers i blanqueig de capitals per mitjà de
l’aplicació de metodologies estadístiques, econòmiques i d’aprenentatge automàtic. Per al
funcionament de la Càtedra, la Conselleria de Justícia destinarà 80.000 euros el 2018. Amb
la creació de la Càtedra, la Generalitat pretén satisfer la demanda de jutges d’instrucció i
fiscals d’assessorament i formació en qüestions econòmiques, comptables, financeres i
estadístiques per a la detecció i la investigació d’aquest tipus de criminalitat, per mitjà de
l’ús de les eines més avançades (23/03/2018).

43
 Aprovació del Projecte de llei d’inspecció general de serveis i del sistema d’alertes per
a la prevenció de males pràctiques en l’Administració de la Generalitat i el sector
públic instrumental d’aquesta (Ple del Consell de 19/01/2018). L’avantprojecte de llei va ser
aprovat pel Consell el 03/11/2017.
 Té un objectiu triple. Reforça l’actuació de la Inspecció General de Serveis; regula el
nou sistema d’alertes contra la corrupció en l’Administració, des d’un enfocament
preventiu i transversal basat en la col·laboració entre òrgans i l’aprofitament de les
dades i els procediments que genera la mateixa Administració; i, finalment, crea la
Comissió Interdepartamental per a la Prevenció de les Irregularitats, amb l’objectiu
d’establir un seguiment i un control dels riscos d’irregularitats i les males pràctiques en
la gestió administrativa.
 Gestió de fons europeus. Incorporació d’eines de prevenció i control per a la lluita contra
el frau en la concessió i la gestió de fons europeus. Acompanyat d’activitats de formació i
sensibilització del personal funcionari. Incorporat en l’aplicació informàtica Fons 2020.
 Guia d’aplicació. S’ha elaborat i distribuït, principalment entre ajuntaments, una guia
d’aplicació de la Llei 2/2015 de transparència, bon govern i participació ciutadana.
 Internet Freedom Festival. S’ha col·laborat amb la Unió de Periodistes Valencians en
l’organització de l’Internet Freedom Festival (març de 2017).
 Jornades sobre integritat institucional
 Jornades sobre la resposta penal als reptes del bon govern, organitzades per la
Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, en
col·laboració amb la Càtedra de Transparència de la Universitat de València, que
s’organitzen anualment des de 2016 i que permeten reflexionar sobre la prevenció de
la corrupció des de l’àmbit penal.
 Iniciativa empresarial per a l’ètica i el bon govern. Al llarg dels mesos de maig i juny
de 2018 s’han celebrat a Alacant, a Castelló i a València, una jornades organitzades per
la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, en
col·laboració amb la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, la
Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana i el Consell de Càmeres de la
Comunitat Valenciana, per a reflexionar sobre la prevenció de la corrupció i de les males
pràctiques en l’àmbit empresarial i de les administracions públiques, especialment pel
que fa a la contractació pública.

b. Independència i professionalització dels òrgans de control

…de la gestió pública i del Consell Jurídic Consultiu.
Nou Botànic
26. Aprovació de la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes.
27. Aprovació de la reforma de la Llei de Consell Jurídic Consultiu i de l’estatut dels
expresidents.
40. Auditoria ètica. Avançar en mecanismes d’anàlisi i valoració del funcionament de la
Generalitat des de la perspectiva dels principis ètics, introduint-hi, entre d’altres, pactes
d’integritat i avaluacions externes.

44
Òrgans de control intern: Intervenció General

 Programació de controls 2016. Aprovada la programació de controls específics per a

l’any 2016 que ha de dur a terme la Intervenció de la Generalitat terme sobre els òrgans de
l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic (Ple del Consell 20/11/15).
 Entre els controls que s’han de dur a terme figuren: les despeses en compres i
serveis exteriors VAERSA, el registre de Factures de la Generalitat, les liquidacions
anuals emeses com a conseqüència de l’execució dels contractes de "Gestió de servei
públic mitjançant concessió de l’assistència sanitària integral" i la facturació practicada
per UTE Erescanner Salut en execució de l’expedient de contractació de "Gestió de
serveis públics per concert per a la realització de les tècniques de diagnòstic per imatge
mitjançant equips de ressonància magnètica".
 A més, s’ha de fer un seguiment de les recomanacions incloses en els informes de
control financer específic d’anys anteriors en dos casos: "Centres docents públics
no universitaris de titularitat de la Generalitat Valenciana” i "Concerts educatius entre la
Generalitat i els centres docents privats concertats; en matèria de subvencions per a
finançar personal docent de pagament delegat i ajudes de menjador".
 Controls específics sobre l’Entitat d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana
(EPSAR) i el Pla d’Habitatge 2009/12. El ple del Consell dona el vistiplau al fet que la
Intervenció General duga a terme controls específics sobre EPSAR i el Pla d’Habitatge
2009/12. El control se centrarà en els contractes d’emergència subscrits per l’EPSAR i
en les seues actuacions en relació a l’Expo de Saragossa i a la 32a edició de la Copa
Amèrica que va tindre lloc a València, així com en les ajudes tramitades en el marc del
Pla estatal d’habitatge 2009-2012. Aquestes actuacions s’inclouen en la programació de
controls específics per a l’any 2016 aprovada pel Consell el 20/11/2015 (Ple del Consell
de 29/07/2016).
 Programació de controls 2017. Aprovada la programació de controls específics per a
l’any 2017 que ha de dur a terme la Intervenció de la Generalitat terme sobre els òrgans de
l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic (Ple del Consell 26/05/2017).
 Entre els controls que s’han de dur a terme, figuren: centres docents públics no
universitaris de titularitat de la Generalitat, mecanismes implantats per la Conselleria
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per al control de l’execució dels concerts
educatius entre la Generalitat i els centres docents privats concertats, procediments
emprats en la gestió economicofinancera del Consorci de Museus de la Comunitat
Valenciana i el registre de factures de la Generalitat.
 Programació de controls 2018. Aprovada la programació de controls específics per a
l’any 2018 que ha de dur a terme la Intervenció de la Generalitat terme sobre els òrgans de
l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic (Ple del Consell 18/02/18).
 Entre els controls que s’han de dur a terme, figuren: centres docents públics no
universitaris de titularitat de la Generalitat, centres docents privats concertats, i registre
de factures de la Generalitat.
 Nova Viceintervenció General de Fons Comunitaris i Subvencions. Aprovada la
modificació del Reglament del Cos Superior d’Interventors i Auditors de la Generalitat, que
regula el Decret 72/2005, i que crea la Viceintervenció General de Control de Fons
Comunitaris i Subvencions, per la necessitat de reforçar el control sobre els fons
procedents de la Unió Europea i de les subvencions (Ple del Consell, 16/03/2016). Amb
anterioritat el control dels fons europeus i subvencions estava adscrit a la Viceintervenció
General d’Auditories.
 Col·laboració de la Intervenció de la Generalitat amb jutges i fiscals que investiguen
la corrupció. Conveni de col·laboració entre les conselleries d’Hisenda i Model Econòmic
i de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, el

45
 Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fiscalia General de l’Estat perquè la
Intervenció General de la Generalitat preste auxili tècnic en els processos judicials
que investiguen la comissió de delictes econòmics i de corrupció en l’àmbit del sector públic
de la Generalitat (Ple del Consell 17/06/2016). Signat el conveni l’11 de juliol de 2016. Es
troba en procés de tramitació un conveni nou amb el Consell General del Poder Judicial i la
Fiscalia General de l’Estat perquè la Intervenció General de la Generalitat continue prestant
col·laboració tècnica en els processos judicials esmentats.
 Publicació d’auditories de la Intervenció de la GV. Es troben publicats, en la web de la
Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, tots els informes emesos per la Intervenció
General de Generalitat en l’exercici de les seues funcions, i són susceptibles de ser
publicats (juny 2018).

Òrgans de control extern: Sindicatura de Comptes

 Reforma de la Llei de la Sindicatura. Aprovada la Llei 16/2017, de 10 de novembre, de la

Generalitat, de modificació de la Llei 6/1985, d’11 de maig, de la Sindicatura de Comptes.
 Elecció del nou síndic de comptes. El ple de les Corts aprova amb 77 vots a favor i 11
nuls l’elecció del síndic de comptes de la Comunitat Valenciana. Vicent Cucarella Tormo, el
nou síndic, és tècnic de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i
membre de la comissió d’experts i expertes nomenada per les Corts Valencianes per
a l’anàlisi del sistema de finançament autonòmic des de l’any 2012 (15/06/2016).

c. Participació ciutadana
…garantir la presència de representants de la societat civil en les comissions parlamentàries
per a garantir el paper de control i fiscalització de la gestió pública i especialment durant la
rendició de comptes dels càrrecs públics. Articulació de mecanismes de participació en
l’elaboració de pressupostos, els plans generals d’ordenació urbana i en les institucions i
organismes públics
Nou Botànic
34. Consell de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana.
35. Suport a l’associacionisme, amb una especial atenció al juvenil, i també a la participació
ciutadana: elaboració de la llei de participació ciutadana i suport a l’associacionisme.
56. Incloure en la reforma de l’Estatut d’Autonomia mesurades per a garantir de forma elevada
els mecanismes de regeneració democràtica i lluita contra la corrupció, especialment aquells
relatius a la participació ciutadana.

Participació ciutadana i de la societat civil

Morella2016: Obrir un procés de diàleg ampli, obert al teixit associatiu, per a elaborar la
proposta de Llei de participació i suport a l’associacionisme.
Torrevieja2016: Disseny d’un sistema estable d’assessorament i formació per al teixit
associatiu per tal d’atendre de manera personalitzada les associacions, per a resoldre dubtes
relacionats amb el funcionament d’aquestes (fiscalitat, comptabilitat, metodologies,
organització, cooperació, comunicació, finançament, projectes europeus...) i millorar-ne la
gestió quotidiana.
Sagunt2017: Procés participatiu i elaboració de l’esborrany de Llei de participació
ciutadana i suport a l’associacionisme.
Ademuz2017: Servei d’assessorament i formació per al teixit associatiu.

46
 Participació ciutadana i foment de l’associacionisme. En l’elaboració de
l’Avantprojecte de llei de govern obert s’ha inclòs un títol dedicat exclusivament a la
participació ciutadana. Es regula la «participació ciutadana, la cultura participativa i el
foment de l’associacionisme» com a agents de canvi i transformació social fonamentals per
a desenvolupar cultura i hàbits participatius entre la ciutadania.
 Se senten les bases de la participació ciutadana, tant al nostre territori com a l’exterior,
a través d’un conjunt de disposicions generals, com són l’àmbit subjectiu, la relació dels
drets de la ciutadania, les obligacions de l’Administració, la planificació per mitjà d’un
pla biennal de participació ciutadana i, finalment, la rendició de comptes a través de
l’elaboració d’un informe anual adreçat al Consell i a les Corts.
 Consell de Participació Ciutadana. El Consell aprova el decret que regula el Consell de
Participació Ciutadana com a òrgan consultiu de l’Administració de la Generalitat
Valenciana i com un espai obert i plural en matèria de participació cívica. Decret 190/2016,
de 16 de desembre.
 Constitució del Consell Valencià de Participació, al maig de 2017. Compta amb un
total de 43 membres; la representació de la societat civil és aproximadament del 75 %
en aquest nou consell, i hi inclou el teixit associatiu, els consells sectorials, els
ajuntaments, les diputacions i les universitats, mentre que la Generalitat compta amb el
25 % restant -10 representants, la presidència i la vicepresidència- (16/05/2017). S’han
creat dos grups de treball:
 Grup per a l’anàlisi i la realització de propostes que s’han d’introduir en la normativa que
regula les subvencions en matèria de participació.
 Grup encarregat del disseny de la nova Llei de participació ciutadana i suport a
l’associacionisme.
 128 processos de participació en el primer any de govern. Elaboració d’un informe
sobre les polítiques de participació impulsades per la Generalitat. Durant aquest primer
any de legislatura per a fomentar la proximitat de les institucions amb la societat s’han posat
en marxa un total de 128 processos i polítiques de participació, obertes a la ciutadania, a
través de les diverses conselleries (24/08/2016).
 Bústia Responsable i de Bon Govern. S’està tramitant el decret per a crear i regular la
Bústia Responsable i de Bon Govern. La consulta pública es va fer entre novembre i
desembre de 2017.
 Activitat de foment. Convocatòria anual d’ajudes per a les entitats ciutadanes de la
Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de subvencionar les actuacions destinades a la
formació en matèria de participació ciutadana i al foment de l’associacionisme i de la
cultura de la transparència en les entitats; a la millora de la capacitat de les entitats per a
desenvolupar el seu projecte associatiu i al foment de la cooperació interassociativa.
 Es preveuen activitats com l’assessorament als ciutadans, la creació de continguts
relacionats amb els objectius, les accions de foment i ús de TIC entre població en risc
d’exclusió digital, o altres accions anàlogues relacionades amb els objectius descrits.
Durant els anys 2016 i 2017 s’han concedit subvencions a un total de 80 projectes,
per un valor de 671.310 euros. Per al 2018 es disposa d’un crèdit de 525.000 euros,
que pot arribar a cobrir uns 60 projectes més.
 Conveni amb la Fundació Horta Sud de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de
finançar activitats de difusió, promoció i compliment de la participació ciutadana, durant
l’exercici de 2018

47
Iniciativa legislativa popular

 Aprovada la Llei per la qual es regula la iniciativa legislativa popular davant les Corts
(DOGV 23/05/2017). Presentada a les Corts com a proposició del llei a l’octubre de 2015
pels grups parlamentaris Socialista, Compromís i Podemos-Podem, amb el criteri favorable
del Consell.
 Rebaixa les signatures necessàries per a impulsar una ILP de 25.000 a 10.000 i fixa en
16 anys l’edat mínima per a poder impulsar el procés.

Dret dels joves a participar en els processos de consultes

 Drets dels majors de 16 anys. La nova Llei de polítiques integrals de joventut (Llei
15/2017, de 10 de novembre), de la Generalitat, reconeix en l’article 21 el dret de les
persones de més de 16 anys a participar en els processos participatius i de consultes que
es posen en marxa per part de les diverses administracions públiques.

Participació ciutadana en la sanitat

 Sanitat ha llançat una consulta telemàtica l’últim trimestre dels anys 2015 (del 18 al 27 de
novembre), 2016 (del 14 al 26 de desembre) i 2017 (de l’1 al 13 de desembre), per a recollir
les opinions i les propostes de millora assistencial per part de la ciutadania. La finalitat de la
consulta és elaborar els acords de gestió dels departaments de salut, que estableixen
els compromisos d’objectius comuns per al sistema sanitari. El portal en què estan allotjats
els fòrums per als acords de gestió ha rebut un total de 91.280 visites (18/06/2018).
 La consulta s’emmarca en l’aposta per la democratització del sistema sanitari, un
eix fonamental del nou model que impulsa Sanitat, que passa per impulsar la
participació i la implicació de la ciutadania en el sistema sanitari, així com obrir les
vies per a facilitar les aportacions de tots els agents implicats en el sistema
(professionals, gestors, pacients, ciutadania) en la millora de la sanitat valenciana.
 Es va crear el Fòrum de participació pública per a contribuir en la definició de les
línies estratègiques, objectius i accions del IV Pla de Salut 2016-2020. La consulta en
la web es va obrir el 24 de febrer de 2016 i es va tancar l’11 de març d’aquest mateix any.
El procediment seguit i els resultats d’aquest es poden consultar en línia.
 Foment de la participació dels usuaris, els pacients i les associacions, de manera que
s’afavorisca el seu paper com a agents per a la presa de decisions sanitàries:
 Intensificació de l’activitat del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana, amb
quatre reunions anuals, reforç de la coordinació amb els consells de salut dels
departaments de salut, de manera que es potencie la comunicació i l’intercanvi
d’informació, i publicació en línia d’accés lliure de les actes del Consell de la Comunitat.
Creació d’un comité consultiu de pacients i les seues associacions per al
desenvolupament de la Llei de participació.
 Elaboració del Pla de formació per a associacions de pacients, que s’ha d’integrar en
la línia de formació de l’EVES.
 Participació de la Federació de Diabètics de la Comunitat Valenciana (FEDICOVA) i
l’Associació Valenciana de Diabetis en cadascun dels grups de treball del Pla per a
l’assistència integral al pacient diabètic de la Comunitat Valenciana.
 La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública està tramitant la concessió de
subvencions per import d’1,5 M€ per a col·laborar en el finançament de programes
d’ajuda mútua i autoajuda que duen a terme associacions o entitats, sense ànim de
lucre, de pacients, dels seus familiars o de voluntariat sanitari. Per al 2018 s’han
incrementat en més d’un milió d’euros les subvencions per a entitats sense ànim de

48
 lucre de pacients, dels seus familiars i de voluntariat sanitari, que arriben als 2,5 milions
(17/05/2018).
 Foment de la participació de la ciutadania i agents d’interés en l’elaboració
d’estratègies per a la promoció de la salut:
 Creació de comités de participació amb una representació àmplia d’associacions,
col·lectius i altres agents d’interés per a la redacció i el seguiment de les estratègies de
salut sexual i reproductiva (2017) i per al control i la prevenció i l’atenció del
tabaquisme a la Comunitat Valenciana (2018).
 Desenvolupament del Pla d’accessibilitat universal que permetrà disposar d’unes
infraestructures i d’uns processos que s’adapten a la diversitat funcional de les diverses
persones que atén el sistema sanitari o s’hi relacionen.
 Participació ciutadana en l’elaboració de normes sobre temes sanitaris. Consulta
pública per mitjà d’Internet, a fi de recaptar l’opinió de la ciutadania i d’organitzacions
representatives, amb antelació a l’elaboració dels esborranys de normes sanitàries.
 Llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final
de la vida.
- Presentat en les Corts Valencianes el Projecte de llei de drets i garanties
de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida, el primer text
normatiu que específicament regula aquesta matèria a la Comunitat Valenciana.
El text, que va aprovar el Consell el passat mes de desembre, ha iniciat la
tramitació parlamentària. La Comunitat Valenciana se sumarà, així, a altres
autonomies (Andalusia, Aragó, les Canàries, Navarra, Galícia, les Balears, el País
Basc i Madrid) amb una llei que té l’objectiu de "regular l’exercici dels drets de la
persona en el procés final de la seua vida, per a garantir el respecte a la seua
dignitat i autonomia, a l’expressió dels seus desitjos i valors, i vetlar per la qualitat
de la seua vida durant aquest procés (19/04/2018).
- Aprovada la Llei pel Ple de les Corts, en data 13 de juny de 2018, com a
Llei de la Generalitat, de drets i garanties de la dignitat de la persona en el
procés d’atenció al final de la vida, pendent de publicació.
 Llei de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat
Valenciana.
- El febrer de 2018, la consellera va presentar en les Corts el projecte
de llei, inspirat en tres grans eixos: la universalitat de l’assistència sanitària, la
garantia d’equitat i la no-discriminació i l’enfortiment del sistema públic.
- Les Corts van aprovar la Llei 8/2018, de 20 d’abril, de la Generalitat, de
modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de
la Comunitat Valenciana (DOGV 8279, de 23 d’abril de 2018).

Participació ciutadana en serveis socials

 Participació ciutadana en l’elaboració del Codi Social (nova Llei de serveis socials) per
la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, en dues fases:
 Primera fase. Posada en marxa d’un procés de participació mitjançant Internet, des del
14 de febrer fins al 20 de març de 2016. Aquest procés va estar obert a la ciutadania en
general, i a partir d’aquets es va elaborar un informe.
 Segona fase. A partir de l’informe s’ha obert un altre procés de participació, que va des
del 31 de març al 30 de juny de 2017, i que està dirigit a les institucions i entitats socials
que participen en el sector dels serveis socials (ajuntaments, diputacions provincials,
universitats, col·legis professionals, plataforma del tercer sector, etc.). Se’ls han remés
11 fitxes.

49
 Creació de la Comissió interinstitucional de coordinació sociosanitària, amb 8 grups
de treball que han dut a terme els treballs de diagnòstic i elaboració de línies d’actuació al
llarg del primer semestre.
 S’han constituït 4 taules sectorials de diversitat funcional: Discapacitat física i orgànica,
discapacitat intel·lectual, sensorial i malaltia mental. En aquestes taules participen 80
entitats del sector. L’objectiu principal que tenen és facilitar un procés que permeta el
disseny i la posada en pràctica d’un model d’atenció que done suport al desenvolupament
de l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb diversitat funcional de la
Comunitat. Aquest procés ha de culminar en la reordenació del sector de la diversitat
funcional.
 Estratègia de participació en la formulació del Pla d’envelliment actiu. S’han constituït 2
comissions: Comissió interdepartamental, en la qual hi ha una representació de les
diverses conselleries que treballen qüestions vinculades a les persones majors, i la
Comissió participativa, en la qual estan present específicament les institucions i entitats
que treballen amb les persones majors.

Participació ciutadana per a la millora de la justícia

 La Conselleria de Justícia, Administració Pública i Reformes Democràtiques ha engegat el

Fòrum per a la millora de la justícia de la Comunitat Valenciana. L’objectiu és obrir un
espai en el qual operadors jurídics i ciutadans puguen analitzar, debatre i proposar
mesures per a la millora de l’Administració de Justícia, així com crear un vehicle per a
l’exercici dels drets i les llibertats de la ciutadania (9/12/2015).
 Els dos primers grups de treball, dos observatoris, un dedicat a l’entorn digital de la
justícia i un altre a la justícia gratuïta, van presentar els seus respectius informes
la primavera de 2017.
 Es constitueix el Fòrum sobre Justícia i Discapacitat, de caràcter consultiu, i que té
com a finalitat afavorir l’accés de les persones amb diversitat funcional o sensorial i les
seues famílies a la Justícia en condicions d’igualtat, així com garantir-ne la protecció
jurídica. S’insereix en el marc del Fòrum per a la Millora de la Justícia a la Comunitat
Valenciana (19/11/2017).

Participació ciutadana i memòria històrica

 Aprovada la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la

convivència de la Comunitat Valenciana, després d’un tràmit d’informació pública.

Participació ciutadana en cooperació

 Posada en marxa del «Fòrum Participa» per a sumar als valencians i valencianes al
procés d’elaboració de la nova Llei de cooperació i solidaritat (21/03/2016).
 Organització de la Conferència estratègica: “Els reptes de la cooperació al
desenvolupament valenciana post 2015”. En aquest esdeveniment van participar actors
d’ONGD, universitats, Think Tanks i de l’AECID, així com personalitats del govern
autonòmic; i va tindre a com resultat l’inici de la reformulació dels elements normatius
(llei i pla director) (16/11/2015).

50
Participació ciutadana en habitatge

 La Llei per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana (Llei 2/2017, de 13

de febrer) va tindre un període de consultes i participació pública per a elaborar el text
inicial, que es va desenvolupar a partir del 21/03/2016.

Participació ciutadana en comerç, consum i artesania

 Procés participatiu per a l’elaboració del nou Pla d’acció territorial sectorial del comerç
valencià (PATSECOVA), que ha elaborat la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors
Productius, Comerç i Treball.
 Procés participatiu per a l’elaboració de les bases reguladores de la concessió de
subvencions en matèria de Comerç, Consum i Artesania. Es van rebre un total de 27
aportacions: 8 d’altres conselleries, 5 d’associacions empresarials, 6 d’associacions de
consumidors i 7 d’ajuntaments (22/03/2016). Obert el termini del procés participatiu fins al
dia 18 de juny de 2018 per a la modificació d’aquestes bases.
 Procés participatiu per a l’elaboració del nou Reglament de les Càmeres Oficials de
Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana i del seu consell,
elaborat per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
(01/03/2017). Aprovat Decret 126/2017, de 29 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova
el Reglament de les càmeres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de la
Comunitat Valenciana i del seu Consell.
 Procés participatiu per a l’elaboració del Projecte de decret del Consell pel qual es regula
el procediment administratiu que cal seguir en relació amb els preus dels serveis públics
municipals subjectes a aprovació per la Generalitat.
 Procés participatiu per a l’elaboració del Projecte de decret del Consell pel qual es
desenvolupa reglamentàriament l’article 20.2 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la
Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana.
 Procés participatiu per a l’elaboració del Projecte d’ordre pel qual es convoca i es regula el
procediment de concessió del reconeixement de l’eficiència i l’excel·lència dels
mercats municipals de la Comunitat Valenciana: mercats excel·lents.
 Procés participatiu per a l’elaboració del Projecte de decret del Consell pel qual es
modifica l’article 7.1 del Decret 65/2012, de 20 d’abril, del Consell, pel qual es regula la
venda no sedentària a la Comunitat Valenciana.
 Procés participatiu per a l’elaboració del Projecte de decret del Consell pel qual es
reglamenten els procediments administratius referits a la fixació d’horaris i dies amb
obertura comercial.

Centres de valencians a l’exterior

Morella2016: Decret que regula els CEVEX (Centres de valencians a l’exterior) i n’ordena el
reconeixement, les relacions amb la Generalitat i la coordinació entre si. En procés de redacció.
 Decret que regula els CEVEX. El Consell aprova el reglament que regula els Centres de
valencians en l’exterior, com a desenvolupament de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la
Generalitat, de transparència. Destaca la constitució d’un Consell de CEVEX més plural,
democràtic i participatiu que incorpora organismes com l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua i les universitats públiques (Ple del Consell de 22/07/2016). Sessió constitutiva,
24/01/2017. Fins juny de 2018 s’han realitzat 4 sessions del Consell de CEVEX.
 Actuacions preparatives per a l’organització del I Congrés CEVEX, previst per a octubre
de 2018.

51
 Ajudes als CEVEX. Per a 2017 s’incrementa en un 33 % la línia d’ajudes dirigides a les
iniciatives que presenten els CEVEX, quantia que passarà de 150.000 a 200.000 euros
(24/01/2017). El 2018 les ajudes arriben als 225.000 euros (01/02/2018).
 Nous centres CEVEX. El Consell aprova el reconeixement com a Centre Valencià a
l’Exterior (CEVEX) de la Casa de la Comunitat Valenciana a Valladolid. Amb aquest ja són
57 els CEVEX establits fora de la Comunitat Valenciana, tant en l’estranger, com en la
resta d’Espanya (24/02/2017).

Participació ciutadana en la Unió Europea.

 Difusió de consultes públiques de la Comissió Europea a través del Butlletí d’Europe

Direct Comunitat Valenciana, Alerta Europa.
 Enquesta sobre el Futur de la Unió Europea amb motiu de l’exposició Europa 60 Anys a
València i Castelló. L’exposició s’ha oferit als ajuntaments de la Comunitat Valenciana per
a, així, acostar la història del procés d’integració europea a la ciutadania.
 Diàlegs ciutadans que ha organitzat la Comissió Europea en col·laboració amb la
Delegació del Consell davant de la UE, la Direcció General de Relacions amb la UE i
Europe Direct Comunitat Valenciana. Les jornades “Diàlegs amb els ciutadans” tenen com a
objectiu acostar a la ciutadania les diferents polítiques europees.
 El novembre de 2016, la comissària de Política Regional, Corina Cretu, va visitar
València amb l’objectiu d’informar sobre les polítiques europees dirigides a les
regions.
 El maig de 2018, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, va visitar València. El
desenvolupament del diàleg es va dividir en dos blocs: el primer, sobre comerç, per a
analitzar els acords comercials signats recentment i les negociacions en curs, com
Mercosur, i el segon dedicat al Futur d’Europa i a la necessitat d’acostar Europa als
ciutadans i crear un debat ampli sobre polítiques europees de cara a les eleccions
europees de 2019.

d. Reforma de la Llei electoral valenciana

…per a fer-la més representativa i proporcional

Inici dels treballs per a la reforma de la Llei electoral valenciana

Morella2016: Elaboració d’una nova Llei electoral valenciana

 Treballs a les Corts. Es constitueix a les Corts la Mesa de la Comissió especial d’estudi
sobre la possibilitat d’una àmplia reforma de l’Estatut (20/01/2016).
 Actuacions al Consell. Constitució per part de la Conselleria de Justícia de l’Observatori
per a la Reforma Electoral (20/11/2015). L’Observatori lliura les seues conclusions a la
Conselleria de Justícia mitjançant un informe en què es plasmen les recomanacions, les
propostes de millora, els canvis normatius o els suggeriments de bones pràctiques
(17/02/2016). L’informe es presenta també al Ple del Consell (26/02/2016)
 L’informe, entre d’altres mesures, proposa l’obligació de concórrer a les eleccions
autonòmiques amb llistes cremallera paritàries i la rebaixa de l’actual 5 per cent al 3
per cent de la barrera per a accedir als Corts.
 L’informe es va remetre a la comissió especial d’estudi sobre la possibilitat d’una
reforma àmplia de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a les Corts, perquè
aquest òrgan parlamentari puga afrontar una reforma actual, moderna i participativa de
l’actual Llei electoral (26/02/2016).

52
  Realització de Jornades d’estudi sobre la reforma de la normativa electoral
valenciana. Abril i octubre de 2016.

Designació de senadors en representació de la Comunitat Valenciana

 Aprovada per les Corts la Llei 10/2016, de 28 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2010, de
7 de juliol, de la Generalitat, de designació de senadors o senadores en representació
de la Comunitat Valenciana (DOGV 7/11/2016).
 Implica la supressió del tràmit de compareixença prèvia a les Corts a causa de la
intranscendència efectiva d’aquest tràmit, i la seua substitució per un enfortiment de la
capacitat de la càmera de rebre informació sobre la tasca que desenvolupen els
senadors i senadores una vegada iniciat el seu mandat. S’estableix una compareixença
anual perquè informen a la càmera del seu treball. El mandat d’un senador o senadora
també finalitzarà si les Corts en decideixen la revocació.
 El Ple del Tribunal Constitucional declara, per unanimitat, inconstitucionals i nuls
diversos preceptes de la Llei de designació de senadors. El Ple declara inconstitucional
i nul el precepte que preveu la revocació per part de la càmera autonòmica del
nomenament del senador per “pèrdua de confiança” (13/11/2017).
 S’han iniciat negociacions per a resoldre les discrepàncies manifestades en relació amb
la Llei 10/2016, de 28 d’octubre en el si de la Comissió bilateral de cooperació
Administració General de l’Estat-Generalitat. Es designa un grup de treball per a
proposar a la Comissió la solució que procedisca (DOGV 1/03/2017).

e. Eficàcia contra la corrupció i el clientelisme

…creació d’una Oficina de lluita contra el frau i la corrupció, que ha de ser un organisme
independent amb autonomia pressupostària encarregat de la investigació i la prevenció.
Rendirà comptes, informació i responsabilitat directament a les Corts
Nou Botànic
25. Aprovació de la Llei de l’Agència de Prevenció del Frau i la Corrupció i posada en
funcionament immediata.

Creació de l’Agència Antifrau. Lluita contra la corrupció

 La Conselleria de Transparència publica un informe en el qual analitza en dotze punts els

principis reguladors bàsics que s’han de tindre en compte de cara a la creació de l’Agència
de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, la creació de la qual impulsaran els
grups parlamentaris a les Corts. L’informe s’envia a tots els grups polítics amb
representació a les Corts, es publica en la web de la Conselleria (16/11/2015) i es presenta
al Ple del Consell (27/11/2015).
 El grup parlamentari Podemos-Podem presenta la seua iniciativa legislativa a les
Corts el 16 de novembre de 2015.
 Aprovada la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de creació de l’Agència de Prevenció i
Lluita contra el Frau i la Corrupció.
 El Ple del Consell aprova el pressupost de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i
la Corrupció a la Comunitat Valenciana per a2017, que és d’1,5 M€ (21/07/2017).
 El Consell aprova un acord pel qual declara la reprovació de tots els polítics i
polítiques de la Comunitat Valenciana condemnats per corrupció. Es compleix així
amb la Resolució 36/IX, aprovada per les Corts el 15 d’octubre de 2015. La Resolució insta
al Consell a retirar les plaques i distincions en què figure el nom de polítics corruptes de tots
els espais públics dependents de la Generalitat. També insta al Consell a elaborar una

53
 declaració formal i pública de reprovació i repulsa de tots els polítics i polítiques de la
Comunitat Valenciana que han resultat o resulten condemnats per delictes de corrupció.
 El Govern valencià va dur a terme la declaració de reprovació per mitjà d’un acord
aprovat el 18 de desembre de 2015.
 La Conselleria de Transparència envia una carta als ajuntaments i a les diputacions
perquè col·laboren en la retirada de les plaques de polítics/as condemnats/as per
corrupció (28/03/2016).
 Compareixença del Conseller de Transparència en la Comissió de coordinació,
organització i règim de les institucions de la Generalitat de les Corts per a explicar
el grau d’execució de les mesures adoptades pel Consell per a la retirada de plaques de
polítics i polítiques corruptes a la Comunitat. En tres mesos s’han retirat un total de 12
plaques de dependències de la Generalitat i municipals en què apareixia el nom de
persones que havien ocupat un càrrec públic i que havien sigut condemnades per
sentència judicial ferma per corrupció, delictes contra la Hisenda pública i la Seguretat
Social o per delictes contra l’Administració (17/06/2016).

f. Evitar les portes giratòries

…prohibint durant un període de cinc anys des de la separació del càrrec públic participar en el
consell d’administració o altres càrrecs directius en empreses privades amb les quals s’haguera
tingut relació econòmica o administrativa (el càrrec o el seu departament) així com la
participació en el capital.

Llei d’incompatibilitats de càrrecs públics no electes

 Aprovada la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, d’incompatibilitats i conflictes d’interés de

persones amb càrrecs públics no electes (DOGV, 07/11/2016). El Consell va manifestar
a les Corts el seu criteri favorable (6/11/2015). Es va presentar a les Corts, per iniciativa del
grup Compromís, i va tindre els vots a favor de tots els grups parlamentaris a excepció del
grup del Partit Popular.
 Aprovat el Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2016, mitjançant el Decret
65/2018, de 18 de maig, del Consell, pel qual es desplega la Llei 8/2016, de 28, de la
Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no
electes. Articula procediments per a reforçar els mecanismes del bon govern, la seguretat
jurídica i la transparència, tant per als càrrecs públics objecte d’aquesta, com per a
l’Administració, altres institucions i, molt especialment, per a la ciutadania, que contribueix a
apoderar-la.

Efectivitat de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos

Ademuz2017: Creació de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos

 Creació de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos i el seu registre de control
(l’OCCI), que recull la Llei (28/04/2017). Naix amb rang de subdirecció general i queda
adscrita orgànicament a la Direcció General de Transparència i Participació. Inclourà dades
sobre activitats, béns i patrimoni de les persones que exercisquen un càrrec públic.
Assumirà les funcions del Registre d’Activitats, Béns i Drets d’Alts Càrrecs de la Generalitat
i el seu Sector Públic Instrumental.
 Aprovada la Llei 8/2016, es va fer necessària la modificació del Reglament orgànic i
funcional de la Conselleria de Transparència per a donar-hi cabuda a l’Oficina de
Control de Conflictes d’Interessos (l’OCCI), a la qual legalment se n’atribueix l’aplicació
(Decret 57/2017, de 28 d’abril, DOGV 05/04/2017).
 Després de l’aprovació del Decret que desenvolupa la Llei 8/2016, el Registre
d’Activitats i de Béns i Drets Patrimonials d’Alts Càrrecs de l’Administració de la

54
 Generalitat i del seu sector públic instrumental s’integrarà en el nou Registre de
Control de Conflictes d’Interessos, i l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos
assumeix plenament les actuacions que han de desenvolupar-se conforme a aquest.
 Posada en marxa de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos.
 S’ha dotat, gradualment, l’OCCI amb els llocs per al personal al qual es refereix la Llei
8/2016, que en permetran la completa aplicació efectiva als alts càrrecs de
l’Administració i al personal directiu de les entitats del sector públic instrumental de la
Generalitat. Dels sis llocs previstos, se n’han creat i cobert tres. Addicionalment i
transitòriament, la Conselleria de Transparència ha adscrit altres dos funcionaris per a
iniciar el funcionament d’aquests.
 El nou Registre de Control de Conflictes d’Interessos resulta més avançat respecte
dels anteriors registres que afectaven els alts càrrecs, especialment des del punt de
vista tecnològic, per permetre, quan això legalment procedisca, la interconnexió i el
tractament de les dades que recull per a la prevenció o la detecció de conductes
punibles, així com la sistematització de la informació en la intenció de dificultar o impedir
que l’exercici del càrrec el puga aprofitar la persona que l’exercirà, o el va exercir, per al
seu enriquiment indegut, el benefici directe o el de tercers amb els quals es vincule.

g. Millorar l’aplicació del procediment de contractació de les empreses i serveis públics

…mitjançant la reducció dràstica de la discrecionalitat i incrementar els mecanismes de control
i transparència. Establir mecanismes legals que impedisquen contractar amb empreses
condemnades i dificultar la contractació amb empreses i persones imputades en casos de
corrupció. Introduir nous subjectes legitimats per a presentar la impugnació dels modificats en
la contractació pública.
Nou Botànic
30. Llei valenciana de foment de la responsabilitat social.
31. Contractació i subvencions públiques socialment responsables

Llei de responsabilitat social

Morella2016: Elaboració del projecte de la Llei valenciana de foment de la responsabilitat

social. Per a incorporar la responsabilitat social a la contractació pública i impulsar-la en el
sector privat.
MODIFICAT
 Llei valenciana de foment de la responsabilitat social. Aprovada la Llei de foment de la
responsabilitat social que es concep com una eina estratègica per a la planificació de les
polítiques públiques de responsabilitat social i per a l’adopció transversal d’aquestes en les
administracions públiques i en les entitats valencianes. Una norma amb la qual el Govern
valencià situa la responsabilitat social en el centre de les polítiques públiques de la
Generalitat.
 La Comunitat es convertirà en la segona autonomia que disposarà d’una llei que regule
una matèria clau per al canvi cap a un model social i econòmic més just, sostenible i
igualitari.
 Càtedra de Responsabilitat Social. Creada mitjançant conveni amb la Universitat
d’Alacant (05/02/2017).

Reducció de la discrecionalitat en els procediments de contractació

55
Vinaròs-Benicarló: Aprovació de la normativa reguladora de la Junta Superior de Contractació
Administrativa, dels registres oficials de contractes, i de contractistes i empreses classificades, i
de la Central de Compres de la Generalitat.
 El Ple del Consell acorda donar publicitat a tots els contractes de l’Administració de la
Generalitat i el seu sector públic instrumental tramitats per procediment negociat
(27/01/2017).
 Fins ara es podia adjudicar contractes per procediment negociat sense publicitat sempre
que l’import, en el cas dels d’obres, estiguera entre els 50.000 i els 200.000 euros, i en
el dels contractes de serveis i subministraments i resta de contractes, entre els 18.000 i
60.000 euros.
 A partir d’ara, aquests contractes hauran de publicar-se tots en el perfil del contractant
de l’òrgan de contractació, amb un mínim de set dies perquè els interessats puguen
presentar ofertes.
 Memòria d’activitats 2016 de la Junta Superior de Contractació Administrativa, que
recull la gestió contractual de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic
instrumental. En destaca l’augment del nombre de contractes inscrits adjudicats per un
procediment obert, que passa de 666 en 2014 a 854 en 2015, i 881 en 2016, la qual cosa
suposa un increment d’un 32,86%. Així, el nombre de contractes inscrits adjudicats per
procediment obert concentra el 84,26 % de l’import adjudicat. Al mateix temps, s’han reduït
els procediments negociats, i s’ha passat de 1.073 en 2014 a 508 en 2015 i 495 en 2016,
per tant, un 53,86% menys. En preparació la Memòria de 2017.
 Aprovació del Decret 35/2018, de 23 de març, del Consell, pel qual es regula la Junta
Superior de Contractació Administrativa, el Registre Oficial de Contractes de la
Generalitat, el Registre de Contractistes i Empreses Classificades de la Comunitat
Valenciana i la Central de Compres de la Generalitat i s’adopten mesures respecte de la
contractació centralitzada. A més d’adequar la regulació a la nova Llei de contractes del
sector públic, s’incorpora la possibilitat d’estendre la contractació centralitzada a les obres i
es propicia la compra pública innovadora, entre altres qüestions (23/03/2018).
 Tramitació i aprovació de l’Ordre de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic per la qual
es dicten normes de funcionament del Registre Oficial de Contractes de la Generalitat
(juny 2018).
 Tramitació i aprovació de l’Ordre de cancel·lació del Registre de Contractistes i Empreses
Classificades de la Comunitat Valenciana.
 Tramitació i aprovació de l’Ordre per la qual es regula la classificació d’empreses i la
inscripció en el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic.

Clàusules socials en la contractació

Sagunt2017: Decret de clàusules socials en la contractació pública

 Creació d’una comissió per a elaborar uns nous plecs de caràcter social en les
contractacions que haja de dur a terme la Conselleria d’Igualtat i Inclusió Social. És la
primera que es posa en marxa dins del Consell des que es va aprovar un acord al març de
2015 en el qual s’establien les directrius per a aplicar les clàusules de caràcter social
(6/11/2015).
 La comissió de treball ha desenvolupat el nou plec de clàusules administratives
particulars de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que
regirà en els contractes administratius de serveis que s’adjudiquen per procediment
obert (21/05/2016).
 L’aplicació de les clàusules socials serà una exigència a l’hora de presentar-se a un
concurs de l’Administració, de manera que es valoren les empreses que impulsen la
igualtat entre dones i homes, la contractació de dones que han sigut víctimes de

56
 violència de gènere, la inserció de menors de centres de reeducació o el comerç just
(21/05/2016).
 L’incompliment de les clàusules socials es considerarà causa justificada per a
l’extinció del contracte, la qual cosa podrà provocar que, en els casos en què el
contractista no complisca les millores socials a les quals s’ha compromés la relació
contractual, quede resolta (21/05/2016).
 Guia per a l’establiment de clàusules de responsabilitat social en l’Administració
valenciana. El Consell acorda aprovar la "Guia pràctica per a la inclusió de clàusules de
responsabilitat social” en la contractació i en les subvencions de la Generalitat Valenciana i
el seu sector públic (Ple del Consell de 4/08/2016). Transparència comença la distribució i
presentació de la guia (3/01/2017).
 Bones pràctiques relacionades amb la responsabilitat social entre les empreses de la
Comunitat Valenciana.
 Bones pràctiques relacionades amb la responsabilitat social entre les empreses de la
Comunitat Valenciana.
 Càtedra de Responsabilitat Social. Conveni de col·laboració entre la Conselleria de
Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i la Universitat
d’Alacant per al manteniment de la càtedra de responsabilitat social durant l’exercici
2018 (Ple del Consell, 02/03/2018). Durà a terme diferents activitats en tres eixos:
investigació, formació i transferència. Cal destacar l’estudi del nivell d’implantació de la
responsabilitat social a escala municipal, adaptat als criteris i als principis que es
desprenen de la legislació aplicable en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i a altres
indicadors de sostenibilitat internacionals, a fi de cercar indicadors per a la creació d’una
xarxa de territoris socialment responsables, així com anàlisi de precedents i elaboració
d’una guia metodològica per a la realització de memòries de responsabilitat social dirigit
especialment a pimes, amb inclusió de bones pràctiques.
 El sector públic empresarial es compromet a implantar mesures de l’RSE, i es
destaca en aquest moment, CACSA com a bona pràctica.
 El Consell aprova la II Guia per a la inclusió de clàusules de responsabilitat social en
la contractació de la Generalitat, que s’adapta a la nova Llei de caràcter estatal de
contractes del sector públic, a més de recollir les novetats més importants produïdes en
l’avanç cap a una contractació socialment responsable (09/03/2018).

h. Eficiència
…reducció de les despeses supèrflues (alts càrrecs, cotxes oficials, etc.); reordenació de
l’administració, impulsant la integració i la coordinació de les funcions de les diputacions en la
Generalitat i reforçant el paper dels ajuntaments amb l’objectiu d’acostar la gestió als ciutadans
i d’optimitzar l’ús dels recursos.
Nou Botànic
Reordenació de l’administració
39. Modernització i simplificació dels processos administratius.
43. Elaboració d’una nova llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana.
44. Presentació d’un pla estratègic de recursos humans per a la Generalitat.
196. Desenvolupament de l’administració electrònica i implantació de la firma electrònica en la
Generalitat.

Reforçar el paper dels ajuntaments

28. Reforma i desenvolupament de la Llei 8/2010, de règim local de la Comunitat Valenciana.

57
172. Adopció de mesures de suport financer als ajuntaments per a pal·liar la baixada
d’ingressos derivada de l’aplicació de les mesures de canvi de model que impliquen impactes
negatius en la hisenda municipal.
199. Impuls, regulació i dotació del Fons Autonòmic de Cooperació Municipal.

Menys llocs de personal funcionarial amb funcions d’assessorament i coordinació

 El Consell aprova limitar a dos nomenaments per conselleria el nombre de llocs de

naturalesa funcionarial amb funcions d’assessorament i coordinació en les
subsecretaries. A més, es limitaran els grups C1 i C2 amb un complement, com a màxim, de
nivell 22 (Ple del Consell 11/12/2015).
 Durant la passada legislatura, cada subsecretaria i secretaria autonòmica de les
diferents conselleries podia crear fins a dos llocs per a personal funcionarial del grup A1
amb complements de fins al nivell 26. D’aquesta manera, aquells departaments del
Govern valencià que tenien més d’una secretaria autonòmica multiplicaven els llocs
d’aquesta classe, més el que corresponia a la subsecretaria.

Nova Llei de funció pública.

Morella2016: Inici d’un procés de diàleg i negociació amb els agents socials amb l’objectiu de
construir un consens bàsic que permeta l’elaboració d’una nova llei valenciana de funció
pública
Torrevieja2016: Aprovació pel Consell de l’avantprojecte de la nova Llei d’ordenació i gestió de
la funció pública valenciana
Elx2016 – Projecte 19: Millora de les regulacions i simplificació administrativa
Vinaròs-Benicarló2018: Elaboració d’un pla estratègic de l’Institut Valencià d’Administració
Pública (IVAP).
 Nova Llei de funció pública valenciana.
 Constitució de la Comissió per a l’estudi de la reforma de la funció pública
valenciana, formada per juristes i persones expertes de prestigi reconegut
(02/06/2016).
 Aprovat l’avantprojecte de la nova Llei de la funció pública valenciana (Ple del
Consell, 26/01/2018). Inclou les recomanacions de la Comissió d’Experts i les d’igualtat
que recull el Llibre violeta.
 Igualtat. El Ple del Consell aprova el II Pla d’igualtat d’homes i dones de l’Administració
de la Generalitat. El Pla ha sigut negociat en el si de la Comissió d’Igualtat constituïda el
maig de 2016 (10/03/2017).
 Reglament de selecció, provisió de llocs de treball i mobilitat del personal de la funció
pública valenciana. El Decret 3/2017, de 13 de gener, del Consell, té, entre altres objectius,
atallar les altes taxes de provisionalitat de les plantilles de la Generalitat (que aconsegueixen
al 46 % de l’ocupació pública). El decret desenvolupa la Llei 10/2010, de 9 de juliol,
d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (13/01/2017).
 Ordre 12/2017, de 26 de juny, per la qual s’aproven els barems d’aplicació als concursos
de mèrits per a la provisió de llocs de treball de l’Administració de la Generalitat.
 Personal fix de la GV. Resolució del 27 de març de 2017, de la consellera de Justícia,
Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es
convoquen cursos selectius d’adaptació del règim jurídic de determinat personal fix de
l’Administració de la Generalitat a la naturalesa funcionarial dels llocs de treball que ocupen
(DOGV 11/04/17).

58
 Taules generals de negociació de la GV. El decret suposa la primera regulació del
funcionament de les taules de negociació per a la determinació de les condicions de
treball del personal empleat públic en l’àmbit de la Generalitat Valenciana (Ple del Consell
13/01/2017).
 Actuacions davant de l’assetjament laboral en l’Administració de la Generalitat i en
centres docents. En virtut de l’Acord de 17 de juny de 2016, del Consell, de ratificació de
l’Acord de legislatura de la Taula General de Negociació del personal funcionari, estatutari i
laboral de la Generalitat (MGN I), de 9 de juny de 2016, i de la mesura 7.10 del II Pla
d’igualtat de dones i homes de l’Administració de la Generalitat, s’han elaborat els protocols
de prevenció i actuació davant de l’assetjament laboral (mobbing) en l’Administració
de la Generalitat i en centres docents dependents de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, aprovats els dos en la reunió de la Comissió Sectorial de
Seguretat i Salut en el Treball dels àmbits de Justícia, Administració pública i docent, de 4
d’octubre de 2017, i que ha ratificat, posteriorment, la Comissió Paritària de Seguretat i Salut
en el Treball, en la reunió de 19 de desembre de 2017.
 Acord publicat en el DOGV de 30/01/2018, com a resolució conjunta de la Direcció
General de la Funció Pública i la Direcció de l’INVASSAT.

Pla de millora de l’atenció a la ciutadania i la qualitat dels serveis.

Vinaròs-Benicarló2018: Pla de millora de l’atenció a la ciutadania – PROP i registre unificat.

Vinaròs-Benicarló2018: Modificació de la normativa vigent per a la simplificació administrativa
amb l’objectiu que les entitats locals puguen exercir competències diferents de les pròpies i
atribuïdes per delegació.
 Millora i avaluació de la qualitat dels serveis públics. Aprovat pel Ple de Consell
(15/04/2016) un decret pel qual s’estableix un sistema per a la millora de la qualitat
dels serveis públics i l’avaluació dels plans i programes en l’Administració de la
Generalitat i el seu sector públic instrumental. Sobre la base del Decret 41/2016 publicat es
desenvolupen els projectes següents:
 Pla d’extensió de cartes de servei.
 Pla d’autoavaluació de la qualitat dels serveis públics.
 Nova aplicació de queixes corporatives de la Generalitat. Incorporació de la queixa
telefònica i la queixa electrònica sense certificat digital.
 Ampliació dels Serveis PROP. Signats convenis per a estendre el nombre de serveis
PROP a Dénia i Alcoi (Ple del Consell 23/09/2016) i millorar els serveis d’Orihuela
(13/06/2016). Nova oficina PROP a Morella (Ple del Consell 13/01/2017). Posada en marxa
d’una nova oficina PROP a la seu de la Conselleria de Transparència a l’edifici de la
Cigonya del Passeig de l’Albereda (15/02/2017).

59
 Ampliació dels Serveis PROP.
 Signatura de convenis i posada en marxa finalitzada de les noves oficines PROP a
Llíria, Dénia i Alcoi (plens del Consell de 19/02/2016 i de 23/09/2016). Nova oficina
PROP a Morella (Ple del Consell 13/01/2017). Posada en marxa d’una nova oficina
PROP a la seu de la Conselleria de Transparència (PROP La Cigonya) al passeig de
l’Albereda (Resolució del conseller de Transparència, Responsabilitat Social,
Participació i Coordinació, de 2 de febrer de 2017).
 Renovació dels convenis de Torrevieja i Segorbe (Ple del Consell 01/09/2017).
 Supressió de la figura del defensor del discapacitat per duplicitat. Aprovada la
derogació del Decret 10/1996, de 16 de gener, del Govern valencià, pel qual es crea la
figura del defensor del discapacitat per a la defensa dels drets de les persones amb algun
tipus de diversitat funcional física, psíquica i sensorial, amb l’objectiu d’evitar duplicitat de
funcions amb la Sindicatura de Greuges (Ple del Consell d’1/07/2016).
 Reforç de les àrees d’UE, sector social i ocupació. El Consell aprova el Decret de
modificació de l’estructura orgànica de les conselleries del Govern valencià amb la finalitat
de reforçar les àrees relacionades amb la Unió Europea, sector social i ocupació
(4/08/2016).
 Presentació del nou Pla d’atenció a la ciutadania 2018-2019, que inclou una sèrie
d’accions com el disseny d’un nou model d’oficines PROP, la simplificació de tràmits i la
millora de la qualitat dels serveis (15/02/2018). S’estructura en 44 projectes amb 106
indicadors.
 En l’àrea d’atenció a la ciutadania cal destacar el disseny d’un nou model d’oficines
PROP, com a punts d’assistència en matèria de registre integrades en el Sistema
d’Interconnexió de Registres (SIR) a través d’ORVE i d’assistència en l’ús de mitjans
electrònics, així com la potenciació del xat de text, la difusió del canal de xat de vídeo
en llengua de signes per a persones sordes (inici l’octubre 2017), la implantació de
la queixa telefònica (inici el juny 2017) i un estudi de viabilitat per a la implantació
d’oficines PROP virtuals en ajuntaments.
- Totes les oficines PROP com a oficines d’assistència en l’ús de mitjans electrònics
s’han configurat com a oficines de registre per a l’obtenció de certificats
electrònics de signatura de l’ACCV i oficines de registre del sistema .
- El 2017, s’ha fet un estudi de satisfacció dels usuaris de les oficines PROP i del
telèfon d’informació de la Generalitat 012, mitjançant la realització de 2845
enquestes presencials i 1003 telefòniques, enquesta que es preveu reiterar el 2018 i
2019, amb els resultats següents:
L’índex de satisfacció global d’usuaris d’oficines PROP és de 8,83 punts, sobre
un total de 10, i el 2010 va ser de 7,57, la qual cosa representa una millora notable
d’1,26 punts.
L’índex de satisfacció global d’usuaris del telèfon d’informació de la Generalitat
012 és de 7,77 punts, el 2010 va ser de 7,39, la qual cosa representa una millora de
0’38 punts.
 En les àrees de simplificació i qualitat destaquen els projectes relacionats amb
l’extensió de la teletramitació, l’extensió i l’adaptació d’aplicacions corporatives a
l’administració electrònica, així com el suport al desplegament total de les eines
d’administració electrònica.
 Adaptació de l’aplicació del gestor únic de continguts com a element substantiu per a
l’adaptació dels canals d’informació a les noves necessitats, així com repositori
essencial tant per al total desplegament de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat com
per a nombrosos serveis i validacions de les TIC de la Generalitat.

60
 Balanç de dades d’atenció a la ciutadania corresponents a l’exercici 2017:
 Al llarg de 2017 s’han fet 30.661.312 atencions (enfront dels 10 milions de 2015 o els
22 milions de 2016), de les quals a través de les oficines presencials PROP se n’han
realitzat 1.182.452. Per mitjà del canal telefònic 012 arriben a 1.702.339 les peticions
d’informació, mentre que el volum més elevat de consultes és de 27.776.651 a través
de la Guia PROP d’Internet i del xat de text (15/02/2018).
 Al llarg d’aquesta legislatura s’ha produït un increment significatiu en la creació de
llocs de treball d’atenció al ciutadà de la xarxa d’oficines PROP. L’any 2015 hi havia
un total de 70 llocs de treball en la xarxa d’oficines PROP de la Generalitat Valenciana.
Actualment, el nombre total de llocs de treball que hi ha a les oficines PROP és de 94, la
qual cosa suposa un increment de 24 llocs de treball, dels quals 8 han sigut per a dotar
noves oficines (2 PROP, Dénia; 2 PROP, Alcoi; 2 PROP, Lliria; 1 PROP, La Cigonya, i 1
per a l’oficina PROP de Morella que està pendent d’obertura) i els 16 llocs restants es
van repartir entre les oficines ja existents.
 Modificació normativa de simplificació administrativa per a facilitar a entitats locals
l’exercici de competències diferents de les pròpies o per delegació. Publicat el Decret
67/2018, de 25 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment dels informes per a
l’exercici per les entitats locals de competències diferents de les pròpies o les delegades
(DOGV número 8309 de 4/06/2018).

Recursos humans en la Generalitat Valenciana

Morella2016: Inici dels treballs per a elaborar un pla estratègic de recursos humans a 4 anys
per a dotar totes les conselleries del personal necessari i adequadament format
Torrevieja2016: Presentació d’un pla estratègic de recursos humans per a la Generalitat
Ademuz2017: Oferta pública d’ocupació 2017-2019
Ademuz2017: Elaboració d’un estudi per a la racionalització i la millora de la classificació dels
llocs de treball
Vinaròs-Benicarló2018: Pla d’estabilització i consolidació dels recursos humans de la
Generalitat
Vinaròs-Benicarló2018: Ordre de borses de treball
 Presentació del Pla estratègic de recursos humans de la Generalitat. A aquest efecte,
per Resolució de 31/05/2016 es va constituir un grup de treball tècnic per a l’elaboració
d’aquest. Principals conclusions del pla (23/12/2016).
 La Generalitat necessita contractar 4.500 nous treballadors i treballadores públics
els pròxims tres anys per l’elevat nombre de vacants en la plantilla, 1.141 sobre
17.073 llocs de treball, i amenaçada per l’envelliment de la plantilla (més del 60 % dels
funcionaris tenen 50 anys o més -d’ells més del 13 % superen els 60 anys- i 58
persones tenen menys de 30 anys), fenomen que provocarà 5.000 jubilacions els
pròxims cinc anys, 12.000 les pròximes dues dècades.
 El pla defensa que per a disminuir la taxa de temporalitat i rejovenir les plantilles és
necessari convocar processos selectius en la quasi totalitat de sectors de
l’Administració autonòmica, així com la inclusió de processos selectius lliures (no
restringits) en els quals puguen valorar-se, entre altres mèrits, els serveis prestats i
l’experiència en els llocs objecte de la convocatòria.
 Taxa de reposició. El president de la Generalitat trasllada al ministre d’Hisenda la
necessitat de modificar la taxa de reposició d’ocupació pública establida pel Govern
central per a acabar amb la situació límit que viu l’Administració autonòmica i permetre,
d’aquesta manera, la recuperació de personal en serveis públics essencials que

61
 requereixen reforç després de la pèrdua de treballadors públics en els últims anys
(14/03/2017).
 L’Administració valenciana ha vist reduïda la seua plantilla en un 30 % des de 2008,
amb les polítiques de retallades imposades amb l’inici de la crisi i, en l’actualitat, és
l’autonomia amb menor taxa de treballadors públics per habitant (0,24 empleats per
cada 100 habitants, quan la mitjana és del 0,46).
 Acord entre el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i els representants nacionals dels
sindicats majoritaris. La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats pretén convocar oposicions per a cobrir 2.830 places els
pròxims tres anys, en virtut de l’Acord per a la millora de l’ocupació pública, signat entre
el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i els representants nacionals dels sindicats
majoritaris UGT, CCOO i CSI·F, i que es podrà aplicar també per a l’Administració
autonòmica (31/03/2017).
 Acord de legislatura sobre les condicions del personal de l’Administració. Acord entre
la Conselleria de Justícia i les principals centrals sindicals de la Comunitat Valenciana, que
fixa els compromisos de govern en matèries relacionades amb les condicions laborals del
personal funcionarial, estatutari i laboral al servei de l’Administració valenciana al
llarg d’aquesta legislatura (9/06/2016). El Consell ratifica aquest acord (Ple del Consell
17/06/2016).
 L’acord amplia els àmbits de negociació amb les centrals sindicals: es crearà la
Comissió de diàleg del sector públic instrumental de la Generalitat, en el si del qual
es debatrà una nova llei del sector públic. També es posarà en marxa el Fòrum de
diàleg de les administracions públiques valencianes, en el qual participaran la
Generalitat, les administracions locals de la Comunitat (inclosos els seus sectors públics
instrumentals) i les universitats públiques, així com la representació sindical del conjunt
dels diferents sectors representats. A més, en atenció a les seues peculiaritats i àmbit
competencial diferenciat, es crearà un fòrum de diàleg per a les administracions
locals i un altre diferenciat per a les universitats públiques de la Comunitat
Valenciana.
 Inici d’aplicació de les mesures de l’acord de legislatura (6/07/2016), en vigència
des del 25 de juny de 2016 (Circular 2/2016, de 29 de juny):
- Implantació de la reducció d’un terç de la jornada sense reducció d’havers o bé
d’un 50 per cent de la jornada, amb reducció d’havers, per a les empleades víctimes
de violència de gènere.
- Ampliació a sis setmanes la durada del permís de paternitat per naixement,
acolliment o adopció d’un fill o una filla, que gaudirà el pare.
- Permís retribuït, a partir del primer dia de la setmana 37 d’embaràs i fins a la
data del part. En cas que la gestació siga múltiple, aquest permís podrà iniciar-se el
primer dia de la setmana 35 d’embaràs, fins a la data del part.
 Oferta d’ocupació pública.
 Aprovació OPE 2015 amb 262 places (130 de torn lliure i 132 de promoció interna).
Publicada en el DOGV de 9/12/2015. Desenvolupament de convocatòries.
- Iniciades les convocatòries amb 16 places corresponents a les categories del cos
superior d’intervenció i auditoria de la Generalitat i del cos superior de gestió de
tributs (DOGV 6/04/2016). I finalitzades les convocatòries de cos superior tècnic i de
gestió de l’Administració general (DOGV de 19 i 24/01/2017).
- Finalitzats 5 processos selectius (cos d’intervenció i auditoria, cos superior de
gestió de tributs, cos superior tècnic d’enginyeria de les telecomunicacions –
promoció interna-, cos d’agents mediambientals i agrupació professional funcionarial
subalterns, torn diversitat funcional), immediata finalització de la fase d’oposició de

62
 12 processos selectius i pròxima finalització de la fase d’oposició d’11 processos
selectius (18/06/2018).
 Aprovació OPE 2016 amb 863 places (342 de torn lliure, 350 de promoció interna i 171
de promoció interna restringida reservada al personal laboral fix). Desenvolupament de
convocatòries. Publicades les convocatòries i iniciats 38 processos selectius. Immediata
publicació de 5 convocatòries de processos selectius per a la finalització de l’execució
de l’OPE 16: Administratius (torn lliure i promoció interna), auxiliars de gestió (promoció
interna) i subalterns (torn lliure i promoció interna) (18/06/2018).
 El Ple del Consell aprova el decret d’OPE 2017 per al personal de l’Administració de la
Generalitat, inclourà un total de 2.008 places (22/12/2017).
 Recuperació de poder adquisitiu perdut:
 El Ple del Consell aprova el Decret llei de modificació de la Llei de pressupostos de
la Generalitat per a 2017, amb la finalitat de determinar les decisions en matèria de
personal dins de l’habilitació que possibiliten els pressupostos generals de l’Estat per a
aquest exercici. En aquest sentit, es fa efectiva la incorporació a la Llei de pressupostos
de l’increment retributiu de l’1 % (14/07/2017). En 2016 el salari dels empleats i
empleades del sector públic es va incrementar també un 1 %.
 El Consell abona al llarg de l’exercici 2016, el 50 % de la paga extra suprimida en
2012 a personal funcionarial, personal estatutari i empleats públics. El 25 % d’aquesta
paga extra es va abonar en la nòmina de novembre de 2015 (Ple del Consell de
16/10/2015).
 En 2016 comença a pagar-se el 33 % en els suplements salarials per al personal de
funció pública que s’haja acollit a la carrera professional, i en 2017 s’ha completat el
100 % d’aquest complement.
 Educació amplia els nomenaments del professorat interí adjudicat amb vacant entre
l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2015, la qual cosa provoca que aquest personal
tinga dret a cobrar les vacances (Ple del Consell 27/05/2016). Educació modifica
també la classificació d’alguns centres docents de manera que augmenta el
complement retributiu dels equips directius.
 Modificació del decret de carrera professional. Transcorreguts dos exercicis des de la
posada en marxa del sistema, la Mesa Sectorial de la Funció Pública acorda aprovar la
proposta de modificació del decret a fi de no generar discriminacions quan un empleat
públic canvia de cos o de grup professional, ja que aquesta circumstància suposaria la
pèrdua del complement salarial aparellat als drets ja adquirits pel treballador (21/03/2017).
 Formació. La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i
Llibertats Públiques destinarà 2,4 M€ durant 2016 per a impulsar el Pla de formació
contínua dissenyat per l’Institut Valencià d’Administració Pública (7/04/2016).
 Teletreball. El Consell aprova el decret que regula la prestació de serveis en règim de
teletreball dels empleats i empleades de la Generalitat, una modalitat que els permetrà
millorar la conciliació de la seua vida laboral amb la familiar i que introdueix una nova
perspectiva de flexibilitat en la gestió de l’Administració pública valenciana (Ple del Consell
de 8/07/2016).
 Contractació de personal temporal en serveis públics fonamentals. El Consell acorda
garantir durant 2016 les contractacions de personal temporal i el nomenament de personal
funcionarial interí amb la finalitat de cobrir necessitats urgents i inajornables que sorgisquen
en els sectors estratègics prioritaris, tant en l’Administració de la Generalitat com en el seu
sector públic instrumental (Ple del Consell de 8/07/2016).
 Procediments d’autorització en matèria de despeses de personal. Està prevista la
publicació d’una ordre que actualitza els procediments per a la gestió en matèria de
despeses de personal i amplia el seu àmbit d’aplicació al sector públic instrumental. Així

63
 mateix, està prevista la publicació d’un nou acord del Consell per a la contractació de
personal temporal en els sectors públics prioritaris.

Implantació de l’administració electrònica

Morella2016: Pla d’implantació de l’administració electrònica per a fer realitat una

Generalitat sense papers al llarg d’aquesta legislatura. A més, es pretén facilitar la relació de la
ciutadania amb l’Administració i afavorir l’estabilitat de les pimes del sector TIC a la Comunitat
Valenciana, marginades completament per la sistemàtica subcontractació de les grans
multinacionals
Torrevieja2016: Desenvolupament de l’administració electrònica: implantació de la firma
electrònica en la Generalitat, per a acabar amb el suport paper. Inici de la licitació de la xarxa
única de comunicacions de la Generalitat Valenciana que permetrà portar la banda ampla a tot
el territori de la Comunitat, trencant la bretxa digital entre l’interior i la costa. Portal educatiu de
la Generalitat per a oferir aules virtuals en tots els nivells d’ensenyament no universitari i central
de compres per als centres educatius. Implantació de la carpeta ciutadana, de manera que tots
els ciutadans i ciutadanes, una vegada donats d’alta en la seu electrònica de la Generalitat,
podran fer seguiment dels seus tràmits. Oficina judicial electrònica: jutges, advocats, fiscals i
procuradors utilitzaran el mateix sistema de gestió processal, que serà digital
Sagunt2017: Pla d’implantació de la banda ampla d’alta velocitat per a minimitzar la bretxa
digital dins de la Comunitat Valenciana i posada en marxa del nou centre de ciberseguretat que
serà referència en l’àmbit estatal.
Ademuz2017: Banda ampla en centres escolars públics
Ademuz2017: Programa de conscienciació en matèria de ciberseguretat: Campanyes
educatives en col·legis, entitats locals i pimes valencianes, així com campanyes en xarxes
socials, mitjans de comunicació.
Vinaròs-Benicarló2018: Creació i posada en marxa d’un observatori sobre intel·ligència
artificial (IA) aplicada a l’Administració pública.
 Pla estratègic de la Generalitat en tecnologies de la informació i les comunicacions.
Aprovat el Pla estratègic de la Generalitat en Tics 2016-2020, amb un pressupost aproximat
de 560 M€ (Ple del Consell de 30/12/2016).
 El pla s’articula al voltant de 3 eixos estratègics: Administració innovadora, eficient i
conscient; serveis moderns, segurs, inclusius i integrats que facen realitat la
transformació digital de l’Administració; i l’enfortiment del sector TIC i la transformació
del model productiu, millorant així l’atenció a la societat civil i la relació amb el món
acadèmic. Aquests tres eixos es defineixen en 19 objectius desenvolupats mitjançant
228 accions i més de 350 activitats concretes.
 L’estratègia inclou, al seu torn, el Pla de transformació digital de la Generalitat,
aprovat d’urgència l’abril de 2016.
 Entre les actuacions previstes destaquen:
- Dur internet a zones rurals i menys poblades de la Comunitat Valenciana a través
de la nova xarxa única. Aquesta iniciativa ajudarà a reduir la bretxa digital i servirà a
particulars i empreses a desenvolupar nous models de negoci en zones menys
ateses per operadores privades. També es dotarà en 2017 de connexió ultraràpida a
1.500 centres educatius públics.
- Posada en marxa d’un sistema per a conéixer l’estat de cobraments pendents de
la GV (plataforma de pagaments en línia).
- Es crearà una marca/segell TIC d’excel·lència que s’atorgarà a les empreses que
complisquen amb els estàndards de qualitat establits.

64
 - Aposta pel programari lliure, inclòs en la iniciativa confirmada a les Corts. Aquesta
línia d’actuació és una oportunitat per al sector TIC valencià, especialment per a les
pimes, perquè l’estalvi en llicències s’invertirà en empreses que desenvoluparan
solucions lliures per a la Generalitat, i es convertiran en fabricants especialitzats de
tecnologia en compte de simples distribuïdors.
- En Educació, s’implantarà així mateix l’expedient electrònic de l’alumne i del
docent, de manera que tot l’alumnat i el professorat podrà accedir a través d’internet
a totes les dades educatives i acadèmiques, igual que ocorre actualment en l’àmbit
de la Sanitat amb l’historial clínic.
- El Pla preveu inversions per a fer realitat la justícia sense papers o, en l’àmbit
d’Hisenda, la gestió electrònica de nòmines o subvencions. S’està consolidant la
facturació electrònica a la Generalitat, on ja hi ha més de 606.000 factures
electròniques a l’any.
- Es preveu una millora en tot el parc informàtic i de comunicacions de la
Generalitat, de cara a optimitzar els serveis a la ciutadania i potenciar l’administració
electrònica. (01/06/17)
- Establir uns plans de seguretat informàtica severs que garantisquen els sistemes
corporatius i la continuïtat del servei davant de situacions de perill, i esdevindre així
un referent en ciberseguretat a la Comunitat Valenciana.(1/6/2017)
- Inclou activitats per a la “inclusió digital”, amb formació i gestió del canvi.
 Resultats del Pla de transformació digital per a impulsar l’administració electrònica
valenciana. Hui, dos anys després de la posada en marxa d’aquest, més de 400.000
persones han evitat un desplaçament d’una finestreta física per a presentar algun tipus
de documentació, perquè han pogut fer-ho a través d’Internet (26/04/2018).
 Increment i millora de les capacitats de prevenció, detecció i resposta a les
ciberamenaces a través dels serveis de CSIRT-CV. Posada en marxa d’un nou
projecte per al Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana CSIRT-CV, en el
qual s’amplien les capacitats i els serveis d’aquest, així com les eines tècniques de
detecció d’amenaces concordes al nou panorama global de la ciberseguretat. (juny
2018).
 Banda ampla en centres escolars públics. En data de 31/5/18, el 97,6 % dels centres
educatius públics disposen de banda ampla de 100 Mbps. S’espera disposar del 100 % dels
centres educatius públics amb banda ampla de 100 Mbps a principi d’octubre de 2018.
 Nova plataforma en línia de pagaments de la Generalitat. Presentada la nova plataforma
en línia de pagaments de la Generalitat, que permetrà que 90.000 empreses i la ciutadania
puguen conéixer de manera immediata l’estat dels seus pagaments. Aquesta nova
plataforma s’emmarca en el Pla TIC 2016-2020 (18/01/2017). Aquesta plataforma ja està en
funcionament i disponible per a tots els seus usuaris (1/6/2017)
 Justícia sense papers. El 2016, es va començar a implantar la versió del sistema de gestió
processal que permet la presentació d’escrits i les comunicacions telemàtiques, la signatura
electrònica de documents, i la visualització de l’expedient electrònic digital. El sistema es
troba en funcionament en tots els partits judicials excepte València, que s’han implantat de
manera parcial, i està previst finalitzar el desplegament en totes les ordres jurisdiccionals el
desembre 2018 (01/6/18).
 Escrits presentats telemàticament i incorporats a la gestió processal.
 41.079 documents en l’exercici 2016
 767.848 documents en l’exercici 2017
 · Signatura de documents mitjançant el portafirmes
 2.500.079 documents en l’exercici 2017

65
  990.222 documents en l’exercici 2018 (fins al 21 de març)
 Subvencions. S’ha implantat un sistema únic per a recollir la informació de les subvencions
que es concedeixen i comunicar-les a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS).
 Llei de comptes oberts de la Generalitat: s’ha implantat la Llei de comptes oberts per a la
Generalitat Valenciana (Llei 5/2016, de 6 de maig), que afectarà fonamentalment la gestió
de tresoreria mitjançant la publicació dels saldos bancaris (article 2.7 de la llei) i el detall dels
moviments comptables (article 2.8 de la llei). Cal destacar que la Comunitat Valenciana
serà la PRIMERA comunitat autònoma que publicarà els moviments de la
comptabilitat en el seu portal de transparència (Gva-Oberta).
 Despeses de CAIXES FIXES: Durant 2016 es va habilitar la consulta de moviments de
caixes fixes en el Portal de Transparència GVA-Oberta, amb un volum mitjà de 331.000
moviments.
 Facturació electrònica de la Generalitat: S’ha desenvolupat la integració completa del
Registre Únic de Factures amb la Plataforma de Facturació Electrònica del Sector Públic
FACe, acabat l’1/06/2017. El volum de factures anuals és aproximadament de 600.000, de
les quals un 85 % són electròniques.
 Perfil de contractació de la Generalitat: s’ha dut a terme l’adhesió del perfil de
contractació de la Generalitat a la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLCSP),
que realitza la gestió d’altes i formació de tots els òrgans de contractació de la Generalitat i
el sector públic. L’1/6/2018 es fan les tasques necessàries per a la integració del Registre de
Contractistes en el ROLECE com a continuació del desenvolupament del conveni signat
amb Patrimoni de l’Estat per a la integració de sistemes.
 Nòmines i Seguretat Social: durant el 2016 s’ha desenvolupat la integració de la gestió de
nòmines de la Generalitat i organismes autònoms, amb el Sistema de Liquidació Directa de
la Seguretat Social (SILTRA).
 Pagament telemàtic genèric de TRIBUTS de Generalitat: S’ha afegit una nova modalitat
de pagament de models tributaris a través de targetes de crèdit/dèbit dins de les línies
estratègiques de modernització de la gestió tributària. Aquest sistema es troba actiu des de
desembre del 2017 per a les autoliquidacions i gradualment s’hi incorporaran la resta de
models tributaris, que facilitaran, així, al ciutadà la gestió tributària per mitjans telemàtics.
Aquesta utilitat està integrada en la seu electrònica de la Generalitat per a qualsevol tràmit
que requerisca fer pagaments.
 Gestió d’indicadors de fons europeus: Durant el 2016 i el 2017 s’ha desenvolupat un nou
sistema de recollida d’indicadors per a les certificacions del Fons Social Europeu. Aquest
sistema d’informació (ARI) s’ha cedit a través d’un conveni al Servei Públic d’Ocupació del
Principat d’Astúries per a usar-lo.
 Pla de transformació digital de la Generalitat. Presentat en el Ple del Consell d’1/04/2016
i aprovada a l’abril del 2016. El pla, d’aplicació urgent, forma part de l’Estratègia TIC,
s’emmarca dins de l’Agenda Digital de la Comunitat Valenciana (ADCV) i consta de tres
fases principals:
 Una primera, en la qual es completarà el Pla d’administració electrònica, identificant
els elements tecnològics que han de possibilitar la transformació digital.
 La segona fase relativa al Pla d’adaptació de serveis i aplicacions, gràcies al qual es
produirà la transformació interna. La DGTIC i la resta d’agents involucrats avaluaran i
adaptaran els elements identificats (aplicacions i sistemes d’informació corporatius) i es
formarà els empleats públics en l’ús de la tecnologia i de les eines triades.
 En la tercera fase hi ha previst crear una oficina tècnica que s’ocuparà d’impulsar el
pla i coordinar la formació, el suport i el seguiment de totes les iniciatives i projectes
que es posen en marxa.

66
  La Conselleria d’Hisenda inicia el procés de transformació digital de la Generalitat amb
la implantació de la firma electrònica i la valisa electrònica i amb la connexió dels
registres de la Generalitat al Sistema d’Interconnexió de Registres (SIR) de l’AGE. Es
continua amb la transformació de processos administratius, en col·laboració amb la
Conselleria de Transparència, i amb el desenvolupament de les aplicacions
informàtiques que els donen suport. En paral·lel s’estan desenvolupant algunes
solucions imprescindibles com són: un sistema de claus concertades per a la
identificació del ciutadà i un sistema de digitalització certificada (1/6/2017).
 Conveni subscrit
 Signatura del conveni de la GV amb el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques
per a la prestació mútua de solucions bàsiques d’administració electrònica.
Permet estalviar en el desenvolupament de solucions informàtiques, ja que preveu
l’adhesió a determinades plataformes de l’Estat, com la d’intermediació de dades, de
registres, (per a la interoperabilitat entre administracions públiques), @firma (per a la
identificació digital del ciutadà), la xarxa SARA o el Registre d’Apoderaments (6/6/2016).
 Adhesió de la GV a la plataforma GEISER/ORVE del Ministeri d’Hisenda i Funció
Pública per a accés al registre electrònic i al sistema d’interconnexió de registres. Ja
se’n té plena integració i connexió i el nou conveni d’adhesió està en tràmit de signatura
(01/6/2017)
 Conveni entre la Generalitat, a través de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, i el
Servei Públic d’Ocupació del Principat d’Astúries per a la cessió del codi font de
l’Aplicació de Repositori d’Indicadors del Fons Social Europeu 2014-2020, en l’àmbit de
col·laboració entre administracions públiques.
 Desenvolupament normatiu:
 Política d’arxiu electrònic. S’ha elaborat la Política de gestió de l’arxiu electrònic de la
Generalitat, en el si del grup de treball “Monestir”. A falta d’aprovació per a publicar-se
com a decret del Consell.
 Compliment normatiu. S’ha iniciat una revisió dels sistemes d’informació per a verificar
el compliment de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI) i de l’Esquema Nacional
de Seguretat (ENS), aprovats respectivament per Reial decret 4/2010 i Reial decret
3/2010. Es preveu que al desembre del 2016 estiga acabada la revisió.
 Reglament de l’administració electrònica. Modificacions parcials del Decret
220/2014, del 12 de desembre, sobre el reglament de l’administració electrònica de la
Comunitat Valenciana per a adaptar la normativa de la Generalitat a l’exigència del nou
paradigma digital que preveu la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques, que recull que les relacions amb
l’administració estan sempre recolzades en els mitjans electrònics.
- Simplificació en l’acreditació com a interessats en un procediment i la
signatura electrònica. El Ple del Consell aprova la modificació que dona una nova
redacció al reglament, que estableix la separació entre identificació i signatura
electrònica i la simplificació dels mitjans per a acreditar una o una altra, de manera
que només serà necessària la primera i s’exigirà la segona quan haja d’acreditar-se
la voluntat i el consentiment de la persona interessada (29/12/2017).
- Ús obligatori del registre telemàtic. El Consell adapta la normativa que té perquè
empreses, funcionaris i professionals col·legiats es relacionen amb l’Administració
només de manera electrònica. La modificació del Decret 220/2014 estableix que l’ús
del registre telemàtic passa a ser obligatori per a les persones jurídiques, les entitats
sense personalitat jurídica, els qui exercisquen activitat professional que requerisca
col·legiació, així com treballadors públics que estiguen obligats a relacionar-se amb
les administracions públiques a través de mitjans electrònics per a la realització de
qualsevol tràmit d’un procediment administratiu (22/06/2018).

67
 Desenvolupament del Pla de transformació digital de la Generalitat:
 Mesura 1: Implantació del registre únic. En data de 30/05/18, tenen implantat el
registre únic: Presidència, totes les conselleries i els organismes autònoms d’aquestes.
 Mesura 2: Implantació de la firma electrònica i del registre departamental (valisa
digital). En data 30/6/2018, s’ha implantat en totes les conselleries i les OA, i a més en
alguns hospitals i entitats de dret públic que ho han sol·licitat (01/6/2018).
 Mesura 3: Interconnexió de registres. En data 31/5/2017, hi ha una oficina ORVE
connectada al Sistema d’Intercanvi de Registres (SIR) en cada conselleria.
 Mesura 4: Consolidació de la Plataforma Autonòmica d’Intermediació. Es tracta de
la peça clau per a la interoperabilitat de les administracions públiques, a través de la
qual la Generalitat ofereix serveis de dades a la resta d’ administracions públiques, la
qual cosa permet el principi de “el ciutadà comunica les dades una vegada només”. Està
connectada amb la plataforma de l’Estat per a l’accés de serveis de consulta de dades
d’altres administracions públiques espanyoles (01/6/2017). A mesura que els cedents de
les dades els posen a disposició, es publiquen nous serveis de verificació com
recentment els de famílies monoparentals, renda, IRPF o poders notarials (1/6/2018).
 Mesura 5: Consolidació de plataformes per a entitats locals. S’han centralitzat les
plataformes de serveis telemàtics per a entitats locals que hi havia a les diputacions
provincials. La plataforma unificada s’ha instal·lat en els sistemes de la Generalitat, des
d’on s’ofereixen serveis d’administració electrònica que ajuntaments i mancomunitats
poden utilitzar. S’ha iniciat un procés d’evolució de la plataforma amb noves
integracions amb: el Punt d’Accés General, el registre GEISER, el Port@firmes, el
Sistema d’Informació Administrativa de l’Estat (SIA), i amb el SIR. S’està redactant un
nou conveni de col·laboració entre les administracions públiques valencianes en aquest
tema.
Mesura 6: Transformació del procés de gestió de personal. S’ha iniciat el projecte
de transformació de diversos processos administratius que són utilitzats per totes les
Conselleries, adaptant-los a l’administració digital. Tots els grups de treball estan
redissenyant els processos, coordinats per un grup de simplificació administrativa
liderat per la DGTIC i la Subsecretaria de Transparència. S’espera tindre els processos
següents redissenyats i amb les aplicacions informàtiques donant suport el juliol del
2018 (1/6/2017):
- el procés de gestió de personal,
- el procés de contractació
- el procés sancionador
- el procés de gestió de subvencions
- el procés de gestió de queixes
- el procés de gestió econòmica
- el procés de registre
 Mesura 7: Transformació dels processos administratius sectorials. S’han iniciat
diversos projectes de transformació de processos sectorials, per conselleries. Ja s’han
acabat:
- GASPAR, per a la comunicació d’iniciatives parlamentàries amb les Corts.
- Oficina Virtual d’Economia Social, amb serveis electrònics a cooperatives.
- Nombrosos nous tràmits telemàtics per al ciutadà.
 Mesura 8: Transformació dels processos administratius en l’àmbit educatiu:

68
- Els sistemes informàtics que han fet possible el projecte XarxaLlibres han
suposat una fita important en la col·laboració amb les corporacions locals i les tres
diputacions provincials, i han configurat un procés únic, irrepetible, innovador i
vertebrador, des de l’inici de sol·licitud de participació de les famílies, passant per la
creació d’una aplicació de gestió d’aquestes ajudes per a les entitats locals, fins al
lliurament dels llibres als centres educatius i la configuració dels nous bancs de
llibres. Amb 528.000 sol·licituds telemàtiques, aquest procés va superar tots els
rècords de tramitació electrònica.
- En l’àmbit purament acadèmic, al setembre de 2016 es va estendre a la totalitat
de centres l’ús d’aplicacions multidispositiu tant per al col·lectiu docent
(Mòdul Docent 2.0) com per a les famílies (Web Família 2.0), permetent, no només
la consulta de les notes i activitats de l’alumnat, sinó la comunicació bidireccional
entre centres, docents i responsables familiars. Durant aquest curs 2017-2018, s’ha
superat el milió de comunicacions electròniques entre les famílies i el
professorat/secretaria del centre. El nombre de famílies que n’han fet ús supera les
130.000.
- La tercera fita destacable amb gran impacte en les famílies ha sigut l’adjudicació
de places als centres educatius dins d’un procés d’admissió d’alumnat, ja que
s’ha dut a terme per primera vegada en concurrència competitiva mitjançant
algoritme matemàtic pel sistema informàtic ITACA, la qual cosa ha generat
transparència i eficiència.
- S’han potenciat durant el curs 2017-18 diferents plataformes de tramitació
electrònica orientades a diferents col·lectius (juny 2018):
 OVICE, per a procediments entre els centres docents i l’administració
educativa.
 OVIDOC, la nova oficina virtual del personal docent en la condició
d’empleat públic.
 OVICON, per a la gestió del pagament delegat als centres concertats.
- Addicionalment a la plataforma OVIDOC, en l’àmbit docent s’ha desenvolupat el
procediment electrònic complet de la convocatòria d’oposicions de primària 2018
(amb més de 17.000 sol·licituds electròniques), que es completarà amb l’agilització
dels processos d’alta en nòmina per al futur funcionariat en pràctiques.
- És destacable també, el 2018, per l’agilitat que ha suposat per a la gestió
d’aquests, la plataforma electrònica que dona suport al Pla EDIFICANT de
cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat
Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament
de centres públics docents de la Generalitat. EDIFICANT se sustenta en una
plataforma informàtica, similar a la desenvolupada per a XarxaLlibres, de gestió
compartida entre ajuntaments i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport, que preveu la presentació telemàtica de sol·licituds, la gestió de
resolucions, la justificació i la gestió econòmica del pla.
- Un altre procediment electrònic de gran impacte en la societat, que s’ha iniciat
per primera vegada el 2018, l’ha constituït la sol·licitud i el pagament electrònic
mitjançant targeta de crèdit d’inscripció en les proves de la Junta Qualificadora de
Coneixements de Valencià (JQCV), que ha repercutit en més de 23.000 ciutadans i
una gestió molta més eficient de la distribució dels aspirants entre els diferents
tribunals.
- En l’àmbit d’ajudes i subvencions públiques, s’ha possibilitat la presentació
electrònica de sol·licituds de 38 convocatòries (principalment política educativa,
promoció del valencià i universitats i investigació) en compliment de la Llei 39/2015,
a més de la novetat en el curs 2017-18 de la generació de 136.000 esborranys

69
 d’ajudes de menjador i transport per a les famílies (un 58 % del total de sol·licituds) i
la nova gestió integral del bo infantil (30.000 famílies), que incorpora per a la
convocatòria 2018 la gratuïtat en les escoles municipals.
- Altres projectes estan en execució per als processos de tràmits d’urbanisme,
desnonaments, dependència i inclusió, habitatge, etc. (1/6/2017)
 Mesura 9: Ús de claus concertades. S’ha implantat i integrat en la plataforma de
tramitació de la Generalitat un sistema de claus concertades, basades en el sistema
Cl@ve del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per a la identificació i la signatura del
ciutadà davant de la Generalitat, que evita problemes derivats de l’ús de certificats
electrònics. També s’ha integrat amb AutoFirma perquè les persones físiques puguen
identificar-s’hi i signar des de qualsevol navegador. (01/06/18).
 Mesura 10: Digitalització certificada. S’està desenvolupant un sistema de
digitalització de documents que permet obtindre còpies digitals a partir d’originals en
paper per a incorporar-los a la tramitació digital amb plena validesa. Açò permetrà, des
de la mateixa oficina de registre, incorporar documents digitals als expedients que
seguisquen els nous processos digitals. Es preveu que aquest desenvolupament estarà
disponible a partir de novembre de 2018 (01/06/18).
 Mesura 11: Promoció de la notificació telemàtica. Al llarg de l’últim any s’han format
més de 1.500 persones en l’ús de les notificacions telemàtiques, a més de modificar la
carpeta ciutadana perquè el ciutadà no requerisca l’ús de certificat general per a la
seua compareixença, sinó que puga accedir amb el sistema . A més, s’ha integrat amb
el punt d’accés general perquè el ciutadà puga tindre disponibles des d’un únic accés
les notificacions de totes les AP. (01/06/18).
 Balanç de la implantació del Pla de transformació digital de la Generalitat (31/05/18).

 Desenvolupament del Pla de banda ampla d’alta velocitat.

 Elaboració del mapa de banda ampla de la Comunitat Valenciana. Ha identificat 640
noves zones sense cobertura per a poder intervindre amb ajudes. Són les denominades
"zones blanques NGA". Cada nova zona blanca NGA s’ha documentat a través de
mapes i una altra sèrie de dades perquè es puga identificar inequívocament i puga
complir, així, la normativa europea. Es tracta de 410 polígons o parcs empresarials
situats en 185 poblacions i de 230 noves entitats singulars de població inferiors al
municipi situades en 71 ajuntaments (22/01/2018).
 Elaboració de les bases per al programa d’ajudes a operadors de telecomunicacions,
amb la finalitat d’estimular el desplegament de xarxes de banda ampla en zones en
què el mercat per si mateix no ofereix aquests serveis (06/2018).
 Es preveu un programa de 4 anys de durada (2019-2022) dotat amb 15 M€ per a
ajudes en dues línies d’actuació: una (línia A) dirigida a desplegament de banda ampla

70
 de 100 Mbit/s o superior en polígons empresarials, i una altra (línia B) dirigida a nuclis
de població, fonamentalment de l’àmbit rural, amb l’objectiu de garantir almenys un
accés de 30 Mbit/s o superior per a tots els ciutadans.
 Dotació d’ordinadors als centres educatius (01/9/2015 a 12/6/2018). S’han equipat els
centres educatius amb 48.100 ordinadors nous, per un import total de més de 24 milions
d’euros, amb la distribució següent:
- Educació Infantil i Primària: 15.383 ordinadors.
- Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat: 12.470 ordinadors.
- Formació Professional: 18.410 ordinadors.
- Educació Especial i alumnes amb necessitats educatives especials: 1452
ordinadors i altres dispositius.
- Altres ensenyaments: 385 ordinadors
 Publicació de la nova versió del traductor Salt (3/5/2018). La nova versió està basada en
programari lliure, i permet la traducció de textos i documents. Inclou un corrector ortogràfic.
Es presenta en tres variants:
- Salt.pro, destinat als tècnics lingüístics.
- Salt.usu, destinat a la ciutadania i disponible a través d’una web, per la qual cosa
és capaç de funcionar en qualsevol dispositiu amb accés a Internet.
- Salt.app, dissenyat per a un ús senzill des de dispositius mòbils Android i iOS.
 Publicació de la versió 16 de LliureX, destinada als centres educatius (01/7/2017).
 Realització en línia de les proves d’avaluació de diagnòstic (14/5/2018 a 25/5/2018).
Aquestes proves, que tracten de determinar el rendiment dels alumnes segons
competències, s’han dut a terme per primera vegada completament en línia, sense la
necessitat de
 difusió de l’ús de la TIC en educació:
 Cursos en línia: quatre cursos tutoritzats, amb 2410 participants.
 Sessions presencials: 15 jornades, amb 500 docents assistents.
 40 seminaris específics.
 Plataformes d’aprenentatge en línia: Creació d’una plataforma unificada d’aules virtuals.
 Balanç del programa de conscienciació en matèria de ciberseguretat (juny 2018).
Aquesta mesura s’implementa a través del Pla valencià de capacitació en ciberseguretat.
Dins d’aquest pla, s’ha avançat en les accions següents:
 L’ús de la firma electrònica es multiplica per 175, i passa d’una mitjana mensual de
400 signatures a més de 70.000.
 Identificació de col·lectius objectiu del pla (inclou ciutadans, administracions públiques i
empreses).
 Definició de continguts per a cada col·lectiu i identificació de formats i canals que s’han
d’utilitzar.
 Definició del Pla de comunicació per a difusió de les accions i els continguts del Pla de
capacitació:
 Elaboració de continguts, disseny, creativitat i pla de mitjans.
 Llançament a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials de la "Campanya
de comunicació del pla" amb el lema "Tots segurs a la xarxa".
 Elaboració del pla d’acció dirigida en centres educatius:

71
  Pla d’acció per centre que inclou alumnes, pares i professors.
 Execució del pilotatge del Pla d’acció per a centres educatius (11 instituts, 1000
alumnes).
 Desenvolupament de continguts i preparació de sessió dirigida a alts càrrecs de la
Generalitat.
 Accions dirigides a víctimes de violència de gènere:
 Sessió per a dones el 25 de novembre (en coordinació amb la Direcció General de
l’Institut de la Dona i per la Igualtat de Gènere).
 Tallers de ciberseguretat i protecció de la identitat digital per al personal dels centres
d’atenció a les víctimes.
 Posada en producció del portal web de conscienciació .
 Accions xarxes socials: desenvolupament de diverses campanyes dirigides a
ciutadans i empreses.

Comissió interdepartamental per a la modernització tecnològica (CITEC)

 Modificació del Decret 112/2008, de 25 de juliol, pel qual es crea la Comissió

interdepartamental per a la modernització tecnològica, la qualitat i la societat del
coneixement a la Comunitat Valenciana (CITEC) amb la finalitat d’adaptar-la a l’actual
estructura del Consell. Decret de 8/07/2016.
 Primera sessió plenària de la CITEC celebrada el 22/07/2016; la segona, el 21/11/2016;
la tercera, el 04/7/17, i la quarta, el 28/02/18.

Optimització en l’ús de recursos

Morella2016: Aprovació d’una normativa reguladora dels fons de caixa fixa. El decret vigent
data de 1998, sense que s’hi prevegen les condicions econòmiques, socials i polítiques actuals.
La finalitat és adequar-se a la gestió des de la perspectiva d’aconseguir la major eficiència dels
recursos, al mateix temps que s’implanten les mesures de transparència necessàries.
 Nou contracte per a xarxes de dades, telefonia fixa i mòbil i internet de la Generalitat.
El Consell centralitza la contractació de determinats serveis en matèria de tecnologies de la
informació i les comunicacions a través d’un acord marc que, entre altres novetats, elimina la
tarifa plana per als serveis de telecomunicacions de la Generalitat. El cost està vinculat
directament a l’ús efectiu d’aquests recursos. Suposarà un estalvi de 85,6 M€ en els quatre
anys de durada del contracte (5/02/2017).
 El primer contracte derivat que ha formalitzat la DGTIC, i que cobreix els serveis de
xarxes de dades, telefonia fixa i mòbil i internet de la les conselleries i organismes
autònoms ha arrancat en data 1 de maig de 2017. Els imports de formalització del
contracte, IVA inclòs, han sigut de 72,9 M€ (lot 2), 30,9 M€ (lot 3) i 6 M€ (lot 4). Suposen
imports màxims. Amb la facturació real per serveis consumits, aquestes xifres es poden
veure reduïts de manera substancial (1/6/2017).
 Nou contracte mixt dels serveis d’operacions de crèdit i serveis financers de la
Generalitat i el sector públic. L’objectiu d’aquest contracte és establir les condicions de les
operacions financeres de tresoreria entre l’Administració de la Generalitat i els ens del sector
públic i les entitats financeres. El Consell prevaldrà criteris de compromís social en la
licitació del nou contracte d’operacions de crèdit i de serveis financers, tals com aplicar
actuacions de desnonaments en el marc de processos judicials d’execució hipotecària o que
oferisca la possibilitat de dació en pagament dels seus deutors hipotecaris o la possibilitat de
lloguer social. L’import màxim del contracte és de 28 M€ (Ple del Consell, 9/12/2016).

72
 Aprovat pel Ple del Consell (15/04/2016) l’acord marc per a la contractació del
subministrament d’energia elèctrica en els punts de consum de l’Administració de la
Generalitat, les seues entitats autònomes i els ens del sector públic, que suposarà un
estalvi estimat de 14,4 M€.
 Normativa reguladora de caixa fixa. Aprovat pel Ple del Consell el decret de caixa fixa que
endureix i limita l’ús dels fons de la caixa fixa de la Generalitat, i augmenta la
transparència i l’eficiència en la gestió d’aquesta manera de pagament (24/02/2017).
Publicat en DOGV de 24 de març de 2017, l’Ordre 2/2017, de 29 de març per la qual es
desenvolupa el Decret 25/2017, de 24 de febrer, pel qual es regulen els fons de caixa fixa,
publicada en DOGV 8017, de 7 d’abril de 2017.
 La quantia global del fons de la caixa fixa no podrà excedir el 7% del total de crèdits
inicials del capítol II (Compra de béns corrents i despeses de funcionament), un límit
que abans se situava en el 12 % i que abastava a més tant l’esmentat capítol II com el
VI (Inversions reals).
 A més, amb el nou decret no es podran fer, amb càrrec als fons de la caixa fixa,
pagaments individualitzats per imports superiors a 5.000 euros, mentre que l’anterior
norma, que datava de 1998, fixava el límit en 12.000 euros. Així mateix, s’estableix
taxativament la prohibició de fraccionar aquests pagaments.
 Execució del Pla d’optimització en la gestió dels immobles arrendats per la
Generalitat, la qual cosa permet xifrar l’estalvi anual per arrendaments, des de juliol del
2015 en 200.418,32 €, per mitjà de:
 Reducció dels contractes d’arrendament existents en els quals figura la
Generalitat com a arrendatària, la qual cosa ha comportat la reubicació en
dependències pròpies de la Generalitat dels serveis que se situen en immobles
arrendats a tercers quan ha sigut possible.
- Així s’ha subscrit protocol amb l’Ajuntament de Castelló per a la tramitació d’un
conveni que permeta la transmissió, rehabilitació i adequació de l’edifici situat al
carrer Juan Borrull, a fi d’albergar dependències municipals i autonòmiques. Es
fa constar en aquest document que la Generalitat ha detectat unes necessitats
d’ubicació per a dependències autonòmiques d’acord amb les diverses peticions
emanades dels serveis territorials de la província de Castelló, en particular, la
formulada en data 10 de juny de 2016 per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques
Inclusives per a situar la seu de la direcció territorial d’aquesta, que actualment
ocupa un immoble arrendat als afores de la ciutat. Raons d’eficiència econòmica
de la despesa d’aquesta conselleria, així com una òptima atenció a la ciutadania,
aconsellen el seu trasllat a un immoble propietat de la Generalitat i d’ubicació
cèntrica. Actualment s’abona anualment, en concepte d’arrendament per
l’immoble arrendat, 40.000,92 € (60.049 € IVA inclòs).
 Minoració de les rendes per arrendament mitjançant la renegociació de l’import dels
lloguers amb els propietaris.
 Nova contractació, en casos excepcionals i amb millora de les condicions actuals
existents, a través de les següents línies d’actuació:
- Proposta degudament justificada dels diferents departaments de la GV en les
noves i excepcionals contractacions.
- Tramitació d’expedients d’arrendament.
 Execució del Pla d’optimització dels immobles propietat de la Generalitat, i l’objectiu
és aconseguir 0,0 immobles buits i sense ús mitjançant la utilització racional dels
immobles, la millora d’aquests a través d’habilitació d’immobles existents sense ús
per a la seua destinació a ús administratiu i/o assistencial.
Descartada l’explotació (venda o arrendament) massiva dels immobles propietat de la
Generalitat (la major part a València) després de la posada en servei de la CA90, es planteja

73
 l’optimització del patrimoni basat en la reutilització d’aquests immobles i només la venda en
els casos que no siguen necessaris per a la GVA. El pla preveu els objectius següents:
 Utilització òptima dels immobles per a:
- Situar organismes de nova creació (Conselleria Transparència, Agència
d’Innovació, …)
- Resoldre problemes d’ubicació d’ocupants durant l’execució d’obres
programades i inajornables a causa del mal estat de conservació en el qual es
trobaven el 2015 alguns immobles (TSJ, CHME)
- Reduir lloguers a tercers tant de departaments de la GVA com d’ens del Sector
Públic Instrumental el cost del qual sufraga la GVA
- Ressituar i millorar les condicions laborals de treballadors i treballadores dels
diferents departaments de l’Administració.
- Donar resposta a necessitats socials manifestades per col·lectius amb necessitat
especial.
 Cooperació amb l’Administració local. Anàlisi conjunta del patrimoni integral d’un
territori amb la finalitat d’establir acords que permeten optimitzar els immobles sense ús.
Entre d’altres:
- Cessió de l’ús a entitats locals per a finalitats públiques/socials
- Projectes de rehabilitació conjunts En fase avançada de redacció del projecte:
l’adequació dels antics jutjats de Castelló a la plaça del Jutge Borrull com a
edifici administratiu compartit per la Generalitat i l’Ajuntament de Castelló (juny
2018).
 Contribució a la Llei de la funció social de l’habitatge que promou la Conselleria
d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, que ha aprovat el Consell.
 Millora d’immobles, habilitació o rehabilitació d’immobles existents per a destinar-los a
usos administratius o de servei públic.
- Ja acabats:
 Adequació de l’edifici La Cigonya com a seu de la Conselleria de
Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.
 Adequació de l’edifici al C/ Amadeu de Savoia, 2 com a seu provisional
de l’IVASS, i els departaments desplaçats de la CHME mentre se
n’executen les obres d’adequació.
- Actualment en marxa les obres d’adequació del palau de l’Almirall (seu de la
CHME).
- En fase d’avantprojecte: Rehabilitació integral del C/ Miguelete, 5 i fase III del
centre d’arxiu i logística de la Generalitat a Riba-roja de Túria.
 Cessió d’immobles: eficàcia i agilitat en la tramitació de procediments de cessió
gratuïta d’ús, que no comporten la complexitat dels expedients de transmissió de la
propietat, mitjançant l’impuls de la possibilitat de permetre l’ús d’immobles patrimonials
sense cap destinació de manera gratuïta a les entitats que assenyala l’article 91.1 de la
Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, que cedeix l’ús
dels immobles en la situació física i jurídica en què es troben, sempre que d’aquestes
circumstàncies s’informe el cessionari i aquest les accepte.
 Pla d’actualització de l’inventari. Es du a terme l’actualització de la informació que conté
l’Inventari General de Béns i Drets (IGBD), considerant que l’inventari és l’element essencial
i configurador del règim de publicitat possessòria que té la finalitat última de protegir i
defensar els béns de la Generalitat. Per això s’ha encomanat la prestació d’un servei per a la
revisió, la verificació i l’actualització de les dades que conté aquest, així com la realització de
tasques d’investigació patrimonial de béns i immobles per a la incorporació d’aquest en

74
 l’inventari esmentat. Actualment es gestiona, entre immobles i subimmobles, entorn de
12.000 béns, alguns de valor historicoartístic excepcional, per al qual necessita disposar
d’informació actualitzada i centralitzada que permeten millorar la gestió documental i la
gestió comercial dels béns.
 Millora de l’eficiència en la gestió de les instal·lacions de la Ciutat Administrativa 9
d’octubre:
 Mitjançant la centralització de la contractació i el control dels serveis comuns de
manteniment, vigilància, neteja i subministraments d’aigua i electricitat (2016/2017), el
control i la gestió dels consums elèctrics i d’aigua, que s’han traduït en disminucions de
despesa superiors al 5 %. També s’han iniciat estudis per a la millora d’eficiència
energètica per a reduir la despesa fins on la tecnologia i la disponibilitat pressupostària ho
permeten. Quant a l’optimització en la utilització de les instal·lacions d’ús comú del
complex, s’han millorat les instal·lacions de l’aparcament de la CA90 per a obtindre una
ocupació diària habitual de prop del 100 % de les places, utilitzades per vehicles oficials,
autoritzats, policials i de personal funcionarial. I respecte a les sales multiusos s’han
millorat les instal·lacions disponibles especialment en multimèdia i per a donar resposta a
la diversitat funcional, i s’han incrementat notablement en l’últim any.
 Contractació del control dels serveis comuns, neteja i manteniment i licitació de nou dels
dos contractes de serveis comuns ajustats a la realitat de CA90. Preparació d’espais per
a vehicles unipersonals de format reduït plegables (patins elèctrics i bicicletes plegables).
Instal·lació de carregadors de cotxes elèctrics per a facilitar-ne l’adquisició per la
Generalitat. Millora de les instal·lacions de la sala d’actes i d’una altra sala multiusos.
Millora dels accessos amb portes d’obertura automatitzada per a persones amb mobilitat
reduïda (juny 2018).
 Inici del Pla d’optimització del Parc Mòbil de la Generalitat, que es plasma en:
 Necessitat d’unificar els criteris de gestió de funcionament i retributius del
col·lectiu conductor, que permeta l’establiment de condicions idèntiques
independentment del departament d’adscripció d’aquests.
 Alienació dels vehicles parats i sense ús i renovació de la flota dels vehicles.
 Acord marc per a la contractació centralitzada dels desplaçaments oficials i estades en
hotels que realitzen els empleats públics i alts càrrecs de l’Administració i del sector públic
instrumental. Permetrà estalvis de fins al 13 % i rebaixa la comissió per bitllet, que arriba a
ser de 0 euros, gràcies a la contractació centralitzada, per primera vegada en la Generalitat,
d’aquests serveis mitjançant un procediment obert (22/03/2018).
 El Ple del Consell ha aprovat un decret (Decret 50/2018, de 27 d’abril) pel qual es regula
el Sistema de Gestió Documental de l’Administració de la Generalitat. A través d’aquest
decret, es determinen els criteris bàsics d’organització i de funcionament dels arxius de la
Generalitat i es regulen les condicions generals d’utilització, d’accés i de conservació
(27/04/2018).

Coordinació eficient amb diputacions, mancomunitats i ajuntaments

Morella2016: Llei de règim de les mancomunitats de la Comunitat Valenciana

Morella2016: Decret de coordinació de diputacions respecte a la política turística
Morella2016: Decret de coordinació de diputacions respecte a la política en matèria
d’esports i patrocinis esportius
Morella2016: Projecte de Llei de reforma de la Llei de règim local valenciana de 2010.
Adaptació i modernització
Torrevieja2016: Decret de creació del fons autonòmic de cooperació municipal

75
Sagunt2017: Elaboració d’un decret pel qual es convoque el procediment de constitució d’una
borsa de treball per a la provisió amb caràcter interí de llocs reservats a funcionaris i
funcionàries de l’administració local amb habilitació nacional de la subescala secretaria-
intervenció
Ademuz2017: Finançament local. Desenvolupament del Fons Autonòmic de Cooperació
Municipal
Ademuz2017: Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant). Desenvolupament.
Vinaròs-Benicarló2018: Desenvolupament de l’Agenda AVANT: Combatre la bretxa digital.
 Mancomunitats
 El Consell aprova el projecte de Llei de mancomunitats de la Comunitat Valenciana,
que té per objecte establir i definir el règim jurídic que regule la creació, els òrgans de
govern, les normes d’organització i funcionament i el procediment per a la supressió
d’aquestes mancomunitats (5/05/2017).
 Signat el decret pel qual s’estableixen les bases de les ajudes a les mancomunitats
(10/06/2016). S’han tramitat tres convocatòries d’ajudes a mancomunitats, el 2016 (20-
06-16), el 2017 (01-02-17) i el 2018 (08/02/2018), dotades amb 600.000 euros cada
una.
 Finançament local
 Impuls a una nova Llei valenciana d’hisendes locals pactada amb la Federació
Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i el conjunt dels ajuntaments, a fi de
proporcionar un marc estable per al seu finançament (1/03/2017).
 El Consell aprova el Pla del fons de finançament destinat a les entitats locals de la
Comunitat Valenciana, que té com a objecte establir la col·laboració financera de la
Generalitat amb els ajuntaments per a potenciar l’autonomia local dels municipis de la
Comunitat Valenciana, sobre la base del principi de subsidiarietat. El Pla del fons de
finançament tindrà 130 M€ de pressupost i s’estructura en tres parts: (1) el Fons de
Cooperació Municipal Incondicionat, (2) les línies de participació en els fons
europeus i (3) les línies de finançament per a projectes municipals (27/01/2017).
Situació el 25/06/2018:
- La primera part del Fons de Cooperació Municipal Incondicionat, dotat amb una
aportació econòmica de 40 M€ per part de la Generalitat (20 M€ per la Diputació
Provincial de València i 5 M€ per la de Castelló), en aquests moments s’ha
complit el compromís adquirit, i s’ha satisfet l’import total corresponent al 2017, i
actualment es troba en tràmit de pagament el 50 % de l’import total d’aquest
corresponent al 2018.
- La segona part del pla, les línies de participació en els fons europeus,
actualment es troba en fase d’execució: el decret pel qual s’aproven les bases
reguladores per a subvencionar projectes locals d’actuació es va signar el
26/10/2017, i s’han tramitat dues convocatòries d’ajudes de caràcter plurianual
per als exercicis 2018 i 2019, una per a actuacions sobre patrimoni cultural
valencià (20/11/2017) dotada amb 40 milions d’euros i una altra per a actuacions
de foment de la mobilitat urbana sostenible (23/11/2017) dotada amb 7,32 M€.
- El tercer eix, corresponent als préstecs de l’IVF per a inversions dels
ajuntaments, es desenvoluparà el 2018.
 El president de la Generalitat anuncia que el Consell establirà un pla d’ajudes per als
municipis amb insuficiència financera extrema, per al qual espera tindre la
col·laboració de les diputacions. El pla se centrarà en aquells municipis que tenen un
endeutament elevat que afecta la capacitat de gestió de les seues competències
(6/05/2017).
 Administració local:

76
  Regulació de la Comissió mixta de cooperació entre la Generalitat i la Federació
Valenciana de Municipis i Províncies (Decret 12/2016, DOGV 13.02.16). A banda de
donar compliment al que es disposa en l’article 63,3 de l’Estatut d’Autonomia, es pretén
dotar aquest òrgan de la màxima representació paritària, mitjançant la seua adequació a
l’actual estructura del Consell, i ampliant la representació de les entitats locals a la
participació de les diputacions provincials de la Comunitat Valenciana amb tres nous
membres.
 Llei de capitalitat per a València. El president de la GV i l’alcalde València acorden la
creació d’una comissió mixta per a fer efectiva la disposició addicional de la Llei 8/2010
del 23 de juny de règim local de la Comunitat Valenciana, que al·ludeix a la creació
d’una comissió mixta per a l’estudi i elaboració de la Carta Municipal de València
(10/01/2017).
 El Consell aprova ampliar fins a juny de 2019 la vigència del Pla d’inversió
productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, de manera que s’augmenta el
termini per a acabar les obres. A més, aquells municipis en els quals no s’hagen pogut
executar de manera total o parcial aquestes inversions podran sol·licitar l’autorització
per a substituir els projectes (Ple del Consell de 27/05/2016).
 Addenda del conveni marc de col·laboració entre la Generalitat, les diputacions
provincials i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, subscrit el 3 de juliol
de 2008, en matèria d’administració electrònica en l’àmbit de la CV. Aprovat pel Consell
el 25 de novembre de 2016. Es tracta de la pròrroga fins a desembre de 2017 del
conveni pel qual les administracions públiques valencianes col·laboren en la implantació
de serveis d’administració electrònica per a la ciutadania (1/6/2017).
 El Consell aprova el decret pel qual es regula el procediment de selecció de
funcionaris i funcionàries interins i es creen les borses de treball per a la provisió
interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter
nacional (21/10/16).
 El Consell aprova el decret pel qual es regulen els criteris i procediments per al
canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals. (02/06/17).
 Aprovada la creació del Fòrum de Diàleg en l’àmbit de les administracions locals de la
Comunitat Valenciana, en col·laboració amb la Federació Valenciana de Municipis i
Províncies (FVMP) i amb les organitzacions sindicals més representatives en el conjunt
de les administracions locals valencianes com a vehicle per a fomentar la millora
contínua de la qualitat democràtica dels serveis públics, de conformitat amb els principis
de bon govern, transparència, participació i col·laboració (14/07/2017).
- El fòrum es va constituir el 23/10/2017. A més, es va reunir el 27/03/2018, i en
aquesta sessió es va donar a conéixer l’avantprojecte de llei de funció pública
valenciana.
 Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant). El president de la Generalitat presenta
l’Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant), un pla que naix per a combatre la
despoblació que afecta a determinades comarques d’interior de la Comunitat Valenciana
i que contribuirà a superar la desigualtat entre la ciutadania. Un total de 72 localitats es
troben en risc de desaparéixer (18/04/2017).
 El Consell aprova el decret pel qual es crea la Comissió interdepartamental per a la
lluita contra la despoblació dels municipis valencians, que s’encarregarà d’elaborar
i proposar al Consell l’aprovació d’una estratègia plurianual amb la finalitat de pal·liar la
despoblació dels municipis valencians, així com el seguiment i control de les iniciatives i
actuacions que es deriven d’aquesta (28/04/2017).
- Avant inclou la creació d’una mesa de treball entre el Consell i la FVMP, i
l’elaboració per part de les universitats valencianes d’un informe de diagnòstic
sobre la situació i les possibles solucions.

77
 - Constitució de la Comissió Interdepartamental, 23/10/2017.
- Reunió constitutiva del grup de treball de la Comissió Interdepartamental,
14/05/2018. S’ha treballat per delimitar la definició de les zones amb el risc de
despoblació, a partir de criteris demogràfics generals per a determinar municipis
i zones de més risc. S’han tingut en compte les aportacions d’FVMP.
 Desenvolupament de l’Agenda AVANT:
- El president anuncia un pla per a garantir la resposta i l’acció immediata davant
de les emergències en les comarques de la Comunitat Valenciana afectades per
la despoblació. La mesura preveu la creació de diferents unitats de prevenció
de riscos, de quatre persones, que es constituiran a través de l’esforç conjunt
entre el SERVEF i l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta davant de les
Emergències, i que suposarà una inversió de 12 M€ (23/10/2017).
- Actuacions per a eliminar la "bretxa digital", mitjançant inversions en l’àmbit
de les tecnologies sostenibles. El primer objectiu és la delimitació de les “zones
blanques NGA” (que no disposen de cobertura de xarxes de banda ampla de
nova generació, ni previsió per a la dotació d’aquestes, que ha realitzat la D. G.
de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions). En una segona fase,
hauran d’implementar-se mesures amb l’objecte de suprimir les zones blanques i
arribar al 100 % de llars connectades a una banda ampla de 30 Mb o més, i
donar suport a les entitats operadores i als municipis afectats. En el marc de
l’Agenda AVANT s’ha creat una línia específica del Fons de Cooperació
Municipal per import de 3 M€ i està en tramitació el decret corresponent
(25/06/2018). Aquesta política de la Generalitat s’inscriu en la línia de foment i
cooperació amb les entitats locals conforme al paper que exerceixen en la
prestació de serveis i d’obres públiques als ciutadans, i resulta necessari
col·laborar amb els ajuntaments dels municipis en risc de despoblament. Entre
les polítiques públiques més importants per a revertir el fenomen de la
despoblació es troben les actuacions destinades a eliminar els efectes negatius
de la bretxa digital.
 Delimitació territorial comarcal. El Consell aprova manifestar a les Corts el seu criteri
favorable a la presa en consideració de la proposició de Llei de delimitació territorial
comarcal, presentada pel grup parlamentari Compromís. El Consell comparteix la
conveniència d’abordar aquesta regulació davant la necessitat d’unes demarcacions
territorials de referència per a tota l’Administració autonòmica, sense perjudici de les
pertinents adaptacions que s’hagen de dur a terme en els diferents àmbits sectorials. Haurà
d’harmonitzar-se a les Corts el seu contingut amb el text del projecte de Llei de
mancomunitats, que regula les demarcacions territorials, a l’efecte d’aquesta norma
(26/05/2017).

Reforçar el paper dels ajuntaments en serveis socials

Sagunt2017: Nou model de serveis socials generals en la xarxa bàsica municipal de serveis
socials
 Aprovat Decret llei 4/2015, de 4 de setembre, pel qual els municipis de la Comunitat
Valenciana podran seguir prestant les competències relatives a l’educació, salut i
serveis socials a les quals fa referència la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de
l’administració mentre no siguen aprovades les normes reguladores del sistema de
finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals.
 Validat a les Corts per Resolució 28 bis/IX de 14/10/2015.
 Nou model de serveis socials. La Conselleria d’Igualtat ha destinat un total de 36,6 M€
per a l’enfortiment dels serveis socials municipals, per a la contractació de personal en
els serveis socials municipals, amb la qual cosa es pot passar dels 352 professionals amb
els quals es comptava en 2015 a prop de 1.400. Es tracta d’un canvi del model de serveis
socials desmantellat, burocràtic i assistencialista per un sistema públic digne en el qual el

78
 municipalisme siga l’instrument per a fomentar polítiques de proximitat i en el qual els
equips de base puguen treballar des de la prevenció i la proximitat (juny 2017).
 Més recursos per als serveis socials municipals: el nou model ha estat acompanyat d’un
increment de més del 300 per cent en la inversió. Aquesta dotació pressupostària, que el
2018 supera els 41 milions d’euros, permet als ajuntaments que enguany puguen contractar
1.573 professionals i impulsar una reducció de la ràtio, que passa d’un professional cada
12.741 el 2015 a un cada 2.785 en aquest exercici (27/04/2018).

Reforma legal del sector públic empresarial i fundacional

Morella2016: Reforma legal del sector públic empresarial i fundacional. La reestructuració del
sector públic empresarial i fundacional demana un marc legal que unifique les
disposicions sobre la matèria i, alhora, determine quines entitats del sector públic són
imprescindibles per a la prestació dels serveis públics o actuacions d’interés general. La nova
normativa introduirà mecanismes de transparència i control públic dels recursos econòmics i
determinarà les empreses, entitats i organismes que s’han d’extingir definitivament
Torrevieja2016: Disseny d’un nou model de sector públic instrumental, que culminarà amb
la tramitació d’una nova llei i posterior creació d’un registre d’entitats del sector públic.
Constitució de la Comissió per al diàleg social del sector públic amb les organitzacions sindicals
per al disseny i reestructuració d’aquestes.
Sagunt2017: Actualització de l’inventari de béns patrimonials procedents de la participació en
l’accionariat d’empreses, que permeta una gestió d’aquest i l’establiment d’objectius.
 Llei del sector públic instrumental. La Llei del sector públic instrumental de la Generalitat
té com a objectiu dotar les entitats, les societats i les fundacions públiques de més
eficiència, transparència i control de la despesa. Abans que acabe la legislatura,
s’aprovarà un text d’avantprojecte de llei.
 Normativa de transició fins a l’aprovació de la nova llei. Fins que la nova legislació veja
la llum, la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic podrà dictar normativa de transició
amb la finalitat d’avançar en les millores en la gestió i en la transparència, com ara:
 Resolució, de 14 d’abril de 2016, per la qual s’aproven les instruccions sobre
mesures de control i publicitat activa en el sector públic instrumental de la
Generalitat. Aquestes instruccions, aprovades mitjançant resolució del conseller
d’Hisenda, estableixen vies i criteris homogenis en l’aplicació de les mesures de control i
publicitat activa dels diferents ens de la Generalitat, a manera de normativa de
transició mentre s’aprova la Llei (22/04/2016). Publicades en el DOGV de 25/04/2016.
 Resolució de 31 d’octubre de 2016 de la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic i
Finançament, de seguiment de la Resolució de 14 d’abril de 2016 i, en particular,
sobre l’obligació de publicar convocatòries de processos selectius en el DOGV: la
publicació en web de les declaracions de béns i activitats del personal directiu així com
la publicació en DOGV dels nomenaments i cessaments d’aquests; elaboració de plans
d’igualtat; fer una adequada planificació de la contractació per a evitar incórrer en
fraccionament de contractes i publicitat en el perfil del contractant; remissió d’informes
de seguiment del grau de compliment de les recomanacions de la Intervenció General i
Sindicatura de Comptes.
 Comissió de diàleg social del sector públic instrumental de la Generalitat. Creació del
primer fòrum de diàleg social del sector públic instrumental. És l’òrgan que
s’encarrega de debatre i estudiar qüestions laborals de caràcter col·lectiu en relació amb els
treballadors i treballadores de les entitats públiques. La Comissió, en la qual participen tant
representants del Consell com de les organitzacions sindicals més representatives en el
sector públic instrumental de la Generalitat, s’encarrega també d’analitzar i debatre sobre el
disseny del nou model de sector públic instrumental, la reordenació, la racionalització i el
marc normatiu d’aquest.

79
  Aquesta comissió ja ha celebrat onze sessions entre les quals destaca la consecució
de les fites següents: juliol de 2016, per la qual es crea la Comissió; març de 2017, en
què es van debatre els continguts més rellevants que contindria la futura Llei del sector
públic i el seguiment de les RPT de les entitats; desembre de 2017, en el qual se
subscriu l’Acord de la Comissió de Diàleg Social del sector públic instrumental de la
Generalitat, relatiu a criteris per a la reducció de temporalitat del sector públic
instrumental de la Generalitat i oferta d’ocupació pública per al període 2017-2019, i
març de 2018, pel qual se subscriu el II Acord de la Comissió de Diàleg Social del sector
públic instrumental de la Generalitat, en matèria de criteris generals d’aplicació a les
ofertes d’ocupació pública i les seues convocatòries en el sector públic instrumental de
la Generalitat, i aquest últim s’ha publicat en el DOGV amb el rang d’instruccions del
conseller d’Hisenda de compliment obligat per al conjunt d’entitats de l’SPI (juny 2018).
 Informe d’auditories 2014 del sector públic valencià. Presentat en el Consell (Ple de
23/03/2016) en el qual s’ha revisat l’activitat economicofinancera de trenta-cinc de les
entitats, empreses i fundacions que integren el sector públic valencià.
 El document, que ha analitzat la tasca de quatre entitats autònomes de caràcter
mercantil, onze entitats de dret públic, huit societats mercantils i dotze fundacions
públiques, assenyala que tots els organismes revisats van incórrer el 2014 en algun
incompliment de la legalitat.
 Posa en relleu un rosari d’excepcions i/o limitacions en l’actuació dels ens públics, des
del fraccionament dels contractes per a eludir principis bàsics com la concurrència i la
publicitat, l’abús en el procediment negociat sense publicitat o anomalies en les
contractacions i en el pagament de les retribucions del personal.
 Informe d’auditories 2015 del sector públic valencià. El seu àmbit subjectiu és el mateix
que el dels informes d’auditories previs. A la vista de les recomanacions de l’Informe
d’auditories de 2014 s’impulsen mesures per a reforçar el compliment de les recomanacions
i, en particular, de la normativa aplicable en matèria de contractació i retribucions del
personal, ja que es tracta dels incompliments més habituals. A aquest efecte, es dicta la
Resolució de 14 d’abril de 2016, del conseller d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual
s’aproven les instruccions sobre mesures de control i publicitat activa en el sector públic
instrumental de la Generalitat.
 Informe d’auditories 2016 del sector públic valencià. En aquest exercici s’ha incidit de
manera especial en les auditories financeres, per la qual cosa, veient les excepcions i/o les
limitacions que posen de manifest els informes d’auditoria, s’han impulsat mesures
concretes per a propiciar-ne l’eliminació.
 Acord entre Consell i sindicats per a reduir la temporalitat en el sector públic
instrumental valencià. El Consell convocarà totes les places del sector públic instrumental
de la Generalitat que permeta la Llei de pressupostos generals de l’Estat, i esgotarà, així,
les possibilitats legals i administratives de la norma estatal amb l’objectiu de reduir al mínim
possible la temporalitat i aconseguir, així, l’estabilitat laboral, segons l’acord adoptat en la
Comissió de Diàleg Social del sector públic instrumental (11/12/2017).

Altres mesures per a la millora de l’eficiència

 Anunci del conseller de Transparència, en la Comissió de Coordinació, Organització i

Règim de les Institucions de la Generalitat en les Corts, d’un nou pla d’atenció a la
ciutadania, simplificació i millora de la qualitat dels serveis públics que es presentarà
a final de l’any 2017, i que inclourà un nou catàleg d’actuacions i projectes de futur
(20/11/2017).
 Aprovació, en el primer semestre de 2017, del nou Decret de simplificació d’avaluació de
les ajudes d’estat, per part dels òrgans concedents, com a mesura d’agilització de la
publicació d’ajudes i convenis. Aquest nou decret, revisa i actualitza el vigent 147/2007, de
7 de setembre, del Consell, pel qual es regula el procediment de notificació i comunicació a

80
 la Comissió europea dels projectes de la Generalitat dirigits a establir, concedir o modificar
ajudes públiques.
 Aprovació del decret pel qual es regula el Sistema de Gestió Documental de
l’Administració de la Generalitat (Decret 50/2018, DOGV, 07/05/2018). L’objectiu és,
d’una banda, recollir i desenvolupar, en una única norma, la legislació vigent que afecta la
gestió documental dels arxius de l’Administració de la Generalitat, i, d’una altra, millorar els
procediments de la gestió documental que permeten l’estalvi i l’optimització dels mitjans
personals i materials de l’Administració.

i. Llei per a la protecció del denunciant

…de pràctiques corruptes i il·legals en l’Administració, els partits i en les empreses.
Nou Botànic
38. Reforçar els recursos humans i materials de la inspecció de serveis. Creació de
mecanismes que permeten detectar males pràctiques en la gestió administrativa de la
Generalitat i dels seus recursos.

Investigació per irregularitats o infraccions en la Generalitat Valenciana

 Publicat el protocol per a investigar les denúncies que rep la Inspecció General de
Serveis (DOGV 18/11/2015). Estableix els criteris a seguir per a iniciar i tramitar els
processos de investigació per presumptes irregularitats o infraccions en els serveis i unitats
dependents de l’administració de la Generalitat.
 Les denúncies poden partir tant dels ciutadans i ciutadanes com del mateix personal,
òrgans i diferents departaments de l’Administració valenciana.
 Amb caràcter general no s’admetran denúncies anònimes encara que la inspecció
podrà posar en marxa investigacions a partir d’informacions facilitades per persones
no identificades. En qualsevol cas, es garanteix la protecció de la identitat del
denunciant.
 Cal destacar, com a projecte especialment innovador, davant de la pròxima aprovació de la
Llei de la inspecció general de serveis i del sistema d’alertes per a la prevenció de males
pràctiques en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, projecte
aquest últim (Projecte SALER) que orienta la IGS cap a una dimensió de caràcter
preventiu, per a la detecció precoç d’aquestes males pràctiques, al mateix temps que afecta
alguns dels àmbits més significatius de les polítiques públiques que afecten la Conselleria,
com són el bon govern i la transparència.
 Activitat investigadora de la IGS. Sense considerar els resultats que han obtingut les
actuacions ordinàries que contenen els plans biennals aprovats i l’informe de resultats
dels quals està publicat en la pàgina web de la Conselleria i en el portal de transparència
GV-Oberta, des de l’inici de la legislatura s’ha produït un notable increment de l’activitat
que ha desenvolupat la IGS:
 Denúncies. Es van tramitar 32 denúncies el 2015, 38 denúncies el 2016 i 46 denúncies
el 2017. El 2018 es manté una tendència ascendent atès que en els 5 primers mesos de
l’any ja s’han presentat un total de 27 denúncies.
 Queixes. El 2015 es van presentar i es van atendre 9 queixes per incompliment de
l’obligació de resposta per part dels òrgans responsables d’aquestes. El 2016 es van
tramitar 25 queixes i el 2017 es van atendre 70 queixes. Els 5 primers mesos de l’any
2018 s’han atés 23 queixes.
 Actuacions extraordinàries. Es va desenvolupar 1 actuació el 2015, 7 actuacions el
2016, 2 actuacions el 2017 i 4 actuacions els 5 primers mesos de l’any 2018.

81
 A través del portal de transparència GVA-Oberta, en un exercici de transparència i
rendició de comptes, des de 2016 la Inspecció General de Serveis publica informació
relativa a:
 Els plans d’actuació de la IGS (plans biennals 2016-2017 i 2018-2019) i els informes
d’avaluació de resultats dels plans ja executats: Informe d’avaluació anual referit a
l’execució de 2016 i l’Informe final de resultats publicat el 2018 després de finalitzar els
dos anys de vigència del pla 2016-2017.
 Informació periòdica en format de fitxes del resultat concret de les actuacions que ha
desenvolupat la IGS, tant de les seues activitats ordinàries, extraordinàries com de les
iniciades en virtut de denúncia.
 La Inspecció General de Serveis ha quadruplicat els seus recursos des de l’inici
d’aquesta legislatura, fins a arribar, quan va finalitzar 2017, a la xifra de 12 llocs
d’inspectors i d’inspectores de serveis, 10 dels quals ja estan coberts. Addicionalment, té 2
caps d’unitat de suport administratiu (20/06/2018).

Altres actuacions per a la renovació de la democràcia i lluita contra la corrupció

Nou Botànic
Cooperació
13. Reconstrucció de les polítiques de cooperació internacional presa de compromisos
d’increment pressupostari.
32. Nova llei de cooperació al desenvolupament.
33. IV Pla director de cooperació per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana.
Memòria històrica
52. Elaboració d’una Llei de la memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat
Valenciana.
53. Constituir la comissió interdepartamental que s’ocupe de tot el relacionat amb la memòria
democràtica per a coordinar l’acció del Consell.
54. Promoure l’ampliació de l’accessibilitat a la documentació de l’Administració General de
l’Estat en relació a la memòria històrica.
Annex de mesures de competència o coordinació estatal:
- Promoure l’ampliació de l’accessibilitat a la documentació de l’Administració General de
l’Estat en relació a la memòria històrica.

Dignificar la cooperació valenciana i definir un nou model de cooperació internacional al

desenvolupament

Morella2016: Elaboració d’una nova Llei de cooperació que actualitze les polítiques de la
Generalitat en la cooperació al desenvolupament per a continuar amb el que es va debatre en
la Conferència Estratègica celebrada al novembre de 2015
Torrevieja2016: Aprovació del IV Pla director de cooperació per al desenvolupament de la
Comunitat Valenciana
Sagunt2017: Programa d’acció per a un desenvolupament sostenible
Ademuz2017: Estratègia sobre el paper les empreses per al compliment dels Objectius de
Desenvolupament Sostenible

82
Vinaròs-Benicarló2018: Pacte institucional, social i territorial en el marc de l’Agenda 2030 per
al desenvolupament sostenible a la Comunitat Valenciana
 Increment del pressupost progressivament fins a aconseguir el 0,7 destinat a polítiques
de cooperació al desenvolupament. Malgrat estar encara lluny, s’ha passat d’un 0,02 %
heretat el 2015 (3,8 M€) a un 0,11 % el 2017 (18,7 M€), la qual cosa situa la Comunitat
Valenciana com la sisena en el rànquing per percentatge del pressupost en cooperació de
les dèsset comunitats autònomes. Els pressupostos de 2018 consignen 22,6 M€ amb
l’objectiu de continuar impulsant el nou model valencià de cooperació (19/01/2018). El 2008
s’hi van dedicar 69 M€, el 0,44 %.
 Impulsada la transparència mitjançant la publicació de les dades referents a la
gestió duta a terme en l’àmbit de la cooperació internacional al desenvolupament,
l’acció humanitària i educació per a la ciutadania global. La informació publicada
s’ofereix seguint estàndards oberts i reutilitzables, la qual cosa possibilita que tant
ciutadans i ciutadanes, com empreses o institucions de qualsevol índole puguen
consultar-la o, fins i tot, crear a partir d’aquesta noves aplicacions o serveis.
 Nova Llei de cooperació i desenvolupament sostenible. Aprovada la Llei 18/2017, de 14
de desembre, de cooperació i desenvolupament sostenible de la CV, un text legislatiu que
crea un nou model de cooperació valenciana fruit del diàleg, la participació i orientat a
modernitzar-la i adaptar-la a la consecució dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 al nostre territori als països socis i al nostre territori.
És una llei per a les persones, el planeta, la prosperitat, la pau, a través d’aliances, que
possibiliten estendre i integrar els ODS i la construcció de béns públics globals en totes les
polítiques i àmbits d’actuació del Consell.
 Presentat al Consell Valencià de Cooperació al Desenvolupament l’informe ‘Estratègia
d’educació per al desenvolupament en l’àmbit formal de la Comunitat Valenciana’ per
al període 2017-2021, que ha elaborat l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement
(13/12/2016).
 El Consell Valencià de Cooperació aprova el IV Pla valencià de cooperació al
desenvolupament 2017-2020, nou full de ruta de la cooperació valenciana en els pròxims
anys (aprovat pel Ple del Consell de 26/05/2017).
 Presentada l’Avaluació intermèdia del III Pla director de la cooperació valenciana
2014-2017 (juny 2017).
 Llançament de la nova web de cooperació i solidaritat (cooperaciovalenciana.gva.es)
com a nou espai de participació, informació, difusió, gestió del coneixement i rendició de
comptes per al conjunt dels agents i actors de la cooperació i la ciutadania i per a promoure
els objectius de desenvolupament sostenible (6/03/2017).
 Elaborat i presentat el vídeo “L’heroi dels ODS”. Es pot visualitzar en la web
cooperaciovalenciana.gva.es.
 Elaborat i presentat el documental: "2030. Educant per al desenvolupament
sostenible”. Amb una durada de 30 minuts mostra una selecció d’iniciatives que duen a terme
diferents agents en l’àmbit de l’educació per a la ciutadania global, en tot el territori de la
Comunitat Valenciana, que cofinança la GV, amb la finalitat de promoure una cultura solidària
entre la població valenciana, així com una societat valenciana justa i equitativa, compromesa
amb el desenvolupament humà sostenible. Es pot visualitzar en la web
cooperaciovalenciana.gva.es.
 Ajudes a la cooperació al desenvolupament.
 El 2016 es van executar les convocatòries d’ajudes respectives que acumulaven els
recursos previstos per a aquest exercici i els de 2015, atés que aquest any va ser
impossible per problemes de calendari i tramitació.
 El Consell va aprovar huit convenis de col·laboració el 2016 amb els agents de
cooperació al desenvolupament Creu Roja, Farmamundi, UNRWA, UNICEF, ACNUR,

83
 FASPS i la Coordinadora Valenciana d’ONGD. L’import total ascendeix a 1.165.000
euros. En tots s’estableix la creació d’una comissió mixta per al seguiment i control dels
projectes i activitats (29/07/2016).
 El Consell aprova en 2016 cinc convenis de col·laboració amb les universitats
públiques valencianes, per un import total de 500.000 euros.
 El Consell aprova set convenis de col·laboració en 2017 amb les entitats de
cooperació al desenvolupament ACNUR, Creu Roja, Farmamundi, Fons Valencià per la
Solidaritat, Save the Children, UNICEF i UNRWA. L’import total ascendeix a 1.145.000
euros.
 El 2017 es van destinar ajudes per a activitats de sensibilització, dotades amb 3M€, i
per a activitats de formació orientades a l’educació i en matèria de cooperació al
desenvolupament, dotades amb 11 M€ (19/01/2018).
 Convocatòria 2018 d’ajudes a ONGD per a projectes de cooperació internacional
per al desenvolupament en països i poblacions estructuralment empobrits, per un total
de 14 M€ (DOGV, 25/04/2018).
 Recuperació dels diners desviats per casos de corrupció
Fons desviats en cooperació:
 Fins a febrer de 2017, la Generalitat ha recuperat 420.000 euros dels 1,6 M€
desviats, en la primera de les tres peces que s’ha jutjat. I s’ha reconegut el dret de la
Generalitat a recuperar 161.000 euros provinents de contractes menors.
 El Consell va donar el vistiplau al fet que l’Advocacia de la Generalitat sol·licite al
TSJCV l’adjudicació dels immobles que es van pagar amb el desviament de fons
públics en el cas Cooperació de l’anterior Consell (09/09/2016). I s’ha produït la
inscripció registral de 3 béns immobles, situats a la ciutat de València, a nom de la
Generalitat Valenciana, l’11 de maig de 2017, així com la regularització cadastral
d’aquests i la seua alta en l’Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.
 El Consell ha autoritzat l’Advocacia de la Generalitat perquè puga sol·licitar al TSJCV
l’adjudicació d’un altre immoble, situat a Castelló, propietat d’un dels condemnats pel
desviament de fons de cooperació (04/05/2018).
Situació d’altres casos en els jutjats (23/02/2017 i posteriors):
 Cas Palau de les Arts: la Generalitat espera recuperar entre 3,2 M€ i 3,8 M€.
 Peça de Fitur del cas Gürtel. Els condemnats han de retornar 270.000 euros quan la
sentència siga ferma.
 Cas de la Fórmula 1. El Tribunal de Comptes diu que la compra de Valmor va ser
contrària a la llei i que va provocar un crebant econòmic de 24 M€. La GV autoritza
l’Advocacia de la Generalitat per a personar-se en la causa que investiga la construcció
del circuit de fórmula 1 (8/02/2018). La construcció del circuit de la fórmula 1 va costar
100 milions d’euros només a la Conselleria, dels quals hi ha un crèdit de 60 milions que
es va començar a amortitzar el 2016 a raó de 7,5 milions d’euros per exercici fins a
2023.
 Cas Emarsa. La Generalitat es considera perjudicada en uns 23 M€. El judici es va
iniciar el 13/03/2017.
 A més, l’Advocacia de la Generalitat està pendent de determinar responsabilitats en
altres causes com Ciegsa, Imelsa, IVAM, la visita del papa o el suposat finançament
irregular del PP.
 El Consell autoritza accions penals i civils per a la defensa dels drets de la
Generalitat respecte als contractes que va fer la Fundació V Trobada Mundial de les
Famílies (02/03/2018).

84
  El Consell autoritza l’Advocacia General de la Generalitat exercitar accions judicials en
el cas Erial (01/06/2018).
 Consell Valencià de Cooperació al Desenvolupament. Aprovat el decret pel qual es
regula el Consell Valencià de Cooperació al Desenvolupament amb la introducció de
canvis en la seua composició amb l’objectiu d’incrementar la participació dels agents
socials i la representació de tots els grups polítics en les Corts (Ple del Consell 17/06/2016).
Es constitueix el 28 de juny de 2016.
 Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament. Celebrades dues
sessions de la Comissió interdepartamental de cooperació per al desenvolupament amb
l’actual govern (28/06/2016 i 17/05/2017). L’òrgan, creat per la Llei de cooperació per al
desenvolupament de la Comunitat Valenciana en 2007, ha estat inoperativa durant els
quatre anys de l’anterior legislatura, entre 2011 i 2015.
 La comissió, de caràcter transversal, va ser creada amb l’objectiu de garantir la
coordinació i l’intercanvi d’informació relativa a la cooperació al desenvolupament. La
nova comissió incorpora com a funció garantir la consecució de l’Agenda 2030 per al
Desenvolupament Sostenible de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
 Objectius del desenvolupament sostenible
 Elaboració i implantació de l’Estratègia dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS) de la Generalitat Valenciana com a mesures destinades a erradicar
la pobresa, promoure la prosperitat i el benestar per a tots, protegir el medi ambient i fer
front al canvi climàtic a escala mundial. Acord de 25 de setembre de 2015, del Consell,
pel qual encomana a la Direcció General de Cooperació i Solidaritat, de la Conselleria
de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, la creació i el
lideratge d’un grup de treball amb l’objectiu d’alinear i difondre les polítiques del Consell
davant dels nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (25/09/2015).

 El Consell elabora el primer mapa de seguiment a la Comunitat Valenciana sobre els

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions
Unides (29/12/2017).
 Elaborat el primer informe: Els Objectius de Desenvolupament Sostenible en els
pressupostos de la Generalitat de 2017.
 Territorialització dels ODS a la Comunitat Valenciana. Acord del Consell pel qual
s’aprova la creació de l’Aliança de Ciutats pel Desenvolupament Sostenible de la
Comunitat Valenciana. Els treballs es van iniciar al novembre de 2015 per a involucrar
els municipis, fer coherents les accions dels ajuntaments i la Generalitat en aquest
àmbit i sensibilitzar la societat valenciana sobre els ODS (15/01/2016).
- Amb les noves incorporacions, són ja 39 municipis valencians integrats en
l’Aliança de Ciutats pel Desenvolupament Sostenible que impulsa la Generalitat,
entre aquests les ciutats més importants de la Comunitat (24/02/2018) i també la
Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), (14/04/2017).
- Elaboració en col·laboració del PNUD de la guia informativa: La Comunitat
Valenciana i la implementació dels ODS a escala local: una comunitat
compromesa amb la Cooperació i l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible
(maig 2016).
- Elaboració de la guia informativa L’Agenda 2030: Full de ruta per a ciutats i
pobles de la Comunitat Valenciana, dirigida als i a les representants polítics i als
treballadors i treballadores públics de l’Administració local sobre cada un dels ODS.
En la seua elaboració han participat 24 agents de la Cooperació Valenciana i les cinc
universitats públiques valencianes (29/05/2017).

85
  Celebració del fòrum "Com integrar en l’empresa els Objectius de
Desenvolupament Sostenible?" Amb la participació de la Confederació Empresarial
Valenciana, sector privat, OIT (Organització Internacional del Treball), Pacte Mundial –
Responsabilitat Social Empresarial i la Generalitat (19/04/2016).
 Universitat de Tardor 2016. La Universitat de Tardor de la Cooperació Universitària al
Desenvolupament s’ha celebrat entre els dies 9 i 11 de novembre de 2016 i ha sigut
organitzada per les cinc universitats públiques valencianes en col·laboració amb el
Col·legi Major Rector Peset i la Direcció General de Cooperació i Solidaritat.
 #ConnectaambelsODS 2016. Actuació que ha organitzat la Direcció General de
Cooperació i Solidaritat de la Generalitat, junt amb UNICEF el Dia Universal del Xiquet.
Se centra a treballar amb l’alumnat de Secundària els ODS. En el ple de les Corts
celebrat per al projecte, el 21 de novembre de 2016, van participar 99 alumnes i
alumnes que cursen 2n d’ESO en diferents IES de València, Castelló i Alacant, però
més de 500 alumnes van treballar amb l’Agenda 2030 a les aules durant el
desenvolupament del projecte.
 #ConnectaambelsODS 2017. Celebració del Dia de la Infància al municipi de Mislata,
mitjançant la iniciativa #ConnectaambelsODS amb la finalitat que escolars de diferents
IES de la Comunitat Valenciana puguen exercir el dret a la participació i aportar les
seues propostes al voltant dels drets que tenen com a ciutadans i ciutadanes, tal com
recull la Convenció dels Drets dels Xiquets de 1989 i l’Agenda 2030 de
Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Hi han participat 8 IES de la
Comunitat Valenciana i 300 escolars.
 Jornada "Dona, Drets Humans i Desenvolupament Sostenible en Igualtat". Va
suposar la celebració d’una trobada de professionals per a afavorir la participació de les
organitzacions de dones i ONGD, les associacions feministes i les organitzacions de
drets humans (01/12/2016).
 Impartició del curs de formació contínua “L’Agenda 2030 per al desenvolupament
sostenible: reptes i oportunitats per a les administracions públiques”, dins del Pla
de formació del personal al servei de la Generalitat Valenciana per a l’any 2016, 2017 i
2018.
 Impartició del curs de formació contínua “L’Agenda 2030 amb perspectiva de
joventut”, dins del Pla de formació de l’Institut Valencià de la Joventut per a l’any
2017.
 Impartició del curs de formació contínua “L’agenda 2030 per al desenvolupament
sostenible: reptes i oportunitats per a l’Administració local”, dins del Pla de
formació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a l’any 2018.
 Curs MOOC: ODS en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides: Reptes dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible.
 Aprovació i desenvolupament de l’Estratègia d’acció humanitària de la Comunitat
Valenciana 2018-2022.
 Després de la presentació de l’esborrany en la reunió del Comité Permanent d’Acció
Humanitària i d’Emergències (CAHE) l’11/10/2017, el Consell la va aprovar el
desembre de 2017.
 La Comunitat Valenciana es converteix en la primera autonomia a dotar-se d’aquesta
estratègia per a millorar la qualitat i la coordinació de l’acció humanitària valenciana i
fomentar la presa de consciència de la ciutadania valenciana cap als principis
humanitaris i la protecció dels drets de les persones afectades per desastres i
conflictes.
 Refugiats i catàstrofes naturals.

86
  Acció humanitària 2015. S’han destinat 400.000 euros a 7 projectes de suport a les
persones refugiades víctimes de la crisi de Síria, a través del Comité d’Ajuda
Humanitària i d’Emergència (CAHE).
 Acció humanitària 2016. S’han destinat 300.000 euros a 6 projectes per a finançar,
entre unes altres, accions d’emergència derivades del terratrèmol d’Equador, de
l’huracà a Haití, a la República Democràtica del Congo, a través del Comité d’Ajuda
Humanitària i d’Emergència (CAHE) i s’han signat 6 convenis d’ajuda humanitària per
un import total d’1.040.000 euros.
 Acció humanitària 2017. S’han signat 7 convenis d’ajuda humanitària per un import
total de 950.000 euros, i s’han subvencionat 5 projectes per un import total de 379.365
euros destinats a finançar accions d’emergència en països del Sahel: Mali i el Níger.
 Acció humanitària 2018. S’han signat 5 convenis d’ajuda humanitària per un import
total d’1.050.000 euros. S’ha convocat el Comité d’Ajuda Humanitària i d’Emergència
(CAHE) per a finançar accions d’emergència derivades de l’erupció del volcà de
Fuego a Guatemala per un import de 200.000 euros (20/06/2018).
 Participació en trobades i jornades. La Direcció General de Cooperació i Solidaritat ha
participat en:
 Primera Trobada sobre l’Enfocament Territorial Iberoamericà a Mèxic per a explicar
l’estratègia que s’està implementant a la Comunitat Valenciana per a difondre i fomentar
els Objectius de Desenvolupament Sostenible (03/06/2016).
 Jornades Europees de Desenvolupament (European Development Days) que se
celebren a Brussel·les els dies 15 i 16 de juny de 2016.
 I Jornades sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible que ha organitzat el
Parlament de Navarra junt amb la Coordinadora d’ONGD Navarra. (07/06/16).
 X Trobada de Comunitats Autònomes i Cooperació per al Desenvolupament
celebrada l’abril de 2017 a Sevilla.
 Trobada internacional: Les ciutats i les comunitats davant dels reptes del
desenvolupament sostenible 2030, celebrat el 13 i 14 de març de 2017 a Sant
Sebastià.
 Trobada “Agenda di sviluppo, localizzazione e azione tra sponda nord e sponda
sud del Mediterraneo” celebrada el 6 d’abril de 2017 a Florència - regió de la Toscana.
 Trobada del Comité Executiu que l’Organització de Regions Unides-Fòrum Global de
Governs Regionals i d’Associacions de Regions (ORU-FOGAR), celebrat l’abril de 2017
a Rabat.
 Seminari “Promoció de la participació de pobles i ciutats en la consecució dels
ODS”, que s’ha celebrat el 31 de maig de 2017 i l’ha organitzat el Fondo Galego de
Cooperación e Solidaridade.
 Realitzada la Trobada de Ciutats Solidàries amb el Poble Sahrauí, celebrada a
València el dia 25 de novembre de 2017.
 Realitzada la Trobada de València de Governs Regionals Europeus i no Europeus,
que es va celebrar els dies 2 i 3 de novembre de 2017. Aquesta trobada va constituir
una oportunitat rellevant per a intercanviar experiències relatives a la localització dels
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a escala regional i a la contribució de
processos regionals i locals de planificació que incidisquen en l’elaboració de polítiques
públiques per a una implementació efectiva dels ODS a escala subestatal.
 Realitzada la XI Trobada de Comunitats Autònomes i Cooperació al
Desenvolupament, que es va celebrar durant els dies 26 i 27 d’abril de 2018 a Alacant.
Les trobades de comunitats autònomes sobre cooperació internacional al
desenvolupament, que se celebren des de fa ja una dècada, constitueixen un espai de

87
treball sobre cooperació descentralitzada amb participació de representants de
l’Administració general de l’Estat. L’objectiu és mantindre i propiciar canals de
comunicació i intercanvi que permeten millorar i sumar els esforços de tots els actors
implicats, units per l’objectiu comú de promoure un món més sostenible, igualitari i just.

88
Víctimes de l’accident de metro

Morella2016: Consell assessor de la Llei de seguretat ferroviària. S’ha creat el consell

assessor de la Llei de seguretat ferroviària per a redactar un avantprojecte de llei de
seguretat ferroviària perquè s’aprove en el termini de dos anys a les Corts
 El president de la Generalitat va rebre l’1 de juliol de 2015 a l’associació de víctimes de
l’accident de metro de València, que al juliol de 2006 va ocasionar 43 víctimes mortals i
47 ferits, per a demanar-los perdó per la gestió de l’Administració autonòmica en la major
tragèdia registrada en un ferrocarril suburbà a Espanya.
 Creació d’una comissió especial d’investigació sobre l’accident de la línia 1 de
Metrovalencia ocorregut el 2006, així com la proposta no de llei de realització d’accions en
relació a les responsabilitats que es determinen en aquesta comissió. Proposta a les Corts
en data 3 de juliol 2015, es va constituir el 28 de setembre de 2015. Després de les
successives reunions, el 24 de juny de 2016 es va presentar el dictamen i les principals
conclusions de la investigació duta a terme.
 Aprovació de la Llei de seguretat ferroviària (Llei 7/2018, de 26 de març), una norma
pionera a Europa destinada a garantir al màxim la seguretat en tota la xarxa de la
Comunitat Valenciana. El projecte de llei el va aprovar el Consell el 15/09/2017.
 La llei preveu la creació de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, que serà
dotada de personalitat jurídica pròpia i independència per al compliment dels objectius
que té. Entre les seues funcions es troben vetlar pel manteniment de la seguretat de la
xarxa ferroviària, autoritzar l’entrada en servei de nous vehicles, atorgar certificacions de
seguretat i mantindre actualitzada tota la informació en matèria de seguretat.
 Es crearà una Comissió d’investigació d’accidents ferroviaris, de caràcter
independent, encarregada d’investigar qualsevol tipus d’accident o incident i analitzar-ne
les causes per a poder aplicar les mesures i els mecanismes corresponents per a
millorar la seguretat i que aquests no es tornen a produir.
 El Consell autoritza la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori a
canviar el nom de l’estació de metro Joaquim Sorolla-Jesús, per la de Jesús, que era la
denominació originària (Ple del Consell d’1/07/2016).
 Inauguració del monument homenatge a les víctimes de l’accident de metro, coincidint
amb el desé aniversari de l’accident (3/07/2016).

Creació de la distinció per a la defensa dels drets i llibertats constitucionals

 Aprovat el decret pel qual es crea la distinció per a la defensa dels drets i llibertats
constitucionals (Ple del Consell 4/12/2015).
 El Consell commemorarà solemnement, cada 6 de desembre, l’aniversari de la
Constitució Espanyola a Alacant. Es podran atorgar anualment dues distincions: una
destinada a una persona física, i una altra, a una persona jurídica, en reconeixement a
tasca, lluita o trajectòria en favor dels drets i llibertats públiques continguts en la
Constitució.
 La primera distinció de 2015 es concedeix, a títol pòstum, a Miquel Grau, militant del
Moviment Comunista del País Valencià, assassinat per l’extrema dreta a l’octubre de
1977 mentre apegava cartells per a convocar la manifestació del Nou d’Octubre.
 En 2016 la distinció es va concedir al catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política,
Javier de Lucas, i a la Creu Roja de la Comunitat Valenciana.

89
Recuperació de la memòria històrica

Torrevieja2016: Aprovació pel Consell de l’avantprojecte de Llei de la memòria democràtica i

per a la convivència de la Comunitat Valenciana
Vinaròs-Benicarló2018: Elaboració del reglament de l’Institut Valencià de la Memòria
Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques
 Llei de la memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.
Aprovada la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la
convivència de la Comunitat Valenciana.
 La llei estableix que la Generalitat durà a terme un Pla estratègic de memòria
democràtica de caràcter quadriennal.
 També preveu la creació de l’Institut Valencià per a la Memòria Democràtica, els
Drets Humans i les Llibertats Públiques, organisme autònom encarregat de fer les
labors d’estudi, investigació i impuls de les mesures que estableix la llei.
 Identificació de les víctimes. La Generalitat assumeix el cost d’exhumació i identificació
de les víctimes del franquisme amb la Llei de memòria democràtica. Els treballs s’inicien el
22 de maig de 2017 (04/07/2017).
 La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats
Públiques comença a elaborar el mapa de fosses comunes de la Comunitat
Valenciana (13/12/2017).
 Comissió tècnica de coordinació per a l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a
la guerra civil i la dictadura (DOGV 29/10/2015).
 En la tercera reunió de la Comissió tècnica de coordinació (10/03/2016), s’informa que
s’han recopilat més de 230 vestigis del franquisme en 600 entitats.
 Constitució del Comité tècnic d’experts per a la valoració de la retirada de vestigis
relatius a la guerra civil i la dictadura a la Comunitat Valenciana i dels supòsits
determinants d’excepcionalitat (DOGV, 29/03/2016). Primera reunió, 21 d’abril de 2016.
 Comissió Interdepartamental per a la Recuperació de la Memòria Democràtica.
Creada per Decret 177/2016, de 2 de desembre, del Consell.
 Càtedra de Memòria Democràtica. El Ple del Consell aprova el conveni marc de
col·laboració entre la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats Públiques i les universitats d’Alacant, València i la Universitat
Jaume I de Castelló, per a la creació de la Càtedra Interuniversitària de Memòria
Democràtica de la Comunitat Valenciana (21/04/2017). També se signen convenis amb la
Universitat d’Alacant (28/07/2017). Continuen convenis en anys posteriors.
 La creació de l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les
Llibertats Públiques s’emmarca dins de la Llei de la memòria democràtica i per la
convivència. Aquest organisme autònom de la Generalitat s’encarregarà de fer les labors
d’estudi, investigació i impuls de les mesures que estableix la llei. El president de la
Generalitat ha anunciat que la Casa de les Bruixes, a Alacant, serà seu provisional de
l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques
(25/04/2018).
 El president assisteix a Mauthausen als actes commemoratius del 73 aniversari de
l’alliberament dels presoners d’aquest camp de concentració (04/05/2018). Anuncia que la
Generalitat impulsarà "Pedres per la memòria", una iniciativa per a recordar els
valencians exterminats als camps de concentració. El projecte consistirà en la instal·lació
de llambordes a les ciutats o als camps de concentració on els ciutadans valencians van ser
assassinats (05/05/2018).

90
 La Conselleria de Justícia convoca, per a l’any 2018, subvencions per a la realització de
projectes i iniciatives en matèria de la recuperació de la memòria històrica, en honor
de la convivència democràtica, per import de 480.000 euros (240.000 euros a ajuntaments i
mancomunitats, 150.000 euros a universitats i 90.000 a entitats sense ànim de lucre),
(06/03/2018).

Suport a famílies biològiques de bebés robats

 Comissió interdepartamental de suport a les famílies biològiques de bebés robats i a

les associacions que les representen. Es reuneix el 15 de març de 2016. Posa fi a la
paràlisi que patia la comissió, l’última reunió de la qual va ser el 18 de setembre de 2014.
 A la cita acudeixen representants d’associacions com SOS Bebés Robats de la
Comunitat Valenciana, SOS Arrels, APRODEME i altres organitzacions valencianes i
alacantines.
 La Conselleria acorda estudiar les seues demandes i buscar una via que permeta
agilitzar les relacions de les associacions amb l’administració valenciana.

Reforma del Consell Jurídic Consultiu

 Modificació de la Llei de creació del Consell Jurídic Consultiu (CJC) de la Comunitat

Valenciana
 Publicació de la Llei 11/2018, de 21 de maig, de la Generalitat, de modificació de la
Llei 10/1994, de 19 de desembre, de creació del Consell Jurídic Consultiu de la
Comunitat Valenciana.
 Redueix a huit anys el màxim (quatre més una reelecció d’altres quatre) de durada del
mandat de consellers electes, enfront dels 15 actuals.
 El Consell designarà dos dels sis membres i les Corts, quatre, quan anteriorment se’n
triaven tres i tres. A més, els membres electes mateixos triaran la Presidència del CJC,
decisió que anteriorment corresponia al president de la Generalitat.

Modificació de la Llei de publicitat institucional

 Publicació de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional

per a l’interés ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques.
 La nova llei reforma de la llei autonòmica existent, que l’actualitza a la realitat actual del
nostre i al marc legislatiu vigent, i que dona solució als buits legislatius autonòmics
existents. Entre altres qüestions, prohibeix actes d’inauguració o posades de
primeres pedres que suposen un ús partidista de promoció personal o de partit.

91
3. Governar per a les persones

“Restabliment i ampliació dels serveis públics per al compliment efectiu dels

drets socials, posant-los sempre al servei de la lògica del benestar col·lectiu i
mai del lucre privat. Açò ha de traduir-se en primera instància en una política
de desmercantilització.”

a. Prioritzar en la despesa del govern el sistema públic de sanitat i educació, i els

serveis socials
…per damunt de qualsevol altra partida. Elaborar i negociar amb el conjunt dels creditors de la
Generalitat un pla de reestructuració del deute que impedisca que els venciments limiten
l’aplicació d’aquestes prioritats.
Nou Botànic
111. Elaboració d’un pla valencià d’inclusió i cohesió social.

Increment de la despesa social

 Els pressupostos de 2018 són els més socials de la història de la Generalitat. Es

continuen eliminant copagaments a col·lectius vulnerables i es destinen 34,99 M€ diaris a
despesa social, quan el 2017 es destinaven 32,8 M€ al dia.
 El 87,1 % de tot el pressupost no financer (sense incloure-hi el capítol 3 d’interessos) es
destina a despesa social, 1,3 punts més que en els comptes d’aquest exercici, quan va
representar el 85,8 %.
 La despesa social arribarà el 2018 a 12.762 M€, enfront dels 11.982 M€ de 2017, que es
reparteixen entre els 6.390,7 M€ de Sanitat, 4.720,25 d’Educació, 1.194,7 de Benestar
Social, 363,95 d’Ocupació i Formació i 93,1 d’Habitatge.
 El Consell redueix, en dos anys, en 14 punts la bretxa de despesa en protecció social
respecte a la mitjana autonòmica, però continua per sota per l’infrafinançament. Les
prioritats que ha aplicat l’actual Consell a partir de 2015 i el 2016, amb un increment de la
despesa real el 2016 respecte al 2014 del 28 %, ha permés reduir la bretxa en l’atenció
social que té la Comunitat Valenciana en relació al conjunt de les autonomies (del 40,7 % el
2014 al 26,5 % el 2016), encara que la situació inicial i l’infrafinançament que tenen els
valencians aboca al fet que continue ocupant els últims llocs del rànquing de les comunitats
(11/03/2018).

Comissió delegada d’inclusió i drets socials

Morella2016: Posada en marxa del Consell Valencià d’Igualtat i Polítiques Inclusives

 Comissió delegada del Consell d’Inclusió i Drets Socials. Aprovat pel ple del Consell la
creació de la Comissió delegada del Consell d’Inclusió i Drets Socials (29/12/2015).
 Haurà de prioritzar les polítiques socials de la GV, definir els programes d’actuació i
establir els criteris bàsics de coordinació i durà a terme el seguiment, avaluació i control
de resultats dels programes d’acció social iniciats. La comissió naix amb la intenció de
coordinar les polítiques relatives als eixos 1 i 3 del pacte del Botànic, que se centraven a
rescatar i governar per a les persones.
 Primera reunió celebrada el 19 de gener de 2016. S’acorda l’elaboració d’un mapa de
desigualtats de la Comunitat Valenciana, que permeta fer un diagnòstic de les
necessitats socials i la situació real de manera territorialitzada, per a una planificació
més bona de les polítiques socials del Consell.

92
  Reunió 15 de març 2016. La Comissió dona suport al text de l’avantprojecte de Llei de
funció social de l’habitatge. S’ha avançat en els treballs de l’elaboració del Pla valencià
d’inclusió i cohesió social. Així mateix, s’informa sobre la posada en marxa del futur
Espai Sociosanitari o la proposta de creació d’un Espai Socioeducatiu, i de la marxa
dels treballs d’elaboració del mapa de desigualtats de la Comunitat Valenciana.
 Reunió 5 de juliol 2016. S’acorda la reestructuració de l’Institut Valencià d’Acció Social,
que passarà a anomenar-se Institut Valencià d’Atenció Social i Sanitària (IVASS).
S’encarregarà de coordinar l’atenció en els camps de les persones amb diversitat
funcional o amb trastorn mental greu, la tutela del qual l’exerceix la Generalitat.
 Reunió 8 de febrer 2017. Es dona el vistiplau al Pla valencià d’inclusió i cohesió
social (Pla VICS) i a dos decrets del Consell, el del Reglament d’assistència jurídica
gratuïta i el que regula les bases per a la concessió de subvencions a persones menors
d’edat per a compensar les despeses relacionades amb la protecció de la salut durant
2017.
 Reunió 29 març 2017. Es tracta el projecte del decret de reconeixement de la condició
de família monoparental, el nou model bàsic de serveis socials valencià i les ajudes
econòmiques per a l’escolarització de 0 a 3 anys (bo infantil). Així mateix, s’ha informat
sobre l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei 10/2014 de salut de la Comunitat
Valenciana.
 Es constitueix la Comissió de Seguiment del Pla valencià d’inclusió i cohesió
social. Es representen tant les entitats com les diferents àrees del Consell relacionades.
El PVICs, amb vigència fins a 2022, es concreta en 486 actuacions distribuïdes en tres
eixos bàsics, sis línies estratègiques i 47 objectius, que es desenvolupen per les sis
conselleries que han participat en l’elaboració d’aquest en els àmbits sanitari, educatiu,
cultural, d’habitatge i de serveis socials. (19/02/18).
 Espai socioeducatiu. Constituïda la Comissió institucional de coordinació de l’espai
socioeducatiu amb l’objectiu de coordinar les polítiques públiques que s’emmarquen dins
de la intervenció entre el sistema educatiu i social (20/05/2016).
 S’han constituït 5 taules de treball: Igualtat social i desenvolupament comunitari,
Igualtat i coeducació, Esports, salut i inclusió, Educació en la diversitat i Educació
inclusiva.
 Espai sociosanitari. Constituïda la Comissió social i sanitària i 8 taules de coordinació
sociosanitària: Assistència sanitària, Salut mental, Farmàcia, Sistemes d’informació, Pla de
formació i polítiques de personal, Diversitat funcional, Infància i inclusió sociosanitària.

Inclusió i cohesió social

Morella 2016 : Iniciar les converses per a començar el procés normatiu d’una llei inclusiva
de serveis socials que actualitze i millore l’actual, de manera que els serveis socials no
tinguen un caràcter assistencial sinó universal i es reconeguen com a drets subjectius de totes
les persones.
Ademuz2017: Inici de la tramitació de la nova Llei de serveis socials inclusius. Elaboració
de l’esborrany de la nova llei.
 Nova Llei de serveis socials, que substituïsca la de 1997, per a passar d’un model
assistencial a un d’universal (anunci de la vicepresidenta de les Corts de 17/09/2015).
 Iniciat el procés participatiu mitjançant trobades de treball amb representants de
municipis, agents socials, col·legis professionals i entitats socials, amb l’objectiu de
donar a conéixer les línies mestres per a l’elaboració del codi social, que substituirà a
l’actual Llei de serveis socials. Té entre els seus objectius enfortir els serveis socials
d’atenció primària i estructurar el nou model de serveis socials (17/04/2017).

93
  El Consell acorda declarar la urgència en la tramitació de l’avantprojecte de Llei de
serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana (29/12/2017). En tràmit
d’informació pública l’avantprojecte de Llei, de l’1 al 9 de febrer de 2018.
 El Consell aprova el Pla valencià d’inclusió i cohesió social (Pla VICS) com a eina
d’ordenació de les accions i les mesures d’inclusió vinculades al territori que permeten
treballar contra les desigualtats, tant socials com relacionals, que afecten la ciutadania
(03/11/2017).
 El pla VICS té vigència fins a 2022, està estructurat en 3 eixos bàsics, 6 línies
estratègiques i 47 objectius, que es concreten en 486 actuacions. Participen 6
conselleries sobre qüestions dels àmbits sanitari, educatiu, cultural, d’habitatge i de
serveis socials. Pressupost global per a 2017: 631 M€.
 Destaquen mesures com el pla "Queda’t a prop", que pretén que les persones majors
puguen trobar un recurs residencial prop del seu entorn familiar, la humanització dels
recursos residencials, el foment dels programes de l’autonomia personal i la vida
independent o el disseny d’estratègies com la d’igualtat de tracte, no-discriminació i
prevenció de delictes d’odi.
 Acords de col·laboració entre la GV amb l’Obra Social i Cultural de La Caixa, en
matèria social, educativa i cultural.
 Acord durant 2015 i 2016, per a invertir 53 M€ (11/11/2015). L’acord preveu posar en
marxa programes per a lluitar contra l’exclusió social, el foment de l’ocupació entre
col·lectius amb dificultats, la participació en la societat i l’envelliment saludable de les
persones majors, l’atenció integral a persones amb malalties avançades, la protecció
de la naturalesa i del medi ambient i la divulgació de la cultura.
 Acord per a 2017, per a invertir 28 M€. La finalitat principal és millorar les condicions de
vida de la infància i dels majors en situació de vulnerabilitat, així com contribuir al
benestar de les persones malaltes, amb diversitat funcional o en risc d’exclusió
(31/03/2017).
 La creació del comité de seguiment del programa operatiu del Fons Social Europeu
2014-2020 per a la Comunitat Valenciana, en data 03/03/2016, marca l’inici d’un programa
operatiu en el qual totes les accions que es despleguen en l’eix 2 estan encaminades a
promoure la inclusió social, lluitar contra la pobresa i qualsevol manera de discriminació.
Almenys el 20 % dels recursos del FSE es destinaran a la inclusió social i la lluita contra la
pobresa (101,9 M€ en tot el programa operatiu).
 La Conselleria d’Igualtat gestiona, per primera vegada, 29,8 M€ del Fons Social
Europeu 2014-2020, per a polítiques d’inserció laboral i que permetran la posada en
marxa de programes d’inclusió social, dels quals es preveu que puguen beneficiar-se
més de 20.000 persones. Aquests fons formen part dels 177 M€ que ha rebut la
Comunitat Valenciana dins del programa operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020,
que es destinen a reforçar el gir cap a les polítiques socials (27/09/2016).
 Participació en l’Aliança per la Cohesió (#CohesionAlliance): recull la voluntat de les regions
i els municipis de la unió de dedicar com a mínim un terç del pressupost de la UE a partir de
2020 a les polítiques de cohesió, particularment les que promoguen l’ocupació a escala
local en sectors que faciliten objectius de desenvolupament i de sostenibilitat, com la
transició energètica o la inclusió social (21/03/2018).
 Publicació de la Llei 9/2018, de 24 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la
Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les Persones amb
Discapacitat. Adapta i actualitza la norma als postulats de la Convenció de l’ONU de drets
de les persones amb discapacitat, i també incideix en aspectes coincidents que ja ha
reconegut la normativa posterior.

94
Política migratòria

Morella2016: Es posaran en marxa les oficines d’atenció a les persones migrants, amb una
xarxa municipal (comarcal a partir de 2017) d’assistència tècnica i assessorament municipal,
formació i coordinació de les polítiques de migració i interculturalitat.
 Xarxa d’oficines d’atenció a persones migrants. Presentada la nova xarxa amb 86
oficines en diferents municipis; en funcionament l’1 de gener de 2017 (29/12/2016),
pressupost d’1,8 M€ per a tot l’any (el doble que s’invertia en la xarxa AMICS).
 Els serveis socials municipals prestaran l’atenció a les persones migrants i la Generalitat
s’encarregarà de coordinar aquesta gestió a través de les oficines.
 A la Comunitat Valenciana un 13,4 % de població és immigrant i existeix un creixement
de persones refugiades, asilades i desplaçades. Els requisits per a tindre una oficina és
que el municipi tinga amb més de 20.000 habitants o tinga un 10 per cent de població
immigrant.
 Oficines PANGEA: un total de 181 professionals i 41 especialistes en mediació intercultural
acreditats han treballat durant el passat any 2017 en les 85 oficines d’atenció a persones
migrades (OAPMI), gràcies al suport financer a les entitats locals per part de la Generalitat.
El 2018 s’hi destinarà un pressupost d’1,86 milions d’euros, el doble que fa dos anys, per a
finançar 88 d’aquestes oficines d’entitats locals, que a més passaran a anomenar-se
PANGEA (20/01/2018).
 Persones refugiades per la guerra de Síria. Signatura de convenis, concessió d’ajudes
d’emergència i oferiment de recursos per al trasllat i acolliment de persones refugiades per
la guerra de Síria. Coordinació de la xarxa de municipis acollidors o ciutats-refugi.
 Ajudes per a la integració social de persones immigrants. Convocatòria de subvencions
destinades a entitats privades sense ànim de lucre per a la realització de projectes dirigits a
la integració social de persones immigrants, per al qual es destina un total de 2,4 M€ per
als exercicis 2016 i 2017 (15/07/2016).
 Comissió de persones expertes en política migratòria. Constitució, a petició de les
Corts, de la Comissió de persones expertes en política migratòria, que està elaborant
l’informe jurídic-social sobre la situació de les persones migrants a la Comunitat Valenciana.
 Fòrum Pangea. Convocatòria del primer fòrum Pangea per a traçar les noves línies
d’actuació i metodologia de treball en aquesta àrea i aconseguir que la política migratòria
siga homogènia (26/04/2017).
 Informe juridicosocial les persones migrants. L’Institut de Drets Humans de la
Universitat de València està desenvolupant el primer informe juridicosocial sobre la situació
de les persones migrants a la C. Valenciana (30/06/2017).
 Centre d’internament d’estrangers de Sapadors. Creació de la Comissió de seguiment
permanent sobre el centre d’internament d’estrangers de Sapadors. Informe elaborat per la
comissió de seguiment (juny 2016).
 Lluita contra l’explotació al camp. Disseny d’una nova estratègia, la millora de l’ordre de
temporers i la lluita contra l’explotació al camp.

95
b. Recuperació del sistema sanitari públic
…auditoria de les concessions administratives sanitàries i estudi de les vies adequades que
permetrien la reversió completa.
Nou Botànic
92. Recuperació dels serveis privatitzats i concessions administratives. Posar en marxa
auditories. Promoure la derogació de la Llei 15/97.
93. Continuar amb les actuacions per a la recuperació de les unitats de ressonàncies
magnètiques amb mitjans propis.
94. Potenciar l’atenció primària com a eix vertebrador del sistema sanitari públic.
98. Informació pública de les llistes d’espera, per departaments, patologia i criteris, i treballar
per a disminuir-les.
99. Ocupació de qualitat amb el compromís de disminuir l’eventualitat i els contractes porqueria
en l’atenció sanitària.
100. Incorporar, en l’atenció sanitària, la dedicació exclusiva dels responsables d’unitat.
101. Normalitzar i homogeneïtzar laboralment el personal d’atenció continuada dels centres
sanitaris equiparant-lo a la resta del personal sanitari.
102. Incorporar un equip de salut pública en cada departament de salut per a l’estudi de les
desigualtats socials, ambientals, de salut laboral i de gènere.
103. Crear els consells de salut de zona.
104. Aconseguir la integració completa de l’Hospital Provincial de Castelló.
107. Pla de dignificació de les infraestructures sanitàries.
108. Publicació del calendari d’oferta pública d’ocupació en sanitat per als pròxims anys.
Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:
- Recuperació dels serveis privatitzats i concessions administratives. Posar en marxa
auditories. Promoure la derogació de la Llei 15/97.

Millora de les infraestructures i equipament de la sanitat pública

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Paralitzar la demolició de l’antic Hospital La
Fe fins a veure amb els informes si hi ha una possibilitat de rehabilitació i fins que es planifique
l’atenció sanitària de la zona.
Morella2016: Mapa sanitari de la Comunitat Valenciana.
Morella2016: Projecte Campanar. Presentació del projecte per a concurs d’idees.
Torrevieja2016: Pla de dignificació de les infraestructures sanitàries.

 Pla de dignificació d’infraestructures sanitàries 2016-2019, amb una inversió per a

aquesta legislatura de més de 359 M€ (27/07/17). Fins abril de 2018 s’han executat 140
M€ i estan compromesos altres 34 M€ (Corts, 10/05/2018).
 El 2016 es dediquen 66 M€ als espais històricament més oblidats i desatesos: pediatria
i neonatologia i urgències, la modernització tecnològica, i a obres de renovació,
ampliació i manteniment d’infraestructures sanitàries insuficients, obsoletes i no
adaptades a la diversitat funcional.
 La consellera de Sanitat Universal i la Diputació de València anuncien una inversió
conjunta de més de 4,8 M€, per tal de renovar i dotar d’equipament sanitari d’última
generació els centres de salut dels nous departaments de salut de la província de
València (02/10/2017).

96
  L’Hospital General Universitari d’Alacant, dins del Pla de dignificació
d’infraestructures sanitàries 2016-2019, ha invertit 1.609.928 euros en nou equipament
d’intervencionisme radiològic (05/05/2018).
 L’Hospital Provincial de Castelló ha invertit els dos últims anys més de 3 milions d’euros
en l’equipament de diagnòstic per la imatge, que engloba els serveis de radiodiagnòstic i
medicina nuclear, dins del Pla de dignificació d’infraestructures sanitàries 2016-2019
(19/03/2018).

 Mapa sanitari de la Comunitat Valenciana

 Decret pel qual es regula el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana, pendent de
tramitació definitiva (juny 2018).
 Nou hospital a Ontinyent. Signatura del conveni entre la Conselleria de Sanitat Universal i
Salut Pública i l’Ajuntament d’Ontinyent per a la construcció i posada en servei d’un nou
hospital (19/07/2016). Aquesta nova infraestructura prestarà l’assistència sanitària
especialitzada a les localitats següents: Albaida, Agullent, Aielo de Malferit, Atzeneta
d’Albaida, Bèlgida, Benissoda, Bocairent, Bufali, Carrícola, el Palomar, Fontanars dels
Alforins i Ontinyent.
 Licitació de l’expedient de redacció de projectes i direcció de les obres, publicada en el
DOGV de 17/03/2017. Actualment en fase de redacció dels projectes.
 Projecte Campanar. Paralització de la demolició de l’antic Hospital La Fe.
 Publicada en el DOGV de 10/07/2015 la resolució de la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública per la qual es renuncia al contracte de demolició de
l’antic Hospital La Fe.
 Un informe del Col·legi d’Arquitectes de València desaconsella la rehabilitació,
especialment, en els grans edificis. Uns altres, com el d’informàtica es troben en bon
estat (11/11/2015).
 La consellera presenta les instal·lacions del futur Espai de Salut Campanar Ernest
Lluch, que ocuparan un solar de 76.351 m2 i suposaran una inversió de 146 M€. Les
actuacions es divideixen en tres grans grups: el desamiantat dels antics edificis (que
començarà en el tercer trimestre de 2016), el posterior enderrocament i el concurs
d’idees del futur espai (segon trimestre de 2017); i la resta de recursos que s’integraran
a l’Espai de Salut Campanar: àrea de cronicitat, àrea de salut mental i àrea ciutadana
(26/07/2016).
- Es tindrà la participació de la ciutadania per a triar el millor projecte del concurs
d’idees per al nou Espai Sanitari Campanar Ernest Lluch (18/07/2017).
- La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública constitueix el jurat que es farà
càrrec de seleccionar el millor projecte del concurs d’idees per al nou Espai Sanitari
Campanar Ernest Lluch. El termini de presentació de les sol·licituds de participació
en el concurs finalitza el 15 de gener de 2018 (29/11/2017).
- La Conselleria presenta a la plataforma cívica Campanar els nous recursos
assistencials de l’Espai Sanitari Campanar-Ernest Lluch (18/01/2018).
 Balanç d’actuacions (23/05/2017):
- Contractada la redacció dels projectes del centre de salut i del d’especialitats per
1,14 M€ (16/01/2017).
- Primers treballs per a la creació d’unes urgències provisionals fins que estiga el
servei d’emergències definitiu, que inclourà parada del SAMU. Contracte de data 30-
12-2016. Actualment pendent d’inici, a l’espera de llicència (juny 2018).

97
 - En redacció el projecte de remodelació de l’edifici de laboratoris i investigació.
Acollirà el Servei d’Emergències Sanitàries; també s’hi situaran la Unitat de Detecció
Precoç del Càncer de Mama i els serveis de manteniment (juny 2018).
- Els pressupostos de 2017 inclouen 3,2 M€ per a les intervencions de reforma dels
edificis de l’antiga Fe.
 Rehabilitació de l’antic Hospital Militar de Mislata i Quart de Poblet. Presentació de les
obres de rehabilitació, un pla estratègic al qual es destinarà una inversió global de 100 M€ i
que convertirà el recinte en un centre de referència per a tota l’àrea metropolitana i per a
tota la Comunitat Valenciana (21/11/2016).
 El nou complex sanitari portarà el nom de Manuela Solís Clarás, la primera dona que es
va llicenciar en Medicina a la ciutat de València. Les actuacions començaran el 2018, i
està previst que estiga totalment finalitzat el 2022, aproximadament.
 El projecte preveu un hospital de mitjana i llarga estada i de salut mental, així com
l’adequació de l’edifici actual de consultes externes per a la Unitat de Prevenció del
Càncer de Mama (UPCM).
 Centre de salut integrat Santíssima Faz-Carrer Girona d’Alacant. Presentació el
7/11/2016 del projecte del Centre de salut integrat Santíssima Faz-Carrer Girona d’Alacant,
que es convertirà en un model renovat d’atenció primària i especialitzada de la ciutat
d’Alacant, i inclourà nous serveis assistencials, un punt d’atenció continuada i espai ciutadà.
La inversió prevista és de 7,5 milions d’euros. Projecte en redacció (juny 2018).
 Hospital de Sagunt. La inversió prevista és de prop de 6 M€ en equipaments i reformes.
Preveu l’adaptació del centre a la normativa contra incendis, la reparació de pilars i
estructures, la impermeabilització de les cobertes o la renovació dels equips
d’electromedicina (17/01/2017).
 La inversió feta en la legislatura anterior, (2012-2015) va ser d’1.5 M€, la qual cosa
suposa un increment d’un 283 % en aquesta legislatura.
 Hospital Clínic Universitari de València. La Generalitat va adquirir l’edifici de l’antiga
Escola Tècnica Superior del Mitjà Rural i Enologia, per a destinar-lo a l’ampliació de
l’Hospital Clínic Universitari de València el 18 de desembre de 2017, per import de 14,5 M€.
El titular de l’immoble, que es troba en desús, és la Universitat Politècnica de València.
 Es tracta d’un edifici situat a l’avinguda Blasco Ibáñez, 21, de València, d’11.000 m 2,
que té, a més, un espai suficient per a construir un edifici de 15.000 m 2, la qual cosa
permetrà realitzar una ampliació molt efectiva d’aquest centre hospitalari. 
 Després de l’ampliació, s’ha estimat que l’Hospital Clínic Universitari tindrà una ràtio de
170 m2 d’espai per a ús sanitari per llit, enfront dels 130 m2 actuals. 
 Altres inversions destacades dins del Pla de dignificació d’infraestructures 2016-2019
 Departament de salut Alacant-Hospital General. Rebrà una inversió superior als
17 M€. La inversió total prevista en aquest departament entre els anys 2016-2019 quasi
triplica la del trienni 2012-2015, en el qual es van invertir 6,4 M€ (3/04/2017).
L’Hospital General Universitari d’Alacant ha renovat una de les sales de radiologia
digital pediàtrica, amb una inversió de 323.438 euros (31/05/2018).
 Departament de salut de Castelló. La inversió prevista supera els 13,5 M€, la qual
cosa suposa un increment del 145 % respecte del que es va invertir la legislatura
passada pel govern anterior, que van ser 5,5 M€ entre 2012 i 2015 (11/04/2017).
S’executa la nova sala d’hemodinàmica/cardiologia intervencionista, i renovació de
les refredadores per a la renovació del sistema de climatització de l’hospital general
a causa de l’obsolescència d’aquestes.
 Departament de salut de Vinaròs. La Generalitat destinarà 4 M€ per a dos nous
centres de salut ja en funcionament i millores a l’hospital (23/01/2017). La inversió feta

98
 en la legislatura anterior, (2012-2015) va ser de 2,9 M€, la qual cosa suposa un
increment d’un 34 % en aquesta legislatura. El president de la GV anuncia una
ampliació i una millora de les infraestructures i els equips tecnològics de l’Hospital
Comarcal de Vinaròs amb càrrec als pressupostos de l’any 2018, inversió que suposarà
la incorporació de 25 nous professionals de diferents categories en aquest departament
de salut. El Pla de dignificació d’infraestructures sanitàries preveu 4 M€ en aquest
hospital entre 2016 i 2019 (04/12/2017).
 Departament de salut de la Plana. La inversió prevista ascendeix a 5,5 M€,
fonamentalment per a l’adquisició i renovació d’equipament hospitalari, i l’ampliació i
reforma dels centres de salut (18/04/2017). La inversió feta en la legislatura anterior
(2012-2015) va ser de 4.9 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 13 % en aquesta
legislatura.
 Departament de salut de la Marina Baixa. Rebrà 19,3 M€ per a l’ampliació de
l’Hospital de La Vila Joiosa i renovar equipament (15/05/2017). La inversió feta en la
legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.5 M€, la qual cosa suposa un increment
d’un 676 % en aquesta legislatura.
 Departament de salut de Gandia. El nou espai sanitari, que s’alçarà sobre la parcel·la
de l’antic hospital Francesc de Borja de Gandia, tindrà un centre de salut integrat, un
centre de salut pública i un espai lliure enjardinat de reserva per a futures ampliacions.
Cost aproximat de 8 M€ (22/05/2017).
 Departament de salut de València-Clínic-Malva Rosa. La inversió prevista ascendeix
a 11,6 M€, on s’inclou la construcció del nou Centre de Salut València-Benimaclet II,
així com diferents reformes de l’Hospital Clínic (reforma i ampliació del servei
d’urgències, etc.) i de l’Hospital la Malva-Rosa (USMI, consultes quirúrgiques). La
inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 8 M€, la qual cosa suposa
un increment d’un 46 % en aquesta legislatura.
 Departament de salut de València-Arnau de Vilanova-Llíria. La inversió prevista
ascendeix a 8,2 M€, on s’inclou la reforma i l’ampliació del Centre de Salut de la
Pobla de Vallbona i diverses reformes de l’Hospital Arnau (UCI i urgències de
trauma, remodelació de la planta 5a, etc.).
 Departament de salut de València-La Fe. La inversió prevista ascendeix a 26,5 M€, on
s’inclou l’ampliació del Centre Integrat de Catarroja. S’ha conclòs l’execució de l’obra
dels nous laboratoris. Posada en marxa, el gener de 2018, del nou Servei d’Urgències
Pediàtriques a l’Hospital de Llíria, que evitarà que els pacients hagen de desplaçar-se
a La Fe (16/01/2018).
 Departament de salut de Requena. La inversió prevista ascendeix a 2,1 M€. La
inversió feta en la legislatura anterior, (2012-2015) va ser d’1,7 M€, la qual cosa suposa
un increment d’un 23 % en aquesta legislatura.
 Departament de salut de València-Dr.Peset. La inversió prevista ascendeix a 9,2 M€,
En execució la implantació d’un PET-TAC. La inversió feta en la legislatura anterior
(2012-2015) va ser de 5,2 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 79% en aquesta
legislatura.
 Departament de salut de Xàtiva-Ontinyent. La inversió prevista ascendeix a 18,9 M€,
i inclou la reforma del servei d’urgències de l’Hospital d’Ontinyent i la construcció del
nou Hospital d’Ontinyent esmentat anteriorment. Conclosa la nova unitat de prevenció
de càncer de mama en el CEE d’El Españoleto. La inversió feta en la legislatura
anterior (2012-2015) va ser de 2 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 820 % en
aquesta legislatura.
 Departament de salut d’Alcoi. La inversió prevista ascendeix a 7,2 M€, on s’inclou la
reforma i l’ampliació del Centre de Salut de Cocentaina, així com la reforma del servei
de pediatria i neonatologia de l’hospital. La inversió feta en la legislatura anterior

99
 (2012-2015) va ser d’1,8 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 281 % en aquesta
legislatura.
 Departament de salut d’Alacant-Sant Joan d’Alacant. La inversió prevista ascendeix
a 21,8 M€, i s’inclou l’ampliació del Centre de Salut de Sant Joan d’Alacant, així com
la reforma del Centre Integrat del c/ Girona (Alacant). En funcionament PET-TC (el
primer públic de la província d’Alacant). La inversió feta en la legislatura anterior (2012-
2015) va ser de 3,2 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 582 % en aquesta
legislatura. Unitat d’endoscòpies (feta), Urgències, Hospital de dia. Inversió de més d’un
milió d’euros en la reforma integral del Servei de Farmàcia i la nova UCSI de l’Hospital
de Sant Joan. Aquesta nova unitat se suma a la que ja hi ha en el Servei de Cirurgia
Maxil·lofacial, en funcionament des de fa menys d’un any (21/05/2018). L’Hospital
General Universitari d’Alacant ha renovat una de les sales de radiologia digital pediàtrica
del centre hospitalari, amb una inversió de 323.438 euros (31/05/2018).
 Departament de salut d’Elda. La inversió prevista ascendeix a 8,8 M€, on s’inclou la
reforma de la climatització del Centre de Salut Elda-Acàcies i diverses reformes de
l’Hospital, com les antigues urgències per a l’ampliació de consultes. La inversió feta en
la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.8 M€, la qual cosa suposa un increment
d’un 208% en aquesta legislatura. El nou Punt d’Atenció Continuada d’Elda en
funcionament el gener de 2018 (12/01/2018).
 Departament de salut d’Elx. La inversió prevista ascendeix a 10 M€, i s’inclou la
remodelació del servei d’urgències, del bloc quirúrgic i la modernització de diferents
plantes. La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.6 M€, la qual
cosa suposa un increment d’un 278% en aquesta legislatura. En funcionament la nova
zona d’Urgències Pediàtriques de l’Hospital d’Elx (18/06/2018).
 Departament de salut d’Orihuela. La inversió prevista ascendeix a 7,4 M€. La inversió
feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.5 M€, la qual cosa suposa un
increment d’un 195 % en aquesta legislatura. En concret, 5,7 M€ per a l’Hospital
Comarcal (77 %), que tindrà nous equipaments i millores de l’accessibilitat i de les
consultes externes, i 1,7 M€ per a atenció primària (23 %), que inclou la construcció del
nou centre de salut Rabaloche-Orihuela, iniciat el setembre 2016 i previst finalitzar a
l’estiu 2018 (1,6 M€).
 Nous centres d’atenció primària
 Nou Consultori Auxiliar d’Atenció Primària d’Aielo de Malferit a la comarca de la
Vall d’Albaida, amb una inversió de més de 800.000 euros (21/01/2016).
 Inauguració Centre de Salut de Rafal (15/03/2016).
 Nou Centre de Salut de Peníscola (2/08/2016), amb una inversió de més de 2.200.000
euros.
 Nou Consultori Auxiliar de la Pobla de Benifassà (4/08/2016), amb una inversió de
271.000 euros.
 Nou Centre de salut d’Alacant-Benalua (2/03/2017), amb una inversió de més de
2.800.000 euros.
 Reforma i ampliació del Centre Sanitari Integrat de Xirivella (11/01/2017), amb una
inversió d’1.200.000 euros.
 Nou Centre de Salut Benimaclet II, amb una inversió de 2.228.000 euros, octubre
2017.
 Nou Centre de Salut València-Alfauir (02/10/2017).
 Remodelació del consultori Bilbao, que pertany al Departament de Salut València-La
Fe, inversió de 222.765 euros (26/02/2018).
 En redacció el projecte d’ampliació del consultori de Moncofa (01/02/2018).

100
 Desbloqueig a la compra de l’accelerador lineal per a l’Hospital Provincial de Castelló
 Signatura conveni de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat i l’hospital per a la
compra del nou equip de radioteràpia per a pacients oncològics. El nou accelerador
del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló entra en funcionament el 4 de desembre
de 2017. Inversió de 3,1 M€ (01/12/2017).
 Unitats de referència del sistema públic sanitari de la Comunitat Valenciana
 Aprovat un decret pel qual es regulen les unitats de referència del sistema públic
sanitari de la Comunitat Valenciana (substitueix un de 2007). Estableix les bases i
funcions de les unitats de referència de manera que es garantisquen els criteris
d’eficàcia, efectivitat, seguretat, utilitat terapèutica i integració assistencial. (Ple del
Consell de 27/05/2016).
 Conveni amb la Fundació Amancio Ortega. El president de la Generalitat signa un
conveni de col·laboració amb la Fundació Amancio Ortega que permetrà invertir
aproximadament 30 M€ per a adquirir nou equipament oncològic d’última generació i
actualitzar l’existent als hospitals públics de la Comunitat Valenciana (5/04/2017).
 El Ple del Consell aprova els plecs per a la licitació de l’expedient de contractació del
subministrament, la instal·lació i la posada en marxa d’equipament per a l’atenció, el
diagnòstic i el tractament de malalties oncològiques a la Comunitat Valenciana, fruit del
protocol signat amb la Fundació Amancio Ortega (17/11/2017).
 Adjudicats tots els lots (juny 2018), excepte el lot 12 corresponent als acceleradors
lineals de la província de València (recurs pendent de resoldre).
 Els contractes amb les empreses subministradores ja estan signats i el subministrament
i la instal·lació es realitzarà el 2018 del TAC, els mamògrafs i els equips de ressonància
magnètica, i el 2019 i 2020 els acceleradors lineals i el PET-TAC, per la complexitat de
la instal·lació.

Estabilitat en l’ocupació en la sanitat pública

Torrevieja2016: Publicació del Calendari d’OPE 2014, 2015 i 2016

Sagunt2017: Decret de selecció de personal i provisió de places de personal estatutari
Vinaròs-Benicarló2018: Pla integral enfront d’agressions al personal sanitari
 Pacte de legislatura per a la reducció de la temporalitat del personal gestionat per la
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Signat amb la totalitat dels sindicats
representats a la Mesa Sectorial (CEMSATSE, CCOO, UGT, CSIF i SIMAP- Intersindical
Salut); s’acorda la convocatòria anual d’ofertes d’ocupació pública (OPE) per a revertir
l’elevada taxa de temporalitat de la plantilla de la xarxa pública valenciana (26/07/2016).
 Amb les noves OPE, la taxa de temporalitat descendirà del 35,7 % al 25 % del personal.
El pacte preveu continuar baixant aquest percentatge amb OPE anuals els anys 2017,
2018 i 2019, fins a aconseguir percentatges de temporalitat estructural tècnica del 8 %.
 La nostra comunitat autònoma forma part del programa de la Comissió tècnica delegada
de la Comissió de recursos humans del sistema nacional de salut, i és membre actiu de
treball de la temporalitat del personal estatutari dels serveis de salut, el propòsit de la
qual és que durant els pròxims tres anys s’aconseguisquen aquests percentatges de
temporalitat estructural tècnica per categories.
 Ofertes Públiques d’Ocupació (OPE):
 Després d’anys sense processos de consolidació d’ocupació, s’han activat les OPE
paralitzades de 2014 i 2015. A més, s’ha publicat l’OPE de 2016 (Decret 123/2016).
Aquestes tres OPE s’han acumulat i s’han convocat 3.608 places, la qual cosa reduirà la
taxa de temporalitat al 27 %.

101
  Negociació amb els agents socials de l’OPE ordinària i extraordinària de 2017, amb
6.790 places.
 Les OPE esmentades, junt amb les OPE de 2018 i 2019, de 4.000 places cada una,
suposaran unes 18.000 places d’ocupació estable i de qualitat. Aquest és el major
esforç per reduir la temporalitat i estabilitzar l’ocupació en la nostra xarxa sanitària.
 Decret del Pla d’ordenació de recursos humans (PORH) 2018-2020. La Mesa Sectorial
de Sanitat aprova el text del nou Decret de PORH (24/03/2017). Determina, entre altres
qüestions:
 Detall de les ofertes públiques d’ocupació dels anys 2017, 2018 i 2019 o la posada en
marxa de processos de modificació de plantilles i de creació de places.
 Criteris per a l’elaboració dels descriptors de llocs de treball tipus, que és l’element
essencial en la planificació de les funcions dels recursos humans, així com ajuda en els
fluxos d’entrada de personal al Sistema Valencià de Salut.
 Els plans especialitzats de formació de caràcter anual que col·laboraran en l’adquisició
de coneixement expert.
 Elaboració d’un quadre de comandament com a instrument de pilotatge de la funció de
recursos humans en els diferents departaments de salut i en el conjunt de l’organització.
 Els criteris de funcionament que han de regular l’Ordre de borsa de treball de la
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
 També aborda els criteris amb els quals es podrà prorrogar l’acompliment professional
més enllà de l’edat de de jubilació forçosa i aspectes relacionats amb la jubilació parcial
anticipada
 El Ple del Consell aprova el nou reglament de selecció i provisió de places de personal
estatutari al servei d’institucions sanitàries públiques dependents del Sistema Valencià de
Salut (01/12/2017).
 Una de les novetats d’aquest reglament és la creació d’un òrgan col·legiat per a dotar
de més transparència, eficàcia i seguretat els processos. Es tracta de la Comissió
Assessora de Selecció i Provisió, de caràcter permanent i consultiu, que la componen,
de manera paritària, representants de l’Administració i de les organitzacions sindicals.
 Es recull la constitució nova d’un col·legi que l’integraran persones que, complint una
sèrie de requisits, es designaran per sorteig per a formar part dels òrgans col·legiats,
excloent-ne la presidència i la secretaria.
 En la regulació del concurs oposició per a la selecció de personal fix, hi destaca la
clarificació dels mèrits que es poden valorar fixant-se la puntuació corresponent a la
fase de concurs en el 40 % i la de la fase d’oposició en el 60 %.
 En honor de més transparència i salvaguarda dels drets del personal participant en els
processos, és novetat destacable la inclusió d’un acte únic en la presa de possessió, en
què s’assignarà la destinació a un centre amb caràcter definitiu.
 Es regula també de manera innovadora la provisió de places bàsiques amb
característiques específiques, orientada a solucionar els problemes assistencials que hi
ha en el cas de places dels subgrups A1 i A2 que requerisquen una formació addicional
o una capacitació especial per a la realització d’activitats determinades.
 Hi ha un capítol que recull, per primera vegada, la mobilitat per raons de violència de
gènere, de salut o salut de familiars, de protecció a la maternitat i de violència en el lloc
de treball.
 En relació a les places de prefectura de servei i secció, es recull un procediment més
garantista de la qualitat assistencial introduint l’obligatorietat de dedicació exclusiva, la
regulació de la reserva de plaça i un nou sistema d’avaluació de continuïtat.

102
  S’hi inclouen altres novetats, com la previsió d’un període de formació i actualització de
coneixements quan es retorne a l’exercici efectiu de la professió després de més de dos
anys sense exercir-ne les funcions.
 Recursos humans i igualtat.
 I Pla d’igualtat de la Conselleria, aprovat per la Mesa Sectorial de Sanitat i publicat en
el DOCV per Resolució de la Consellera (16/06/2016).
Per a afavorir l’aplicació d’aquest pla d’igualtat, s’han fet 4 edicions d’un curs de
formació dirigit a tot el personal d’institucions sanitàries, amb l’objectiu de dotar-los de
les eines necessàries per al desenvolupament i la implementació d’aquestes.
 Dret al permís per lactància al pare amb independència que la mare treballe o no
(18/01/2016).
 No discriminació de la dona treballadora per raó de maternitat o embaràs en la selecció
de personal a través de les borses d’ocupació temporal (31/05/18).
 Ampliació del permís paternal a sis setmanes (Resolució de 20 de desembre de 2016,
de la consellera de Sanitat, DOGV 30/12/2016)
 Reducció de la jornada sense efectes econòmics per a empleades públiques en
situació de violència de gènere (Resolució de 20 de desembre de 2016, de la
consellera de Sanitat, DOGV 30/12/2016).
 Aprovació del Protocol per a la mobilitat de les treballadores de l’àmbit sanitari en
situació de violència de gènere (02/11/2017).
 Ampliació del permís de maternitat a la setmana 37 o la setmana 35 si és un embaràs
múltiple (22/12/2017).
 Incloure-hi el permís per part i assimilar-lo a l’efecte de permís a la malaltia greu de
familiar (Resolució de 22 de desembre de 2017, de la consellera de Sanitat, DOGV
29/12/2017).
 Incorporació de temes d’igualtat de gènere en els temaris d’oposicions per a l’accés a
l’ocupació pública de les institucions sanitàries.
 Elaboració de recomanacions per a l’aplicació del principi d’igualtat per les comissions
de valoració en els processos de selecció i provisió de llocs de treball. (30/03/2017).
 Elaboració del protocol d’assetjament sexual, per raó de sexe i identitat de gènere
(30/06/2016).
 Formació en violència de gènere, igualtat i diversitat sexual i de gènere a professionals
sanitaris.
 Procediment de gestió interna de conflictes que regula, en l’àmbit sanitari, l’assetjament
sexual, per raó de sexe, orientació i identitat de gènere (2017).
 Places d’infermeria especialista en salut mental. Començament de negociacions de
catalogació de places d’infermeria especialista en salut mental (juny 2017).

Democratització del sistema sanitari

Sagunt2017: Observatori de salut de la Comunitat Valenciana

Transparència
 Registre individualitzat de llista d’espera quirúrgica. Nova aplicació en línia que permet
consultar la situació personal del pacient en la llista d’espera quirúrgica, així com una
estimació aproximada dels dies d’espera fins a la seua intervenció (30/01/2017).
 Inclosos més de 10.000 pacients que s’ocultaven de la informació oficial de les llistes
d’espera en la revisió de març 2016.

103
  Sanitat ofereix ara les dades de llista d’espera de manera trimestral (desembre,
març, juny i setembre), en lloc de semestralment. Les dades corresponents al 30 de
setembre de 2017 mostren un temps mitjà d’espera de 123 dies (103 dies per a la
llesta d’espera estructural). En total, 63.288 pacients esperen una intervenció quirúrgica
(53.202 en llista estructural).
 En data 31 de març de 2018, la llista d’espera quirúrgica se situa en 99 dies de
mitjana, quatre dies menys respecte al trimestre anterior i cinc dies menys enfront del
tall interanual de març de 2017.
 Mesures de millora de la gestió de les llistes d’espera quirúrgiques, que ha adoptat
la Conselleria de Sanitat:
- Programació d’activitat quirúrgica els dissabtes en la xarxa pública sanitària
(octubre 2017).
- Extensió de les vesprades en horari ordinari.
- Augment del pressupost i l’activitat dels autoconcerts (alternativa al Pla de xoc
que suposa fer activitat extra amb els recursos personals i els materials propis de
cada centre i que els professionals cobren a banda), com es va fer l’últim
quadrimestre de 2015, així com els anys 2016 i 2017.
- Increment pressupostari de l’autoconcert en 2017 en un 24 % (aproximadament
1.374.145 €) respecte a l’any 2016.
 2015: 5.469.222 €
 2016: 5.625.855 €
 2017: 7.981.843 €
- Ell 2016 es va incrementar un 7 % l’activitat d’autoconcert respecte a l’any 2015.
El nombre d’intervencions fetes en el primer quadrimestre dels anys 2015, 2016 i
2017 per autoconcert va ser de:
 2015: 4.577
 2016: 4.957
 2017: 6.835
- Comparant períodes similars, l’any 2016 es va incrementar un 8 % respecte de l’any
2015 i un 38 % de l’any 2017 respecte del 2016.
- Els pacients remesos a clíniques de pla de xoc van ser 15.618 l’any 2015 i 14.484 el
2016, amb una reducció del 5 %.
- S’han establit comités de seguiment en els departaments per a la vigilància
específica de la demora i del rendiment del bloc quirúrgic.
- S’han contractat 103 professionals (setembre de 2017) a través d’un pla conjuntural
de reducció de llista d’espera, amb una inversió total d’1,5 milions d’euros per a
disminuir-ne la demora.
- S’han format grups de treball amb experts per a adequar la indicació quirúrgica de les
patologies més freqüents.
- Depuració del registre de llista d’espera: Eliminant duplicitats, intervencions
innecessàries i millorant la comunicació de l’activitat realitzada en actitud de xoc.
- Benchmarking entre els diferents serveis dels departaments, amb èmfasi en la
programació quirúrgica i la utilització dels quiròfans d’urgències per a evitar
l’ocupació d’activitat programada amb activitat urgent diferida.
 Observatori Valencià de Salut. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública crea
l’Observatori Valencià de Salut (OVS), un espai en línia (http://www.sp.san.gva.es/ovs) a la
disposició de la ciutadania, en el qual es recopilen indicadors de salut a la Comunitat
Valenciana, agents o determinants que condicionen l’estat de salut, accions de promoció de
la salut en l’àmbit local i bones pràctiques desenvolupades en el Sistema Valencià de Salut
(12/07/2017).

104
  En la I Convocatòria de Bones Pràctiques en el Sistema Valencià de Salut (2017),
vinculada a la línia estratègica 3 del IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana (enfortir
l’equitat i la igualtat de gènere, reduir les desigualtats en salut i fomentar la participació),
es reconeixen i es difonen a través de l’OVS. 35 experiències (16/04/2018).
 Ja llançada la II convocatòria de bones pràctiques en el Sistema Valencià de Salut
(2018), sobre el tema “Actuacions grupals i comunitàries per a la promoció de la salut, la
prevenció i l’atenció de la cronicitat en diferents etapes del cicle vital”.
 Es troba en tràmit el projecte de decret pel qual es crea i es regula l’Observatori
Valencià de Salut, pendent de remissió al Consell Jurídic Consultiu.
 Participació ciutadana. S’han obert processos participatius, reforçats a través de fòrums
en internet, com així s’ha fet ja amb el primer Pla d’igualtat, els acords de gestió i el Pla
de salut. Per exemple, en els acords de gestió van participar quasi 9.000 persones en 10
dies (12/04/2016).
 Aposta per la transparència i la rendició de comptes a la ciutadania. Presentació de la
memòria de gestió anual de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, un document
en què es recull, de manera sistemàtica i sintètica, les dades que resumeixen l’activitat
assistencial i preventiva que han desenvolupat les diferents àrees de gestió que conformen
l’Administració sanitària valenciana, i pretén ser una eina que permeta millorar la qualitat
dels serveis que s’hi presten.
 Memòria de gestió 2015. Entre les xifres, hi destaquen els 37,5 milions de consultes en
centres d’atenció primària i 8,3 milions de consultes en atenció especialitzada, les 1.044
intervencions quirúrgiques diàries, els 491 trasplantaments o les quasi 500 donacions
de sang que es produeixen cada dia (11/10/2016).
 Memòria de gestió 2016. Entre les xifres, hi destaca que el pressupost sanitari ha
ascendit a 1.164,82 euros per habitant, un 5,6 % més que l’any 2015. Les visites en
atenció primària i especialitzada sumen la xifra de 49,96 milions de consultes a l’any, la
qual cosa suposa 176.154 consultes al dia en els centres. La valoració dels pacients
que expressen molta satisfacció amb l’atenció sanitària rebuda ha passat del 31 % de
l’enquesta dels anys 2014-2015 al 46 % de l’any 2016 (26/07/2017).
 Memòria de gestió 2017. En procés d’elaboració (18/06/2018).
 El Ple del Consell aprova el decret que regula els permisos per a la participació del
personal, que ha gestionat la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública en programes
de cooperació al desenvolupament sostenible o en accions humanitàries internacionals
(25/05/2018).

Recuperació del sistema sanitari públic. Auditoria concessions sanitàries i concerts

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): auditories de les concessions sanitàries
privatitzades tenint en compte els informes de la Sindicatura de Comptes i si hi ha
incompliments dels contractes es requerirà que es complisquen.
Vinaròs-Benicarló2018: Inici de la gestió pública directa en el Departament de Salut de la
Ribera. Pla d’inversions d’urgència.
 Increment de la despesa dedicada a sanitat. Al llarg de la legislatura s’han augmentat les
partides dedicades a sanitat en quasi 900 milions, fins a aconseguir els 6.390 M€ de
pressupost el 2018.
 Millora de la satisfacció dels ciutadans amb la sanitat valenciana, segons les dades de
l’Enquesta de salut de la Comunitat Valenciana 2016 (ESCV2016), publicades l’abril 2018.
 Quasi el 90 % de la població adulta se sent satisfeta o molt satisfeta amb els
serveis sanitaris públics, independentment de l’edat, el sexe i el nivell socioeconòmic.
Es tracta del grau de satisfacció més alt des de 2001, i consolida una tendència de

105
 satisfacció que ha millorat considerablement des de 2010, quan se situava entorn del
65 %.
 Més del 95 % considera que el sistema sanitari respon a les seues necessitats
d’assistència mèdica, i els qui manifesten no haver rebut assistència mèdica
necessitant-la ho atribueixen fonamentalment a problemes de demora.
 Modificació de la Llei de salut de la CV, que garanteix la universalitat i l’aposta per la
salut pública. Les Corts van aprovar la Llei 8/2018, de 20 d’abril, de la Generalitat, de
modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la
Comunitat Valenciana (DOGV 8279, de 23 d’abril de 2018). Les principals novetats que
s’introdueixen són:
 Gestió pública, com a garantia de qualitat i equitat. La gestió i administració dels
centres, serveis i establiments sanitaris de protecció de la salut o d’atenció sanitària o
sociosanitària del Sistema Valencià de Salut, es durà a terme preferentment mitjançant
la fórmula de gestió directa, de caràcter públic.
Aquest compromís es va materialitzar l’1 d’abril de 2018, amb la reversió del
Departament de Salut de la Ribera.
 Garantia d’universalitat, accessibilitat, equitat i no discriminació, s’ordena que
s’establisquen les vies i els mecanismes necessaris per a garantir les prestacions
sanitàries i de salut pública en tota la població, i evitar qualsevol tipus de discriminació
per raons de gènere, edat, discapacitat, cultura, ètnia, classe social, lloc de residència o
país d’origen.
 Equitat farmacoterapèutica, amb l’objectiu que totes les persones reben una atenció
farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits
assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic, i ús racional i
harmonitzat del medicament, de manera que es garantisca l’optimització en totes les
etapes del procés farmacoterapèutic.
 Programes transversals de salut mental, que coordinen les conselleries competents
en matèria de sanitat i en matèria d’igualtat i polítiques inclusives, per a proporcionar
una atenció integral a la salut mental, garantisquen la continuïtat de les cures i
s’orienten cap a la recuperació, la inclusió social i la participació activa de les persones
amb trastorns mentals.
 Donacions. Promoció de les actuacions necessàries per a fomentar la donació
voluntària i gratuïta de sang, òrgans, teixits i cèl·lules, incloent cèl·lules progenitores
hematopoètiques de sang perifèrica, cordó umbilical o medul·la òssia d’eficàcia
científica demostrada.
 Investigació sanitària. Habilitació per a poder crear un consorci d’investigació
biomèdica i sanitària, en el qual s’integraran les fundacions d’investigació en salut
adscrites a la conselleria amb competències en matèria de sanitat, les fundacions
d’investigació en salut dependents de corporacions locals que presten serveis de gestió
i execució d’activitat investigadora als consorcis sanitaris, i altres organismes públics
d’investigació, inclosos els universitaris.
 Publicació de la Llei 8/2018, de 20 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la
Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat
Valenciana.
 Direcció General d’Alta Inspecció. Creació de la Direcció General d’Alta Inspecció per
a controlar tot el referent a les privatitzacions, concessions i concerts (22/09/2015).
Elaboració d’un full de ruta comú per als cinc comissionats de Sanitat en els
departaments amb concessions administratives amb les directrius que han de seguir en la
tasca inspectora i de supervisió de la gestió de les empreses concessionàries.

106
  S’està duent a terme la revisió de les actes de les reunions entre conselleria i les
concessionàries, així com dels comptes anuals de les empreses.
 S’han publicat els contractes en el portal de transparència.
 Concessió administrativa. Informe al Ple del Consell de les actuacions dutes a terme per
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública relacionades amb els departaments de salut
gestionats en règim de concessió administrativa (4/03/2016):
 Cinc empreses privades presten el servei sanitari públic en els departaments de
salut en règim de concessió administrativa. La data de finalització del període de
vigència d’aquestes concessions que preveuen els contractes que s’hi van subscriure és
el següent: Alzira (01/04/2018), Torrevieja (16/10/2021), Dénia (01/02/2024), Manises
(01/05/2024) i Elx-Crevillent (01/06/2025).
 La Viceintervenció General de Control Financer, va iniciar en febrer de 2016 els
treballs d’auditoria de la mercantil Marina Salut SA, empresa que gestiona el
Departament de Salut de Dénia. La Conselleria de Sanitat ha adscrit per a la
col·laboració amb aquest òrgan fiscalitzador el personal de les oficines dels
comissionats que presten servei en cadascuna de les concessions.
 S’ha sol·licitat a la Mesa de les Corts que s’inste la Sindicatura de Comptes que
incloga dins del programa d’actuació de 2016 una auditoria operativa de l’empresa
concessionària del departament de salut de Manises.
 Des de la Direcció General d’Alta Inspecció Sanitària de la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública, a més d’haver reforçat les oficines dels comissionats,
atorgant-los més independència de gestió, s’estan duent a terme auditories de gestió
sanitària. En el primer semestre de 2016 es van inspeccionar els serveis d’urgències i
altres unitats relacionades.
 Departament de la Ribera. Durant aquesta legislatura es tornarà la gestió pública directa a
dos departaments de salut, el departament 13 de Dénia i el departament 11 de la Ribera
per raons d’eficiència, qualitat i transparència (14/09/2016)
 S’ha donat l’ordre a l’Advocacia de la Generalitat perquè es persone com a acusació
particular en la investigació oberta sobre Ribera Salut en relació amb el suposat
cobrament de comissions per la prescripció de determinades pròtesis en els hospitals
públics gestionats per aquesta empresa (1/12/2016).
 La Conselleria de Sanitat remet el 27 de març de 2017 a la UTE Ribera Salut II, que
gestiona el departament de la Ribera, documents on anuncia que no procedirà a la
pròrroga del contracte subscrit el 2003 i que, per tant, l’1 d’abril de 2018 el servei
tornarà de nou a mans públiques.
 Es mantindrà la cartera de serveis de l’hospital en la seua integritat.
 Els treballadors i treballadores mantindran els seus llocs de treball fins al final del
contracte i seguiran fent les tasques assistencials que els corresponen de manera
indefinida. Les places de nova creació i les que queden vacants es cobriran de manera
immediata per la borsa de treball creada per al departament i de manera definitiva a
través de les OPE (6/04/2017).
 El Ple del Consell ha aprovat el decret que estableix el marc jurídic del personal
laboral que treballa en el Departament de Salut de la Ribera, una vegada es
produïsca l’extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió (Decret
22/2018, de 23 de març, del Consell) (23/03/2018).
- La Llei 21/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de
gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, en la disposició
addicional huitena, sobre efectes en matèria de personal de l’extinció del
contracte de gestió del servei públic per concessió del Departament de Salut de

107
 la Ribera, ja va establir la subrogació en matèria laboral i la continuïtat dels
treballadors laborals.
- El decret defineix clarament que el personal laboral manté tots els seus drets de
jurisdicció social i de negociació col·lectiva amb els representants legals dels
treballadors.
- Pel que fa al personal estatutari, el decret regula el dret d’opció per al personal
estatutari fix en situació d’excedència. Aquestes persones tindran el termini
màxim de tres mesos a partir de l’1 d’abril de 2018 per a decidir si opten pel
reingrés com a personal estatutari o per mantindre la condició de personal
laboral.
 L’1 d’abril de 2018 aquest departament de salut va tornar a la gestió pública . La
reversió té aparellat un pla d’inversions d’urgència dotat amb 6,9 milions d’euros, dels
quals 5,7 milions ja consten en els pressupostos de 2018 (28/01/2018).
 El Departament de Salut de la Ribera ha començat a rebre els primers reforços de
plantilla. Des que l’Administració valenciana assumira la gestió pública directa, se n’ha
ampliat la plantilla amb 30 nous professionals, especialment, personal d’infermeria i
d’administració, amb l’objectiu de reforçar serveis assistencials, atenció primària, la
Unitat de Vigilància Intensiva (UVI), Urgències i plantes d’hospitalització quirúrgica.
Aquests treballadors de nova incorporació formen part dels 303 professionals que la
Conselleria de Sanitat contractarà gradualment al llarg de 2018, amb la finalitat
d’equiparar la plantilla a les ràtios de la resta de departaments de gestió pública directa.
Cal destacar que la Generalitat ha subrogat els 1.423 treballadors indefinits que
tenia el Departament de Salut, als quals se sumen 254 treballadors eventuals que
l’Administració ha cobert, per primera vegada en aquest departament, a través de la
borsa de treball, i dels quals ja s’hi ha incorporat pràcticament el 100 % de treballadors
(04/04/2018).
 Departament de Salut de Dénia-la Marina. Inici de converses amb l’empresa DKV per a
aconseguir la reversió del departament al sistema públic.
 Primera reunió amb DKV (6/04/2016). La consellera de Sanitat i el conseller
d’Hisenda, mantenen una primera trobada amb el conseller delegat del grup
d’assegurances mèdiques DKV i el director general financer de DKV per a explorar les
possibilitats d’adquirir la participació accionarial majoritària (65 %) que DKV manté en
Marina Salut i, d’aquesta manera, sotmetre a control públic el departament de salut de
Dénia abans de la finalització de la concessió, l’1 de febrer de 2024.
 El president Puig ha anunciat que el Consell iniciarà la negociació per a la reversió
anticipada de l’hospital de la Marina abans de l’estiu de 2018 per a resoldre el
contracte de manera anticipada (05/04/2018).
 Decret llei sobre l’acció concertada (concerts) per a la prestació de serveis a les
persones en l’àmbit sanitari a través d’entitats públiques o privades sense ànim de lucre.
Les Corts aproven, a proposta de la Conselleria de Sanitat aquest decret llei, que tracta de
donar una resposta eficient a la concertació de les prestacions sanitàries. Aquesta figura
d’acció concertada se cenyeix a organitzacions que no busquen rendibilitat financera i, per
tant, la retribució es limita al reintegrament de costos en el marc de l’eficiència
pressupostària (1/12/2016). Aquesta norma s’ha aprovat posteriorment per les Corts com a
Llei 7/2017, de 30 de març, sobre acció concertada per a la prestació de serveis en l’àmbit
sanitari.
 La llei ha sigut desenvolupada per l’Ordre 3/2017, d’1 de març, de la Conselleria de
Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es regula l’acció concertada per a la
prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari.
 Pacients en situació de desplaçament i que requereixen atenció als hospitals de la
Comunitat

108
  Suposen al voltant de 80 M€, dèficit acumulat de mitjana a l’any, perquè el Govern
espanyol no posa en marxa el fons de garantia i no està pagant per l’atenció als
pacients espanyols que no resideixen al territori valencià.
 El Ple del Consell aprova reclamar al Govern central un total de 302,4 M€ del Fons de
Garantia Assistencial per a l’assistència a persones desplaçades i ateses a la Comunitat
Valenciana en els últims quatre anys per diferents conceptes (28/10/2016).
 Contractes alta tecnologia: Ressonàncies. Activitats posades en marxa:
 Formació d’una comissió transversal que integre les direccions de recursos humans i
econòmics, assistència sanitària, alta inspecció i la de investigació, innovació,
tecnologia i qualitat al costat de persones expertes en radiodiagnòstic, per a la
realització d’un full de ruta segons la legislació i les possibilitats vigents actualment.
 Avançar-nos a la finalització del concert (novembre 2018) en accions d’internalització de
manera progressiva en funció de la situació particular de cada centre assistencial
(amortització d’aparells RM, recursos humans…)
 Molts dels aparells d’RM tenen més de 8 anys ja que procedien dels concerts previs, per
la qual cosa s’està estudiant la possibilitat d’amortitzar ja a cost zero.
 Incrementar modalitat C amb la qual cosa, a més de l’estalvi associat, s’inclouria
l’assumpció progressiva de la responsabilitat i la formació en l’àrea d’RM entre
professionals. Fins a 2013 només havien iniciat modalitat C els departaments de salut
d’Orihuela, Alcoi i La Fe. A partir del 2016 s’han sumat a aquesta modalitat els
departaments de Castelló, Sagunt, Clínic-Malva-Rosa, Elx Hospital General, La Plana.
A més dels departaments ja comentats, realitzen modalitat C els departaments de
Gandia i Alacant. Els únics departaments que no s’hi han inclòs, per falta de personal,
són els departaments de Xàtiva i Elda.
 Al juny de 2017 es creen 12 places de facultatiu especialista en radiodiagnòstic que
permetran ampliar la modalitat C, amb l’estalvi econòmic que això suposa i la integració
de la gestió i la formació en ressonància magnètica en els serveis de radiodiagnòstic
dels hospitals.
 S’ha elaborat una guia d’inspecció. I s’han dut a terme 163 actuacions inspectores.

Investigació sanitària

 Increment dels fons destinats als centres de investigació biomèdica per al

col·laborar en el finançament del seu funcionament, l’adquisició d’equipaments
(cofinançada amb fons FEDER) i la promoció de la investigació i innovació en salut.
 El total de subvencions i transferències per a investigació i innovació en salut va créixer
des de 5 M€ en 2014 a 7,5 M€ en 2015, 11,2 M€ en 2016 i 13,6 M€ en 2017,
distribuïdes entre els instituts d’investigació sanitària de La Fe (IIS La Fe), INCLIVA i
ISABIAL, la fundació FISABIO i el Centre d’Investigació Príncipe Felipe.
 El Centre d’Investigació Príncipe Felipe (CRPF) va rebre 4,7 M€ en 2017, la qual
cosa suposa un increment del 7,14 % respecte del que s’ha concedit des de 2012.
(12/05/2017).
 Inversió en investigació en malalties rares. En 2017 s’han concedit 3,4 M€ per a la
compra d’equipaments distribuïts entre l’INCLIVA (1,65 M€), el CIPF (0,76 M€), l’IIS La
FE (0,23 M€), FISABIO-ISABIAL (0,71 M€) i l’Institut de Biomedicina de València del
CSIC (0,07 M€), amb diverses dates segons entitats. Suposa la inversió en investigació
en malalties rares més important feta mai a la Comunitat Valenciana.
 Accions en matèria de recursos humans en investigació biomèdica. En 2017 es
destinaran per primera vegada ajudes especifiques per import de 500.000 euros per al

109
 desenvolupament d’accions en matèria de recursos humans en investigació biomèdica.
Ordre de bases publicada i convocatòria pendent (juny 2017).
 Ajudes per a reforçar la internacionalització de la investigació sanitària S’han
mantingut i ampliat les ajudes dirigides a reforçar la internacionalització de la
investigació sanitària, amb 525.000 euros en 2016-2017. Aquestes accions han
suposat un fort impuls en els 4 centres d’investigació adscrits a la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública, que han passat de 848 treballadors contractats a final de 2014
a 995 en 2016. D’aquests, el 83 % són personal investigador i el 72 %, dones.
 Augment dels fons per retorns de la investigació per projectes competitius. En
2016 els centres d’investigació adscrits o vinculats a la Conselleria de Sanitat Universal i
Salut Pública van obtindre 19,4 M€ en convocatòries d’investigació competitiva, davant
dels 12,7 M€ obtinguts en 2014.
 Retorns europeus del programa d’investigació H2020. En el període 2014-2016 les
fundacions adscrites a la Conselleria han obtingut retorns europeus del programa
d’investigació H2020 per valor de 9,5 M€, el 6,8 % de tots els retorns obtinguts per la
Comunitat Valenciana, superant en aquests tres anys les xifres obtingudes en els 12
anys dels programes europeus d’investigació previs.
 Altres actuacions en matèria d’investigació sanitària
 Constitució del nou Institut d’Investigació Sanitària d’Alacant (ISABIAL), creat per
conveni de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, la
Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), la Universitat d’Alacant (UA) i la Fundació
per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana –
FISABIO- (22/01/2016). Una addenda posterior va modificar determinats aspectes del
conveni amb la finalitat d’adequar l’estructura organitzativa de gestió i direcció
d’ISABIAL als requisits necessaris per a superar el procés d’acreditació com a institut
d’investigació sanitària previst en el Reial decret 279/2016, de 24 de juny
(13/01/2017).
- Fins ara, a la CV només hi havia dos instituts d’investigació sanitària: l’IIS La Fe
(Fundació per a la Investigació Hospital La Fe), acreditat l’abril del 2009, i l’INCLIVA
(IIS Fundació per a la Investigació de l’Hospital Clínic), acreditat el setembre del
2011. La creació d’ISABIAL respon a una estratègia per a convertir el segon hospital
per grandària de la Comunitat Valenciana en l’eix d’un potent pol d’investigació
biomèdica i d’innovació.
 En elaboració el Pla estratègic d’investigació i innovació en salut de la Comunitat
Valenciana. Aquest pla, de durada plurianual i alineat amb el Pla de salut de la
Comunitat Valenciana, té com a objectiu impulsar un model d’atenció de salut i salut
pública basat en el coneixement i la innovació, la qual cosa s’ha denominat ‘creixement
intel·ligent’, que permeta millorar l’atenció sanitària i la salut de la població (09/12/2015).
- Durant 2016, i alineat amb l’estratègia RIS3 de la Comunitat Valenciana, s’han
aprovat les 8 línies estratègiques d’investigació biomèdica que tindran suport de
manera prioritària: 1) Impuls i governança de la investigació i innovació en
biomedicina, serveis sanitaris i salut pública, 2) investigació en medicina de precisió:
de les òmiques als nous models de gestió clínica, 3) dades massives sanitàries,
medicina computacional i bioimatge; 4) investigació en desenvolupament de
medicaments innovadors i de precisió; 5) tecnologies d’imatge híbrides i innovadores;
6) investigació en malalties infeccioses i epidèmies emergents; 7) investigació en
malalties rares; 8) investigació en envelliment, fragilitat, plurimorbiditat, deterioració
cognitiva i promoció de l’envelliment actiu.
- Aquestes línies es combinen amb diferents àrees clíniques i transversals (malalties
cròniques, salut mental, pediatria, oncologia, cardiovascular, pal·liatius, resistències
bacterianes, farmacologia, salut pública i protecció de salut, serveis sanitaris,

110
 infermeria, etc.) per a configurar les prioritats d’investigació biomèdica, sanitària i
salut pública de la Comunitat Valenciana).
 Renovació dels òrgans de gestió de les fundacions i centres d’investigació
vinculats a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: Fundació per al Foment
de la Investigació Biomèdica i Sanitària (FISABIO), Centre d’Investigació Príncipe Felipe
(CIPF), Fundació Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) i Fundació INCLIVA.
 Xarxa de fundacions adscrites o vinculades a la Conselleria de Sanitat Universal i
Salut Pública. S’ha constituït una xarxa entre les fundacions d’investigació adscrites a
la Conselleria i les vinculades als consorcis sanitaris amb les diputacions de València i
Castelló per a coordinar les actuacions d’investigació sanitària i biomèdica de la CV.
Aquesta xarxa inclou un comité de direcció i grups de treball en diferents àrees
(recursos humans, innovació, comunicació, etc.).
 Millora de la contractació temporal de recursos humans associada a projectes
d’investigació. S’ha inclòs una disposició en la llei de modificació de la Llei de salut de
la Comunitat Valenciana per a permetre que els contractes temporals associats a
projectes d’investigació puguen tindre la durada del projecte corresponent encara que
aquesta siga superior als 3 anys.
 La Fundació FISABIO ha llançat el Programa d’ajudes 2018-2022, la dotació
econòmica del qual serà de 2,5 milions d’euros per als cinc anys, amb càrrec als fons
propis de la fundació (10/04/2018).

c. Recuperació de l’atenció sanitària

…per a tots aquells col·lectius que l’han perdut amb el Reial decret 16/2012.
Nou Botànic
15. Pobresa farmacològica. Retirar el copagament de manera gradual a la totalitat de les
persones amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional augmentant progressivament
els beneficiaris fins a incloure tots aquelles els ingressos dels quals estiguen per davall de
l’Índex de Qualitat de Vida.
16. Incloure, de manera urgent, com a línia pressupostària d’actuació preferent en els serveis
d’atenció primària dels serveis socials l’atenció psicosocial a persones en procés de
desnonament o desnonades.
17. Superació de l’exclusió sanitària de les persones que continuen privades del dret a
l’assistència sanitària pública pel RD 16/2012.
90. Assegurar l’atenció integral, social i sanitària a persones amb trastorn mental greu amb
l’objectiu d’assegurar els drets socials i sanitaris que els són propis, amb la vista posada en la
plena inclusió a la comunitat.
91. Estendre l’atenció psicològica i social des de la mateixa atenció primària de salut.
95. Integrar en el sistema sanitari públic la rehabilitació en salut mental.
96. Transferir la rehabilitació psicosocial i l’atenció a les drogodependències als serveis de
salut mental.
97. Crear un protocol interinstitucional en els serveis penitenciaris de coordinació i d’inclusió
per a les persones que havien sigut internades en centres psiquiàtrics penitenciaris.
105. Continuar implantant l’horari de vesprada dels centres de salut i d’especialitats, i incloure
l’atenció pediàtrica i l’atenció domiciliària, durant els períodes d’estiu.
106. Dotació d’infermeria escolar en tots els centres d’educació especial.
Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:

111
- Mantindre l’atenció sanitària a les persones malaltes de salut mental internades en centres
psiquiàtrics penitenciaris i que havien sigut ateses prèviament pels serveis públics valencians.

Recuperació de l’atenció sanitària mitjançant el decret de sanitat universal

Morella2016: Universalitat. Extensió de l’assistència sanitària al col·lectiu exclòs

d’immigrants
 Decret llei de sanitat universal. Aprovat pel Consell el Decret llei de sanitat universal
per a les persones estrangeres que no siguen beneficiàries del Sistema Nacional de
Salut (Ple del Consell 24/07/2015). Publicat en el DOGV de 29/07/2015. Convalidat per les
Corts amb l’única abstenció del Partit Popular (9/09/2015). El Tribunal Constitucional, amb 7
vots a favor i 5 vots particulars, declara inconstitucional el decret (19/12/2017).
 19.624 persones s’han beneficiat de la universalitat de l’atenció sanitària els dos
primers anys des de l’aprovació de la mesura. D’elles, 15.253 continuen tenint una
assistència sanitària integral gràcies a aquesta mesura, i les 4.371 restants han
evolucionat cap a altres modalitats (després de regularitzar-ne la situació administrativa
tenen la cobertura ordinària). Dels ciutadans que han accedit a una atenció sanitària
integral, el 90 % procedeixen de països que no pertanyen a la Unió Europea. El 56 %
de les tramitacions corresponen a dones i el 44 % restant, a homes. A més, l’edat més
freqüent dels sol·licitants es troba en el rang de 25 a 40 anys (23/07/2017).
 El Govern d’Espanya presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret de
sanitat universal perquè incorre en extralimitació competencial.
 El Tribunal Constitucional acorda alçar la suspensió cautelar acordada a principis
de novembre. Ho avala amb l’argument que el dret a la salut, “posseeix una importància
singular en el marc constitucional que no pot veure’s desvirtuada per un eventual estalvi
econòmic que no ha pogut ser concretat” (4/03/2016).
 Aprovat el Projecte de decret del Consell pel qual es desenvolupa el Decret
llei 3/2015, de 24 de juliol, del Consell, pel qual es regula l’accés universal a
l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana. Té per objecte agilitzar la tramitació i
reduir els terminis administratius. Concreta previsions determinades del decret llei
mencionat, a fi de garantir l’accés a les prestacions sanitàries en condicions d’igualtat i
qualitat a les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a
Espanya, així com l’establiment de les situacions especials que requerisquen
assistència sanitària per raons humanitàries (03/11/2017).
 Comissió mixta de seguiment del dret a l’accés a l’atenció sanitària universal.
Constitució d’aquesta comissió l’objectiu del qual és vetlar pel compliment dels objectius del
Decret llei 3/2015 (4/05/2016).
 Està integrada per representants de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i
portaveus de les organitzacions socials més representatives en defensa del dret a
l’accés a l’atenció sanitària universal.
 Es constitueix en compliment de l’apartat 2 de la disposició addicional segona de
l’esmentat decret i està previst que es reunisca almenys dues vegades a l’any per a
avaluar el compliment dels objectius fixats en el text legal.

Eliminació del copagament farmacèutic i del prepagament i el copagament ortoprotètic.

Nou model d’atenció farmacèutica sociosanitària

Morella2016: Copagament. Aprovats els decrets. Des de l’1 de gener de 2016.

Morella2016: Integració sociosanitària. Nou model d’atenció farmacèutica en l’àmbit
sociosanitari. L’objectiu és aconseguir un estalvi econòmic en la dispensació de residències
d’ancians tant públiques com privades

112
Torrevieja2016: Concert-prestació farmacèutica. Signatura d’un nou concert amb les oficines de
farmàcia
Sagunt2017: Interoperabilitat de les receptes
Ademuz2017: Programa d’atenció farmacèutica domiciliària per a millorar la seguretat de la
medicació (què, quan i com) de les persones dependents amb cuidador no professional. "Domi-
EQIFar"
Vinaròs-Benicarló2018: Els teus tractaments en l’aplicació mòbil +Salut
 Eliminació del copagament farmacèutic i ortoprotètic a majors i dependents
 Des de l’1 de gener de 2016, la GV aporta 41,6 M€ i elimina la discriminació
econòmica. Aprovats pel Consell dos decrets destinats a combatre les situacions de
desigualtat derivades de la introducció dels copagaments l’any 2012. Possibilitarà que
cap persona deixe el seu tractament per raons econòmiques. Una mesura que
protegeix la salut de les persones més vulnerables (Ple del Consell 29/12/2015). Balanç
2016 (Ple del Consell de 27/01/2017).
 Extensió de la mesura a 2017. El Consell autoritza dos decrets pels quals s’aproven
les bases reguladores per a la concessió d’ajudes als col·lectius de pensionistes i
persones amb diversitat funcional, destinades a compensar despeses relacionades
amb la protecció de la salut. D’aquesta manera, s’estenen a 2017 les ajudes (Ple del
Consell de 23/12/2016).
- Seran un total de 40 M€ amb càrrec als pressupostos de la Generalitat per a 2017 els
que es destinen a aquestes ajudes, davant dels 35 M€ aportats en 2016. A més, es
destinaran també 6,6 M€ a ajudes per al col·lectiu de persones amb diversitat
funcional, per la qual cosa les ajudes per als dos col·lectius són de 46,6 M€, la qual
cosa suposa un increment del 12 % respecte al destinat el 2016.
 Extensió de la mesura al 2018. El Consell dona el vistiplau als decrets pels quals
s’aproven les bases per a la concessió de subvencions als col·lectius de pensionistes,
persones amb diversitat funcional i menors, destinades a compensar despeses
relacionades amb la protecció de la salut l’any 2018 (Ple del Consell de 22/12/2017).
- Les ajudes es concediran amb càrrec als pressupostos de la Generalitat per a 2018
amb un import de 54,66 M€. En concret, 40.036.000 euros corresponen al col·lectiu
de pensionistes; 6.630.240 euros, al col·lectiu de persones amb diversitat funcional, i
8.000.000 d’euros, al col·lectiu de menors (Ple del Consell de 09/02/2018).
 Pla d’ajudes al copagament farmacèutic per a menors en risc d’exclusió, des de 2017.
El nou pla d’ajudes està destinat a assumir el copagament dels tractaments farmacològics
de menors que estiguen adscrits a una targeta sanitària en què el titular perceba menys de
18.000 euros anuals, així com els i les menors en situació irregular. El Govern valencià
destinarà 8 M€, que se sumen als prop de 47 M€ ja habilitats com a línia d’ajuda per a
pensionistes i persones amb diversitat funcional. Un total de 404.647 menors residents a la
Comunitat Valenciana es beneficiaran d’aquest programa i, per tant, deixaran d’abonar el
40 % del cost dels medicaments (6/02/2017). El Consell autoritza un decret pel qual
s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajudes a aquest col·lectiu, destinades
a compensar despeses relacionades amb la protecció de la salut. (Ple del Consell de
10/02/2017)
 Ajudes al copagament farmacèutic per a persones en situació de desocupació: el
Consell ha aprovat el decret pel qual s’estableixen les bases i la convocatòria per a la
concessió de subvencions al col·lectiu de persones en situació de desocupació
(Decret 52/2018, de 27 d’abril). La Generalitat ha inclòs una partida de 10 M€ en els
pressupostos de 2018 destinada a sufragar el cost dels medicaments en persones aturades
que perceben prestació o subsidi per desocupació, o que hagen esgotat aquesta prestació i
que tinguen rendes inferiors a 18.000 euros. Els beneficiaris seran 220.468 persones

113
 aturades. D’elles, 107.243 persones de València, 24.528 de Castelló i 88.697 d’Alacant
(Ple del Consell de 27/04/2018).
 Recuperació de drets. Abast de les ajudes per a accés als medicaments. Balanç de
beneficiaris de les ajudes (09/02/2018).
 Durant 2017, s’han beneficiat d’aquestes ajudes 1.258.151 persones a la CV. (A
Alacant, 453.989; a Castelló, 163.043, i a València, 641.119 persones).
- La concessió de les ajudes per a pensionistes va començar el gener de l’any 2016 i
es va mantindre el 2017 a través de sengles decrets.
- Quan es va iniciar la legislatura, i amb el copagament farmacèutic en vigor, el 32 %
dels pensionistes no podien iniciar el seu tractament i el 16 % l’abandonaven, i en el
cas de persones amb diversitat funcional, el 43 % no iniciaven el tractament i el 17 %
l’abandonaven (les Corts, 10/05/2018).
- Després de la concessió de subvencions, ha millorat l’adherència als tractaments que
han prescrit els facultatius de la xarxa pública valenciana als pensionistes, de
manera que s’han abandonat un 39,1 % menys de tractaments l’any 2017
respecte al mateix període de temps de 2015, any en què no existia aquesta mesura.
S’han beneficiat d’aquestes ajudes 792.896 pensionistes.
- Les ajudes per al col·lectiu de persones amb diversitat funcional van començar
també el 2016 i van continuar el 2017. Després de la concessió d’aquestes
aportacions, s’han abandonat un 29,4 % menys de tractaments el 2017, any en el
qual s’han beneficiat d’aquestes ajudes 116.056 persones.
- Les ajudes al col·lectiu de menors d’edat van començar el 2017. La taxa d’abandó
del tractament s’ha reduït en un 11,4 % i s’han registrat 349.199 beneficiaris
d’aquestes ajudes.
 En el PGV 2018 es destinen més de 90 M€ per a garantir el dret a la salut de quasi dos
milions de persones socialment vulnerables.
 El TSJCV anul·la els decrets de Sanitat d’ajudes per a fer front al copagament
farmacèutic i ortoprotètic. Sanitat recorrerà la decisió del Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana (07/07/2017). La sentència no afecta en cap cas
les ajudes actuals de l’any 2017, que continuaran concedint-se amb total normalitat.
 Tributació de les ajudes en l’IRPF. Cap persona de la Comunitat Valenciana tributarà
res en l’IRPF per les ajudes directes la percepció de les quals va aprovar el nou Consell
per a compensar el copagament farmacèutic i ortoprotètic (2/04/2016).
 Eliminació del prepagament ortoprotètic per a col·lectius vulnerables. Junt amb
l’eliminació del copagament ortoprotètic, es va eliminar el prepagament (part finançada que
es reemborsava) a les persones amb diversitat funcional (Ple del Consell de 29/12/2015), i
posteriorment s’ha eliminat el prepagament a col·lectius vulnerables, com són les dones
mastectomitzades, persones amb hipoacúsia bilateral, persones adultes amb grau de
discapacitat reconegut inferior al 65 % i pacients amb paraplegia, paràlisi cerebral i amb
amputacions de membres que no tinguen reconegut el seu grau de discapacitat
(15/02/2017).
 L’any 2016 es van beneficiar d’aquesta mesura 7.495 persones amb diversitat funcional.
 Els potencials beneficiaris d’aquesta mesura en 2017 són 122.572 persones.
 Nou concert per a la prestació farmacèutica. El Ple del Consell aprova el concert
entre la Generalitat i els Col·legis Oficials de Farmacèutics (COF) d’Alacant, Castelló i
València pel qual es fixen les condicions per a l’execució de la prestació farmacèutica a
través de les oficines de farmàcia de la Comunitat Valenciana. (15/07/2016)
 Nou model de prestació farmacèutica de residències de majors. La Generalitat
presenta el programa "Resi-EQIFar", un nou model de prestació farmacèutica per a les
persones que es troben en residències de majors, tant públiques com privades, dirigit a
garantir l’equitat en l’atenció i millorar la qualitat d’aquesta, i augmentar l’eficiència en el

114
 procés farmacoterapèutic (21/03/2017). El Consell autoritza la contractació del centre
logístic (22/12/2017).
 Preveu que 27.300 persones, aproximadament, disposaran d’una atenció i un
seguiment farmacoterapèutic individualitzat que es realitzarà a través dels 65 nous llocs
de treball de farmacèutic/a especialista en farmàcia hospitalària dels serveis de
referència de cada residència.
 Suposarà un estalvi anual estimat per a la ciutadania d’1,4 M€ (eliminació del
copagament a les persones residents de les residències privades) i a la Generalitat, de
13 M€. Els medicaments seran adquirits de forma centralitzada i preparats en un únic
punt (el servei de farmàcia de l’hospital La Fe de València).
 En el moment actual, es troba a l’espera d’una comissió bilateral amb el Ministeri de
Sanitat, Consum i Benestar Social, per a arribar a un consens per a la redacció
definitiva de la modificació de la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat
Valenciana, d’ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana, pel que fa als articles
que fan referència a la prestació farmacèutica sociosanitària.
 Nou model de prestació farmacèutica de persones dependents. La Generalitat presenta
el programa d’atenció farmacèutica domiciliària "Domi-EQIFar", un projecte que ha
dissenyat la Conselleria, en col·laboració amb la d’Igualtat i Polítiques Inclusives i amb els
col·legis oficials de Farmàcia d’Alacant, Castelló i València, per a millorar la qualitat de
l’atenció farmacèutica de les persones dependents amb cuidador o cuidadora no
professional (18/12/2017).
 Se’n beneficiaran 30.000 persones a la Comunitat Valenciana que són considerades
dependents i que estan sota les cures d’un cuidador no professional, i no seran
persones que es troben en centres residencials.
 Aquest programa es pilota des de gener de 2018 en el Departament de Salut d’Alcoi i
s’estén al Departament de Salut d’Arnau de Vilanova-Llíria a partir de juny de 2018
(27/05/2018).
 Per la seua banda, a la província de Castelló també s’iniciarà abans que comence
l’estiu. Quan finalitze el pilotatge, es valoraran els resultats que s’han obtingut i, si
aquests són positius, se’n procedirà a l’extensió a tota la Comunitat Valenciana.
(27/05/2018).
 Interoperabilitat de les receptes. Incorporació de la Comunitat Valenciana al sistema
interoperable de recepta electrònica del Sistema Nacional de Salut (RESNS).
D’aquesta forma, es converteix en la cinquena autonomia (després de Canàries,
Extremadura, Navarra i Castella-la Manxa) a sumar-se a aquest projecte coordinat pel
Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. (22/02/2017)
 Serà possible que qualsevol de les 2.358 oficines de farmàcia valencianes dispense la
medicació prescrita en una altra comunitat autònoma sense necessitat que es presente
una recepta en paper o que s’haja de fer un altre tràmit administratiu. De la mateixa
manera, que quan es viatge a una comunitat amb recepta interoperable, es podrà
recollir la medicació en les farmàcies només amb presentar la targeta SIP.
 Pla per a fomentar l’ús de medicaments genèrics. Posada en marxa el març-abril de
2018. L’objectiu principal és augmentar la utilització dels medicaments genèrics a través
d’accions que impacten en el principi actiu tant a nivell de coneixement per part de la
ciutadania com en els i les professionals sanitaris en el moment de la prescripció i en el de
la dispensació. A Espanya hi ha més de 30.300 presentacions autoritzades per a
aproximadament 2.400 principis actius. (04/03/2018).
 Incorporació del principi actiu en les receptes com una de les mesures que preveu
el Pla per a fomentar l’ús de medicaments genèrics (10/04/2018).

115
  Adaptació del sistema de prescripció corporatiu per a facilitar la prescripció per DOE
(denominació oficial espanyola) (17/04/2018).
 Els teus tractaments en l’aplicació mòbil +Salut: el maig de 2017 es va posar en marxa
l’aplicació mòbil +Salut, una nova eina que permet demanar cita i contactar amb els serveis
sanitaris. Una millora d’aquest servei permetrà als pacients, també, consultar els seus
tractaments vigents i pròxims, dispensables en l’oficina de farmàcia (21/06/2018).
 El Ple del Consell ha aprovat un acord marc de compra centralitzada de medicaments orfes
i per al tractament de malalties rares. El valor d’aquest acord és de 78.023.689,28 euros, i
l’adquisició d’aquests productes de manera centralitzada suposarà un estalvi per a la
Generalitat superior als 500.000 euros (23/02/2018).

Recuperació i millora d’altres drets en matèria de salut

Morella2016: Llei de mort digna. Setembre - octubre 2016

Torrevieja2016: Dotació d’infermeria escolar en tots els centres d’educació especial
Torrevieja2016: Presentació de l’Estratègia de Salut Mental de la Comunitat Valenciana
Sagunt2017: Pla de Prevenció del Suïcidi i maneig de la conducta suïcida
Sagunt2017: Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva
Ademuz2017: Compra centralitzada d’endopròtesis Plec model per a l’adquisició
d’endopròtesis per a compra centralitzada i primer Acord marc per a l’adquisició d’endopròtesis
Ademuz2017: Decret regulació i instal·lació de desfibril·ladors
Ademuz2017: Estratègia per a diabetis
Ademuz2017: Projecte MHUAC Pla de millora de la humanització en les unitats assistencials
de malalts crítics
Vinaròs-Benicarló2018: Atenció d’emergències en municipis rurals remots REMOT
Vinaròs-Benicarló2018: Ajudes a consultoris locals de propietat municipal
 Pla de millora de la humanització en les unitats assistencials de pacients crítics
(MH+UAC). Presentat el pla per la consellera de Sanitat, destinat a millorar les condicions
de confort, la comunicació, l’estrés professional i les condicions ambientals, l’adequació
d’horaris i les cures al final de la vida en les 44 unitats d’atenció al pacient crític que hi ha a
la Comunitat Valenciana (28/11/2017).
 Llei de drets i garanties en el procés d’atenció al final de la vida (Llei de mort digna).
Aprovada en el Ple de les Corts la Llei de drets i garanties de la dignitat de la persona
en el procés d’atenció al final de la seua vida (14/06/2018).
 Antecedents: El Consell aprova el Projecte de llei de la Generalitat de drets i garanties
de la dignitat de la persona en el procés d’atenció final de la vida. És la primera vegada
que la Comunitat Valenciana disposarà d’un text legal que específicament garantisca la
voluntat i l’autonomia de les persones en l’atenció al final de la vida i que tindrà l’impacte
normatiu següent (15/12/2017).
 El Grup Parlamentari Podem-Podem va presentar una proposició no de llei de
tramitació especial d’urgència sobre el reconeixement de l’ajuda en el procés de
morir i del dret a rebre cures pal·liatives, que va ser aprovada en el Ple de les Corts de
2 de desembre de 2015.
 Tractaments hepatitis C. El President de la Generalitat anuncia que la Comunitat
Valenciana serà la primera comunitat autònoma d’Espanya que atendrà tots els pacients
afectats per l’hepatitis C. Es procedirà a l’ampliació dels criteris de selecció per a accedir al
tractament antiviral i, d’aquesta manera, s’estendrà a 2.800 afectats més que presenten la
malaltia en estadis inicials (30/03/2017).

116
  Des de l’1 de gener 2015 i fins a l’abril de 2018 s’han tractat13.000 pacients (les
Corts, 10/05/2018). Som la CA d’Espanya que més pacients ha tractat, en termes
relatius.
 La Generalitat ha interposat recurs contenciós-administratiu relatiu a la declaració de
lesivitat d’unes notes informatives signades per l’anterior Govern que eximeixen del
pagament dels medicaments de l’hepatitis C les concessions, ja que provoquen un gran
crebant econòmic per a l’Administració (en factures de càrrec, 20 M€ en 2015 i 11 M€,
en 2016).
 Deute tractaments hepatitis C. El Ple del Consell aprova reclamar al Govern central
els quasi 27 M€ que li deu pels tractaments d’hepatitis C dispensats durant l’any 2015
(28/10/2016), en regir la contractació pública.
 Atenció als malalts de càncer. La Conselleria de Sanitat i l’Institut Valencià d’Oncologia
(IVO) signen un acord que garanteix la seua col·laboració i permetrà que pacients de la
xarxa pública s’atenguen al centre de l’IVO de Campanar. L’acord dona continuïtat a quatre
dècades de col·laboració amb l’IVO (02/10/2017).
 Reproducció assistida. Eliminat el veto per a l’accés a les tècniques de reproducció
assistida a les dones soles i lesbianes (19/10/2015).
 Píndola postcoital. Recuperació de la dispensació gratuïta, eliminada en 2009,
acompanyada d’educació sexual i reproductiva. S’ha establit un accés prioritari als centres
de salut i als centres de salut sexual i reproductiva (CSSR) de la Comunitat per a
administrar la píndola de l’endemà de manera gratuïta a les dones que ho necessiten
(01/10/2015).
 Programa d’intervenció en educació sexual. S’ha actualitzat i reforçat l’educació sexual
en els col·legis començant els tallers en segon d’ESO (curs 2017/2018).
 La reversió i la normalització de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) en la
Sanitat Pública Valenciana. Ja són diversos els hospitals públics que han començat a dur
a terme totes les IVE. A més, s’ha elaborat la Guia clínica per a la interrupció voluntària de
l’embaràs (IVE) pel mètode farmacològic per a facilitar l’aplicació d’aquest mètode en la
xarxa sanitària pública.
 Elaborat el Protocol d’actuació sanitària davant de la mutilació genital femenina
(MGF). S’ha realitzat el mapa de la mutilació genital femenina a la Comunitat
Valenciana i s’ha creat la Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva de
l’MGF (11/11/2016).
 Presentació de l’Estratègia de salut sexual i reproductiva 2017-2021 (15/06/2017).
 Elaboració de la Guia d’intervenció davant de la violència de gènere en dones amb
addiccions per a donar resposta específica a les dones que, a més de tindre addiccions,
són víctimes de violència masclista.
 Presentada l’Estratègia de diabetis de la Comunitat Valenciana 2017-2021 (14/11/2017)
 Finançament de mesuradors continus de glucosa a persones amb diabetis tipus 1.
(02/05/2017). És una iniciativa que forma part del Pla per a l’assistència integral al pacient
diabètic de la Comunitat Valenciana.
 Els beneficiaris d’aquesta mesura seran els pacients amb diabetis mellitus tipus I que,
malgrat ser portadors de bombes d’insulina tenen un mal control metabòlic o glucèmic,
així com els pacients amb hipoglucèmies greus de repetició o amb hipoglucèmies
inadvertides, i les dones gestants que requerisquen una millor planificació i control de la
glucosa.
 Des de fa un any, Sanitat finança aquests dispositius per a persones amb diabetis
mellitus tipus 1 portadores de bomba d’insulina, i el passat mes de novembre Montón

117
 també va anunciar el finançament dels dispositius de mesurament de glucosa sense
punxades ("Flash") per a tots els menors de 18 anys amb diabetis tipus 1 (14/04/2018).
 Millora de l’atenció de les persones amb malalties cròniques.
 Estratificació mensual de tota la població de la Comunitat Valenciana en 4 grups de
risc. Inclusió en els sistemes d’informació corporatius d’una marca de 4 colors que
identifica la situació de cada ciutadà en funció d’aquesta estratificació.
 Desplegament d’un model d’atenció integrada de pacients crònics complexos i
pal·liatius que aconsegueix, en 2016, el 26 % de la població.
 Disseny i engegada de l’Hospital a Domicili en Pediatria, que inclou els xiquets en el
final de la vida, amb un nou model de cobertura de tota la província d’Alacant.
 Desenvolupament de l’estratègia d’autocures: desplegament del programa de Pacient
Actiu i tallers d’autocura emocional en atenció primària.
 Atenció específica a les persones cuidadores amb el desenvolupament de tallers.
 Incorporació de nous rols professionals, amb infermeres gestores de casos.
 Desenvolupament en cada departament de salut de rutes assistencials com a
metodologia d’integració assistencial i millora de l’atenció
 Desenvolupament de la plataforma informàtica de suport a la cronicitat: Gestor per
Programes
 I Pla estratègic per a l’atenció integral del dany cerebral a la Comunitat Valenciana
2017–2020. Es tracta d’un protocol centrat en les necessitats del pacient i consensuat
entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Publica, Conselleria d’Igualtat i
Polítiques Inclusives i les associacions de pacients.
 Millora de l’atenció de la salut mental. Mesures:
 Creació de l’oficina autonòmica de salut mental.
 Presentació de la nova Estratègia de salut mental de la Comunitat Valenciana 2016-
2020 (20/09/2016).
 Pla d’atenció integral a les persones amb problemes de salut mental greu. En
procés de redacció. Participació de les Conselleries de Sanitat i Igualtat i Polítiques
Inclusives.
 Publicació dels recursos de salut mental en la pàgina web (febrer de 2016).
 Protocol d’atenció a menors en centres d’acolliment amb problemes de salut
mental amb l’objectiu d’establir una atenció prioritària i un circuit d’atenció.
 Obertura de la primera unitat d’hospitalització de portes obertes a Elda. Elaboració
del pla funcional de la UHP. Formació per a personal de la UHP d’Elda.
 Presentació del Pla de prevenció de suïcidi i maneig de la conducta suïcida
(23/05/2017). Es tracta d’un programa que s’emmarca dins de l’Estratègia Autonòmica
de Salut Mental. Presentació de la campanya preventiva "Trenquem el silenci, parlem
del suïcidi" i una guia per a mitjans (22/05/2018).
 Creació d’un comité d’avaluació de la qualitat dels serveis de salut mental, d’acord
a l’instrument d’avaluació de l’OMS.
 Creació de la Xarxa de Castelló de salut mental.
 Implementació progressiva de les comissions de gestió de casos de salut mental en
els departaments sanitaris.
 Engegada del Programa de primers episodis psicòtics.

118
  Engegada del Programa d’autocures i cuidar al cuidador d’atenció primària i salut
mental.
 Conveni de coordinació amb el Centre de Referència Estatal d’Atenció Psicosocial a
Persones amb Trastorn Mental Greu (Creap) de València, dependent de l’INSERSO.
 Altres actuacions en marxa:
- S’està ultimant el projecte de creació d’hospitals de dia/aules terapèutiques
conjuntament amb la Conselleria d’Educació.
- En procés de redacció del document de planificació de decisions anticipades en
salut mental.
- Creació d’un grup de treball per a la millora de l’atenció en urgències de les
persones amb problemes de salut mental.
- El procés d’atenció integral a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, està
pendent de publicació.
- En fase de revisió del l Protocol de Coordinació Salut Mental i Educació.
- S’ha iniciat el treball els processos d’abordatge conjunt dels problemes de salut
mental comunes Salut Mental i Atenció Primària, de Trastorns de la Conducta
Alimentària i de Trastorns de Dèficit d’atenció i Hiperactivitat.
 Atenció a persones menors d’edat. S’han inclòs en el Sistema Valencià de Salut un total
de 2.248 xiquets, xiquetes i adolescents que s’havien mantingut durant anys sense dret a
l’atenció sanitària, sense targeta, sense control sobre la seua vacunació, prevists com a
pacients privats per a ser facturats. (25/09/2015).
 Prevenció i Atenció a les persones amb addiccions
 Ajudes en matèria de prevenció, assistència i inserció social en
drogodependències i altres trastorns addictius, per import de 3,6 M€, com a mecanisme
pel qual es dona continuïtat a la xarxa i els serveis d’atenció existents.
 Acreditació de programes de prevenció per a garantir la qualitat dels programes
implementats a la Comunitat del Comité Tècnic de Prevenció de les Drogodependències
de la Comunitat Valenciana, comptant amb la participació d’experts del Comité Tècnic
de Prevenció de les Drogodependències de la CV.
 Increment d’unitats de prevenció comunitària de conductes addictives en municipis
majors de 20.000 habitants, cosa que afavoreix una cobertura superior al 90 % a la
Comunitat Valenciana.
 Desaparició de les casetes provisionals de dispensació de metadona i
internalització del tractament dels pacients
 Normalització de l’administració de metadona en UCAS, i dignificació de l’atenció als
malalts drogodependents en els seus respectius centres de referència.
 Desenvolupament d’un protocol d’actuació de prevenció selectiva i indicada dirigit a
menors en situació de risc relacionat amb el consum de drogues.
 Millora de la cobertura en l’atenció a malalts drogodependents per mitjà de
l’increment de places assistencials en comunitats terapèutiques, centres de dia i
habitatges tutelats, i destinació d’unitats especifiques per a dones.
 Millora de la detecció de la violència de gènere en dones amb problemes addictius
per mitjà de l’elaboració i difusió d’una guia d’intervenció específica per a unitats de
conductes addictives i unitats d’alcohologia, i en resposta a l’elevada incidència i
invisibilitat dels trastorns addictius en aquests col·lectius.
 Professionals d’infermeria en CEE. Els 3.080 alumnes dels 47 Centres d’Educació
Especial (CEE) sostinguts amb fons públics valencians tindran atenció, al llarg del present
curs escolar, de professionals d’infermeria que vetlaran per la salut dels menors que
assisteixen a aquests centres educatius. (7/09/2016)

119
 Atenció sanitària a turistes d’altres CA i estrangers
 El Ministeri de Sanitat encara no ha activat els procediments per a compensar el cost
de l’atenció sanitària dels turistes nacionals. Mitjançant el Reial decret llei 16/2012,
es va aprovar un mecanisme de compensació econòmica entre comunitats autònomes
denominat Fons de Garantia Assistencial. No obstant això, el FOGA encara no està
plenament operatiu i, a causa d’això, la Comunitat Valenciana ha deixat d’ingressar
318,9 M€ fins al 2017 (08/11/2017)
 Les incorreccions metodològiques en el sistema de liquidació de l’atenció a turistes
estrangers amb targeta sanitària europea perjudiquen la Comunitat Valenciana. En el
cas de turistes estrangers, la diferència entre les atencions que ha facturat la xarxa
sanitària valenciana i la compensació que ha rebut el Govern llança un saldo
desfavorable per a la Comunitat Valenciana de 71,4 M€ des de 2003 fins a 2017
(08/11/2017).
 Si s’hi sumen els fons que s’han deixat de percebre del FOGA als que s’han deixat
d’ingressar en el cas de turistes estrangers, la xifra és de 390,4 M€ (08/11/2017).
 Conveni de col·laboració per a l’atenció sanitària de les zones limítrofes de la CV i
Aragó. La població de les dues comunitats podrà beneficiar-se de l’assistència sanitària
integral en els centres més propers i accessibles des del seu domicili, amb independència
de la comunitat autònoma en què residisquen. (14/11/2016)
 Decàleg per a la millora de l’atenció a persones amb malalties rares, que recull
aspectes tant de vigilància i registre com d’atenció sociosanitària i sanitària per a millorar la
qualitat de vida de les persones afectades. S’ha constituït un comité de treball amb
representants de l’administració i de les associacions de persones malaltes per al
seguiment dels avanços.
 Pla REMOT. Presentació del pla, com a nou programa de capacitació del personal
d’atenció primària dels punts d’atenció continuada, els centres de salut i els consultoris
auxiliars associats dels municipis rurals remots. Se sustenta en tres pilars: formació,
dotació d’equipament i coordinació amb el Centre d’Informació i Coordinació de les
Urgències (CICU) (18/04/2018).
 Té un pressupost de 280.000 euros. L’objectiu és capacitar el personal mèdic (70) i
d’infermeria (64) perquè atenga les urgències, i també se’ls dota d’un kit de material
necessari per a estabilitzar els pacients crítics fins a l’arribada de les unitats
d’emergències sanitàries (SAMU).
 La iniciativa se suma a la cobertura habitual dels serveis d’emergències i beneficiarà
quasi 18.000 habitants de 47 municipis i pedanies remotes de la Comunitat.

Prevenció i promoció de la salut

Morella2016: Pla de Salut 2016-2020. Decret o decret llei amb la participació de professionals,
experts i grups parlamentaris. Març-abril 2016.
Morella2016: Decret d’impacte en la salut en totes les polítiques. Març 2016.
 IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana 2016-2020 (aprovat pel Ple del Consell de
29/04/2016 i publicat en el DOGV de 6/05/2016 l’Acord d’aprovació del pla). Es tracta de
l’instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat
Valenciana, en el qual es recullen els compromisos davant la societat per als pròxims cinc
anys.
 En la seua elaboració s’ha seguit un procés àmpliament participatiu, en el qual han
col·laborat professionals, societats científiques, associacions de pacients, col·lectius
socials i ciutadania, incloent-hi un fòrum de consulta pública amb més de 5.000 visites i
uns 450 comentaris i aportacions considerats per a elaborar la versió definitiva del Pla.

120
  Constitució de la Comissió de persones expertes del IV Pla de salut de la
Comunitat Valenciana 2016-2020, integrat per un grup multidisciplinari d’especialistes
en diferents àmbits de la medicina, l’ètica, la violència de gènere i les polítiques
d’igualtat, que s’encarregarà de realitzar l’avaluació i seguiment del principal instrument
estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat
Valenciana (2/06/2016).
 Decret per a l’avaluació de l’impacte en la salut de totes les polítiques. Aprovat el
decret pel qual es crea la Comissió d’Avaluació de l’Impacte en Salut i es regula el
procediment per a la implantació de l’avaluació de l’impacte en salut (AIS) a la Comunitat
Valenciana (08/07/2016). La Comissió institucional es constitueix el 25 de gener de 2017.
Validada i disponible l’eina per a AIS en les polítiques del Consell (FemSalut?), presentada
a la Comissió Institucional el 19 d’octubre de 2017.
 Ús de desfibril·ladors externs. El Ple del Consell aprova un decret que regula la
instal·lació i l’ús de desfibril·ladors externs automàtics i semiautomàtics (o DESA)
fora de l’àmbit sanitari en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana per part de persones.
El decret té com a objectiu regular l’ús dels DESA per les persones alienes a la professió
sanitària, que intervenen, en primer lloc, davant d’una situació de parada cardíaca. També
estableix l’obligatorietat de la disponibilitat d’aquests en espais determinats d’ús públic i
determina el contingut del programa de formació (06/10/2017).
 VIH/SIDA.
 Pacte autonòmic per la resposta enfront de la infecció per VIH i en defensa de les
persones afectades pel VIH a la Comunitat Valenciana (30/11/2016). Es fa un
seguiment trimestral amb representants de l’administració sanitària i de les
plataformes de persones malaltes.
 El Consell aprova el decret pel qual es regulen i es concedeixen subvencions
directes per a l’atenció a persones malaltes en fase avançada del VIH (21/07/2017).
 Adhesió a l’Aliança per la Salut Comunitària, una plataforma d’organitzacions i
institucions que treballen per la promoció de la salut de les comunitats i que comparteixen
l’interés manifest per implicar i apoderar les persones en la presa de responsabilitat de la
seua pròpia salut. Hi participen universitats, Administració sanitària i societats científiques
de tot el país (24/11/2016).
 Creació de comissions de salut comunitària en els departaments de salut de la
Comunitat Valenciana, amb representació de les direccions d’atenció primària i salut
pública i dels municipis per a l’impuls dels programes de salut comunitària en tots els
departaments, com el Pacient actiu o els programes de promoció de la salut a l’escola
(14/2/2017).
 Foment d’alimentació saludable, amb l’aprovació del Decret del Consell, de foment
d’una alimentació saludable i sostenible en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat
(15/6/2018).
 Avaluació de la seguretat alimentària i de la qualitat nutricional en menjadors
escolars, programa que s’inicia el 2016 i es completarà el 2019, que cobreix el total de
menjadors escolars a la Comunitat Valenciana. Actualitzada la Guia per als menús en
menjadors escolars (2018).
 Nova targeta sanitària. Presentat el nou model de targeta sanitària individual la
implantació de la qual s’inicia en tota la Comunitat Valenciana. Aquest nou model, que
inclou per primera vegada el Codi d’identificació personal del sistema nacional de salut
(CIPSNS), un identificador únic estatal per a cada persona, que ofereix majors garanties de
suport tècnic per a assegurar la continuïtat de l’assistència sanitària independentment de la
comunitat autònoma en la qual es trobe (29/06/2016).
 Nova aplicació mòbil GVA+Salut. La Conselleria de Sanitat llança la GVA+Salut, la
nova aplicació mòbil oficial que permet sol·licitar cita prèvia per a acudir al centre de

121
 salut i la localització de recursos sanitaris per a les persones. Des que es va presentar el 4
maig de 2017 i fins al divendres 12 de maig, els primers huit dies de funcionament,
l’aplicació va ser descarregada per més de 34.324 persones (14/05/2017).
 XarxaSalut. Sanitat crea XarxaSalut per a promoure la salut en l’àmbit dels municipis
(31/10/2017). El juny de 2018, ja hi ha 22 municipis de la Comunitat Valenciana adherits a
XarxaSalut i, així, expliciten el seu compromís per la promoció de la salut en l’àmbit local
dins del marc del IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana. Des de 2017, Sanitat convoca
línies competitives de subvenció específiques per a aquest treball des dels municipis.
 Pla Bé. Campanya emmarcada en el IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana, en què es
difonen a la població missatges per a promoure la salut i apoderar la població en el
manteniment de la seua salut i benestar a través de l’activitat física, l’alimentació saludable i
evitant el consum d’alcohol i tabac.
 Prescripció d’activitat física. Facilitació i foment de la prescripció d’activitat física
col·lectiva (per a grups de pacients) des de les consultes d’atenció primària, utilitzant
recursos municipals o sanitaris.

d. Paralitzar les retallades en serveis públics

…i progressivament garantir l’extensió i l’augment de la qualitat.

Pressupostos públics orientats a les persones i a la reconstrucció de l’economia

 El pressupost de la GV de 2017 en termes consolidats, incloent la totalitat del sector públic

autonòmic, aconsegueix la xifra de 18.916,34 M€, la qual cosa representa un creixement
del 2,97 % respecte a l’exercici 2016.
 Les línies d’actuació del Consell són, principalment, els eixos continguts en l’Acord del
Botànic, d’11 de juny de 2015, i estan reflectits en cadascuna de les conselleries de
manera transversal.
 Els pressupostos de 2016 van iniciar el camí de la reparació dels drets d’acord amb
l’Acord del Botànic, i els pressupostos de 2017 consoliden els drets i aposten per la
reconstrucció de l’economia valenciana.

e. Extensió progressiva de l’ensenyament públic

…extensió progressiva de l’ensenyament públic de 0 a 3 anys. Increment progressiu de l’oferta
de formació professional.
Nou Botànic
64. Extensió progressiva de l’ensenyament públic de 0 a 3 anys

Extensió progressiva de l’ensenyament públic de 0 a 3 anys.

 Centres públics de la Generalitat Valenciana. Es posa en marxa un projecte

experimental d’escolarització en centres d’Educació Infantil i Primària en aules de 2-3 anys,
amb l’objectiu de millorar la conciliació de la vida familiar i laboral i per a potenciar l’èxit
escolar de l’alumnat durant la vida acadèmica, ja que està demostrat que l’escolarització
dels xiquets i xiquetes, sobretot a partir dels 2 anys, ajuda a millorar la socialització i a
compensar les desigualtats d’origen (04/09/2015).
 El projecte pilot arranca el curs 2015/2016 amb la creació de 35 aules en col·legis
públics per a xiquets i xiquetes nascuts en 2013. Regulació de les bases que han de
regir la implantació d’aquest projecte experimental (l’Ordre 7/2015, de 17 de
setembre, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, DOGV
21/09/2015). Per al curs 2016-17 se’n sumen 34 més de noves (69 en total), com a
conseqüència dels resultats de l’informe d’avaluació del programa experimental, del

122
 qual s’extrau una valoració global positiva (14/06/2016). Per al curs 2017-2018 ja hi ha
97 aules experimentals (17/05/2017).
 Des de l’inici de la legislatura i fins al curs 2017-2018, ha augmentat en 3.000 el
nombre d’alumnat escolaritzat en l’etapa de 0 a 3 anys (les Corts, 01/03/2018). La
Generalitat té, actualment, una xarxa de 39 escoletes gratuïtes de primer cicle
d’Infantil (0-3) repartides per tot el territori valencià (04/04/2018).
 Per a l’etapa de 2-3 anys, la matrícula en el curs 2017-2018 ha sigut de 3.759 alumnes,
que ha experimentat un augment de 633 places més que en el curs anterior.
 Centres municipals i de titularitat privada: bo infantil
 Ajudes curs 2015-16. Ajudes per a l’escolarització de l’alumnat de 0 a 3 anys en
centres de primer cicle d’Educació Infantil, en centres de titularitat de corporacions
locals i de titularitat privada, curs 2015/16. Publicada la resolució per la qual es
concedeixen prop de 30 M€ a 36.042 alumnes de 787 centres (26 centres més que el
curs anterior). 163 centres són de titularitat de corporacions locals, 75 escoles
gestionades per concessionaris i 547 de titularitat privada. (13/11/2015)
 Ajudes curs 2016-17. Es destinen un total de 33 M€ en ajudes econòmiques, la qual
cosa suposa un increment del 10 %, és a dir, de 3 M€ pel que fa a les ajudes
concedides durant el curs 2015-2016. (7/07/2016)
 Ajudes curs 2017-18. Publicada en el DOGV de 3/05/2017 la convocatòria d’ajudes
destinades a famílies que vulguen escolaritzar els seus fills de 0 a 3 anys en escoles
infantils de primer cicle de titularitat municipal o privada. S’avança el tràmit del bo
infantil per al pròxim curs diversos mesos per a facilitar la gestió de les ajudes tant a
les famílies com a les escoles infantils. L’import de les ajudes ascendeix a 33 M€.
 Ajudes curs 2018-19. En els pressupostos 2018, s’hi augmenta el bo infantil als 42 M€,
de manera que en el curs 2018-2019 totes les aules de dos anys de les escoletes
municipals seran gratuïtes (06/11/2017).
 Places gratuïtes per a xiquetes i xiquets de dos anys. Durant el curs 2018-2019, hi
haurà més de 14.400 places escolars gratuïtes per a xiquetes i xiquets de dos anys
repartides entre 485 aules en les escoles infantils municipals, 134 aules en les escoles
d’Infantil i Primària i 116 aules en les escoles infantils de la Generalitat. Amb aquesta
mesura es triplica el nombre de places gratuïtes per a Infantil de dos anys (04/04/2018).

Increment progressiu de l’oferta de formació professional

 Pla d’impuls i millora de la Formació Professional. La Conselleria d’Educació presenta

als agents socials (sindicats i empresariat) de la Comunitat Valenciana un primer
document de treball del que serà el Pla d’impuls i millora de la Formació
Professional. Aquest pla persegueix millorar el nivell de qualificació professional de totes
les valencianes i valencians amb unes polítiques basades en la major coordinació i
integració entre administracions i agents socials i més agilitat i flexibilitat al sistema de
formació en el seu conjunt. Finalment, s’ha detectat la necessitat que la formació estiga
vinculada a l’entorn productiu i sotmesa a un sistema d’avaluació (16/10/2016).
 Nou mapa de la Formació Professional valenciana. Les noves línies d’actuació del
mapa se centren en una millor distribució de l’oferta de cicles formatius, que atén les
necessitats empresarials específiques pel que fa a comarques de l’interior i comarques de
la costa; garantir la connexió amb el teixit empresarial valencià, per a assegurar l’entrada de
l’alumnat al món laboral; establir cicles formatius necessaris per a la demanda tant de
l’alumnat com dels agents implicats en el món laboral, i garantir la qualitat i l’eficàcia de la
formació pràctica en empreses. (10/05/2016)

123
  Des de l’inici de la legislatura i fins al curs 2017-2018, s’ofereixen 29 titulacions més
d’FP, i s’hi han incorporat 768 professors i ja se superen les 130.000 places
formatives (les Corts, 01/03/2018).
 Novetats de l’FP en el curs escolar 2015-2016:
 Increment de titulacions. En el curs 2015-16 s’amplia l’oferta formativa d’FP amb 18
nous títols LOE.
 Increment de la plantilla en 130 professors d’FP per a ampliar els desdoblaments
en 35 mòduls de cicles formatius. Suposa un important reforç del professorat que
atén aquestes unitats, possibilitant el desenvolupament de classes més pràctiques i
l’augment de l’atenció individualitzada. (22/10/2015)
 Creació del Programa de segona oportunitat per a la Formació Professional
Bàsica, destinat a joves desocupats que no van acabar els estudis de l’ESO. Aquest
programa s’implanta en el curs 2015-16 en 7 instituts públics.
 Nou marc de pràctiques professionals en el qual es potencien les pràctiques en
l’Administració de la Generalitat, així com en altres administracions públiques.
 Novetats de l’FP en el curs escolar 2016-2017
 S’incrementa en més de 280 professors la plantilla docent per a atendre l’alumnat de
136 noves unitats de Formació Professional, tant de cicles formatius com d’FP
Bàsica i de segona oportunitat que es posen en marxa.
 Educació introdueix en el sistema de la Formació Professional 3.000 noves places, per
la qual cosa, per primera vegada, l’oferta formativa aconsegueix les 130.000 places, la
major oferta en Formació Professional de la història. L’augment de places suposa
un increment en l’oferta del 2,4 % pel que fa al curs 2015-16.
 Com a novetat principal destaca la implantació de 6 títols nous, que per primera
vegada s’impartiran a la Comunitat Valenciana. Es tracta dels cicles de grau mitjà
Emergències i Protecció Civil, i dels de grau superior Coordinació d’Emergències i
Protecció Civil; Electromedicina Clínica, Audiologia Protètica, Vestuari a Mesura i
d’Espectacles, i Animació 3D, jocs i entorns interactius.
 Increment de l’oferta d’unitats del cicle formatiu de Promoció d’Igualtat de Gènere,
implantat per primera vegada durant el curs 2014-2015; en l’actualitat s’imparteix en dos
centres i s’implantarà en set centres més, i s’amplia l’oferta a la modalitat
semipresencial que fins ara no existia.
 Novetats de l’FP en el curs escolar 2017-2018
 S’incrementa en més de 358 professors la plantilla docent respecte al curs anterior
per a atendre a l’alumnat de les 51 noves unitats de Formació Professional, tant de
cicles formatius com d’FP Bàsica i de segona oportunitat que es posaran en marxa.
 Novament, Educació introdueix en el sistema de la Formació Professional 1.044 noves
places.
 S’han implantat les 5 noves titulacions del cicle formatiu de Promoció d’Igualtat de
Gènere. A més, s’experimenta per vegada primera l’oferta parcial de mòduls de
diversos cicles combinats (Impressió Gràfica conjuntament amb Manteniment
Electromecànic) per a adaptar la formació a les demandes de l’empresariat.
 Novetats de l’FP en el curs escolar 2018-2019
 S’implantarà l’oferta de 36 cicles formatius FP en instituts on no s’oferien, en interés
de vertebrar el territori i donar resposta a les demandes dels sectors empresarials
(11/05/2018).

124
 Estades de formació per al professorat d’FP i Ensenyaments Artístics Professionals i
Esportius. Convocatòria d’estades de formació per al professorat amb atribució docent en
FP, d’Ensenyaments Artístics Professionals i Esportius, i assessors de formació destinats al
CEFIRE específic, que es duran a terme en empreses, organitzacions o institucions
situades a la CV o a la resta del territori espanyol, durant l’any 2018. Tindran una durada
d’entre 20 i 50 hores i es podran fer en dos períodes diferents durant el curs escolar
(01/02/2018).
 Acreditació de competència professional.
 Curs 2016-2017. La Comissió permanent del Consell Valencià d’FP, formada per
l’Administració, els sindicats i la patronal, aprova la proposta de la Direcció General de
Formació Professional de convocar 2.800 places per a l’acreditació de la competència
professional adquirida mitjançant experiència laboral (29/03/2016).
 Curs 2017-2018. Es convocaran 2.825 places per a l’acreditació de la competència
professional adquirida mitjançant experiència laboral.
 Aprovat Decret 3/2018, de 12 de gener, del Consell, pel qual s’estableix l’estructura
organitzativa i el procediment d’avaluació i acreditació de la competència
professional adquirida per experiència laboral o formació no formal. Aquesta norma, la
tramitació de la qual es va iniciar el 2017, té com a objectiu crear una estructura
conjunta entre el SERVEF i la Direcció General de Formació Professional per a treballar
conjuntament els procediments d’acreditació de competències professionals i poder
augmentar l’oferta de places en convocatòries futures.

f. Elaboració d’una llei valenciana d’educació

…consensuada amb la comunitat educativa, amb la finalitat de dotar el nostre sistema educatiu
d’estabilitat normativa i de les partides pressupostàries que necessita per a seguir millorant la
qualitat de l’educació.
Nou Botànic
61. Pla de tornada i recuperació de joves investigadors.
62. Aposta per l’I+D+i i amb models de carrera professional estables i garantia d’equips
humans i tecnològics ben dotats a llarg termini..
63. Prioritzar en la inversió en I+D+i l’esforç en capacitat (recursos humans) enfront del
d’infraestructura (edificis, grans instal·lacions, equips, etc., no sostenibles).

Nova Llei valenciana d’educació

Torrevieja2016: …pròxima Llei integral de l’Educació valenciana

Sagunt2017: Procés de participació per a la redacció de la Llei valenciana d’educació.
 Reunió de treball entre el president de la Generalitat i el conseller d’Educació per a tractar
les línies bàsiques del pròxim curs escolar i, fonamentalment, la nova llei d’Educació que
prepara el Consell, un text normatiu que establirà les bases per a la millora del sistema
educatiu a la Comunitat Valenciana (23/08/2016).
 El Govern valencià aspira que el nou marc legal en el qual es treballa des de la
Conselleria d’Educació i Cultura aconseguisca el màxim consens possible, permeta
respondre als reptes que planteja el multilingüisme i reforce, així, l’aprenentatge de
l’anglés. Aquesta nova llei constitueix una de les principals prioritats de la política
educativa del Consell.
 El president de la Generalitat convoca a tota la comunitat educativa i als partits polítics per
a arribar a un acord per l’Educació valenciana per a aconseguir una Llei integral de
l’Educació valenciana, durant el debat de Política General de les Corts (14/09/2016).

125
 El Consell ha presentat el procés participatiu per a elaborar la Llei integral valenciana
d’Educació (LIVE), llei que emana de l’acord del Botànic. S’han exposat enfront dels
diferents agents educatius els eixos participatius per a elaborar la LIVE. S’ha finalitzat el
procés participatiu i s’està en disposició d’iniciar la redacció de la llei (20/06/2018).

Millora de la qualitat educativa i lluita contra l’ abandó escolar primerenc

Ademuz2017: Decret de currículum de Secundària

Vinaròs-Benicarló2018: Pla 2018 per a la participació i la formació del professorat valencià
 Abandó escolar primerenc. La taxa d’abandó escolar primerenc abans d’iniciar la IX
legislatura era del 23,4 %. L’any 2017 aquest percentatge ha sigut del 20,3 %, dos punts
per sobre de la mitjana d’Espanya que se situa en el 18,3 %. En tres anys s’ha reduït en
més de tres punts, encara que siga lleugerament superior a la de 2016 (25/01/2018).
 Actuacions per a la reducció de l’abandó escolar primerenc. Educació posa en marxa
tres noves iniciatives el curs escolar 2016-2017, dirigides a combatre i reduir l’abandó
escolar primerenc. Dotació de recursos (més de 50 M€) als centres sostinguts amb fons
públics (11/05/2016):
 Pla d’actuació per a la millora (PAM). Té com a objectiu potenciar el desenvolupament
personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat per a reduir les taxes d’abandó
escolar prematur, així com proporcionar atenció educativa per a compensar desigualtats
en l’educació, des d’una perspectiva inclusiva. Substitueix el Contracte programa i
com a novetat es proposa que l’apliquen tots els centres sostinguts amb fons públics i
no solament aquells que ho sol·liciten.
- Curs 2017-2018. La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
augmenta en un 29,2 % el pressupost destinat al Pla d’actuació per a la millora
(PAM) per al curs 2017-18, que passa de 65 a 84 M€ d’inversió. Això es tradueix
en un increment de quasi 500 docents que formaran part d’aquest pla de millora,
que passa de 1.627 a 2.112 docents treballant en les aules (03/07/2017).
- Noves accions de reforç educatiu i per a previndre l’abandó escolar en l’etapa
de Secundària i en la Formació de Persones Adultes, a les quals es destinarà
1,5 M€, com ara tallers de reforç a l’estiu 2018 en l’ESO i el programa
"Proeducar" que es posarà en marxa el curs 2018-2019 (12/04/2018).
 Programa de reforç per a 4t d’ESO (PR4). És un programa específic d’atenció a la
diversitat per a facilitar l’èxit escolar i l’obtenció del títol de l’ESO. Amb el PR4 es
garanteix la continuïtat de millora de l’aprenentatge, però així com la LOMCE no preveu
la continuïtat en el reforç, es pretén que l’alumnat de 4t amb dificultats també continuen
amb aquest suport que es donava en el curs anterior.
 Programa Aula Compartida (PAC). Té com a finalitat optimitzar el desenvolupament
personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat que presenta dificultats
d’adaptació en l’entorn escolar i educatiu, conductes disruptives, risc d’exclusió social,
tendència a l’abandó i a l’absentisme escolar, o escasses expectatives d’obtindre el títol
de Graduat en ESO de forma ordinària.
 Execució dels programes de reducció del fracàs escolar.
 Publicades les resolucions per les quals autoritza un total de 229 centres de
Secundària sostinguts amb fons públics a posar en marxa els programes d’aula
compartida (PAC), el Pla d’actuació per a la millora (PAM), el Programa de reforç per a
4t d’ESO (PR4) i de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR), durant el curs
2016-2017. Suposa una inversió de més de 65 M€, ja que inclou que es destinen més
de 1.600 docents per a dur-los a terme, dels quals 456 treballaran en Educació
Primària, i 727 en Educació Secundària. (18/10/2016)

126
  Durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019, es va destinar 1,8 M€ al finançament del
programa "PROEDUCAR" per a la realització de mesures destinades a augmentar el
nombre d’alumnes que finalitza l’Educació Secundària i per a l’orientació i el seguiment
de l’alumnat entre 18 i 24 anys que va abandonar el sistema educatiu.
 Projectes d’investigació i innovació educativa. Educació concedeix 1,09 M€ en ajudes
econòmiques per als centres educatius amb la finalitat de donar suport a la realització de
projectes d’investigació i innovació educativa sobre el desenvolupament dels currículums
desenvolupats en el curs 2015-2016 o que es duguen a terme durant el curs 2016-2017. En
total, són 319 els centres públics sostinguts amb fons públics seleccionats (2/12/2016). Per
al curs 2017-2018, en total, es concedirà la mateixa quantitat econòmica que el curs
anterior, dirigida a tots els centres finançats amb fons públics. (30/05/2017).
 Les ajudes tenen com a objectiu donar suport als equips docents en l’elaboració de
projectes d’investigació i innovació, estimular l’elaboració de materials didàctics
adequats a la realitat socioeducativa dels centres i incentivar el desenvolupament
d’experiències educatives que, pel seu caràcter exemplar, puguen ser un suport per a
altres centres i un estímul en la millora contínua de la pràctica educativa.
 Programa aprofundeix CV. Comença a l’abril de 2016 el Programa pilot aprofundeix CV,
en el qual participaran 120 alumnes de Secundària i Batxillerat. El programa va destinat a
l’alumnat amb major capacitat i motivació per a aprendre. Consisteix en la realització de
projectes d’investigació en horari extraescolar en centres pilot seleccionats com a seus del
programa.
 (11/03/2016) Primavera educativa. Celebrades més de 500 activitats de la #Primavera
Educativa els dies 13 i 15 de maig en l’antic llit del Túria de València amb el lema “Un riu
d’educació valenciana”. Les persones assistents van superar les 100.000, entre el riu i
els 15 espais adjacents. (15/05/2016)
 Decret d’escola inclusiva. El Govern de la Generalitat prepara un Decret d’escola
inclusiva que atenga de forma òptima la diversitat en els centres educatius i garantisca la
igualtat d’oportunitats. Es publicarà abans de l’inici del curs 2018-2019 (juny 2018).
 Proves d’avaluació. La Conselleria d’Educació va deixar de fer proves censals que
establien rànquings entre alumnes i centres educatius i ha passat a realitzar proves
mostrals entre centres seleccionats a l’atzar
 L’Informe d’avaluació integral d’alumnes de 2015 (TREPITJA) de l’OCDE, que es va
fer públic el 6/12/2016, ofereix una foto fixa i parcial atés que és la primera vegada en
15 anys que la Comunitat participa en aquestes proves i, per tant, no se’n pot veure
l’evolució. A més, avalua únicament la competència en matemàtiques, ciències i lectura,
i la intenció de la Conselleria és completar aquesta imatge i abastar competències
socials i cíviques, digitals o com aprendre a aprendre.
 Currículum d’Educació Primària. El Ple del Consell aprova el decret que modifica el
Decret 108/2014, de 4 de juliol, i que té com a objectiu establir el currículum i desenvolupar
l’ordenació general de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana. L’objectiu és
aprofundir en la qualitat educativa i dotar els centres de més autonomia i flexibilitat horària
en l’Educació Primària. S’han dut a terme una sèrie de modificacions entre les quals
destaquen qüestions relatives a l’horari lectiu, els informes d’avaluació, el foment de la
innovació i l’organització dels equips docents (07/07/2017).
 Currículum de Secundària i Batxillerat. El Consell aprova el Decret 51/2018, de 27
d’abril, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual estableix el currículum i
desenvolupa l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la
CV (27/04/2018).
 Suposen la creació de noves matèries, com ara tallers de reforç i tallers
d’aprofundiment, per a donar resposta a l’alumnat amb necessitats educatives diferents.

127
 Com a conseqüència d’això, desapareix de l’oferta educativa la matèria Reforç
Instrumental.
 S’hi introdueix la matèria Projecte Interdisciplinari, basada en treball per projectes, i que
podran oferir els centres en els quatre cursos d’Ensenyament Secundari Obligatori.
 En segon curs de Batxillerat es crea la matèria Educació Fisicodeportiva i Salut, des de
la qual es busca treballar continguts que augmenten l’autonomia personal i social.
 Augmenten les sessions dedicades exclusivament a la pràctica oral en la matèria
Primera Llengua Estrangera, amb l’objectiu de millorar la competència comunicativa
oral.
 L’assignatura d’Història de la Filosofia s’impartirà de manera obligatòria en totes les
especialitats de 2n de Batxillerat.
 Programa experimental de Batxillerat "Batxibac" per a afavorir el coneixement de
llengües estrangeres, i que permetrà impartir el currículum mixt per a l’obtenció de la doble
titulació de Batxillerat i Baccalauréat. S’implementarà com a programa experimental en
el curs 2018-2019 en els IES Professor Broch i Llop de Vila-real i Ausiàs March de Manises
(10/05/2018).
 Viatge institucional a Finlàndia. Visita del president de la Generalitat i el conseller
d’Educació per a conèixer-ne el sistema educatiu i analitzar els seus beneficis i les
possibles aplicacions d’aquest model, organitzada per la Delegació del Consell per a la UE
(30/04/2017). La Generalitat iniciarà una línia de col·laboració amb institucions educatives
finlandeses per a impulsar intercanvis en matèria de formació del professorat amb la finalitat
que el nou model educatiu en el qual treballa el Consell, centrat en l’equitat i l’excel·lència,
reculla les experiències d’aquest país. (03/05/2017).

Organització de la jornada escolar

 Regulació del procediment d’autorització d’un Pla específic d’organització de la jornada

escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil,
Educació Primària i Educació Especial valencians. Es tracta de la primera normativa que
estableix un procediment públic i transparent perquè els centres, en l’exercici de la seua
autonomia, puguen sol·licitar canviar el seu horari en igualtat d’oportunitats (DOGV
15/06/2016).
 Curs 2016/2017: dels 1.308 centres que podien sol·licitar la modificació de la jornada
escolar en tot el territori, han presentat la sol·licitud 315 centres, dels quals 303 han
votat a favor de canviar la jornada escolar. (16/09/2016)
 Curs 2017/2018: Un total de 326 escoles han sigut autoritzades perquè les famílies
voten si volen jornada contínua el pròxim curs o no (28/03/2017). 181 escoles han votat
a favor de modificar l’horari de jornada escolar. (5/04/2017)
 Curs 2018/2019: 162 centres han votat aquest curs per a modificar-ne la jornada
escolar (26/04/2018). 90 escoles han votat a favor de la modificació.

128
Organització dels centres educatius

Ademuz2017: Decret pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional dels centres educatius.
 ROF dels centres educatius. La normativa vigent que regula l’organització dels centres
educatius és de 1997 i molts dels seus preceptes s’han quedat obsolets. Es proposa la
modificació del ROF dels centres educatius valencians –amb les ordres de
desenvolupament posteriors– amb una incidència especial en aspectes com l’autonomia
dels centres perquè tinguen una millor adaptació a l’entorn social i humà on se situen.
També es posarà especial interés en el procés d’elecció del director o directora del centre,
o una cura especial a adaptar l’organització dels centres a les noves necessitats educatives
(21/07/2017).
 S’ha publicat el ROF de les escoles oficials d’idiomes (DOGV, 07/02/2017).

Plurilingüisme

Torrevieja2016: Decret de plurilingüisme

 Decret de plurilingüisme. El Consell aprova el Decret de plurilingüisme educatiu, que
començarà a aplicar-se a partir del 2017-2018 en el segon cicle d’Infantil i les aules
experimentals de dos anys (Decret 09/2017, de 27 de gener).
 Nova Llei per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu
Valencià. Llei 4/2018, de 21 de febrer (DOGV, 22/02/2018), aprovada amb els vots a favor
dels grups parlamentaris Socialista, Compromís i Podem i els exdiputats de Ciutadans i els
vots en contra de PP i Ciutadans. S’aplicarà en el curs 2018/19 i els col·legis han
d’aprovar, en el termini d’un mes, els seus projectes lingüístics adaptats a la nova llei –a
partir d’uns mínims, com són el 25 % de les matèries tant en castellà com en valencià, i
d’un 15 % a un 25 % en anglés–, passant pel Claustre i pel Consell Escolar.
 Després d’aprovar el Consell la derogació del Decret 9/2017, de 27 de gener, es va
tramitar en les Corts la proposició de llei per la qual es regula i es promou el
plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, que conjumina els objectius de
garanties d’aprenentatge de llengües, que han presentat els grups parlamentaris
Socialista, Compromís i Podem (29/12/2017).
 Pla de xoc de formació del professorat. Anunci del president de la Generalitat Valenciana
de les primeres mesures del Pla de xoc de formació del professorat que s’està dissenyant
per a acompanyar els docents en l’aplicació del Programa educatiu plurilingüe dinàmic.
Educació ofereix 11.300 places per a formació del professorat en llengües per al curs
2017-2018 (08/03/2017). Algunes d’aquestes s’oferiran durant els mesos de juliol i agost de
2017 en cursos intensius dirigides al personal interí que no ha obtingut la Capacitació
Lingüística en Valencià.
 Publicat en el DOGV el Pla anual de formació permanent del professorat (PAF), en
el qual s’estableixen les línies estratègiques i la planificació de la formació del
professorat per al curs 2017-2018 (13/10/2017).
 Auxiliars de conversa en centres públics no universitaris
 El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport gestiona i administra el Programa d’auxiliars de
conversa. El Consell ha oferit col·laboració al Ministeri per a augmentar-ne el nombre (a
la Comunitat s’oferien solament 32 places) que finança el cost que té.
 Educació pública en el DOGV (24/05/2016); resolució per la qual se seleccionen 138
centres docents públics no universitaris que disposaran d’auxiliars de conversa en
llengües estrangeres durant el pròxim curs 2016-2017. L’objectiu prioritari d’aquesta
figura és aconseguir millorar el nivell d’ensenyament en llengües estrangeres,

129
 contribuint al fet que l’alumnat isca millor preparat i supere els actuals nivells de
coneixement d’idiomes, especialment el de l’anglés.
 El president de la GV anuncia la incorporació d’aproximadament 1.000 professors i
professores auxiliars de conversa natius en anglés, amb l’objectiu de reforçar
l’ensenyament d’aquest idioma en els centres educatius públics de la Comunitat
Valenciana durant el curs escolar 2017-18 (11/05/2017). S’ha arribat a 325 col·legis
amb auxiliars de conversa.
- Els 996 auxiliars de conversa en anglés que assumirà la Generalitat per al curs
2017-2018 realitzaran 16 hores setmanals de conversa en els centres públics
d’Infantil i Primària del territori valencià. Se seleccionaran de països anglòfons
comunitaris i extracomunitaris: Seran seleccionats de països anglòfons
comunitaris i extracomunitaris: el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà,
Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda. La Generalitat aportarà aproximadament 8 M€.
(11/05/2017)
 El Ple del Consell aprova el decret que estableix les normes especials reguladores
de la concessió directa de subvencions adscrites als auxiliars de conversa en llengua
estrangera, en els centres educatius de la Comunitat Valenciana públics d’Educació
Primària a partir de 2018. Aquesta subvenció té l’objectiu d’afavorir l’aprenentatge de
llengües estrangeres, així com l’aprenentatge de continguts curriculars vehiculats en
llengües estrangeres. Per a això, la Generalitat hi aportarà un import màxim de 5,71 M€
(01/12/2017).
 Escoles oficials d’idiomes
 Presentat el nou mapa d’escoles oficials d’idiomes que comprén la creació de set
noves escoles per al curs 2018-2019. Sumades a les 17 EOI valencianes que ja hi ha, la
xarxa tindrà un total de 24 centres distribuïts al llarg del territori valencià (26/12/2017).
 El Ple del Consell aprova el nou decret que regula l’organització i el funcionament
de les escoles oficials d’idiomes valencianes (03/11/2017).
 Presentat un paquet de mesures destinades a augmentar la qualitat de l’ensenyament i
l’aprenentatge d’idiomes, entre les quals destaquen:
- L’ampliació de la doble convocatòria a l’alumnat lliure, la redistribució de les
hores lectives per a posar a l’abast dels estudiants una major oferta de cursos,
la implantació dels estudis d’eusquera, romanés, japonés i neerlandés o la
implantació de la matrícula en línia en totes les EOI a partir de setembre.
- (13/06/2016) Les ràtios es redueixen: els grups de primer del nivell A2 passaran
de les 42 places del curs 2015-2016 als 35 alumnes del pròxim curs, 2016-2017.
- En el curs 2016-17 s’ofereixen 76.283 places en les 17 escoles oficials
d’idiomes de la Comunitat Valenciana (04/07/2016). Per al curs 2018-2019 el
nombre de places augmentarà en 4.000, de les quals una part estarà reservada
per a la formació en llengües del professorat (26/12/2017).
 (4/07/2016) El ple del Consell aprova els decrets de creació de les escoles oficials
d’idiomes (EOI) de Dénia i Orihuela. Amb l’aprovació d’aquests decrets es reconeix
oficialment l’ensenyament d’idiomes en aquests dos centres i es posa fi a una situació
administrativa irregular, atés que ambdues escoles mancaven de marc normatiu
regulador de la seua activitat.
 Educació va habilitar per al curs 2016-2017 una nova secció de l’Escola Oficial
d’Idiomes en l’IES Benicalap. A més, habilitarà tres noves seccions de l’Escola
Oficial d’Idiomes de València per al curs 2018-2019, en els IES Cid Campeador,
Rascanya-Antonio Cañuelo i Font de Sant Lluís; així com l’aulari de Morella, el d’Elx i el
de Rojales (04/04/2017).

130
Concerts educatius

 Decret sobre concerts educatius. El Consell aprova el decret pel qual s’estableix el
reglament de concerts educatius valencians i es convoca el procés general d’accés o
renovació (20/01/2017).
 Aquesta norma estableix els criteris per a sol·licitar, renovar o modificar concerts
educatius, i al mateix temps, desenvolupa la llei estatal de concerts en etapes no
obligatòries, que no havia tingut cap adequació en l’àmbit autonòmic.
 Segons el decret aprovat, s’estableixen les condicions que han de regir els concerts i es
garanteix que tots els centres tinguen les mateixes oportunitats, seguint uns criteris
objectius i transparents a l’hora de concertar una unitat.
 La Generalitat recorrerà davant del Tribunal Suprem l’acte cautelar que ha emés el
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana sobre els concerts educatius
per a tutelar l’interés general (14/07/017).
 Amb data 13 de juny de 2018, la Generalitat ha recorregut davant del Tribunal Suprem
la sentència no ferma que ha emés el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana sobre els concerts educatius per a tutelar l’interés general.
 Unitats a concertar en els centres privats. El Ple del Consell autoritza, a efecte
pressupostari, el nombre màxim d’unitats que s’han de concertar en els centres docents
privats de la Comunitat Valenciana per al curs escolar 2018-2019, seguint el Decret 6/2017,
de 20 de gener, del Consell, i la Llei 14/2016, de 30 de desembre, dels pressupostos de la
Generalitat (18/05/2017).

Desenvolupament d’una escola coeducativa.

Vinaròs-Benicarló2018: Pla director de coeducació, per a avançar cap a un model d’escola

coeducativa, inclusiva i igualitària
 Pla director de coeducació. Presentació del pla per als pròxims 4 anys, amb una inversió
de 16,18 M€ en 4 anys (22/03/2018). Es potenciaran projectes d’innovació relacionats amb
la coeducació, els materials didàctics, la formació específica per al professorat i la cobertura
de la figura de Coordinació d’Igualtat i Convivència, entre uns altres.
 El pla és el resultat d’un treball fet mitjançant un procés obert i participatiu amb la
constitució, el 2016, de la Mesa de Coeducació, en la qual han col·laborat
organitzacions, col·lectius, la CEV i experts en la matèria que, dividits en diversos grups,
han treballat i desenvolupat els set eixos en què s’estructura el pla.
 El pla suposa el compendi i el resum de la política coeducativa que es va iniciar des del
curs 2015-2016. Algunes de les mesures que preveu el document ja s’estan
desenvolupant. 

Pla de millora del Sistema Universitari Valencià

Vinaròs-Benicarló2018: Posada en marxa del Consell Interuniversitari Valencià d’Estudiants

(que recull la Llei 4/2007, de coordinació del Sistema Universitari Valencià).
 El 2017 s’han consignat 163,3 M€ per al finançament de les universitats públiques,
enfront dels 36 M€ de l’anterior executiu el 2015.
 Nou Pla de millora que han presentat als rectors de les cinc universitats públiques el
president de la Generalitat i el conseller d’Educació, l’11/07/2017. Se sustenta en 5 eixos:
 Baixada progressiva de les taxes universitàries per a grau i màster, per a revertir
l’augment que ha dut a terme l’anterior Govern durant el curs 2011-2012, el Consell

131
 destinarà 25,6 M€ els pròxims dos anys a baixar les taxes universitàries un 15 %, i
compensarà a les universitats la pèrdua de diners que suposarà baixar-les. El curs
2017-2018, les taxes baixaran un 7 % i es destinaran 8,5 M€ i el curs 2018-2019 les
taxes baixaran un 8 % més i s’hi destinaran 18,1 M€.
 Augment de fons per a les beques universitàries. El 2017 s’hi han destinat 22,1 M€,
per la qual cosa 4 de cada 10 alumnes disposen de beca per a la matrícula. El curs
2017-2018 s’augmentaran les beques salari, que passaran de 6 a 12 M€.
 Millora de les condicions laborals del personal universitari, amb un augment de 47
M€ entre 2018 i 2019. El 2017 es van dedicar 8 M€ per a reconéixer ja alguns
complements retributius. A més, s’ha creat una taula negociadora amb la finalitat
d’elaborar un conveni col·lectiu del personal laboral de les universitats públiques
valencianes, atenent una reivindicació històrica.
 Aposta pel sistema d’investigació universitària, que augmenta en 52 M€ els
pressupostos per a infraestructures i personal d’investigació.
 Creació de la Comissió d’Experts per a tractar el finançament del Sistema
Universitari Valencià, el setembre de 2017. Establirà els criteris de repartiment del
finançament ordinari durant 2018 per objectius, i s’aplicaran a partir de 2019.
 Pla d’equipament i infraestructures I+D+i en les universitats públiques 2018-2020.
Convocatòria d’ajudes per a l’adquisició d’infraestructures i equipament d’I+D+i per a les
universitats públiques valencianes i consorcis públics d’investigació adscrits a la
Generalitat, que per primera vegada és de caràcter plurianual. Convocatòria per a 2018,
dotada amb 8,5 M€ (28/03/2018).
 Fòrum de Diàleg sobre el Finançament del Sistema Universitari. Els dies 16 i 17 de
febrer de 2018 es va dur a terme a Morella un seminari amb els 5 rectors de les universitats
públiques valencianes per a debatre els criteris que regulen el sistema de finançament de
les universitats (17/02/2018).

Taxes universitàries i ajudes per a cursar estudis universitaris

 Taxes universitàries
 Aprovat pel Consell el decret pel qual es fixen les taxes per la prestació de serveis
acadèmics universitaris per al curs 2015/2016 (11/09/2015). Es mantenen les taxes
universitàries amb la finalitat de garantir l’estabilitat en el finançament de les
universitats.
 Aprovat pel Consell el decret pel qual es fixen les taxes per la prestació de serveis
acadèmics universitaris per al curs 2016-2017 (4/08/2016). En l’últim Consell Valencià
d’Universitats, celebrat el 12 de juliol de 2016, es va consensuar amb les universitats
valencianes mantindre les taxes universitàries per al pròxim curs. Des de la Conselleria
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport es treballa per a rebaixar en un futur les taxes
universitàries.
 Publicada la resolució per la qual s’adjudiquen les beques per a l’exempció del
pagament de matrícula universitària que ha concedit la Generalitat per al curs 2016-
2017 per un import total de 3,5 M€ (un 8 % més que el curs anterior). S’han becat 3.817
estudiants, la qual cosa suposa un increment del 29,1 % respecte al curs passat
(07/09/2017).
 Anunci rebaixa progressiva de taxes universitàries fins a un 15 %. En concret, el
curs 2017-2018, les taxes baixaran un 7 % i s’hi destinaran 8,5 M€, i en el curs 2018-
2019 les taxes baixaran un 8 % més i s’hi destinaran 18,1 M€. (veieu Pla finançament
universitats, presentat 11/07/2017). El Consell aprova el decret que estableix una
reducció del 7 % de la matrícula d’ensenyaments de grau i màster per al curs

132
 acadèmic 2017-2018. Aquesta reducció de taxes s’ampliarà a un 8 % més per al curs
2018-2019, que suposa el 15 % (Ple del Consell de 28/07/2017).
 Beques universitàries. Publicada la convocatòria de les beques per a la realització
d’estudis universitaris durant el curs acadèmic 2017-2018 en les universitats públiques
valencianes, per a les quals destinarà 30 M€. Per al curs 2016/2017 es van destinar un
total de 22,1 M€ a aquestes ajudes dirigides a beques d’estudis universitaris, les
d’excel·lència acadèmica, les complementàries del Ministeri d’Educació, les beques
Erasmus, les de transport, les de no-abandó i les beques salari unides a la renda. 4 de cada
10 alumnes disposen de beca per a la matrícula. El programa va tindre, el curs 2016-2017,
quasi un 24 % més de fons que l’exercici anterior, al qual es van destinar 16,9 M€, i
durant el curs 2017-2018 un 35’7 % més de fons (12/01/2017).
 Igualtat de gènere. Es preveu, per primera vegada, el criteri de la igualtat de gènere en
les ajudes, de manera que, en cas d’empat en la nota entre dos o més estudiants
s’atorgarà l’ajuda al sexe infrarepresentat en la titulació en la qual estiguen matriculats.
 Beques salari. La principal novetat de la convocatòria 2016-2017 són les beques salari
lligades a la renda. Aquestes ajudes permetran als beneficiaris disposar d’un salari de
fins a 600 euros mensuals per curs, contribuint a finançar la despesa que genera dur
a terme estudis universitaris i impulsant l’economia d’aquelles famílies amb escassos
nivells de renda.
- Curs 2016-2017. S’hi han destinat 4,2 M€ i se n’han beneficiat 930 alumnes.
- Curs 2017-2018. S’hi han destinat 7,8 M€ i se n’han beneficiat 1.723 alumnes
(26/01/2018).
 Beques de no-abandó. Seguint el gir social en la política d’ajudes, s’estableixen
beques per a evitar l’abandó dels estudis, dedicades a cobrir l’import de la tercera o
successives matrícules fins a 18 crèdits. L’objectiu és compensar l’augment de les
taxes a partir de la tercera matrícula i contribuir al fet que l’alumnat amb dificultats
econòmiques per a acabar els seus estudis puga finalitzar-los.
- Curs 2016-2017. Publicada la resolució de concessió d’un total de 175 beques
de no-abandó per a l’alumnat de les universitats públiques valencianes a qui li
queda un màxim de 24 crèdits per a finalitzar els estudis universitaris. S’hi han
concedit ajudes per 121.000 euros (12/01/2017).
- Curs 2017-2018. Publicada la resolució de concessió de 158 beques de no-
abandó per a l’alumnat de les universitats públiques valencianes a qui li queda
un màxim de 24 crèdits per a finalitzar els estudis universitaris. S’hi han concedit
ajudes per 142.000 euros (26/01/2018).
 Beques Erasmus. L’import dedicat a les beques Erasmus augmenta un 100 %, fins a
duplicar la quantitat del curs anterior i passarà a ser de 600.000 euros. Publicada la
convocatòria de beques (19/07/2016). Es duplica el pressupost de les ajudes per a
completar les beques per a l’activitat de mobilitat d’estudiants per estudis del Programa
Erasmus + per als cursos 2015-2016 i 2016-2017. Aquesta ampliació de pressupost
suposa destinar-hi un total d’1,2 M€ (20/10/2016). Publicada en el DOGV la resolució
per la qual es concedeixen les ajudes complementàries de les beques adscrites a
l’activitat de mobilitat d’estudiants per estudis del Programa Erasmus+, per als cursos
2015-2016 i 2016-2017. L’import total d’aquestes ajudes ascendeix a 1,2 M€, repartit en
dues anualitats de 600.000 euros per a cada curs acadèmic. (21/12/2016)
 Beques complementàries del MECD i beques d’Estudis universitaris. La modalitat
de més dotació pressupostària és la dedicada a beques complementàries del Ministeri
d’Educació, amb 11,3 M€. S’exigeix ser becari del Ministeri, i la quantitat compensa la
pujada de taxes dels últims anys fins a aconseguir l’exempció total en primera matrícula,
tant per a estudis de grau com per a estudis de màster. Quant a les beques d’estudis

133
 universitaris, tenen consignat un import de 3 M€. Com a novetat, es rebaixa a 5 la nota
mínima i també es flexibilitza el criteri de renda.
- Publicada la resolució de les beques universitàries complementàries del MECD
del curs 2015-2016. Hi ha hagut 36.057 estudiants beneficiaris (29/12/2016).
- Publicada en el DOGV la convocatòria de les beques per a la realització
d’estudis universitaris durant el curs 2016-2017 en les universitats públiques
valencianes per 3,5 M€, un 6 % més que en la convocatòria anterior i un 40 %
més que fa dos cursos (21/12/2016).
- Publicada en el DOGV la convocatòria de les beques per a la realització
d’estudis universitaris durant el curs 2017-2018 en les universitats públiques
valencianes per un import global màxim estimat d’11,3 M€ (19/06/2018).
 Beques d’excel·lència: estudis a l’estranger. Passen d’un pressupost de 650.000 a
1.000.000 euros, que serà destinat als millors expedients de cada promoció i dels
centres de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics, perquè puguen millorar la seua
formació. L’ajuda màxima serà de 3.000 euros i per primera vegada s’obri la possibilitat
que l’ajuda cobrisca la formació en centres privats i internacionals. La Conselleria
d’Educació concedeix beques d’excel·lència als 198 alumnes universitaris amb millors
expedients del curs 2014-2015. (29/12/2016) Es convoquen les beques d’excel·lència
per a alumnes universitaris amb millors expedients del curs 2015-2016 (17/07/2017) i
per als millors expedients del curs 2016-2017 (29/03/2018).
 Beques de Presidència per a cursar estudis en el Col·legi d’Europa a Bruges.
 Aprovació del decret que amplia l’abast de les beques universitàries. El Consell
aprova el decret pel qual es modifica el Decret 40/2002 de mesures de suport als estudiants
universitaris del territori valencià, amb la finalitat d’ampliar l’abast de les beques i donar
cobertura legal a qualsevol ajuda que en un futur es poguera establir. Es pretén donar
cobertura futures ajudes, per a evitar que es generen desigualtats per raons de caràcter
geogràfic o econòmic, així com per a afavorir la igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat
que forma el sistema universitari valencià (2/12/2016).
 Programa d’alt rendiment acadèmic (Programa ARA). El Ple del Consell aprova els
convenis de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i les
universitats públiques valencianes per a la gestió i el funcionament del Programa d’alt
rendiment acadèmic (Programa ARA) del curs 2017-2018. Aquest programa està destinat
als estudiants universitaris que acrediten millors aptituds i els facilita totes les ajudes i els
suports que es troben disponibles, i d’aquesta manera aconseguir el rendiment acadèmic
més alt possible. El Consell hi destinarà durant l’any 2017 un total de 207.000 euros, és a
dir, un 5 % més que en el curs anterior (01/09/2017).

Pla Generació Talent (GenT)

 El pla “GenT - Generació Talent” és un programa que preveu mesures per a impulsar la
contractació de joves investigadors per part de les universitats i els centres d’investigació i
la de doctors per a fer projectes en empreses valencianes. També inclou suports directes a
la investigació i el desenvolupament empresarial i a la creació d’empreses de base
tecnològica. La Generalitat invertirà 45,1 M€ entre 2017 (19,06 M€) i 2018 (26,05 M€) per
al desenvolupament d’aquest pla (Consell, 9/06/2017).
Preveurà 14 actuacions articulades en 4 eixos:
 Eix 1: Excel·lència investigadora. Tindrà 2,1 M€ el 2017-2018 per a contractar
investigadors que actualment estan a l’estranger.
 Eix 2: Suport a investigadores i investigadors amb talent. Es posarà en marxa el
2018, amb una dotació de 3,3 M€. Es donarà suport a la contractació de personal
investigador, i doctors per a incorporar-los en universitats públiques, centres

134
 d’investigació i centres del Sistema Nacional de Salut de la CV, perquè desenvolupen
projectes de transferència tecnològica a empreses o per al desenvolupament del
Programa de doctorats empresarials.
 Eix 3: Suport al talent de joves titulats i a l’emprenedoria científica i innovadora.
Es dedicaran 32,3 M€ entre 2017 i 2018 per a la contractació. Les actuacions que s’han
de desenvolupar són: Agents d’innovació i investigació en salut, contractació en centres
d’investigació biomèdica o empreses d’aquest àmbit, programes d’I+D empresarial,
creació d’empreses de base tecnològica, suport a la inserció laboral de joves qualificats,
contractació de titulats superiors desocupats per a desenvolupar projectes de
modernització i planificació estratègica en corporacions locals.
 Eix 4: Enfortiment del talent i inserció laboral de joves. Es dedicaran 7,4 M€ entre
2017 i 2018 per a actuacions de formació, tutorització d’emprenedors i Programa
Exportjobs.
 Primeres convocatòries el 2017.
 Eix 3. Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Convocatòria subvencions destinades al Programa de foment d’ocupació per a la
contractació de persones joves qualificades amb una dotació de 2 M€ (24/03/2017),
així com programa de incentius a la contractació de persones joves qualificades per
entitats locals, en el marc del Sistema Nacional de Garantia Juvenil, amb un
pressupost de 28 M€ (14/06/2017).
Convocatòria de subvencions per a projectes de creació d’empreses de base
tecnològica ("CREATEC-CV") amb un pressupost d’1,5 M€ (17/10/2017).
Es convoca la concessió d’ajudes a empreses per a projectes d’I+D i d’innovació,
amb 1,3 M€ per a I+D en projectes de cooperació i 3,66 M€ per a I+D pime
(12/04/2017).
 Eix 4. Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. El 2017
es van posar en marxa nombroses accions formatives amb metodologia innovadora
en centres propis (2,3 M€) i per a la formació en competències transversals en idiomes i
en l’àmbit tecnològic (3,2M€), en el marc de les necessitats formatives detectades en
les empreses valencianes.
 Convocatòries el 2018.
 Eix 2. Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Publicades bases
convocatòria ajudes per a atraure i retindre talent investigador. Pressupost de 2,6
M€ el 2018 (DOGV 14/03/2018). S’han establit quatre tipologies de contractació:
personal investigador doctor d’excel·lència per al desenvolupament de projectes d’I+D+i
al territori valencià, doctors i doctores amb experiència internacional, joves doctors i
doctores per al desenvolupament de projectes de transferència tecnològica en
empreses valencianes i formació de doctors i doctores en empreses valencianes.
S’espera que arribe a 50 beneficiaris (11/05/2018).
 Eix 3. Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Programa de foment d’ocupació per a la contractació de persones joves
qualificades per entitats locals, en el marc del Sistema Nacional de Garantia Juvenil
amb un pressupost de 50 M€ (01/06/2018).
Es convoca la concessió d’ajudes a empreses per a projectes d’I+D i d’innovació,
amb 1,9 M€ per a I+D en projectes de cooperació i 4 M€ per a I+D pime (19/02/2018).

Mapa de titulacions universitàries

 Mapa de titulacions universitàries. S’ha elaborat un esborrany, relatiu a l’oferta de

titulacions, classificades per branques de coneixement, universitat i localitat en què
s’imparteix, el qual facilita l’orientació de l’oferta i permet gestionar millor els recursos. La

135
 finalitat és vincular el mercat de treball i les eixides professionals amb els títols de grau i
màsters de les universitats. Actualment està en fase de diàleg amb aquestes.

g. Reduir progressivament la ràtio en totes les etapes educatives

…incrementant el nombre de professors i presentant un calendari d’eliminació de tots els
barracons.
Nou Botànic
19. Prioritzar l’eliminació de barracons en l’execució del mapa d’infraestructures educatives per
a garantir aules dignes per a l’alumnat valencià amb les licitacions corresponents abans del
final de la legislatura.

Reducció de la ràtio d’alumnat en totes les etapes educatives

 Ràtios d’alumnat en centres educatius

 Aprovat el decret pel qual es fixa el nombre màxim d’alumnat en els diferents nivells
educatius no universitaris que s’imparteixen en centres docents sostinguts amb fons
públics de la Comunitat Valenciana (Ple del Consell de 13/05/2016).
- La ràtio màxima de segon cicle d’Educació Infantil i Educació Primària queda
establida en 25 alumnes per unitat. En Educació Secundària serà de 30
alumnes; en Batxillerat, s’estableix en 35 alumnes, o 45 en el cas de les
modalitats de nocturn, semipresencial i a distància.
- La ràtio en Formació Professional Bàsica serà de 18 alumnes per unitat. En
el cas dels cicles formatius de Grau Mitjà i Grau Superior, el nombre màxim
d’alumnes serà de 30 per unitat, i 45 alumnes si es tracta de modalitats
semipresencial o a distància.
 Educació publica l’ordre que regula el nombre màxim d’alumnes per aula, unitat o
docent en el primer nivell del 2º cicle d’Educació Infantil (3 anys) en els centres
sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments d’aquesta etapa en
determinats municipis del territori valencià. Com a conseqüència d’això, el nombre
màxim d’alumnat per unitat d’escolarització en el primer nivell del 2n cicle d’Educació
Infantil (3 anys) serà de 23 alumnes en un total de 34 municipis (Ordre 22/2018, de 30
de maig).
 Arranjament escolar
Curs 2016-2017. Publicat en el DOGV l’arranjament escolar definitiu tant de l’ensenyament
públic com del concertat per al curs 2016-2017, després de la seua posada en comú amb
tota la comunitat educativa. Es tracta de la planificació educativa que realitza la Conselleria
d’Educació quant al nombre d’unitats educatives per al pròxim curs escolar. (06/05/2016)
 S’augmenten 443 unitats per als centres sostinguts amb fons públics com a
resposta al compromís adquirit pel Govern valencià de rescatar les persones.
 La planificació educativa elaborada en l’arranjament 2016-2017 té com a principis
generals de servei públic la reducció de ràtio i l’augment de professorat amb una
inversió de 12 M€.
 L’arranjament escolar del curs 2016-2017 permet oferir un total de 48.105 places en
Infantil de tres anys (18/05/2016).
Curs 2017-2018. La Conselleria d’Educació presenta la proposta d’arranjament escolar per
al curs 2017-2018 per a posar-la en comú amb la comunitat educativa (20/04/2017).
 Les ràtios de les aules experimentals d’Infantil de 2 anys continuaran tenint un màxim
de 18 alumnes; les de 3 i de 4 anys seran de 25 alumnes; les de 1r i 2n d’ESO, de 30
alumnes, i les de 1r i 2n de Batxillerat, de 35 alumnes. Amb tot, es continua treballant

136
 perquè en cursos successius la ràtio puga rebaixar-se encara més, perquè millore la
qualitat de l’ensenyament.
 La plantilla docent augmentarà el curs 2017-2018 amb un miler de docents més en les
aules sostingudes amb fons públics, que se sumen als més de 3.000 que ja s’hi van
incorporar en el curs 2016-2017.
 La proposta de planificació d’Educació suposa un saldo positiu de 513 unitats
educatives en els centres educatius d’Infantil i Primària sostinguts amb fons públics.
Curs 2018-2019. Publicat en el DOGV l’arranjament escolar definitiu tant de l’ensenyament
públic com per a l’ensenyament concertat per al curs 2018-2019 (18/05/2018).
 Els col·legis públics i concertats de la Comunitat Valenciana tindran 389 aules més pel
que fa a l’exercici anterior, d’aquestes 386 seran públiques i 3 seran concertades.
 Inclou 34 noves aules d’Infantil 2 anys, totes públiques en desenvolupament del Pla
pilot d’avançament de l’escolarització.
 En els quatre cursos que s’han planificat durant la IX legislatura, els col·legis públics
han guanyat 1.500 aules, mentre els concertats s’han mantingut estables, amb un
creixement de 43 aules. En la legislatura anterior, després de tres cursos de retallades
(del 2012-2013 al 2014-2015), es van ampliar les ràtios màximes d’alumnes, la qual
cosa va fer que es tancaren 606 aules públiques, però es van augmentar en 78 les
aules concertades.
- L’aplicació del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de racionalització de la
despesa en educació, i en el curs 2012-2013 va incrementar la ràtio d’alumnes
en tots els ensenyaments de règim general. Així, es va passar d’un màxim de 25
a 30 xiquets en Infantil i Primària, de 30 a 36 en ESO i FP, i de 35 a 42 en
Batxillerat.
- L’augment de la ràtio va generar un transvasament d’alumnes de les aules de la
pública a la concertada per permetre a aquestes escolaritzar més alumnat.
- El curs 2016-17 es va començar a revertir l’augment del 20 % de la ràtio de
manera progressiva, i es va completar el curs 2017-2018 en els ensenyaments
de Batxillerat i FP. Per al curs 2018-2019 es completarà en els tres nivells
d’Infantil (3-5 anys). I encara quedaran 6 cursos perquè tota la Primària torne a
la ràtio anterior a 2012.

137
Millores en les condicions de treball dels docents: augment plantilla i estabilitat

Morella2016: Decret de convocatòria d’oposicions a docents. Es convocaran 1.055 places

de docents en 2016, de Primària, Secundària, escoles d’idiomes, FP i ensenyaments de règim
especial; és la major convocatòria de places des de 2010.
Sagunt2017: Convocatòria pública de places docents 2017-2019. 5.000 vacants.
 Oferta pública de personal docent fins al 2021. La Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d’Oferta Pública la
convocatòria de 13.000 places de lliure accés als cossos docents fins a 2021.
D’aquesta manera s’oferiran 3.000 places per a Infantil i Primària l’any 2018 i 5.000 places
per a Secundària i altres cossos docents l’any 2019. El 2020 hi haurà oposicions per a
2.500 places de lliure accés de Secundària i altres cossos docents, i el 2021 hi hauran
2.500 places més per a Infantil i Primària, respectivament (21/07/2017).
 El Ple del Consell aprova l’OPE 2017 per a personal docent no universitari amb un total
de 3.000 places, totes aquestes del cos de mestres (22/12/2017). Com a novetat, les
sol·licituds per a fer les proves es realitzaran de manera telemàtica. Inici primers
exàmens el 26 de juny de 2018 (18/04/2018).
 Mesures de millores laborals per al professorat el curs 2018-2019 (02/05/2018). Es
presenten sis mesures per a continuar la millora de les condicions laborals del professorat
valencià:
 Recuperació progressiva de la figura del tutor generalista en tots els grups de
Primària.
 Aplicació d’una hora de reducció de l’horari lectiu al professorat tutor de l’ESO, al
qual imparteix àmbits en la Formació Professional Bàsica, en el PMAR i en el Programa
de reforç de 4t d’ESO, i al professorat que impartisca els tallers de reforç, els tallers
d’aprofundiment i els projectes interdisciplinaris regulats en el decret que estableix el
currículum de Secundària i Batxillerat.
 Tots els docents funcionaris de carrera podran participar en el procés d’adjudicació de
vacants del mes de juliol, a través de la convocatòria de comissions de servei, amb la
finalitat de poder aproximar-se al seu municipi de residència.
 S’incorporaran auxiliars administratius a 80 col·legis d’Educació Infantil i Primària,
que se sumen als existents ja en 164 escoles en el curs 2017-2018.
 Reducció progressiva de la ràtio en les diferents etapes educatives: en el curs
2018-2019 ja es tindran un 90,2 % de les aules de les escoles amb alumnes per sota de
la ràtio establida. En els instituts el percentatge se situarà en el 97,4 % dels grups.
 Substitucions efectives i ràpides. S’han establit un conjunt de procediments per a
escurçar la substitució de les baixes del professorat, especialment aquelles que es
consideren de difícil cobertura (publicat en el DOGV de 25/02/2016 la resolució per la qual
es regulen els procediments d’adjudicació contínua de llocs de treball i de provisió de llocs
de difícil cobertura). El temps d’espera per a cobrir les substitucions s’ha reduït des dels 20
dies de 2015 fins a una mitjana de 5 dies el 2018 (les Corts, 01/03/2018).
 Elecció de directors o directores pionera pel grau de participació de centres. Procés
més obert i participatiu. S’efectua per mitjà de la constitució de comissions de selecció i
preveu una participació activa, tant del professorat que conforma el claustre com dels
consells escolars, en què estan representats els diferents col·lectius implicats en el dia a dia
del centre. (Resolució de 9/01/2017)
 Recol·locació del professorat dels centres privats-concertats. Informe del Ple del
Consell sobre l’acord subscrit entre la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
i les organitzacions empresarials i sindicals per a la recol·locació del professorat dels

138
 centres privats-concertats que es puga prescindir durant el curs 2016-2017 (Ple del Consell
de 29/07/2016). El conseller d’Educació signa la ratificació de l’acord amb les
organitzacions empresarials i sindicals. Té vigència per al curs 2016-2017 i es podrà
prorrogar per a cursos posteriors mentre les parts així ho decidisquen (13/03/2017).
 Inspecció educativa. El Ple del Consell aprova un nou decret per a regular la inspecció
educativa. Té com a finalitat regular l’organització, l’estructura, el funcionament, la formació
i l’avaluació de la Inspecció d’Educació, així com l’accés i la provisió de llocs de treball de la
Inspecció Educativa, dins de l’àmbit de gestió del territori valencià (23/06/2017).
 Formació permanent del funcionariat docent. El Consell aprova el decret pel qual es
regula el component retributiu relacionat amb la formació permanent del funcionariat docent
i la realització de les activitats per a la millora de la qualitat de l’ensenyament. Aquesta
mesura, que té un pressupost de 55,5 M€, s’implantarà de manera gradual al llarg de tres
anys (27/10/2017).
 En el curs 2017-2018 s’ha duplicat la Xarxa de Centres de Formació, Innovació i
Recursos Educatius (CEFIRE), que han passat de 9 a 18. Ha suposat l’increment de la
plantilla de formadors, que és de 224, el doble que el 2015, amb un pressupost de 21
M€, un 133 % que a l’inici de la legislatura (02/05/2018).
 S’ha intensificat la formació del professorat en llengües, tant en metodologies,
mitjançant el CEFIRE de Plurilingüisme, com en l’aprenentatge de l’anglés. En el curs
2017-2018, més de 10.000 docents fan cursos d’anglés gratuïts en les EOI, i durant
l’estiu 1.000 docents realitzaran estades formatives a Irlanda i a la Gran Bretanya
(02/05/2018).
 Dedicació a la gestió dels programes dels centres. Augment i reagrupació de les hores
de dedicació per als professors i professores que dediquen part del seu temps a la gestió
de programes del centre, perquè aquesta gestió siga equilibrada i eficaç (les Corts,
01/03/2018).
 Aposta per incrementar l’autonomia dels centres, tant per al disseny pedagògic com per
a la gestió d’aquests. Amb la normativa que recull la Llei d’acompanyament dels
pressupostos per a 2018, es passa de 9.000 euros que els centres podien demanar per a
inversions abans de 2015, a 50.000 euros a partir de 2018, més una reserva d’altres 30.000
euros en casos excepcionals (les Corts, 01/03/2018).

Nou mapa d’infraestructures i eliminació de barracons

Morella2016: Modificació de la Llei de patrimoni. Posar ordre normatiu per a facilitar la

utilització d’infraestructures educatives per al desenvolupament d’activitats fora de l’horari
escolar definitiu
 Nou mapa d’infraestructures escolars 2016-2019. Presentat el mapa de les
infraestructures escolars de la Generalitat 2016-2019, que té com a prioritat eliminar
durant aquesta legislatura els barracons i construir 124 centres educatius nous
(26/01/2016).
 Segons dades de la Conselleria d’Educació, dels 1.391 centres educatius públics (1.004
escoles d’Infantil i Primària, 29 centres d’Educació especial i 358 IES), 703 necessiten
d’algun tipus d’actuació en infraestructures, i això equival al 50 % del centres, amb
un total aproximat de 270.000 alumnes i alumnes afectats.
 En l’actualitat, hi ha 116 escoles i instituts que estan parcialment en mòduls
provisionals. S’ha establit una prioritat d’actuació en aquells centres que compten amb
tres o més mòduls i una altra prioritat d’actuació en centres que tenen fins a dos mòduls
prefabricats. El pressupost estimat per a abordar aquestes actuacions és de 60 M€.

139
  A més, també es contemplen 463 centres que necessiten algun tipus de reforma o
rehabilitació. Aquestes reformes són molt diverses i tenen una relació directa amb el
manteniment de les infraestructures i les instal·lacions escolars.
 Per a dur a terme les actuacions referides i cobrir les necessitats en matèria
d’infraestructures educatives es modifica el ROF de la Conselleria d’Educació de
manera que el Servei d’Infraestructures Educatives es converteix en la Subdirecció
General d’Infraestructures Educatives amb dos serveis adscrits (Decret 73/2016,
10/06/2016).
 El President de la Generalitat anuncia durant el DPG 2016 que se sol·licitarà al Banc
Europeu d’Inversions que participe en el finançament del Pla d’Infraestructures
educatives 2016-2019, per a construir 124 centres i eliminar els barracons en altres 116.
 Pla Edificant. El Consell aprova el decret llei pel qual s’estableix la cooperació entre la
Generalitat i els ajuntaments per a l’execució del Pla Edificant. L’import estimat de les
actuacions durant el període 2018-2020 serà de 700 M€. L’aprovació del decret llei
permetrà agilitzar l’execució del pla per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma
i l’equipament de centres públics docents (20/10/2017). Convalidat per les Corts, per
Resolució 1300/IX, de 16 de novembre de 2017, del Ple de les Corts.
 S’activa un espai web informatiu i de treball en què els ajuntaments poden trobar tot allò
relacionat amb el Pla Edificant, així com dialogar amb el personal tècnic de la
Conselleria d’Educació. Paral·lelament a les reunions informatives que estan tenint lloc
entre Educació i els ajuntaments (12/12/2017).
 Fins al juny 2018, s’han adherit 334 ajuntaments al Pla Edificant, que sumen 2.454
sol·licituds d’actuacions per a la construcció, la reforma o la millora en centres
educatius. Després de les reunions mantingudes amb els diferents ajuntaments, a final
de 2018 més de 400 centres tindran aprovades diferents intervencions de reformes,
ampliacions i noves construccions (02/05/2018).
 Resolucions d’adjudicació. En data de 18 de juny del 2018, s’han delegat
competències específiques a 54 ajuntaments per a actuar en 98 centres educatius,
per un import total de 108 M€.
 Pla de millora d’espais educatius de titularitat municipal 2018-2019
 Col·laboració amb la Diputació de València per a sufragar obres de condicionament i
adequació de centres (14/05/2018).
- Pla de millora d’espais educatius municipals 2018-2019: Durant el 2018 s’hi
invertiran 6,4 M€, que es destinaran als centres infantils, i el 2019 s’invertiran
3,8 M€ en els conservatoris i en les escoles d’adults. Previstes 270 actuacions
en 160 municipis.
- Pla municipal de manteniment d’escoles. Iniciat el 2017 i el 2018. Se’n
desenvolupa la segona fase amb un pressupost de 5,5 M€, i arribarà a 38
centres educatius d’Infantil i Primària de 34 pobles per a millorar l’eficiència
energètica de centres que no s’han acollit al Pla Edificant de la Conselleria.
 Centres d’iniciativa social. Acord per a deixar sense efecte l’autorització que permetia la
construcció de centres d’iniciativa social – CIS (Consell 28/08/15). Es tractava d’un
procés per a promoure la construcció i gestió de centres privats concertats en terreny públic
en la Comunitat Valenciana.
 Cap dels centres d’iniciativa social promoguts a Elx, Calp, la Vall d’Uixó, Santa Pola,
València, Torrent o Alacant s’han construït. En el cas dels centres d’Elx i Calp, les
licitacions es van declarar desertes i la resta de centres no van arribar a licitar-se o no
van veure culminat el procés de cessió de sòl.

Admissió de l’alumnat

140
Morella2016: Decret d’admissió escolar. Regulació (amb caràcter anual) de l’admissió
d’alumnat en els centres educatius sostinguts amb fons públics, seguint els principis d’igualtat
d’oportunitats independentment del nivell de renda, la millora constant de la qualitat educativa i
l’ensenyament públic com a element central del sistema educatiu.
 Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat (15/04/2016)
 Aprovat pel Ple del Consell el decret pel qual es regula l’admissió als centres
docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d’Educació
Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat. Ha rebut un ampli suport, tant en el procés de
negociació com en el Consell Escolar Valencià, màxim òrgan consultiu i de participació
social de l’ensenyament valencià. (DOGV 22/04/2016)
 Entre les principals novetats, facilita la llibertat d’elecció de centre per part de les
famílies, ja que garanteix que tots els centres sostinguts amb fons públics tinguen els
mateixos criteris d’escolarització. A més, el procés d’admissió garanteix que la
matriculació en els centres s’ajuste a les preferències de les famílies, ja que el sistema
barema per igual fins a 10 opcions.
 Entre els criteris d’admissió figuren: l’existència de germans matriculats en el centre;
pares, mares o tutors legals que treballen en el centre; proximitat del domicili o del lloc
de treball d’algun dels seus pares, mares o tutors legals; renda de la unitat familiar;
condició legal de família nombrosa, i concurrència de discapacitat funcional en l’alumne
o alumna o en algun dels seus pares, mares o germans.
 A més, es valora la condició de família monoparental i es té en compte la prioritat
d’accés de l’alumnat que es troba en situació d’acolliment familiar, afectat per canvi de
centre derivat d’actes de violència de gènere, per ser víctima del terrorisme i la
situació d’aquell que la seua família haja sigut objecte de desnonament.

Servei de transport escolar

 Transport escolar en centres públics. El Ple del Consell aprova autoritzar la contractació
del servei de transport escolar en centres docents públics de la Comunitat
Valenciana per al període comprés entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 d’agost de 2019.
Pressupost base de licitació, 161.403.648 euros.
 Es presta aquest servei de manera gratuïta per als alumnes d’Educació Primària i
Secundària que es troben escolaritzats en un municipi diferent al de la seua residència
per no existir en el seu oferta educativa, i per a l’alumnat escolaritzat en centres i aules
específiques d’educació especial. També aquells alumnes i alumnes el domicili habitual
dels quals es trobe a una distància de tres quilòmetres o més del centre educatiu més
proper dins de la seua localitat o àrea d’influència.
 Els plecs del nou contracte inclouen, com a novetat principal, criteris socials, que es
tindran en compte en el cas que existisquen diverses propostes amb la mateixa
puntuació.
 També es preveu com un altre criteri que les empreses tinguen contractades a dones
que hagen sigut víctimes de violència de gènere com a instrument per a facilitar la
seua inserció laboral.

h. Mesures per a pal·liar els efectes negatius de l’aplicació de la LOMCE

…acordarem amb la comunitat educativa les mesures necessàries per a pal·liar els efectes
negatius que tindrà l’aplicació de la LOMCE fins que s’aconseguisca la seua derogació.

Inici de la reconstrucció de l’educació valenciana

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Consensuar l’inici de curs escolar en la
segona setmana de setembre.

141
 Curs escolar 2015-2016:
 Programa experimental de 2-3 anys. S’avança l’entrada en els centres d’Educació
Infantil als 2 anys (col·legis públics i escoles infantils).
 Transport. Per primera vegada, funciona des de setembre. Es retira la condició de la
línia recta (Resolució de 14/08/2015), que dona la possibilitat a uns 1.500 beneficiaris
més. En total 37.879 beneficiaris i 57 M€ en beques (augment de 660.000 euros).
 Menjador. Per primera vegada s’obrin al setembre i al juny, des del primer dia de classe
fins a l’últim. 85.000 beneficiaris i 53,7 M€ en beques.
 Unitats educatives. Reobertura de 33 unitats educatives. Les raons pedagògiques
s’imposen a les anteriors raons ideològiques de tancament d’unitats públiques.
 Currículums i ordenació acadèmica. Aprovat el Decret de modificació dels
currículums i l’ordenació general de l’Educació Infantil, Primària i Batxillerat:
- Els centres educatius d’Infantil i Primària podran ampliar les hores
lectives de 45 a 60 minuts. A més, es flexibilitza la coordinació docent per a
recuperar una millor comunicació entre el professorat.
- S’amplia l’horari de les assignatures troncals optatives de 1r de
Batxillerat per a garantir una millor base de coneixement d’àrees fonamentals que
permeta una millor preparació per a l’accés de l’alumnat a l’educació superior.
S’incrementa una hora lectiva, de 3 a 4 setmanals en aquestes assignatures.
 Programa experimental de coordinació horària. S’autoritza l’ampliació del
Programa experimental de coordinació horària entre instituts de Secundària i
conservatoris de Música i Dansa, amb la finalitat de donar continuïtat a aquesta mesura
que es va posar en marxa durant el curs 2014-2015 (DOGV 15/09/2015).
 Substitucions de professorat. Signat l’Acord de substitucions entre Educació i els
sindicats majoritaris per a garantir que l’alumnat no es quede sense professorat més de
10 dies quan es produeix una baixa o una vacant.
 Curs escolar 2016-17:
 El curs escolar 2016-17 s’inicia amb una baixada de la mitjana d’alumnat per aula,
que se situa en un 22,7, per a un curs en el qual puja el nombre d’alumnat en un 1 %,
amb 783.565 alumnes. També destaca l’augment de professorat, amb 2.800 docents,
amb un total de 66.900 mestres i professors en plantilla. En un any s’ha recuperat el 57
% del professorat suprimit per les retallades de l’antic Govern valencià (5/09/2016).
 Durant aquest curs, ja hi ha 26 centres en procés de construcció, 15 amb obres
iniciades dels quals 4 en les comarques d’Alacant, 7 en les de València i 4 en les de
Castelló. Els 11 restants començaran les obres durant el curs, 2 en les comarques
d’Alacant, 8 en les de València i 1 en les de Castelló. (5/09/2016)
 Les principals mesures per a fomentar la igualtat d’oportunitats educatives en el nou
curs escolar se centren en l’etapa de 0-3 anys, en els bancs de llibres gratuïts de Xarxa
Llibres i en la millora de les beques de menjador, de transport escolar i bo infantil
(5/09/2016).
 Avaluacions. Es mantindrà el procediment d’avaluació final de 3r i 6é de Primària
marcat per la LOMCE. Aquest procediment es basa en l’elaboració d’un informe
individualitzat, fruit de l’avaluació contínua, que tindrà en compte tots els elements i
procediments d’avaluació emprats pel professorat durant el curs i que serà lliurat a les
famílies. A més, es preveu que els centres que ho desitgen puguen realitzar les proves
finals aplicant el model facilitat per la Conselleria (8/06/2016).
 Unitats educatives. S’augmenta en 442 les unitats educatives per als centres
sostinguts amb fons públics. (6/05/2016)

142
  Ràtios. Les ràtios en 1r d’Infantil seran de 25 alumnes; en 1r d’ESO, de 30, i en 1r de
Batxillerat, de 35 (13/05/2016).
 Beques menjador. Augmenta en més de 10 M€ el pressupost per a beques de
menjador escolar per al curs 2016-2017. El total d’ajudes ascendeix a prop de 64 M€
(29/07/2016). Resoltes les beques de menjador per les quals en el curs 2016-2017 es
beneficiaran més de 100.000 alumnes de centres sostinguts amb fons públics, un 11 %
més que el curs passat, en què es concediren 90.000 beques (15/09/2016).
 Escoles oficials d’idiomes. Una de les principals novetats per al curs 2016-2017 és
que els alumnes lliures comptaran amb una doble convocatòria per a les proves de
certificació. D’aquesta manera tindran una segona oportunitat de la qual ja disposava
l’alumnat oficial. A més, les ràtios es redueixen. Així, els grups de primer nivell, A2,
passaran de 42 places del curs 2015-2016 a 35 alumnes per al curs 2016-2017. També,
a partir de setembre s’implantarà la matrícula en línia en totes les EOI, la qual cosa
facilitarà els tràmits als estudiants. Respecte a l’oferta formativa, s’implantaran els
estudis d’eusquera, romanés, japonés i neerlandés. (16/06/2016).
 Programa experimental de 2-3 anys. S’amplia l’oferta d’aules de 2-3 anys. Hi haurà 69
aules en centres educatius públics de tot el territori valencià.
 Curs escolar 2017-18:
 Aquest curs hi ha un 12 % més d’inversió per alumne valencià. S’està invertint per
alumne més que l’any 2009.
 El curs 2017-2018 arranca amb 764.613 alumnes des d’Infantil fins a Batxillerat. 12.000
alumnes menys, un 1,5 % menys que el curs passat.
 La ràtio mitjana de totes les etapes educatives se situa en 22,5 alumnes per aula.
 Es disposa de 68.327 docents a les aules valencianes, 1.443 més que el curs passat.
En 2 anys s’ha recuperat el 90 % del professorat suprimit per les retallades de l’antic
govern, amb la recuperació de 4.508 llocs de treball docent. S’ha reduït de 20 dies a 9
dies el temps de substitució des de 2015.
 S’ha reduït de 20 dies a 9 dies el temps de substitució des de 2015.
 Durant aquest curs s’incorporarà un professor auxiliar nadiu d’anglés per cada
centre educatiu.
 Es concedeixen beques de menjador a un total de 118.000 alumnes de centres
sostinguts amb fons públics durant el curs 2017-2018, és a dir, un 5,35 % més de
beneficiaris que el curs anterior. El pressupost arriba als 68,1 M€, per la qual cosa
també s’incrementa respecte del curs 2016-2017, en un 6,6 %, 4,3 M€ més que el curs
passat. (06/10/2017).
 Quant a l’etapa de 0-3 anys, es demostren efectives les mesures adoptades per
Educació amb l’objectiu que les famílies tinguen més possibilitats de matricular els seus
fills i filles en aquest tram. Això es produeix gràcies a l’augment d’aules gratuïtes de dos
anys i al bo infantil. Mentre que en l’Estat cau la matriculació en l’etapa 0-3 en 50.000
alumnes, en el nostre territori augmenta en un miler els matriculats respecte del curs
passat. En conclusió, hi ha un 10 % més d’alumnes matriculats en aquest tram que el
2015.
 Es consolida el programa Xarxa Llibres: hi ha un 16 % més d’alumnes que participen
en els bancs de llibres del programa en el 100 % dels centres públics i el 78 % dels
centres privats-concertats.
 Curs escolar 2018-19:
 Es preveu que el curs s’inicie amb més professors dels que estaven en actiu durant el
curs 2014-2015. D’altra banda, s’ha regulat una modalitat nova de comissió de servei
que atén l’interés particular de cada docent que siga funcionari de carrera.

143
  Durant el curs 2015-2016 hi havia 2.000 funcionaris sense destinació definitiva.
Actualment han obtingut plaça definitiva més de 5.000 docents i s’espera que per al
curs que ve la puguen obtindre 3.600 docents més.
 S’ha desbloquejat l’accés a càtedres des de l’any 2009, que tenia paralitzat tant el
nomenament com les convocatòries noves. Durant el curs que ve es convocaran 299
places.
 La matrícula de l’etapa 2-3 serà gratuïta en les 248 escoles infantils municipals.
 S’ampliaran els auxiliars administratius a 80 centres més d’Infantil i Primària.
 S’amplia la petició d’auxiliars de conversa, de 952 el curs 2017-2018 a 998 per al
curs pròxim, de manera que puga abastar la totalitat dels centres públics d’Infantil i
Primària, així com els centres CRA. Al mateix temps, s’està treballant en la creació
d’una borsa pròpia per a cobrir baixes i possibles renúncies.
 Quan s’inicie el curs 2018-2019 s’haurà aconseguit la baixada de ràtio en la totalitat
dels centres d’Educació Infantil i els tres primers cursos d’Educació Secundària.
 Pal·liar els efectes negatius de l’aplicació de la LOMCE
 Revàlides.
- El Consell acorda interposar un recurs contra el Reial decret 310/2016, pel qual es
regulen les característiques generals de les proves d’avaluació final d’Educació
Secundària i Batxillerat (28/10/2016).
- Després de mesos d’incertesa per a l’alumnat de 2n de Batxillerat, el Ministeri
d’Educació rectifica respecte a les revàlides de Batxillerat i les proves d’accés a la
universitat (PAU), que seran idèntiques a les que s’han fet fins ara a proposta de la
Generalitat Valenciana. (21/11/2016)

Gratuïtat dels llibres de text #XarxaLlibres

 Pla per a la Gratuïtat dels llibres de text #XarxaLlibres iniciat el curs 2015/16.
 Inversió al voltant de 100 M€. Aportació de l’import a parts iguals entre la Generalitat,
les diputacions i els ajuntaments. Autorització del Ple del Consell per a la signatura dels
convenis amb les diputacions per a l’aplicació del Pla, així com per a la creació de
bancs de llibres de text en els centres públics i privats concertats (2/10/2015).
 Estalvi per estudiant de centres públics i concertats d’un màxim de 200 € en el
curs 2015-2016. Rebran 100 € a la compra (en els ajuntaments) en una 1a fase, i altres
100 € en el centre educatiu si els retornen en bon estat en finalitzar el curs (2a fase del
programa); amb aquests llibres es constituirà un banc de llibres (2/10/2015).
 Banc de llibres. La creació dels bancs de llibres és l’objectiu final del programa
#XarxaLlibres per a garantir la gratuïtat dels llibres i els materials curriculars a partir del
curs 2016-2017 i, al mateix temps, complir amb l’objectiu pedagògic d’involucrar
l’alumnat i tota la comunitat educativa en el bon ús dels materials, des de valors com la
solidaritat i la coresponsabilitat (19/05/2016).
 Primera fase del programa (100 € per a la compra de llibres):
 Acords amb grans ajuntaments i diputacions. El Ple del Consell autoritza la
concessió de 6,1 M€ en subvencions als ajuntaments de València i Elx (13/11/2015) i
de 3,2 M€ en subvencions als ajuntaments d’Alacant i Castelló (20/11/2015). Així
mateix, s’han signat acords amb diputacions: València, 12/11/2015; Castelló,
26/11/2015; Alacant, 18/12/2015.
 Ajuntaments adherits. S’hi han adherit un total de 528 ajuntaments i entitats locals
menors, als quals la Conselleria ha concedit 32,5 M€.

144
  Pagaments realitzats. En la primera fase d’ajudes de #XarxaLlibres, a data 19 de maig
de 2016, s’han registrat un total de 318.491 sol·licituds (100.743 corresponen a la
província d’Alacant, 40.097 a la de Castelló i 177.651 a la de València). Els imports que
ja s’han pagat o estan en tràmit, si es fan efectius arribaran al 84,14 % (20,5 M€).
D’aquests, un 55 % corresponen a ajudes que ja s’han fet efectives (13,4 M€), mentre
que el 29 % estan tramitades i preparades per a pagar (7,1 M€).
 Segona fase del programa (100 € per la devolució i constitució del banc de llibres):
 Instruccions. La Conselleria d’Educació dicta les instruccions que hauran de seguir
les famílies per al lliurament dels llibres de text i materials curriculars del curs actual i la
recepció de la segona fase de l’ajuda del programa. Les famílies, al final del curs 2015-
2016, han de lliurar en el centre escolar els llibres de text i materials curriculars
utilitzats. Els llibres s’admetran sempre que siguen susceptibles de ser reutilitzats
(19/05/2016).
 Posada en funcionament del banc de llibres. Publicada l’ordre per la qual es regula
la creació i posada en funcionament de bancs de llibres i material curricular en els
centres sostinguts amb fons públics. També regula les ajudes que rebran els centres
per a la reposició i renovació dels materials. (15/06/2016)
 Participació. El programa #XarxaLlibres s’ha completat amb una participació de prop
de 360.000 alumnes del territori valencià. Les xifres de participació, pel que fa a les
comarques d’Alacant, són de 119.981 estudiants. A les comarques de Castelló han
participat 44.189, i a les de València, 195.346. (26/08/2016)
 Reposició i renovació de llibres. La Generalitat assigna els recursos econòmics
pertinents per a la reposició dels bancs de llibres del programa en tots els centres
sostinguts amb fons públics per al curs 2016/2017, amb prop de 42 M€. En total, es van
pressupostar el mes de juliol 28 M€ específics, als quals cal sumar 13 M€ més avançats
per la Conselleria als centres educatius en concepte de despeses de funcionament,
amb la intenció de, en el cas de ser necessari, cobrir les necessitats de reposicions de
llibres en escoles i instituts per al curs 2016-2017 (24/08/2016). Per al curs 2017-2018
es consigna una dotació pressupostària de 29,8M€ per a la reposició de material
curricular i llibres de text (Resolució de 24 de maig de 2017).
 Curs 2017-2018:
- La Conselleria d’Educació estima en més de 377.000 l’alumnat beneficiat del programa
de gratuïtat de llibres Xarxa Llibres. Aquesta xifra suposa un augment del 16 %
d’alumnes que participaran en els bancs de llibres, gràcies a l’augment de centres
sostinguts amb fons públics que hi participen. Serà un total de 21.736 alumnes més en
Primària i 30.462 més en Secundària (03/08/2017).
- El pressupost total destinat a reposició de llibres per als bancs de llibres de Xarxa
Llibres per al curs 2017-2018 ha sigut de 29,8 M€ euros (03/08/2017).
 Curs 2018-2019:
- Per mitjà de la Resolució de 4 de juny de 2018 s’estableix el procediment per a
assignar una dotació econòmica als centres de titularitat de la Generalitat per a
destinar a la reposició i la renovació de llibres de text i material curricular per al curs
escolar 2018- 2019, amb un pressupost estimat de 23,5 M€. La dotació per als
centres privats concertats i centres de titularitat de les corporacions locals serà
de 9,6 M€.
 Subvencions a ajuntaments que no poden atendre les despeses de cofinançament de
XarxaLlibres (Ple del Consell d’1/07/2016). Aprovades les bases reguladores per a la
concessió directa de subvencions als ajuntaments o entitats locals menors que participen
en el programa de gratuïtat de llibres de text XarxaLlibres i que tenen com a objectiu
compensar les despeses corresponents a la seua part de cofinançament del programa per
al curs 2015-2016. L’import màxim estimat d’aquestes ajudes ascendeix a 502.483 euros.

145
  Alguns ajuntaments no van poder executar el programa en una primera fase, per
constar informe desfavorable sobre la seua sostenibilitat financera. Es tracta de les
entitats locals d’Aigües, Bigastro, Castielfabib, Cullera, Finestrat, Foios, Orihuela, la
Pobla Llarga, Silla i Monòver. En tots aquests, la Conselleria d’Educació va consignar
la dotació pressupostària que els corresponia de manera que l’alumnat d’aquestes
localitats poguera participar del programa (Decret 78/2016 de 01/07/2016).

i. Ràdio i televisió pública

…garantir el dret fonamental a la informació mitjançant una ràdio i televisió públiques
valencianes.
Nou Botànic
Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:
- Reclamar al Govern central la restitució del segon múltiplex digital per a les emissions de TDT
a la Comunitat Valenciana que va eliminar en 2014.
- Reclamar al Govern central l’ampliació de les freqüències d’FM per a les emissions de radi a
la Comunitat Valenciana.

Nou model de radiotelevisió pública obert a la societat valenciana

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Cessar els liquidadors de l’ens públic RTVV i
RTV SAU en liquidació i nomenar liquidadors nous.
Morella2016: Proposta al Consell per la qual es modifica el Decret ACC i MA per a incloure la
proposta dels partits de 5 representants per al procés de transició i les possibles emissions de
la radiotelevisió pública autonòmica fins a la llei nova.
Torrevieja2016: Posada en funcionament del servei públic de radiodifusió i televisió.
 Creació de l’Alt Consell Consultiu de Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans de
Comunicació (ACC-RTV)
 Per a propiciar una participació de la societat civil en la configuració del que ha de ser el
desenvolupament dels mitjans de comunicació i el sector audiovisual, especialment en
el desenvolupament de l’article 56 de l’Estatut d’Autonomia de la CV, es crea pel Decret
del 112/2015 del Consell, de 17/07/2015, l’ACC-RTVV, com a òrgan col·legiat consultiu
i de participació social de la Generalitat, adscrit a la Presidència.
 A més, per a donar compliment a la Resolució 150/IX de les Corts, de 24/2/2016, es
va modificar la composició d’aquest ACC-RTV per Decret del Consell 37/2016 de 8
d’abril de 2016, i per Resolució del SAC es van incorporar a aquest òrgan els cinc
vocals proposats per tots els grups polítics de les Corts.
 S’han dut a terme 13 reunions de l’ACC-RTV i unes altres de la Comissió de
Valoració de Projectes, en les quals s’han analitzat i informat documents i propostes
normatives, i s’han estudiat les necessitats tècniques i de continguts per a posar en
marxa el servei de radiotelevisió pública, s’han adoptat acords sobre propostes de
continguts, la difusió i la selecció d’aquests per mitjà de consultes preliminars de mercat,
s’han respost els dubtes del sector audiovisual i s’han seleccionat projectes de
continguts animats, de ficció (documentals, sèries, pel·lícules…) i de programes per a la
televisió pública autonòmica.
 Fòrum Social de l’Audiovisual i comissió d’experts en comunicació
 Suport i participació en el Fòrum Social de l’Audiovisual a les Corts per a abordar el
nou model de RTVV amb representants del sector audiovisual, dels grups parlamentaris
i de l’Alt Comissionat. (7/09/2015)

146
  El President de la Generalitat, rep de mans dels membres de la comissió d’experts en
comunicació de les universitats valencianes el document sobre les bases per a la
renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic de
radiotelevisió. Aquest informe, juntament amb altres aportats pel Consell, serviran de
base per al debat de la Comissió de radiotelevisió i de l’espai audiovisual, creada a
les Corts, amb un acord que recupera i àmplia les funcions de l’anterior Comissió de
Control de RTVV. (18/11/2015)
 Llei per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió
 Suport i informe favorable previ a l’aprovació, en les Corts, de la Llei 12/2015, per a la
recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de
titularitat de la Generalitat, amb els vots a favor dels grups parlamentaris Socialista,
Compromís i Podemos-Podem, i l’abstenció del grups parlamentaris Popular i Ciutadans
(22/12/2015).
 Amb aquesta Llei es deroga la Llei de 2013 que va tancar la radiotelevisió pública
valenciana i la prohibició de la Generalitat per a la prestació del servei públic de ràdio i
televisió, al mateix temps que es preveu la paralització de la liquidació de RTV SAU i la
reversió dels seus béns al patrimoni de la Generalitat.
 Aquesta llei (publicada en el DOGV de 31/12/2015) preveu que ha d’aprovar-se una
nova llei de la radiotelevisió pública en un termini de sis mesos des de l’elaboració
dels primers informes.
 Llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic. Corporació
Valenciana de Mitjans de Comunicació
 Elaboració i presentació davant la Comissió de radiotelevisió i de l’espai audiovisual
de les Corts de sengles informes dels liquidadors de la RTV SAU (febrer i maig de
2016) sobre l’ens públic RTVV i la RTV SAU en liquidació, per a exposar la situació
econòmica financera del procés de liquidació i avaluar el cost de la posada en
marxa del servei públic de radiotelevisió.
 Elaboració i presentació, davant de la Comissió de Radiotelevisió i de l’Espai
Audiovisual de les Corts, d’un informe sobre la situació i les perspectives de les
instal·lacions i el material tècnic de l’extinta RTVV, així com de les possibilitats i els
costos d’iniciar les emissions (febrer 2016).
 Presentació d’un informe elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions
Econòmiques (IVIE) que estima que l’obertura d’una nova radiotelevisió pública
valenciana generaria un impacte de 46 M€ de renda sobre l’economia de la Comunitat
Valenciana i 1.275 ocupacions, directes i indirectes (19/05/2016).
 La Comissió de radiotelevisió i de l’espai audiovisual de les Corts aprova la
proposta de text normatiu que servirà de base per a la futura llei de la radiotelevisió
pública autonòmica.La futura Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que
preveu el text normatiu, estarà adscrita orgànicament a Presidència de la Generalitat i
actuarà amb plena autonomia i independència (9/05/2016).
 El Consell acorda manifestar a les Corts el seu criteri favorable a la presa en
consideració de la Proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió
d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, presentada pels grups parlamentaris
Podem-Podem, Compromís i Socialista. (Ple del Consell de 20/05/2016)
- La Proposició de llei ha sigut elaborada de conformitat amb les previsions
contingudes en la Llei 12/2015, en el marc de la ponència constituïda en el si de
la Comissió de radiotelevisió valenciana i de l’espai audiovisual.
- En l’articulat d’aquesta, la iniciativa defineix els principis generals i el marc de
govern de la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que
ha d’assegurar la prestació del servei públic de radiotelevisió a la Comunitat

147
 Valenciana, així com el marc normatiu bàsic i les línies estratègiques per a la
producció, els continguts i les emissions, el règim econòmic i de recursos
humans d’aquesta, a més dels mecanismes de control al qual ha d’estar
sotmesa, segons recull el preàmbul de l’acord.
 El Ple de les Corts aprova la Proposició de llei per a la posada en marxa de la CVMC.
(14/07/2016) Dona lloc a la Llei 6/2016, del servei públic de radiodifusió i televisió
d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, per la qual es crea la Corporació
Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
 Les Corts trien les candidates i els candidats al Consell Rector de la Corporació
Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC), així com el President d’aquest (octubre
2017).
 El Consell aprova el pressupost per a l’exercici de 2017 de la Corporació Valenciana de
Mitjans de Comunicació (CVMC), que ascendeix a 55 M€, dels quals 36,8 corresponen
a la societat anònima (24/02/2017 i 02/03/2017).
 Les Corts trien la candidata proposada pel Consell Rector de la Corporació Valenciana
de Mitjans de comunicació (CVMC) com a directora general de la Societat Anònima de
Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana (2/03/2017).
 El Consell aprova el contracte programa de la Corporació Valenciana de Mitjans de
Comunicació per al període 2018-2020. En aquest es fixen els objectius generals de la
funció de servei públic que té encomanada la Corporació, així com també les línies
estratègiques que ha de perseguir i aconseguir en la prestació d’aquest. El finançament
de la CVMC tindrà un caràcter mixt: una compensació per la prestació de servei públic,
els ingressos derivats de la comercialització de publicitat, els ingressos derivats d’altres
activitats comercials i mercantils, els recursos provinents dels productes i les rendes del
seu patrimoni. El Consell es compromet a consignar per a cada exercici: 2018, 2019 i
2020, la quantitat de, almenys, 55.000.000 d’euros (27/04/2018).
 Consultes preliminars de mercat i propostes per a la contractació dels continguts de
la nova televisió. Aprovació per l’ACC-RTV de les consultes preliminars de mercat per a
la presentació i selecció de continguts d’animació, així com de ficció (documentals,
sèries, pel·lícules, etc.), i programes per a la pròxima televisió autonòmica de la
Comunitat Valenciana (DOGV 3/05/2016 i 26/05/2016) i publicació de les propostes que
s’han remés per a la seua contractació a la CVMC (DOCV 3/8/2016, DOCV 14/12/2016,
DOCV 21/02/2017 i DOCV 10/5/2017).
 La Generalitat va optar per aquestes consultes de mercat, una opció que es recull en
l’article 40 de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu amb la finalitat de
planificar i desenvolupar el procediment de contractació per a l’aprovació de la
CVMC, avançar les contractacions i dinamitzar el sector audiovisual. (1/06/2016)
 S’han presentat un total de 502 projectes, entre ficció (167), animació (57) i
documentals (287), dins de la consulta preliminar de mercat per a recollir ofertes de
continguts per a la pròxima radiotelevisió autonòmica. Està previst que es destinen 15
M€ per a comprar aquests continguts i començar a posar en marxa la CVMC
(01/06/2016).
 També es van presentar un total de 303 propostes noves de programes, per als quals
està previst dedicar uns altres 10 M€ (21/06/2016).
 Posada en marxa d’À Punt.
 La ràdio À Punt arranca les emissions l’11 de desembre de 2017, amb deu programes
que suposen 28 hores de continguts setmanals.
 La pàgina web de la radiotelevisió nova es posa en marxa el 18 de desembre de 2017,
en l’adreça .

148
  La televisió À Punt inicia les emissions en proves el 25 de abril de 2018 i les
emissions regulars el 10 de juny de 2018.
 Recuperació de béns i drets de RTVV. El Ple del Consell de 17/06/2016, constituït en
Junta General d’Accionistes de Radiotelevisió Valenciana SAU, acorda:
 Instar els liquidadors de la societat a dur a terme les operacions mercantils necessàries
per a l’adjudicació a la Generalitat de tots els béns i els drets que comprenen el
material i intangible immobilitzat de RTVV, atenent la Llei 12/2015, de 29 de
desembre, per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit
autonòmic, que estableix les condicions de la reversió dels béns necessaris per a la
prestació dels serveis públics de radiodifusió i televisió. En virtut de l’acord adoptat pel
Consell, s’inicien els passos per a cedir a la Generalitat, garant legal del pagament dels
deutes de la societat RTVV, tots els actius necessaris per a la prestació del servei públic
autonòmic de ràdio i televisió per part de la Corporació Valenciana de Mitjans de
Comunicació.
 Instar els liquidadors de la societat a resoldre el contracte de dret de superfície
subscrit en 2002 amb la mercantil Mizquitillas per a la seu de RTVV a Alacant i
encomanar a l’Advocacia de la Generalitat que estudie l’adopció d’actuacions per a
defensar els interessos de la Generalitat. La resolució del contracte va alliberar del
pagament d’una quantitat global propera als 3 M€, corresponents al cànon mensual
establit fins a 2035. Els liquidadors ja van deixar de fer front a les obligacions del
contracte perquè consideraven que les clàusules eren abusives, la qual cosa ha
permés, a més, deixar de pagar 371.398,45 euros.
 Donar els primers passos per a convertir l’arxiu audiovisual de l’extinta RTVV en una
part del futur arxiu audiovisual de la Comunitat Valenciana.
 Centre de comunicacions i de producció audiovisual de la Generalitat. El president de
la Generalitat anuncia que el Consell impulsarà un centre de comunicacions i de producció
audiovisual en les instal·lacions de l’antiga Radiotelevisió Valenciana SAU en liquidació,
situades a Burjassot, on, a més, podran situar-se altres televisions (29/08/2016). Sobre
aquest tema, al marge d’altres gestions que encara no s’han concretat, s’ha d’assenyalar:
 L’acord adoptat el desembre de 2016, entre la CVMC i els liquidadors de RTV SAU, per
a l’ús de determinats espais d’aquest centre, de producció de programes (CPP) de
Burjassot.
 El President de la Generalitat i el President de la Corporació RTVE signen un acord que
permetrà el trasllat de les instal·lacions del Centre Territorial de RTVE a València des de
la seu actual que té al Parc Tecnològic de Paterna, que la Generalitat el podrà
recuperar per a destinar-lo a un altre ús, al Centre de Producció de Programes (CPP) de
Burjassot (20/09/2017).
 Difusió cultural i creació de l’arxiu audiovisual de la Comunitat Valenciana. A partir de
la iniciativa del Consell per a recuperar i valorar els béns i els drets de l’extinta RTVV, s’han
emprés, respecte dels fons del arxiu audiovisual que tenia, amb la col·laboració i la
interacció amb el Consell Valencià de Cultura (CVC), les accions següents:
 Preparació i aprovació del conveni de col·laboració entre l’Institut Valencià de Cultura
(IVC) i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) en l’àmbit de la
difusió cultural i de l’arxiu audiovisual (Ple del Consell 13/04/2018). La CVMC
realitzarà actuacions de promoció d’activitats desenvolupades per l’IVC, especialment
referides a arts escèniques i música, així com de suport a la indústria audiovisual
valenciana. Per la seua banda, l’IVC facilitarà a la Corporació la recopilació, gestió,
preservació i accés als fons audiovisuals que gestiona.
 Es permetrà a la Corporació la recopilació, gestió, preservació i accés als fons
audiovisuals, per la qual cosa l’IVC adoptarà mesures per a facilitar aqueix accés. Per la

149
 seua banda, la Corporació posarà les eines materials necessàries i s’ocuparà de
l’actualització dels equips i els sistemes de gestió de continguts.
 Cessió i difusió gratuïta de determinats programes i imatges de l’arxiu de l’extinta
RTVV, a través de les TDT amb llicència a la Comunitat Valenciana o para
determinades produccions amb finalitats socials i culturals, o per a continguts per a
emetre per À punt (octubre de 2017 i 2018).
 Creació de l’Arxiu Audiovisual de la Comunitat Valenciana per la Llei 10/2018 del
Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que reforma la Llei 1/2006, del sector
audiovisual (maig 2018) es crea l’Arxiu Audiovisual de la Comunitat Valenciana per a
coordinar els arxius i fons audiovisuals de la Generalitat i les seues institucions,
especialment els arxius de l’Institut Valencià de Cultura i els de la Ràdio Televisió
Valenciana SAU en liquidació, així com d’aquelles altres institucions públiques o
privades que vulguen adherir-se.

Morella2016: Proposta de Resolució del Consell per a l’adjudicació de les llicències de TDT
en les demarcacions i als operadors que han aportat documentació.
Morella2016: Proposta d’acord del Consell per a sol·licitar al Govern la gestió d’un segon
múltiplex d’àmbit autonòmic a la Comunitat Valenciana.
Morella2016: Decret pel qual es modifica el Decret 212/2009 del Consell, pel qual es regula el
registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana.
Morella2016: Decret pel qual es regula el règim jurídic per a la prestació dels serveis de
comunicació audiovisual sense ànim de lucre en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Torrevieja2016: Llei del consell i arxiu audiovisual de la Comunitat Valenciana.
Sagunt2017: Convocatòria d’un nou concurs per a l’adjudicació de 31 llicències de radiodifusió
sonora en FM a la Comunitat Valenciana.
 El Consell aprova el Decret 4/2017, pel qual es regulen els serveis i el Registre de
prestadors de comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana. (DOGV
27/01/2017) Actualitza les regulacions ja obsoletes des de la dècada dels 90, ja desfasades
amb la nova legislació bàsica estatal, cobrint les llacunes d’aquest marc normatiu i establint
noves figures com els operadors sense ànim de lucre, etc. També actualitza la regulació del
Registre de Prestadors de Comunicació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (previst en
un Decret de 2009 i encara sense crear). Els seus continguts fonamentals: Prestadors de
serveis de televisió; Prestadors de serveis de Ràdio (FM, FM municipal, Digital); Operadors
sense ànim de lucre i universitats; Registre de prestadors del servei de comunicació
audiovisual; Procediment i bases fonamentals dels concursos FM, Ràdio digital, TDT;
Procediments sancionadors, etc.
 Llicències TDT. Acords del Consell pels quals s’adjudiquen concessions administratives,
que es transformen en llicències, per a l’explotació de programes del Servei Públic de
televisió digital terrestre (TDT) amb cobertura local.
 El Ple del Consell de 26/02/2016 aprova l’adjudicació de les concessions
administratives per a l’explotació de programes del servei públic de la Televisió
Digital Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyents a tres demarcacions.
S’adjudiquen les concessions i es transformen en llicències els lots 7-Castelló (Canal 50
TL01CS), 9-Vinaròs (Canal 53 TL04CS) i 13-València (Canal 23 TL06V).
 El Ple del Consell de 22/04/2016 aprova l’adjudicació de les concessions
administratives per a l’explotació de programes del servei públic de la Televisió Digital
Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyents a quatre demarcacions: Elda, Morella,
Sagunt i Torrent.

150
  El Ple del Consell d’1/07/2016 aprova l’adjudicació de la concessió administrativa per a
l’explotació de tres programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT)
amb cobertura local pertanyent a la demarcació Ontinyent-Xàtiva.
 El Ple del Consell de 8/07/2016 aprova l’adjudicació de la concessió administrativa per a
l’explotació de tres programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT)
amb cobertura local pertanyent a la demarcació Benidorm.
 El Ple del Consell de 4/08/2016 aprova l’adjudicació de la concessió administrativa per a
l’explotació de programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb
cobertura local pertanyent a dues demarcacions, Alcoi i Alzira.
 El Ple del Consell de 30/09/2016 adjudica les concessions per a l’explotació del servei
de TDT local a Alacant, Elx, Orihuela i Torrevieja.
 Durant 2017 i 2018 aquestes noves llicenciatàries de televisió, amb el suport de la
Secretaria Autonòmica de Comunicació, han tramitat l’autorització de les societats
gestores del canal per a l’emissió del senya a cada una de les demarcacions i a la
major part d’aquestes iniciant les emissions de TDT de proximitat.
 Llicències d’FM. Procés per a la definitiva adjudicació de 31 llicències per a la prestació
del servei de comunicació audiovisual de radiodifusió sonora en ones mètriques amb
modulació de freqüència de caràcter comercial a la Comunitat Valenciana.
 El Consell aprova renunciar a la adjudicació de 31 llicències per a la prestació del servei
de comunicació audiovisual de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació
de freqüència de caràcter comercial a la Comunitat Valenciana, convocades per
Resolució de 9 de novembre de 2011 i sobre les quals durant cinc anys no s’havia
formulat cap proposta d’adjudicació (Ple del Consell de 8/07/2016 i DOCV 18/07/2017),
atenent, fonamentalment el fet que el 23 de maig de 2016 la Secretaria Autonòmica de
Comunicació, òrgan competent en la matèria, va emetre un informe sobre la
concurrència de raons d’interés públic que justifiquen la renúncia a la concessió de les
llicències convocades.
 La Mesa de Licitació, reunida en les sessions de 24 de maig i 1 de juny de 2016, va
posar de manifest que la motivació insuficient dels informes tècnics de valoració que es
troben en l’expedient fa impossible formular en l’actualitat una proposta d’adjudicació
degudament motivada.
 Convocatòria de les 31 llicències de FM pendents des de 2007 i 2011 (DOGV
11/05/2018) a les quals s’han presentat prop de 500 sol·licituds.
 S’ha sol·licitat i mantingut contactes amb el Govern central perquè procedisquen a
revisar el Pla tècnic nacional de radiodifusió sonora en freqüència Modulada
(PTNRSFM) l’última revisió de la qual va ser en 2006, perquè la Comunitat Valenciana
puga disposar de més freqüències en FM.
 Protecció de l’espectre radioelèctric d’interferències i emissions il·legals. En
l’actualitat, s’estima que a la Comunitat Valenciana operen unes 300 emissores de
radiodifusió i uns 100 de TDT que desenvolupen la seua activitat sense disposar de la
llicència preceptiva, utilitzant freqüències reservades pels corresponents plans tècnics
nacionals d’FM i TDT, per la qual cosa s’han iniciat les actuacions administratives
pertinents per a determinar quines són i on estan ubicades aquestes emissores i s’han
iniciat expedients sancionadors, tant en radiodifusió com en emissions de televisió.
 Sol·licitud de més freqüències i convocatòria per a l’adjudicació de llicències d’FM
per a entitats sense ànim de lucre i per a afavorir la pluralitat de l’oferta radiofònica
 L’article 32 de la Llei general de comunicació audiovisual disposa que les entitats
privades que tinguen la consideració legal d’entitats sense ànim de lucre podran prestar
serveis comunitaris de comunicació audiovisual per a atendre les necessitats socials,
culturals i de comunicació específiques de comunitats i grups socials, així com per a

151
 fomentar la participació ciutadana i la vertebració del teixit associatiu, amb uns
continguts que hauran de ser en obert i sense cap tipus de comunicació comercial.
 El Ple del Consell de 22/01/2016, va acordar sol·licitar al Ministeri d’Indústria, Energia i
Turisme que habilite l’espai radioelèctric necessari per a la posada en marxa de
serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre a la
Comunitat Valenciana. A més, s’estan mantenint diverses reunions amb el Ministeri per
a reclamar l’inici d’un nou pla tècnic que l’habilite.
 Sol·licitud d’un segon canal múltiple digital de TDT de cobertura autonòmica
 El Consell de 22/01/2016, va acordar sol·licitar al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme
que habilite l’espai radioelèctric necessari per a la gestió d’un segon múltiplex de TDT
d’àmbit autonòmic, que la Comunitat Valenciana va perdre després de la reordenació de
l’espectre radioelèctric que es va produir en 2014.
 Amb aquest nou múltiplex, la Comunitat Valenciana pot disposar de dos canals
múltiples: un per a les emissions en alta definició i estàndard de la futura TVV i l’altre
per als llicenciataris privats i per a les emissions de les televisions públiques de les
altres comunitats autònomes amb les quals ja existeix un acord per a la reciprocitat de
les respectives emissions.
 En la reunió institucional entre els Presidents de la Comunitat Valenciana i Catalunya
s’acorda avançar cap a reciprocitat entre la nova televisió pública valenciana i TV3.
Amb aquest motiu, una vegada iniciades les emissions de la televisió autonòmica
valenciana, es posarà en marxa una comissió tècnica per a fer possible aquesta
relació de col·laboració (19/09/2016).
 Registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual. L’aprovació del Decret
4/2017, que modifica el Decret 212/2009 del Consell, i pel qual es regula el registre de
prestadors de serveis de comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana, ha permés
iniciar els treballs i la posada en marxa del Registre de prestadors del servei de
comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana.
 Prestació dels serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre. Aprovació del
Decret 4/2017 pel qual es regula el règim jurídic per a la prestació dels serveis de
comunicació audiovisual sense ànim de lucre en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. En la
Convocatòria de les 31 llicències de FM (DOGV 11/05/2018) ja es reserven 3 llicències per
a operadors sense ànim de lucre.
 Llei de creació del Consell de l’audiovisual de la Comunitat Valenciana i reforma de la
Llei del sector audiovisual. Publicació de la Llei 10/2018, de 18 de maig, de la Generalitat,
de creació del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), organisme que
es configura com a autoritat audiovisual independent que s’encarregarà de vetlar en l’àmbit
dels mitjans audiovisuals de la Comunitat Valenciana pel respecte dels drets i llibertats
reconeguts en la Constitució i en l’Estatut d’Autonomia, assumint la major part de les
competències del Consell en matèria audiovisual (conforme als models d’altres països
europeus i les recomanacions de la UE) i sense que supose cap augment de cost per a les
arques públiques.
 Amb aquesta Llei 10/2018, també es crea el Arxiu Audiovisual de la Comunitat
Valenciana per a coordinar els arxius i fons audiovisuals de la Generalitat i les seues
institucions, especialment els arxius de l’Institut Valencià de Cultura i els de la Ràdio
Televisió Valenciana SAU en liquidació, així com d’aquelles altres institucions públiques
o privades que vulguen adherir-se. Així mateix es reforma la Llei 6/2016, del servei
públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, per a
limitar a 1/3 el capítol I (plantilla/pressuposat de la CVMC), es marquen les pautes per a
la celebració de les oposicions als llocs de plantilla i es reforça el control i l’auditoria
interna.

Altres actuacions relacionades amb el sector audiovisual: Ciutat de la Llum

152
 Subhasta del complex Ciutat de la Llum. El consell d’administració de Ciutat de la
Llum d’Alacant, constituït com a Mesa de Contractació, declara deserta l’alienació
mitjançant subhasta pública dels equipaments del complex audiovisual. És la segona
subhasta que queda deserta (25/04/2016).
 L’única oferta, presentada per l’empresa Cinespace Ñ, que no ha constituït la
garantia provisional del 5 % per la proposta realitzada a la totalitat dels actius de
Ciutat de la Llum i que, tal com recollia el plec de condicions relatives al contracte,
ascendia a 4,7 M€.
 Inici del procés de liquidació de Ciutat de la Llum. El Consell d’Administració de Ciutat
de la Llum SA aprova la liquidació de la societat. En ser el major creditor del complex
Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), és aquesta entitat la que
assumeix Ciutat de la Llum, tant els seus actius, com els seus deutes, que es xifren en 193
M€ a SPTCV més uns 30 M€ a l’IVF i a la Generalitat directament. (26/05/2016)
 Prèviament a materialitzar la cessió d’actius i passius es va sol·licitar al setembre de
2016 l’aprovació de la Comissió Europea, qui ha autoritzat al maig de 2017 aquesta
fórmula, i ha imposat, no obstant això, un termini temporal de no-realització
d’activitats econòmiques que serà objecte de negociació amb la institució europea
esmentada (01/06/2017).
 El president de la Generalitat, anuncia que la Comissió Europea obri la porta al fet que
la Ciutat de la Llum d’Alacant, els actius de la qual i passius assumirà la Generalitat,
puga acollir, sense esperar al fet que transcórreguen 15 anys, activitats econòmiques
per part d’operadors privats que la compren o la lloguen (11/12/2017).
- Les condicions estipulades determinen que, durant 15 anys, la Generalitat podrà
fer ús de les instal·lacions, sense exercir directament cap activitat econòmica en
el complex afectat per la resolució de la Comissió Europea. No obstant açò, la
Comissió Europea accepta, tal com va sol·licitar la Generalitat, que, durant
aquests anys de penalització, es puga vendre o llogar el complex a un tercer
íntegrament o en part, possibilitat que no estava recollida en la proposta anterior.
Per açò, si una empresa privada compra o lloga Ciutat de la Llum durant aquest
període sí podrà desenvolupar una activitat econòmica. La Comissió solament
limita al possible comprador o arrendatari l’activitat cinematogràfica, però amb
l’excepció de les activitats cinematogràfiques purament educatives, que sí
estarien autoritzades.
 Districte Digital. Aposta de la Comunitat Valenciana per a l’aterratge definitiu en la nova
economia digital i que tindrà inicialment el seu posicionament bàsic en la Ciutat de la Llum
(11/12/2017).
 Delegació d’À Punt a Alacant. La Ciutat de la Llum acollirà la delegació a Alacant d’À Punt
(11/12/2017).
 Cursos Ciutat de la Llum 2016. Conveni entre Presidència de la Generalitat i la Universitat
d’Alacant per al desenvolupament de cursos de contingut audiovisual i altres activitats
culturals en matèria de comunicació en la ciutat d’Alacant. (Ple del Consell de 6/05/2016)
 L’activitat es portarà en diferents àrees com són: la realització i producció audiovisual, la
iniciació per a joves a les tècniques audiovisuals i de comunicació així com el doblatge
en valencià. 
 Es realitzaran quatre cursos que versaran sobre “De la idea a la pantalla”, impartit per
Montxo Armendáriz i Puy Oria; “L’actor davant la càmera”, impartit per Gracia Querejeta;
“Workshop d’Iniciació al Cinema #makers”, impartit per Giovanna Rives i José Luis
Siurana, i “Curs de doblatge”, impartit per Benjamí Figueres i José Luis Siurana.
 Cursos Ciutat de la Llum 2017. Com a continuació, durant l’estiu de 2017, es realitzen
quatre cursos sobre “Ficció i adaptació literària per a televisió. Año Blasco Ibáñez”, impartit
per Javier Olivares Zurrilla, “Financiación y fiscalidad en el audiovisual”, impartit per Isabel

153
 Mariscal i Mariano L. Arrieta, “La música para audiovisual” impartit per Luis Ivas i
“Workshop de iniciación al cine #Makers17” impartit per Verónica Cerdán, Mentxu Segura
Díez, Abdelatif Abdeselam, Pau Martínez, Rafael Maciá i Inés Gil ( 01/06/2017).

j. Aprovar una llei integral per a la igualtat efectiva de persones LGTBI

…i contra la discriminació per orientació sexual o identitat de gènere i un Pla autonòmic per a la
igualtat de tracte, contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància.
Nou Botànic
58. Desenvolupament i actualització de l’actual Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat
de Gènere. Desenvolupament del Consell de les Dones.
59. Elaboració participativa de la Llei integral per a la igualtat efectiva de persones LGTBI i
contra la discriminació per orientació sexual o identitat de gènere.

154
Mesures contra la discriminació per orientació sexual

Morella2016: Llei integral de transsexualitat.

Morella2016: Pla d’intervenció sobre diversitat sexual en les escoles i instituts, en
coordinació amb la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Ademuz2017: Inici de la tramitació de la llei LGTBI
Vinaròs-Benicarló2018: Aprovació de Decret pel qual es desenvolupa la Llei 8/2017, integral
del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana,
coneguda també com a “llei trans”
 Llei valenciana per a la igualtat de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i
intersexuals (LGTBI). Es tracta de la primera norma espanyola que dedica un capítol
sencer a la situació especial i diversa de les persones amb variacions intersexuals o amb
diferències del desenvolupament sexual, i preveu l’engegada de mesures específiques de
suport a la visibilitat i la sensibilització social sobre l’existència de cossos no binaris.
Prestarà una atenció integral a les persones víctimes de violència per LGTBIfòbia, per a les
quals estableix l’elaboració d’un protocol específic. La norma preveu també la creació del
Consell Valencià LGTBI.
 Aprovació del projecte Llei de para la igualtat efectiva de persones LGTBI (Ple del
Consell, 8/06/2018).
 Desenvolupament del procés. Es va iniciar amb el tràmit d’informació pública
(21/07/2017). La Conselleria d’Igualtat va obrir un procés participatiu a través de la
pàgina web que va rebre 84 aportacions d’entitats i particulars, incorporant un 79 %
(11/10/2017). Se sotmet també a audiència ciutadana, mitjançant la seua publicació en
el DOGV, perquè les persones potencialment afectades en els seus drets i interessos
legítims puguen formular al·legacions i per a qualsevol altra persona o entitat puga fer
aportacions addicionals sobre la matèria (17/11/2017). El Avantprojecte de llei es va
aprovar en el Consell de 6/04/2018.
 Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere.
Aprovada la Llei 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del
dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, que despatologitza
la transsexualitat, reconeix drets i suprimeix requisits a les persones “trans”, a més de
promoure mesures en àmbits com l’educació i l’ocupació; elaborada per la Vicepresidència i
Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en col·laboració amb les conselleries amb
competències en educació, sanitat, justícia i treball, i consensuada amb entitats socials i
partits polítics. (DOGV 11/04/2017)
 Aquesta llei és una aposta del Consell per la despatologització de la transsexualitat, que
ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat
humana.
 L’objectiu de la norma és regular el reconeixement legal del dret a la identitat de gènere
de tota persona, en un exercici lliure i sense pressions legals o socials i, com a
concreció d’aquest reconeixement, garantir que la llei aplicable a les persones no les
patologitza o sotmet a condició de prejudici sobre la seua capacitat, dignitat i habilitats.
 La llei regula els drets d’aquestes persones en àmbits tan diversos com l’educatiu, el
sanitari, el social o l’administratiu, amb la finalitat d’establir un marc normatiu adequat
per a garantir el dret d’autodeterminació de gènere de les persones que manifesten una
identitat de gènere sentida diferent a l’assignada en el moment del seu naixement.
 Protocol per a garantir el dret a la identitat de gènere. La Conselleria d’Educació crea el
protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió
de gènere i la intersexualitat en els centres educatius, una mesura que entra en vigor
amb la publicació en el DOGV. (27/12/2016)

155
  La finalitat d’aquest document és afavorir la inclusió educativa, assumir la igualtat i la
diversitat com a valors cabdals i irrenunciables, de manera que totes les persones que
conformen la comunitat educativa respecten i facen respectar els drets humans. Per
això, serà imprescindible facilitar la construcció de la seua identitat i la participació
activa en la vida del centre, de manera que senta la pertinença real al grup d’iguals, al
centre i a l’entorn.
 Aquest protocol ajudarà els equips directius i els orientadors dels centres a tractar la
identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat en els centres educatius
com a opcions socials normalitzades i ajudarà a prevenir casos d’assetjament escolar.
 Els centres educatius elaboraran el seu projecte educatiu de centre, el Pla de
convivència i igualtat, i la resta de reglaments, plans i programes de centre, des dels
principis del respecte a la llibertat individual fins als drets d’identitat de gènere i
orientació sexual, lliurement expressats pels membres de la comunitat educativa.
 Campanya per a reivindicar el reconeixement del dret a la identitat de gènere. La
Conselleria d’Igualtat elabora una campanya per a reivindicar el reconeixement del dret a la
identitat de gènere, amb la qual pretén conscienciar la ciutadania sobre les situacions
que pateixen les persones transsexuals, especialment quan inicien el camí per al
reconeixement de la seua identitat de gènere sentida. El llançament d’aquesta campanya
coincideix amb la commemoració, el pròxim 17 de maig, del Dia Internacional contra la
LGTBIfòbia, en el qual es pretén denunciar les situacions de discriminació a què encara ha
de fer front aquest col·lectiu (14/05/2017).
 Ajudes per a programes de suport a la igualtat en la diversitat. La Conselleria d’Igualtat
i Polítiques Inclusives subvenciona per primera vegada entitats sense ànim de lucre que
desenvolupen programes de suport a la igualtat en la diversitat, que permeten la posada
en marxa de projectes destinats a la defensa de la diversitat sexual, familiar, ètnica, cultural,
religiosa i de culte. Es finançaran, especialment, les dirigides al col·lectiu de lesbianes, gais,
transsexuals, bisexuals i intersexuals (Col·lectiu LGTBI) i al Poble Gitano (DOGV
7/06/2016).
 Declaració institucional. El Consell aprova una Declaració institucional a favor que es
descatalogue la transsexualitat com una patologia, sumant-se així a la celebració del
Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans. Amb aquesta Declaració
Institucional, el Consell pretén també manifestar el seu compromís amb el dret a la identitat
sexual i de gènere de totes les persones i la seua voluntat per a erradicar desigualtats i
discriminacions a la Comunitat Valenciana (23/10/2015).
 Campanya de sensibilització contra l’homofòbia. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques
Inclusives s’afegeix a la celebració del Dia Internacional contra l’Homofòbia, Transfòbia
i Bifòbia (LGTBIfòbia), 17 de maig , amb una campanya de sensibilització que pretén fer
visibles situacions de discriminació i de vulneració dels drets humans de les quals continua
sent objecte el col·lectiu LGTBI (15/05/2016).

Igualtat de gènere

Ademuz2017: Elaboració del primer pla d’igualtat en l’àmbit de l’administració de justícia

 El Consell aprova el seu criteri favorable sobre la Proposició de llei de modificació de les
lleis reguladores de les institucions de la Generalitat per a garantir la paritat de
gènere en els seus òrgans. La finalitat del projecte és modificar les lleis reguladores de les
institucions comissionades de les Corts Valencianes, així com de les institucions consultives
de la Generalitat, per a garantir-ne la paritat de gènere en la composició. (12/05/2017)
Aprovada la llei amb data 2 de novembre de 2017.
 Suposa la modificació dels articles que fan referència al nomenament i renovació dels
membres de la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes, comissionades de
les Corts, i del Consell Valencià de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua, el

156
 Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i el Consell Jurídic Consultiu de
la Comunitat Valenciana, com a institucions consultives de la Generalitat, amb l’objectiu
de garantir-ne la composició paritària.
 Creació d’unitats d’igualtat en cadascuna de les conselleries i en Presidència de la
Generalitat perquè vetlen per l’aplicació efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes.
Els nous reglaments orgànics i funcionals, publicats el 22/09/2015, ja contemplen aquestes
unitats d’igualtat.
 Els càrrecs de lliure designació de què disposa la Vicepresidència i Conselleria
d’Igualtat i Polítiques Inclusives estan ocupats fins a prop d’un 70 per cent per dones, ja
que el 63,3 per cent de les subdireccions i prefectures de servei estan ocupades per dones,
una xifra que s’eleva fins al 68 per cent en el cas de les prefectures de secció (13/11/2016):
 L’acord de legislatura signat per la Generalitat amb les principals centrals sindicals
sobre condicions del personal de l’administració inclou un calendari detallat per a
l’elaboració, negociació, aprovació i aplicació de plans d’igualtat en els diferents sectors
de l’Administració pública valenciana (09/06/2016).
 Constitució i posada en marxa de la Mesa per l’Educació i per a l’Erradicació de les
Actituds Masclistes de la mà de les entitats feministes, associacions de dones,
professionals i àmbit educatiu, per a dissenyar un Pla de Coeducació i Prevenció d’Actituds
Masclistes en l’àmbit educatiu. Revisió amb perspectiva de gènere del currículum escolar i
material educatiu. Formació contínua en igualtat i diversitat del professorat (04/02/2016).
 En el marc de la nova Llei de la funció pública, el Ple del Consell aprova el II Pla d’igualtat
d’homes i dones de l’Administració de la Generalitat. El Pla ha sigut negociat en el si de
la Comissió d’Igualtat constituïda al maig de 2016 (10/03/2017).
 La Conselleria de Sanitat acorda amb els sindicats el primer Pla d’igualtat en l’àmbit
sanitari, nou anys després de l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat
efectiva de dones i homes, que recollia la necessitat d’elaborar plans d’igualtat en les
administracions públiques, i l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que obligava a això. Aquesta
iniciativa s’ha portat per fi a la pràctica nou anys després de l’aprovació de la llei
(4/03/2016).
 Reunió constitutiva de la comissió encarregada de la redacció del I Pla d’igualtat del
personal de l’Administració de Justícia en el territori valencià, que per primera vegada
definirà les polítiques i les accions a dur a terme per a garantir la igualtat efectiva i real entre
dones i homes en l’àmbit del personal funcionarial de Justícia transferit a la Generalitat
Valenciana (18/01/2017). Inclòs com a compromís en el Seminari Estiu 2017 d’Ademús.
 Constitució de la Mesa per la Igualtat Laboral i Salarial i contra la Feminització de la
Pobresa. Formada pels grups parlamentaris, sindicats, organitzacions empresarials,
entitats feministes, associacions de jubilades i pensionistes, i associacions de famílies
monoparentals. La Mesa (a petició de les Corts) abordarà les desigualtats
socioeconòmiques per raó de gènere (3/05/2016). Reunió de la Mesa en la qual s’ha
aprovat l’estratègia de governança del Pla valencià d’inclusió i cohesió social (VICS)
(17/02/2017).
 Aplicació de l’enfocament de la igualtat de gènere en totes les ajudes cofinançades
amb el Fons Social Europeu, tant del Programa operatiu d’Ocupació Juvenil com del
Programa Operatiu regional de la Comunitat Valenciana per al període 2014-2020
(03/03/2016). Es promociona la igualtat de gènere, fins i tot amb mesures de discriminació
positiva, en totes les accions que es desplegaran.
 Urbanisme, habitatge i mobilitat des de la perspectiva de gènere. Creació de la Taula
de Gènere, impulsada des de Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del
Territori, per a la implementació de polítiques urbanes amb perspectiva de gènere. Té entre
els seus principals objectius sensibilitzar als sectors involucrats en la gestió urbana;

157
 diagnosticar l’estat de la qüestió i identificar nínxols de col·laboració, implementar reformes
legislatives coordinades i incentivar accions en matèria de disseny d’espais urbans.
 Nous Premis Habitatge, Mobilitat i Urbanisme amb Perspectiva de Gènere, dirigits als
ajuntaments, les organitzacions, les institucions, les universitats, les associacions i
col·lectius que hagen desenvolupat accions d’aquest tipus. Així com als professionals
dels mitjans de comunicació que hagen difós aquelles actuacions objecte d’aquests
premis. Lliura premis I Edició el 8/03/2017, II Edició el 5/03/2018.
 La Generalitat va a procedir a la denominació amb nom de dones destacades de la
història a 26 grups d’habitatge públic en tota la Comunitat que van ser transferits per
l’Estat en 1984 (5/03/2018).
 El Ple del Consell aprova un conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de
València per a contribuir a la creació i funcionament de la Càtedra d’Economia Feminista
durant l’exercici 2017. Està dotada amb una quantitat màxima de 30.000 euros (9/06/2017).
El conveni es renova per a 2018 amb una dotació màxima de 30.000 euros (20/04/2018).
 Cultura. L’Institut Valencià de Cultura col·labora amb diferents associacions i en diferents
festivals en la celebració de certàmens o cicles per la igualtat de gènere.
 Centres docents no universitaris. Creació de la figura de la persona coordinadora
d’igualtat i convivència en cadascun dels centres docents sostinguts amb fons públics,
dotada amb dues hores de dedicació.
 Esport. En les ajudes dirigides al foment de l’esport federat i en els programes de
tecnificació esportiva, s’ha inclòs com a criteri de valoració la participació de dones en les
juntes directives de les federacions. En les ajudes per a l’organització d’esdeveniments
esportius especials en 2018, serà obligatori que el sistema de premis respecte el principi
d’igualtat entre homes i dones (01/03/2018).
 Campanyes de sensibilització i ajudes a la promoció de la igualtat de gènere
 Campanya 8 de març per la igualtat “IgualtatREAL” per a promoure la igualtat
efectiva entre homes i dones en la població en general i sensibilitzar-la.
 Conselleria d’Igualtat. Es creen noves ajudes per a entitats sense ànim de lucre per a
la promoció de programes que fomenten la igualtat entre dones i homes i/o
l’associacionisme de dones. Per un import anual de 300.000 € s’incrementa l’ajuda a
programes d’entitats sense fi de lucre, per a dones en situació de risc o exclusió social
fins als 425.000 euros. (5/07/2016)

Mesures per la igualtat de tracte i la no-discriminació

Sagunt2017: Decret d’inclusió educativa

 El Pla autonòmic per a la igualtat de tracte, contra el racisme, la xenofòbia i la
intolerància es realitzarà en el segon semestre de 2017.
 Realització de la I Jornada de Treball contra els Delictes d’Odi a la Comunitat
Valenciana (20-21 d’abril de 2016), amb la participació de totes les administracions
implicades i les entitats que treballen en aquest àmbit.
 Per primera vegada en 2016 existeix una línia específica de subvencions per a
programes de sensibilització i prevenció dels delictes d’odi, així com per a l’atenció a
les víctimes.

Inclusió del poble gitano

 El Consell aprova les mesures necessàries per a la creació d’una comissió mixta per al
desenvolupament de l’Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble
gitano. La comissió mixta tindrà la finalitat de coordinar totes les institucions públiques i

158
 entitats que treballen en aquest àmbit (10/03/2017). La comissió es constitueix el 6 d’abril
de 2017.
 Aprovada una declaració institucional i una campanya de sensibilització per a
manifestar públicament el suport i reconeixement a la comunitat gitana de la
Comunitat Valenciana, amb motiu de la celebració, el 8 d’abril, del Dia Internacional del
Poble Gitano (Ple del Consell 8/04/2016).
 En 2017 es destinaran un total d’1,21 M€ per a subvencionar programes per a la
igualtat i la inclusió del poble gitano, dirigits a entitats locals i entitats sense ànim de
lucre, la qual cosa suposa un increment del 36,25 % respecte al 2016 (28/12/2016).
 Un total de 7.500 xiquets i xiquetes de 20 centres educatius participen en el programa pilot
‘La Veu Gitana 2018’ d’Igualtat, per a acostar la realitat cultural, social i històrica del poble
gitano a l’alumnat (14/04/2018).

Diversitat de culte

 La Generalitat s’ha reincorporat al Consell Assessor de la Fundació Pluralisme i

Convivència (a l’octubre de 2015).
 S’han mantingut reunions amb líders de les diferents confessions: catòlica, evangèlica,
jueva i islàmica, entre unes altres.

Promoció, defensa i respecte a la diversitat familiar

Ademuz2017: Pla de reordenació dels punts de trobada familiar (PEF).

 El nou model de Punts de Trobada Familiar contempla una ampliació de l’actual xarxa,
amb onze noves instal·lacions que ampliaran fins a 28 el nombre de poblacions on es
comptarà amb aquest servei que para esment especialitzada en situacions de conflictivitat
familiar. Disposarà d’un pressupost de 6 M€, sis vegades més alt que el model actual, la
qual cosa permetrà passar d’una plantilla composta per 61 professionals, a una de 205
(28/12/2017). Formarà part del model nou redefinit i ampliat de punts de trobada familiar
que està dissenyant la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (17/11/2017).
 El Consell aprova un conveni de col·laboració entre la Vicepresidència i la Conselleria
d’Igualtat i Polítiques Inclusives i l’Ajuntament per al manteniment del Punt de trobada
familiar de València durant l’exercici 2017. La Generalitat destinarà 130.000 euros
(17/11/2017).
 Es posaran en marxa punts de trobada familiar nous a Llíria (17/11/2017), Alaquàs,
(17/04/2018), Bunyol (12/04/2018), Villena (20/03/2018), Orihuela (15/03/2018), Dénia i
Sueca (01/03/2018), Vila-real (28/02/2018).
 Per primera vegada en 2016, s’equiparen les famílies monoparentals a les nombroses
en els beneficis previstos en la Llei de taxes de la Generalitat Valenciana, a través
d’una modificació de la legislació mitjançant la Llei de mesures fiscals, gestió administrativa
i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici 2016 (aprovada a les Corts
21/12/2015).
 Les famílies monoparentals també gaudeixen d’exempció de taxes en l’àmbit educatiu
perquè els seus fills puguen estudiar, de l’accés a beques de menjador, de descomptes en
l’Impost de Béns Immobles, de descomptes en la factura del gas i de la llum o
d’abonaments especials per al transport públic, entre d’altres.
 Balanç. Les sol·licituds de títol de famílies monoparentals s’han multiplicat per quatre
en un any, la qual cosa ha elevat a 6.296 el nombre de sol·licituds registrades fins a
mitjan novembre de 2016, enfront de les 1.669 de 2015; un increment que ha sigut
motivat per l’equiparació de beneficis amb les famílies nombroses (2/12/2016).

159
 La Conselleria d’Igualtat comença, per mitjà dels registres de les direccions territorials,
l’expedició dels títols temporals de família nombrosa, que tindran una vigència de tres
mesos, garanteix l’accés a tots els beneficis recollits normativament, mentre es gestiona el
carnet definitiu (8/03/2017).
 El pla de xoc engegat per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques
Inclusives per a agilitzar la tramitació de la renovació dels carnets de famílies
nombroses i monoparentals, ha suposat la incorporació de deu nous empleats públics
interins que treballaran en les direccions territorials de València, Castelló i Alacant
(15/6/2017).
 El pla de xoc suposa la posada al dia d’aquests títols que s’estiguen resolent per davall
del termini que estableix la normativa en cada cas. En l’actualitat, hi ha 62.547 títols de
família nombrosa en vigor, 5.241 més que al juny de 2015 (17/12/2015).
 La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ampliarà, a través del nou decret que
regula la condició de famílies monoparentals, les condicions en què es pot sol·licitar
aquest títol, al qual podran acollir-se aquelles famílies en què una de les persones
progenitores convivents tinga una dependència de grau 3 o gran invalidesa
(13/04/2017).
 El Consell ha aprovat el Decret 19/2018, de 9 de març, que amplia la condició de
família monoparental a situacions noves no previstes anteriorment, i millora el
procediment d’emissió i renovació del títol de família monoparental. El decret nou entrarà en
vigor als sis mesos de la seua publicació. La Conselleria estima en 1,5 milions d’euros els
beneficis als quals tindran accés les famílies que seran reconegudes amb el text nou
(09/03/2018).

k. Promoure la paritat en els òrgans institucionals

…i engegar un pla d’igualtat retributiva.

Pressupostos amb perspectiva de gènere

 61 programes pressupostaris, dels 107 que formen els comptes públics de 2016, tenen
incorporada la perspectiva de gènere. Tots aquests analitzen l’impacte de les seues
actuacions i plantegen mesures per a corregir situacions de discriminació.
 Les principals actuacions en aquest sentit són:
 Exigència, per l’Advocacia de la Generalitat, de l’informe d’impacte de gènere en la
tramitació de les normes.
 Incentius per a la contractació pública per a aquelles empreses que implanten plans
d’igualtat o faciliten mesures per a la conciliació.
 Reforma de la Llei electoral valenciana per a incrementar un 10 % les subvencions
electorals per als escons obtinguts per dones.
 Activació de el “teletreball” en l’Administració per a afavorir la conciliació.
 Programes d’educació en igualtat i coeducació o plans de salut específics.
 Compromís d’acabar amb el llenguatge sexista.

l. Apostar per unes administracions compromeses amb la cultura valenciana

…i, especialment, en el paper del valencià.
Nou Botànic
69. Reforma de la Llei del Consell Valencià de Cultura.
70. Avaluació i seguiment del Pla estratègic del sector de la cultura.

160
71. Augment progressiu a un sòl de despesa en cultura fins a l’1 %.
72. Nova Llei de mecenatge i patrocini cultural.
73. Defensa del patrimoni cultural monumental i paisatgístic.
74. Modificació de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat en la qual es
definisquen les competències del conservador-restaurador de béns culturals. Creació d’un
catàleg de béns mobles.
75. Elaboració d’un pla anual de restauració.
76. Modernització de la gestió i manteniment de les biblioteques i arxius de la Comunitat
Valenciana.
77. Crear i engegar l’Arxiu Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
78. Posar al dia la xarxa de biblioteques i implementar les biblioteques escolars.
79. Mesa de Participació de la Cultura Valenciana com a òrgan de diàleg que contribuïsca a la
planificació, implementació i avaluació de les polítiques culturals de la Generalitat.
80. Promoure la integració dels ensenyaments artístics superiors en la universitat.
81. Suport de la producció audiovisual i cinematogràfica com a mitjans culturals i promotors
d’aquesta indústria. I, al mateix temps, en col·laboració amb els mitjans de comunicació
audiovisuals, públics i privats de la nostra terra; fer arribar aquestes creacions a tota la
ciutadania.
82. Apostar per l’activitat artística i creadora valenciana.
83. Promoció de la producció i distribució teatral pròpia en valencià amb dimensió territorial.
84. Potenciació del moviment associatiu de les societats musicals com a primer agent cultural
de la Comunitat Valenciana fomentant la seua participació efectiva en òrgans de decisió, així
com en col·lectius, associacions culturals, ateneus, associacions festeres, falles, fogueres,
grups, moros i cristians, escoles de teatre, dansa, etc.
85. Actualització de la Llei valenciana de la música i creació de l’Adreça Adjunta de Música i
Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura.
86. Suport i finançament de les escoles de música com a part dels ensenyaments artístics
valencians i actualització de la seua reglamentació.
87. Elaboració d’un mapa d’ensenyaments musicals.
88. Reclamació al Govern central de l’actualització dels acords de finançament del Palau de les
Arts i de les diferents institucions culturals valencianes, així com el foment de la seua
participació efectiva en els òrgans de decisió.
89. Unificar l’agenda cultural a la Comunitat Valenciana, fent visible tot tipus d’esdeveniment
cultural a tot el territori.
110. Estratègia valenciana de nous usos de temps i coresponsabilitat.
Annex de mesures de competència o coordinació estatal:
- Promoure la integració dels ensenyaments artístics superiors a la universitat.
- Reclamació al Govern central de l’actualització dels acords de finançament del Palau de les
Arts.

Pla estratègic cultural valencià

Elx2016 – Projecte 7: Pla estratègic cultural

Torrevieja2016: Mesa de la Cultura Valenciana.

161
Vinaròs-Benicarló2018: Observatori Valencià de la Cultura, en el marc de la Mesa de
Participació de la Cultura Valenciana, durant el primer semestre de 2018
 Presentat #FesCultura, el primer Pla estratègic cultural valencià 2016-2020, dissenyat a
partir d’un estudi encomanat a l’Àrea d’Investigació en Economia de la Cultura de la
Universitat de València. Es tracta d’un pla pioner a Europa, pel fet de definir les polítiques
culturals mitjançant un procés participatiu i obert a la ciutadania per mitjà d’un estudi
previ (31/03/2016).
 Les grans línies d’actuació de FesCultura en el període 2016-2020 són la creació i
consolidació d’una vertadera indústria cultural valenciana, la democratització de
l’accés a la cultura, la descentralització territorial, la internacionalització i la
cooperació entre institucions.
 Prevista una inversió de 500 M€ fins a 2020 amb el compromís que puga augmentar-
se si s’aconsegueix un finançament just. Això suposa arribar el 2020 a l’1 % del
pressupost de la Generalitat. A més, es preveu que les mesures incloses puguen
augmentar en un 7 % la productivitat de l’economia valenciana.
 Els 7 objectius de #FesCultura són:
 Fomentar l’increment en 200 M€ de la despesa que fan els valencians i les valencianes
en béns i serveis culturals.
 Creació de 8.000 a 10.000 llocs de treball i augment del nombre d’empreses culturals
a 12.000.
 200.000 lectors més per a estar en la mitjana espanyola de lectura.
 80 nous punts de lectura i incorporació de 300.000 usuaris en la xarxa de
biblioteques.
 Aconseguir 6 milions de visitants als museus valencians.
 Aconseguir 2 milions d’espectadors teatrals anuals i incorporar 8.000 persones en la
pràctica amateur d’arts escèniques.
 Augmentar fins a 2,5 milions els espectadors de música en viu i duplicar l’oferta de
concerts de música a 10.000.
 Mesures immediates de #FesCultura:
 Codi de bones pràctiques per a la cultura valenciana.
 Pla valencià de foment del llibre i la lectura.
 Pla valencià per a la internacionalització de les indústries culturals i creatives.
 Pla valencià del mecenatge.
 Pla valencià de democratització cultural. Presentat el dijous, 19 de gener del 2017.
Inclou les diferents accions per a garantir l’accés a la cultura independentment de la
condició social, nivell de renda o lloc de residència, així com el foment de la participació
i el diàleg.
- Capital cultural valenciana. Es crea el projecte de Capital cultural valenciana, que
té com a objectiu la visualització, el reconeixement i la deslocalització de la cultura
al llarg del territori valencià. El nomenament de Capital cultural valenciana es farà
cada any mitjançant un procediment obert i transparent de lliure concurrència entre
aquells municipis que manifesten la seua voluntat de participar-hi (19/01/2017).
Gandia, nomenada ‘Capital Cultural Valenciana’ de 2017 (25/04/2017). Sagunt i
Potries seran les capitals culturals valencianes (CCV) del 25 d’abril de 2018 al 25
d’abril de 2019 (18/12/2017).
- Motxilla cultural. Aquest projecte aprofundeix en la relació entre la cultura i
l’educació per a promoure la creació de nous públics. El programa inclou tant

162
 programació cultural en els centres educatius com l’assistència d’alumnat a
esdeveniments i espais culturals valencians. S’ha desenvolupant durant el 2016 a
les sales i auditoris que té la Generalitat a Alacant, Castelló i València (19/01/2017).
- Butaca Solidària. L’objectiu d’aquest projecte és connectar ciutadania amb el risc
d’exclusió social en l’oferta cultural per mitjà de la Xarxa d’Intervenció Social, així
com la creació de nous públics a través de les àrees d’educació i mediació de les
diferents institucions culturals valencianes (19/01/2017).
 Pla valencià de foment de les arts escèniques. El Pla de Xoc de les Arts Escèniques
és un dels set plans d’actuació que preveu #FesCultura. Presentat durant la Mostra
d’Alcoi, preveu una inversió de 3,2 M€, destinada al circuit cultural, a les coproduccions i
a les ajudes directes per al sector de les arts escèniques (01/06/2016).
 Mesa de Participació de la Cultura Valenciana (MCV). Es constitueix en el Centre del
Carme de València, en un acte en el qual participen més de cent entitats i institucions
vinculades als diferents sectors culturals valencians en sis comissions diferents. Té com
a objectius prioritaris: el reconeixement del treball de les diferents entitats, consolidar el
diàleg amb la Generalitat, vertebrar els sectors, fer xarxa, compartir objectius comuns i
millorar la normativa i fer-la més efectiva (12/05/2017).
 Conveni amb el Palau de la Música per a generar audiències i dinamitzar experiències
interpretatives i de gestió per a l’alumnat dels conservatoris professionals i superiors de
música i dansa del territori valencià. Participaran els 22 conservatoris de la xarxa de la
Generalitat Valenciana i els 32 de titularitat municipal; estarà vigent l’agost de 2021
(07/02/2018). Se seleccionaran un total de 20 alumnes en quatre períodes, que estaran
una setmana treballant amb l’Oficina Tècnica de l’Orquestra de València, immersos en
l’experiència de la preparació d’un concert simfònic.

Bones pràctiques en la cultura valenciana

 Presentació del Codi de bones pràctiques en la Cultura Valenciana (15/10/2015).

 Convocatòria pública per a la Direcció General de CulturArts (14/12/2015).
 Convocatòria pública per a la Gerència del Consorci de Museus (14/12/2015)
 Convocatòries públiques per a la Direcció Adjunta d’Audiovisuals i Cinematografia, la de
Música i Cultura Popular Valenciana i la d’Arts Escèniques. (19/12/16)
 Convocatòries per als caps de serveis de les unitats territorials de les comarques d’Alacant i
Castelló (27/01/2017)

Increment pressupostari en cultura i suport als sectors culturals

Morella2016: Llei de mecenatge. Regular la captació de fons privats destinats a iniciatives

culturals, esportives o educatives d’interés públic per a fomentar-ne el finançament i la viabilitat.
Torrevieja2016: Mapa d’ensenyaments musicals.
Ademuz2017: Projecte de residència d’artistes
Vinaròs-Benicarló2018: Impuls i suport al primer conveni col·lectiu dels actors valencians i les
actrius valencianes
 Seguint l’objectiu de l’1 % de despesa cultural marcada pel pla FesCultura i per l’Acord
del Botànic, el pressupost de l’Àrea de Cultura ha passat de 79 M€, el 2015, a 107,5 M€, el
2018, un augment del 36 %, i representa el 0,7 % del pressupost de la Generalitat
Valenciana.
 Llei de Mecenatge per a impulsar la captació de fons privats per a iniciatives culturals,
esportives o educatives d’interés públic per a fomentar el finançament i la viabilitat per mitjà
de l’elaboració del Pla Valencià de Mecenatge. La norma preveu la creació del Consell

163
 Assessor del Mecenatge i l’Oficina de Mecenatge, així com la incorporació de les noves
maneres de micromecenatge cultural.
 Aprovat el Projecte de llei de la Generalitat, de mecenatge cultural, científic i
esportiu no professional de la CV, per a incentivar la inversió social i empresarial en
aquestes àrees (Ple del Consell, 02/02/2018); es troba en la seua fase final de
tramitació en les Corts (21/06/2018). L’avantprojecte es va aprovar el 13/10/2017. Amb
aquesta proposta normativa la Comunitat Valenciana se situa al capdavant de les
comunitats autònomes que afavoreixen el mecenatge, amb desgravacions que passen
del 15 % al 25 % en el tram autonòmic.
 Augment de les ajudes directes als sectors culturals. Les ajudes a les arts
escèniques en el període 2015-2018 s’han incrementat un 200 % en passar d’1 M€ fins els
3M€ (06/03/2018); el suport a les indústries musicals valencianes ha augmentat un 100
%, i ha arribat a més de 3 M€ (07/05/2018), i en cinema i audiovisuals s’ha impulsat un
sistema d’ajudes triennals de fins a 5,5 M€, un 10 % més que el 2017 (08/05/2018).
 Creació del Teatre del Poble Valencià, segell per a la producció i programació pública
d’arts escèniques en els teatres valencians (04/11/2016). Entre 2016 i juny de 2018 s’han
desenvolupat 8 obres de producció pròpia i n’hi ha previstes quatre més per a la resta de
l’exercici, a més, se n’han coproduït 10 més conjuntament amb companyies valencianes.
 Ampliació del Circuit Cultural Valencià: en el període 2015-2108 s’ha augmentat de 46 a
76 municipis que programen arts escèniques, audiovisuals i música, amb un finançament
conjunt entre ajuntaments i l’Institut Valencià de Cultura, que ha passat de 475.000 euros a
1,3 M€.
 Conveni col·lectiu de treball del sector dels actors i les actrius de teatre de la
Comunitat Valenciana (Resolució DOGV 21/05/2018).
 Impuls de l’activitat artística per mitjà del Consorci de Museus, amb la creació de
convocatòries noves d’intervenció artística: inicialització de relectures de gènere i
multiculturalitat (05/04/2017), tangent de la convocatòria de mediació cultural (5/04/2017),
resistències artístiques i producció artística en entorns educatius (05/04/2017), altaveu de
projectes d’inclusió i cohesió social (05/04/2017), 365 ALC: comissariat a Alacant per un
any (30/03/2017), VO de convocatòries de comissariat (20/12/2016), esquerdes de
producció artística i investigació (20/12/2016) i 365 dies de comissariat per a un any
(20/12/2016).
 Increment de les accions internacionalitzadores de les empreses culturals valencianes
amb l’organització de seminaris, cursos i presència activa de l’Institut Valencià de Cultura
com a plataforma de suport a la internacionalització d’una quinzena d’esdeveniments
internacionals a la Comunitat Valenciana, l’Estat espanyol i Europa.
 Presència de la Generalitat Valenciana i les editorials valencianes en la Fira del Llibre
Infantil i Juvenil de Bolonya, la més important d’Europa, en l’estand central de la cultura
convidada “Books in Catalan”, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, i en l’estand de la
Federació del Gremi d’Editors d’Espanya (3/04/2017).
 Augment de les ajudes a la producció audiovisual, que han passat dels 5 M€ de la
convocatòria d’ajudes 2017 als 5,5 M€ de la convocatòria de 2018. Com a novetats
significatives, s’hi inclouran ajudes a minisèries de televisió i criteris de valoració nous
relacionats amb el foment de la igualtat de gènere, la territorialització de les produccions i la
promoció dels videojocs en l’apartat d’animació (08/05/2018).
 Primera convocatòria, el 2018, d’ajudes per a la reforma i la modernització
d’instal·lacions i espais escènics, dotada amb 500.000 euros (27/04/2018).
 Suport al sector del teatre i del circ. Convocades ajudes 2018 de l’IVC, amb una dotació
global de més de 2,5 M€, per al foment de les arts escèniques per al sector teatral i
circense (20/03/2018).

164
 Suport al sector de la dansa. Convocades ajudes 2018 de l’IVC, amb una dotació global
de 475.750 euros, per a fomentar la coreografia i la promoció de companyies i grups de
dansa de caràcter professional, el desenvolupament i la promoció de festivals i certàmens, i
el suport a la creativitat escènica i la difusió d’aquesta (20/03/2018).
 Ajudes a la creació de llargmetratges. Convocades ajudes 2018 de l’IVC, amb una
dotació global de 128.000 euros, per a la creació de guions de llargmetratges dels gèneres
d’animació, ficció i documental (01/02/2018).
 Nou programa Cultura Resident. Programa per al desenvolupament de residències
artístiques per a creadors amb caràcter autonòmic. El programa està dotat amb 150.000
euros per a les tres primeres convocatòries: a Alacant, per a producció, una segona per a
investigació, a Castelló, i una tercera de mediació, a València. Els projectes es van resoldre
entre novembre i desembre de 2017.
 El programa ‘Cultura Resident’ es va llançar amb deu residències i aquestes en
presenten els resultats al centre cultural Las Cigarreras d’Alacant, al Museu de
Belles Arts de Castelló i al Centre del Carme de València (30/03/2018).
 Inici d’una nova fase d’acords per a participar en projectes de residències
d’agents culturals independents. Sota el paraigua de ‘Cultura Resident’ es
treballa en quatre projectes nous, amb les convocatòries públiques respectives
d’aquests: ‘Estètiques Transversals - Ecosistemes de l’Oci’, de la plataforma
Idensitat, un programa de caràcter estatal en què també participen les
comunitats de Navarra i Catalunya; ‘Enclavament’, a Castelló; ‘Aquemarropa’, a
Alacant, i ‘Graners de Creació’, a València (04/06/2018).

Patrimoni cultural i museus

Morella2016: Nova Llei de l’IVAM. Modernització de la legislació del principal museu valencià
per a dotar-lo de major independència del poder polític i millorar la fiscalització econòmica.
Sagunt2017: Pla d’inversions en patrimoni cultural
 La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport dissenya el Pla d’Inversions en
Patrimoni Cultural Valencià (PIPCV), dotat amb 4,1 M€ per a l’exercici 2017 (12/07/2017)
i amb 5’8 M€ més per al 2018 (20/06/2018).
 Les actuacions dutes a terme en procés i les que desenvoluparà Cultura en aquest
sentit s’emmarquen en 8 programes d’actuació diferents: Espais de la Generalitat,
Recuperem Patrimoni, Cerca Patrimonial, Patrimoni Accessible, Turisme Patrimonial,
Patrimoni de la Humanitat, Infraestructures Culturals i Inventari i Conservació del
Patrimoni de la Guerra Civil.
 Entre 2017 i juny de 2018 s’han iniciat les obres següents: condicionament i acabats
de l’església de la Puríssima Concepció d’Almonacid, restauració de la Torre del Racó o
el Trinquet de Morella, recuperació pictòrica de la façana de l’església de Santa Maria la
Major de Morella, adequació del jaciment arqueològic Villamargo de Castelló,
consolidació de les restes arqueològiques de la Fonteta de Guardamar, restauració de
la torrassa de l’extrem est del Castell de Xàtiva i l’adequació del complex esportiu del
Tossal d’Alacant.
 A la fi de 2018 està previst que s’inicien les obres de la fase II de recuperació del Palau-
Castell de Betxí i l’ampliació del pati obert de l’IVAM.
 La Direcció General de Cultura i Patrimoni inicia el procediment de l’avantprojecte de Llei
de patrimoni cultural i museu, que substituiria la vigent Llei de patrimoni cultural, que data
de 1998, mitjançant l’obertura del termini de consulta perquè ciutadania i associacions més
representatives aporten les seues consideracions (11/05/2017). El procés d’elaboració
d’aquest avantprojecte es farà de manera participada, amb la col·laboració d’experts

165
 Aprovada la nova llei de l’Institut Valencià d’Art Modern, Llei 1/2018, de 9 de febrer.
L’objectiu és actualitzar la norma de creació del museu, aprovada en 1986, i adaptar-la a
l’actualitat. La intenció principal és potenciar l’IVAM com un dels referents principals en art
modern i contemporani de l’entorn mediterrani. El projecte de llei va ser aprovat pel Consell
el 16/06/2017.
 Subseu de l’IVAM a Alcoi. Signatura del protocol d’inici dels tràmits per a convertir el
Centre d’Art d’Alcoi (CADA) en subseu de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i
permetre la reobertura al públic d’aquest espai cultural (31/10/2017). El Consell va aprovar
el conveni de creació de la subseu (22/06/2018) i, a continuació, es va a convocar el
Consell Rector de l’IVAM pera procedir al desenvolupament d’aquest.
 Mesures de protecció per a monuments històrics a la ciutat de València. Acord entre la
Generalitat i l’Ajuntament per a intensificar la col·laboració entre la policia local,
l’autonòmica i la nacional en els entorns patrimonials, així com la realització de cursos de
formació als agents policials en matèria de patrimoni cultural, a través de l’IVASPE
(12/01/2018)

Pel que fa a la diversitat cultural del poble valencià

Torrevieja2016: Pla valencià de democratització cultural.

Ademuz2017: Presentació de l’enquesta de pràctiques culturals
 Aprovada la Llei 1/2016, de 26 de gener, de derogació de la Llei 6/2015, de 2 d’abril, de la
Generalitat, de reconeixement, protecció i promoció dels senyals d’identitat del poble
valencià (DOGV 27/01/2016), a iniciativa dels GP Socialista, Compromís i Podem-Podem.
El Consell manifesta el seu criteri favorable a la Llei en la seua reunió de 20 de novembre
de 2015. La Llei és aprovada amb l’oposició del PP i l’abstenció de la meitat dels diputats
de Ciutadans (l’altra meitat vota a favor).
 La Llei 6/2015 va ser aprovada únicament amb els vots favorables del Grup
Parlamentari Popular. A la falta de consens amb la resta de forces de l’arc parlamentari
es va afegir que la seua tramitació va comptar amb la qualificació d’innecessària tant
del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana com del Consell Econòmic i
Social Comunitat Valenciana.
 El respecte a la diversitat cultural del poble valencià ja està recollit i reconegut en
l’article 12 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i, per tant, l’esmentada
Llei 6/2015 és contrària a aquesta norma en delimitar numerus clausus que retallen
l’esperit integrador d’aquesta.
 El Consell acorda aprovar el criteri desfavorable a la tramitació parlamentària de la
Proposició de llei de reconeixement, protecció i promoció dels senyals d’identitat del
poble valencià, presentada pel Grup Parlamentari Popular al maig de 2016. El Consell
estima que continuen sent vàlides les consideracions que, en la seua reunió del dia 20 de
novembre de 2015, ja va realitzar per a acordar el seu criteri favorable a la presa en
consideració de la Proposició de llei sobre la derogació de la Llei 6/2015, de 2 d’abril, de la
Generalitat, de reconeixement, protecció i promoció dels senyals d’identitat del poble
valencià (Ple del Consell de 3/06/2016).
 El Consell aprova la creació de les Distincions de la Generalitat al Mèrit Empresarial i
Social i per Accions a favor de la Igualtat i per a una Societat Inclusiva (7/10/2016).

Declaracions de BIC

 Declaració de bé d’interés cultural immaterial:

 Les activitats tradicionals de l’Albufera de València: la pesca artesanal i la
navegació a vela llatina (Decret 164/2016, de 4 de novembre).

166
  La processó cívica del Nou d’Octubre a València (Decret127/2016, de 7 d’octubre).
 Les peregrinacions de les Useres i Culla al santuari de Sant Joan de Penyagolosa
(Decret 53/2016, de 29 d’abril).
 La festa del Sexenni de Morella (Decret 21/2016, de 26 de febrer).
 La festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent (Decret 225/2015,
de 4 de desembre).
 La “Romeria de les Canyes” de Castelló (3/03/2017).
 Festes de la Vinguda de la Mare de Déu d’Elx (22/12/2017)
 La tradició musical valenciana, materialitzada per les societats musicals de la
Comunitat Valenciana (25/05/2018).
 Bé d’interés cultural, amb la categoria de parc cultural:
 Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla, situat en els termes municipals d’Ares del
Maestrat, Morella, Catí, Tírig, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i
Benassal a Castelló (Decret 168/2016, d’11 de novembre).
 Bé d’interés cultural, amb la categoria de col·lecció de béns mobles:
 El conjunt de reliquiaris del Papa Luna situats en la parròquia de Santa María de
Peníscola (Castelló).
 El Pas processional de la Creu de Pagesos, conegut popularment com la Diablessa i
la Gloriosa Ensenya de l’Oriol, de la ciutat d’Orihuela (Ple del Consell 02/06/2017)

167
 Bé d’interés cultural, amb la categoria d’espai etnològic:
 La Ruta dels Molins Paperers de Banyeres de Mariola al riu Vinalopó (Decret
22/2016, de 26 de febrer).
 La Colònia de Santa Eulalia, situada en els termes municipals de Saix i Villena (Decret
18/2016, de 19 de febrer).
 Bé d’interés cultural, amb la categoria de lloc històric:
 El puig d’Almizra, situat en el terme municipal del Camp de Mirra (Decret 207/2015, de
13 de novembre).
 Bé d’interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica:
 El jaciment arqueològic subaquàtic del derelicte Bou Ferrer, situat a la costa enfront
del terme municipal de la Vila Joiosa (Decret 145/2015, de 18 de setembre).
 Els Abrics d’Art Rupestre de la Gerga, Abric I, Abric II i Abric III, situats en el terme
municipal d’Alcoi (Decret 113/2015, de 17 de juliol).
 Bé d’interés cultural, amb la categoria de monument:
 Es complementa la declaració de bé d’interés cultural del Real Monestir de la Trinitat
de la ciutat de València per a adaptar-la a les determinacions exigides per la Llei
4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià (Decret 181/2016, de 2 de
desembre).
 La Casa del Lloc de Sinyent, al municipi valencià de Polinyà del Xúquer (decret
aprovat pel Ple del Consell el 23/02/2018).
 Altres expedients de declaració de BIC incoats i en tramitació
 Amb la categoria de monument: l’església parroquial de Santa Maria Magdalena,
situada a Vilafranca (Castelló) (Resolució, 4 novembre 2016); l’església parroquial de
Sant Bartomeu Apòstol de Xàbia (01/02/2017); santuari i termes romanes de la
Mura de Llíria (09/06/2017).
 Amb la categoria de bé moble: la Mare de Déu de l’Almoina, pintura sobre taula,
procedent de la Casa Gremial de Moliners de València (Resolució, 5 octubre 2016).
 Ben Immaterial de rellevància local: la tècnica constructiva tradicional de la pedra
en sec en la CV (Resolució, 29 juny 2016).
 Altres expedients amb tràmits iniciats:
 Per a declarar BIC Immaterial de la CV la Fira de Tots Sants de Cocentaina
(30/10/2015) i el Cant de la Sibil·la (23/11/2015), les Danses del Rei Moro d’Agost
(17/11/2017), les Danses de Guadassuar (08/05/2018) i el procés de transformació del
raïm moscatell en panses, anomenat “l’Escaldà” (11/05/2018),.
 Per a declarar BIC l’entorn adjacent al jaciment arqueològic de Cabezo Redondo a
Villena (13/04/2016). I 15 jaciments arqueològics que estaven pendents des d’abans
de 1998, quan es va aprovar la Llei de patrimoni cultural valencià (22/11/2016), zona
arqueològica de la vil·la romana de Ponera, a Sagunt (11/10/2017) i 70 campanes
gòtiques valencianes, datades entre 1250 i 1659 (09/05/2018).
 La Generalitat modifica la Llei de patrimoni cultural valencià 4/1998 per a considerar
Béns Immobles de Rellevància Local (BRL) el patrimoni històric i arqueològic civil i
militar de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, a més dels espais singulars
rellevants i històrics de la capitalitat valenciana, com tots aquells edificis que es van utilitzar
de seu del govern de la República, així com els espais rellevants que van emprar
personatges importants de la nostra història durant el període de guerra de 1936 a 1939
(11/04/2017).

168
 Arquitectura de la pedra en sec: Ordre (17/2018, de 9 de maig) de la Conselleria
d’Educació, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions
per a la catalogació de béns immobles de pedra en sec, així com per a promoure la
recuperació, el manteniment, la conservació i la protecció de l’arquitectura de la pedra en
sec al nostre territori.

Altres mesures per al foment de la cultura

 CaixaForum
 El president de la Generalitat anuncia la posada en marxa de les obres per a la
finalització de l’Àgora. El projecte tindrà un cost de 4,6 M€. Les obres estaran
acabades en un termini d’un any. De forma paral·lela, s’engegaran les obres internes
corresponents a la construcció del propi CaixaForum, que suposarà un revulsiu
fonamental per a la cultura i per a la Ciutat de les Arts i les Ciències (20/03/2017).
 Acord amb la Fundació Bancària ‘la Caixa’ pel qual aquesta entitat aportarà una
inversió inicial de 18 M€ amb l’objectiu d’engegar les obres del CaixaForum de València,
que albergarà l’edifici de l’Àgora en el seu interior. A més d’aqueixa primera dotació,
cada any s’invertirà un mínim de 5 M€ en activitats de caràcter cultural (31/03/2017).
- La Ciutat dels Arts i els Ciències no ha rebut cap proposta en el termini establit que
competisca amb la Fundació Bancària La Caixa per la gestió de l’Àgora. D’aquesta
manera, es va a procedir a fer els tràmits legals oportuns per a la contractació de
l’espai amb la Fundació La Caixa (13/12/2017).
 El Consell autoritza l’acord de resolució parcial, per mutu acord de les parts, del
contracte subscrit el 10 de juny de 2015 entre Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA, i
Avanqua Oceanogràfic-Àgora, SL per a la gestió i explotació dels edificis i instal·lacions
de l’Oceanogràfic i de l’Àgora, així com el suport per a la dinamització de la Ciutat de les
Arts i les Ciències. Referent a l’edifici de l’Àgora i la seua explotació, es planteja un
canvi d’orientació en l’explotació d’aquest, ja que s’opta per una oferta cultural de
qualitat, consolidada i d’àmplia difusió, la qual cosa comporta la necessitat de resoldre
parcialment el contracte amb Avanqua, de mutu acord entre les parts (12/05/2017).
 Adquisició de la Nau de Tallers de Sagunt per a albergar activitats culturals.
Comprada a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per 3,8 M€, 3 M€ en
metàl·lic i la resta per lliurament d’una parcel·la a Paterna (Ple del Consell 19/01/2018).
 La GV ocupava la nau gratuïtament des de 2001, a través de la Fundació Comunitat
Valenciana Ciutat de les Arts Escèniques, i ha estat 8 anys tancada per la falta d’acord
entre els responsables anteriors de l’Administració autonòmica i central. S’havien fet
inversions de més de 20,8 M€.
 Posada en marxa del programa Palaus Transparents, per mitjà del qual s’obrin les portes
dels diferents palaus i immobles de la Generalitat a tota la ciutadania (27/08/2015). El
projecte continua en 2016 i 2017. S’uneix al programa l’antic Convent de Sant Domingo,
més conegut com a seu de la Capitania General de València. La xarxa de Palaus
Transparents inclou ja un total de 27 edificis a la Comunitat (29/03/2017).
 Més de 150.000 persones han visitat el Palau de la Generalitat en dos anys
d’institucions obertes a la ciutadania (28/03/2017).
 Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana. S’ubicarà a Ontinyent, a l’antiga fàbrica Manuel
Revert (27/03/2017).
 El Consell acorda la constitució d’una comissió bilateral entre la Generalitat i l’Ajuntament
d’Elx davant el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb la finalitat de realitzar les gestions
pertinents per a afavorir la creació d’una subseu del Museu Arqueològic Nacional en
l’actual Museu d’Arqueologia i Historia il·licità com a ubicació permanent de la Dama d’Elx
(15/04/2016).

169
 Palau de les Arts.
 Constituït el nou Patronat de les Arts el 30 de desembre de 2015. El pressupost per
al 2017 és de 22,8 M€. Respon a un procés de racionalització de les despeses i a la
voluntat d’incrementar les activitats artístiques. D’aquesta inversió, tan sols 600.000
euros corresponen al Ministeri de Cultura, que en espais semblants a les Arts inverteix
quantitats més elevades, com és el cas del teatre Reial de Madrid, amb més de 9 M€, o
el Liceu de Barcelona, amb més de 7 M€ per a l’exercici del 2017. El pressupost per a
2018 és de 22 M€.
 Reunió del Patronat de les Arts en què s’aproven els estatuts nous de l’espai cultural
(13/12/2017).
 Constituït el nou Patronat de les Arts el 21 de maig de 2018, amb representants de la
societat civil i experts. Susana Llobet ocupa el càrrec de presidenta de la Fundació del
Palau de les Arts i Plácido Domingo presideix la Comissió de Mecenatge.
 Altres actuacions:
- Reunió del conseller d’Educació amb el ministre d’Educació per a oferir a
l’Administració estatal la seua incorporació en el Patronat del Palau de les Arts
(9/03/2016). Reiteració de l’oferiment al secretari d’Estat de Cultura en reunió
(12/01/2017).
- Les Arts Volant: projecte de difusió cultural del Palau de les Arts amb l’objectiu
de fer arribar l’òpera a localitats amb una activitat musical escassa o a les quals
seria complicat dur a terme una representació, i també a nuclis de població amb
escassetat de recursos econòmics (03/07/2017).
 Declaració de 2016 com l’Any del Pintor Ignasi Pinazo Camarlench i la proclamació
honorífica de Pinazo com a Ambaixador de la Cultura i la Identitat Valencianes a l’Exterior.
Aprovat pel Ple del Consell de 22/01/2016.
 Declaració de 2017 com a Any Blasco Ibáñez, en commemoració del 150 aniversari del
naixement de l’escriptor valencià, per la seua singular contribució a la vida política i cultural
valenciana. Ple del Consell d’11/01/2017.
 Declaració de 2017 com a Any Azorín (aprovat per Decret del Consell 9/06/2017) en
commemoració del 50 aniversari de la mort de l’escriptor de Monòver, un dels escriptors
valencians en llengua castellana més importants de la història.
 Conveni entre l’Institut d’Art Modern (IVAM), la Universitat de València (UV) i la Universitat
Politècnica de València (UPV) per a la creació de la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles
XX/XXI - IVAM-UV-UPV. (Aprovat per Ple del Consell de 22/01/2016).
 Conveni entre la Conselleria de Cultura, l’Ajuntament de València i l’IVAM per a impulsar el
Jardí d’Escultures de l’IVAM (aprovat pel Consell el 16/06/2017).
 Les Falles són declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO
(1/12/2016).
 El Ple del Consell aprova una declaració institucional amb motiu de la inscripció de les
Falles en l’inventari de Béns com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco,
mitjançant la qual la Generalitat es compromet a preservar i potenciar tant els valors
culturals i patrimonials de les Falles com els monuments, la indumentària, el ritualisme,
l’associacionisme, la música i la pirotècnia, així com vetlar pel manteniment del valencià
com a llengua de la festa (02/12/16).
 Creació dels Premis President per a la promoció institucional de les tradicions i la
diversitat cultural valenciana.
 Premi President i els Premis Generalitat per a les Gaiates 2018 (Decret 2/2018, de 7 de
març).

170
  Premi President i els Premis Generalitat per a les Falles 2018 (Decret 3/2018, de 14 de
març).
 Premi President i els Premis Generalitat per a les Fogueres 2018 (Decret 12/2018, d’11
de juny).
 La Generalitat i l’Ajuntament de Sueca impulsaran la difusió del llegat de l’escriptor i
assagista Joan Fuster mitjançant l’obertura de l’Espai Joan Fuster, situat a la casa que va
ser del propi assagista, que consta de tres àrees: el Museu Joan Fuster, el Centre de
Documentació i l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània (25/01/2017). Cultura reconeix
oficialment el Museu de Joan Fuster de Sueca (03/07/2017).
 El Govern de les illes Balears, de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana,
acorden la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir vincles en benefici
comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura (20/02/2017).
 Foment del teixit associatiu musical. El pressupost per a escoles de música i dansa de
societats musicals creix en 2017 fins als 6,8 M€ (5,4 en 2015). A més, la Federació de
Societats Musicals (FSMCV) i les seues societats associades van rebre en 2016 més de 14
M€ per a funcionament i infraestructures.

Potenciar l’ús del valencià i el multilingüisme

 El ple del Consell aprova el Decret pel qual es regulen els usos institucionals i
administratius de les llengües oficials de la Generalitat. Té com a objectiu regular els
usos institucionals i administratius del valencià i el castellà en la Generalitat i garantir els
drets lingüístics de la ciutadania valenciana, reconeguts en l’Estatut d’autonomia i en la Llei
4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià (12/05/2017).
 El Consell acorda recuperar la Declaració d’Ares del Maestrat sobre l’ús del valencià
en l’Administració pública. També aprova les mesures de la Comissió interdepartamental
per a l’aplicació de l’ús del valencià en l’Administració pública (Ple del Consell de
4/12/2015).
 El Consell aprova el decret pel qual es declaren bé d’interés cultural immaterial “Les
Normes de Castelló”, acordades l’any 1932, com a base per a la unificació ortogràfica del
valencià (16/12/2016).
 La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats
Públiques recupera els cursos de coneixements de valencià dirigits específicament a
jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia i a la resta de funcionariat del
món judicial de la Comunitat Valenciana, que van deixar de rebre aquesta formació
lingüística en 2009 per falta de pressupost (18/11/2015).
 Presentat el nou model de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV).
Una nova ordre regula els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de
la JQCV, el personal examinador i l’homologació i la validació d’altres títols i certificats
(23/01/2017).
 Creació del Consell Social dels Llengües per mitjà del decret aprovat pel Consell el 8 de
juny de 2018. El Consell Social dels Llengües serà l’òrgan de participació social, estudi i
assessorament en matèria de política lingüística del Consell, adscrit al departament amb
competències en matèria de política lingüística.
 Augment de les ajudes per al foment del valencià.
 Adjudicades ajudes per al foment del valencià en els mitjans de comunicació:
empreses de televisió, ràdio i premsa en paper o digital, per import d’1,24 M€ amb
càrrec al pressupost de 2015 (5/01/2016). La partida per al foment del valencià en
mitjans de comunicació s’ha ampliat fins als 2,3 M€ per a 2016, amb 98 beneficiaris, i a
2,85 M el 2017, amb 157 beneficiaris (Resolució de 03/11/2017).

171
  Ajudes a la promoció social del valencià per a associacions, universitats i entitats
públiques i privades per valor d’1,6 milions, amb 134 beneficiaris. En la convocatòria de
2018 (pendent de resoldre a juny 2018) s’han destinat 1,94 M€.
 Adjudicades les ajudes per a la promoció del valencià en l’àmbit festiu, s’hi han
destinat 195.500 € i han beneficiat 210 entitats i associacions. En la convocatòria de
2018 (pendent de resoldre a juny 2018) s’han destinat 200.000 euros (Resolució de 23
de gener de 2018).
 Ajudes per a la promoció de l’ús del valencià en els ajuntaments, les mancomunitats
i les entitats locals. Es destinaran a la creació i el manteniment d’oficines de promoció
del valencià, campanyes de voluntariat o l’ús de valencià en les xarxes socials de les
entitats. En la convocatòria de 2017 es van beneficiar 228 entitats per 1.114.673 euros
(Resolució de 07/08/2017). En la convocatòria de 2018 (pendent de resoldre a juny
2018) s’han destinat 1.120.000 euros (Resolució de 8 de març de 2018).
 Trobada de la Conselleria d’Educació amb ajuntaments, diputacions i representants de la
Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a coordinar els esforços de totes les
administracions en matèria de política lingüística. Es tracta de la primera vegada en més
de trenta anys d’autogovern que les diferents administracions presents en la reunió
aborden accions conjuntes de promoció del valencià (3/06/2016). D’aquesta trobada es
va decidir la concessió d’una partida d’ajudes amb un pressupost d’1 M€, que va arribar a
194 beneficiaris.
 Presentat el manual "Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat" el dia que
es commemoren els 33 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Aquest manual
servirà de consulta per a la redacció d’escrits destinats a la ciutadania, l’ús intern de la
llengua dins de l’Administració, la identitat corporativa, la retolació informativa, les
publicacions i la publicitat institucional o l’ús d’Internet, intranet i les xarxes socials
(23/11/2016).
 El Ple del Consell aprova el decret pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets
Lingüístics (OLD). L’OLD és una unitat adscrita a la direcció general amb competències en
matèria de política lingüística, que té com a objectiu principal garantir els drets lingüístics de
la ciutadania, que són els que emparen i protegeixen l’ús de les llengües oficials
reconegudes per l’Estatut d’Autonomia (24/11/2017).
 Davant dels casos reiterats de discriminació lingüística per part dels cossos i les forces de
seguretat de l’Estat, el conseller d’Educació va oferir a la Delegació del Govern (reunió
bilateral conseller-delegat el 18/01/2017, carta enviada el 26/04/2017) la seua
col·laboració per a la formació d’agents amb cursos de valencià. Davant de la falta de
resposta de l’Estat, la Conselleria ha decidit oferir directament els cursos i assumir el cost
econòmic de l’activitat formativa (24/05/2017).
 Presentació i posada en marxa del projecte Bus de la Llengua, que té com a objectiu la
promoció social del valencià. El Bus farà parades en centres educatius, centres comercials i
visitarà les festes més rellevants de les quatre ciutats més grans de la CV: Alacant,
Castelló, Elx i València (09/03/2018).
 Adaptació de les proves de valencià al MECRL. Presentació, per la JQCV, del calendari i
les novetats corresponents a les proves de certificació de nivell de valencià de l’any 2018,
per primera vegada adaptades completament al Marc Comú Europeu de Referència per
a les Llengües (MECRL) (20/02/2018).
 Presentació d’una versió nova actualitzada i àgil del traductor Salt. S’adapta l’aplicació a
les necessitats actuals dels valencians i les valencianes, i posa a l’abast de totes i tots una
plataforma àgil i accessible en versió web i en aplicació per a mòbils i tauletes tàctils.
(03/05/2018)
 Xarxa Pública dels Serveis Lingüístics Valencians. Se sotmet al tràmit d’informació
pública el projecte de decret del Consell pel qual es regulen els serveis lingüístics

172
 valencians, i es crea la Xarxa Pública dels Serveis Lingüístics Valencians (DOGV, de
14/05/2018).

Foment del llibre i la lectura

 El pressupost per a llibre, arxius i biblioteques ha passat dels 5,5 M€ el 2015 als 7,9 M€ el
2018 (26/03/2018).
 Presentat el Pla valencià de foment del llibre i la lectura amb el lema «Llegim, llegim,
llegim», encarregat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport a la
Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), que compta amb representants dels editors, els
llibreters i els il·lustradors. En 2017 es disposa d’una dotació específica de 250.000 euros
que, al costat d’altres línies d’ajudes complementàries sumen, 1,7 M€.
 Clubs de lectura infantil en biblioteques: Posada en marxa del Pla Clic (Club de lectura,
infància i creació) en les biblioteques de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat
Valenciana per a incentivar la lectura entre els xiquets i xiquetes de 7 a 9 anys. El Pla Clic
naix amb la implantació de clubs de lectura a deu biblioteques a València, Castelló i
Alacant, i s’anirà estenent per les biblioteques de la resta de municipis en fases posteriors
(18/01/2018).
 Presentació del web del “Catàleg de serveis, recursos i activitats a la lectura i foment
lector”, elaborat per la FULL. Dona visibilitat als projectes dels professionals que es
dediquen a l’animació de la lectura, en el qual poden oferir els seus serveis, i també reculen
les experiències que es duen a terme en centres escolars o associacions culturals
(26/03/2018).
 Augment de les ajudes a la producció editorial de llibres, que arriben als 425.000 euros
en 2018 (DOGV, 26/03/2018).

Altres actuacions per a governar per a les persones

Nou Botànic
Joventut
60. Elaboració d’una Llei valenciana de la infància i adolescència.
65. Consolidació d’una xarxa de suport a les polítiques de joventut, transferida a les
mancomunitats i coordinada amb la Generalitat, que faciliten la realització de polítiques locals.
66. Creació d’estructures de coordinació territorials de totes les entitats i serveis que intervenen
en joventut.
67. Creació d’una xarxa pública d’oci educatiu, que garantisca l’accés a activitats d’educació no
formal a totes les persones.
68. Elaboració d’una estratègia valenciana de joventut que incorpore i coordine els plans de la
Generalitat i els municipis.
Justícia
21. Creació d’una xarxa d’oficines de la Generalitat d’assistència multidisciplinària i integral a
les víctimes del delicte per a prestar un servei públic, donant compliment a l’estatut de la
víctima del delicte.
22. Regulació d’un nou model de justícia gratuïta per a la Comunitat Valenciana, millorant la
seua cobertura i estenent l’atenció, de manera especialitzada, a les persones més vulnerables,
establint un model de valoració i compensació econòmica als professionals que presten el
servei, digne i d’acord amb la important labor que exerceixen i que incloga totes les accions
que actualment duen a terme.

173
42. Elaboració d’una llei de mediació, que regularà els mecanismes de resolució extrajudicial
de conflictes.
45. Foment de mesures efectives perquè l’administració de justícia siga més democràtica, més
pròxima a la ciutadania, més comprensible, més ràpida, més eficient, compte amb major
participació popular, siga menys jerarquitzada, i més independent.
46. Implantació a la Comunitat Valenciana del model d’oficina judicial previst en la Llei
Orgànica del Poder Judicial des de l’any 2003, per a aconseguir una resposta més ràpida,
eficaç i eficient a les demandes dels ciutadans en la reclamació dels seus drets.
47. Dotar les oficines judicials i fiscals de la Comunitat Valenciana dels mitjans tecnològics
necessaris perquè puguen exercir les competències en les condicions requerides en el segle
XXI i que permeten als ciutadans exercir el dret a comunicar-se telemàticament amb els
tribunals.
48. Escometre la construcció d’edificis judicials necessaris o la reforma dels existents, per a
dignificar les instal·lacions que alberguen les fiscalies i òrgans judicials de la Comunitat,
assegurant una adequada atenció al ciutadà i el compliment amb la normativa en matèria de
riscos laborals.
49. Increment de la dotació de perits adscrits als tribunals de justícia, especialment en tribunals
de família i penals, prioritzant aquelles especialitats necessàries per a agilitzar la lluita contra el
frau i la corrupció.
50. Creació d’un servei jurídic d’orientació en mediació.
51. Exigir la creació de nous òrgans judicials a la Comunitat Valenciana, en nombre suficient
per a donar resposta a les necessitats reals i pal·liar el dèficit acumulat durant els últims anys.
55. Promoure l’elaboració de la llei orgànica de llibertat de consciència.
Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:
- Foment de mesures efectives perquè l’administració de justícia siga més democràtica, més
pròxima a la ciutadania, més comprensible, més ràpida, més eficient, compte amb major
participació popular, siga menys jerarquitzada i més independent.
- Exigir la creació de nous òrgans judicials a la Comunitat Valenciana en nombre suficient per a
donar resposta a les necessitats reals i pal·liar el dèficit acumulat durant els últims anys.
Seguretat i emergències
29. Desenvolupament de la policia autonòmica

174
Inserció laboral de discapacitats i col·lectius en risc

 Ajudes del Servef destinades a fomentar la contractació de persones amb diversitat

funcional o malaltia mental. Augmenten les quanties de les ajudes en les convocatòries
successives.
 Convocatòria 2016, dotada amb 1,4 M€. Se subvenciona amb 7.338,24€ les empreses
que contracten de manera indefinida persones amb diversitat funcional. Unes ajudes
que s’elevaran fins als 9.172 euros en el cas de dones amb diversitat funcional i
víctimes de la violència de gènere o persones amb un grau de discapacitat sever
(26/07/2016).
 Convocatòria 2017, dotada amb 1,4 M€. Se subvenciona amb 7.926,24 € si es
contracten de manera indefinida dones o persones amb diversitat funcional, i en el cas
de contractació de dones víctimes de violència sobre la dona o de persones amb
diversitat funcional severa: 9.907,80 €. (28/02/2017).
 Convocatòria 2018. En el cas de contractació indefinida inicial a jornada completa de
persones amb diversitat funcional o de persones amb malaltia o trastorn mental, l’import
de la subvenció ascendirà a 8.242,08 euros. Si en la persona contractada concorre
addicionalment la condició de víctima de la violència sobre la dona o la de persona amb
diversitat funcional severa, l’import ascendirà a 10.302,6 euros (02/02/2018).
 Ajudes del Servef per al programa de foment d’ocupació per a la contractació de
determinats col·lectius vulnerables. Augmenten les quanties de les ajudes en les
convocatòries successives.
 Convocatòria 2016, dotada amb 9 M€. La quantia de la subvenció ascendirà a
5.503,68 € per al cas de contractes indefinits inicials a jornada completa, en el cas de
contractació de dones o de persones amb diversitat funcional: 7.338,24 €; en el cas de
contractació de dones víctimes de violència sobre la dona o de persones amb diversitat
funcional severa: 9.172,80 € (28/07/2016).
 Convocatòria 2017, dotada amb 9 M€. Se subvenciona amb 7.926,24 € si es
contracten de manera indefinida dones o persones amb diversitat funcional, i en el cas
de contractació de dones víctimes de violència sobre la dona o de persones amb
diversitat funcional severa: 9.907,80 € (28/02/2017).
 Convocatòria 2018. Està previst destinar per la contractació indefinida inicial dels
col·lectius següents (persones en situació o risc d’exclusió social, persones
desocupades de llarga durada i persones majors de 50 anys) 2 M€; en aquest sentit,
l’import de subvenció per cada contractació és de 18.544,68 € i 19.574,94 € en el cas
de dones o persones amb diversitat funcional, i en el cas de contractació de dones
víctimes de violència sobre la dona o de persones amb diversitat funcional severa:
20.605,20 €; està pendent de publicar la convocatòria corresponent (18/06/2018).
Per la contractació en pràctiques d’aquests col·lectius referenciats en el paràgraf
anterior està previst destinar 1 M€; en aquest sentit, l’import de la subvenció per cada
contractació és de 8.242,08 € i 8.757,21 € en el cas de dones o persones amb diversitat
funcional, i en el cas de contractació de dones víctimes de violència sobre la dona o de
persones amb diversitat funcional severa: 9.272,34 €; està pendent de publicar la
convocatòria corresponent (18/06/2018).
Per la conversió a indefinit de contractes temporals destinats als col·lectius
següents (persones en situació o risc d’exclusió social, persones majors de 50 anys i
persones menors de 30 anys) està previst destinar 3,8 M€,; en aquest sentit l’import de
la subvenció per cada transformació és de 9.272,34 € i 10.302,60 € en el cas de dones
o persones amb diversitat funcional, i en el cas de contractació de dones víctimes de
violència sobre la dona o de persones amb diversitat funcional severa: 20.605,20 €; està
pendent de publicar la convocatòria corresponent (18/06/2018).

175
 Ajudes del Servef per al foment de l’ocupació de persones amb discapacitat o
diversitat funcional en centres especials d’ocupació (CEE) i enclavaments laborals
 Convocatòria 2016, dotada amb 20,68 M€ (19/07/2016). Ampliació de crèdit d’1,8 M€
(16/12/2016).
Publicació ajudes destinades a la creació o manteniment de les unitats de suport a
l’activitat professional, com a mesura de foment d’ocupació per a persones amb
discapacitat o diversitat funcional en centres especials d’ocupació amb una dotació
d’1,2 M€ (DOGV, 25/07/2016).
 Convocatòria 2017, dotada amb 18,9 M€ (DOGV, 7/03/2017)
Ajudes destinades a la creació o el manteniment de les unitats de suport a
l’activitat professional, com a mesura de foment d’ocupació per a persones amb
discapacitat o diversitat funcional en centres especials d’ocupació amb una dotació
d’1,2 M€ (DOGV, 16/03/2017).
En virtut de la Resolució 940/IX de les Corts, es va publicar el Decret 170/2017, de 3 de
novembre, del Consell, pel qual s’aproven les bases reguladores i la convocatòria per a
la concessió directa de subvencions no ateses en 2016, del cost salarial corresponent
als llocs de treball ocupats per persones amb diversitat funcional en centres especials
d’ocupació, amb una dotació de 696.184 € (DOGV 10/11/2017).
 Convocatòria 2018, dotada amb 19,7 M€ (DOGV, 21/05/2018).
 Ajudes del Servef per a la integració sociolaboral de treballadors i treballadores en
situació o risc d’exclusió social en empreses d’inserció i en empreses ordinàries
 Convocatòria 2016, dotada amb 425.000 € (DOGV, 24/06/2016).
 Convocatòria 2017, augment de la dotació fins a 737.444 € (29/07/2017).
 Ajudes del Servef per a finançar el Programa d’ocupació amb suport en empreses del
mercat ordinari de treball, per a promoure la inserció laboral de les persones amb
diversitat funcional en aquestes empreses.
 Convocatòria 2016, dotada amb 550.000 M€. Dirigides a entitats que acrediten una
experiència mínima de 2 anys en el desenvolupament de projectes d’ocupació amb
suport dirigits a persones amb diversitat funcional en empreses del mercat ordinari de
treball (DOGV 15/11/2016).
 Convocatòria 2017 dotada amb 500.000 euros (DOGV 28/09/2017).
 Altres ajudes del Servef per a inserció laboral de col·lectius en risc.
 Convocatòria 2016, ajudes destinades a la realització d’itineraris d’inserció laboral
per part d’entitats especialitzades en l’atenció de col·lectius en risc o en situació
d’exclusió social (INTEGREM) dotades amb 2,3 M€ (05/10/2016).
 Convocatòria 2017, de subvencions per al desenvolupament del programa mixt
d’ocupació-formació Escoles d’Ocupació Et Formem, destinat a persones amb
dificultats d’inserció laboral o pertanyents a col·lectius vulnerables amb càrrec al
Programa operatiu Comunitat Valenciana (POCV) amb una dotació de 4,22 M€
(01/12/2017). Convocatòria 2018, s’han destinat 14 M€ (28/03/2018).

176
Joventut

Morella2016: Llei de joventut, adolescència i infància. Substituirà, millorarà i ampliarà la Llei

de Joventut de la Comunitat Valenciana 18/2010.
Morella2016: Creació d’una comissió valenciana de tuteles que elabore un nou model de
gestió de tuteles.
Morella2016: Posada en funcionament d’un pla d’emancipació i acompanyament per a
persones joves extutelades de la Generalitat.
Morella2016: Elaboració del Tercer pla integral de famílies, infància i adolescència.
Torrevieja2016: Elaboració del programa JOOP - Jove Oportunitat, d’acompanyament per a
dones joves aturades en garantia juvenil en 19 municipis valencians.
Sagunt2017: Pla per al nou model d’acolliment residencial d’infància i adolescència en situació
de desprotecció.
Vinaròs-Benicarló2018: Elaboració del programa “Albergs +”, que millorarà l’accessibilitat i
sostenibilitat ambiental d’aquestes instal·lacions, i impulsarà la transformació d’aquestes en
referents en el territori.
 Llei de polítiques integrals de joventut. Aprovada la Llei 15/2017, de 10 de novembre,
de polítiques integrals de joventut, dirigida al col·lectiu en les edats compreses entre els
12 i els 30 anys, i que inclou avanços en aquesta matèria que permetran un augment en la
corresponsabilitat de les administracions públiques i les persones joves en l’elaboració i
l’execució de polítiques ciutadanes.
 Introdueix novetats significatives com la de garantir que els majors de 16 anys podran
participar en les consultes públiques que es convoquen, segons el previst en la llei de
transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.
 Preveu ampliar la presència de les associacions juvenils en el Consell Rector de
l’Institut Valencià de la Joventut, que una vegada que entre en vigor la llei estarà
compost al 50 % per responsables de les administracions valenciana i per representants
del món associatiu, els quals hi tindran una presència equilibrada dels diferents trams
d’edat, des dels 12 als 30 anys, i una constitució paritària.
 L’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) recupera la seua denominació original i es
configura com un organisme autònom de la Generalitat.
 Pacte valencià per la infància. Com a conseqüència del Pacte valencià per la infància els
treballs del qual van concloure a les Corts el 24 de juny de 2016, al costat d’UNICEF, Save
the Children i Creu Roja, la llei prevista de la joventut se segregarà en dues: Llei de la
joventut i Llei de la infància i adolescència.
 Llei valenciana d’infància i adolescència. Aprovat el projecte de llei que atorga als
xiquets i xiquetes la consideració de ciutadans i ciutadanes de ple dret, al mateix temps que
en fomenta la participació en la vida pública i la promoció dels seus drets. Té com a objectiu
anar més enllà de la funció protectora que les administracions públiques i la societat en
general tenen sobre la infància i avança en la garantia i la implantació dels seus drets
(Consell, 22/06/2018). Antecedents:
 Es constitueix la comissió per a l’elaboració de l’esborrany de la Llei d’infància i
adolescència de la Comunitat Valenciana i comença l’elaboració normativa del text,
després que es realitzara una consulta entre la ciutadania per a conèixer les seues
expectatives davant la llei, i que ha conclòs amb la recepció de 79 propostes. La
comissió també treballarà en l’elaboració de l’Estratègia valenciana d’infància i
adolescència (12/03/2017).

177
  Es declara la urgència en la tramitació de l’avantprojecte de la Llei valenciana
d’infància i adolescència impulsada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i
Polítiques Inclusives, la qual cosa permetrà reduir a la meitat els tràmits necessaris per
a l’aprovació d’un text, que inclou nombroses aportacions fetes directament per xiquets,
xiquetes i adolescents (Consell, 3/11/2017).
 Programa JOOP – Jove Oportunitat. L’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ)
desenvolupa, amb el finançament del Fons Social Europeu-Iniciativa d’Ocupació Juvenil, la
primera ronda del programa pilot Jove Oportunitat, en 19 municipis de la Comunitat
Valenciana. Es tracta d’una iniciativa centrada en el suport i motivació a joves entre 16 i 21
anys, que han abandonat els estudis sense completar el Batxillerat o una FP de grau mitjà
(12/04/2017).
 El programa “Jove Oportunitat” de l’IVAJ s’activa en 54 municipis de la Comunitat
Valenciana. Prop de 700 xics i xiques d’entre 16 i 21 anys comencen aquest mes la seua
participació en el programa “Jove Oportunitat” (JOOP) de l’Institut Valencià de la Joventut
(IVAJ), una acció que s’estendrà fins al mes de juliol i que va dirigida a joves que van
abandonar el sistema educatiu i que, pel baix nivell de formació que tenen, tampoc troben el
seu encaix en el mercat laboral. (12/02/2018)
 Ajudes a programes de persones joves tutelades o extutelades per la GV
 La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives convoca les subvencions per a 2016
dirigides a centres de dia i programes de prevenció, protecció i inserció de menors en
situació de risc o amb mesures jurídiques de protecció, i per a programes
d’emancipació i autonomia personal de joves extutelats que hagen aconseguit la
majoria d’edat. Per a aquestes ajudes es destina un pressupost de 3,9 M€ (17/05/2016).
 Els joves extutelats per la Generalitat quedaran exempts de les taxes universitàries
(28/08/2016).
 L’aposta prioritària en l’àmbit de l’acolliment és la desinstitucionalització, amb
iniciatives com “Millor en família”, iniciada el desembre de 2016, perquè cap xiqueta o
xiquet menor de 6 anys estiga en un centre, i que ha permés que 97 famílies realitzen
cursos informatius, i d’aquestes 59 ja estiguen valorades com a família acollidora
(15/5/2017).
 El Consell aprova la col·laboració entre l’IVAJ i l’associació Iniciatives Solidàries per a la
inserció social de joves en l’àmbit penitenciari. L’IVAJ destinarà un total de 40.000
euros per al funcionament de dos centres d’informació juvenil (13/04/2018).
 Iniciativa Xarxa Jove. Suposarà transformar l’estructura actual d’oficines de l’IVAJ en 250
serveis locals de joventut que fusionen i establisquen sinergies amb altres recursos
socials i amb altres municipis (28/10/2015).
 Mesa per a l’Emancipació i la Inclusió dels Joves. Es constitueix sota la coordinació de
l’IVAJ i està composta també per la DG del Servef, la DG d’Habitatge i el Consell de la
Joventut de la CV, amb l’objectiu de coordinar polítiques transversals en ocupació,
emancipació i formació no formal i en valors i amb les quals se cerca donar resposta a les
necessitats de la joventut de la Comunitat Valenciana (27/10/2015).

Aposta per l’esport valencià

Sagunt2017: Modificació del Decret d’entitats esportives.

 En elaboració un Pla estratègic de l’esport amb la participació de les universitats, les
federacions esportives i els esportistes (18/09/2015). Se n’ha adjudicat la redacció a
l’Institut Valencià de Biomecànica (es va licitar en el DOGV, 29/03/2018).
 S’ha incorporat l’accés d’estudiants que acrediten la condició d’esportistes d’elit als
centres educatius més pròxims al seu lloc d’entrenament en l’article 17 del Decret 40/2016,
de 15 d’abril, pel qual es regula l’admissió en els centres docents públics i privats concertats

178
 que imparteixen ensenyaments d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació
Secundària i Batxillerat.
 Per a l’any 2016, la Conselleria ha decidit concedir, després de la reunió de la comissió
d’avaluació d’esportistes d’elit de la Comunitat Valenciana, la consideració d’esportista
d’elit a un total de 2.851 esportistes de la Comunitat Valenciana, un 5 % més
d’esportistes d’elit que en 2015. En 2017 s’ha concedit la consideració d’esportista d’elit
a 2.889 esportistes.
 Centre de Tecnificació del Motor: el Consell Superior d’Esports ha qualificat el Circuit
Ricardo Tormo com a Centre Especialitzat d’Alt Rendiment del Motor (maig 2017), únic a
Espanya i que afecta a les federacions espanyoles de motociclisme i automobilisme.
 Suport a l’activitat esportiva i la integració a través de l’esport per a ajuntaments,
federacions i esportistes individuals, en diverses convocatòries, per valor de 650.000 euros.
 Compromís per dignificar i renovar les infraestructures esportives valencianes
 Ajudes per a la millora, ampliació i reparació d’instal·lacions esportives en
municipis de menys de 5.000 habitants general i d’espais esportius tradicionals i
frontons. Destinades ajudes per import de 2,5 M€ en la convocatòria de 2017
(24/05/2018).
 Construcció del pavelló esportiu i multiusos de Meliana. Inici obres al gener 2018,
amb una inversió d’1,5 M€; la instal·lació estava paralitzada des de 2012 (14/05/2018).
 Decret regulador de les entitats esportives de la CV. Aprovat pel Consell el Decret
2/2018, de 12 de gener, que desplega la Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat
Valenciana, de l’esport i l’activitat física (DOGV, 19/01/2018). La nova normativa estableix
mesures per a corregir desigualtats i afavorir la incorporació de les dones a la pràctica
esportiva i en les funcions directives. També estableix les modalitats i especialitats
esportives que no podran practicar grups o seccions de recreació esportiva.
 Suport al foment de l’esport federat i programes de tecnificació esportiva. Ajudes en
2018 per un import global de 1,5 M€ (06/03/2018). I ajudes per a adquisició de material
immobilitzat per les federacions esportives, dotat amb 150.000 euros (23/02/2018).
 Pilota valenciana
 El Consell aprova el conveni entre Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
i la Universitat de València - Estudi General per a la creació de la Càtedra de Pilota
Valenciana i la posada en funcionament dels seus continguts i objectius acadèmics. La
Generalitat hi aportarà 30.000 euros anualment (Ple del Consell 17/06/2016). Signat el
conveni l’11 de juliol de 2016. El conveni contínua vigent en 2018 i seguirà en els anys
posteriors.
 El Consell aprova el conveni entre la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport i la Federació de Pilota Valenciana per a fomentar i recolzar la Pilota
Valenciana com a esport autòcton de la Comunitat Valenciana. La Conselleria es
compromet a col·laborar amb 361.000 euros en les despeses ocasionades pel
desenvolupament de les diferents línies d’actuació de la Federació. La Federació de
Pilota Valenciana, per la seua banda, es compromet a presentar un projecte esportiu
amb els programes i activitats esportives, calendari i objectius previstos (Ple del Consell
de 4/08/2016). Per al 2017 la subvenció a la Federació de Pilota Valenciana recollida en
un nou conveni augmenta fins a 450.000 euros.
 Jugadors d’escala i corda i de raspall, trinqueters, clubs i federació han constituït la
Comissió del món professional de la pilota a iniciativa de la Conselleria d’Educació.
Pretén elaborar un marc que permeta aconseguir l’estabilitat necessària i dignificar
econòmicament tots els sectors implicats en el món professional de la pilota
(10/12/2015).
 Programa “Pilota a l’Escola”.

179
 - 2016. Pressupost de 100.000 €. L’objectiu del programa és introduir la pilota en
l’escola i despertar l’interés de l’alumnat. El programa es clausura el 31 de maig de
2016 després de promocionar l’esport autòcton en 321 centres educatius de tot el
territori, la qual cosa suposa un increment del 23 % de participació respecte a l’any
anterior (8/03/2016)
- 2017. Inaugurat oficialment a Godelleta el programa “Pilota a l’Escola” 2017
(14/03/2017), quan s’ha tornat a augmentar el nombre de centres i l’alumnat del
programa. Hi han participat 395 centres i 15.000 escolars amb una subvenció de
115.000 euros.
- 2018. El pressupost per a 2018 s’ha augmentat a 150.000€, la qual cosa ha
propiciat que el programa s’amplie a l’Educació Secundària Obligatòria i que hi
puguen participar 423 centres.
 Posada en marxa d’un nou portal web del programa “Pilota a l’Escola” (11/12/2017).
 Presentació de la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana. Té
com a objectiu promoure la pràctica de la pilota valenciana, contribuir a l’ordenació i
regularització com a esport professional, i promocionar-lo en els àmbits nacional i
internacional. La Generalitat Valenciana s’incorpora com a membre nat del Patronat,
juntament amb les diputacions d’Alacant, Castelló i València, i els ajuntaments
d’Alacant, Castelló i València, així com la Federació de Pilota Valenciana, que exerceix
la presidència de la Fundació i el Patronat (22/02/2018).

Esdeveniments esportius

Ademuz2017: Direcció del Circuit del Motor

 Gran Premi de Moto GP de la Comunitat Valenciana. La Generalitat ha aconseguit un
acord amb Dorna Sports per a seguir celebrant el Gran Premi de Moto GP de la Comunitat
Valenciana per cinc anys més, de manera que la prova del circuit Ricardo Tormo de Xest
tancarà la competició mundial fins a l’any 2021. Quant al cost de l’esdeveniment, s’ha
acordat la rebaixa de l’increment anual del cànon del 5 % al 3 %, la qual cosa suposarà un
estalvi d’1,9 M€ en els cinc anys pels quals s’ha signat l’acord. Així, el cost total dels cinc
grans premis serà de 46,6 M€, mentre que amb l’anterior cànon hauria sigut de 48,5 milions
(20/09/2016).
 Volvo Ocean Race. El Consell donarà suport que la Volvo Ocean Race continue eixint
des d’Alacant en les edicions de 2020 i 2023, amb un pressupost de 22 M€ per a
cadascuna. El Consell aprovarà la creació d’una comissió per a la promoció, el seguiment i
l’avaluació d’aquesta competició esportiva (11/05/2016).
 El Consell aprova la renovació del conveni per a l’eixida de la Volta al Món a Vela i
l’ampliació de funcions del Consorci Alacant 2011 i 2014 per a adaptar-la a la nova
edició de 2017. Es fa necessari l’existència d’un esquema fiscal beneficiós per a les
empreses que realitzen aportacions econòmiques a l’esdeveniment (Ple del Consell
1/07/2016).
 Des de l’11 d’octubre fins al 22 d’octubre de 2017, SPTCV organitzarà al Port d’Eixida la
pròxima edició de l’esdeveniment d’interés públic excepcional “Alacant Port d’Eixida”
de la Volta al Món a Vela (01/06/2017).
 Ajudes per a subvencionar els esdeveniments esportius especials de caràcter nacional
o internacional que tinguen lloc al territori valencià. El pressupost destinat a finançar la
convocatòria de 2018 ascendeix a 500.000 euros. Les entitats beneficiàries seran les
federacions i els clubs esportius, els ajuntaments, les entitats locals menors i els
organismes autònoms municipals (DOGV 1/03/2018).

180
Justícia

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015):

- Sol·licitar informes a prevenció de riscos laborals per a conèixer la situació dels jutjats per a
poder prioritzar reformes en aquells més necessitats.
- Iniciar el diàleg amb els col·legis d’advocats de la Comunitat Valenciana per a revisar la
baremació del torn d’ofici que situa els costos en una situació de precarietat.
- Crear una Comissió interdepartamental per a millorar la reparació de les víctimes de delicte.
Morella2016: Desenvolupament legislatiu per a reformar i millorar el model valencià de
justícia gratuïta que dignifique el treball d’advocats, procuradors d’ofici, amplie el seu àmbit
d’actuació i millore la prestació del servei que reben els usuaris.
Morella2016: Decret per a la creació d’una xarxa pública d’oficines d’atenció a les víctimes
del delicte.
Torrevieja2016: Aprovació pel Consell de l’avantprojecte de Llei de mediació, que regularà
els mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes
Sagunt2017: Elaboració i presentació d’un pla d’infraestructures judicials per a la Comunitat
Valenciana
Sagunt2017: Implantació de la Fase I de la nova oficina judicial, amb l’establiment dels serveis
comuns processals d’assumptes generals en els 35 partits judicials de la Comunitat Valenciana
(el procés afecta 565 funcionaris).
Sagunt2017: Implantació de la nova oficina fiscal en totes les fiscalies de la Comunitat
Valenciana (189 funcionaris afectats).
Sagunt2017: Implantació en tota la Comunitat Valenciana de la nova plataforma informàtica
que permet la presentació telemàtica d’escrits als professionals (advocats, procuradors i
graduats socials).
Sagunt2017: Creació de gabinets psicosocials comarcals que assistisquen els Jutjats de
Família de tota la Comunitat Valenciana.
Ademuz2017: Constitució del Fòrum Justícia i Discapacitat
 Xarxa d’Oficines de la Generalitat d’Assistència a les Víctimes del Delicte.
 El Ple del Consell aprova el decret pel qual es crea la Xarxa d’Oficines de la
Generalitat d’Assistència a les Víctimes del Delicte. Oferirà a la ciutadania una
atenció integral des del punt de vista jurídic, psicològic i d’assistència social en el cas
que hagen sigut víctimes o testimonis d’un delicte. (04/11/16).
 Presentació de la nova xarxa que entra en funcionament el febrer 2018 i estarà
present en els 36 partits judicials. Hi ha 22 oficines, i s’espera disposar de 4 més en
2018; disposen de 57 professionals, i s’espera disposar de 4 més en 2018. En concret:
28 lletrats (Favide+Utiel), 16 psicòlegs (GVA+Torrevieja+Gandia) i 13 treballadors
socials (GVA+Sueca) (29/01/2018).

181
 Nova Oficina Judicial (NOJ)
 La primera fase per a la implantació de la Nova Oficina Judicial de la Comunitat
Valenciana ja està en funcionament en 35 partits judicials: Alzira, Alcoi, Benidorm,
Carlet, Catarroja, Dénia, Elda, Gandia, Ibi, Llíria, Massamagrell, Mislata, Moncada,
Novelda, Nules, Orihuela, Ontinyent, Paterna, Picassent, Quart de Poblet, Requena,
Sagunt, S. Vicent del Raspeig, Sueca, la Vila Joiosa, Vila-real, Villena, Vinaròs, Xàtiva,
Torrent i Torrevieja, a més de València, Alacant, Castelló i Elx (18/06/2018).
 La NOJ implica un nou sistema de gestió que recolza en les tecnologies de la
informació i la comunicació per a funcionar amb criteris d’agilitat, transparència i
eficàcia en la racionalització del treball, així com l’optimització dels recursos (1/03/2017).
 El procés d’implantació de la NOJ a la Comunitat Valenciana està regulat per l’Ordre
27/2016 de 19 de setembre de la Conselleria de Justícia per la qual es crea el Servei
Comú Processal d’Assumptes Generals en 35 partits judicials valencians. Aquest servei
permet constituir sota una sola direcció als diferents elements de l’organització que
siguen comunes a tots els òrgans de cada partit judicial. El Servei Comú General és
l’encarregat de realitzar les labors de registre i repartiment, així com els actes de
comunicació i auxili judicial, dipòsit, arxiu i altres funcions accessòries de l’Administració
de Justícia (1/03/2017).
 La segona fase per a la implantació de l’Oficina Judicial està en ple procés de
desenvolupament i és la que suposarà la implantació dels serveis comuns d’execució
a tota la Comunitat Valenciana. Després de l’informe per part del Consell General del
Poder Judicial i l’aprovació del Ministeri de Justícia, es disposa d’autorització per a
implantar-la a Alcoi i Mislata (18/06/2018).
 Model valencià de justícia gratuïta
 Aprovat el Reglament d’assistència jurídica gratuïta (Decret 17/2017, de 10 de
febrer). Suposa un nou model més ambiciós, amb una millor cobertura, que beneficiarà
tots aquells individus que, per no disposar de recursos, no puguen accedir en
condicions d’igualtat al sistema jurisdiccional.
- El servei d’Assistència Jurídica Gratuïta de la Generalitat, dependent de la
Conselleria de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i
Llibertats Públiques resol en el primer semestre de 2017 un total de 46.495
sol·licituds per a rebre assistència lletrada a càrrec del Govern Valencià en
col·laboració amb els col·legis d’advocats de la Comunitat Valenciana.
D’aquestes 46.495 sol·licituds, més del 83 % van ser estimades favorablement
(16/07/2017).
 Torn d’ofici. S’incrementa la dotació dels lletrats de torn d’ofici i recuperen el poder
adquisitiu perdut en 2012. El pressupost per a sufragar el cost de la justícia gratuïta a la
Comunitat Valenciana va créixer en 2016 fins als 24,6 M€, 4,6 milions més que el
pressupostat per a 2015 (9/11/2015). Els nous barems s’aplicaran amb efecte retroactiu
des de l’1 d’octubre (3/12/2015). El pressupost per a 2017 va tornar a créixer un 4,8 %
respecte a l’any anterior, fins als 31,8 M€.
 Els advocats del torn d’ofici recuperaran les retribucions que percebien en 2005, les
quals sumaran, a més, un augment del 20,7 % per a compensar la pujada de l’IPC
durant aquests anys. La partida destinada al Consell Valencià de Col·legis d’Advocats
ascendeix a 33,5 M€, la qual cosa representa un increment d’un 18,37 % respecte a
2017 i d’un 64 % respecte a 2015 (09/05/2018).
 Llei de Mediació. Aprovat el Projecte de llei de mediació de la Comunitat Valenciana
(Consell, 02/03/2018). El principal objectiu que té és implantar, desenvolupar i impulsar un
marc jurídic en el qual incorporar els procediments de mediació que es desenvolupen en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana, de manera que es fomente l’accés de la ciutadania a
aquest mètode extrajudicial de solució de conflictes.

182
  L’Avantprojecte de llei de mediació de la Comunitat Valenciana havia sigut aprovat en el
ple del Consell de 28/07/2017.
 Infraestructures judicials
 Rehabilitació de l’edifici del Tribunal Superior de Justícia i millor de l’eficiència
energètica de la Ciutat de la Justícia de València. Presentats sengles projectes de
rehabilitació dels edificis que ocupen el Tribunal Superior de Justícia i la Ciutat de la
Justícia de València, amb una inversió conjunta de 8,5 M€. Els dos projectes seran
finançats amb fons europeus procedents de la Iniciativa JESSICA (Joint European
Support for Sustainable Investment in City Areas), un projecte de la Comissió Europea,
el Banc Europeu d’Inversions i el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per a
donar suport financer a projectes de regeneració o desenvolupament urbà. L’accés a
aquest fons ha sigut possible gràcies a la intervenció de l’Institut Valencià de Finances
(30/06/2016). La conselleria ha tret a licitació els contractes per a la redacció del
projecte i la direcció d’obres per a l’adequació funcional de la seu del Tribunal Superior
de Justícia de la Comunitat Valenciana (07/03/2018).
 Projectes d’eficiència energètica en seus judicials. El finançament amb càrrec als
Fons FEDER permetrà a la Conselleria de Justícia, Administracions Públiques,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques executar en els pròxims tres anys una
sèrie de projectes d’eficiència energètica en seus judicials per un import aproximat
d’altres 2,5 M€. Aquestes actuacions milloraran de manera substancial les seues
condicions d’habitabilitat i confort i generaran importants estalvis en la factura elèctrica
de fins a un 20 %. Aquestes seus són, entre d’altres, Benidorm, la Ciutat de la Justícia
d’Alacant, Novelda, Quart de Poblet, Vinaròs, Xàtiva, Villena, Nules, Sogorb, Ciutat de la
Justícia de Castelló, Sagunt, Elx, Paterna i Elda. En tots aquests immobles
s’escometran actuacions encaminades a la millora de la climatització, il·luminació i
aïllament tèrmic de façanes (30/06/2016).
 Palau de Justícia de Benalua. La Conselleria ha tancat amb l’Ajuntament d’Alacant
l’acord que permet escometre la reforma integral i ampliació de la seu judicial de
Benalua, per a la qual cosa ja s’han iniciat els treballs tècnics previs i de licitació de les
obres que cal escometre (30/03/2017). La Conselleria de Justícia ha tret a licitació els
contractes per a la redacció del projecte i la direcció d’obres del que serà la nova Ciutat
de la Justícia d’Alacant. Es crearà un “barri de la Justícia” que preveu la rehabilitació
integral del palau de Benalua i la construcció d’un altre immoble, de manera que es
crearà un node d’instal·lacions judicials amb les que ja hi ha. S’estima que les obres
estaran iniciades en el primer trimestre de 2019 (11/03/18).
 Signatura d’un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament d’Orihuela per a la
regularització patrimonial de diversos immobles situats en aquesta localitat,
especialment el dels nous jutjats, pendent des de 2005, i la cessió a la corporació local
oriolana d’instal·lacions propietat de l’Administració autonòmica per a activitats
municipals (21/11/2017).
 Renovació dels jutjats de Vinaròs. Adjudicat contracte per a la redacció del projecte i
la direcció d’obres d’ampliació dels edificis judicials de Vinaròs, per 53.053 €
(26/02/2018).
 Renovació dels jutjats de Torrevieja. Adjudicat contracte per a la redacció del projecte
i adreça d’obres per a la reforma integral de la seu judicial de Torrevieja , per 36.300 €
(26/02/2018).
 Els jutjats i la fiscalia del partit judicial d’Alcoi se situen des de l’1 d’abril de 2017 en
una seu nova gràcies al conveni mitjançant el qual l’Ajuntament d’Alcoi cedeix a la
Generalitat l’ús d’un immoble municipal a la capital de la comarca de l’Alcoià (Ple del
Consell de 13/05/2016).
 Nova seu del partit judicial de Mislata. El nou local té una superfície de 1.400 m 2 i la
Generalitat pagarà per l’ús d’aquest un lloguer de 40.000 euros anuals. El Consell, a

183
 més, assumirà les obres d’adequació del recinte, el cost de les quals s’ha estimat entorn
dels 500.000 euros (6/09/2016).
 Auditoria sobre l’estat dels edificis de les seus judicials, realitzat per l’Invassat,
per a definir les prioritats en les inversions necessàries en els edificis judicials (09/2015).
 Sol·licitud al Ministeri de Justícia perquè inicie la tramitació administrativa per a crear 18
nous jutjats a la Comunitat Valenciana durant l’any 2017 després que l’anterior
Consell renunciara en 2011 a la posada en marxa de 15 noves unitats judicials
autoritzades en 2010 pel Ministeri de Justícia (7/01/2017).
 Inversions per a la millora de la justícia en 2015, per 860.000 €, segons conveni
signat amb el Ministeri de Justícia (9/09/2015). Es dedica a programes de millora del
servei d’assistència jurídica gratuïta o a projectes d’impuls de les noves tecnologies
que coadjuven a una justícia més àgil, accessible i de qualitat.
 Es procedirà al trasllat del jutjat encarregat de violència de gènere d’Ontinyent a
unes noves instal·lacions (18/06/2018).
 Posada en marxa de nous jutjats a Elx (dos jutjats de primera instància), la Vila Joiosa
i Benidorm, que estan operatius des de principi d’abril de 2018 (01/04/2018).
 Licitació de la redacció del projecte i la direcció d’obres del nou Palau de Justícia a
Alzira (12/02/2018).
 Construcció d’una Ciutat de la Justícia a Gandia. S’inclourà en el Pla d’infraestructures
judicials i al llarg de l’estiu de 2018 s’especificaran els terminis de licitació i la forma de
finançament (19/04/2018).
 S’escometrà la construcció d’una nova seu judicial a Xàtiva, en el marc del Pla
d’infraestructures judicials (18/06/2018).
 Recursos humans en l’àmbit de la justícia:
 Posada en marxa d’un pla de reforç als registres civils de la Comunitat Valenciana
per a millorar l’atenció que presten als usuraris i usuàries. Es reforcen amb un total de
16 funcionaris i funcionàries els registres civils que presenten una major càrrega de
treball, s’impartiran cursos de formació i s’implantarà un servei informatitzat de cita
prèvia i gestió de cues en tots aquells registres civils cap de partit judicial que no
disposen d’aquest servei (27/10/2015).
 Signatura d’un acord amb els representants dels treballadors al servei de
l’Administració de Justícia dependents de la Generalitat que beneficia 4.600
empleats públics repartits en el personal dels cossos de metges forenses, Gestió
Processal i Administrativa, Tramitació Processal i Administrativa i Auxili Judicial. L’acord
té com a objectiu principal la recuperació dels drets sindicals minvats durant els últims
anys, a fi que els empleats públics d’aquest sector puguen recuperar el poder adquisitiu
i les condicions de treball perdudes durant els últims anys sense perdre de vista l’actual
situació pressupostària i financera de la Generalitat. El pacte ha sigut rubricat per
responsables d’STAJ, CCOO, Intersindical i UGT (28/12/2016).
 Nou model d’oficina fiscal. Publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
(DOGV) la resolució mitjançant la qual s’aprova la relació de llocs de treball de la Nova
Oficina Fiscal (NOF) així com la de la Unitat de Suport al Fiscal Superior de la Comunitat
Valenciana. D’aquesta forma, es posa en marxa el nou sistema d’organització del Ministeri
Públic. La relació de llocs de treball ha sigut negociada amb les organitzacions sindicals en
la Mesa Sectorial de Justícia, aprovada mitjançant informe favorable del Consell General
del Poder Judicial i autoritzada en el capítol de despeses per la Direcció General de
Pressupostos de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic (28/09/2017).
 Implantació del Programa d’actuació trajectòria professional del personal Justícia.
S’ha aprovat el programa d’actuació dirigit a reconéixer la trajectòria i actuació professional,
la qualitat del treball realitzat, la formació i els coneixements adquirits i la seua implicació en

184
 l’organització al personal funcionari dels cossos al servei de l’Administració de Justícia
(7/04/2017).

Dret civil foral valencià i autogovern

Sagunt2017: Programa Tribunal de les Aigües 2017-2019

Ademuz2017: Posant en valor l’autogovern del poble valencià: congrés sobre l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i seminari sobre la recuperació del dret foral valencià.
 En 2018 es commemora el 600é aniversari de la Generalitat Valenciana. Declaració
institucional en Ple del Consell 12/01/2018.
 Llei del règim econòmic matrimonial valencià. El Ple del Tribunal Constitucional
estima el recurs presentat pel Govern contra la Llei del règim econòmic matrimonial
valencià (LREMV) i l’ha declarat inconstitucional i nul·la. La sentència no tindrà efectes
retroactius, de manera que les unions formalitzades en els últims huit anys seguiran amb el
mateix repartiment de béns que van pactar en casar-se (5/05/2016).
 Llei d’unions de fet. El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el
recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern contra la Llei d’unions de fet
formalitzades de la Comunitat Valenciana, aprovada l’octubre de 2012. La sentència afecta
els preceptes que regulen les conseqüències civils d’aquestes unions de fet, en entendre
que depassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats
autònomes per a “la conservació, modificació i desenvolupament” dels “drets civils, forals o
especials, allà on n’hi haja” (article 149.1.8 de la Constitució Espanyola). Per contra,
desestima el recurs pel que fa a aquells altres preceptes que no tenen caràcter civil i que
serveixen a la Comunitat Autònoma per a regular aspectes de les unions de fet que
incideixen en l’exercici de les seues competències (23/06/2016).
 Llei de custòdia compartida. El Tribunal Constitucional anul·la la llei valenciana de
custòdia compartida, norma aprovada en 2011 i que donava prioritat a la custòdia
compartida en cas de separacions o divorcis sense acord entre els progenitors
(28/11/2016).
 Comissió Assessora de Dret Civil Valencià (antiga Comissió de Codificació Civil
Valenciana)
 El Ple de la Comissió de Codificació Civil Valenciana aprova l’informe que avala la
reforma constitucional com a millor opció jurídica en defensa de l’exercici de
l’autogovern, després de les recents sentències del Tribunal Constitucional que han
invalidat diferents lleis aprovades per les Corts en desenvolupament del dret civil
valencià (23/02/2017).
 El Consell ha aprovat el reglament d’organització i funcionament de la Comissió
Assessora de Dret Civil Valencià i l’ha dotat de més agilitat, eficàcia i eficiència en
l’exercici de les seues funcions. La nova norma modifica la denominació de la
comissió, que amb l’aprovació d’aquest reglament, passa a denominar-se Comissió
Assessora de Dret Civil Valencià (01/06/2018).
 Llei de règim econòmic matrimonial valencià. El Consell aprova una declaració
institucional en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 28 d’abril de
2016, per la qual es declara inconstitucional la Llei de règim econòmic matrimonial
(13/05/2016).
 La declaració mostra el punt de vista del Consell sobre aquesta sentència, que acata en
virtut del principi de lleialtat constitucional però sobre la qual manifesta la discrepància
més profunda.
 La sentència posa a la Comunitat Valenciana en una situació de greuge comparatiu
amb altres comunitats autònomes, a les quals sí s’han reconegut competències per a

185
 legislar sobre el seu dret civil propi, per la qual cosa s’exigeix al Govern de l’Estat la
retirada immediata dels recursos pendents davant del Tribunal Constitucional.
 El Consell declara assumir el compromís total de defensar l’evolució oberta del dret civil
valencià i usar totes les vies jurídiques possibles per a la seua actualització, sense
descartar la petició de la reforma de l’article 149.1.8 de la Constitució Espanyola.
 Programa Tribunal de les Aigües 2017-2019. Desenvolupament d’actuacions de
divulgació i promoció de la institució que culminaran en 2019, coincidint amb el desé
aniversari de la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Conveni
2017, aportació de 75.000 euros (1/06/2017). Conveni 2018, aportació de 75.000 euros
(20/04/18).
 Signatura de l’acord pel qual la Generalitat i l’Ajuntament de València formalitzen el
compromís d’iniciar els tràmits per a la cessió d’ús preferent de la Casa Vestuari al
Tribunal de les Aigües, com a seu permanent i arxiu de la institució (1/02/2018).
S’inicien els treballs per a instal·lar-hi al llarg de 2019 un centre d’interpretació.
 La Comunitat Valenciana, seu de la 3a Conferència Internacional del “Water
Museums Global Network”. La Generalitat proposa la ciutat de València, lloc del
Tribunal de les Aigües, per a albergar aquesta trobada internacional de representants
d’institucions públiques, responsables de museus i especialistes en la matèria. En
aquest sentit, el Conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i
Cooperació va defensar davant dels assistents a la 2a conferència, que va tindre lloc del
14 al 18 de maig de 2018, a Hertogenbosch (Holanda), la candidatura valenciana.
Finalment, es va acordar la celebració de la pròxima conferència a la ciutat de València.
 Desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia. El Ple del Consell aprova el decret que
regula la creació de la Comissió interdepartamental de seguiment i coordinació del
desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia i d’impuls i consolidació del model valencià
d’autogovern, òrgan col·legiat de l’Administració de la Generalitat, adscrit a la Conselleria
de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació que té les competències
en matèria de foment de l’autogovern i desenvolupament estatutari (3/03/2017).
 Reforma de la Constitució. El Consell aprova el document “Proposta política sobre la
reforma de la Constitució Espanyola”, que recopila una sèrie d’elements per a debatre
sobre la reforma de la Constitució. En el document s’incideix en el fet que el model
autonòmic actual està esgotant els seus límits i, per tant, provocant la falta de
desenvolupament polític i de finançament harmònic, solidària i igual a les comunitats
autònomes, la qual cosa suposa debilitar els sistemes de protecció social i incrementar la
vulnerabilitat dels més dèbils (9/02/2018).
 Càtedra de Dret Foral Valencià. El Consell renova la col·laboració amb la Universitat de
València per al desenvolupament de la Càtedra de Dret Foral Valencià, amb un
finançament de 30.000 euros per mitjà de la Conselleria de Transparència (01/06/2018).
 Congrés “L’autogovern del poble valencià: passat, present i futur”, celebrat a
València del 8 al 10 de novembre de 2017. Reunió de representants polítics, periodistes
i especialistes per a debatre i posar en valor l’autogovern valencià des d’un punt de vista
històric, social, polític i jurídic. Amb això es pretén també commemorar els 40 anys de la
gran manifestació unitària del 9 d’octubre de 1977, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia
de 1982 i el 25é aniversari de la publicació de les actes del I Congrés d’Administració
Valenciana “Dels Furs a l’Estatut”. El Congrés s’acompanya d’una exposició temàtica al
MUVIM.

186
Seguretat i protecció ciutadana

Morella2016: Llei de coordinació de policies locals. Desenvolupar un nou marc normatiu en

matèria de policia local.
 Coordinació de policies locals
 Aprovada la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat, de coordinació de
policies locals de la Comunitat Valenciana. El Projecte de llei de la Generalitat, de
coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana, havia sigut aprovat pel
Consell de 12/05/2017. Es tracta d’un nou text legal que actualitzarà la normativa vigent,
la Llei 6/1999, insuficient per a satisfer les demandes socials actuals. El principal
objectiu que té és potenciar les policies locals en el sistema de seguretat i ressaltar el
seu caràcter preventiu i assistencial en la resolució de conflictes com a policia de
proximitat que done resposta a les demandes de la ciutadania.
 Aprovat el Decret llei 2/2018, d’11 de maig, del Consell, de modificació de la Llei
17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat
Valenciana. Davant de la situació d’extraordinària i de la necessitat urgent de cobrir
places d’agent de policia local, posada de manifest per mitjà de diversos escrits per
l’FVMP, els ajuntaments de la CV que ho necessiten podran cobrir aquestes places
amb personal interí durant un període màxim de 6 mesos i fins al 31 de desembre de
2018, per a l’exercici adequat de les seues funcions. Els ajuntaments es podrien
quedar sense prou policies per l’anticipació de l’edat de jubilació i l’exigència de la llei
del fet que siguen funcionaris de carrera
(DOGV, 22/05/2018).
 Aprovada la Llei 3/2016, de 23 de març, de la Generalitat, de modificació dels
articles 33 i 33 bis de la Llei 6/1999, de 19 d’abril, de policies locals i coordinació de
les policies locals de la Comunitat Valenciana (DOGV 29/03/2016). Llei aprovada per
les Corts a iniciativa del Grup Parlamentari Compromís, amb els vots a favor dels grups
parlamentaris Compromís, Socialista i Podemos-Podem (PP vota en contra i Ciutadans
s’absté). El Consell va manifestar a les Corts el seu criteri favorable a la presa en
consideració de la proposició de llei en el Ple del Consell de 31/07/2015. S’elimina el
límit d’edat per a accedir al cos de policies i no hi haurà una reserva de places per a
militars.
 L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, durant el primer
semestre de 2018, ha celebrat jornades informatives en diverses mancomunitats de la
CV, dirigides als membres dels cossos de policia local, secretaris i tècnics dels
ajuntaments, i càrrecs polítics, en les quals s’ha informat sobre les possibilitats que
ofereix la nova Llei de coordinació de policies locals, com els convenis de
col·laboració entre ajuntaments per a compartir agents de Policia Local en moments
puntuals de gran volum de treball i que necessiten un augment dels efectius de
seguretat , o l’associacionisme municipal.
 Celebració dels actes commemoratius del 25é aniversari de la creació de la Policia de la
Generalitat. El 28 de maig de 2018, amb un acte de reconeixement públic a la seua labor,
va culminar la sèrie d’actes commemoratius del 25é aniversari de la creació de la Unitat del
Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat, que es van desenvolupar des de l’any
2017. Estructurada en diferents grups (d’intervenció en emergències (GIE), de medi
ambient, d’espectacles i jocs, de menors i violència de gènere, de protecció de patrimoni,
d’atenció al ciutadà, de protecció i seguretat) vertebra i fa possible, amb la seua actuació
transversal, les polítiques del Consell.
 Pla de protecció del patrimoni cultural. La Conselleria d’Educació i l’Agència de
Seguretat i Resposta a les Emergències han elaborat un Pla de protecció del patrimoni
cultural que implica els agents de la Policia autonòmica i Policia Local en la vigilància,

187
 preservació i protecció dels jaciments arqueològics, béns d’interès cultural i altres elements
patrimonials de la Comunitat Valenciana (3/05/2016).
 Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana. Primera reunió de l’Observatori
de Seguretat, organisme creat en 2010 per l’anterior Consell, però que no s’havia constituït
encara (11/07/2016).
 La primera tasca que durà a terme aquest observatori serà la realització d’una
enquesta en col·laboració amb la universitat per a conéixer la percepció del
ciutadà pel que fa a la situació de seguretat en l’àmbit autonòmic i conéixer quins són
els aspectes que es poden millorar.
 Protecció d’usuaris de bicicleta. La Generalitat presenta el Llibre blanc sobre la protecció
de les persones usuàries de la bicicleta a la Comunitat Valenciana, un pla de xoc de
caràcter estructural que té com a objectiu reduir la sinistralitat a les carreteres i frenar
els atropellaments a ciclistes (3/08/2017).
 Llei 6/2018, de 12 de març, de la Generalitat, de modificació de la Llei 14/2010, de 2 de
desembre, de la Generalitat, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments
públics. Amplia la tipologia de locals per a desenvolupar activitats socioculturals i
recreatives i es reforcen les mesures de seguretat (DOGV, 16/03/2018).

Emergències

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Creació de l’Agència Valenciana de Resposta
a les Emergències que aglutinarà la gestió de les emergències a la Comunitat Valenciana amb
un comandament únic.
Morella2016: Llei de creació de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències.
Torrevieja2016: Decret del reglament del voluntariat de protecció civil i creació del registre dels
serveis de protecció civil.
Sagunt2017: Decret pel qual s’aprova el Reglament del Centre de Coordinació d’Emergències
de la Generalitat Valenciana.
Vinaròs-Benicarló2018: Elaboració d’una normativa reguladora de la concessió de les ajudes
postemergència
 Llei de creació de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències. Les Corts
aproven la Llei per la qual es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les
Emergències (AVSRE), organisme autònom adscrit a la Presidència de la Generalitat al
qual s’encomana l’execució de les polítiques de la Generalitat en matèria d’interior,
seguretat pública, protecció ciutadana i coordinació de policies locals (DOGV 9/02/2017). El
Consell aprova el reglament de l’agència (15/09/2017).
 Per al compliment de les seues finalitats, l’AVSRE desenvoluparà i coordinarà la política
i els programes en matèria de protecció civil i gestió d’emergències; elaborarà el Pla
territorial d’emergències de la Comunitat Valenciana, els plans especials, els
procediments d’actuació i els protocols operatius del Centre de Coordinació
d’Emergències i del 112 Comunitat Valenciana, i gestionarà el Registre autonòmic de
plans d’autoprotecció.
 Reglament dels serveis de voluntariat de protecció civil. Aprovat pel Consell de
9/02/2018. Desenvolupa la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de protecció civil i gestió
d’emergències.
 Estructura la canalització de la labor del voluntariat de protecció civil a través de les
organitzacions en les quals aquests desenvoluparan la seua activitat. Aquestes
organitzacions podran ser les agrupacions locals de voluntaris de protecció civil i les
associacions o entitats col·laboradores.

188
  Crea i regula el Registre dels Serveis de Voluntariat de Protecció Civil de la CV, que
té caràcter públic i que és una eina per a la coordinació de l’actuació dels col·lectius que
constitueixen els serveis del voluntariat de protecció civil.
 Decret òrgans de seguiment i coordinació postemergència. El Consell aprova el decret
que regula els òrgans de seguiment i coordinació de la postemergència, que té com a
objecte la regulació de la Comissió interdepartamental per al seguiment i la coordinació de
la postemergència, a més de l’Oficina Única Postemergència (4/11/2016).
 Es constitueix a Dénia la Comissió interdepartamental per al seguiment i la coordinació
de la postemergència (01/02/2017).
 El Consell acorda l’inici de les actuacions per a pal·liar els danys produïts pel temporal de
pluges i vent ocorregut a la Comunitat Valenciana els dies 13 i 14 de març
(24/03/2017).
 El Consell acorda l’inici de les actuacions per a pal·liar els danys produïts per les fortes
pluges ocorregudes a la Comunitat Valenciana els mesos de novembre i de desembre
de 2016 (23/12/2016).
 El Consell acorda l’inici de les actuacions per a pal·liar els danys produïts pel temporal de
neu, vent, pluja i fenòmens costaners ocorreguts a la Comunitat Valenciana els dies
18, 19, 20, 21, 22 i 23 de gener de 2017.
 El Consell regula mitjançant Decret la gestió de la informació davant situacions
d’emergència o greu risc col·lectiu (24/02/2017).
 Planificació territorial d’emergències i d’actuació enfront de riscos:
 Inundacions. Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la
Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Aprovat pel Ple del Consell (29/10/2015).
 Radiologia. L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències impulsarà el Pla de
vigilància radiològica en emergències per a la Comunitat Valenciana juntament amb la
Universitat Politècnica i la Universitat de València, encarregades de la seua realització
(3/02/2016). El Consell aprova sengles convenis de l’Agència Valenciana de Seguretat i
Resposta a les Emergències amb la Universitat de València (UV) i amb la Universitat
Politècnica de València (UPV) per al desenvolupament del Pla de vigilància radiològica
en emergències – PVRE (24/11/2017).
 El Consell autoritza la contractació de 16 brigades per a la realització de treballs de
mitigació de risc per emergències a la província de Castelló (03/03/2017).
 El Consell posa en marxa en una actuació conjunta entre el SERVEF i l’AVSRE les
unitats de prevenció de riscos 2017-2018 a 167 municipis de la Comunitat Valenciana
(EPAMER).

189
 Programes de formació i investigació en seguretat i emergències:
 Pla anual de formació de l’Institut Valencià de Seguretat Pública 2016. 2.104
agents de la policia local o de la unitat adscrita de la Policia Nacional realitzaran un dels
8.532 cursos que s’han sol·licitat en seguretat, i 1.103 persones relacionades amb les
emergències com bombers, tècnics o brigades d’emergència, ho faran en un dels 3.914
cursos de l’àrea d’emergència (14/03/2016).
 Balanç formació IVASPE 2017. En total es van formar 5.372 professionals.
D’aquests, 2674 van correspondre a l’àrea de la Seguretat Pública, 2.210 pertanyien a
l’àrea de les Emergències, i els 488 restants van participar en la primera edició de
l’Escola d’Estiu que es va celebrar en l’IVASPE amb 104 hores de formació i onze
activitats organitzades. A més, es van signar diferents convenis de col·laboració amb la
Diputació de València i el Consorci Provincial de Bombers de València, i un altre amb la
UPV per a la formació de pilotatge de drons. També s’ha editat en format digital el
Manual bàsic per a policies de nou ingrés, i s’està ultimant el manual bàsic per a
bombers de nou ingrés (27/02/2018).
 Al setembre de 2017, com a conseqüència dels acords assolits el 31 d’agost de 2017,
en la reunió extraordinària del Gabinet Tècnic de Coordinació de Policies Locals, que va
comptar amb la presència del president de la Generalitat, es va posar l’accent en la
necessitat de reforçar la formació que s’havia estat impartint en matèria de
terrorisme gihadista, amb un enfocament més pràctic. A l’octubre de 2017 es van
dur a terme una sèrie de cursos de formació dirigits a comandaments i a agents, relatius
tant a mesures d’autoprotecció com d’habilitats pròpies de prevenció i reacció davant
d’un potencial perill o d’un atemptat terrorista. En 2018 s’ha donat continuïtat a aquests
curs, en col·laboració amb el Cos Nacional de Policia.
 Plans anuals de formació tant per a personal de seguretat com per a
professionals de l’àmbit de les emergències organitzats per l’IVASPE per a 2018:
preveuen una oferta total de 130 cursos. El Pla anual d’activitats formatives de l’IVASPE
en matèria de seguretat està compost per 66 cursos, 2.220 places per a policies locals i
personal de la Policia de la Generalitat. En el cas de l’àrea d’emergències l’oferta està
integrada per 64 cursos i, d’inici, les places ascendeixen a 2.882. En aquest cas els
destinataris són el personal del 112 Comunitat Valenciana, els sis Serveis de Prevenció,
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), els bombers forestals de la Generalitat
Valenciana, el personal sanitari d’emergències, bombers voluntaris o les agrupacions i
associacions locals de Protecció Civil.
 Signatura de convenis de col·laboració entre el Consell i les universitats públiques
de la Comunitat Valenciana en matèria de seguretat i emergències, que implica la
posada en funcionament de projectes i programes de formació, investigació i
desenvolupament en els camps de l’ètica i la deontologia, la mediació, la gestió policial
de la diversitat, la prevenció i la lluita contra la violència de gènere, la seguretat en les
noves tecnologies de la informació i la comunicació i la formació en habilitats i recursos
per als diferents comandaments (9/05/2016).
 El nou mapa de la Formació Professional valenciana (10/05/2016) presenta com a
novetat principal, l’oferta del pròxim curs de 6 títols nous que per primera vegada
s’impartiran a la Comunitat Valenciana, entre els quals els cicles de grau mitjà
d’Emergències i Protecció Civil, i el grau superior de Coordinació d’Emergències i
Protecció Civil (10/05/2016).
 El Consell col·labora amb la Universitat Politècnica de València per a l’anàlisi de
les aplicacions de sistemes d’aeronaus pilotades remotament. L’AVSRE ha sigut
habilitada com a operadora d’RPAS (Remotely Piloted Aircraft System, sistema
d’aeronau pilotada

190
  de manera remota) segons els requisits establits per AESA. A més, està interessada a
promoure la docència, la investigació, el desenvolupament i la innovació en pilotatge
d’RPAS (20/04/2018).
 El Consell col·labora amb la Universitat de València per al desenvolupament de
l’activitat investigadora relacionada amb el risc d’inundacions a la Comunitat
Valenciana (13/04/2018).
 El Consell i la Universitat Jaume I col·laboren en el tractament de dades i l’estudi de
models matemàtics en matèria d’emergències sobre la base de dades del telèfon
únic 112 (06/04/2018).
 El Consell i la Universitat Politècnica de València col·laboren en l’estudi de la informació
obtinguda per sensors desplegats a les zones d’operacions i la explotació
d’aquests en el lloc de comandament (25/05/2018)
 El Consell col·labora amb la Universitat Politècnica de València (UPV) per al foment de
les línies d’investigació en extinció d’incendis forestals, en el si de l’Institut ÍTACA
(Institut Universitari de Tecnologies d’Informació i Comunicació) (08/06/2018)
 El Consell i la Universitat Politècnica de València col·laboren en el desenvolupament
d’un programa de beques per a estudiants d’enginyeria industrial (08/06/2018).
 Centre de Seguretat i Emergències a Orihuela. El Consell impulsarà el Centre de
Seguretat i Emergències a Orihuela que es troba paralitzat des de 2012. Es tracta d’un
projecte inclòs en 2010 en el Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de
la Comunitat Valenciana (PIP), paralitzat a causa que l’empresa responsable del projecte es
va declarar en situació de concurs de creditors (9/06/2016).
 Xarxa COMDES. El Consell aprova la contractació de la prestació de serveis de
manteniment preventiu i correctiu i de suport a l’explotació, així com el subministrament
d’equipament per a la renovació tecnològica i l’ampliació de la Xarxa de Comunicacions
Mòbils Digitals d’Emergències i Seguretat (COMDES) de la Generalitat. La xarxa COMDES
és la infraestructura comuna a la Comunitat Valenciana per a oferir un servei fiable de
comunicacions mòbils digitals a totes les organitzacions i flotes que presten serveis de
prevenció, rescat, emergències i seguretat. La xarxa COMDES és la infraestructura comuna
a la Comunitat Valenciana per a oferir un servei fiable de comunicacions mòbils digitals a
totes les organitzacions i flotes que presten serveis de prevenció, rescat, emergències i
seguretat. El contracte compta amb un pressupost de 42,1 M€, per a un període inicial de 4
anys (5/05/2017).
 Decret 66/2017. El Consell aprova el procediment d’actuació de la persona de contacte
amb les víctimes d’accidents d’aviació civil i els seus familiars (26/05/2015).
 Decret 70/2017. El Consell aprova la modificació del Pla territorial d’emergència de la
Comunitat Valenciana per l’aprovació del procediment d’actuació d’operació d’aeronaus
pilotades per control remot en situacions d’emergència sota la direcció de la Generalitat
(02/06/2017).
 L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències i el Comité autonòmic de Creu
Roja Espanyola a la Comunitat Valenciana signen un conveni de col·laboració
mitjançant el qual s’estableix la intervenció d’aquesta entitat en les activitats de suport i
assessorament tècnic i organitzatiu en la gestió d’emergències (19/06/2017). El Consell
col·labora amb Creu Roja Espanyola en la intervenció en emergències (27/04/2018).
 Té lloc a l’IVASPE el primer Congrés del Voluntariat de Protecció Civil amb participació
de més de 200 voluntaris (25/03/2017).
 Desenvolupament de la primera fira Tecnoemergències en col·laboració amb la Universitat
Politècnica de València (febrer 2018).
 El 112 Comunitat Valenciana acull el XXVI Fòrum de responsables de centres 112
d’Espanya (març 2018).

191
 El Consell aprova nous protocols operatius del servei del telèfon d’emergències 112
Comunitat Valenciana, mitjançant el Decret 5/2018, de 27 de març, de 2018. L’objectiu és
adaptar-se als diferents plans i situacions d’emergència, així com garantir una millora
contínua (19/04/2018).
 El Consell aprova el Decret 8/2018, de 23 d’abril, pel qual s’estableixen les condicions i els
requisits per a l’acreditació de les associacions i d’altres entitats col·laboradores en matèria
d’assistència psicosocial en emergències i del personal voluntari col·laborador en
l’assistència psicosocial en emergències a la Comunitat Valenciana.

Accessibilitat

Ademuz2017: Pla d’accessibilitat universal d’FGV.

Vinaròs-Benicarló2018: Pla d’accessibilitat en els edificis municipals
 Nova Llei d’accessibilitat de la Comunitat Valenciana. La consellera d’Habitatge anuncia
que la Generalitat, juntament amb la Mesa per l’Accessibilitat de la Comunitat Valenciana,
iniciarà els treballs de redacció de la nova Llei d’accessibilitat de la Comunitat Valenciana
(23/03/2017).
 Mesa per l’Accessibilitat. Constitució de la Mesa per l’Accessibilitat de la Comunitat
Valenciana que pretén fomentar i fer realitat la participació de tots els implicats per a
aconseguir un entorn lliure de barreres de tot tipus. S’han creat dues comissions: la de
Transports i la d’Edificació i Entorn Urbà (23/02/2016).
 Pla RENHATA. Suposa un gran pas en l’accessibilitat universal ja que inclou mesures per a
l’eliminació de barreres arquitectòniques dins de les llars i per a la millora de les condicions
d’habitabilitat (23/03/2017).
 Guia accessibilitat en edificis. Mitjançant Resolució de la Conselleria d’Habitatge de 31
de juliol de 2017 s’aprova el document “Guia de millora de l’accessibilitat en edificis
d’habitatge existent”, preparada des de l’Institut Valencià de l’Edificació. L’objectiu és
facilitar l’accessibilitat en edificis i habitatges i que es tinga en compte des del minut zero en
el disseny i la planificació dels immobles (04/09/2017)
 Accessibilitat estacions de Metrovalencia. FGV licita 12 noves plataformes d’accés per a
persones amb mobilitat reduïda en estacions de la xarxa de Metrovalencia que facilitaran
l’accessibilitat d’aquest col·lectiu en el pas entre l’andana i els trens. Les actuacions es
duran a terme en les estacions següents: Paiporta, Llíria, Benaguasil, La Canyada,
Machado, Mislata, Mislata-Almassil, Faitanar, Manises, Roses, Ayora i Aragó. Aquestes
actuacions s’han consensuat amb diferents associacions de discapacitats i els ajuntaments
corresponents. En 2016 ja s’han realitzat actuacions en 10 estacions (23/03/2017). En dos
anys de govern s’han instal·lat 30 plataformes fixes per a persones de mobilitat reduïda
(21/07/2017).
 Pla d’accessibilitat universal de FGV. S’està elaborant el futur Pla d’accessibilitat
universal d’FGV, que es basarà en els principis d’autonomia, igualtat, seguretat i comoditat
per als clients. L’objectiu és aconseguir un dels plans d’accessibilitat més modern, avançat i
participatiu d’Europa. Se celebra la primera reunió de la Comissió de Seguiment del Pla
d’Accessibilitat Universal (18/10/2017).
 En 2018 FGV destinarà 3,7 M€ en matèria d’accessibilitat en diferents àmbits, tant en
material mòbil (noves unitats duals –elèctric-dièsel– per a la línia 9 del TRAM, trens
sèrie 4300 en Metrovalencia), estacions (4a fase de plataformes per a PMR, rebaixos
d’andanes, adequació d’itineraris, rampes, escales…), passos a nivell i entre andanes, i
nous equipaments d’informació i atenció al viatger (59 noves màquines expenedores per
a Metrovalencia, màquines de peatge en les noves unitats duals de la línia 9 del TRAM
(27/02/2018).

192
  Els acompanyants de persones amb una discapacitat igual o superior al 64 % que
requerisquen la cura d’un assistent per a desplaçar-se viatjaran de manera gratuïta
en FGV, tant en Metrovalencia com en el TRAM d’Alacant (01/06/2018).
 Millora de l’accessibilitat dels edificis públics de la Generalitat. Constitució de la
Comissió per a la millora de l’accessibilitat dels edificis públics de la Generalitat, on
estan presents totes les conselleries que gestionen el parc públic d’edificis (20/03/2018).
 Pla d’accessibilitat en els edificis municipals:
 En els pressupostos de la Generalitat per a 2018 s’ha consignat una partida de 4
milions d’euros destinada a afavorir l’accés als edificis municipals per mitjà de
l’eliminació de barreres arquitectòniques, preferentment de les cases consistorials i dels
destinats a persones majors o persones amb mobilitat reduïda. Aquest pla es durà a
terme mitjançant la col·laboració amb les entitats locals amb la implantació d’un sistema
d’incentius i ajudes econòmiques (28/01/2018).
 Publicació del Decret 7/2018, de 12 d’abril, del president de la Generalitat, pel qual
s’aproven les bases reguladores de subvencions destinades a municipis i entitats locals
menors de la Comunitat Valenciana amb població que no supere els 50.000 habitants
per a finançar actuacions que faciliten la millora de l’accessibilitat de les cases
consistorials i altres edificis municipals, mitjançant l’eliminació de barreres
arquitectòniques (17/04/2018).
 Resolució de 9 de maig de 2018, de Presidència de la Generalitat, per la qual es
convoquen ajudes destinades a municipis i entitats locals amb població que no supere
els 50.000 habitants per a finançar actuacions que faciliten la millora de l’accessibilitat
de les cases consistorials i altres edificis municipals, mitjançant l’eliminació de barreres
arquitectòniques. Import màxim, 4.000.000 euros.

193
4. Nou model productiu

“El desplegament d’un nou model productiu és un requisit per a l’eixida de la

crisi i la generació de benestar a llarg termini. Ha de basar-se en el
coneixement, la investigació i el desenvolupament innovador i articular-se
sobre el principi de sostenibilitat (social, productiva, ambiental, política)”
Nou Botànic
112. Elaboració i aprovació d’unes directrius generals en matèria de model econòmic en l’àmbit
de la Generalitat, que siguen tingudes en compte en les estratègies sectorials i transversals
d’actuació.

Bases per a la transformació del model econòmic valencià

 Document d’Elx. Informe al Ple del Consell (25/03/2016) elaborat per la Conselleria
d’Hisenda i Model Econòmic, per a la implantació a la Comunitat Valenciana d’un nou
model econòmic, que fixa les línies estratègiques per a la transformació del model
econòmic. Després de les aportacions de totes les conselleries, el Ple del Consell
(15/04/2016) aprova mitjançant Acord les bases i elements orientadors per a la
transformació del model econòmic de la Comunitat Valenciana (Document d’Elx,
Elx2016).
 El plantejament del Consell aposta per un model econòmic basat en la millora de la
productivitat a través de la incorporació de coneixement als processos productius que
potencien un desenvolupament sostenible.
 Entre les línies estratègiques que són clau per a avançar en la implantació d’aquest nou
model productiu, es troba el desenvolupament de la capacitat innovadora de les
empreses, per a la qual cosa s’ha constituït el Consell Valencià de la Innovació, per a
impulsar la creació de l’Agència Valenciana d’Innovació.
 Incideix també a recuperar la inversió i el finançament empresarial, treballant per
augmentar la confiança a llarg termini dels inversors, promovent també que els
projectes valencians tinguen finançament adequat, per a la qual cosa es reforça el
paper de l’Institut Valencià de Finances com a banc públic de la Generalitat. A més, a
través de l’IVF es reforça l’obtenció de recursos de fons del BEI i del Pla Juncker.
 Un determinant fonamental d’un model econòmic basat en el coneixement és el nivell
de formació del conjunt de la població i un sistema educatiu més connectat amb el
sistema econòmic i el món empresarial.
 Avançar en un model de relacions laborals que acabe amb la precarietat laboral i
impulse la creació de llocs de treball de qualitat i salaris dignes.
 Fomentar l’economia social, augmentant el grau d’implantació de les entitats
d’economia social en els diferents sectors productius. Apostar per una societat de les
atencions com a font de riquesa sostenible i no deslocalitzable.
 Apostar per la internacionalització i el creixement empresarial competitiu, generant
una economia de base exportadora. Per a aconseguir-ho, és necessari millorar la
logística d’aquesta comunitat, impulsant infraestructures com el corredor mediterrani.
 L’Acord del Consell destaca la necessitat de fomentar la igualtat i la integració social,
sense deixar de costat l’equilibri mediambiental i territorial, ambdues com a
estratègies transversals que han de ser considerades en totes les actuacions de política
econòmica.

194
  És essencial deixar a un costat la confrontació i buscar els punts d’acord, per a la qual
cosa s’ha constituït la Mesa de Diàleg Social, que compta amb tres meses sectorials
especialitzades en el creixement econòmic, la recuperació social i les polítiques
públiques. El Consell ha presentat el Document d’Elx a la consideració dels agents
econòmics i socials a través de la Mesa de Polítiques Públiques (17/06/2016).
 Presentació del nou model econòmic. Presentat pels consellers d’Economia i d’Hisenda,
el nou model econòmic del Consell, que parteix de 20 projectes tractors concrets, als
quals aniran sumant-se noves iniciatives, i integrarà també les aportacions d’empresaris,
sindicats, universitats i associacions. El Consell pretén que el procés de reflexió sobre la
transformació del model econòmic siga un procés col·lectiu, coordinat, obert i amb un alt
grau de contrast social (26/04/2016).
 Alguns projectes se centren en la innovació, com són l’impuls de l’Agència Valenciana
de la Innovació, i l’Estratègia regional en innovació.
 Altres projectes s’orienten cap a la promoció del sector industrial com el Pla de I+D+i
de l’IVACE, el Pla d’industrialització, el Pla energètic de la Comunitat Valenciana 2020 i
el RIS 3 CV (Estratègia d’especialització intel·ligent en investigació i innovació).
 Les empreses valencianes veuran augmentar les seues oportunitats amb iniciatives
com la transformació de l’IVF en banc de foment empresarial, la refundació del
SERVEF, el Pla integral de formació i qualificació professional, la nova Estratègia de
suport a l’emprenedoria, la Xarxa Exterior de la Comunitat Valenciana i l’extensió de
bones pràctiques empresarials i els instruments financers que siguen impulsats amb
Fons Estructurals.
 Les infraestructures són un altre dels grans eixos del nou model econòmic que es veu
reflectit en projectes com la connexió amb el port de València, l’espai intermodal Font de
Sant Lluís i, sobretot, el corredor mediterrani.
 Tot això, sense oblidar altres àrees com la seguretat i salut en el treball amb el Pla
d’actuacions de l’INVASSAT, la promoció de la cultura amb el Pla estratègic cultural,
la millora de les regulacions i la simplificació administrativa, el Pla integral de
l’economia social, i el Pla de millora de la reputació de la Comunitat Valenciana.
 Grup de Treball Model Econòmic. Aquest grup, format per representants de les
conselleries d’Hisenda i Model Econòmic i d’Economia Sostenible, Sectors Productius,
Comerç i Treball, i presència de l’Agència Valenciana de la Innovació, té com a fi canalitzar
la reflexió conjunta i la participació constructiva de tots els departaments i agents i ha
mantingut reunions periòdiques de coordinació per al disseny i implementació de
l’estratègia per a la transformació del model econòmic de la Comunitat Valenciana. Des de
la seua constitució el març de 2016, i amb la finalitat d’avançar en aquest procés, el grup
s’ha reunit en 10 ocasions, amb una periodicitat pràcticament mensual.
 Desenvolupament de la fase de “Desplegament estratègic del model econòmic”. Amb
aquest es pretén que el procés de reflexió sobre la transformació del model econòmic siga
un procés col·lectiu, coordinat, obert i amb un alt grau de contrast social que conduïsca al
Pla d’acció del model econòmic 2017-2027. En el seu desenvolupament s’han donat els
passos següents:
 Desplegament intern en l’àmbit de la Generalitat, mitjançant el qual s’ha implicat tots
els departaments del Consell. Al llarg dels mesos d’octubre de 2016 fins a febrer de
2017 s’han dut a terme diàlegs constructius de dos tipus, d’una banda amb cadascuna
de les conselleries i, d’una altra banda, per cadascuna de les deu línies estratègiques
del model econòmic a fi de coordinar els objectius i les actuacions proposats per a dur a
terme la transformació que persegueix el Document d’Elx.
- S’han obert les vies de col·laboració d’investigadors i professionals de
reconegut prestigi en l’elaboració de l’estratègia per a la transformació del model
econòmic a través de reunions bilaterals amb col·legis professionals,

195
 associacions, centres d’investigació, etc. Així mateix, es va propugnar la
participació dels premis Jaume I en Economia, i es van convidar persones
expertes com a observadors participants en els diàlegs constructius de cada una
de les 10 línies estratègiques.
- També s’han assentat les bases per a la creació d’una xarxa de càtedres per a
la transformació del model econòmic amb les universitats valencianes. La
Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic està treballant amb la Universitat
d’Alacant, Universitat de València i Universitat Jaume I de Castelló, en la
coordinació d’investigacions clau de l’economia valenciana i el context global de
transformació econòmica (12/06/18).
- Estudi de noves estratègies econòmiques que optimitzen les potencialitats de
determinats sectors, com és el que ja s’ha fet sobre economia del mar (blau) i els
que s’estan preparant sobre economia creativa i cultural (taronja) i economia
digital (12/06/2018).
- Desenvolupament del sistema d’informació que compila les diferents actuacions
del Consell alineades entorn dels deu eixos estratègics del Pla. Estudi de la
vinculació que presenta amb altres aplicacions de la Generalitat de cara a
l’automatització de dades que alimenten un sistema d’indicadors operatius
(12/06/2018).
- Conveni amb la Universitat Politècnica de València per a afavorir la investigació i
l’anàlisi de l’economia valenciana a través de l’establiment d’un sistema
d’indicadors estratègics de caràcter global (12/06/2018).
 En el marc de Desplegament Social, per a la participació i debat obert a la societat
civil, les empreses, els treballadors, els centres de coneixement i la societat civil en
general:
- S’ha organitzat el Cicle de conferències «Reflexió i debat per a la transformació
del model econòmic valencià», en el marc del qual s’han desenvolupat les dues
primeres a València i Castelló, amb resultat d’una àmplia participació en termes
quantitatius, i també una àmplia assistència d’Agents clau representats:
economia social i cooperativa, membres nats de la Mesa de Diàleg Social, dones
empresàries, universitats, associacions civils, cambres de comerç, instituts
tecnològics, centres d’investigació, administracions públiques locals i estatals,
entitats financeres, que han enriquit el debat amb els seus comentaris i
aportacions. L’última conferència està programada per al 12 de juliol a Alacant.
- S’ha creat una pàgina web específica de model econòmic per a potenciar la
informació, la transparència i la participació entre la Generalitat i tots els
interessats en el procés de transformació del model, en la qual estan accessibles
els documents de referència obtinguts fins al moment.
 Presentació del Pla d’acció per a la transformació del model econòmic 2017-27 que
aspira a connectar talent, ciència i tecnologia per a modernitzar el teixit productiu en el
Seminari d’hivern de Vinaròs-Benicarló. A partir del desplegament de les 10 estratègies
contingudes en el Document d’Elx, des del Consell s’han identificat 34 objectius prioritaris,
que al seu torn s’han plasmat en 118 iniciatives que recullen les actuacions seleccionades
des de les diferents conselleries a causa del seu potencial caràcter transformador del model
econòmic. També s’han identificat 39 projectes tractors i, tot això, s’ha recollit en l’anomenat
Document de Benicarló. El Pla preveu l’existència d’un Comité Tècnic de Seguiment i
Avaluació que valorarà els avanços que es vagen fent a partir d’uns indicadors d’execució i
resultats. A més, una vegada a l’any es presentaran els resultats al més alt nivell
institucional en la Mesa General de Diàleg Social (27/01/2018).
 Una vegada definit el Pla d’acció per a la transformació del model econòmic 2017-2027
a partir de les propostes dels diferents departaments del Consell, ens trobem en la fase de

196
 contrast amb la societat civil com a pas previ a l’aprovació definitiva del document
resultant (12/06/2018). En aquest sentit es duen a terme diverses accions:
 Celebració de jornades a cada una de les províncies, a fi de fer una reflexió
conjunta de les línies estratègiques amb representants d’agents socials,
universitat, professionals i empreses. Les sessions tenen la participació del Grup
de Treball de Model Econòmic i es moderen, segons temàtiques, per l’Agència
Valenciana de la Innovació, Conselleria Economia i Conselleria Hisenda i Model
Econòmic (12/06/2018).
 Diversos actes de difusió en fòrums del teixit empresarial (12/06/2018).
 Estudi i integració de les propostes rebudes en actes de contrast o per mitjà del
formulari de participació oferit a la societat civil mitjançant la web de la
Conselleria (12/06/2018).
 Càtedra de l’Economia Valenciana. Creació de la càtedra mitjançant conveni entre la
Conselleria d’Economia i la UPV, per a donar suport al coneixement de l’economia
valenciana i les potencialitats que presenta en el marc de l’economia sostenible, dotada
amb 30.000 euros (Consell, 4/05/2018).
 Càtedra d’Economia Blava. Posada en marxa d’una càtedra interuniversitària d’Economia
Blava, relacionada amb els sectors nàutic i marítim, mitjançant conveni entre la Conselleria
d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i les universitats d’Alacant i
Miguel Hernández d’Elx (Consell 25/05/2018).
 Càtedra d’Economia del Bé Comú. Creació de la càtedra mitjançant conveni de
col·laboració entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de València per a contribuir a
l’estudi i el desenvolupament de l’economia del bé comú, dotada amb 30.000 euros en
2017 (Consell 28/04/2017) i amb continuïtat en 2018, amb la mateixa dotació (Consell,
27/04/2018).
 Càtedra d’Empresa i Humanisme. Conveni entre la Conselleria d’Economia i la
Universitat de València per a contribuir a la creació i al funcionament d’aquesta càtedra
durant l’exercici 2017. Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000 euros (Consell
05/05/2017) i amb continuïtat en 2018, amb la mateixa dotació.
 Càtedra d’Economia Feminista. Conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat
de València per a contribuir a la creació i al funcionament d’aquesta càtedra durant
l’exercici 2017. Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000 euros (Consell
07/06/2017). Amb continuïtat en 2018, amb la mateixa dotació.

a. Apostem per la reindustrialització de la nostra economia

…per a la recuperació de l’agricultura valenciana, per l’impuls d’un turisme sostenible i de
qualitat i per un model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat.
Nou Botànic
Reindustrialització
113. Pla d’industrialització de la Comunitat Valenciana. Full de ruta que cal seguir per a
reindustrialitzar la Comunitat a partir de la recollida de dades per a analitzar la nostra realitat
sectorial i territorial, consensuat amb tots els actors econòmics.
114. Augmentar els recursos, especialment personal funcionari del grup A, per al foment de
polítiques de reindustrialització sostenible, d’agricultura biològica, de transferència tecnològica,
finances ètiques i eficiència energètica.
Recuperació de l’agricultura
121. Execució del pla de foment de la producció ecològica, extensiu i inclusiu en tota
l’agricultura-ramaderia-pesca amb base agroecològica i local.

197
122. Elaboració d’un pla de direcció del cooperativisme agroalimentari per a impulsar i
desenvolupar el sector.
123. Elaboració d’un pla de recuperació del teixit productiu en les zones rurals.
124. Elaboració d’un pla de formació de nous agricultors i agricultores, per a la recuperació de
la nostra agricultura i la posada en valor d’una agricultura ecològica i sostenible amb especial
atenció en el paper de les dones que treballen en el camp.
Turisme sostenible i de qualitat
23. Afavorir la integració social a través del turisme i el gaudi d’oci, i la inclusió social a través
d’un turisme sense fronteres, afavorint tant l’accessibilitat de les persones amb diversitat
funcional com la participació de tots els col·lectius socials.
57. Incorporar a la realitat valenciana el Codi Ètic Mundial del Turisme i implementar mesures
per a la seua aplicació pràctica tant en les empreses com en les destinacions turístiques.
186. Elaboració d’un pla d’ecoturisme que pose en valor el nostre patrimoni i creació de línies
d’ajudes per al foment de l’ecoturisme.
188. Aprovació d’una nova llei de turisme, oci i hospitalitat com a nou marc normatiu dirigit a
l’impuls del desenvolupament sostenible del turisme en els aspectes econòmics, socials i
ambientals.
Model de comerç i equilibrat
153. Finalització, aprovació i execució de forma urgent del Pla d’acció territorial sectorial del
comerç de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA), condicionant l’atorgament d’autoritzacions
d’establiments comercials d’impacte territorial fins a la definitiva aprovació d’aquest.
154. Actualització de la normativa reglamentària de l’Observatori de Comerç, adequant-la al
que es dispose en les directrius del PATSECOVA.
155. Impuls d’un pacte autonòmic sobre els horaris comercials, liderat per l’Observatori del
Comerç, amb la participació de totes les administracions i els agents involucrats en la matèria,
que permeta modificar la normativa legal i reglamentària.
156. Foment dels horaris comercials compatibles amb la conciliació familiar.
157. Introducció en l’Informe Anual de la Distribució Comercial de criteris territorialitzats sobre
l’evolució de les vendes en el comerç al detall segons tipologia del comerç (gran superfície,
gran cadena, cadena menuda i empresa unilocalitzada).
158. Desenvolupament reglamentari de la Llei de cambres de comerç.

Reindustrialització de l’economia valenciana

Morella2016: Llei de mineria sostenible. Regulació de l’activitat minera amb sectors com el
del marbre a Alacant i altres llocs de la Comunitat per a trobar l’equilibri entre impacte
mediambiental i producció.
Torrevieja2016: Pla d’industrialització de la Comunitat Valenciana.
Sagunt2017: Pla d’acció per al foment de la seguretat industrial a la Comunitat Valenciana.
Elx2016 - Projecte 4: Pla d’industrialització
Pla d’industrialització
 Antecedents. La reindustrialització és un objectiu essencial del Consell:
 L’Estratègia de Política Industrial de la Comunitat Valenciana (CV) es va aprovar al
novembre de 2010 amb la finalitat d’impulsar la competitivitat regional amb l’horitzó
temporal situat en 2015. Fruit de l’acord entre els agents econòmics i socials es
desenvolupa i s’impulsa l’Observatori de la Indústria i els Sectors Econòmics

198
 Valencians, una plataforma de participació en la configuració de les accions que ha de
desenvolupar la Generalitat en matèria de competitivitat.
 La segona recessió de 2012 va obligar a realitzar una redefinició de l’Estratègia que va
ampliar l’horitzó a 2020 per a adaptar-la a les noves circumstàncies i sincronitzar-la
amb els objectius europeus. Així es va crear l’EPI Visió 2020 en la qual es definien
objectius generals, intermedis i accions estratègiques a desenvolupar durant el període.
El desembre de 2015 l’Observatori es va reunir amb la finalitat d’analitzar la situació
econòmica de la CV i dels seus principals sectors econòmics i proposar els canvis que
s’estimen oportuns, tant en els objectius generals com en les accions prioritàries que
s’han realitzat des de les diferents àrees competencials de l’administració.
 Pla de reindustrialització de tota la Comunitat Valenciana per al període 2017-2019. La
Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball està ultimant el
Pla estratègic de la indústria valenciana (PEIV), que serà el full de ruta que caldrà seguir
per a la reindustrialització de la nostra comunitat, dins d’un procés participatiu entre
organitzacions empresarials, empreses i institucions. Aquest estudi va concloure el mes de
juliol de 2017, amb un primer document de treball que inclou:
- D’una banda, un document de conclusions que descriu l’estat actual de la
indústria valenciana, així com la definició dels reptes estratègics, objectius i
accions d’àmbit estructural,
- I, d’altra banda, 15 plans d’acció sectorials, amb una anàlisi de cada sector i les
principals actuacions que cal desenvolupar.
 Els 15 sectors/clústers són: arts gràfiques, alimentació, automòbil, calçat, ceràmic,
energia, envàs i embalatge, producte infantil, fusta i moble, marbre, metall, plàstic,
químic, tèxtil-confecció i joguet.
Per a cada pla d’acció sectorial s’ha constituït una taula d’impuls estratègic, que serà
l’òrgan encarregat de la implementació, el seguiment i l’avaluació de les accions
concretes previstes per al seu clúster.
 Aprovació del Decret 40/2018, de 6 d’abril, del Consell, pel qual es crea la Comissió
interdepartamental de coordinació, avaluació i seguiment del Pla estratègic de la
indústria valenciana (9/04/2018), amb la qual cosa es constitueix i es posa en
funcionament (13/04/2018).
 S’han formalitzat i convocat les 15 meses sectorials del PEIV. S’han recollit les seues
aportacions sobre les actuacions que cal prioritzar en el PEIV. Una vegada convocat el
grup de treball de l’Observatori de la Indústria, i recollides les aportacions transversals,
es redactarà el document final del PEIV per a ser presentat a l’Observatori de la
Indústria en el pròxim trimestre, així com la inclusió de prioritats en el pressupost 2019.
Amb les propostes i els resultats de cada mesa sectorial s’actualitzarà el document del
PEIV, i quan estiga tancat es procedirà a publicar-lo.
 L’IVACE-Parcs empresarials ha desenvolupat un full de ruta a tres anys amb l’objectiu
de cobrir tot el territori de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, el passat 14 de
març de 2017 es va publicar en el DOGV una convocatòria d’ajudes de l’IVACE amb
una dotació econòmica de 15,96 M€. El principal objectiu d’aquesta ajuda és donar
suport a projectes d’inversió per a la millora, modernització i dotació d’infraestructures i
serveis en polígons, àrees industrials i enclavaments tecnològics situats en les
comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, la Safor, el Baix Segura, el
Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida.
 Es continua amb aquestes ajudes durant els exercicis 2018 i 2019 amb 23,5 M€ cada
any. El 23 de febrer de 2018 es va publicar una nova convocatòria per a 2018, amb una
dotació de 22,6 M€ per als municipis situats a les comarques del Camp de Morvedre, el
Camp de Túria, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, l’Horta Nord, l’Horta Oest, l’Horta Sud,
València, els Serrans, el Racó d’Ademús, la Costera, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel-

199
 Requena, la Canal de Navarrés, la Vall d’Aiora, l’Alcalatén, l’Alt Millars, l’Alt Palància, el
Baix Vinalopó, l’Alacantí, l’Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, la Marina Alta, la Marina
Baixa, la Plana Alta i la Plana Baixa.
D’altra banda, el 8 de maig es van publicar les ajudes d’1 M€ amb l’objectiu d’acabar els
polígons i àrees industrials de gestió municipal que no han pogut ser finalitzats per la
falta de recursos.
 Per la seua banda, la Direcció General d’Indústria i Energia ha convocat ajudes per a
empreses i dels sectors del calçat, tèxtil, ceràmic, moble i il·luminació, joguet, marbre i
metal·lomecànic amb una dotació de 10,3 M€ (DOGV 06/04/2017). Així mateix, per a les
associacions empresarials que representen aquests sectors s’han convocat altres
395.000 euros cadascuna (DOGV 11/04/2017). A aquestes ajudes se sumen 2,7 M€ per
a la reindustrialització de la comarca del Camp de Morvedre. (DOGV 11/04/2017) A
aquestes ajudes se sumen 2,7 M€ per a la reindustrialització de la comarca del Camp
de Morvedre. (DOGV 11/04/2017)
 Les mateixes convocatòries s’han publicat per a l’exercici 2018: a) 16 M€ per a les
empreses dels sectors esmentats, als quals se sumen els sectors químic, automoció i
plàstic (DOGV 29/12/2017) i b) 150.000 euros per a les associacions de cada un dels 10
sectors esmentats (DOGV 28/12/2017) amb un total d’1,5 M€.
 Agenda de la Indústria 4.0 de la Comunitat Valenciana
 L’IVACE posarà en marxa l’Agenda de la Indústria 4.0 de la Comunitat Valenciana, que
preveurà un full de ruta alineat amb les polítiques industrials, tant europees com
nacionals, integrarà les polítiques de nova indústria sostenible previstes en l’Estratègia
d’especialització intel·ligents per a la Comunitat Valenciana i plasmarà les mesures i
cofinançament de les accions 4.0 a través de fons europeus (7/10/2016).
 La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball està
desenvolupant un full de ruta regional per a la digitalització plena de la indústria i el
desenvolupament del sector TEIC (tecnologies de l’electrònica, informació i
comunicacions) de la Comunitat Valenciana, alineada amb les polítiques previstes en
matèria d’indústria per part de la Unió Europea i aquelles línies d’actuació previstes en
l’agenda per a l’enfortiment de la indústria espanyola que són aplicables a la Comunitat
Valenciana.
 En 2017 s’han posat en marxa la línia “Ajudes per a projectes d’adaptació a indústria
4.0” (INNOVAi40-CV), les “Ajudes per a projectes d’innovació en TEIC” (INNOVATeic-
CV) i una mesura de suport a la implantació i posada en marxa de solucions
innovadores encaminades a la digitalització de la pime (DIGITALITZA-CV). En 2018 es
reforcen aquestes línies d’ajudes amb una dotació de 6 milions d’euros dins del
programa INNOVA-CV d’ajudes per a projectes d’innovació de pimes (DOGV
19/2/2018).
 Sector de la ceràmica
 Constitució de la Mesa de la Ceràmica, que sorgeix amb la finalitat d’abordar tots els
problemes d’un sector fonamental per a l’economia valenciana. Des de la Mesa de la
Ceràmica s’elaborarà un inventari que recollirà d’una manera conjunta totes les
exigències que es realitzaran a l’executiu central i que versaran sobre qüestions
relatives a la fiscalitat, l’energia o les infraestructures (28/02/2017).
 La Generalitat signarà un conveni amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC)
perquè aquest organisme utilitze les instal·lacions que estaven anteriorment destinades
al Centre de fruita seca d’Almassora (28/02/2017).
 El Consell manifesta el seu compromís amb el clúster ceràmic amb el projecte
d’elaboració d’una guia de referència per a la incorporació del model d’indústria
4.0. S’atorgarà una subvenció de 350.000 euros per a aquest projecte, encapçalat pels
fabricants de maquinària per a la indústria ceràmica (4/08/2017).

200
  En els pressupostos 2018 s’introdueix una partida per a la Càtedra d’Innovació
Ceràmica Ciutat de Vila-real de 15.000€, i actualment s’està tramitant el conveni
oportú.
 Empreses industrials
 Reobertura de l’empresa Galmed de Sagunt, filial de la companyia alemanya
ThyssenKrupp Steel Europe AG. La decisió de la multinacional respon a la confiança
que inspira la Comunitat Valenciana als inversors. Generarà més de 500 llocs de treball
directes i indirectes. La Generalitat i ThyssenKrupp van signar un conveni en matèria de
Formació Professional, mitjançant el qual es formaran professionals de la Comunitat
Valenciana seguint el model del centre de formació que l’empresa té a Duisburg
(9/12/2016). S’inaugura el centre de formació dual de l’empresa alemanya
Thyssenkrupp a Sagunt (18/09/2017).
 Reinserció laboral dels treballadors i treballadores de Bosal. Aprovació per part del
Parlament Europeu d’una ajuda de 856.800 euros, per mitjà del Fons d’Adaptació a la
Globalització, per a donar suport a la recol·locació d’un nombre màxim estimat de 250
treballadors valencians del sector de l’automòbil que van ser acomiadats. Gràcies als
fons FEAG de la Unió Europea, més l’aportació de la GVA, disposaran d’1,4 M€ que
s’invertiran en un pla específic per a la reinserció, reorientació laboral i formació
dels treballadors i treballadores de la multinacional Bosal a Sagunt acomiadades entre
el 30 de juny de 2015 i el 30 de març de 2016, així com d’altres empreses de fabricació
de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs de la CV (27/01/2017).
- Presentat el Pla d’ajudes per a la reinserció laboral de les persones
acomiadades en el sector dels vehicles de motor, remolcs i semiremolcs.
L’Ajuntament de Sagunt ha resultat l’entitat beneficiària de les ajudes per a la
realització del Pla, per import de quasi 500.000 euros, comptant l’aportació de la
Generalitat i el FEAG. El Pla respon a la necessitat del sector de l’automòbil de
Sagunt, i en concret, a la demanda dels extreballadors i extreballadores de
Bosal, acomiadats entre el 30 de juny de 2015 i el 30 de març de 2016.
Concretament d’aquesta empresa procedeixen 218 persones, de les quals 130
han sol·licitat participar en el programa que s’ha estat desenvolupant des de
2017 i continua executant-se en 2018 (28/12/2017). A més, està prevista la
concessió d’incentius als i les participants en el Pla per un total de 542.000
euros, comptant amb l’aportació de la Generalitat i el FEAG.
 Col·laboració amb la planta Ford Almussafes
- El Ple del Consell autoritza tres convenis de col·laboració entre la Conselleria
d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la planta Ford
d’Almussafes per al desenvolupament de projectes de desenvolupament
experimental i de I+D+i en el sector de l’automoció. Ajuda de 9 M€ (28/10/2016).
- El Ple del Consell aprova un nou convenis entre la Conselleria d’Economia
Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Ford España SL per al
suport de projectes de desenvolupament experimental i innovació en el sector de
l’automoció. L’ajuda per a 2017 serà de 2,5 M€, en el marc de la política
industrial d’impuls a l’I+D+i (14/07/2017).
- El Ple del Consell aprova un conveni de col·laboració entre la Conselleria
d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i Ford Espanya SL
per al suport d’inversions productives sostenibles destinades als processos de
fabricació de motors i vehicles a motor. L’ajuda ascendeix a més de 6,5 milions
d’euros en el marc de la política industrial d’impuls a l’I+D+i del Consell
(21/07/2017).
- Per a 2018 estan en tramitació sengles convenis de col·laboració entre la
Conselleria d’Economia i FORD per a finançar inversions en la terminal de l’Àrea

201
 Logística d’Almussafes (2 milions) i per al desenvolupament experimental i la
innovació en el sector d’automoció (9 milions) (19/06/2018).
- Així mateix, la Generalitat té previst subscriure igualment en 2018 un conveni de
col·laboració amb Ford per a fomentar el desenvolupament de vehicles elèctrics
híbrids endollables, que estarà dotat amb 1 milió d’euros (19/06/2018).
- Ford invertirà 750 M€ en la producció de la pròxima generació del Kuga a la
factoria valenciana (16/11/2017).
 EUIPO. Presentat l’informe “Impacte de l’EUIPO a la Comunitat Valenciana 2015”, elaborat
per la Cambra de comerç d’Alacant. Destaca la incidència de l’euroagència en l’economia
valenciana, més enllà de la contribució directa basada en el registre i la protecció de
marques, models i dibuixos. L’oficina ha generat en 2015 un impacte sobre la producció
autonòmica de 376,2 M€, un 26 % més que en 2013 (13/12/2016).
 Distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat a l’aportació valenciana a la construcció
d’Europa concedida en 2017 a l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea
(EUIPO), amb seu a Alacant.
 Llei de mineria
 Presentat l’esborrany en la Mesa de la Mineria de la Comunitat Valenciana
(28/06/2016). En l’actualitat la CV no té una norma amb rang legal per a aquesta
matèria, estant vigent una llei estatal bàsica preconstitucional (1973) que es va
promulgar sota uns criteris molt allunyats dels principis i valors de sostenibilitat social,
mediambiental i econòmics vigents en l’actualitat. S’ha sol·licitat a l’Estat que
l’actualitze, sense resultat, per la qual cosa és necessari escometre la renovació
normativa des de les competències autonòmiques.
- Amb la finalitat, essencialment, de cohonestar l’aprofitament ordenat i sostenible
dels recursos naturals miners disponibles (marbre a Alacant, argiles a Castelló i
València, etc.) al nostre territori amb els valors ambientals i d’ordenació territorial
que facen aquest sector sostenible en el sentit més ampli i ambiciós.
 Tràmit de consulta prèvia del 12 al 27 de juny de 2017.
 Lliurament a representants del sector de l’esborrany de la futura llei de mines, en
la reunió de la Mesa de la Mineria (5/07/2017). Els representants sectorials remeten les
al·legacions el 18/10/2017.
 Creació de dues meses de treball per a abordar els problemes més urgents del sector,
l’una se centrarà en l’adequació de les explotacions mineres que hi ha a la regulació
mediambiental i d’ordenació territorial i la segona s’encarregarà d’abordar els criteris de
les garanties econòmiques sobre restauració. Les seues conclusions s’incorporaran al
grup d’elaboració de la llei a partir de maig (20/02/2018).
 Les dues meses de treball han sigut constituïdes. S’han mantingut un total sis reunions
amb diàleg intens entre el sector empresarial i el personal de les conselleries
implicades. S’ha conclòs la necessitat de tramitar via Llei de mesures per a donar més
celeritat, una iniciativa de caràcter legislatiu per a aprovar un procediment integral
especial d’adequació de les explotacions mineres existents. També s’ha conclòs
tramitar una ordre per a regular les garanties de restauració de l’espai natural afectat i
la forma d’actualització d’aquestes. Aquestes conclusions s’han formalitzat com a acord
en reunió del grup de treball permanent de la Mesa de la Mineria celebrada al juny de
2018(19/06/2018).
 Pla d’acció per al foment de la seguretat industrial. Presentat el Pla d’acció per al
foment de la seguretat industrial a representants de federacions d’empresaris. El Pla
proposa com a línies d’actuació la creació del Registre industrial valencià, la lluita contra
l’intrusisme professional, incrementar la inspecció en aquelles instal·lacions que revesteixen
més perillositat, controlar els productes industrials inserits en el mercat, o fomentar la

202
 informació en matèria de seguretat industrial, entre altres. També es preveu la creació del
Consell Valencià de Coordinació de la Seguretat Industrial, a aquest efecte d’impulsar,
coordinar els criteris i prioritzar les actuacions de l’Administració en matèria de seguretat
industrial (2/05/2017).
S’ha constituït el Consell Valencià de Coordinació de la Seguretat Industrial i s’ha convocat
en quatre ocasions. El Pla d’acció per al foment de la seguretat industrial es presentarà
abans de finalitzar el mes de juny de 2018. S’està finalitzant la tramitació de cinc convenis
de col·laboració amb les entitats implicades en el desenvolupament de les actuacions
previstes en el Pla esmentat (19/06/2018).
 Lideratge de la Comunitat Valenciana de l’Intergrup de l’Automòbil en el Comité de
les regions representada pel MHP i pel delegat del Consell per a la UE.

Àrees industrials i sòl

Morella2016: Decret d’àrees industrials. De la mà d’empresaris, ajuntaments i la Federació

de Polígons Industrials, es regularan els espais destinats a les empreses i les indústries. Es
marcaran les línies i els requisits que hauran de seguir les noves zones i també les obligacions,
deures i serveis de cadascun dels agents participants en els polígons existents.
 Nova Llei de gestió, promoció i modernització de les àrees industrials de la
Comunitat. Aprovada per les Corts el 23/05/2018. El projecte de llei va ser aprovat pel
Consell de 20/10/2017.
 En 2018 l’IVACE destinarà 23,5 M€ per a millorar i modernitzar els polígons industrials
de la Comunitat Valenciana.
 El funcionament de la nova Llei d’àrees Industrials es basarà en la cooperació entre les
empreses i les administracions, especialment els ajuntaments.
 La llei té tres grans apartats, la creació de les entitats de gestió, la classificació de les
àrees per categories i el concepte de municipi industrial estratègic.
 Mapa de sòl industrial. Presentat el mapa del sòl industrial de la Comunitat
Valenciana. Aquesta eina permetrà prendre decisions estratègiques en matèria de
desenvolupament de nous sòls industrials, planificar millores en les infraestructures per a
afavorir als polígon industrials aïllats, dissenyar ajudes per a zones amb necessitat de
creixement industrial així com redistribuir els recursos per a ajudar a la consolidació de
zones estratègiques en funció de la proximitat a infraestructures de comunicació
(25/01/2017). Totalment accessible a través de la web de l’IVACE. Fins ara el mapa disposa
de 409 polígons registrats, corresponents a 283 municipis de la Comunitat. El mapa del sòl
industrial va ser presentat en el Saló Internacional de la Logística de Barcelona
(19/06/2018).
 En 2017 s’han invertit 19,6 M€ que beneficiaran i milloraran un total de 73 polígons i
àrees empresarials de 55 municipis. En 2018 l’IVACE destina 23,5 M€ en ajudes per a
millorar i modernitzar els polígons industrials de la Comunitat Valenciana i s’han rebut
190 sol·licituds corresponents a 120 municipis. En 2019 està prevista una inversió de
23,5 M€ (19/06/2018).
 PARC Sagunt. Situació del parc empresarial Parc Sagunt (Ple del Consell 14/10/2016),
promogut per la Societat Parc Empresarial de Sagunt, SL (PES), que està formada al 50 %
pel Ministeri d’Economia i Hisenda, a través de SEPIDES, i al 50 % per la Generalitat,
mitjançant IVACE Parcs empresarials.
 El consell d’administració de Parc Sagunt va aprovar el desembre de 2016 la venda
d’una de les millors parcel·les, la més gran i estratègicament millor situada, a
Mercadona, i després d’aquesta operació s’han adjudicat moltes més parcel·les. Per
exemple, en l’últim consell d’administració, celebrat a principis de juny de 2017, es va
adjudicar la venda de tres noves parcel·les a Mercadona, una a l’empresa Inlet

203
 (dedicada a la importació i distribució de productes congelats, peixos i mariscos) i una
altra a Vostok (proveïdor de creïlles de Mercadona).
- Formalitzada en escriptura pública la venda de la parcel·la principal d’aquest
complex logístic a Mercadona (5/10/2017).
 El president de la Generalitat anuncia la decisió de construir Parc Sagunt II davant de
l’èxit de la primera fase, que ha aconseguit en dos anys desbloquejar i comercialitzar el
85 % de les parcel·les (7/07/2017).
 El consell d’administració de Parc Sagunt acorda adjudicar la venda de tres noves
parcel·les d’aquest parc empresarial, que sumen prop de 23.000 metres quadrats de sòl
industrial, per un import de 2.246.123 euros, i aprova també autoritzar València
Plataforma Intermodal (VPI) perquè aliene la parcel·la Z-1. Les empreses adjudicatàries
d’aquests tres solars s’emmarquen en el sector manufacturer, la investigació
fitosanitària de base tecnològica i el transport (11/10/2017).
 El complex empresarial Parc Sagunt amortitza tots els seus préstecs amb els seus socis
en liquidar el deute de 12 M€ que tenia pendent, dels quals 6 M€ corresponien a la
Generalitat i 6 M€ més a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Tot això
gràcies als diners que han anat entrant en la societat en els últims mesos provinents de
la venda i lloguer de parcel·les, la qual cosa ha permés a la societat sanejar els seus
comptes (14/12/2017).
 El consell d’administració de Parc Sagunt ha acordat adjudicar una nova parcel·la
d’aquest parc logístic a l’empresa valenciana Importaco. Es tracta d’una parcel·la amb
una superfície de 50.002 m², que ha sigut adjudicada per 5.000.201,00 euros (IVA
exclòs) (9/04/2018).
 Com a conseqüència de l’impuls en la gestió que han fet els actuals responsables, el
consell d’administració ha adjudicat ja el 76,3 % de la superfície d’aquesta zona
logística, la qual cosa suposa un total d’1.418.293 metres quadrats distribuïts en 31
parcel·les, i només queda disponible el 23,7 %, 439.630 metres quadrats en 23 solars
(09/04/2018).
 Parc Logístic de València (PLV)
 La Conselleria d’Habitatge, a través de l’EIGE, adjudica una parcel·la de 50.275 m2 de
terreny a l’empresa valenciana Nederval, dedicada al sector logístic i terciari, per 4,5
M€. En els terrenys adquirits en el PLV, Nederval té prevista la construcció d’una
plataforma logística de prop de 20.000 m2 i una nau tipus cross Docking de 8.000 m2,
amb un cost estimat de 12 M€. Es tracta de la tercera operació de terrenys feta en el
PLV durant aquest any i, per tant, ja suma un total de 126.600 m2 venuts (9/01/2017).
 S’ha adjudicat una parcel·la de 14.700 metres quadrats de terreny a Industrias Yuk per
un import d’1.793.156 euros (18/07/2017).
 Al final de la legislatura anterior no s’havien venut ni 10.000 m 2 de sòl en el PLV i en la
legislatura actual ja són 130.000 els metres quadrats venuts (juny 2017).
 L’Entitat Pública d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE) va a impulsar la venda,
durant el segon semestre de 2017 i el pròxim any 2018, de 78.000 m 2 de sòl més en el
Parc Logístic de València (PLV), situat en el terme municipal de Riba-roja (2/08/2017).
 Signada la venda d’una parcel·la de 14.700 metres quadrats de terreny del Parc
Logístic de València (PLV) a Industrias Yuk SA per un import proper als 1,8 M€.
 Obert el termini per a la presentació d’ofertes al concurs públic per a la venda 33.300 m 2
de sòl industrial logístic del PLV, repartits en dues parcel·les, una de 24.700 m 2 i una
altra de 8.600 m2 (DOGV, 6/02/2018).
 Balanç ocupació febrer 2018. Un total de 17 empreses del sector del transport i la
logística estan implantades o en procés d’implantació en el PLV. L’impuls que s’ha

204
 donat en els dos últims anys ha suposat la reactivació del parc amb la venda de més de
142.359 m2 (més del 80 % d’ocupació) davant dels menys de 10.000 m2 que es van
vendre durant l’anterior legislatura.
 Ampliació d’Elx Parc Empresarial. La Comissió d’avaluació ambiental aprova el
Document d’abast que permet continuar amb la tramitació de l’ampliació d’Elx Parc
Empresarial. Elx Parc Empresarial està considerat un dels nodes d’activitat econòmica més
importants de l’Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana per l’efecte que té en els
sectors econòmics locals, comarcals i regionals. També per la seua imatge de marca, ja
que es tracta d’un parc industrial i logístic d’alta qualitat, en el qual es troben firmes
empresarials innovadores i de prestigi reconegut (2/12/2016). La Generalitat treballa amb
l’Ajuntament per a agilitzar els tràmits i que les obres es liciten a final de 2018 o principi de
2019 (09/01/2018).
 Parc empresarial Circuit de Cheste, en col·laboració amb la iniciativa privada. La
Conselleria ha facilitat la instal·lació del parc en aprovar l’instrument urbanístic necessari (la
modificació del Pla parcial del sector) perquè l’Ajuntament completara i poguera iniciar
l’execució material del projecte. Inici obres 20/02/2018.
 Estarà situat en els terrenys entre el circuit de velocitat i l’A3, i està ocupat en un 70 %
del seu sòl abans d’iniciar les obres.
 Tindrà una superfície bruta d’un milió de metres quadrats i unes 50 hectàrees de
superfície neta i suposarà més de 50 milions d’inversió privada i una previsió de creació
de fins a 1.500 llocs de treball.
 Ajudes per a la millora i modernització d’infraestructures industrials.
 2017. Primera convocatòria d’ajudes per a la millora, modernització i dotació
d’infraestructures i serveis en els polígons, àrees industrials i enclavaments
tecnològics en el marc del pla de reindustrialització previst per al període 2017-2019
(20/03/2017). S’han verificat 19,6 M€ que beneficiaran i milloraran un total de 70
polígons i àrees empresarials de 52 municipis de huit comarques de la CV (4/03/2018).
 2018-2019. Convocatòria ajudes IVACE per a la millora i modernització de polígons i
àrees industrials destinada a 26 comarques. Com a novetat els projectes podran ser de
caràcter bianual per als exercicis 2018 i 2019. El pressupost inicial per a 2018 és de
22,59 M€ i el pressupost per a 2019 tindrà caràcter estimatiu i serà similar.
 2018. Nova línia d’ajudes IVACE destinada a projectes d’inversió per a finalitzar sòl
industrial i/o polígons de titularitat municipal, amb caràcter bianual per a 2018 i 2019.
Pressupost d’1 M€ per a 2018 i es preveu destinar una quantia similar en 2019. S’està
treballant en un total d’11 sol·licituds de 9 comarques de la Comunitat (8/05/2018).
 Adjudicació de parcel·les industrials
 Parc empresarial El Campaner a Alcalà de Xivert; té una superfície per a
comercialitzar de 137.185,81 m2 i hi ha comercialitzats 10.650 m2 (14/06/2018).
- Escripturada una parcel·la de 1.353,87 m2 en la modalitat de dret de superfície.
Permetrà la posada en marxa d’un projecte emprenedor dedicat a la
fabricació i l’envasament de suplements d’alimentació (31/03/2016).
- Adjudicat una parcel·la de 2.367,96 m2 en la modalitat de compravenda,
permetrà la construcció i instal·lació d’una botiga de subministraments
agrícoles i productes fitosanitaris (29/04/2018).
- Escripturada parcel·la de 1.057,77 m2 en la modalitat de compravenda permetrà
l’ampliació de la parcel·la adjudicada i signada en 2017 a l’empresa que
construeix una instal·lació d’una botiga de subministraments agrícoles i
productes fitosanitaris (26/04/2018).

205
  Parc empresarial Nuevo Tollo d’Utiel. Té una superfície de 243.940,77 m2 de sòl
industrial i ja està comercialitzat el 94 % (14/06/2018).
- Arrendada una nau industrial per a la implantació d’un comerç destinat a la
venda de llavors. Formalitzada la venda de tres parcel·les per a empresa
dedicada a la producció d’oli. (28/07/16).
- Adjudicada una parcel·la de 5.000 m2 en la modalitat de compravenda, al Grupo
Huevos Guillén, per a la construcció d’una cambra de refrigeració (17/04/2018).
- Signat el contracte d’arrendament amb opció de compra d’una nau industrial
perquè una empresa de nova creació implante el seu projecte d’elaboració i
criança per a la posterior comercialització de vins (23/04/2018).
- Signades dues compravendes de 5.000 m2 aproximats en total a la societat a la
qual anteriorment ja van ser adjudicades les parcel·les per a la construcció d’una
cambra de refrigeració (26/2018 i 10/4/2018).
- Signada l’escriptura de dret de superfície per un total de 10.906 m 2 per a una
empresa l’activitat de la qual és el reciclatge de plàstic i en el parc condicionarà
la zona adjudicada per a emmagatzematge i processament posterior per
trituració per a subministrament posterior a la instal·lació de reciclatge
(25/05/2018).
 Parc empresarial El Maigmó de Tibi
- L’IVACE lliura 12 parcel·les de sòl industrial a una empresa d’enginyeria. S’ha
formalitzat l’escriptura en la modalitat de dret de superfície sobre una superfície
de 12.222,98 m2. L’empresa invertirà prop de 4,5 M€, 970.000 euros per a la
posada en funcionament del seu projecte empresarial i 3,5 milions d’euros per a
I+D+i i generarà un total de 24 nous llocs de treball (15/06/2016).
- Formalitzada la venda de 10 parcel·les (10.152,96 m2) a l’empresa DORDIV SL.
Aquesta venda s’ha produït en la modalitat de compravenda. L’empresa invertirà
un total de 800.000 euros (23/10/2016).
- Lliurament de 14 parcel·les (14.259,62 m2) en la modalitat de dret de superfície a
una empresa de fabricació d’estructures metàl·liques en (signatura escriptura
14/12/2016).
- Signada la compravenda de 21 parcel·les (21.355 m2) que suposarà una inversió
de 3,3 M€ en construcció i instal·lacions, i 39 llocs de treball (signatura escriptura
8/06/2017).
- Adjudicats 3.000 m2 per a la instal·lació de dues empreses que invertiran
568.000 euros (30/11/2017).
- El parc té una superfície per a comercialitzar de 78.155,28 m 2 de sòl industrial i
està signat el 83,32 % (14/06/2018).
- Signada l’escriptura de dret de superfície per un total de 4.076,42 m 2 a una
empresa de fabricació de màquines de plàstics flexibles (31/05/18).
- Estan pendents de formalitzar les escriptures de les parcel·les ja adjudicades,
que fan un total de 8.148,13 m2, a dues empreses del sector de la fabricació
d’estructures metàl·liques i una d’aquestes ampliaria les parcel·les ja adquirides
en aquest parc l’any passat.
- Amb aquestes signatures pendents de formalitzar davant de notari, estaria tot el
parc totalment adjudicat (19/06/2018).

Recuperació de l’agricultura valenciana

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Aprovació del Pla de desenvolupament rural

206
Morella2016: Llei d’ordenació i modernització d’estructures agràries
Morella2016: Llei d’integració ramadera
Morella2016: Llei de l’IVIA
Torrevieja2016: Execució del Pla de foment de la producció ecològica
Torrevieja2016: Elaboració del Pla director del cooperativisme agroalimentari
Sagunt2017: Ajudes a agricultors i agricultores, i a ramaders i ramaderes professionals per a la
millora de les seues explotacions agràries mitjançant inversions en actius físics
Sagunt2017: Creació i posada en marxa d’una taula de debat sobre la futura PAC que
necessita el camp valencià
Ademuz2017: Impuls a la investigació, innovació i formació per a un nou model productiu
agroalimentari
Ademuz2017: Millora i modernització d’infraestructures de regadiu
Ademuz2017: Presentació de l’Avantprojecte de llei sobre protecció, benestar i tinença
d’animals
Vinaròs-Benicarló2018: Nou Pla director de modernització del regadiu valencià
Vinaròs-Benicarló2018: Inici de les estratègies LEADER de desenvolupament local.

Les bases de l’estratègia per a l’agricultura se centren en 6 eixos:

 Eix 1. Ordenació i modernització d’estructures del sector agroalimentari
 Aprovat el Projecte de llei d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana (Ple
del Consell, 16/02/2018). Preveu l’impuls de la iniciativa de gestió en comú (IGC) com a
agent d’innovació, la construcció d’una xarxa de terres, o xarxa d’oficines gestores de
terres, que serà una eina destinada a mobilitzar les parcel·les a favor dels agricultors
professionals com a alternativa al sòl infrautilitzat i la creació d’un mapa agronòmic per a
la gestió sostenible. També es posarà en marxa la figura de la iniciativa de gestió en
comú (IGC), qualificació a la qual es podran acollir totes les explotacions associatives o
les agrupacions d’explotacions que manifesten la seua voluntat de ser considerades
com una unitat a l’efecte de la posada en marxa d’un pla de gestió de cultiu en comú. A
més, també inclou exempcions fiscals a l’adquisició i a l’arrendament de finques
rústiques, la regulació dels procediments de reestructuració parcel·lària pública i privada
i la creació de la figura de l’agent dinamitzador.
 Presentació del nou Pla de modernització de regadius, per als pròxims 20 anys
(22/03/2018). I constitució el juny de 2018 de la Mesa Sectorial de Regadius, com a
fòrum de diàleg i participació entre el Consell i les comunitats de regants de la
Comunitat Valenciana.
 Infraestructures hidràuliques i regadius. En 2016 es va finalitzar la construcció de
l’embassament La Cuesta i la instal·lació de telecontrol, millores d’accessibilitat i
elements de protecció i operació de la bassa per a l’explotació del Posttransvasament
Xúquer-Vinalopó, ja en execució, i es finalitzarà durant l’any 2018. També s’ha redactat
i supervisat el projecte del tram VII de la conducció del marge dret del Vinalopó, les
obres del qual es van iniciar a final de 2017, necessàries per a la conclusió del
posttransvasament en el marge dret d’aquest. Continua la tramitació i l’encàrrec del
projecte d’obres conduents als trams del marge esquerre del posttransvasament.
Addicionalment, s’ha instat en diverses ocasions el ministeri a acabar les obres de
reparació de l’embassament de San Diego, necessàries per al funcionament del
posttransvasament.
 Durant 2017 i 2018 s’han finalitzat les obres del Projecte de recobriment de la séquia
de Sollana al camí Parada de l’Olivera al TM d’Algemesí i també s’ha iniciat l’execució
de les obres del projecte de modernització del sector 1C de la Séquia Reial del

207
 Xúquer i de la captació d’aigües de l’EDAR de San Benedetto a la bassa de la
comunitat de regants de Campo Arcís, així com altres obres de modernització de
regadius que van ser contractades durant el 2017.
 Ús racional de l’aigua. El gener de 2016 es va publicar la convocatòria d’ajudes al
foment i utilització racional de l’aigua per a les comunitats de regants per un import
d’ajudes de 10,4 M€, que no havien sigut convocades des de l’any 2011. El febrer de
2017 es va publicar una nova convocatòria per un import d’ajudes de 6,13 M€ i han
tornat a ser convocades l’abril de 2018 amb un pressupost d’ajuda de 5,5M€.
 Camins rurals. El març de 2017 es van publicar les ajudes per a la millora i
condicionament de camins rurals de titularitat pública per un import d’1,7 M€, que no
havien sigut convocades des de l’any 2009. En la convocatòria de 2018 s’augmenten
els fons fins als 5,4 M€ per a aconseguir atendre més sol·licituds (20/03/2018).
 Concentracions parcel·làries. L’any 2016 s’ha finalitzat la concentració parcel·lària de
Cañada de Arriba i Cañada de Abajo al terme municipal de Jarafuel (València). Així
mateix, s’estan elaborant les bases provisionals i definitives corresponents a la zona de
concentració parcel·lària d’Aras de los Olmos (València), declarada d’utilitat pública i
execució urgent, pel Decret 25/1995, de 6 de febrer, del Govern Valencià, que va ser
paralitzada amb posterioritat. També s’està revisant la situació de la zona de
concentració parcel·lària d’Oliva-Pego (València-Alacant), per a poder reactivar i
finalitzar aquesta concentració parcel·lària que va ser declarada d’utilitat pública en
1970, però que va ser paralitzada pel Consell de la Generalitat en 1990.
 Obres d’emergències. Durant els anys 2015, 2016 i 2017 s’han declarat les següents
emergències per a reparar els danys produïts en infraestructures agràries i de regadius
per diversos episodis de pluges torrencials, en el marc dels decrets i acords dictats pel
Consell:
- Decret 38/2015, de 27 de març, del Consell, sobre mesures per a pal·liar els
danys produïts per les pluges torrencials ocorregudes entre els dies 22 i 25 de
març de 2015 a la Comunitat Valenciana. Es van executar obres de reparació
d’infraestructures a les províncies de València i Castelló per un import total
d’1,02 M€.
- Ademuz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Puebla de San Miguel,
Torrebaja i Vallanca, per un import total d’1,5 M€.
- Acord de 6 de maig de 2016, del Consell, pel qual es desenvolupa l’Acord de 13
de novembre de 2015, sobre mesures per a pal·liar els danys produïts per les
pluges torrencials ocorregudes el 2 de novembre de 2015. Es van executar
obres de reparació d’infraestructures a les províncies de València i Castelló per
un import total de 4,3 M€.
- Acord de 23 de desembre de 2016, del Consell, pel qual inicien les actuacions
per a pal·liar els danys produïts per les fortes pluges ocorregudes a la Comunitat
Valenciana els mesos de novembre i desembre de 2016. S’han executat obres
de reparació d’infraestructures a les províncies d’Alacant, València i Castelló per
un import total de 3,3 M€, que han finalitzat al març de 2018.
- Acord de 27 de gener de 2017, del Consell, pel qual inicien les actuacions per a
pal·liar els danys produïts pel temporal de neu, vent i pluja ocorreguts a la
Comunitat Valenciana el gener de 2017. S’han executat les obres de reparació
de la bassa Onaer i altres infraestructures de regadiu a Callosa d’en Sarrià per
un import total d’1,5 M€, que també acaben de ser finalitzades al març de 2018.
 Pel que fa al sector ramader, cal destacar diverses actuacions:
 Avantprojecte de llei de contractes d’integració en l’àmbit de la producció
ramadera. Sobre la base de la llibertat de pactes, busca aconseguir més
equilibri entre les parts que intervenen en la relació contractual, principalment,

208
 mitjançant la determinació de la forma escrita del contracte, la fixació de les
obligacions que corresponen respectivament a l’integrador i a l’integrat i
l’obligació d’estipulació en el contracte de les altres obligacions per a determinar
l’abast de les seues responsabilitats (Consell, desembre de 2016). Presentació
de l’avantprojecte de Llei en el CES (8/06/2017). Dictamen negatiu del CJC, pel
que fa a diverses qüestions, entre altres, la competencial.
 Es recuperen, després de cinc anys, les ajudes a la millora de la
competitivitat i sostenibilitat de les explotacions ramaderes de la Comunitat
Valenciana. L’objecte d’aquestes ajudes, per a les quals en 2017 es destinaran
800.000 euros, consisteix a donar suport als ramaders per a fer inversions en les
granges, amb la finalitat de renovar les instal·lacions, els equips i les
infraestructures per unes altres més avançades tecnològicament (22/04/2017).
Es convoquen les ajudes per a l’any 2018 per un import de 560.000 euros
(16/12/2017). S’han convocat ajudes per a l’any 2018 per un import d’1,4 M€, i
s’han aprovat ajudes per a un total de 126 explotacions ramaderes amb una
inversió de quasi 3 M€.
 Celebrada la jornada tècnica “La problemàtica de la gestió de purins i
legalització de granges: possibles solucions”, amb experts, responsables
d’altres comunitats autònomes i amb les organitzacions agràries més
representatives (21/03/2018)
 Avantprojecte de llei sobre protecció, benestar i tinença d’animals de companyia
(actualment en fase d’esborrany), que substituirà la de juliol de 1994. Consta de dos
objectius principals: d’una banda, regular el benestar dels animals de companyia, i
d’altra banda, dotar-la d’un contingut pedagògic per a les relacions entre les persones i
els animals de companyia. Finalitzada el març de 2018 la fase d’informació i consulta
pública de l’avantprojecte. L’abril de 2017 es van iniciar els treballs en lliurar l’esborrany
de la norma al Consell Assessor i Consultiu en matèria de protecció d’animals de
companyia. Es pretén que siga una llei de consens, basada en el respecte cap al
benestar dels animals. Celebració al juny de 2018 el “I Congrés municipal de
benestar dels animals de companyia i convivència ciutadana”. En preparació,
esborrany de decret pel qual s’estableixen els requisits i el procediment d’habilitació i el
règim d’actuació dels veterinaris habilitats en festejos taurins.
 Modificació de la Llei de vies pecuàries. El Consell dona la seua conformitat a
l’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2014, d’11 de juliol de vies pecuàries
de la Comunitat Valenciana. La nova legislació s’adaptarà a l’acord que es va assolir en
2015 en la Comissió Bilateral de Cooperació entre l’Administració general de l’Estat i la
Comunitat Valenciana per a solucionar discrepàncies de caràcter competencial —
incompatibilitat entre la llei autonòmica i l’estatal bàsica, s’acorda la modificació dels
articles acordats per la Comissió Bilateral— (23/12/2016).
 Eix 2. Avançar cap a un sistema d’informació i transferència agroalimentari valencià,
per al qual serà necessari desenvolupar una nova Llei de l’Institut Valencià
d’Investigacions Agràries (IVIA), per a actualitzar i fer més operativa, sostenible i
funcional la dinàmica de treball amb el sector, tant a nivell d’investigació com en
l’experimentació i serveis, reforçant l’estructura i presència de la Conselleria en el territori a
través dels serveis territorials.
 El Consell Rector de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) ha analitzat
l’esborrany de l’avantprojecte de llei de l’IVIA que modificarà l’organisme fruit del
consens assolit per un equip de treball multidisciplinari i multisectorial. La nova
estructura de l’organisme incorporarà més representació del sector agroalimentari, així
com noves finalitats, més concordes amb les necessitats socials i alineats amb les
polítiques agràries i alimentàries europees, com l’enfortiment de la base tecnològica del
sector i una menor dependència de l’exterior, una reducció del consum de recursos
naturals i d’energia, l’ús racional dels serveis dels ecosistemes, en particular la

209
 biodiversitat i la diversitat territorial, i una cooperació amb les polítiques de la Generalitat
per a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic (12/01/2017). Rebut el desembre de 2017
l’informe de l’Advocacia de la Generalitat amb les modificacions que cal fer, actualment
s’està modificant el text articulat de l’esborrany d’avantprojecte.
 El Ple del Consell (1/07/2016) aprova el decret que modifica el Decret 233/1991, pel qual
s’aprova el reglament de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), i el
Decret 158/2015, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Com a
conseqüència, el Servei de Desenvolupament Tecnològic deixa de pertànyer a l’IVIA, i
passa a incorporar-se a l’estructura orgànica de la Conselleria amb la denominació de
Servei de Transferència de Tecnologia. La recuperació d’aquesta estructura ha servit
per a modernitzar l’experimentació, la formació i l’assessorament en col·laboració amb
el sector, de manera que garanteix l’aplicabilitat i transferència del coneixement.
 Aposta del Consell per reforçar la investigació agroalimentària pública, mitjançant una
oferta púbica d’ocupació que duplicarà el nombre d’investigadors de l’IVIA, així com
un nou model de contractació de personal de suport a la investigació basat en criteris de
publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. Convocades ordres de convocatòria de proves
selectives per a l’accés al Cos Superior Tècnic d’Investigadors Científics, dos
d’aquestes finalitzades i les dues restants en procés d’execució. El nou model de
contractació de personal de suport a la investigació es basa en la figura del funcionari
interí subjecte a programa prevista en l’EBEP. En 2017 s’han incorporat 17 persones i
actualment s’ha tancat el termini de sol·licituds de 9 convocatòries més, en les quals
s’opta a 15 llocs de treball.
 Eix 3. Aplicació de la Política agrària comuna a la Comunitat Valenciana:
 Programa de desenvolupament rural 2014-2020 (ajudes FEADER), conté mesures i
operacions d’estímul econòmic per a aplicar les polítiques de desenvolupament rural
(aprovat per la Comissió Europea el juliol de 2015). Està dotat amb 450 M€, dels quals
204 M€ provenen del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i 54
M€ de l’Administració general de l’Estat. La Generalitat hi aporta 192 M€. Arribarà a
prop de 30.000 beneficiaris. Ordres publicades:
- Ordre 7/2015, per la qual es regulen les subvencions per a la instal·lació de
joves agricultors, publicada en el DOGV el 10/12/2015. Té una dotació de 48 M€.
En 2016 es va fer una primera convocatòria de 10 M€. La segona convocatòria
de les ajudes a la primera instal·lació de joves agricultors de l’any 2017, que
s’han incrementat fins a 20 M€ (13/11/2017).
- Ordre 29/2016, per la qual s’aproven les bases reguladores de les ajudes a les
inversions en explotacions agràries. Dotació prevista de 53 M€. S’ha fet una
primera convocatòria en 2017 de 25 M€.
- Ordre 11/2017, per la qual es regula el procés de selecció d’inversions
proposades per les comunitats de regants per a finançar operacions i s’aproven
les bases reguladores de les ajudes a les inversions en explotacions agràries i
modernització de regadius i el juliol de 2017 es va publicar la convocatòria. Es
preveu una dotació de 17,9 M€. .
- Es va tramitar una modificació del PDR que inclou una nova operació de “Plans
de reconversió i reestructuració col·lectius” amb 10 M€, per a donar suport a les
inversions en reestructuració fetes per entitats associatives agràries, de la qual
s’està elaborant una nova ordre de bases reguladores per a aquestes ajudes.
- Ordre 21/2017, per la qual es regulen les bases de les ajudes a la participació
per primera vegada d’agricultors i agricultores i agrupacions d’agricultors i
agricultores en règims de qualitat de productes agrícoles i alimentaris i a les
activitats d’informació i promoció portades a terme per grups de persones
productores en el mercat interior. Té prevista una dotació d’1 M€ per a les ajudes

210
 a la participació per primera vegada i s’ha convocat per a l’exercici 2018 fins a
un import màxim de 106.428,37 €; i una dotació de 2 M€ per a promoció i s’ha
convocat per a l’exercici 2018 fins a un import màxim de 829.872 €.
- Ordre 31/2017, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les ajudes per
a la formació i adquisició de competències per a activitats agroalimentàries. Té
prevista una dotació de 3,5 M€ i s’ha convocat per import màxim d’1.256.690 €
en 2018, 1.243.310 € en 2019 i 1.000.000 € en 2020.
- Ordre 3/2018, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les ajudes per a
la cooperació, i publicada la convocatòria el juny de 2018. Té prevista una
dotació de 2,5 M€.
- Ordre 13/2018, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les ajudes
previstes en la mesura LEADER per a la realització d’operacions d’acord amb
l’estratègia de desenvolupament local participatiu, dels grups d’acció local
LEADER 2014-2020. S’hi podran acollir beneficiaris públics i privats de 331
municipis LEADER. Tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi
Climàtic i Desenvolupament Rural, juntament amb representants dels grups
d’acció local LEADER 2014-2020 han dut a terme 11 jornades informatives per a
difondre les ajudes LEADER i la resta d’ajudes que ofereix la Conselleria.
 Ajudes a inversions en indústries agroalimentàries. En 2016 es van convocar
ajudes per 25 M€. Es van presentar 293 sol·licituds, de les quals se’n van resoldre
positivament 156, amb projectes que representen en conjunt una inversió induïda de
80,6 M€. En 2017, s’han convocat novament aquestes ajudes per 27 M€. Aquelles
sol·licituds que en 2016 no van ser ateses per falta de pressupost en la convocatòria,
poden tornar a optar a ajuda en la present, la qual cosa ofereix una nova oportunitat
per a donar suport als esforços inversors de les nostres indústries.
 Primer pilar de la PAC (ajudes FEAGA). S’han abonat fins al mes de maig de 2018
un total de 87 M€ (i abans de finalitzar el mes de juny aquesta xifra s’aproximarà als
100 M€), corresponents a les ajudes de la PAC de la sol·licitud única 2017, a més de
60.000 titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes de la Comunitat Valenciana.
 El Programa de suport al sector vitivinícola espanyol 2014-2018 és a punt d’expirar
i tots els seus recursos financers es troben compromesos.
- La conselleria ja ha posat en marxa el PASVE 2019-2023 amb una primera
convocatòria per a facilitar com més prompte millor la presentació de sol·licituds
d’ajudes als possibles beneficiaris d’aquest programa.
 Innovació en solucions tecnològiques. Els pagaments per superfícies, tant
pagaments directes com les mesures SIG del PDR CV 2014-2020, són objecte d’un
seguiment exhaustiu per les autoritats comunitàries. La gestió de pagaments tendeix a
una auditoria contínua de les explotacions, i en els pròxims anys (PAC post 2020) hi
haurà un monitoratge complet del territori per mitjà de les imatges via satèl·lit. La
Comunitat ja participa dels controls per teledetecció, però s’ha d’adaptar a les noves
exigències en matèria de control i seguiment via satèl·lit, la qual cosa, a més, obri
oportunitats per a altres polítiques d’àmbit territorial, mediambientals, etc. (conveni de
col·laboració amb la UPV, aprovat pel Consell el juny 2018).
 Recuperació de les ajudes a agricultors i ramaders professionals. S’han recuperat
en 2017 les ajudes a agricultors i ramaders professionals, a les quals enguany destina
més de 13 M€, que generaran una inversió total de 30 M€; els primers 512 beneficiaris
ja han començat a percebre aquesta ajuda, dins del PDRCV, davant dels 282
agricultors i ramaders professionals que van rebre aquesta subvenció per última
vegada, que va ser en 2013, a la qual es van destinar 5,6 M€ (14/02/2018).
 Eix 4. Pla d’acció de la producció ecològica. Presentació de la proposta del Pla valencià
de producció ecològica 2016-2020 en la Comissió Europea el novembre de 2016. I

211
 ampliació dels fons del PDR destinats a l’agricultura ecològica i priorització en altres línies
de finançament (joventut, indústries, etc.). S’han realitzat accions conjuntes amb els
departaments amb competències en medi ambient, consum, educació, turisme, salut
pública, etc., donada la transversalitat que proposa el plantejament del nou model
productiu.
 Aproximadament un 6 % de la superfície agrària valenciana té caràcter ecològic, i
després de la posada en funcionament d’aquest pla s’espera entre un 15 % i un 20 %
cap a l’any 2020. Actualment la producció ecològica genera entre 150 i 200 M€ de
facturació, la qual cosa representa entre el 3 % i el 5 % del valor de la producció final
agrària i l’objectiu és duplicar-lo al 10 %, tenint també en compte la ramaderia,
l’apicultura i l’aqüicultura ecològiques que tenen un gran potencial de creixement.
 Presentació del Pla de la diversitat agrària valenciana que té entre els objectius
recuperar i conservar les varietats autòctones valencianes, la creació d’un catàleg
d’aquestes varietats i facilitar l’intercanvi gratuït de llavors entre els agricultors
(01/06/2017).
 Publicació de l’Ordre 29/2017, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les
ajudes per al suport a la certificació de la producció ecològica a la Comunitat
Valenciana, en el marc del I Pla valencià de producció ecològica 2016-2020. I
convocatòria publicada el novembre de 2017. S’hi van presentar prop de 1.000
sol·licituds. El juny de 2018 s’ha publicat una altra convocatòria d’aquestes ajudes.
 Publicació de l’Ordre 32/2017, per la qual s’aproven les bases reguladores de les
subvencions destinades a programes i projectes educatius i de formació i divulgació
per a estratègies de dinamització agroecològiques en l’àmbit de la Comunitat
Valenciana. I convocatòria publicada el març de 2018.
 Publicació de l’Ordre 4/2018, que aprova les bases reguladores de concessió de
beques per a la realització de pràctiques professionals en la direcció general
competent en matèria d’I+D+i en el sector agroalimentari, durant l’exercici 2018/2019.
 Convocatòria a l’abril de 2018 d’ajudes per 1,5 M€ per a la distribució de fruites i
hortalisses en centres escolars, que prioritza la compra de fruita ecològica, de
proximitat i amb segell de qualitat diferenciada reconeguda per la UE.
 Eix 5. Impuls a la sanitat de la producció agrària, animal i vegetal, un dels àmbits en
què estem exposats a més riscos externs, tant derivats de la globalització dels mercats com
per desafiaments climàtics o espècies invasores.
 Celebrades la Mesa de la Sanitat Vegetal, la Mesa de Sanitat Animal i la Mesa del
Sector Apícola. També la Mesa de la Cadena Alimentària i la Mesa de Qualitat
Diferenciada. En el moment en què hi ha algun fet important que traslladar al sector es
convoca la mesa corresponent per a informar i debatre amb el sector els temes més
urgents a cada moment. També es continuen mantenint reunions amb les agrupacions
de defensa sanitària ramaderes.
 Intensificació de la lluita contra plagues: Actuacions en compliment dels plans de
contingència autonòmics contra Xylella fastidiosa i Candidatus liberibacter. Pla de lluita
contra la mosca blanca del caqui, Dialeurodes Citri, Pla d’erradicació de Scirtothrips
dorsalis. Accions concretes contra: Morrut de les palmeres, mosca de la fruita (Ceratitis
capitata), mosca de l’olivera, lluita biològica contra el Chilo supressalis, cria en massa
d’insectes estèrils de mosquit tigre, Xylella fastidiosa, bacteri Candidatus liberibacter
spp., Xantomonas Campestris pv. pruni, bacteri de quarantena Erwinia amylovora.
Posada en marxa del programa pilot sobre la tècnica de l’insecte estèril del mosquit
tigre.
 En compliment de la normativa europea (Decisió 2015/789/CE), nacional (Llei de sanitat
vegetal) i del Pla de contingència contra la Xylella de la Comunitat Valenciana,
després de l’aparició del primer brot de Xylella fastidiosa el juny de 2017, s’han posat en

212
 marxa totes les actuacions obligatòries de prospecció, seguiment, erradicació i control,
amb la màxima celeritat i rigor científic tècnic, seguint els protocols exigits per la
normativa europea i nacional. La Conselleria ha organitzat un intens dispositiu de
formació i informació pública i per al sector agrari (xarrades i jornades informatives,
celebració d’un simposi internacional, distribució de fullets divulgatius, atenció telefònica
i web, etc.). A més, s’han convocat ajudes indemnitzatòries per als propietaris afectats
per la destrucció obligatòria, d’acord amb les quantitats econòmiques concretades en un
estudi encarregat a la Universitat Politècnica de València. S’està redactant un pla de
reestructuració de les superfícies afectades en col·laboració amb l’Escola Politècnica
Superior d’Orihuela.
 Reducció de l’ús de pesticides amb l’objectiu de reduir el volum de productes
fitosanitaris utilitzats a la Comunitat Valenciana en un 10 % en 2017, en un 20 % per al
2018 i en un 30 % en 2020. Les actuacions concretes són les següents: mosca del
Mediterrani, la quantitat d’insecticida utilitzada en mitjana els anys 2003-2005 s’ha reduït
en un 99,95 % durant els anys 2015 i 2016, sense que els nivells de danys ocasionats
per la mosca siguen rellevants. També s’ha aconseguit reduir un 96.5 % la quantitat
d’insecticida mitjançant la utilització de trampes massives de la mosca en més d’11.000
hectàrees de cultiu, i una reducció superior al 78 % sobre 20.000 hectàrees de fruiters i
cítrics mitjançant els tractaments de pegat, enfront de la polvorització convencional.
D’altra banda la Conselleria també executa la campanya de control del barrinador de
l’arròs (Chilo supressalis), per confusió sexual mitjançant feromones. Aquesta tècnica
permet estalviar més del 97 % de l’insecticida necessari per al seu control, tot en un
entorn natural com el del Parc Natural de l’Albufera o la marjal de Pego-Oliva. Aquest
estalvi es realitza en una superfície superior a les 15.000 hectàrees. La Comunitat
Valenciana és l’única comunitat autònoma que aplica aquesta tècnica en tota la
superfície arrossera. En la campanya de control de la mosca de l’olivera, s’han utilitzat
trampes en més de 9.000 hectàrees mitjançant el fosfat diamònic, una substància
bàsica d’una toxicitat molt per davall de la dels insecticides convencionals més utilitzats
amb aquesta finalitat. Totes aquestes actuacions estan redundant en una adequada
protecció dels cultius, protegint també el medi ambient, els nostres agricultors i tots els
consumidors.
 Seguretat alimentària. Aprovat pel Ple del Consell (20/05/2016) el decret pel qual es
regula el Pla de seguretat alimentària de la Comunitat Valenciana, així com la
creació de la Comissió de seguretat alimentària. És l’instrument de planificació
estratègica de la Generalitat per a garantir la salut i seguretat dels consumidors
valencians en matèria alimentària. S’ha inclòs en el Programa de control de la cadena
alimentària el programa de control d’higiene de la producció primària agrícola i de l’ús
de fitosanitaris. També l’aplicació a la Comunitat Valenciana del Pla nacional enfront de
la resistència d’antibiòtics. S’han fet controls exhaustius per a la detecció de Fipronil en
les explotacions de gallines de posta, al mateix temps s’estan fent enguany com a
novetat 50 auditories, en una sèrie d’explotacions ramaderes per a comprovar la
utilització d’antibiòtics en granges. S’ha dut a terme una jornada sobre reducció
d’antibiòtics en ramaderia conjuntament amb la Conselleria de Sanitat Universal,
“Jornades sobre resistències antimicrobianes” (30/01/2018).
 Eix 6. Impuls al sector del cooperativisme agrari valencià
 Acord en l’àmbit del Consell València del Cooperativisme sobre el Pla estratègic del
Consell i creació en el seu si de la Comissió per al desenvolupament del Pla de
suport i foment del cooperativisme.
 Elaborat el document base del Pla director cooperativisme conjuntament amb la
Federació de Cooperatives Agràries. La Comunitat Valenciana disposa de 336
cooperatives agràries de primer grau, aproximadament amb 197.500 socis i 22.500
treballadors i treballadores.

213
  S’ha tramitat i publicat el maig de 2017 l’Ordre 15/2017, per la qual s’estableixen les
bases reguladores de la concessió de subvencions per a la integració cooperativa
agroalimentària a la Comunitat Valenciana. Convocatòria d’ajudes per a la integració
cooperativa agroalimentària en els anys 2017 i 2018, dotada amb 1,15 M€ cada
convocatòria.
 En el marc del Pla director del cooperativisme en el primer semestre de 2018 s’ha posat
en marxa un nou conveni de formació amb la Federació de Cooperatives
Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana.
 Nova PAC
 El Ple del Consell aborda el març de 2017 l’inici del procés de debat i negociació de
les bases de la Política agrària comuna (PAC), que es desenvoluparà en el període
2020-2027. L’informe resumeix el document de treball presentat als representants del
sector agrari (8/03/2017). Aquest document serà la base del debat i reflexió que es vol
obrir en la societat valenciana de cara a les negociacions de la futura PAC post 2020,
les quals acaben d’iniciar-se en les institucions europees i els estats membres de la UE.
 Una defensa ferma de la PAC i del seu pressupost, un reconeixement exprés a
l’agricultura mediterrània, reciprocitat en les exigències de requisits fitosanitaris i un
reequilibri de la cadena comercial i de distribució són algunes de les principals línies de
la proposta feta al Govern d’Espanya per part de la Generalitat en la negociació de
la Política agrària comuna (PAC) 2020-2027.
- A principis de juny de 2018, la Comissió Europea ha presentat les propostes de
reglaments relatius a la nova PAC (així com a la resta de polítiques comunes de
la Unió i dels seus corresponents fons finançadors) amb la qual cosa s’inicia el
procés negociador amb el Ministeri, en primer lloc, en instàncies comunitàries i,
en segon lloc, respecte a l’aplicació i el finançament de les noves polítiques en
les CA.
 Decret venda de proximitat de productes agraris
 El Ple del Consell aprova el decret que regula la venda de proximitat de productes
primaris i agroalimentaris, un nou marc normatiu que permetrà que agricultors i
ramaders comercialitzen els seus productes directament al consumidor final, i potenciar
i millorar l’economia de les petites explotacions agràries a la Comunitat Valenciana.
Impulsat per les conselleries d’Agricultura i Sanitat (12/12/2017).
 Entrada en vigor després que s’haja publicat en el DOGV 21/02/2018. S’atén a una
reivindicació històrica del camp valencià i agricultors i ramaders de petites
explotacions podran vendre els seus productes, sense intermediaris, a peu de camp i en
altres canals de venda de proximitat. Només n’exclou llet, peix, mol·lusc, carn (excepte
pollastre i conill) i llavors.
 Es crearà un registre d’explotacions de venda de proximitat. La nova norma té per
objecte consolidar el turisme rural i la restauració de productes agraris.

Nova política pesquera

Morella2016: Llei de Pesca. Refondre en un sol text la Llei de pesca i la de conservació dels
recursos pesquers donant un instrument adequat per a aplicar la nova política pesquera
comuna i la nova organització comuna de mercats de productes de la pesca i incorporant una
major sensibilitat ambiental.
 Llei de pesca marítima i aqüicultura. Aprovada per les Corts la Llei de la Generalitat de
pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana, que actualitza i unifica la
normativa existent en matèria de pesca marítima i aqüicultura (DOGV 13/02/2017).
 Els objectius d’aquesta nova norma consisteixen a regular la pesca marítima en aigües
interiors, la pesca del marisc i l’aqüicultura; la comercialització dels productes de la

214
 pesca i de l’aqüicultura; establir un marc per a l’ordenació específica del seu sector
pesquer i també a regular el procediment sancionador, tant en matèria de pesca
marítima professional i recreativa en aigües interiors, com en pesca de marisc i
aqüicultura, i en la comercialització dels seus productes.
 Fons Europeu Marítim i Pesquer. Posada en funcionament del Fons Europeu Marítim i
Pesquer per al període 2014-2020, peça clau per a millorar la competitivitat i satisfer bona
part de les demandes del sector. Publicades les ordres de bases i convocatòries d’ajudes
en 2017 (diverses línies per a la reestructuració, modernització, sanitat i sostenibilitat del
sector pesquer i de l’aqüicultura).
 Desenvolupament de l’activitat turística en els sectors pesquer i aqüícola. Decret del
Consell que regula les mesures de diversificació dels sectors pesquer i aqüícola com a
activitats complementàries vinculades a la pesca marítima i l’aqüicultura, amb la finalitat
d’aconseguir la diversificació econòmica d’aquests sectors i la promoció dels seus
productes. D’aquesta manera, s’estableix la cobertura legal per al desenvolupament de
l’activitat turística per part dels titulars d’embarcacions dedicades a la pesca i de les
empreses dedicades a l’aqüicultura (28/04/2017).
 Publicat el Pla de gestió per a la pesca de mol·luscos bivalves amb dragues
mecanitzades a la Comunitat Valenciana l’objecte del qual és regular l’activitat de la pesca
de mol·luscos bivalves, que es realitza des d’embarcació fent servir dragues mecanitzades
en les zones en les quals l’exercici d’aquesta activitat es troba autoritzat (Decret 62/2016,
de 20 de maig).
 Creació i presentació de la marca col·lectiva per al peix fresc de llotges de la Comunitat
Valenciana: Peix de Llotja (en marxa des de 2016).
 Decret 23/2016, pel qual es modifica el Decret 162/1999, pel qual s’estableixen les
condicions per a l’exercici del busseig professional a la Comunitat Valenciana.
 Juntament amb els governs de Catalunya i Balears, la Comunitat Valenciana s’ha afegit a
l’acord per a declarar el Corredor de Cetacis de la Mar Llevantina i Balear com a zona
d’especial protecció d’importància per al Mediterrani (SEPIM).
 S’ha treballat amb les CA costaneres del Mediterrani i el Ministeri d’Agricultura, Medi
Ambient i Alimentació per a impulsar les Mesures estratègiques de gestió de la pesca
del Mediterrani.
 Presentació de les reserves marines d’interés pesquer de la Comunitat Valenciana
(11/05/2017)
 Durant el primer semestre de 2018 la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi
Climàtic i Desenvolupament Rural té la representació autonòmica en el Grup de treball del
Consell de la UE sobre política pesquera. Assistència a 12 reunions a Brussel·les. En
aquest marc, el 15 de juny de 2018 se celebra a València una jornada sobre el Pla
multianual de demersals al Mediterrani occidental amb la presència d’autoritats i
representants del sector de les diferents autonomies del calador Mediterrani, del Ministeri i
del Parlament Europeu.
 Publicació del Decret de modificació del Decret 48/2018, de 20 d’abril, sobre ordenació de
la pesca artesanal del polp.
 Ajudes a la innovació i al desenvolupament tecnològic del sector de la pesca i de
l’aqüicultura, convocades per primera vegada en 2018, dotades amb 150.000 euros
(27/02/2018).

215
Aigua

Sagunt2017: Millora en processos de proveïment, reutilització i cicle integral de l’aigua

Ademuz2017: Millora en el proveïment d’aigua i protecció davant d’inundacions
Vinaròs-Benicarló2018: Observatori de l’Aigua a la Comunitat Valenciana
 Política en matèria hídrica. La principal política que s’ha desenvolupat des de la
constitució d’aquest Govern, ha sigut deixar d’utilitzar l’aigua com a arma de guerra
política i portar el debat i les accions al terreny del diàleg, el coneixement tècnic i científic i
les actuacions basades en el compliment de la Directiva europea de l’aigua i en la legislació
espanyola.
 Jornada “La gestió del cicle urbà de l’aigua en les comunitats autònomes”. S’ha
celebrat, per primera vegada, una trobada entre els responsables autonòmics del cicle
urbà de l’aigua per a intercanviar experiències sobre els diferents models de gestió que
hi ha a l’Estat espanyol, cànons que s’apliquen i finançament, així com els mecanismes
de control existents per part de les diferents administracions autonòmiques o els
processos de remunicipalització que s’han posat en marxa. En la jornada, que va tindre
lloc el 15 de juny de 2017, van participar representants d’11 comunitats autònomes:
Andalusia, Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana,
Euskadi, Extremadura, Galícia, Múrcia i Navarra.
 Actuacions realitzades. S’ha posat l’èmfasi en la cerca de solucions realistes i
fonamentades, amb l’objectiu de l’autosuficiència i amb l’orientació cap a la utilització
combinada de tots els recursos: aigües superficials i subterrànies, transvasaments ja
existents i dessalinització i reutilització. Així com inversions per a contribuir a la millora en
l’eficiència en les xarxes de distribució i proveïment, i actuacions de canalització i protecció
davant d’inundacions.
 S’està ultimant l’inici de la licitació de les següents obres en municipis els projectes de
les quals han sigut redactats i aprovats:
- Callosa d’en Sarrià (Alacant) (540.000 €): tram Magever-Onaer.
- Monòver (Alacant) (180.000 €): reparació coberta del depòsit.
- Jérica (Castelló) (252.000 €). En aquest projecte de xarxa municipal de
proveïment la DGA s’ha compromés al 50 % de l’actuació i la resta la durà a
terme l’Estat o el mateix Ajuntament.
- Mancomunitat Alcàntera de Xúquer-Cotes i Càrcer (València) (389.000 €):
Projecte d’equipament sondeig proveïment i electrificació, mitjançant panells
solars d’energia fotovoltaica.
- Millora proveïment comarcal al Pla de l’Arc, a Castelló (aeroport, Cabanes, la
Vall d’Alba, Vilafamés i la Pobla Tornesa) (2.500.000 €, dels quals 200.000 € en
2018). Conduccions de millora de la gestió de l’aigua potable en mallar la xarxa
de proveïment. Quatre projectes d’obres per import global de 4,4 M€, el
finançament de les quals es va acordar entre Generalitat i Diputació de Castelló.
- Aras de los Olmos (València) (80.000 €). Millora proveïment pedania Losilla.
- Altura (Castelló) (150.000 €): equipament pous El Berro.
- Tàrbena (Alacant) (350.000 €): projecte millora instal·lacions d’aigua potable
amb panells fotovoltaics.
- Caudete de las Fuentes (València) (400.000 €): millora del proveïment, també
amb panells fotovoltaics.
- Montán (130.000 €). Ampliació de la potabilitzadora existent.

216
  En grau avançat d’execució una obra a Benassal-Vilafranca (Castelló) de 800.000 €,
consistent en un nou sondeig per a cobrir el dèficit de recursos del sistema de
proveïment actual. Altres obres en execució avançada són les conduccions d’aigua
potable a Algueña (350.000 €).
 Es disposa del projecte redactat per als treballs relatius a l’optimització de xarxes de
proveïment en municipis que n’augmentaran l’eficàcia i eficiència, com són els de
Corbera, Llaurí, Albalat de la Ribera, Polinyà de Xúquer, Montitxelvo, Aielo de Rugat,
Benafigos, Cervera del Maestrat, Cocentaina i Alzira, per un import de 580.000 euros.
 Es troba en execució el concurs d’explotació del sistema Ribera, pel qual, des de l’ETAP
de la Ribera, se subministra aigua potable a tretze municipis d’aquestes comarques. En
2017 van finalitzar les obres de la tercera fase de l’ETAP de la Ribera, amb un
pressupost de 17,2 M€. Les obres han consistit en la construcció d’una xarxa de
canonades de més de 34 km de longitud. Amb aquesta fase es proveeixen les
poblacions d’Algemesí, Albalat de la Ribera, Benicull de Xúquer, Polinyà de Xúquer,
Riola, Fortaleny i Sueca.
 Es troben en tramitació els concursos per a la redacció dels projectes de proveïment
d’aigua potable als municipis de Canet lo Roig, Traiguera i la Jana (Castelló) per un
import de 150.000 € consistent en les infraestructures de proveïment comarcal d’aigua
potable en alta amb ús de panells d’energia fotovoltaica. El projecte bàsic està redactat i
l’import de la inversió en obra seria d’uns 4 M€. També s’està tramitant el concurs de
proveïment denominat Ribera IV, que abasta un grup de municipis amb problemes de
nitrats i que es proveiran des de la potabilitzadora de la Ribera a Alzira.
 En redacció projectes de millora dels proveïments d’Altea, Xàbia i la Pobla del Duc. Així
mateix, s’estan redactant els projectes del Pla d’inversions de la Ribera, que afecta 13
municipis d’aquestes comarques valencianes, per un import de 25 milions d’euros.
 Transvasament Tajo-Segura. La Generalitat es compromet davant dels regants a
defensar el compliment del transvasament Tajo-Segura en el marc regulatori vigent,
que es recull en el memoràndum, instrument tecnicolegal que ofereix garanties
jurídiques al sector. La Generalitat s’ha personat en els procediments oberts per
Castella-la Manxa contra el transvasament Tajo-Segura.
 Sanejament i depuració d’aigües residuals
 Proposta d’incrementar la reutilització d’aigües residuals depurades. En 2017, el
27 % de l’aigua depurada a la Comunitat (124 hectòmetres cúbics) es prenia
directament de la planta depuradora per a ser reutilitzada, el 29 % (132 hectòmetres
cúbics) es va reincorporar als llits naturals i el 44 % (199 hectòmetres cúbics) va ser
abocada al mar. Per usos, la reutilització per a finalitats agrícoles és la dominant i ha
arribat al 96 % del total.
 L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) ha représ la senda
inversora , la qual cosa ha permés aprovar una inversió de 19,44 M€ per a 2017 i de
31,09 per a 2018. Durant tres anys consecutius, 2016, 2017 i 2018, l’EPSAR ha acordat
congelar les tarifes del cànon de sanejament, mesura que repercuteix positivament en el
rebut de l’aigua que paguen més de dos milions de llars de la Comunitat Valenciana.
 Respecte a les obres de sanejament i depuració gestionades per l’EPSAR:
- Obres finalitzades. Inversió: 41,34 M€.
- Obres en fase d’execució. Inversió: 9,69 M€.
- Obres licitades pendents d’adjudicació. Import: 22,54 M€.
- Obres previstes licitar en 2018. Import: 46,62 M€.
- Projectes en redacció en 2018: 30 projectes.

217
  Contractació del servei de sanejament i depuració d’aigües residuals en diversos
municipis, per finalització dels contractes en vigor (2018).
- Serveis adjudicats (36,87 M€):
- Serveis licitats pendents d’adjudicar (73,6 M€):
- Serveis pendents de licitar: 6 serveis.
 Presentació de la campanya #aiguaperasempre, destinada a la conscienciació de la
ciutadania per a aconseguir augmentar l’eficiència en el consum de recursos hídrics
(22/03/2018).
 Convocatòria d’ajudes a associacions mediambientals amb activitat a la Comunitat
Valenciana:
 Resolució de 6 de juliol de 2017, del secretari autonòmic de Medi Ambient i
Canvi Climàtic, per la qual es concedeixen per a l’exercici 2017 les ajudes a
associacions mediambientals amb activitat a la Comunitat Valenciana per a la
difusió de les bones pràctiques en l’ús de l’aigua.
Resolució de 18 de juny de 2018, del secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic,
per la qual es concedeixen per a l’exercici 2018 les ajudes a associacions mediambientals
amb activitat a la Comunitat Valenciana per a la difusió de les bones pràctiques en l’ús de
l’aigua.

Transformació del model turístic valencià

Morella2016: Llei de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana

Torrevieja2016: Programa d’acceleració empresarial. Posada en funcionament d’un nou
programa d’acceleració de PIMES turístiques i accés d’emprenedors al mercat del turisme.
Sagunt2017: Extensió de plans de governança i dinamització turística. Després de
l’experiència en 2016 dels 9 existents, enguany s’estendran fins als 14.
Ademuz2017: Pla de desestacionalització turística
Ademuz2017: Campanya d’hospitalitat
Vinaròs-Benicarló2018: Posada en marxa d’un pla de desestacionalització entre el SERVEF i
l’Agència Valenciana del Turisme
Vinaròs-Benicarló2018: Pla Xina i països de la ruta de la seda
La nova política turística de la Generalitat Valenciana s’orienta des de tres grans eixos
estratègics:
 Treballar per l’increment de la rendibilitat del sector, des de la diversificació de
productes i la desestacionalització.
 Treballar per vertebrar el territori des d’una nova concepció de l’espai turístic.
 Treballar des del turisme per la millora de la imatge reputacional de la Comunitat
Valenciana.
Des d’aquests tres grans eixos els objectius i accions orientats a la seua consecució poden
concretar-se en:
 Establiment d’un nou marc per a una nova política turística
 Nou marc normatiu
- Aprovada per les Corts Valencianes la Llei 15/2018, 7 de juny, de Turisme,
Oci i Hospitalitat de la Comunitat Valenciana (DOGV 08.06.2018).
- Estableix la creació d’òrgans per a la coordinació de l’acció pública com el
Consell Valencià del Turisme, la Comissió Interdepartamental de Turisme i el

218
 Comité d’Ètica del Turisme. Introdueix compromisos d’actuació en sostenibilitat,
hospitalitat, seguretat i garantia, vertebració territorial, competitivitat del sector
turístic, transparència, així com de participació i corresponsabilitat. Entre les
novetats, s’eleva la quantia de les sancions econòmiques per infraccions
comeses fins als 600.000 euros (20/10/2017).
- S’han iniciat els treballs de desenvolupament normatiu de la Llei 15/2018,
amb la tramitació de 6 nous decrets reguladors, relatius a:
 L’Estatut del Municipi Turístic.
 L’Entitat Turisme Comunitat Valenciana i dels òrgans de coordinació de
l’acció turística: Consell Valencià del Turisme i Comité d’Ètica del
Turisme i Comissió Interdepartamental.
 Les diferents modalitats de l’allotjament turístic a la Comunitat.
 La disciplina turística.
 La modificació del Decret regulador d’agències de viatges.
 Les activitats i els serveis turístics a la Comunitat Valenciana:
restauració, oci, guies, etc.
 Nova estratègia turística. Definició de la nova estratègia turística de la Comunitat
Valenciana sobre la base d’un llibre blanc del turisme elaborat en col·laboració amb les
universitats valencianes, els municipis i el sector empresarial.
- Conveni subscrit en 2016 entre l’Agència Valenciana del Turisme i la Universitat
d’Alacant. Ha dotat el sector turístic valencià del Llibre blanc per a una nova
estratègia turística de la Comunitat Valenciana, document programàtic que
compta amb la participació de tots els agents del sector turístic, públics i privats. Es
tracta d’una actuació per a la planificació del ‘Nou model econòmic turístic’ impulsat
pel Consell de la Generalitat (16/07/2016). El Llibre blanc ha sigut presentat davant
del Consell de Turisme de la Comunitat Valenciana, en la reunió de 5/05/2017,
juntament amb el Codi Ètic del Turisme Valencià.
 Coordinació en els criteris d’orientació turística. Incorporació transversal dels criteris
d’orientació turística en els departaments del Consell a través d’una renovada Comissió
interdepartamental de turisme de la Comunitat Valenciana. Es modifica el Decret de
creació d’aquesta comissió per a adaptar-la a l’actual Consell (DOGV 29/09/2015).
- En la reunió anual ordinària de la comissió celebrada en data 28 de març de 2018
s’ha fet un balanç del programa de treball 2017, en el qual se n’ha fet un breu resum i
s’ha incidit en el fet que la Comissió Interdepartamental està alineada amb els tres
eixos estratègics següents de la política turística del Consell:
 Incrementar la rendibilitat del sector, des de la diversificació de productes
i la desestacionalització de l’activitat turística.
 Vertebrar el territori des d’una nova concepció de l’espai turístic, basada
en la complementarietat dels seus atractius.
 Millora, per mitjà del turisme, de la imatge de la Comunitat Valenciana pel
que fa a la reputació.
En aquesta reunió també es va aprovar el document Programa de treball 2018,
document que conté les 85 actuacions conjuntes que cal dur a terme enguany (10 més
que en 2017).

- De les 33 accions previstes en el Pla estratègic de turisme accessible aprovat en

2017, s’han iniciat més del 75 %. En concret, en 2018 s’està treballant en les
següents:
 Formació en turisme accessible als tècnics dels CdT i preparació de materials
per a la formació de professionals del sector turístic.

219
  Jornades de la difusió dels recursos turístics accessibles a través de les
plataformes i app TUR4all i ExperienciasCV.
 Continua el Pla d’auditories d’accessibilitat a tots els allotjaments turístics de
nova creació, reforma o reclassificació i d’aquells que voluntàriament ho
sol·liciten.
 Preparació d’un blog trip per a donar a conéixer els recursos turístics
accessibles relacionats amb diferents rutes.
 Incorporació del sistema de videointerpretació Svisual a les oficines
turístiques de la xarxa Tourist Info a Castelló i Alacant com a experiències
pilot.
 Noves rutes turístiques inclusives i realització d’un estudi per a innovació en
els elements de mobiliari i ajudes inclusives a les platges.
 Potenciar la política turística des de la governança col·laborativa: qualitat de les
destinacions turístiques
 Extensió del projecte Sistema Integral de Qualitat Turística i Destinacions
(SICTED) en col·laboració amb el consell de cambres de comerç de la Comunitat
Valenciana.
- La Comunitat Valenciana va tancar 2017 amb 25 destinacions SICTED; Alcalà de
Xivert va ser l’última adherida. En 2018 ja s’hi han adherit Vinaròs i Altea i està
previst que pròximament ho facen Biar i Oliva.
- Actualment la Comunitat és la segona autonomia, després d’Andalusia, en nombre
de destinacions participants, amb 813.
 Participació en la xarxa NECSTOUR amb el suport de la Delegació del Consell per a
la UE.
 El Consell aprova el decret mitjançant el qual s’atorga la declaració com a municipi
turístic de la Comunitat Valenciana a set noves localitats: Crevillent, a la província
d’Alacant; Benlloc, Càlig i Sant Jordi, a Castelló; i Estivella, Sollana i Yátova, a la
província de València. En l’actualitat, a la Comunitat Valenciana hi ha declarades com a
municipi turístic un total de 249 localitats (9/03/2018).
 Impuls i desenvolupament de la intel·ligència turística
 Mitjançant la posada en funcionament d’un nou model de coneixement i innovació
a partir de la configuració d’un clúster que integra Invat.tur, la xarxa de CdT, els centres
d’investigació universitaris i les cambres de comerç per a qualificar el producte amb
l’objectiu de buscar la diferenciació davant de l’estandardització.
 Aposta per la investigació i innovació aplicada al turisme valencià a través
d’Invat.tur i el desenvolupament conjunt de projectes amb les universitats valencianes.
Aquesta iniciativa ha implicat en els tres primers anys de legislatura una inversió
propera als 1,5 milions d’euros.
 L’Agència Valenciana del Turisme col·labora amb la Universitat Miguel Hernández d’Elx
en un projecte de models predictius del comportament de la demanda, amb les
actuacions següents:
- Anàlisi estadística i analítica de gran volum de dades: desenvolupament i aplicació
de models per a la classificació i predicció de la despesa dels turistes estrangers a la
Comunitat Valenciana, incloent-hi especificació formal i proposta de transferència de
resultats d’investigació (algoritmes de càlcul) materialitzats en mòduls de programari
lliure.
- Aplicació de tècniques d’estimació en àrees xicotetes per a l’obtenció d’estimacions
de despesa per tipologia de viatges.
- Transferència de coneixements als professionals del sector turístic.

220
  Així mateix, en 2018 continua la col·laboració amb diferents universitats de la Comunitat
per a la realització conjunta de projectes d’investigació i innovació en benefici del sector
turístic, així com la difusió d’aquests i la transferència de coneixement a les
destinacions, empreses i professionals. Se signaran convenis per un total de 500.000
euros.
 Presentació de la nova Oficina d’Assistència Tècnica a Destinacions Intel·ligents de
la Comunitat Valenciana, dirigida a guiar els municipis en la seua estratègia digital; s’hi
han adherit fins ara 30 municipis (28/02/2018).
 Destinacions amb platges intel·ligents. L’AVT, posa en marxa un projecte tecnològic
de monitoratge ambiental de les platges, que servirà tant per a millorar el servei com per
a obtindre informació dels usuaris, en el marc dels projectes estratègics de l’Oficina de
Destinacions Turístiques Intel·ligents. Benidorm, Gandia i Benicàssim seran les
primeres destinacions (26/04/2018).
 Formació i competitivitat de les empreses turístiques
 A través del desenvolupament de programes de formació ocupacional i contínua a
través de la xarxa de CdT, amb prop de 1.000 cursos anuals i 20.000 assistents.
 Aposta per l’emprenedoria a través del Programa Invat.tur emprén i la competitivitat
de la xicoteta empresa a través del Projecte Accetur (acceleració d’empreses) des dels
CdT i en col·laboració amb les cambres de comerç.
 Impuls de la competitivitat de la pime turística valenciana i de les nostres
destinacions, mitjançant incentius a la inversió en empreses i municipis. Aquestes
línies d’ajuda s’emmarquen dins del Pla estratègic de subvencions 2017-2019 de
l’Agència Valenciana del Turisme.
 Es destinaran en 2018 un total de 5.600.000 euros a ajudes dirigides a les entitats
locals per a modernitzar i diversificar l’oferta i potenciar el desenvolupament
sostenible de l’activitat turística, a través de dos programes:
 El Pla per a l’adequació i la millora dels serveis i recursos turístics, dotat amb
2.200.000 euros i que té per objecte el suport a projectes d’inversió que
suposen una millora competitiva de les destinacions turístiques, per mitjà de
la modernització, millora i posada en valor dels seus recursos.
 El programa “Competitivitat i desestacionalització de les destinacions
turístiques”, amb una dotació de 3.400.000 euros. Aquest programa pretén
fomentar la implantació i certificació de sistemes de qualitat en recursos i
serveis turístics, impulsar la imatge de les destinacions i donar suport a la
prestació de serveis turístics.
 A més, s’han convocat ajudes en 2018 dirigides a millorar la competitivitat de les
empreses turístiques per un import global de 2,1 milions d’euros, la qual cosa suposa
750.000 euros més que en 2017. L’objectiu d’aquests incentius és impulsar el
turisme sostenible, responsable, inclusiu i innovador en les empreses del sector
turístic.
 Revisió de la normativa aplicable, l’agilització dels procediments i la reducció de
càrregues administratives i facilitant el finançament, en col·laboració amb l’IVF, de
projectes d’inversió sobre la base de línies de crèdit preferencial dirigides al
desenvolupament del sector turístic i la seua tecnificació i singularització com a oferta
diferenciada i d’avantguarda (ja s’ha iniciat la fase de presentació de la iniciativa als
empresaris turístics) amb l’objectiu afegit de generar ocupació i riquesa en el sector
turístic valencià.
 Suport al nou grau de Ciències Gastronòmiques de la Universitat d’Alacant, acció
dirigida a formar professionals amb una bona base de coneixements científics,
tecnològics, de salut i de gestió empresarial.
 Impuls a la promoció turística

221
 Durant 2016 s’han realitzat 177 accions de promoció, de les quals 20 han sigut fires
de turisme generalistes i 28 fires de productes especialitzats. Així mateix, destaquen les
accions que s’han dut a terme per a promocionar directament els productes i
destinacions turístiques de la Comunitat amb operadors turístics, bloguers especialitzats
i professionals de mitjans de comunicació internacionals (02/01/2017).
 També s’han dut a terme altres accions promocionals com ara presentacions
internacionals de destinació, missions comercials, jornades professionals, a més
de la campanya de publicitat “Mediterrani en Viu” / ”Mediterranean Live” (02/01/2017).
 Durant 2017, l’Agència Valenciana del Turisme incrementa la participació en certàmens,
fires i congressos turístics, amb l’assistència a un total de 56 esdeveniments d’aquestes
característiques, dels quals 21 seran en l’àmbit nacional i 35 seran internacionals. Així,
29 d’aquests esdeveniments estan destinats a productes i/o segments concrets com el
turisme actiu i de naturalesa, cicloturisme, senderisme, golf, turisme de negocis o MICE,
turisme esportiu o nàutic i turisme cultural, LGTB, entre altres (2/01/2017).
 Redisseny del sistema de coordinació i gestió de les marques turístiques de la
Comunitat Valenciana aplicant criteris professionals a la construcció de marca
(branding) de la destinació. Com a fita ja realitzada en la present legislatura cal
destacar el reconeixement de la marca Alacant com a marca turística territorial.
 Cooperació amb l’Institut de Turisme d’Espanya (Turespaña) en l’àmbit de la
promoció turística, amb més de 160 actuacions de promoció de l’oferta turística
valenciana en una trentena de mercats nacionals i internacionals en 2016 i la presència
a més, en més de 45 certàmens turístics, amb la qual cosa superaran al desembre les
210 actuacions directes en mercats emissors de turistes cap a les nostres destinacions.
En 2017, estan planificades més de 180 actuacions internacionals en els principals
mercats emissors, entre els quals caldria destacar el reforç d’actuacions en mercats
com el Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, països escandinaus i mercats
emergents com la Xina i Polònia.
 Per a 2018 està prevista, així mateix, la realització de més de 250 actuacions de
promoció en el mercat nacional i en els mercats internacionals.
- Cal destacar les quasi 200 accions que es preveu desenvolupar en col·laboració
amb l’Institut de Turisme d’Espanya (Turespaña) en més de 25 mercats emissors de
tot el món. En continuïtat amb el que s’ha dut a terme en exercicis anteriors, cal
subratllar les actuacions previstes per a mercats emissors especialment destacats
per a la Comunitat, com el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda o
els països escandinaus, així com en mercats emergents que van adquirint una
importància cada vegada més destacada per a la Comunitat, com són Polònia o la
Xina.
- Durant 2018 està prevista la participació en un total de 51 fires i certàmens turístics,
de les quals 29 són fires especialitzades per producte i 22 fires generalistes. De les
51 fires esmentades, 27 són fires celebrades en mercats internacionals. Mitjançant
aquesta participació es dona continuïtat durant 2018 a l’impuls de la política de
promoció per productes amb els objectius de diversificar i contribuir a la
desestacionalització de l’oferta turística valenciana.
Entre les novetats previstes per a 2018 en matèria de fires i certàmens turístics a
escala internacional, cal destacar la participació per primera vegada amb estand
propi en les fires World Travel Market de Londres al novembre, la fira turística més
important del principal mercat turístic emissor internacional cap a la Comunitat o en
la International Business Travel Market (IBTM), un dels certàmens més grans del
turisme d’incentius, reunions, congressos i esdeveniments (MICE), que reunirà de
manera conjunta la nombrosa oferta de la Comunitat que assisteix als dos
certàmens.

222
 - Pel que fa a les actuacions de promoció en el mercat nacional per a 2018, cal indicar
que durant 2018 es veuran reforçades, a més de per altres actuacions promocionals,
com les campanyes publicitàries, mitjançant la presència de l’oferta turística de la
Comunitat en 24 fires i certàmens turístics de tot el país.
 En aquest sentit, cal destacar entre les novetats de les actuacions de promoció a escala
nacional, el reforç de l’estratègia de presentació per productes i ampliació de l’espai de
treball disponible per a empreses turístiques en FITUR i altres fires; o la aposta creixent
per la promoció de l’oferta turística valenciana a la mateixa Comunitat, per mitjà de la
Mostra de Turisme de la Comunitat, prevista per al pròxim mes d’octubre a la ciutat de
València.
 Posant la nostra identitat mediterrània en el centre del relat turístic valencià i
generant al seu voltant experiències turístiques genuïnes i singulars, amb els paisatges
valencians com a actiu del nostre territori i conjuminant al temps cultura, gastronomia i
naturalesa per a potenciar el desenvolupament en els nostres espais rurals i agrícoles.
 Campanya Mediterrani en Viu. Va durar fins al primer semestre de 2017. Transmet
una imatge de la Comunitat Valenciana molt positiva i destaca que la visita produirà
gaudi i satisfacció. La campanya té identitat pròpia ja que un 52,8 % de manera
espontània esmenta el títol o claim de la campanya.
- La nova campanya “Comunitat Valenciana. Mediterrani en viu” ha començat l’abril de
2018 i té com a objectius mantindre el posicionament de la marca com a destinació
associada a la identitat mediterrània i afavorir la desestacionalització. El pressupost
per a l’exercici 2018-2019 és de 5 milions d’euros.
- Com a novetat, enguany s’ha posat en marxa una campanya de publicitat
internacional dirigida als mercats internacionals prioritaris per a la Comunitat que es
desenvoluparà principalment durant el segon semestre de 2018 i el primer trimestre
de 2019, amb un import d’1.250.000 euros.
 Campany d’hospitalitat. Campanya dirigida a diferents sectors que de manera directa
o indirecta intervenen en el turisme i en l’atenció al turista. Constarà de 240 accions
formatives i està dotada amb 1,1 M€. La campanya es troba operativa des de setembre
de 2017 i finalitzarà el desembre de 2018. Les actuacions que s’han dut a terme fins ara
permeten parlar d’una vertebració territorial del missatge d’hospitalitat com a element
distintiu de la Comunitat.
 Conveni amb la Generalitat de Catalunya mitjançant el qual es desenvoluparan diferents
plans de promoció turística. La posada en valor de les oliveres mil·lenàries i la
conservació, recuperació i promoció de les pintures rupestres que existeixen en tots dos
territoris seran les dues primeres activitats conjuntes que es duran a terme
(19/09/2016). S’ha dut a terme un treball per a generar producte i experiències al voltant
de les oliveres mil·lenàries, així com un microsite sobre aquests.
 Protocol general de col·laboració entre l’Agència Valenciana del Turisme i el
departament de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge del Govern d’Aragó en
matèria de turisme és establir les bases per a impulsar i promoure accions conjuntes en
l’àmbit del turisme. Impulsaran el desenvolupament de rutes turístiques d’interès mutu
com la Ruta del Sant Grial, Ruta dels Càtars, de les Oliveres Mil·lenàries, o el Camí del
Cid; a més de configurar itineraris turístics d’interés comú per la seua vinculació a
recursos naturals o culturals existents en zones limítrofes entre tots dos territoris
(13/01/2017). S’han portat a terme diferents seccions conjuntes per a generar productes
turístics al voltant de la ruta del Sant Grial.
 Es presenta la nova estratègia per a promocionar la Comunitat Valenciana per mitjà
d’Internet. En concret, l’Agència Valenciana del Turisme posa en marxa una estratègia
de màrqueting en línia. El pressupost global d’adjudicació ha sigut d’1,3 M€ en dues
anualitats (3/07/2017).

223
 - El portal turístic de la Comunitat Valenciana www.comunitatvalenciana.com és
l’element central de l’estratègia de màrqueting en línia i està evolucionant cap al
sistema de gestió de destinació de la Comunitat com un conjunt de funcions,
processos i tecnologies per a posicionar i vendre la destinació turística per mitjà de
tots els canals de comunicació i en diferents formats. El pressupost global del
projecte és de 0,61 M€.
 Programa d’hospitalitat mediterrània: Amb l’objectiu d’impulsar l’hospitalitat com a
valor fonamental de la proposta turística i conscienciar sobre els valors de la cordialitat,
el respecte, la inclusió i la sostenibilitat, que estableix el Codi Ètic del Turisme, s’ha
posat en marxa des de principi d’any, el Programa d’hospitalitat mediterrània. Des
d’aleshores (presentació en FITUR 2018), s’han dut a terme un total de 109 actuacions
en 43 localitats del territori valencià, distribuïdes en 81 tallers i 28 accions de
sensibilització; que han tingut la participació de 2.395 assistents. El programa s’ha
dirigit, donada la seua transversalitat, a diferents col·lectius, tant del sector turístic
(tècnics de turisme, guies turístics, estudiants, restauració, hotels, etc.) com d’altres
col·lectius (comerciants, gestors de platges, empreses nàutiques, ADL, policies locals,
taxistes, etc.).
 Acord entre l’Agència Valenciana del Turisme i l’Acadèmia de Turisme de la Xina per a
monitorar i impulsar el flux del turisme xinés que viatja a la Comunitat Valenciana.
Aquest acord contribuirà a impulsar la certificació estàndard de Welcome Chinese, que
és el patró de serveis de viatges, certificats i plataformes de viatges reconegut per
l’Acadèmia de Turisme de la Xina (17/04/2018).
 Creació d’aules CdT d’interior. Aquesta acció té com a objectiu acostar la formació en
les localitats d’interior en un espai físic estable, al llarg del territori de la Comunitat
Valenciana
 Lluita per la legalitat i contra l’intrusisme
 Realització d’una anàlisi exhaustiva dels canals de comercialització turística que
permeta conéixer el volum, la composició i les característiques de l’oferta d’habitatges
turístics a través d’Internet
 Posada en marxa d’una Campanya de sensibilització i informació in situ dels
inspectors de Turisme que compta amb la col·laboració de la Policia autonòmica i de
l’Agència Tributària dirigida a l’oferta irregular situada en zones litorals,
comercialitzada en portals d’Internet i en cooperació amb les associacions turístiques
valencianes.
 L’Agència Valenciana del Turisme posa en marxa un projecte pilot de control de
l’oferta il·legal i competència deslleial en la comercialització d’apartaments turístics,
amb l’ajuda dels ajuntaments i la Policia Local (31/07/2017).
 Col·laboració amb les plataformes de lloguer d’habitatges turístics per Internet
perquè de manera voluntària complisquen amb la normativa reguladora. Han
regularitzat la seua activitat, entre altres, Booking, Milanuncios, Yaencontre,
Fotoalquiler, Muchosol, Only-apartments i Fotocasa.
 Obertura d’expedients sancionadors a aquelles plataformes que no han adaptat la
seua activitat a la normativa turística.
 Turisme anuncia una regularització voluntària de quatre plataformes d’Internet que
comercialitzen habitatges turístics: Booking, Muchosol, Only-apartments i fotoalquiler
(06/07/2017).
 Comissió sobre l’intrusisme en el sector turístic: l’AVT informa que en 2017 un total
de prop de 16.189 nous habitatges turístics de les tres províncies es van donar d’alta en
el registre i s’han obert ja 13 expedients sancionadors a les plataformes que gestionen
el gruix de l’oferta d’allotjament (25/01/2018).

224
  Publicació d’una guia de l’habitatge turístic per a propietaris sobre obligacions i
deures, en col·laboració amb el Consell General d’Administradors de Finques.
 Implantació de l’aplicació informàtica de l’autoregistre per a habitatges turístics. Des
de març fins a juny de 2018, s’han donat d’alta un total de 1.219 habitatges.
 Adjudicades les ajudes per a la realització de campanyes de sensibilització i
comunicació contra l’intrusisme en l’allotjament turístic. Publicades en el DOGV el
18.06.2018.
 El novembre de 2017 es va dur a terme una campanya de publicitat de dues setmanes
en mitjans escrits, en línia i ràdio per a posar l’accent en l’associació entre la qualitat i la
legalitat turística dels establiments turístics de la Comunitat, amb un import de 17.000
euros.
 Nou enfocament de la política turística cap al producte turístic, distintius i clubs de
productes i nous productes turístics
 Reorientació de l’Agència Valenciana del Turisme cap al producte turístic a través
del programa #creaturisme amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament d’una
oferta turística basada en experiències autèntiques i singulars, en la identitat pròpia, la
sostenibilitat del model, l’enfocament inclusiu i la no-discriminació de cap col·lectiu a
l’accés a l’experiència turística (presència de la Comunitat en el Dia de l’Orgull Gai 2018
de Madrid, València i, per primera vegada, a Barcelona promocionant les nostres
destinacions i ofertes turístiques).
 Posada en marxa de les secretaries tècniques de producte amb tres línies d’actuació:
mediterrani actiu i esportiu; mediterrani rural i natural; i mediterrani cultural i itineraris
culturals.
 Disseny del Pla d’Acció amb Xina, iniciativa orientada a posicionar-nos en aquest
mercat en creixement i que és estratègic per a diversificar la nostra actual cartera de
mercats emissors de turistes. Destaca la promoció del producte de la Ruta de la Seda i
altres vinculats a l’àmbit cultural així com la realització de diverses presentacions de
destinació, la signatura d’acords institucionals turístics i comercials, missions inverses,
participació en esdeveniments en el mercat xinés, a més del desenvolupament
d’accions de màrqueting en línia i suports de comunicació.
 Aposta clara, com a estratègia de legislatura, pel binomi cultura i turisme a través
d’iniciatives com la Mesa de Turisme Cultural, el projecte ‘València ciutat de la Seda
2016”, els actes organitzats enguany amb motiu del 20 aniversari de la declaració de la
llotja com a patrimoni de la humanitat de la UNESCO o la col·laboració amb el centre
UNESCO València per a l’organització de la Multaqa de les tres cultures, un
esdeveniment cultural que en 2016 va celebrar la seua dotzena edició sota el lema “la
Seda i la Pau” i que en el present exercici 2017 s’ha celebrat sota el lema “Concòrdia i
Pau” i en el qual s’han exposat iniciatives com la Ruta de la Seda i la Ruta del Grial a la
Comunitat Valenciana.
 La Ruta de la Seda, des de la declaració de les Corts a l’estiu de 2015, s’aborda amb
una perspectiva molt àmplia, amb el desenvolupament una estratègia d’impuls al sector
turístic que busca integrar el màxim nombre de variables: des de la creació d’una imatge
corporativa de la marca, l’organització d’actuacions d’investigació/divulgació del llegat
de la seda (congrés internacional de la rutes de la seda a Espanya i Portugal, seminaris
per al sector turístic, cursos, etc.), el suport a actuacions o esdeveniments que
relacionen la seda amb la moda, gastronomia, música, etc. o la projecció internacional
de la Ruta de la Seda per mitjà de la celebració a València de la secció de suport (task
force) del programa de la Ruta de la Seda de l’Organització Mundial del Turisme.
 Configuració de noves rutes turístiques que faciliten la promoció diferenciada i en
clau turista intern de la nostra oferta, amb la qual cosa s’afavoreix el sentit de
pertinença a una mateixa destinació turística amb la creació de noves marques o

225
 distintius com a Ruta del Grial i Territori Borja, que s’afigen a les ja existents com la
Ruta de la Seda o Camins de Dinosaures. També mitjançant iniciatives com les mostres
de turisme, la campanya d’hospitalitat d’àmbit autonòmic o la creació de la publicitat
lúdica de Territori Borja.
 Creació de la plataforma d’experiències turístiques de la Comunitat Valenciana
amb eixides tant per al web (https://experienciascv.es) com per a dispositius mòbils a
través d’app natives (Android i iOS). També es distribueix per mitjà d’una col·lecció de
quatre publicacions temàtiques: mediterrani gastronòmic, mediterrani actiu, mediterrani
cultural i mediterrani rural. Aquesta plataforma aglutina prop de 400 experiències. Una
actuació especial de màrqueting turístic per a la promoció i comercialització de paquets
experiencials en temporada baixa per a fomentar la desestacionalització.
 S’està iniciant la creació de programes d’adhesió i distintius per a productes amb
forta identitat social i territorial, com ara Enoturisme CV, Oleoturisme CV,
Ecoturisme, Turisme actiu, Turisme musical, Ruta dels Borja, Ruta dels càtars (que
uneix França i la Comunitat Valenciana), Ruta del Grial (que uneix Aragó i València),
Ruta de la Seda, Turisme paleontològic, etc.
 Presentades les marques Mediterranew Musix i Mediterranew Fest, una idea que naix
amb l’objectiu de projectar la imatge de la Comunitat com a lloc d’acollida del festival de
festivals més gran del món. Mediterranew Fest integra les huit trobades amb més
caràcter internacional entre tots els que se celebren entre juny i agost, que són: Arenal
Sound, Festival de les Arts, Festival Internacional de Benicàssim (FIB), Marenostrum
Experience, Low Festival, Medusa Sunbeach, Leyendas del Rock i Rototom Sunsplash.
Mediterranew Musix uneix els esforços de festivals de marcat caràcter local,
associacions, federacions, ajuntaments i empreses privades que aposten per la música
com a part fonamental del seu treball diari (25/06/2018).
 Impuls del binomi gastronomia i turisme a través de la declaració de Dénia com a
Ciutat Creativa de la Gastronomia i la Dieta Mediterrània, i la celebració en 2017 d’un
festival gastronòmic internacional basat en aquests dos pilars.
 Campanya de publicitat per a la difusió de productes turístics de la Comunitat
Valenciana, Creaturisme, i per a la promoció de l’oferta turística de la Comunitat amb
motiu de la celebració de l’eixida de la Volvo Ocean Race a Alacant. Aquesta
campanya es va desenvolupar de setembre a desembre de 2017, per un import de
200.000 euros.
 Planes de governança i dinamització turística
 Els Plans de dinamització i governança persegueixen innovació, modernització,
foment i consolidació dels productes turístics valencians des de la perspectiva de
l’oferta, atenent fonamentalment criteris de millora de la competitivitat, sostenibilitat i
reequilibri socioterritorial. La durada dels plans de dinamització és de tres anys, i es
duen a terme mitjançant la col·laboració amb les diputacions provincials, altres
administracions locals i ens privats. El finançament és a parts iguals entre les tres
administracions signatàries.
 La dotació pressupostària de l’Agència Valenciana del Turisme per als plans de
competitivitat des de l’inici del projecte ascendeix a 2.200.000 euros. Diputacions i ens
locals aporten una quantitat similar, ascendint el total de recursos públics destinats als
plans en el bienni 2016-2017 a 6.600.000 euros.
 Des de l’Agència Valenciana del Turisme, s’està articulant un total de 17 plans de
governança i dinamització turística a tota la Comunitat Valenciana, amb una inversió
d’1,63 milions d’euros (25/06/2018).
- En 2018 l’Agència Valenciana del Turisme impulsa cinc nous plans de
governança i dinamització turística amb una inversió de 350.000 euros
(16/04/2018):

226
 - A la província de València està prevista en 2018 l’execució de 8 plans de
dinamització i governança turística que afectaran 153 municipis: entre altres, els
plans de la mancomunitat La Hoya de Buñol-Chiva, de la mancomunitat del
Carraixet, i de la mancomunitat La Canal de Navarrés. A més, es continuarà
treballant en els 5 plans posats ja en marxa en el Consorci de la Ribera, la
Mancomunitat de la Vall d’Albaida, la Mancomunitat de l’Alt Túria, a la Safor, i al
Camp de Morvedre.
- A la província de Castelló es van a posar en marxa 5 plans de dinamització i
governança turística que afectaran un total de 53 municipis: el Pla de governança i
dinamització turística de l’Associació Intermunicipal del Penyagolosa, que se sumarà
als que ja estan en marxa a la Mancomunitat dels Ports, la Mancomunitat de l’Alt
Palància, la Mancomunitat d’Espadà-Millars, i l’Associació Intermunicipal de Catí,
Culla, Benassal i Ares del Maestrat.
- I a la província d’Alacant està prevista l’execució de 4 plans de dinamització i
governança turística que afectaran un total de 68 municipis. S’iniciaran els plans de
governança i dinamització turística de l’Associació Intermunicipal Turística del Baix
Segura i de l’Associació Intermunicipal La Foia-Vinalopó, que s’uniran als plans que
ja s’han posat en marxa a la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i la Mancomunitat
de la Vall de Pop.
 Vertebració territorial també des de la política turística
 Posant el paisatge valencià com a element diferenciador i articulador de l’oferta
turística planificada sobre la base dels recursos existents i el seu potencial
turístic. La Declaració de Dénia com a Ciutat Creativa de la Gastronomia i la Dieta
Mediterrània, i la celebració en 2017 d’un festival gastronòmic internacional basat en
aquests dos pilars.
 Anunci de pròxima posada en marxa d’un centre internacional de gastronomia que
es referenciarà a Dénia (28/11/2017).
 Inici d’un pla de senyalització turística de recursos i municipis de les rutes culturals
dels productes Territori Borja, Ruta del Grial i Camins de Dinosaures.
 Pla de noves infraestructures turístiques de l’Agència Valenciana del Turisme.
- L’AVT destina en 2018 més de 7 milions d’euros per a la posada en marxa de noves
infraestructures per al turisme que vertebraran el territori i contribuiran a la
dinamització del sector (26/6/2018).
- Aquestes noves obres en infraestructures turístiques estan configurades com a eines
potents de política turística i seran, en si mateixes, elements de transformació de la
competitivitat, ja que en aquests espais radicarà el nostre sistema de coneixement, al
mateix temps que suposen un esforç inversor públic important a favor del sector,
cosa que no ocorria des de fa més d’una dècada a la CV.
- El Pla de noves infraestructures turístiques preveu l’execució de tres actuacions
importants: el Centre de Desenvolupament i Acceleració Turística de València
(Invat.tur València), el Centre de Desenvolupament i Acceleració Turística Fàbrica
Giner-Els Ports (Invat.tur Castelló) i nova oficina Tourist Info Alacant.
- Pel que fa a la inversió i els temps previstos per a la construcció de les tres
infraestructures, les obres del Centre de Desenvolupament i Acceleració Turística de
València es preveu que s’inicien el juliol de 2018 i finalitzen el juliol de 2019 amb una
inversió de prop de 2,9 milions d’euros. Per la seua banda, les obres del Centre de
Desenvolupament i Acceleració Turística Fàbrica Giner-Els Ports s’han iniciat el juny
de 2018 i finalitzaran a final de 2018 amb una inversió total de 2.877.280,18 euros.
De la mateixa manera, les obres de la nova oficina Tourist Info Alacant s’iniciaran al
començament de juliol i la finalització està prevista per a desembre de 2018 amb una
inversió de 555.893,46 euros.

227
 Requalificació de les infraestructures vinculades als nostres recursos i destinacions
 Invertir en les nostres platges per a ressaltar la seua identitat mediterrània
diferenciada mitjançant iniciatives noves com a cases de bany tradicionals o
equipaments lúdics i higiènics d’última generació, a més d’espais adequats a les
necessitats d’oci i bany específiques de les persones amb mobilitat reduïda.
- L’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE) ha concedit en aquests dos
primers anys de legislatura prop de 150 banderes de qualitat turística a les
platges de la Comunitat Valenciana, situant-nos com la segona destinació nacional,
després d’Andalusia, amb més platges certificades en qualitat.
- Banderes blaves. En 2018 la CV ha obtingut 146 banderes blaves en platges i
ports esportius, el nombre més elevat de tot Espanya, la qual cosa suposa que una
de cada cinc banderes blaves està a la CV (26/06/2018). En 2018 la CV continua al
capdavant amb 148 banderes blaves en platges i ports esportius (8/05/2018).
- Instal·lació en diferents platges de la Comunitat (Peníscola, Benicàssim, Cullera,
Gandia, Santa Pola i Torrevieja) de "palmeres tecnològiques", com a punt de càrrega
per a dispositius electrònics portàtils mitjançant la conversió d’energia solar i com a
element de màrqueting (21/02/2018).
 Millora de la senyalització turística de recursos i destinacions turístiques per mitjà
de l’acord aconseguit amb el Ministeri de Foment per a la ubicació de 9 nous senyals
conforme al Manual SISHTO, ja instal·lats a Anna, Montesa, Onda i Onil.
 Intangibles com a valors i com a inversió segura per a la rendibilitat turística
 Com a estratègia per a accelerar la remuntada de reputació de la Comunitat
Valenciana, s’ha apel·lat al que sempre hem sigut, s’ha fugit de la impostura del que és
efímer, dels esdeveniments intranscendents des del punt de vista social, cultural i
polític. Les nostres festes i tradicions més genuïnes són els nous esdeveniments
turístics, els de sempre. Els nostres parcs temàtics són l’horta, el paisatge, les platges,
les ciutats i la ciutadania, els museus, els entorns rurals i els seus habitants.
 Traslladant el nou model econòmic sostenible i responsable al turisme de la
Comunitat Valenciana, fent-lo més transparent, participatiu, integrador, inclusiu,
sostenible i dotant-lo de personalitat pròpia, de mediterraneïtat (amb convenis en 2016
amb Predif i Cocemfe, associacions de persones amb discapacitat funcional, per a
l’estudi i propostes de turisme adaptat).
 Suport tècnic i pressupostari als municipis valencians en el desenvolupament dels
seus projectes d’inversió dirigits a la posada en valor turístic dels propis recursos
mitjançant la millora de les seues infraestructures i dels seus equipaments.
 Signatura del Codi Ètic Mundial de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) que
contribuirà a enfortir el sector turístic a la Comunitat Valenciana i ajudarà a millorar la
imatge i alçar la hipoteca quant a la reputació. Fins avui ho han rubricat nou empreses i
té com a objectiu distingir aquelles entitats que tenen la voluntat de contribuir al
desenvolupament d’un turisme responsable i ètic a la Comunitat Valenciana
(14/12/2016). A més, la Comunitat Valenciana disposa ja de l’adaptació a la nostra
idiosincràsia turística d’aquest codi internacional, i ha subscrit ja el Codi Ètic del
Turisme Valencià.
En aquest moment disposem de 516 adhesions, entre empreses i organitzacions, que
s’han subscrit al Codi Ètic Valencià, amb el compromís d’adaptar les seues decisions i
conductes als valors d’aquest codi i a informar, per mitjà de la línia ètica, dels
incompliments d’aquest al Comité d’Ètica del Turisme, així com les mesures que s’han
pres per a la promoció i implementació d’aquests principis, segons el desglossament
següent:
- 212 entitats locals (ajuntaments, mancomunitats i ens dependents).
- 251 empreses turístiques o relacionades amb el turisme.

228
 - 53 associacions, federacions i fundacions de l’àmbit turístic.
 Aposta per la sostenibilitat, la bandera del desenvolupament ordenat i racional de
l’activitat turística en el nostre territori, amb la participació activa de Turisme en
l’Estratègia valenciana 2014-2020 contra el canvi climàtic que desenvolupa la
Generalitat i el disseny d’un Pla específic d’actuacions (amb congressos, seminaris,
trobades, incentius a les pimes turístiques i ajudes a la sensibilització de destinacions)
en 2017 dirigit a promocionar l’Any de la Sostenibilitat, declarat com a tal per
l’Organització Mundial del Turisme per a promoure el desenvolupament mundial
sostenible del sector turístic.
 Pròxima campanya: Comunitat Valenciana, en clau d’hospitalitat, dirigida a tots els
àmbits del sector turístic (professionals del sector, la societat valenciana com a
comunitat receptora i el turista com a destinatari dels serveis que s’ofereixen.
 Sempre oberta. Creació d’un missatge i una marca de foment de la
desestacionalització que acompanya les actuacions que ha dut a terme l’Agència
Valenciana de Turisme
 Accions de màrqueting amb una inversió de 4,1 M€, mitjançant col·laboració amb
ajuntaments, fundacions, associacions empresarials i culturals, patronats,
federacions, plataformes, càtedres i confederacions, les accions de les quals aborden
des d’accions de promoció de destinació, segments de mercat, plans específics de
producte gastronòmic, festes d’interés turístic o mercats, etc.
 Pla de desestacionalització entre el SERVEF i l’Agència Valenciana del Turisme
 La Generalitat ha posat en marxa un pla per a augmentar la continuïtat estacional i
l’estabilitat laboral en el sector turístic. La iniciativa, que disposarà d’un pressupost
inicial de 3 milions d’euros, ampliable en funció de la demanda, té com a entitats
beneficiàries les empreses privades, incloent-hi els treballadors autònoms en l’àrea de
l’hostaleria.
 Les subvencions es concretaran en aportacions per a facilitar que els empleats i
empleades amb contractes fixos discontinus de 6 o 9 mesos puguen allargar-los fins als
9 o 12 mesos respectivament. En tots els casos hauran de ser contractes de caràcter
indefinit amb jornada de treball completa.
 Aquesta iniciativa, consensuada entre empresariat, sindicats i Administració, aportarà
tant professionalització i estabilitat al sector turístic com un augment de la productivitat i
una millora en la qualitat de vida de les persones.

Nou model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015):

- Modificació de les normatives d’horaris comercials, en concret la que declara zones
d’interès turístic, i aprovar una moratòria sobre l’obertura de grans superfícies comercials i
supeditar-les a la creació de llocs de treball de qualitat.
- Paralitzar l’ATE de Rabassa fins que el nou Govern puga reformular-la.
Morella2016: Llei de comerç sostenible. Regulació estable per a un sector molt important
que aglutina consumidors, petit comerç, grans superfícies i treballadors. Es pretén trobar
l’equilibri entre tots i regular el sector a mitjà termini.
Ademuz2017: Pla d’impuls a les noves formes de distribució comercial i plataformes de comerç
electrònic en el petit comerç i l’artesania
 PATSECOVA
 El Ple del Consell és informat de la versió preliminar del nou PATSECOVA i de
l’inici de la fase de participació i consultes (13/05/2016).

229
 - La finalitat del Pla és l’establiment d’objectius, estratègies, directrius i normes per a
l’ordenació territorial del comerç, salvaguardant el territori de projectes comercials
que puguen tindre impactes insalvables sobre el medi ambient, la cohesió social, les
ciutats i els seus centres urbans, el comerç de proximitat, les infraestructures i altres
elements estratègics per a la Comunitat Valenciana.
- A més del seu contingut normatiu, el Pla incorpora continguts estratègics per a
dinamitzar la realitat econòmica i social, concretats en un pla d’actuacions a cinc
anys amb una inversió de 73,5 M€, dels quals la Generalitat aporta el 58,8 %.
- Actualment (juny 2017) en fase de revisió de les al·legacions i confecció d’una nova
proposta, abans d’enviar-lo a publicar per a una segona exposició pública sobre el
Text definitiu. El següent pas serà la publicació en el DOGV de l’esmentada
exposició pública.
 Pla de comerç de proximitat. L’objectiu és impulsar un pla emprenedor en el sector, un
pla de qualitat en el comerç i l’artesania, així com fomentar la innovació, la cooperació
participativa i desenvolupar ciutats comercials sostenibles (18/02/2016).
 El Pla estratègic de subvencions de la Conselleria d’Economia pretén donar
continuïtat a les accions de suport al comerç de proximitat fins a 2018, a fi de
contribuir al canvi del model productiu.
 Els eixos d’actuació per a portar avant aquest Pla d’impuls al comerç de proximitat
són els següents.
- Programa d’ajuda a les pimes comercials i artesanes, amb les següents línies
d’ajuda: AVALEM ARTESANIA, projecte destinat a les pimes artesanes, a les quals
es faciliten mitjans promocionals perquè puguen donar a conéixer les especificitats
dels seus productes o bé millorar la seua formació AVALEM COMERÇ, que té la
finalitat de modernitzar els establiments comercials per mitjà del suport a l’adquisició
d’equipament, valorant especialment aquell que aposta per la sostenibilitat a través
de l’estalvi energètic i EMPRENEM COMERÇ, que té per objecte facilitar la
incorporació d’emprenedors al sector, concedint-los ajudes per a la seua implantació
en locals que anteriorment havien tingut activitat comercial, evitant amb això la
deterioració que la proliferació de locals buits produeix en els carrers dels nostres
pobles i ciutats.
- Programa d’ajudes a associacions de comerciants i artesans.
- Programa d’ajudes a entitats locals en matèria de comerç i artesania.
 Pla per a impulsar el comerç electrònic en el petit comerç 2018-2023. Presentació del
Pla a associacions empresarials i a la Cambra de Comerç. El pressupost del Pla s’ha
estimat en 12,3 M€, dels quals la Generalitat aportarà el 62 %, un 16 % seran Fons FEDER
i un 22 %, aportacions de les empreses, altres administracions públiques i organitzacions
(23/01/2018).
 Pacte sobre horaris comercials. Pacte unànime aconseguit en l’Observatori de Comerç
de la Comunitat Valenciana que tanca el conflicte dels horaris comercials (05/12/2017).
La proposta ha sigut aprovada pel Consell, en primer lloc i, posteriorment, per les Corts
Valencianes (15/02/2018).
 El pacte permetrà obrir 38 dies festius a les 5 zones de gran afluència turística de
València ciutat i a la totalitat de la ciutat d’Alacant (abans es podien obrir 63 dies
festius). A més, s’obrirà 40 dies entre el 15 de juny i el primer diumenge de gener
(després de Reis) a Finestrat, Torrevieja, Alborache, l’Alfàs del Pi, Benissa costa,
Orihuela costa i Pilar de la Horadada costa. Les ZGAT estacionals podran obrir al
voltant de 28 dies a l’any: Setmana Santa i Pasqua i entre el 15 de juny al 15 de
setembre. Per a la resta del territori, s’obrirà entre 10 i 11 dies.
 Aprovació pacte en les Corts el 15/02/2018, amb el vot en contra del PP i l’abstenció
de Podem i Ciutadans. Implica la modificació de diversos articles de la Llei 3/2011, de

230
 23 de març, de comerç de la CV, en concret els articles 17, 18 i 22 i la disposició
transitòria quarta, mitjançant la nova Llei 3/2018, de 16 de febrer (DOGV, 19/02/2019).
- A partir del diumenge 25 de febrer els comerços de la CV romandran tancats els
diumenges i festius en compliment de la nova llei que regula l’obertura comercial,
aprovada. La normativa només permet obrir de manera continuada els diumenges i
festius entre el 15 de juny i el primer diumenge de gener de rebaixes.
 Llei de comerç sostenible. Està en tramitació el Projecte de decret legislatiu del
Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de comerç sostenible de la
Comunitat Valenciana (18/06/2018).
 Zones d’afluència turística. Aprovada una modificació del Decret llei 1/2015 de 27 de
febrer del Consell d’horaris comercials en zones de gran afluència turística (ZGAT)
per a adaptar-lo a la normativa estatal i evitar així la interposició d’un recurs
d’inconstitucionalitat per part del Govern central (Ple del Consell 26/02/2016).
 La principal novetat és l’eliminació de l’obligatorietat, per part dels Ajuntaments que ja
tenien concedida la declaració de Zona de Gran Afluència Turística, de realitzar als dos
anys una nova sol·licitud (26/02/2016).
 València capital. Limitació de l’obertura dels comerços en festius a dues zones
comercials de gran afluència turística -ZGAT- a la ciutat de València, atenent la
sol·licitud de l’Ajuntament de València formulada el febrer de 2016.
- Resolució de 30 de març de 2016, del director general de Comerç i Consum, per la
qual es declaren ZGAT de la ciutat de València la zona Centre i la zona Ciutat de
les Arts i de les Ciències (DOGV 4/04/2016).
- Fins a aquest moment estaven declarades 5 ZGAT a València: les zones del Jardí
del Túria; Marina Real i els seus accessos; Ciutat Vella i L’Eixample; zona comercial
esportiva i terciària nord; estadi Ciutat de València (des de gener 2013), i l’avinguda
de les Corts Valencianes (des de maig de 2015).
- Després del recurs d’alçada presentat per València Natura Park, SL, es deixa sense
efecte la Resolució de 30 de març de 2016, per la qual es declaren zones de gran
afluència turística de la ciutat de València la zona Centre i la zona Ciutat de les Arts i
de les Ciències i es retrotrau el procediment a l’efecte que s’esmene en els termes
assenyalats en l’informe de l’Advocacia General (DOGV 14/05/2016).
 Alacant capital. Modificació del perímetre de la zona comercial de gran afluència
turística -ZGAT- centre de la ciutat d’Alacant, atenent la sol·licitud de l’Ajuntament
d’Alacant formulada l’octubre de 2015. Resolució de 16 de desembre de 2015, del
director general de Comerç i Consum, per la qual es modifica la resolució de 25 de
gener de 2015 per la qual es declara ZGAT la zona centre de la ciutat d’Alacant
(DOGV 4/04/2016). Acord entre la GVA i l’Ajuntament d’Alacant per a definir la Zona de
Gran Afluència Turística a la ciutat d’Alacant (26/09/2016).
 Revisats els expedients que van culminar en la declaració de ZGAT a València i Alacant
en les resolucions de 7 i 25 de gener de 2013, es va comprovar que no va haver-hi
tràmit d’audiència, per la qual cosa incorregueren en aquests vicis de nul·litat al·legats
contra les resolucions de modificació.
 En data 1 de juliol de 2016, el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius,
Comerç i Treball va dictar sengles resolucions per les quals s’incoen expedients de
nul·litat de les resolucions de 7 i 25 de gener de 2013.
 Amb la finalitat de donar publicitat i transparència al procediment pel qual s’efectua la
revisió d’ofici de la declaració de zona de gran afluència turística en determinades àrees
de la ciutat de València i d’Alacant, la Conselleria va obrir un període d’audiència
pública durant un termini de 10 dies.
 En data 11 de juliol de 2016 es publica en el DOGV el tràmit d’audiència acordat en el
procediment de revisió d’ofici de les resolucions de 7 i 25 de gener de 2013, a més se

231
 sol·licita dictamen al Consell Jurídic Consultiu, amb caràcter urgent, però no prioritari,
sobre l’expedient de nul·litat d’aquestes resolucions. El dictamen del Consell Jurídic
Consultiu considera anul·lables les dues resolucions de 2013.
 En data 25 de novembre de 2016 es va iniciar un procediment de declaració de lesivitat
d’actes anul·lables amb l’objecte d’impugnar davant de la jurisdicció contenciosa
administrativa les resolucions de la directora general de Comerç i Consum de 7 i de 25
de gener de 2013, per les quals es declaren zones de gran afluència turística del
municipi de València i per a la zona centre de la ciutat d’Alacant, respectivament.
 El novembre de 2016 l’Observatori del Comerç va decidir impulsar un grup de treball per
a tractar el tema d’horaris comercials, que es va reunir el 18 de gener de 2017. Des de
la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball s’ha llançat
una proposta per a consensuar un acord amb els diferents operadors del sector.
 L’Observatori del Comerç de la Comunitat Valenciana ha acordat proposar a la
Generalitat l’aprovació d’un pacte que permetrà obrir 38 dies festius a les 5 zones de
gran afluència turística de València ciutat i a la totalitat de la ciutat d’Alacant.
(05/12/2017)
 ATE de Rabassa. Amb data 9/06/2016 l’empresa promotora de l’ATE ha presentat escrit de
desistiment.
 ATE Port Mediterrani. La Comissió d’avaluació ambiental de la Generalitat acorda emetre
una memòria ambiental desfavorable a l’actuació territorial estratègica (ATE) coneguda
com a Port Mediterrani en el terme municipal de Paterna. La decisió ha sigut adoptada
després d’estudiar la documentació presentada en les fases d’informació pública i de
l’informe de sostenibilitat ambiental, vistos els informes emesos pels organismes i entitats
consultades sobre aquesta documentació i d’acord amb la corresponent anàlisi tècnica
(29/09/2016).
 Reunió amb l’Ajuntament de Paterna i la promotora de Puerto Mediterráneo per a
abordar noves vies per a iniciar un nou projecte, per mitjà de la figura de Projectes
d’Inversions Estratègiques Sostenibles (PIES) que es preveuran en la futura Llei
d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP).

Suport als consumidors

 Supressió de la taxa per a les reclamacions al sector energètic, perquè dificulten la

ciutadania a exercir i defensar els seus drets com a consumidors davant de les empreses
energètiques. La taxa era de 20,20 € i l’administració la retornava si es fallava a favor del
ciutadà. Inclosa en la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat per a 2016.
 Garantir els drets de les persones amb discapacitat a l’accés al subministrament de
combustibles per a vehicles. En la Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals,
de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, es va incloure una
modificació de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual s’aprova l’Estatut de Consumidors i
Usuaris de la Comunitat Valenciana, per a garantir que en tots els establiments de
subministrament al detall i venda al públic de carburants i combustibles, mentre estiguen
oberts i en servei en horari diürn, hauran de disposar d’una persona responsable dels
serveis que presten, amb la finalitat de garantir l’exercici dels drets reconeguts en aquesta
llei.
 Aquesta norma s’ha desenvolupat per la Resolució de 28 d’abril de 2016 de la Direcció
General de Comerç i Consum, que ha concretat l’horari diürn en el període comprés
entre les 06.00 i les 22.00 hores (DOGV 09/06/2016).
 Decret llei 1/2018, de 2 de febrer, del Consell, pel qual es deroga la disposició
addicional segona, sobre el personal en els establiments de distribució al detall i venda
al públic de carburants i combustibles, de la Llei 1/2011, de 22 de març, ratificat per les
Corts en data 1 de març de 2018, en compliment del requeriment de la Comissió

232
 Europea de 23 de febrer de 2017 sobre la necessitat de complir amb el que es disposa
en la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006,
relativa als serveis en el mercat interior.
 Foment d’un consum responsable i crític a través de la formació i l’educació de la
ciutadania en general i, especialment, d’aquells sectors d’especial protecció:
 Pla d’educació del consumidor a l’escola i centres educatius, que inclou la
reelaboració de materials didàctics. En concret, en l’exercici 2017 s’han elaborat nous
materials, dirigits al col·lectiu juvenil, amb l’objectiu de fomentar un consum responsable
en l’ús de les noves tecnologies.
 Amb l’objectiu principal de sensibilitzar els escolars sobre la importància que té fer els
actes de consum d’una manera conscient, crítica, solidària i responsable, en el curs
escolar 2015-2016 s’ha dut a terme la 11a edició del concurs escolar Consumópolis,
amb la participació de 123 equips escolars i un total de 615 alumnes. En el curs escolar
2016-217 s’ha celebrat la 12a edició del concurs, amb 169 equips escolars i 845
escolars inscrits; i en el curs escolar 2017-2018, en la 13a edició de “Consumópolis”,
han participat 186 equips i un total de 930 d’alumnes.
 Pla de formació de la ciutadania en línia. Durant l’exercici 2016 s’han impartit tres
edicions del curs “Les reclamacions de consum” per mitjà de la plataforma Saps, i
l’any 2017, dues edicions del mateix curs, en valencià i en castellà, mentre que està
prevista una nova edició en 2018.
 Pla de formació contínua interadministrativa, dirigida al personal especialitzat en
matèria de consum que desenvolupa la seua tasca a les oficines municipals
d’informació al consumidor, en els serveis territorials i en la direcció general. S’han fet
tres edicions de dos cursos específics, amb la participació de 152 tècnics de consum.
 Pla de formació contínua interadministrativa, dirigida al personal especialitzat en
matèria de consum que desenvolupa la seua tasca a les oficines municipals
d’informació al consumidor, en els serveis territorials i en la direcció general. En l’any
2016 es van fer tres edicions de dos cursos específics, amb la participació de 152
tècnics de consum.

b. Model productiu ecològic i eficiència energètica

…impulsar la transició ecològica del model productiu amb especial atenció a l’eficiència
energètica, impuls de les energies renovables, la gestió sostenible de residus, la utilització
eficient de les matèries primeres i la logística intel·ligent que minimitze l’impacte en el medi
ambient.
Nou Botànic
Medi natural i protecció de la biodiversitat
184. Creació de plans de dinamització i de posada en valor dels parcs naturals i dels espais
protegits perquè siguen concebuts com a inversió i no com a despesa.
185. Millorar la coordinació i l’eficiència de les polítiques de gestió dels ecosistemes
mediterranis.
187. Reconeixement dels municipis que no han deteriorat el seu litoral i/o aposten per la seua
protecció. Posada en valor dels espais litorals de més valor mitjançant una planificació
supramunicipal que incorpore mesures per a dinamitzar el territori.
Eficiència energètica
115. Foment de l’autoconsum energètic.

233
125. Foment dels plans d’acció en matèria d’estalvi i eficiència energètica, centrats
especialment en l’aïllament tèrmic i que prioritzen l’entorn dels edificis.
Gestió sostenible de residus
119. Pla de regulació de l’ús del foc en el medi natural per a unificar normatives i avançar cap a
la prohibició de les cremes de restes de podes i establir mecanismes per a l’aprofitament de la
biomassa agrària, de jardineria i forestal residual.
120. Actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) per a
avançar cap a una economia circular i millorar la gestió i el tractament de residus.
Canvi climàtic
118. Revisió i actualització de l’Estratègia valenciana de canvi climàtic 2016-2020-2030, que
integra l’Estratègia valenciana de l’energia amb participació de la societat civil.
173. Reforç del paper de la Xarxa de municipis de la Comunitat Valenciana contra el canvi
climàtic i la qualitat ambiental.
174. Creació d’una comissió científica i de persones expertes que elabore informes i servisca
de suport a les polítiques de canvi climàtic del Govern valencià.
175. Foment d’instruments d’informació i conscienciació de la ciutadania sobre el canvi climàtic
i elaboració de campanyes pedagògiques.
176. Augment dels controls de qualitat de l’aire, especialment a poblacions industrials,
intensificació de les limitacions sobre les emissions de CO2 i augment del nombre d’estacions
d’emissions atmosfèriques.
177. Enfortiment de les polítiques de desenvolupament rural i de producció agroforestal com a
estratègia contra el canvi climàtic i el desenvolupament econòmic sostenible.
Prevenció i extinció d’incendis. Gestió forestal
178. Paralització de les reclassificacions de sòl en terrenys forestals cremats en un termini
mínim de 30 anys.
179. Prohibició de les reclassificacions de terrenys forestals per a usos agrícoles intensius.
180. Aprovació d’una estratègia preventiva i de coordinació contra incendis forestals.
181. Promoció de l’estabilitat laboral del personal dedicat a la gestió forestal i la vigilància i
l’extinció d’incendis forestals.
182. Elaboració de criteris i instruccions per a la conservació i gestió d’àrees forestals.
Elaboració dels plans d’ordenació forestal.
183. Redacció d’un pla d’actuació de mesures forestals que actue davant de l’expansió de
plagues forestals i espècies invasores.

Medi natural i protecció de la biodiversitat

Morella2016: Llei d’espais naturals protegits

Morella2016: Decret de declaració dels paratges naturals municipals
Morella2016: Llei d’agents mediambientals
Morella2016: Llei de caça sostenible
Morella2016: Llei de pesca continental
Morella2016: Llei forestal i decret del Pla d’acció territorial forestal (PATFOR)
Morella2016: Decret de desenvolupament de la Llei de patrimoni arbori monumental
Morella2016: Llei d’avaluació ambiental

234
Ademuz2017: Elaboració de la Guia d’Acció per a l’Educació Ambiental a la Comunitat
Valenciana
Vinaròs-Benicarló2018: Presentació de l’estratègia de recuperació d’espècies emblemàtiques
de la Comunitat Valenciana: “De la perifèria al centre de la conservació”
 Espais naturals protegits (ENP)
 El Ple del Consell aprova l’Avantprojecte de llei de protecció d’espais naturals amb
l’objectiu d’establir el règim jurídic i administratiu que s’aplicarà als espais naturals de la
Comunitat i que regularà aspectes com la declaració d’aquests com a àrees protegides,
així com els relatius a la protecció, conservació, millora, ordenació i gestió d’aquests.
(29/12/2017).
- S’ha completat el procés d’exposició pública de l’avantprojecte de llei, amb un total
de 21 al·legacions i suggeriments presentats en aquesta fase. S’està ultimant la
revisió de les propostes i la confecció del projecte de llei (12/6/2018).
 Implantació, als espais naturals protegits, d’un model de gestió més professionalitzat,
amb instruments de planificació estratègica i plans anuals d’actuació i obert a la
participació de les diferents administracions, agents socials i entitats presents en l’àmbit
dels parcs naturals, a través de les juntes rectores.
 S’ha regularitzat la celebració de les juntes rectores dels diferents espais naturals
protegits amb la periodicitat i els terminis previstos en les normes reguladores
respectives. S’han constituït les juntes rectores i els consells de participació del
Monument Natural del Camí dels Pelegrins de les Useres (abril del 2017). El novembre
de 2017 es va constituir el Consell de Participació del Paisatge Protegit del Maigmó i la
Serra del Sit.
 S’ha posat en marxa un sistema de butlletins trimestrals en els parcs naturals, com a
instrument per a difondre i divulgar públicament els valors dels espais i les activitats de
conservació i difusió que duen a terme els equips gestors.
 S’ha iniciat la revisió dels instruments d’ordenació i gestió de diversos espais naturals
protegits: Parc Natural del Túria (actualment en fase d’avaluació ambiental estratègica).
 Decret de declaració de paratges naturals protegits (Decret 15/2016, de 19 de febrer).
Desenvolupa aquesta figura de protecció per a facilitar la tramitació i regular i aclarir la
participació dels ajuntaments en la gestió.
 Tràmits per a la declaració del pròxim paisatge protegit de la Comunitat Valenciana
de la serra d’Escalona, situada a l’oest de la província d’Alacant als termes municipals
d’Orihuela, Pilar de la Horadada i San Miguel de Salinas, que ja disposa d’una zona
d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d’importància comunitària (LIC). S’ha
iniciat, com a pas previ a la declaració de parc natural i per a accelerar la protecció
efectiva de l’espai, la declaració com a paisatge protegit:
- Publicada en el DOGV la informació pública del Pla d’ordenació dels recursos
naturals de la serra d’Escalona i Dehesa de Campoamor i del projecte de Decret de
declaració de Parc Natural de la Serra d’Escalona i Dehesa de Campoamor
(22/02/2017)
- Reunions amb membres de l’Associació d’Amics de la Serra d’Escalona per a revisar
el procés de declaració de paisatge protegit i del parc natural (02/02/2018).
- Finalitzat el període d’exposició pública i confeccionat el projecte de decret de
declaració del Paisatge Protegit de la Serra d’Escalona, Dehesa de Campoamor i el
seu entorn, actualment pendent de l’informe del Consell Jurídic Consultiu per a
l’aprovació definitiva d’aquest (12/6/2018)
 Publicada l’Ordre 5/2018, d’1 de febrer, relativa a la regulació del nivell i comunicació
amb el mar del Parc Natural de l’Albufera, mitjançant la qual es reforça el control de la
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre

235
 el funcionament hídric del parc natural amb la regulació del funcionament de les
comportes i bombes instal·lades en les goles d’eixida, i dels nivells que s’han de
mantindre al llac perquè s’ajuste als criteris i paràmetres de protecció i sostenibilitat
mediambiental. L’ordre és el resultat d’un expedient de responsabilitat ambiental a la
Junta de Desaigüe del Llac de l’Albufera, instat per la Fiscalia Provincial de València, i
eleva a definitives les mesures provisionals adoptades en el marc d’aquest expedient el
desembre de 2016.
 Iniciat el procediment per a la declaració del Monument Natural del límit K/Pg-Capa
Negra d’Agost, el primer cas d’espai natural protegit per motius geològics i
paleontològics a la Comunitat Valenciana (12/6/2018)
 Finalització del procés de professionalització i nomenament de tots els directors dels
21 parcs naturals de la Comunitat Valenciana (5/05/2017).
 Declaració de paratges naturals municipals:
 Aprovat el decret que declara paratge natural municipal l’espai denominat Mont
Vedat-el Pinós a la localitat del Pinós. Té una superfície de 286,10 hectàrees (Ple del
Consell de 27/10/2015).
 El Consell autoritza declarar parcs naturals municipals l’enclavament Matamon, al
terme municipal de Catadau, i serra del Puig, a Vinaròs (Ple del Consell de
19/02/2016).
 Finalitzada l’exposició pública del projecte de declaració del Paratge Natural Municipal
Muntanya Romeu de Sagunt (01/02/2018).
 En data de juny de 2018 es troben en una fase molt avançada de tramitació per a ser
declarats els paratges naturals municipals següents: “Peloto” a Casas Bajas; “La
Caballera” a Titaguas; “Picachos” a Benagéber; “Humedales del Barchel” a Chelva i
“Clots de la Sal i Muntanya de la Mola” a Novelda.
 Agents mediambientals. S’han dut a terme múltiples reunions amb el col·lectiu i les seues
organitzacions per a millorar-ne les funcions i la dependència orgànica, així com l’accés al
cos i la carrera professional. La idea inicial era elaborar una llei que donara respostes a
peticions i demandes del cos d’agents mediambientals. Finalment no es durà a terme, ja
que aquestes demandes han quedat recollides en una esmena en la Llei d’acompanyament
dels pressupostos de 2018 presentada en les Corts.
 S’està treballant amb els representants dels treballadors i amb la DG Funció Pública pel
que fa a les funcions i altres demanades dels agents relatives a la seua condició de
funcionaris. I estan en marxa els processos de renovació de vehicles, uniformes, i
dotació de mitjans.
 Regulació de la caça sostenible. Modificació de la Llei de caça de la Comunitat
Valenciana: pràcticament acabada la fase d’esborrany, ja ha sigut analitzada per la
Comissió Normativa del Consell de Caça (06/2018).
 Llei de pesca continental de la Comunitat Valenciana. En fase d’esborrany. Ja s’ha
completat la consulta prèvia, sense que consten comentaris o al·legacions. Continuen
mantenint-se reunions sectorials amb els agents socials (06/2018).
 Obtenció telemàtica de llicències de caça i pesca. S’ha posat en marxa, amb la
col·laboració de la DGTIC, un procediment per a l’obtenció telemàtica de llicències de caça i
pesca. L’aplicació informàtica ha començat a estar operativa el mes de juny de 2018, i es
preveu que facilite la tramitació de més de 40.000 llicències. (06/2018)
 Ordenació i gestió forestal
 La revisió de la normativa forestal valenciana té com a objectiu harmonitzar la funció
protectora dels recursos naturals essencials del territori, que exerceixen les formacions
forestals, amb les funcions socials i d’activitat econòmica, tot això des d’una perspectiva

236
 de sostenibilitat ambiental i considerant també la importància de la conservació de
boscos en l’escenari actual de canvi climàtic. En aquest sentit, la política de gestió
forestal sostenible és clau per a reforçar la política de prevenció d’incendis forestals. .
La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural es
va fixar com a objectiu prioritari la revisió i actualització de la Llei forestal, que datava de
1993; però en entrar una Proposició de llei del grup parlamentari Podemos-Podem (el
juny de 2017) i per raons de celeritat de terminis de tramitació, es van centrar els
esforços a millorar aquesta iniciativa. La Llei forestal va ser aprovada el 9 de maig de
2018 en Ple de les Corts, amb la qual cosa es convertia en la Llei 13/2018 de la
Generalitat (DOGV, 04/06/2018).
 Des de 2017, s’han posat en marxa les actuacions d’ordenació i gestió forestal
previstes en el PDR 2014-2020. L’avantprojecte d’ordre de bases de les ajudes de
gestió forestal cofinançades amb fons FEADE es va presentar en la Mesa Forestal de
juliol de 2016, i l’ordre va ser publicada el setembre de 2017. El febrer de 2018 es va
publicar la primera convocatòria d’ajudes que preveu un pressupost distribuït de la
manera següent:

2018 2019
Redacció instruments tècnics de gestió forestal
500.000 700.000
sostenible
Treballs per a la millora ambiental, paisatgista i
1.500.000 2.500.000
foment dels ecosistemes forestals
Inversions per a la transformació i
1.500.000 1.500.000
comercialització de productes forestals

 S’ha iniciat el programa (Foment dels sistemes dels serveis als ecosistemes forestals)
de restauració d’hàbitats forestals de la Xarxa Natura 2000 cofinançat amb fons
FEDER de la Unió Europea previst per al període 2014-2020. Actuacions
desenvolupades:
- S’ha finalitzat l’execució d’un projecte pilot de reforestació a la serra de Mariola per a
incrementar la biodiversitat arbòria i arbustiva en antigues zones de repoblació
monoespecífica amb Pinus halepensis. Pressupost: 45.647 euros.
- S’ha completat el procediment d’adjudicació dels projectes següents:
 Restauració hidrologicoforestal i ambiental a les muntanyes públiques “El
Rato, Peñablanca i altres”, i “Arroyo Cerezo, Palomareja i altres” (Racó
d’Ademús). Pressupost d’adjudicació: 2,21 M€. S’hi inclouen els serveis de
coordinació de seguretat i salut i de suport a la direcció facultativa. Actualment en
tramitació la realització d’una modificació.
 Restauració hidrologicoforestal i ambiental a les muntanyes públiques “El
Castro i Las Tajuqueras” (Racó d’Ademús). Pressupost d’adjudicació d’1,98
milions d’euros. S’hi inclouen els serveis de coordinació de seguretat i salut i de
suport a la direcció facultativa.
 Redacció de 4 projectes de restauració ambiental de zones afectades pels
incendis de 2012 en muntanyes d’utilitat pública” (unes 20.000 ha). Pressupost
d’adjudicació: 147.000 €.
 Manteniment de la funcionalitat d’estructures hidràuliques en l’àmbit forestal
de la conca hidrogràfica del Xúquer. Pressupost d’adjudicació: 298.000 euros.
 Està pendent l’adjudicació de 6 projectes de restauració ambiental de zones afectades
pels incendis de 1994 a 2005 en muntanyes d’utilitat pública (unes 7.000 ha).
Pressupost de licitació: 290.000 euros.

237
  S’està tramitant el projecte denominat “Fase III dels treballs de millora i restauració
forestal a la muntanya afectada per sequera i plagues anomenat la Serra. TM de
Redován”. Pressupost d’adjudicació: 130.000 euros.
 Plans d’ordenació de les demarcacions forestals. De les 12 demarcacions que
s’estableixen en el PATFOR, s’han licitat i estan pendents d’adjudicar els corresponents a
les de Crevillent, Enguera i Llíria. D’altra banda, els plans de Sant Mateu i Altea ja han
passat el període d’exposició pública i es troben en la finalització de la tramitació
corresponent.
 La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural,
des de la Direcció General de Medi Natural és la coordinadora del projecte LIFE
TECMINE aprovat per la Comissió Europea l’octubre de 2017. Un projecte pilot per a
innovar en la restauració de pedreres en un ambient mediterrani. Concretament es
desenvoluparà al Racó d’Ademús en una mina d’argila.
 S’ha posat en marxa el control de la legalitat de la fusta i l’aplicació del Reglament
europeu EUTR amb un equip d’11 inspectors, 1 jurídic i 3 administratius. L’octubre de
2017 es va organitzar a València una reunió internacional Tree Meeting (Timber
Regulation Enforcement Exchange) amb experts de fins a 20 països (els Estats Units,
Europa i països asiàtics).
 Es contínua treballant en la defensa del domini públic forestal, muntanyes i vies
pecuàries, amb suport tècnic i cartogràfic als expedients tramitats a les seccions
forestals de les tres províncies que afecten les muntanyes gestionades per la GVA (576
muntanyes amb una superfície de 430.223 ha), i a les vies pecuàries (14.116 km de
vies classificades).
 Conservació i gestió de la Xarxa Natura 2000. Es continua treballant per a dotar els
espais de la Xarxa Natura 2000 (llocs d’interés comunitari —LIC— i zones d’especial interés
per a les aus —ZEPA—) amb normes de gestió per als diferents hàbitats que en formen
part, per a convertir-los en ZEC (zones especials de conservació), figura que posa fi al
procés administratiu d’implantació de la Xarxa Natura 2000.
 Aprovat el Decret 10/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual es declaren com a
zones especials de conservació (ZEC) els llocs d’importància comunitària (LIC) la serra
de Martés i serra de l’Au, la mola de Cortes i el Caroig, la vall d’Aiora i la serra del
Boquerón, serra d’Enguera, i serra de Malacara. Així mateix, s’amplia l’àmbit territorial
de la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la serra de Martés-mola de
Cortes i s’aprova la norma de gestió que regirà aquestes ZEC. Aquesta iniciativa suposa
l’ordenació de 194.934 hectàrees, el major espai de la Xarxa Natura 2000 a la
Comunitat Valenciana.
 Aprovat el Decret 116/2017, d’1 de setembre, del Consell, pel qual es declaren com a
zones especials de conservació els llocs d’importància comunitària Alt Túria
(ES5232006), Sabinar de Alpuente (ES5233008) i Sierra del Negrete (ES5233009) i
s’aprova la norma de gestió d’aquestes zones especials de conservació i de la Zona
d’Especial Protecció per a les Aus Alt Túria i Sierra del Negrete (ES0000449). Aquesta
iniciativa suposa l’ordenació de 122.468 hectàrees (12/6/2018).
 En procés de finalització el procediment per a l’ampliació de la ZEPA El Fondo, amb la
incorporació de la zona coneguda com a Carrissars d’Elx (pendent d’informe
d’advocacia des d’abril de 2018), i pròxims a aprovació per decret del Consell, la
declaració com a zona especial de conservació (ZEC) el Lloc d’Importància Comunitària
(LIC) Serra d’en Galceran (ES5223055) i s’aprova la norma de gestió d’aquesta ZEC i
de la ZEPA Planiols-Benasques (ES0000445), amb una superfície ordenada de 13.325
hectàrees. En tramitació avançada altres zones per a ser declarades com a LIC o ZEPA
(els Alforins, serra del Mugrón, San Benito, Moratillas-Almela).
 Accions de gestió i restauració d’espais de la Xarxa Natura 2000, amb projectes
cofinançats mitjançant fons FEDER i FEADER de la Unió Europea: l’any 2017 es van

238
 adjudicar 9 projectes de restauració d’hàbitats, amb un pressupost de 2,6 milions
d’euros (i que afecten 1.052 hectàrees). La intervenció s’ha fet sobre una tipologia
d’hàbitats variada (carrascars, savinars albars, boscos de ribera, sistemes dunars,
pastures i matolls semiàrids). Un altre projecte licitat en 2018 és a la marjal d’Almenara,
amb un pressupost de 484.716 euros i 325.95 ha per restaurar. Està pendent la licitació
de cinc projectes més per un pressupost de 4,9 milions d’euros per a restaurar 1.435
ha: al PN de la Puebla de San Miguel, al PN de Chera-Sot de Chera (riu Sot), PN de
l’Albufera (les motes), Vistabella del Maestrat (MUP Bovalar-Savinar) i a les dunes de
Guardamar-PN de les Salines de Santa Pola (12/6/2018)
 Actuacions d’eliminació d’espècies invasores. Aplicació de l’estratègia de control i
seguiment d’espècies invasores, amb una especial dedicació als espais considerats
prioritaris (com la marjal de Pego-Oliva) i/o per referència a espècies com el cranc blau
(Callinectes sapidus), en ràpida expansió a les àrees de marjal, el bisó americà
(projecte LIFE en coordinació amb altres zones d’Espanya) i les tortugues exòtiques.
 En 2018 s’ha posat en marxa un projecte de xoc per a garantir la conservació de
l’estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp cartaginensis), espècie endèmica de
la qual només es conserva un exemple silvestre, mitjançant producció de planta en viver
i plantació en poblacions controlades en diversos municipis del Camp de Túria
 En el marc de l’estratègia “La Comunitat Valenciana, de la perifèria al centre de la
conservació”, dissenyada per a visibilitzar la riquesa natural valenciana mitjançant
projectes de recuperació d’espècies emblemàtiques (trencalòs, àguila pescadora, àguila
imperial, rosseta, tortugues marines i àguila de panxa blanca o cuabarrada), per a les
quals el territori valencià pot jugar un paper estratègic com a àrea de conservació. S’han
completat les actuacions següents:
- Trencalòs/crebalòs/quebrantahuesos: presentada la campanya “Benvingut de nou,
crebalòs”, a Rossell (28/4/2018). I recepció dels dos primers exemplars de l’espècie i
instal·lació a l’alliberament assistit construït a Bel (Rossell) el 30/5/2018.
- S’ha elaborat un pla de viabilitat per a la reintroducció de l’àguila pescadora a la
Marina Alta amb col·laboració amb els ajuntaments de Dénia, Xàbia i Pego. Al maig
de 2018 s’ha celebrat a Dénia una reunió d’experts nacionals sobre el projecte.
 Recol·lecció de materials forestals de reproducció (mfr) i de producció de plantes
 Es van completar el juny de 2017 els treballs de recuperació de boscos amb predomini
de planifolis caducifolis (Tilio-Acerion) a les comarques del nord de Castelló,
corresponent al projecte LIFE Renaix el Bosc. Inversió 1,7 milions d’euros al llarg de 4
anys. En total s’ha actuat en 280 ha. De forests públics i privats. També hi va haver un
pla paral·lel d’educació ambiental que ha desplegat nombroses activitats destinades a
escolars i a públic familiar i ha dinamitzat una exposició itinerant que ha visitat les fires
tradicionals d’aquestes comarques i s’han fet tres jornades tècniques durant el
desenvolupament del projecte. El projecte va acabar el 31/12/2017 amb la corresponent
presentació dels informes a la Comissió. En el marc del projecte s’han signat acords de
compromís “postLIFE” amb 18 propietaris forestals per al manteniment conjunt de les
plantacions realitzades en el marc del projecte.
 Hi ha en marxa una campanya de recol·lecció de fruits i llavors que seran processats en
el banc de llavors forestals. Aquestes reserves de propàguls s’utilitzaran per a la
producció de plantes en la xarxa de vivers forestals de la Generalitat i es destinaran a
projectes de restauració d’hàbitats, repoblació forestal i integració paisatgística i per als
projectes de recuperació i reforç de poblacions d’espècies amenaçades.
 Es treballa en la preparació de col·leccions de llavors d’espècies i varietats hortícoles
locals associades al programa de biodiversitat agrària del pla de producció ecològica. La
integració de la gestió d’aquestes col·leccions en el banc de llavors forestals del CIEF
permetrà conformar el banc de germoplasma vegetal de la Generalitat Valenciana.

239
  En col·laboració amb la DG de Desenvolupament Rural, en el Banc de Llavors del CIEF,
es treballa en la col·lecció base de llavors hortícoles de varietats locals del Programa de
conservació de la biodiversitat agrària, emmarcat en el Pla valencià de producció
ecològica.
 Conservació i gestió del patrimoni arbori monumental
 El grup d’experts de la Comissió de Patrimoni Arbori Monumental ha estat treballant
en el text del Reglament de desenvolupament de la Llei de patrimoni arbori
monumental. El document inclou, entre altres aspectes, la definició de l’anomenat
coeficient de monumentalitat, la qual cosa permetrà al seu torn incloure en el catàleg
nombrosos exemplars de caràcter monumental o singular que actualment es troben
exclosos a falta del desenvolupament reglamentari de la Llei (16/04/2017). El projecte
de decret de desenvolupament de la Llei de patrimoni arbori monumental està
actualment en l’últim tràmit per a ser aprovat: informe del Consell Jurídic Consultiu.
També s’ha rebut informe favorable del Consell Valencià de Cultura.
A l’octubre de 2016 es va fer l’última resolució per la qual s’actualitzava el Catàleg
d’Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana, passant en aquell
moment de 880 a 1.503 elements protegits. En la pròxima actualització, prevista per
a 2018, es passarà a 2.050 elements protegits.
 Elaboració d’informes sobre exemplars afectats per obres civils, danyats per qualsevol
circumstància o que suposen un risc per a persones i béns.
 Actuacions de restauració d’exemplars monumentals amb símptomes de senescència o
degradació
 Campanya d’informació als municipis perquè elaboren els catàlegs d’arbres d’interés
local.
 Avaluació ambiental
 Publicació en el DOGV del Reglament de l’òrgan ambiental de la Generalitat a l’efecte
d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes i en el qual s’estableixen els
òrgans que tindran competència en aquest àmbit i que són la Direcció General de Medi
Natural i Avaluació Ambiental i la creació de la nova Comissió d’avaluació ambiental
(11/12/2015), que es va constituir el 17 de desembre de 2015.
 L’actual Llei valenciana d’impacte ambiental és de 1989 i el seu reglament de
desenvolupament de 1990. Es troba en una fase molt avançada d’elaboració una nova
Llei d’avaluació ambiental, que actualitzarà conceptes i adaptarà els procediments
d’avaluació ordinaris i simplificats que preveu la Llei bàsica estatal d’avaluació ambiental
de 2013. En relació amb l’Avantprojecte de llei d’avaluació d’impacte ambiental de la
Comunitat Valenciana, s’ha efectuat la consulta prèvia prevista en l’article 133 de la Llei
39/2015. Actualment està en curs un procés de revisió entre l’Estat i les CA en relació
amb els llindars inferiors bàsics sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental, ja que la
Unió Europea ha advertit Espanya sobre la falta de justificació d’aquests llindars
inferiors.
 Educació ambiental. L’educació ambiental és un dels eixos prioritaris sobre els quals s’han
de fonamentar les polítiques ambientals i la conscienciació de la societat . Ja siga en
matèria de residus, de protecció de la naturalesa o de lluita contra el canvi climàtic. Les
principals accions i línies sobre les quals s’està treballant són les següents:
 Creació de la comissió mixta amb la Conselleria d’Educació per a coordinar els temes
d’educació ambiental i posar en marxa un pla d’acció.
 S’ha posat en marxa amb els ajuntaments interessats el programa anual educatiu de
sostenibilitat en l’àmbit domèstic Llars Verdes.
 S’ha iniciat una nova edició del programa COMPROMES02 amb la Xarxa Tourist Info
orientat a reduir l’empremta de carboni de les instal·lacions de la Xarxa.
 El setembre de 2017 es va celebrar a València la IV Trobada estatal d’equipaments
d’educació ambiental, organitzada pel Centre Nacional d’Educació Ambiental (CENEAM,

240
 MAGRAMA) i el CEACV. Hi van participar 102 professionals de l’educació ambiental de
quasi totes les comunitats autònomes.
 Presentació de la Guia d’acció per a l’educació ambiental el març 2018. Es planteja
com un marc de referència en matèria d’educació per a la sostenibilitat, que afavorisca
la participació de diversos sectors, entitats i administracions públiques, i permeta
articular estratègies transversals. En l’elaboració d’aquesta guia van participar més de
300 persones, procedents de diferents col·lectius en l’àmbit de l’educació ambiental.

Canvi climàtic

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Proposar València com a seu per a dur a
terme una trobada tècnica i política de les comunitats autònomes del mediterrani espanyol de
manera que puga haver-hi una postura mediterrània en la Conferència de Canvi Climàtic de
París.
Torrevieja2016: Revisió i actualització de l’Estratègia valenciana de canvi climàtic 2016-
2020-2030
 Estratègia valenciana contra el canvi climàtic 2013-2020. S’ha dut a terme una revisió
de l’Estratègia valenciana contra el canvi climàtic. . A aquest efecte, es va constituir la
Comissió interdepartamental d’adaptació al canvi climàtic (3/11/2015). S’han fet 5
reunions (l’última de les reunions es va celebrar el 08/05/18).
 Per a l’elaboració de l’Estratègia s’ha contactat amb els departaments del Consell que
pogueren desenvolupar polítiques de mitigació, adaptació o sensibilització sobre canvi
climàtic. El primer esborrany de l’Estratègia es va presentar al CAPMA el 19 de gener
de 2017. En l’actualitat, s’està preparant el document per a sotmetre’l a la tramitació
administrativa oficial, després de ser aprovat en la Comissió de 8 de maig de 2018.
 Des de 2016, el Consell ha dut a terme diferents actuacions de caràcter sectorial, tant
en matèria d’adaptació com de mitigació del canvi climàtic:
- Promoció de les energies renovables. Pla eòlic i fotovoltaic. Defensa de
l’autoconsum. Oposició a la fracturació hidràulica (fracking).
- Impuls a la mobilitat sostenible: transport metropolità i interurbà, mobilitat sostenible
entre la ciutat i l’horta, carrils i rutes per a bicicleta.
- Protecció del territori: Pla de prevenció de riscos d’inundacions del litoral, Pla
d’infraestructures verdes del litoral, Estratègia territorial de la Comunitat, Llei
d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.
- Pla estratègic d’impuls a la producció ecològica.
- Intensificació del treball de l’IVIA en canvi climàtic: creació d’un grup de treball dins
del Centre per al Desenvolupament de l’Agricultura Sostenible
- Recuperació de les zones d’amortiment dels parcs naturals, que augmenta la seua
superfície real protegida en un 40 %.
- Millora dels sistema de gestió de reciclatge i reutilització de residus.
- Pla de rehabilitació d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica.
- Pla d’educació ambiental amb especial èmfasi en el canvi climàtic.
- Impuls de les polítiques d’economia circular en residus, biomassa forestal, agrària i
de jardineria.
 Col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) per al desenvolupament
d’actuacions de la Càtedra de Canvi Climàtic, dotada amb 30.000 euros per a 2018
(23/03/2018). Entre altres actuacions:
 La Generalitat va reunir en 2016 un grup d’experts en canvi climàtic de la Comunitat
Valenciana per a contribuir a la redacció i definició de l’Estratègia. 24 professionals de
reconegut prestigi en els seus respectius àmbits d’actuació formen part del Comité
d’Experts de Canvi Climàtic que es constitueix com a grup de treball consultiu adscrit a la
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

241
 Jornades sobre canvi climàtic. Celebració a València de les jornades sobre canvi
climàtic al Mediterrani els dies 6 i 7 de novembre de 2015 amb experts i representants de
les comunitats autònomes de l’arc mediterrani espanyol, prèvies a la cimera mundial que se
celebrarà a París.
 Qualitat de l’aire i generació d’inversions productives.
 Suport a la indústria valenciana i els sectors productius, dinamitzant i agilitzant
tramitacions administratives de cartera de nous projectes industrials, per import de més
de 600 milions d’euros de noves inversions a la Comunitat Valenciana, a través del
servei d’IPCC (autorització ambiental integrada).
 En la legislatura present actual, especialment els exercicis 2016 i 2017 complets, la
inversió en la xarxa valenciana de qualitat de l’aire ha superat el 1.000.000 euros.
 S’han dut a terme campanyes específiques de dosimetria a les ciutats de València i
Castelló.
 S’està revisant el Pla de qualitat de l’aire de la zona València-Horta.
 S’han renovat més de 70 equips de mesurament de partícules i NOx.
 S’ha adquirit una nova estació de qualitat de l’aire per a la zona centre de València.
 S’han adquirit tres nous equips de mesurament de BTX per a l’entorn de la zona del
polígon industrial del Serrallo, en els municipis de Castelló i Almassora.
 S’ha adquirit un nou equip de mesurament de qualitat de l’aire per a Torrevieja.
 S’han fet els tràmits previs necessaris per a col·locar equips fixos de mesurament de
qualitat de l’aire a Villar del Arzobispo i a Almassora platja, perquè els ajuntaments
disposen de dades per a un millor control de la indústria de la zona.
 S’han fet els tràmits previs necessaris per a canviar els equips informàtics d’adquisició i
tractament de dades de quatre estacions de qualitat de l’aire, a l’objecte que aquests
equips siguen de propietat pública.
 S’està duent a terme una campanya de mesuraments a la comarca de la Foia de
Bunyol, en tots els ajuntaments voluntaris, a través d’una unitat mòbil assignada
específicament a aquesta zona.
 S’ha reactivat la taula de qualitat de l’aire del Pla de qualitat de l’aire de Castelló.
Proposta de revisió del Pla de qualitat de l’aire de Castelló, quan finalitze la revisió del
Pla de qualitat de l’aire de València-Horta.

Planificació en l’àmbit energètic. Energies renovables i autoconsum

Morella2016: Pla d’energia sostenible de la Comunitat Valenciana 2020

Torrevieja2016: Foment de l’autoconsum energètic
Ademuz2017: Pla d’impuls del vehicle elèctric i desenvolupament de la infraestructura de
recarrega a la Comunitat Valenciana
Elx2016 - Projecte 5: Pla d’energies renovables
 Pla d’energia sostenible de la Comunitat Valenciana 2020 (PESCV2020). Presentació
del Pla que té entre els principals objectius aconseguir que el 16 % del consum d’energia
final provinga de fonts d’energia renovables, incrementar en 260 MW la potència elèctrica
instal·lada provinent de sistemes d’autoconsum, millorar l’eficiència energètica final un
1,5 % interanual i reduir el consum energètic de la Generalitat en un 12 %. (20/07/2017).
 El PESCV2020 es desglossa en quatre grans àrees per a cadascuna de les quals s’ha
elaborat un pla específic:

242
 - En el Pla d’estalvi i eficiència energètica s’estableixen les mesures i els objectius
concrets per a aconseguir una millor utilització dels recursos energètics en cadascun
dels sectors econòmics de la societat.
- El Pla d’energies renovables detalla al seu torn els principals objectius i actuacions
en l’àmbit de les energies no contaminants.
- El Pla de foment de l’autoconsum recull les mesures per a impulsar les
instal·lacions d’autoconsum entre els particulars, empreses i administració pública.
- El Pla d’estalvi i eficiència energètica, foment de les energies renovables i
l’autoconsum als edificis, infraestructures i equipaments del sector públic de la
Generalitat (PAEEG) fixa els nous objectius d’estalvi energètic als edificis,
infraestructures i equipaments en els quals es presten serveis del sector públic de la
Generalitat.
 Pla integral de foment de l’autoconsum. Presentació del Pla de foment de l’autoconsum
que preveu, entre d’altres, les següent línies d’actuació (7/12/2016).
 Àmbit domèstic: per a l’impuls de l’autoconsum als habitatges particulars, el Pla preveu
deduccions fiscals del 20 % en el tram autonòmic de l’IRPF. En aquest sentit, durant tot
l’any 2016 la Conselleria d’Economia Sostenible va treballar conjuntament amb la
Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic per a incorporar a la Llei d’acompanyament
dels pressupostos generals de la Generalitat per a l’exercici 2017 aquestes deduccions
fiscals, que ja es troben en vigor des del passat 1 de gener de 2017. La base màxima
de deducció és de 8.000 euros i no s’estableixen límits màxims en les bases de
tributació a l’hora de determinar la base màxima anual de la deducció. Inici de la
certificació acreditativa per a obtindre el desgravament fiscal, que s’incorpora per
primera vegada en la campanya d’IRPF 2017 (7/05/2018). L’abril de 2018 es va signar
la Resolució de la directora general de l’IVACE per la qual s’estableix el procediment per
a l’obtenció de la certificació acreditativa de les deduccions. Igualment, s’ha llançat una
campanya publicitària en xarxes socials, infografies i tríptics informatius distribuïts per
mitjà de les associacions d’instal·ladors. També s’ha habilitat en l’IVACE un servei
d’assistència telefònica, presencial i per coreu electrònic. S’espera que durant el període
de presentació de la declaració de l’IRPF de 2017 (fins a juny 2018) s’emeten al voltant
de 100 certificats.
 Àmbit empresarial i entitats: el Pla preveu una línia específica de finançament destinat
a empreses, ajuntaments i entitats públiques i privades. Es tracta d’una línia de préstecs
bonificats, a interés 0 % i a retornar en un màxim de 10 anys, amb un import màxim del
préstec de 500.000 euros (IVA exclòs), a retornar en quotes semestrals. Aquesta línia
disposa d’un pressupost inicial anual de 2,4 M€, amb origen en el Fons de Promoció del
Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana. Des de febrer de 2017 ja es troben aprovades les
bases reguladores. A més de les empreses, es poden acollir a aquesta línia entitats i
ajuntaments; en aquest últim cas, en unes condicions encara més avantatjoses (sense
necessitat de depositar aval). En la convocatòria de 2017 es van presentar 24
sol·licituds, de les quals es va donar suport a 14, amb un import del finançament pròxim
als 860.000 euros i una subvenció bruta equivalent total superior als 66.000 euros. La
convocatòria de 2018 es troba en aquests moments en fase de presentació de
sol·licituds, i disposa d’un pressupost de 2,4 M€ (19/06/2018).
 Àmbit de l’administració pública autonòmica: juntament amb aquestes mesures, el
Pla preveu accions per a desenvolupar l’autoconsum en els mateixos edificis de la
Generalitat. Des d’IVACE-Energia ja s’està estudiant el potencial disponible i les
possibilitats de dotar els edificis de la Generalitat amb instal·lacions d’autoconsum
elèctric. El nostre objectiu és aconseguir una potència en servei de 20 MW a la fi de
l’any 2020. Aquestes actuacions es troben ja emmarcades en el Pla d’estalvi i
eficiència energètica, foment de les energies renovables i l’autoconsum als edificis,
infraestructures i equipaments del sector públic de la Generalitat. Les actuacions que
s’han dut a terme han sigut les següents (19/06/2018):

243
 - Ciutat Administrativa 9 d’Octubre. Ja ha sigut redactat el projecte de detall per a la
construcció d’una instal·lació d’autoconsum fotovoltaic de 335 kW sobre la coberta
de les quatre torres que la conformen. Aquesta instal·lació integrarà l’antiga
instal·lació que es va muntar en l’anterior legislatura i que no va arribar a entrar en
funcionament. Està previst dur-ne a terme la licitació en el 3r trimestre de 2018.
- Arxiu general de la Generalitat a Riba-roja. Ja s’ha redactat el projecte de detall per a
la construcció d’una instal·lació d’autoconsum fotovoltaic de 200 kW sobre les seues
cobertes. Està previst dur-ne a terme la licitació en el 3r trimestre de 2018.
- Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Desenvolupament Rural. Ja s’ha posat en
funcionament una instal·lació d’autoconsum fotovoltaic de 7 kW al Centre de Sanitat
Vegetal d’Almassora. També es troba en procés de connexió una instal·lació
vinculada al Centre d’Estudis Ambientals (CEAM) de Sagunt de 12 kW. Hi ha 3
instal·lacions més amb estudis fets i pendents de licitació.
- Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT). L’IVACE està
assessorant el centre per a la posada en servei d’una instal·lació de 30 kW sobre la
coberta de l’edifici. La instal·lació ja està construïda i està pendent de la connexió a
la xarxa.
- Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.
L’IVACE ha assessorat aquest organisme per a la posada en servei d’una instal·lació
de 25 kW sobre la coberta de la seua seu institucional. Està previst licitar-ne la
construcció en el tercer trimestre de 2018.
 A més dels incentius anteriorment indicats, des de l’IVACE s’ha desenvolupat una
plataforma web davall la marca “Autoconsum al detall” per a la promoció i la difusió
de l’autoconsum en tots els sectors econòmics i productius del nostre territori, que a
més permet els seus visitants obtindre una visió global dels avantatges d’aquesta
tecnologia i els seus aspectes legals, tècnics, econòmics, etc. Aquest projecte ha sigut
fet en col·laboració amb l’Associació d’Agències Espanyoles de Gestió de l’Energia
(EnerAgen). La presentació pública de la plataforma web per al conjunt del país es va
dur a terme el passat 6 de març de 2017 a València en un acte en el qual van estar
presents representants de totes les comunitats autònomes.
 Pla AutoconsumE+. L’IVACE llança una campanya informativa i de publicitat amb
l’objectiu de donar a conéixer a la societat valenciana els avantatges de l’autoconsum,
així com les ajudes que hi ha per a inversions en l’àmbit domèstic, empresarial i
institucional.
 També estan previstes actuacions de suport tècnic com la publicació d’una guia pràctica
de dimensionament d’instal·lacions d’autoconsum destinada a projectistes i
instal·ladors, amb establiment de criteris de disseny i continguts coordinats amb la resta
d’agències de gestió d’energia per a evitar incoherències territorials. La guia conté casos
pràctics d’instal·lacions i fitxes amb exemples de dimensionament fets sobre casos reals,
amb l’avantatge afegit d’una visió imparcial per part de l’administració, i sense cap interés
comercial. Està previst presentar-la públicament en el quart trimestre de 2018, juntament
amb una nova guia de foment de l’autoconsum en l’àmbit municipal, en la qual
s’establiran mesures i eines destinades específicament a ajuntaments i altres
administracions públiques (19/06/2018).
 Pla d’estalvi i eficiència energètica d’edificis, infraestructures i equipaments públics
de la Generalitat Valenciana, el qual va ser aprovat mitjançant Acord del Consell de 16 de
desembre de 2016, té com a objectiu principal la reducció del consum i dels costos
energètics dels edificis, serveis i equipaments públics de la Generalitat, i, per tant, les
emissions de gasos d’efecte d’hivernacle associades.
 Aquest pla, estableix objectius quantificables en matèria d’estalvi i eficiència energètica
dels edificis, infraestructures i equipaments públics de la Generalitat, concretament un
estalvi energètic mínim global del 12 % en 2020 i un 25 % en 2025, sobre el nivell base
de referència del consum energètic global del sector públic de la Generalitat en 2014.

244
 Per a aconseguir aquests objectius, el pla incideix en la necessitat de fer inversions en
matèria d’estalvi i eficiència energètica i d’aplicació de les energies renovables. Per a
aconseguir-ho, s’està impulsat un Programa d’Auditories Energètiques, en què es
prioritzen aquells edificis i infraestructures amb un elevat consum energètic.
 En aquest sentit, cal destacar que s’han efectuat auditories energètiques en 26 centres
educatius (instituts d’educació secundària) i s’ha escomés per part de la Conselleria
d’Educació la licitació de la renovació de l’enllumenat de cinc d’aquests instituts i s’està
preparant la de la resta d’instituts, així com les altres mesures proposades (19/06/2018).
 Es constitueix la comissió de seguiment del Pla d’estalvi energètic d’edificis de la
Generalitat amb representants de totes les conselleries (14/12/2017).
 El Pla aconsegueix un estalvi del consum energètic de la Generalitat d’11 milions de
quilowatts hora, la qual cosa es tradueix en un estalvi en la factura de 2 M€
(17/12/2017).

245
 Pla d’estalvi i eficiència energètica
 En aquest pla s’estudia la situació actual energètica del sector, els objectius de consum
i estalvis esperats en l’horitzó 2020, i les mesures i les inversions tant privades com
públiques necessàries per a aconseguir aquests objectius.
 En l’àmbit industrial s’han posat en marxa les ajudes següents:
- Programa d’estalvi i eficiència energètica en la indústria. Programa
d’incentius destinats a facilitar la viabilitat econòmica de les inversions en estalvi
i eficiència energètica en els processos industrials existents a les empreses de la
Comunitat Valenciana, mitjançant ajudes de fins al 40 % del cost
subvencionable. El balanç de l’exercici 2017 llança un total de 150 projectes
aprovats amb una ajuda d’IVACE de 2,43 milions d’euros, la qual cosa ha
suposat una inversió induïda de 12,8 milions d’euros. Pel que fa a l’exercici
2018, el passat mes de març es van convocar ajudes en matèria d’eficiència
energètica en la indústria i en els edificis del sector terciari (DOGV núm. 8246 de
2/03/2018) amb un pressupost per a aquest programa de 2,4 M€ euros i s’han
presentat un total de 175 sol·licituds amb una inversió prevista de 24,87 milions
d’euros (19/06/2018).
- Programa d’estalvi i eficiència energètica en l’edificació. Convocatòria de
subvencions a fons perdut de fins al 40 %, per a donar suport a les inversions
tendents a l’estalvi i l’eficiència energètica en els edificis del sector terciari. El
balanç de l’exercici 2017 és d’un total de 48 projectes aprovats, amb una ajuda
d’IVACE de 473.947 euros, la qual cosa ha suposat una inversió induïda de 2,11
milions d’euros. El passat mes de març es va publicar la Resolució de 21 de
febrer de 2018, del president de l’IVACE, per la qual es convoquen ajudes en
matèria d’eficiència energètica en la indústria i en els edificis del sector terciari
(DOGV núm. 8246 de 02.03.2018) amb un pressupost per a aquest programa de
500.000 euros i a la qual s’han presentat un total de 76 sol·licituds amb una
inversió prevista de 6,83 milions d’euros (19/06/2018).
- Programa d’auditories energètiques en pimes i implantació de sistemes de
gestió energètica. Amb aquest programa es pretén afavorir l’accés de les pimes
al coneixement del consum energètic de la seua empresa i a les possibilitats
d’estalvi mitjançant la realització d’una auditoria energètica, i a la implantació
d’un sistema de millora contínua en l’ús de l’energia mitjançant la implantació
d’un sistema de gestió energètica segons la norma ISO 50.001, norma europea
que ajuda les organitzacions a establir els sistemes i processos necessaris per a
millorar la seua eficiència energètica. En 2017 es van aprovar tres projectes amb
una ajuda de l’IVACE de 24.372 euros, la qual cosa ha suposat una inversió
induïda de 74.123 euros. El passat mes de març es van convocar ajudes en
matèria d’eficiència energètica en la indústria i en els edificis del sector terciari
(DOGV núm. 8246 de 2/03/2018), amb una petita modificació de les
característiques d’aquest per a adequar-lo a la demanda de les empreses, amb
un pressupost de 200.000 euros i a la qual s’han presentat un total de 76
sol·licituds amb una inversió prevista de 0,77 milions d’euros (19/06/2018).
 Programa d’enllumenat públic de baix consum energètic, per a municipis de menys
de 20.000 habitants. Es convoquen ajudes des de 2016. El balanç de l’exercici 2017 és
d’un total de 18 projectes finalment executats, amb una ajuda reemborsable de l’IVACE
d’1,5 milions d’euros (100 % de la inversió), i una ajuda a fons perdut associada de 0,75
milions d’euros. Per a 2018, s’han publicat les ajudes (DOGV núm. 8.227 de 5/02/2018)
amb un pressupost inicial de 2 milions d’euros. S’han presentat un total de 84
sol·licituds amb una inversió prevista de 8,56 milions d’euros. S’ha fet una concessió
parcial a un total de 19 sol·licituds per valor de 2 milions d’euros (19/06/2018).

246
  Pel que fa al foment de la mobilitat sostenible, per a 2017 hi ha disponible una línia
d’incentius per a la mobilitat sostenible, dotada amb un pressupost de 750.000 euros,
que preveu mesures de suport tant per a la compra de vehicles propulsats per energies
alternatives per al transport públic i de servei públic, com per a la implantació
d’estacions de subministrament de gas natural i hidrogen. El balanç de l’exercici 2017
és d’un total de 30 projectes aprovats, amb una ajuda de 749.978 euros, que suposa
una inversió induïda de 3,1 milions d’euros. Pel que fa al 2018, el passat mes de març
es van publicar les ajudes en matèria de mobilitat sostenible (DOGV núm. 8246 de
2.03.2018) amb un pressupost per a aquest programa d’1.000.000 euros i s’han
presentat un total de 41 sol·licituds amb una inversió prevista de 5,46 milions d’euros
(19/06/2018).
 A més, és important destacar el desenvolupament del Pla d’impuls del vehicle elèctric
i desplegament de la infraestructura de recàrrega a la Comunitat Valenciana. En aquest
Pla s’estableixen objectius concrets de penetració de la mobilitat elèctrica, s’analitzen
les barreres al desplegament de la infraestructura del vehicle elèctric i es fa una
proposta de solucions/recomanacions per a superar aquestes barreres.
- Amb l’objectiu d’intensificar el suport a la mobilitat elèctrica com a novetat per a
2017 s’ha creat una línia específica per al foment de la infraestructura de
recàrrega elèctrica, dotada amb 0,5 M€, que inclourà ajudes per al
desplegament de la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric, i que donarà
prioritat a les instal·lacions fotovoltaiques, i als vehicles per a les empreses i les
entitats públiques del nostre territori, que estarà en sintonia amb el Pla d’impuls
al vehicle elèctric. El balanç de l’exercici 2017 és d’un total de 38 projectes
executats (corresponen a un total de 136 punts de recàrrega), amb una ajuda de
205.475 euros el que ha suposat una inversió induïda de 488.000 euros. Per al
2018 s’han convocat les ajudes (DOGV 8218 de 23/01/18) amb un pressupost
de 500.000 euros. S’han presentat un total de 104 sol·licituds amb una inversió
prevista de 2,42 milions d’euros (19/06/2018).
 Pla d’impuls a les energies renovables. Una vegada esgotada la vigència de l’anterior
Pla d’energies renovables de la Comunitat Valenciana, publicat l’any 1999, i establits per
part del Govern d’Espanya els objectius nacionals en aquesta matèria en l’horitzó de l’any
2020, a través del Pla d’energies renovables (PER) 2011-2020, ha de dur-se a terme una
anàlisi del potencial d’aquestes fonts energètiques a escala autonòmica en vista a la fixació
dels seus objectius de participació per a l’any 2020.
 En aquest sentit, el Pla d’energia sostenible de la Comunitat Valenciana 2020
(PESCV2020) estableix els objectius genèrics que es persegueixen en aquest sector:
l’augment de la utilització d’energies renovables tant per a ús elèctric com tèrmic, la
reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEl) i la disminució de la
dependència energètica. En concret, l’objectiu és aconseguir una participació de les
fonts d’energies renovables del 16 % sobre el consum final brut d’energia en l’horitzó de
l’any 2020, davant del 12 % que hi havia l’any 2014.
 En aquest àmbit, durant els anys 2017 i 2018 s’han publicat les convocatòries d’ajudes
següents:
- Convocatòria 2017: publicada el 18/05/2017. Va tindre un pressupost inicial
d’1.450.000 euros que posteriorment va ser ampliat amb 65.000 euros
addicionals (en total, 1.515.000 euros). Es van presentar un total de 87
sol·licituds de les quals es va donar suport a 56, que van esgotar el pressupost.
- Convocatòria 2018: publicada el 02/03/17. S’han convocat ajudes amb un
pressupost de 2.000.000 d’euros. S’han presentat 88 sol·licituds, les quals es
troben en fase d’avaluació (19/06/2018).

247
 Pla eòlic.
 A la Comunitat Valenciana existeixen un total 33 parcs eòlics en funcionament que
aporten al sistema un total d’1.169 megawatts, repartits en 9 zones, situades a les
províncies de Castelló i València. Actualment s’està procedint a la resolució dels
procediments que van quedar pendents en el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana.
 El Consell suprimeix la necessitat de concurs previ per a instal·lar parcs eòlics amb
l’objectiu de facilitar l’entrada a nous projectes (28/07/2017).
 S’ha elaborat la proposta conjunta de les conselleries competents en matèria d’energia,
territori i medi ambient per al Consell, sobre el nou model d’implantació de la producció
d’energia eòlica a la Comunitat Valenciana (19/06/2018).
 Fons de Compensació del Pla eòlic. L’Ordre 5/2017, de 20 de febrer, de la Conselleria
d’Economia, estableix les bases reguladores per a la concessió de les ajudes de l’IVACE,
en el marc dels fons de compensació i promoció vinculats al Pla eòlic de la Comunitat
Valenciana. En 2017 i 2018 s’han convocat ajudes del Fons de Compensació previst en el
marc del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana per import de 3,1 M€ i 3,6 M€
respectivament.
 Pla del vehicle elèctric i desplegament de la infraestructura de recàrrega de la
Comunitat Valenciana. Presentació del Pla que persegueix, per a 2030, aconseguir que el
25 % dels vehicles del nostre territori siguen elèctrics (21/09/2017).
 Juntament amb l’objectiu d’implantació del vehicle elèctric, situat en 260.000 vehicles en
2030, el Pla recull també els objectius en matèria de la infraestructura de desplegament
de recàrrega. Es preveu aconseguir per a 2030 un total de de 270 punts de recarrega
ràpida (30 minuts de temps necessari per a la recàrrega del 80 %) i 2.100 punts de
recàrrega semiràpida (entre una i dues hores per a la recàrrega del 100 %).
 En 2017 se subvencionen un total de 168 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics
(22/10/2017). Oberta la convocatòria de 2018 per a acollir-se al programa d’ajudes per a
la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica per a vehicles elèctrics, es van presentar
104 sol·licituds (1/05/2018).
 La consecució d’aquests objectius té associada una disminució important de de les
emissions d’efecte d’hivernacle, que el Pla situa en 622.000 tones de CO2.
 Constitució de la Mesa de la Mobilitat Elèctrica de la Comunitat Valenciana, que
impulsarà la col·laboració necessària entre els agents del sector per a avançar en la
implantació del vehicle elèctric (10/11/2017).

Gestió sostenible de residus

Torrevieja2016: Llei de protecció addicional del territori i el medi ambient, que regula la
implementació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos de begudes, amb l’objectiu
de millorar la reducció, reutilització i reciclatge de residus
Sagunt2017: Actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)
Vinaròs-Benicarló2018: Pla autonòmic de segellat d’abocadors: PASEA. Aquest semestre se
centraran les accions a la Basseta Blanca a Riba-roja del Túria, La Murada-Fase 2 a Orihuela i
el de Vinaròs
 Política de residus. La política de residus del Govern Valencià es basa en la reducció,
la separació, la reutilització i el reciclatge, seguint la jerarquia de residus establida per les
directives europees. Aposta per millorar la separació en origen, la qual cosa facilitarà el
reciclatge i la reutilització i sobretot la millora de les condicions dels materials que arriben a
les plantes de tractament. S’ha avançat substancialment en la recollida selectiva dels
residus orgànics, per a la producció de compost de qualitat. Aprovació de la nova Ordre de

248
 compostatge comunitari a la Comunitat Valenciana, ordre pionera a Espanya (Ordre
18/2018, de 15 de maig).
 Tramitació de nous decrets de gestió de RIA (restauració mitjançant inertes adequats) i
gestió i comarcalització d’RCD (residus de construcció i demolició) a la Comunitat
Valenciana (maig 2018).
 Adquisició d’equipament per a la prevenció en la generació de residus i recollida
selectiva en origen a les entitats locals. Entre altres, 2000 contenidors d’orgànica, poals
de recollida selectiva orgànica porta a porta, per import de més de 200.000 euros en els
tres primers anys de govern.
 Actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV). S’ha dut
a terme un ampli procés participatiu per a la revisió i discussió del PIRCV. En particular,
amb la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) i la comissió de medi ambient de
l’organització empresarial, i altres entitats i agents socials; hi destaca la constitució de la
Mesa de Treball específica sobre la modificació del PIR en el si del Consell Assessor i de
Participació de Medi Ambient (CAPMA 19/01/2017).
 S’ha declarat pel Consell la urgència en la tramitació de l’expedient. S’han dut a terme ja
diverses meses sectorials i iniciat el procediment d’avaluació ambiental estratègica. El
contingut del document, s’ha coordinat i s’homogeneïtzarà amb la publicació de les
noves directives de residus de la UE, publicades el 14 de juny de 2018.
 Modificació de la Llei de residus. Vistiplau del Consell al decret llei per a establir
mesures urgents que garantisquen la correcta gestió dels residus municipals. Suposa
la modificació dels articles 6 (Competències municipals), 8 (Competències de la Generalitat)
i 36 (Tramitació projecte de gestió) de la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat
Valenciana. El decret llei va ser convalidat per les Corts (8/07/2016).
 Gestió de residus. Actuacions diverses:
 Inversió d’1,29 M€, per primera vegada en 12 anys, per part de la GVA per a la gestió
de residus a la Comunitat. 2017
 Inversió d’1,2 M€, per part de la Diputació de València, en matèria de gestió de residus,
per coordinació amb la GVA (2017)
 Pressupost nova inversió 1,7 M€ per part de la GVA, per a la millora de la gestió
(selecció) de residus a la Comunitat. 2018.
 Redistribució de fluxos (transport) a la província d’Alacant, que estalvia 400.000 km
anuals i redueix 36.000 tn anuals de residus a abocador. 2016-2017
 Campanyes de xoc de la Generalitat Valenciana juntament amb Ecoembalajes España,
per primera vegada en aquestes àrees geogràfiques, per al foment del reciclatge a
àrees geogràfiques en fase de desenvolupament d’instal·lacions: Baix Segura i V5
(2018)
 Eliminació de la CV d’expedient sancionador de la UE per falta de planificació de gestió
de residus. 2016-2017-2018.
 Celebració Congrés nacional de gestió de residus d’aparells elèctrics i electrònics
(RAEES) a València (4-5 octubre 2018).
 Pla de transparència i accés en continu, a través de visites de la ciutadania a les
instal·lacions de tractament de residus d’Algímia d’Alfara, Guadassuar, Llíria i Caudete,
per part de la ciutadania a les infraestructures de gestió de residus en els anys 2016-
2017-2018
 Necessitat d’adequació de zones pendents de desenvolupament d’instal·lacions, al
PEMAR. Instal·lacions noves més xicotetes. Model de gestió del Pla de minimització de
la Vall d’Albaida. 2016-2017-2018

249
  S’han posat en marxa ja en diversos municipis de la CV, sistemes de recollida de
matèria orgànica mitjançant la col·locació del cinqué contenidor, on es dipositarà
només la matèria orgànica (7/10/2015), o sistema porta a porta. Igualment s’han dut a
terme diverses jornades tècniques de formació a entitats locals (juny 2016).
- Més de 100 municipis de la Comunitat Valenciana, han adaptat els seus
contractes, han posat en marxa o han preparat per a posar en marxa la nova
recollida selectiva de matèria orgànica. Entre altres, Mancomunitat de Municipis dels
Ports-Alt Maestrat, Càlig, Alcalà de Xivert, Castelló de la Plana, Almassora, les
Coves de Vinromà, Xert, Benlloc, Sant Mateu, la Jana, Xilxes, Almenara,
Mancomunitat de Municipis de l’Alt Palància, Vilavella, Mancomunitat de la Baronia,
Mancomunitat de les Valls, Mancomunitat de l’Horta Nord, València, Moncada,
Mislata, Mancomunitat de Municipis de la Costera-la Canal, Mancomunitat de
Municipis de la Vall d’Albaida, Mancomunitat de Municipis de la Safor, Oliva, Ayora,
Canals, Orba, el Campello, Alacant, el Pinós, Beneixama, Villena, Sax, Aspe,
Dolores, el Verger, entre altres.S’ha iniciat la recollida selectiva porta a porta al
municipi d’Orba (Alacant, març de 2018), amb uns resultats molt importants (pas de
reciclat de 16 % a 86 %). Així mateix, s’estan preparant altres projectes com a
Monòver, el Pinós, Banyeres de Mariola, Beneixama, etc.
 Nova línia FEDER per als consorcis, per al foment de la recollida selectiva en origen a
través d’ecoparcs mòbils i informatització d’ecoparcs fixos i mòbils, així com sistemes
d’instal·lació en contenidor amb identificació informàtica de l’usuari (pagament per
generació). 20 milions d’euros, per al període 2018-2023.
 Tractament de residus i abocadors
 Resolució a la problemàtica dels residus a la Vega Baixa. Acord entre Conselleria
d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Diputació
d’Alacant i els ajuntaments de la zona per a la constitució del Consorci de
tractament de residus a la Vega Baixa (28/09/15). Acord amb àrees de gestió
properes, Múrcia inclòs, per a la gestió transitòria dels residus de la zona, després del
tancament judicial de la instal·lació de Crevillent a Alacant.
 Nova planta de Guadassuar, a la part de triatge, similar a la d’Algímia d’Alfara (en
funcionament des de juny de 2016). 15 milions d’euros executats.
 Obres de remodelació de la planta de Xixona. 3,5 milions d’euros en execució
actualment (juny 2018).
 Obres de remodelació de la planta d’Elx. 16 milions d’euros en execució actualment
(juny 2018).
 Obres de millora en totes les instal·lacions de tractament de la Comunitat Valenciana:
Cervera del Maestrat, Onda, Algímia d’Alfara, Manises, Quart de Poblet, Caudete de
las Fuentes, el Campello, Villena, Fontcalent. Millora de les línies de classificació
(especialment recuperació de vidre), sistemes de control i tractament d’olors, noves
zones tancades, etc. Inversió de 6 milions d’euros en aquestes petites actuacions.
 Tramitació i aprovació de nous projectes de gestió en diverses àrees geogràfiques de
la Comunitat, que preveuen noves inversions o inversions de millora: Consorcis C1, C2,
V2, V5, A1, A2, A3, A4, A5, A6.
 Autorització de les obres de reconstrucció i posada en marxa de la Planta de selecció i
classificació de residus d’envasos lleugers de Benidorm, amb una inversió de 5,5
M€. Les instal·lacions estaven fora d’ús després de l’incendi que va patir el gener de
2009, i les seues funcions es duien a terme a les plantes de Picassent i Alzira, a
València (Ple del Consell, 26/02/2018).
 Pla autonòmic de segellat d’abocadors, PASEA. Està previst el segellat de més de 30
abocadors al llarg de 20 anys, amb una inversió global de 20 M€.

250
  Actuacions Pla 2018. Es troba adjudicat el segellat d’Andilla; en tràmit de contractació,
la fase II de La Murada, a Orihuela (fase 2). S’estan redactant els projectes de segellat
dels abocadors municipals de Vinaròs, Benicarló i Basseta Blanca (Riba-roja de
Túria). Tot això suposa una inversió en 2018 d’uns 4,6 M€ (7/03/2018)
 Elaboració de conveni tipus amb diputacions i entitats locals per a dinamitzar el Pla de
segellat. Aquest conveni està redactat, i en fase de negociació amb la Diputació de
Castelló. En breu s’iniciarà el procés de tramitació.
 Treballs administratius reactivació obres segellat abocador Puntal del Búho a Elx,
després de sentència judicial en contra actuacions GVA en 2014.
 Segellat abocador de Campoamor, fase 1, a Orihuela.
 Gestions finals per a segellat abocador Reyval l’Alcora.
 Execució de prospeccions per a redacció de projectes a l’abocador de Basseta Blanca,
Riba-roja de Túria (segon semestre de 2017).

Prevenció i extinció d’incendis

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Traslladar un missatge a la ciutadania sobre
la necessitat d’un comportament cívic per a evitar possibles incendis forestals. En aquest sentit,
es proposa dur a terme una campanya a través dels municipis.
Torrevieja2016: Pla de regulació de l’ús del foc en el medi natural per a unificar normatives,
ampliar la prohibició de cremes agrícoles i desenvolupar la recollida i trituració de restes de
podes, de manera dialogada amb ajuntaments i organitzacions agràries
Sagunt2017: Promoció de mesures col·laboratives en la prevenció d’incendis forestals
mitjançant ajudes als ajuntaments per a la redacció de plans locals de prevenció; disseny de la
campanya estival de sensibilització; i disseny i execució d’una campanya específica per a la
interfície urbanoforestal.
 Estratègia valenciana per a la prevenció d’incendis forestals. S’ha elaborant una nova
política de prevenció d’incendis, integrada en la gestió forestal. Aquesta nova política es va
plasmar en les línies estratègiques per a la Prevenció d’incendis forestals, compartides
amb la Mesa Forestal (29/09/2016), i ja s’ha aprovat en el CAPMA (13/07/2017).
 Projectes d’adequació en prevenció d’incendis dels nuclis urbans enclavats en sòl
forestal, una interfície urbanoforestal en la qual es generen molts inicis d’incendi però
alhora és molt vulnerable pel perill per a les persones i les seues cases. La Conselleria
ha executat íntegrament en 2018 dos projectes de faixes de seguretat al voltant de
nuclis urbans confrontants amb muntanya pública per un valor de 450.000 euros
 Actuacions específiques amb el sector agrari, per a reduir el risc d’incendis. Cal
destacar:
- Impuls de la conciliació de determinades pràctiques agràries amb l’ús del foc que
suposen un risc d’incendi en parcel·les adjacents amb terreny forestal: S’ha dut a
terme el primer semestre de 2018 un procés de participació amb el sector agrari
amb l’objectiu de treballar les oportunitats i les necessitats per a les alternatives de
les cremes agrícoles, ja siga mitjançant trituració, compostatge o l’ús de les restes
agrícoles com a biocombustible. Mitjançant 18 tallers al llarg de tot el territori.
- Limitació de les cremes agrícoles en l’àmbit dels espais naturals protegits; per a fer-
ho posarem en marxa per primera vegada un servei de trituració de restes de poda
als parcs naturals, que estarà operatiu en la pròxima campanya de podes de la
tardor, amb una inversió de quasi un milió d’euros (987.631 euros el primer any de
posada en marxa). En tramitació (ja ha passat a exposició pública) el projecte
d’ordre de bases reguladores per a la concessió d’ajudes per al control de vegetació
natural mitjançant aprofitament ramader extensiu, en zones estratègiques lligades a

251
 la prevenció d’incendis. Disposarem de 150.000 euros d’ajudes per a aquest primer
any.
 Pla especial d’incendis forestals. Reunió de coordinació del Pla especial d’incendis
forestals, en la qual s’ha presentat l’esborrany que s’està elaborant de la revisió del pla
(7/06/2016).
 En 2016 destaca l’increment d’un 21 % dels pressupostos destinats a aquesta matèria,
amb un total de 82 M€. Ha permés posar en marxa tres noves brigades d’emergència
de caràcter anual, per a les quals s’han adquirit tres autobombes.
 També s’han atés les demandes de millora d’equipament de les brigades no anuals i
s’ha duplicat la consignació destinada a les bases aèries, i s’han fet també millores
substancials en l’ajust de les hores de vol de les brigades helitransportades
d’emergència.
 Als més de 600 bombers forestals de la Generalitat se sumen les unitats de prevenció,
els 2.080 bombers que treballen als 54 parcs que depenen dels consorcis provincials i
dels cossos de bombers municipals de les tres capitals de província; policies locals,
policia de la Generalitat, voluntaris de Protecció Civil o agents mediambientals.
 El 20 de juny de 2017 hi ha una nova reunió operativa del Pla especial davant del risc
d’incendis forestals a la qual assistirà el president de la Generalitat. La trobada, que
reunirà representants de totes les institucions i agències implicades, suposa un exemple
de col·laboració necessària per a lluitar de manera més eficaç contra els incendis.
- Una de les novetats és la incorporació de dos drons dissenyats per a ajudar en
tasques de perimetració, així com per a detectar punts calents a través de l’ús de
càmeres tèrmiques o elaborar mapes de risc. A més, podran fer vols que permetran
planificar el treball durant la nit i traçar estratègies en les primeres hores del matí.
- Novetats de la campanya contra incendis forestals 2017. Per a la campanya de
2017, l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències ha convertit tres unitats
de bombers forestals (UBF) -que fins ara eren de reforç- en anuals, i hi ha afegit tres
autobombes anuals.
- Quant als mitjans aeris d’extinció, a més dels drons, hi ha dos nous helicòpters de
coordinació, sis d’extinció i un més de gran capacitat, a més de dos avions amfibis i
set de càrrega en terra.
 Mesures col·laboratives en la prevenció d’incendis forestals. El febrer de 2018 es va
publicar la convocatòria per 1,5 M€ d’ajudes per a la redacció de nous plans locals de
prevenció d’incendis forestals (PLPIF), o per a la revisió dels que ja s’han aprovat, als
municipis de la Comunitat Valenciana . A la convocatòria s’han presentat més de 300
ajuntaments.
 Campanya de conscienciació sobre incendis forestals “Stop al foc”. La Generalitat ha
posat en marxa des de 2016 (i extensiva a 2017 i 2018) la campanya de conscienciació
contra incendis forestals “Stop al foc”, una campanya centrada en la prevenció i la
pedagogia social i que es du a terme en col·laboració amb els mitjans de comunicació de la
Comunitat Valenciana, per a la difusió de continguts relacionats amb aquesta temàtica. S’ha
reforçat la campanya amb nous materials de divulgació per a treballar amb la població en
general i en particular amb el públic escolar: una exposició itinerant sobre la prevenció
d’incendis “Stop al foc en ruta”, disponible per a oferir als ajuntaments i als centres
educatius una eina interactiva de conscienciació. Així mateix s’ha reforçat la campanya
“Stop al foc” amb xarrades en urbanitzacions: “Protegeix el teu habitatge”. En 2017, s’han
fet 28 xarrades, que han arribat a un total de 86 urbanitzacions. En 2018 hi ha previstes 54
xarrades.

 Altres mesures de prevenció

252
 Actuacions en terrenys forestals danyats pels temporals d’hivern. El pressupost per
a la realització d’aquests treballs procedeix del fons de contingència 2017: en total
4,2 M€ per a la reparació d’infraestructures forestals (pistes forestals i depòsits d’aigua
per a incendis) i 1,8 M€ per a actuacions en l’arbrat.
 Jornada de treball i anàlisi de noves aplicacions en matèria de prevenció
d’incendis forestals (27/06/2017). En aquestes jornades s’ha presentat un programari
de simulació d’incendis, Wildfire Analyst, que està en fase de proves. Un simulador que
permetrà fer anàlisis del comportament del foc, calcular velocitats de propagació, temps
d’evacuació i carreres principals dels incendis per a planificar les mesures de
prevenció.
 Prohibició de fer cremes en terrenys forestals o limítrofs. S’amplia la prohibició de
fer cremes als terrenys forestals, als confrontants o aquells amb una proximitat inferior a
500 metres, marges de cultiu o de restes agrícoles o forestals, així com fer cremes de
canyars, carrissars o matolls. Al llarg d’aquests tres anys s’han aprovat diverses
resolucions que han adaptat a les condicions meteorològiques els períodes de
prohibició de cremes als terrenys forestals, als confrontants o aquells amb una
proximitat inferior de 500 metres:
- Resolució de 26 de maig de 2016 sobre modificació del període de cremes per a
2016 (DOGV 2/06/2016, per la qual s’amplia el període en què no es podrà autoritzar
les cremes des del 15 de juny fins al 30 de juny, els dos inclosos, i des de l’1
d’octubre fins al 16 d’octubre, els dos inclosos.
- Resolució de 12 de maig de 2017, sobre modificació del període de cremes (DOGV
16/05/2017), en el qual, a causa de les condicions meteorològiques adverses i el risc
d’incendis forestals manifest, es va ampliar la prohibició des de l’1 de juny fins al 16
d’octubre, els dos inclosos.
- Resolució d’11 d’octubre de 2017, sobre modificació del període de cremes per a la
tardor de 2017, (DOGV 16/10/2017), en el qual es va ampliar la prohibició des del 16
d’octubre fins al 29 d’octubre de 2017, els dos inclosos, atenent les temperatures
excepcionalment altes, unit a una notable sequera acumulada.
- Resolució de 5 de gener de 2018, per la qual, vista l’absència acumulada de
precipitacions, acompanyada de temperatures excepcionalment altes i entrades
successives de vents terrals, s’obri un nou període en el qual no es podran autoritzar
cremes, que s’iniciarà el 6 de gener de 2018 fins que canvien les condicions de risc i
es dispose una nova resolució que dispose el contrari. (DOGV 09/01/2018)
- Resolució de 26 de gener de 2018, per la qual es deixa sense efecte la Resolució de
5 de gener de 2018 per la millora de les condicions meteorològiques i s’estableix que
només es podran efectuar aquestes cremes quan el nivell de preemergència per risc
d’incendis forestals, determinat per l’òrgan competent, siga 1 (alerta 1).
 Vols preventius de vigilància aèria davant del risc d’incendis forestals.
 S’ha renovat l’encomanda del Pla de vigilància preventiva implementant millores en
els períodes de vigilància (mitjançant l’augment dels mesos en què el personal de
vigilància està operatiu). En aquesta campanya (2018/2019) s’han augmentat un 13 %
les hores de vigilància, amb 22 unitats mòbils més i una nova unitat motobomba, així
com el reforç en els observatoris, dos dels quals passen a ser de 24 hores.
 S’ha constituït el Comité Permanent de Coordinació entre l’Agència de Seguretat i
Resposta a les Emergències i la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic
i Desenvolupament Rural com a instrument operatiu en matèria d’incendis forestals.
 Impuls del voluntariat forestal en prevenció d’incendis, per a la qual cosa s’han
incrementat les ajudes en 2018 fins a 450.000 euros. En 2017 van participar més de
3.300 voluntaris en projectes que abasten rutes d’observació, actuacions de
sensibilització, campanyes de conservació de la biodiversitat. En 2018 es pretén
potenciar les actuacions de repoblació. S’han dut a terme dues trobades anuals del
voluntariat ambiental com a intercanvi d’experiències. La primera Trobada de

253
 voluntariat ambiental i associacions de defensa del medi ambient es va organitzar el
8/03/2017 i la 2a Trobada, el 5/12/2017, amb la idea que anualment es faça una
trobada al desembre per a valorar l’execució dels programes d’ajudes al voluntariat.

 S’està desenvolupant un programa de formació a agents mediambientals en ús

d’emissores TETRA, elaboració dels parts d’incendis forestals (nova metodologia
MAGRAMA), protocols d’actuació davant emergència d’incendi, etc.
 S’ha iniciat un grup de treball per a la revisió dels plans de prevenció d’incendis dels
parcs naturals, sobre la base de la realització d’estudis de modelització d’incendis.
Paral·lelament, es treballa en solucions per a formacions focus amb un alt risc d’incendi
forestal: projectes d’eliminació de canyars en àrees de ribera de cursos fluvials, en
col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer; criteris de tractament
d’àrees d’interfície urbanoforestal i agricolaforestal; criteris per a la renaturalització de
zones amb hiperdensitat de pineda i argelagar.
 Noves infraestructures forestals
 Nova torre de vigilància. Inauguració de l’Observatori Forestal en l’Alt de Pina en
el terme municipal de Pina, en un punt estratègic. La superfície que pot observar-se
des de dalt de la torre és d’aproximadament 48.800 hectàrees, de les quals quasi
40.000 hectàrees són forestals. A més, es té una visió parcial dels parcs naturals de la
serra d’Espadà i de la serra Calderona (15/03/2016). La previsió de finalització d’obres
del nou observatori del Llombai és per a després de l’estiu de 2018, amb una inversió
de 155.000 euros,. En preparació els projectes per a l’adequació dels observatoris a
Requena, La Yesa, Segorbe, Fredes, Altura i Cinctorres i el del Desert dels Palmes.
 Treballs en manteniment d’accessos per als mitjans d’extinció: en marxa projectes
cofinançats en el PDR per valor de 7.705.1910 euros en arranjament de pistes i en
millora de punts negres d’accés en més de 450 km de pistes.
 Pel que fa als treballs de selvicultura preventiva per a establir discontinuïtats i crear
àrees d’oportunitat per a l’extinció, actuacions per valor de 2.151.381 euros a les tres
províncies, i en contractació amb fons PDR més de de 5.919.488 euros per a treballs de
selvicultura preventiva en diferents muntanyes per a actuar en més de 5.000 hectàrees.
 Nous depòsits d’aigua, en marxa dos projectes: a la Vall de Gallinera i a Requena,
amb una inversió total de 440.978 euros.
 Mesa de Coordinació de Treballs Forestals. S’ha impulsat la creació d’una Mesa de
Coordinació de Treballs Forestals, de les diferents brigades que actuen en terreny
forestal de les diputacions, consorcis de bombers i brigades d’emergència, amb l’objectiu
d’establir una estratègia comuna en matèria de prevenció d’incendis i de gestió forestal.
 Aquest grup de treball se centrarà a dur a terme actuacions de millora i de creació
d’infraestructures de prevenció d’incendis, així com projectes de gestió forestal
sostenible i el desenvolupament d’un programa de conscienciació i divulgació del risc
d’incendis en zones d’interfície urbanoforestal mitjançant l’elaboració d’un pla de
sensibilització per a les zones d’interfície urbanoforestal (18/04/2016).
 La taula de coordinació s’ha reunit el 22 de març de 2017 i el 24 de gener de 2018.
S’han aconseguit avanços, tant en la programació anual dels treballs que s’han
d’efectuar, com en una millora del procediment d’actuació amb la finalitat d’agilitzar les
autoritzacions administratives necessàries.

 Formació

254
  Màster Foc. S’imparteix a València per primera vegada el "Màster Foc: Incendis
Forestals, Ciència i Gestió Integral", amb la implicació de l’Agència de Seguretat i
Resposta a les Emergències, a través de l’IVASPE (12/11/2015).
 III Seminari de Lluita Contra Incendis Forestals. L’Institut Valencià de Seguretat
Pública i Emergències (IVASPE) alberga el III Seminari de Lluita Contra Incendis
Forestals, organitzat conjuntament amb la Unitat Militar d’Emergències (UME), fruit del
conveni que mantenen els dos organismes per a estrényer llaços i reforçar la seua
coordinació en la resposta a possibles incendis en l’entorn urbanoforestal (24/05/2016).
 Mesures adoptades per a pal·liar els danys dels incendis. La Direcció General de
Prevenció d’Incendis, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural, planteja les mesures postincendi en les meses de concertació i
participació en àrees que han patit grans incendis amb la finalitat de definir i redissenyar
els objectius de restauració. Aquest mecanisme es complementa amb la recuperació de la
línia de treball amb el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), per a
elaborar un protocol d’actuació postincendi que definisca els criteris que s’han de seguir per
a la regeneració de les zones cremades a mitjà i llarg termini, així com per a controlar
l’erosió i lluitar contra la desertificació (13/01/2016).
 Incendi de la Vall d’Ebo. Mesa de Concertació per a contribuir en la recuperació de
la zona afectada per l’incendi de la Vall d’Ebo. L’acord de constitució també ha sigut
signat pels municipis afectats i diferents associacions. Aquesta mesa es defineix com un
instrument de participació per a identificar solucions als problemes comuns i estimular
els tres grups de treball creats que faciliten l’intercanvi d’informació i permeta consolidar
línies d’acció al territori afectat (11/12/2015).
 Incendis de Bolbait, Carcaixent, Terrateig i Benifairó de les Valls, del 15 al 17 de
juny 2016, s’estima que els incendis han cremat al voltant de 4.000 hectàrees.
- Reunió amb els alcaldes de tots els municipis afectats pels incendis, a més de la
Diputació de València i de les àrees de la Generalitat corresponents per a establir les
ajudes i les bases de tot el procés de regeneració. (22/06/2016).
- Acord de 23 de juny de 2016, del Consell, pel qual s’inicien les actuacions per a
pal·liar els danys produïts pels incendis forestals ocorreguts a la Comunitat
Valenciana els dies 15, 16 i 17 de juny de 2016.
- Convocatòria de les meses de concertació per als dos grans incendis de Bolbait i
Carcaixent.
 Incendi a la serra d’Espadà. El president de la Generalitat anuncia la creació d’una
mesa de concertació per a blindar la serra d’Espadà davant futurs incendis, formada
per totes les administracions i ajuntaments afectats pel foc d’Artana amb l’objectiu de
regenerar, recuperar i previndre aquest paratge natural (5/08/2016).
- Reunió de la Mesa de Concertació Postincendi Forestal d’Artana. Han sigut
convocades més de 60 entitats de la zona afectada i s’ha donat a conéixer l’informe
sobre l’impacte de les flames elaborat pels tècnics de la Fundació CEAM
(20/10/2016). Nova reunió celebrada el 10 de maig de 2017 en la qual s’han posat en
comú les actuacions fetes fins al moment i les que es duran a terme a l’àrea afectada
per l’incendi, amb els 150.000 euros que ha destinat el Ministeri d’Agricultura i Pesca,
Alimentació i Medi ambient per a la recuperació del territori.
 Incendis de Xàbia i Bolulla. La Generalitat va posar en marxa les dues meses de
concertació dels incendis de Xàbia i Bolulla, en col·laboració amb agents socials i
mediambientals de les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa (21/09/2016).
 Incendi de la serra de la Calderona. Es constitueix la Mesa de Concertació per a
avaluar els danys i proposar mesures per a recuperar la zona calcinada per l’incendi de
serra Calderona (28/07/2017). En la reunió van participar els ajuntaments de Gàtova,
Altura i Segorbe, el Centre d’Estudis del Mediterrani (el CEAM), així com la Junta
Rectora del Parc Natural de la Serra Calderona. Reunió en la qual es va treballar

255
 juntament amb una trentena de representants d’entitats i col·lectius interessats en la
recuperació de la zona afectada
 Ajudes per a pal·liar els danys dels incendis. El Ple del Consell de 21 d’abril de 2017
aprova les bases reguladores de les ajudes directes (quanties i distribució) per a accions
dirigides a pal·liar els danys produïts pels incendis forestals originats el 25 de juliol de 2016
al municipi d’Artana (Castelló) i el 4 de setembre de 2016 als termes de Poble Nou de
Benitatxell i Bolulla (Alacant).
 El Consell inicia les actuacions per a pal·liar els danys produïts pels incendis
forestals a Culla, la Torre d’en Besora i Sagunt. Les sol·licituds presentades per part
de les corporacions locals en un termini de 45 dies seran avaluades per l’Oficina Única
de Postemergència. Així, correspondrà a l’oficina efectuar una estimació pressupostària
amb càrrec al Fons de Contingència per a l’exercici 2018, que s’elevarà a la Comissió
Interdepartamental, per a la posterior aprovació per part del Consell (13/04/2018).
 Subvencions de la Conselleria d’Economia destinades a la contractació de persones
desocupades per part de corporacions locals per a la realització d’accions previstes
en els plans o procediments d’emergències en l’àmbit forestal:
- Convocatòria 2017. Dotada amb 12.300.000 euros. Té com a objecte subvencionar a
entitats locals municipals la contractació de persones desocupades per tal que facen
actuacions l’objecte principal de les quals consistisca a mitigar o reduir un risc previst
en un pla o procediment d’emergències de la Comunitat Valenciana en el seu conjunt
o d’àmbit local, i de manera especial la reducció dels riscos poblacionals derivats
dels incendis forestals, mitjançant accions que afavorisquen la intervenció dels
mitjans d’extinció.
- Convocatòria 2018. S’amplia el nombre de municipis potencialment beneficiaris, amb
una dotació inicial de 5 milions d’euros.

c. Recuperació del sistema financer valencià

… refundació de l’Institut Valencià de Finances per a transformar-lo en una entitat pública amb
accés al crèdit del BCE i fons del BEI. Incentivar a través de l’IVF el model de caixes d’estalvis
no bancaritzades i la creació de caixes i cooperatives de crèdit local.
Nou Botànic
194. Reestructuració i reforç de l’Institut Valencià de Finances.
195. Desenvolupar per part de l’IVF d’accions que permeten tots els municipis valencians
l’accés a serveis financers.

Recuperació del sistema financer valencià. Refundació de l’IVF

Morella2016: Consolidació de l’Institut Valencià de Finances com a banca pública

valenciana. L’objectiu és posar a la disposició de les xicotetes i mitjanes empreses valencianes
crèdits amb la finalitat d’impulsar els sectors productius valencians, al mateix temps que
buscaran mecanismes per a augmentar la seua activitat creditícia. Es posarà especial èmfasi
en la consecució del màxim nombre de recursos provinents del Pla Juncker de la UE.
Torrevieja2016: Reestructuració de l’Institut Valencià de Finances, la governança del qual serà
homologable a la banca comercial, amb la inclusió en el consell general d’independents i un
acord de supervisió amb el Banc d’Espanya. Noves línies de finançament de l’IVF per a
promoure el creixement i la internacionalització de pimes i la creació de noves empreses de
base tecnològica
Torrevieja2016: Programa «Ni un municipi valencià sense serveis financers». L’IVF negocia un
acord amb la Diputació de València per a posar en pràctica un programa pilot per a la prestació
de serveis financers a les comarques de l’interior de la província

256
Sagunt2017: Culminació del procés de reestructuració de l’SGR mitjançant l’aprovació d’un
decret llei.
Ademuz2017: Aprovació del Fons de Fons de capital de risc en el marc del Programa operatiu
FEDER i de naturalesa social en el marc del Programa operatiu del Fons Social Europeu (FSE).
Ademuz2017: Aprovació Ordre subvenció per a projectes d’Inversió I+D+i. Línies de l’Institut
Valencià de Finances (IVF) de finançament amb interés bonificat per a inversió en béns d’equip
Elx2016 – Projecte 8: Transformació de l’IVF en un banc de foment empresarial
Vinaròs-Benicarló2018: Culminació del Projecte de banc públic de la Generalitat
Banc de la Generalitat
 El Consell aprova l’avantprojecte de la llei que convertirà l’IVF en banc públic amb
l’objectiu de prioritzar pimes i projectes socials i sostenibles. Entre les novetats, destaquen
els canvis legals que permetran convertir l’Institut Valencià de Finances (IVF) en el banc
públic de la Generalitat, amb l’obligació, segons la llei, de dirigir la seua activitat
principalment cap als sectors productius de la Comunitat Valenciana, pimes i emprenedors,
així com incentivar l’adopció per part de les empreses de criteris de sostenibilitat, tant
econòmica com social o mediambiental (6/10/2017)
 Presentació del full de ruta per a la refundació de l’Institut Valencià de Finances, que
tinga com a finalitat aprofitar totes les sinergies possibles per a millorar el nou model
productiu valencià i facilitar finançament a entitats enquadrades en l’àmbit de l’economia
social. La refundació de l’institut com a banc promocional de la Generalitat estarà culminada
a mitjan 2018 amb la tramitació de la Llei de l’Institut Valencià de Finances (6/06/2016).
 La Llei d’acompanyament de 2018 fa realitat el banc públic de la Generalitat, en
incloure la modificació del règim jurídic de l’IVF, que permetrà que comence ja a
caminar aquesta nova entitat. Tindrà plena autonomia de gestió, amb el propòsit
d’impulsar la inversió en els sectors econòmics d’interés per al Consell i amb una
mirada social que permeta bancaritzar sectors que pateixen infradotació de serveis
financers fonamentals, com l’atenció a discapacitats, la cultura o la formació
(15/09/2017).
 La Llei d’acompanyament estableix ara que l’àrea relativa a l’activitat creditícia i
inversions, entesa aquesta com a suport als sectors productius de la Comunitat
Valenciana, es configurarà com el nou banc públic de la Generalitat; mentre que les
funcions i competències en matèria de política financera i tresor, certificació i signatura
electrònica passen a integrar-se en la Generalitat Valenciana (15/09/2017).
 Compareixença del director general de l’Institut Valencià de Finances (IVF) davant de la
Comissió d’economia, pressupostos i hisenda de les Corts per a explicar les línies
bàsiques que guiaran l’activitat del nou banc públic de la Generalitat que està previst
que siga una realitat a mitjan 2018, quan es faça efectiva l’escissió de l’actual IVF, que
retindrà la tasca de crèdit al sector privat, i traslladarà a l’administració general l’activitat
pública de gestió del deute, crèdit al sector públic, supervisió d’entitats financeres i agència
de certificació electrònica (13/10/2016).
 Tindrà un capital de 215 M€ i tindrà la garantia de la Generalitat. Serà una entitat
totalment sanejada i el seu Consell General estarà compost per una majoria de
membres independents. S’apostarà fermament per la banca en línia, com a model per a
arribar a totes les empreses i autònoms que operen en el nostre territori, atés que
l’actual IVF només té una seu física, si bé, l’IVF desenvoluparà una xarxa d’agents
comercials al territori constituïda a partir de les agències de desenvolupament local i les
incubadores d’empreses.
 El nou IVF ha desenvolupat un nou model de negoci típic de les entitats financeres de
naturalesa promocional. En concret les activitats de l’IVF s’enquadren en quatre àrees
fonamentals: a) crèdit a pimes i grans empreses per a impulsar el seu creixement i

257
 internacionalització, b) crèdit a autònoms i micropimes amb aval de la Societat de
Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana, c) crèdit a empreses i organitzacions
que operen en l’àmbit de l’economia social i d) emprenedoria i capital de risc mitjançant
fons europeus.
 Reestructuració IVF
 Aprovat pel Consell un decret llei per a la reestructuració de les competències de
l’Institut Valencià de Finances (IVF) i de l’Institut Valencià de Competitivitat
Empresarial (IVACE) per a adequar l’estructura i les funcions de les dues institucions i
introduir criteris de racionalitat en la gestió financera i de suport empresarial de la
Generalitat Valenciana (Ple del Consell de 4/09/2015). Amb el nou marc competencial,
l’IVF, dependent de la Conselleria d’Hisenda, podrà desenvolupar plenament el seu
paper com a instrument de crèdit del Govern valencià (4/09/2015).
 El Ple del Consell aprova el nou Reglament orgànic i funcional (ROF) de l’Institut
Valencià de Finances (IVF), que suposa el pas previ i necessari per a l’escissió de
l’actual IVF i prepara el camí a la creació del nou banc públic. Estableix les bases per a
la transformació d’aquest organisme, que s’ha d’orientar cap a l’escissió de les dues
àrees fonamentals de què disposa, procés que estarà culminat al llarg de la legislatura
actual i que consistirà en la separació de l’àrea d’inversions creditícies, que es
convertirà en el futur IVF, i de l’àrea de política financera (14/07/2017).
 Noves línies de finançament de l’IVF
 Creació de quatre noves línies de crèdit a la disposició de les empreses valencianes,
en règim de cofinançament amb el sector privat (3/04/2017):
- Línia d’inversió i circulant, per a contribuir al desenvolupament de projectes
d’inversió l’objectiu dels quals siga preferentment la internacionalització, consolidació
empresarial i creació d’ocupació, i per a anticipar subvencions concedides per
qualsevol òrgan directiu de la Generalitat Valenciana.
- Línia IVF per a microempreses, autònoms i pimes, donar suport financer a
autònoms, microempreses i pimes en la consolidació i el creixement dels seus
projectes empresarials, propiciant amb açò la creació d’ocupació i el
desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana.
- Línia IVF cultura, per a donar suport financer a autònoms, microempreses i pimes
valencianes, que desenvolupen la seua activitat en els sectors cultural i creatiu.
- Línia IVF Innovació +, per a impulsar el creixement de pimes innovadores que
tinguen un projecte pròxim a la fase de comercialització i que l’objectiu de les quals
siga donar un fort impuls a les activitats necessàries per a eixir al mercat.
 El Ple del Consell aprova un decret llei per a la constitució de dos fons, sense
personalitat jurídica pròpia i gestionats per l’Institut Valencià de Finances (IVF), que
permetran canalitzar recursos de la Unió Europea i que posaran un total de 135 M€
a la disposició d’empreses innovadores i pimes en fase de creixement i expansió, així
com de persones desocupades que duguen a terme iniciatives emprenedores. Aquests
dos Fons de Fons, que estaran adscrits a la Conselleria d’Hisenda i seran gestionats
per l’Institut Valencià de Finances, es configuren com instruments per a captar
recursos europeus, un d’aquests, provinents del Programa operatiu FEDER i l’altre,
del Fons Social Europeu FSE (1/12/2017). El Consell aprova el pressupost per a 2018
dels fons per a la gestió d’instruments financers del FEDER i de l’FSE, que ascendeix a
31,5 milions (06/04/2018).
 Conveni de col·laboració amb Bankia. L’Institut Valencià de Finances i Bankia
subscriuen un conveni de col·laboració que permetrà posar a la disposició del teixit
productiu valencià un import total de 40 M€. A través d’aquest conveni, que va destinat
tant al finançament de projectes d’inversió com a cobrir necessitats de circulant, les
dues entitats finançaran al 50 % les operacions i compartiran al mateix percentatge
l’interés, les comissions, les garanties i el risc que se’n deriven (20/02/2017).

258
  Signatura d’acord entre l’Institut Valencià de Finances i CaixaBank, per a impulsar el
finançament de projectes empresarials amb una línia de crèdit de 4.000 M€ amb la
finalitat de contribuir a la generació d’ocupació a la Comunitat Valenciana (24/02/2016).
 Capitalització de l’Institut Valencià de Finances. El Ple del Consell acorda la
capitalització de l’Institut Valencià de Finances per valor de 156,2 M€, elevant el capital
de l’Institut a un total de 2.012 M€ (6/05/2017). L’operació consisteix a una capitalització
de deute a favor de la Generalitat Valenciana, que eleva el coeficient de solvència del
banc promocional de la Generalitat per damunt del 20 % dels actius ponderats per risc.
 El Ple del Consell autoritza la signatura d’un conveni interadministratiu entre l’Institut
Valencià de Finances (IVF) i la Direcció General de Model Econòmic, que permetrà
injectar en el teixit productiu valencià 150 M€, instrumentalitzats en forma de préstecs
bonificats (15/12/2017).
 Creació de la nova web d’lVF. Llançament del portal d’Internet des del qual els clients de
l’IVF poden contractar operacions de finançament i informar-se de les activitats
desenvolupades per l’Institut (10/03/2017).
 Aprovació del Fons de Fons de capital de risc en el marc del Programa operatiu FEDER
i de naturalesa social en el marc del Programa operatiu del Fons Social Europeu FSE
(21/07/2017).
 La Generalitat, com a organisme intermedi del Programa operatiu FEDER 2014-2020,
ha decidit constituir un fons de fons per a la gestió d’aquests instruments financers i
confiar l’execució d’aquest de manera directa en l’Institut Valencià de Finances
 També proposa desenvolupar un instrument de garantia per mitjà del Fons de Fons de
l’FSE, que permeta pal·liar les pèrdues previstes pel risc de crèdit assumit en aquest
tipus d’operacions. Els col·lectius prioritaris serien les dones desocupades, els
desocupats majors de 45 anys i els desocupats amb baixa formació. Es tracta d’un
projecte molt ambiciós que disposa de finançament, un 50 % és aportat directament per
la Generalitat i la resta procedeix de l’FSE.
 SGR. Reestructuració de la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana.
 Aprovació el 9 de juny de 2017 del Decret llei del Consell pel qual s’estableixen normes
per a fer efectiva l’adhesió de la Generalitat Valenciana a l’acord de novació del
contracte marc de reestructuració de riscos i deute de la Societat de Garantia
Recíproca de la Comunitat Valenciana. Amb aquest decret culmina la reformulació del
pla de viabilitat de l’SGR, que preveu una disminució d’un 75 % del seu passiu bancari i
la venda a la Generalitat Valenciana d’una part de la cartera d’actius immobiliaris
adquirits per l’IVF en el marc de les operacions de recuperació de crèdits impagats.
 El Ple de les Corts convalida el decret llei sense cap vot en contra (6/07/2017).
 La Llei 21/2017, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització
de la Generalitat (article 19), preveu que l’SGR cedisca i transmeta en pagament de
deute, a favor de l’entitat o les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat, el
ple domini d’una cartera composta per una sèrie d’actius i drets de la seua titularitat.
S’han identificat 179 immobles en diferents localitats (Alacant 52, Castelló 71, València
36, Terol 1, Albacete 4, Múrcia 6, Lleó 2, Granada 4, Almeria 1, Sevilla 1 i Toledo 1,
entre aquests immobles figuren, entre altres habitatges, terrenys rústics, solars urbans,
solars urbanitzables, places de garatge, naus locals.
 Associació Europea de Banca Pública. El consell de l’Associació Europea de Banca
Pública (EAPB) ha aprovat la integració de l’Institut Valencià de Finances en aquesta
organització, amb la qual cosa dona suport a la iniciativa del Banc Públic de la Generalitat.
L’EAPB està formada per més de 90 institucions financeres de diversos països europeus,
amb una quota del mercat europeu de crèdit pròxima al 15 % (28/09/2016).

d. Dotació de les infraestructures estratègiques

259
…garantir la finalització del corredor mediterrani en els terminis establits, pressionant el Govern
central perquè complisquen els compromisos adquirits. Desbloquejar la reforma de l’Estatut
d’Autonomia respecte a les inversions de l’Estat a la Comunitat Valenciana.
Nou Botànic
109. Aprovació del pla de direcció de seguretat viària de la Comunitat Valenciana.
159. Adopció de mesures efectives de coordinació entre les polítiques autonòmiques i les de
les tres diputacions provincials en matèria de carreteres i unes altres infraestructures.
160. Perseverar en la reivindicació de contractes programa de transport públic per a les àrees
metropolitanes de València i Alacant, amb la constitució d’autoritats del transport de les àrees
metropolitanes.
161. Presentació dels plans d’actuacions territorials metropolitans de Castelló i Alacant-Elx.
162. Reclamar al Govern central la connexió per Rodalia València-Alacant-Elx-Torrevieja i el
tren de la costa entre Gandia i Dénia.
163. Negociar amb el Govern d’Espanya una solució viària al corredor mediterrani i l’AP-7 per
al moment en què acabe la concessió i treballar en la millora de l’accessibilitat al territori des de
l’AP-7.
164. Iniciar accions per a determinar la reconducció de les obres del corredor mediterrani, fixar
un termini per a acabar i posar marxa aquest eix de comunicació per a viatgers i mercaderies,
inclosos els accessos als ports de Castelló, Sagunt, València i Alacant amb el disseny
inicialment presentat a la UE.
165. Exigir al Ministeri de Foment que preste el servei de transport entre Xàtiva i Alcoi en
millors condicions de qualitat i, per tant, que definisca un pla de millora en aquesta línia.
166. Exigir al Ministeri de Foment un calendari de les obres del túnel passant i de la nova
estació central de València.
167. Desenvolupar la redacció d’un pla integral de mobilitat, que incloga infraestructures i
serveis de transport, així com el nou mapa concessional de transport regular de viatgers i els
plans de mobilitat metropolitans sostenibles.
168. Revisió profunda i oberta al consens del model territorial i de paisatge de la Comunitat
Valenciana, i definició de les mesures de transició cap a un model no basat en el creixement
il·limitat.
169. Realització d’un inventari del sòl acumulat en el període de la bambolla immobiliària i
sense expectatives urbanístiques.
170. Disseny, en col·laboració amb els ajuntaments, de mesures polítiques concretes per a la
reparació territorial i urbanística dels impactes de la bambolla immobiliària.
171. Avançar en polítiques d’escala metropolitana per als espais territorials que presenten
característiques funcionals pròpies.
Annex. Mesures de competència o coordinació estatal
- Reclamar al Govern central la connexió per rodalia València-Alacant-Elx-Torrevieja i el tren de
la costa entre Gandia i Dénia.
- Negociar amb el Govern central l’articulació de solucions viàries per a la connexió de
mercaderies i viatgers des de la costa cap a altres regions de l’interior de la península.
- Iniciar accions per a determinar la reconducció de les obres del corredor mediterrani.
- Negociar l’acord entre la Generalitat i el Ministeri de Foment per a afrontar les obres de
millora en la línia Xàtiva-Alcoi.
- Negociar un acord entre el Ministeri de Foment i la Generalitat Valenciana per a finalitzar les
obres del projecte del Parc Central de València.

260
Infraestructures estratègiques

 Catalunya
 Reunió entre el president de la Generalitat Valenciana i el president de la
Generalitat de Catalunya. Acorden constituir una mesa de treball conjunta per a
reivindicar l’execució del corredor mediterrani (18/05/2016).
 Reunió entre el president de la Generalitat i el president de la Generalitat de
Catalunya en la qual reivindiquen la necessitat de posar en marxa tan prompte com
siga possible el corredor mediterrani, una infraestructura clau per al creixement i la
competitivitat de tot l’eix mediterrani (19/09/2016).
 Aragó
 La Generalitat i el Govern d’Aragó formen un front comú per a reclamar a l’Estat
l’acceleració de les actuacions per a adequar la N-232 en els trams més complicats de
Terol i Castelló, la modernització de la línia ferroviària Sagunt-Terol-Saragossa, així com
l’aposta clara pel corredor mediterrani (19/10/2015).
 Trobada entre el president de la Generalitat i el president d’Aragó, en la qual
reafirmen la seua prioritat de millorar les connexions entre Aragó i la Comunitat
Valenciana, amb especial èmfasi en la finalització de l’autovia A-68 i el
desenvolupament de l’eix cantàbric-mediterrani (11/06/2016).
 Nova trobada entre el president de la Generalitat i el president del Govern
d’Aragó. Les dues comunitats acorden forjar una aliança estratègica que permeta
avançar en la vertebració de dos territoris i impulsar un eix càntabric-mediterrani que
unisca els ports de València i Bilbao a través de Terol i Saragossa (29/11/2016).
- L’Autoritat Portuària de València invertirà 50 M€ per a escometre obres de millora en
la línia ferroviària Saragossa-Terol-Sagunt-València, una infraestructura clau per a
connectar el port de València amb Aragó i amb el Corredor Cantàbric. Aquests 50
M€ es destinaran a executar obres que permeten corregir els defectes més greus de
la línia ferroviària Saragossa-Terol-Sagunt-València i aconseguir que siga més
transitable.
 País Basc
 Reunió del president de la GV amb el lehendakari del Govern Basc. Es reclama la
necessitat que el Corredor Cantàbric-mediterrani forme part de l’agenda de l’Estat per
a impulsar aquesta infraestructura, així com que el Govern transferisca la gestió dels
ports a les comunitats autònomes (16/05/2017).
 Múrcia
 Reunió del president de la GV amb el president de la CA. Reivindiquen un nou model de
finançament autonòmic que s’aprove en 2018, així com impulsar les inversions per a
acabar el Corredor Ferroviari Mediterrani, i millorar les infraestructures portuàries,
viàries i ferroviàries de la CV i Múrcia. (10/04/2018).
 Govern d’Espanya
 Presentació davant del Ministeri de Foment d’una proposta d’inversions en
infraestructures que la Generalitat Valenciana considera prioritàries i que han de
ser finançades íntegrament pel Govern central. L’import total d’aquestes obres
ascendeix a 1.053 M€ i suposarien l’11 % de la inversió de l’Estat d’acord amb el PIB i
la població de la Comunitat Valenciana (29/07/2015).
 El president de la GV lliura al ministre de Foment l’Agenda d’infraestructures de la
Comunitat Valenciana, que demana, entre altres actuacions, prioritat per al corredor
mediterrani, la millora dels serveis de rodalia i l’alliberament del peatge de l’AP-7 en
2019. La Generalitat també reivindica ajudes per al transport metropolità, més

261
 concertació d’actuacions, suport per a l’eix mediterrani-cantàbric i l’execució del tren de
la costa. Així, se sol·licita que la inversió del Grup Foment en els PGV 2017 per a la
Comunitat Valenciana supere l’11 % de la prevista per a tota Espanya (14/12/2016).
 Pacte nacional per les infraestructures. Proposat al Ministeri de Foment per part de la
Conselleria d’Habitatge per a establir un calendari de treball bilateral entre les dues
administracions per a aconseguir un pacte per les infraestructures estratègiques de
la Comunitat Valenciana (8/03/2017). Acceptada la proposta de 4 comissions: corredor
mediterrani; serveis ferroviaris de Rodalia; carreteres i sistema viari; nodes urbans i
plataformes logístiques (març 2017). La Generalitat està d’acord amb la idea del
ministre de consensuar un pacte sempre que incloga:
- Corredor Ferroviari Mediterrani, que permeta a les mercaderies la connexió de
les CA litorals amb Europa en plena interoperabilitat, i la connexió en alta
velocitat de les principals capitals del Mediterrani d’Andalusia, Múrcia, CV i
Catalunya.
- Eix mediterrani-cantàbric amb modernització de la línia ferroviària Sagunt-Terol-
Saragossa.
- Millora dels serveis de rodalia amb inclusió de noves línies i modernització
d’infraestructures existents.
- Operacions d’integració ferroviària de València i Alacant.
- Autopista AP-7 lliure i gratuïta a partir de 2019 amb un pla de connexions a la
xarxa de carreteres existent i igualtat de tracte amb la resta de vies d’alta
capacitat de l’Estat.
- Finançament de les infraestructures i dels serveis de transport de competència
estatal a càrrec íntegrament de l’Estat.
- Subvenció al transport públic de les principals àrees metropolitanes.
- Inclusió en el pla d’un conjunt d’inversions de l’Estat en la CV en una quantia i
horitzó temporal d’execució proporcional al pes poblacional de la CV.
- Col·laboració Estat-Generalitat-empresa privada en el desplegament de
l’estratègia logística.
- El ministre anuncia el nomenament d’un coordinador per al corredor mediterrani
per a agilitzar la construcció d’aquesta infraestructura. És nomenat coordinador
Juan Barios Baquero (14/03/2017). Primera reunió d’àmbit estatal celebrada a
València (31/05/2017).
 El president de la Generalitat sol·licita una entrevista urgent amb el president del
Govern, després de la publicació del Projecte de pressupostos generals de l’Estat
(PGE) per a 2017, que preveu una inversió a la Comunitat Valenciana de 509 M€, la
qual cosa representa un 7,4 % del total nacional, un percentatge molt per davall del PIB
i del percentatge poblacional de la Comunitat Valenciana. Preveu una inversió de
només 189 M€ per al corredor mediterrani (6/04/2017). El president de la Generalitat
s’entrevista amb el ministre de Foment i li demana una distribució de les inversions
públiques que no maltracte la Comunitat Valenciana (12/04/2017).
 El president de la GV es reuneix amb el ministre de Foment per a abordar l’estat de les
actuacions pendents en infraestructures a la Comunitat Valenciana. El president
anuncia quatre comissions bilaterals per a canalitzar la col·laboració entre institucions,
les quals abordaran, entre altres assumptes, el projecte del corredor mediterrani, un pla
de renovació de les Rodalia i les inversions en carreteres (4/10/2017).
 El president de la Generalitat ha denunciat que el Projecte de pressupostos generals
de l’Estat (PGE) per a 2018 “confirma la tendència i la carnificació de la infrainversió” a
la Comunitat Valenciana. Lamenta que el percentatge de les inversions que es destinen

262
 a la Comunitat siga només d’un 6,3 % quan el seu pes poblacional és del 10,6 %.
Critica que la Comunitat reba 67 euros menys per habitant que la mitjana nacional i que,
en el cas alacantí, augmente la bretxa fins als 117 euros. Acusa el Ministeri de Foment
de tracte “discriminatori” per no haver atorgat la subvenció per al transport metropolità
de l’àrea de València (4/04/2018).

Finalitzar les obres del corredor mediterrani

Elx2016 – Projecte 16: Connexió port de València

Elx2016 – Projecte 17: Corredor mediterrani
 El nou Consell exigeix un corredor ferroviari mediterrani com es va dissenyar
inicialment, amb una plataforma específica, alta velocitat i ample europeu, que elimine els
colls de botella existents i els problemes de saturació en els trams de Vandellòs-Tarragona,
Castelló-València, l’eix passant de València, València-La Encina i Alacant-Elx-Múrcia, i que
connecte de manera adequada els ports valencians amb la xarxa continental (24/11/2015).
 Segons el Consell, el tercer carril que s’està construint és una solució provisional i
a curt termini, que no soluciona els problemes de capacitat, sinó que més bé els
augmenta, ja que en les mateixes vies han de circular més trens.
 El Consell aprova el Decret pel qual s’acorden les bases reguladores per a la concessió
directa d’ajudes per a realitzar les inversions necessàries en la terminal logística de
l’àrea industrial d’Almussafes per a la connexió i l’operativitat amb el corredor
mediterrani. La inversió prevista és de 10 M€ durant el període 2016-2018 (Ple del Consell
de 4/08/2016).
 Constitució del Fòrum valencià pel corredor mediterrani (març 2016). Reivindicació del
corredor mediterrani.
 Aglutina el Consell, organitzacions empresarials, universitats públiques, sindicats,
col·legis professionals, ports, així com empreses tan importants com la Ford i la societat
civil valenciana.
 S’han convocat 3 meses estratègiques, “carregadors”, “operadors logístics” i
“operadors ferroviaris”.
- Primera Mesa Estratègica: carregadors (2/06/2016). La primera d’aquestes
meses estratègiques va reunir les principals empreses de "carregadors" amb seu
a la Comunitat com Ford, Arcellor Mittal, Martí Navarro, Anecoop, SP Berner,
Porcelanosa, Faurecia, Keraben i Socomo, del grup Carrefour.
- Segona Mesa Estratègica: operadors logístics (9/06/2016). La segona mesa
estratègica va reunir els operadors logístics: representants de Transitalia, Tiba
Group, Alfil Logistics, Grupo Alonso, Arnedo Medina, MercaValencia i Transfesa,
així com l’Institut Portuari d’Estudis i Cooperació, FEPORTS.
- Tercera Mesa Estratègica: operadors ferroviaris (16/06/2016). La tercera
mesa va reunir diferents empreses, algunes valencianes o amb seu important a
València, com Logitren o Stadler Rail (antiga Vossloh) i empreses nacionals com
VIIA, Continental Rail, Transfesa, SLISA, AEFP, Grupo Alonso o TransNatur,
dedicades tant al transport ferroviari com a la gestió de terminals ferroviàries,
públiques i privades. Per a la Generalitat, ampliar l’ús del ferrocarril a sectors
d’alta exportació o a empreses xicotetes i mitjanes, que actualment no l’utilitzen
per la seua grandària, és un dels reptes del futur per al sector, ja que aquestes
tenen un ampli potencial de creixement a la Comunitat Valenciana, on les
empreses mitjanes i xicotetes són una àmplia majoria.
- Jornada de presentació de les conclusions de les meses de treball
(7/07/2016).

263
  Amb anterioritat, el 2/12/2015, es va signar el Manifest de València sobre el corredor
mediterrani, avalat pel Consell i els representants de la societat civil i empresarial. En
el manifest s’exigeix al Ministeri de Foment més sensibilitat cap als corredors europeus
en el seu pas pel territori de l’Estat i, especialment, es reclama la consideració
prioritària del corredor mediterrani.
 Cimera del Fòrum Valencià pel Corredor Mediterrani i de la Mesa Estratègica Catalana
del Corredor Mediterrani, després de la reunió institucional entre els presidents de la
Comunitat Valenciana i Catalunya (19/09/2016).
 S’acorda establir un nou marc de relacions entre la Comunitat Valenciana i Catalunya,
que es concretarà en reunions bilaterals cada semestre entre els dos governs, que es
desenvoluparan de manera alterna en cada comunitat.
 També es constituirà una comissió tècnica permanent dels dos governs per a realitzar
un seguiment real i quotidià de les obres del corredor mediterrani, i s’ampliarà el diàleg
a la resta de comunitats de l’arc mediterrani.
 Reivindicació del corredor cantabromediterrani per a connectar els ports valencians amb
el de Bilbao (16/05/2017).
 Designació del MHP com a ponent en el dictamen del Comité de les Regions (CdR)
sobre “El futur del Mecanisme Connectar Europa-MCE”, que té com a objectiu principal
el finançament dels 9 corredors transeuropeus, un dels quals és el corredor mediterrani.
El document que fixarà la posició de les regions europees en aquest tema davant la UE
(03/2017). Calendari:
 17/05/2017. Presentació al CdR del document inicial del dictamen elaborat per la
Generalitat, pel delegat del Consell per a la Unió Europea i el secretari autonòmic de la
Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i expert designat pel
CdR a proposta de la Generalitat.
 28/06/2017. Compareixença per a presentar el document inicial del dictamen a
Brussel·les pel president de la Generalitat en la Comissió del CdR de Política
Territorial i Pressupost (COTER). Ha sigut aprovat pràcticament per unanimitat.
- Reivindicació davant de la UE de més fons per a accelerar l’execució d’una xarxa
europea de transports que permeta promoure polítiques d’inclusió.
- S’obri una fase de presentació d’esmenes que va finalitzar el 22 de setembre de
2017. De les 41 esmenes rebudes es van acceptar les que donaven més
protagonisme als agents locals, metropolitans i regionals, tenint en compte les
regions insulars i ultraperifèriques, i es van rebutjar les que demanaven limitar les
inversions per al corredor mediterrani.
 10/10/2017. Compareixença del president de la Generalitat en el Ple del CdR per a
presentar el dictamen definitiu. Ha sigut aprovat pràcticament per unanimitat.
Aportacions del dictamen:
- Defensa de més nivells de participació i de responsabilitat regional en la gestió
dels projectes associats a la Xarxa Europea de Transports.
- l interés pel context particular de les regions insulars i ultraperifèriques.
- Prioritat de la descarbonització del transport europeu a través del foment
d’infraestructures ferroviàries i portuàries.
- També es recull el paper destacat dels nodes urbans dins de la xarxa i l’atenció
als trams transfronterers.
 Jornada de treball del Grup de nodes urbans i regions del corredor mediterrani
(promoguda per la Comissió Europea) a València (1/06/2017). Assistència del coordinador
europeu (J. Brinkhorst), el secretari d’Estat del Ministeri de Foment i el president de la GV.
 El Ministeri de Foment anuncia que a final de 2019 estaran acabades totes les obres de
connexió ferroviària de la CV i Múrcia amb la frontera francesa en ample estàndard.

264
 Reunió del president amb el ministre de Foment. Corredor mediterrani: Finalització de
totes les obres en 2020 (04/10/2017). Calendari previst:
 Tarragona-Vandellòs: previst finalitzar les obres en 2018 per a començar la circulació
en proves. S’estalviarà ½ hora en la connexió València-Barcelona.
 Vandellòs-Castelló: rescindits els 2 contractes que hi havia i en redacció els nous
projectes per a licitar les obres en 2018. L’objectiu és que les obres acaben en 2020.
 Castelló-València: tram en proves. Previst tercer fil en la segona via. Licitat estudi
informatiu de nova plataforma.
 Xàtiva-La Encina: previst finalitzar les obres a final de 2019.
 Monforte-Múrcia: en el primer trimestre de 2018 acabar les obres i començar les
proves de circulació.
 Tram Castelló-València El Ministeri de Foment adjudica la redacció de l’estudi
informatiu de nova plataforma d’alta velocitat i doble via entre València i Castelló. Termini
de redacció i tramitació: 24 mesos (27/02/2018)

Millora de carreteres i rescat de l’autopista AP-7

 Carreteres
 El Consell autoritza la licitació, per valor de 102 M€, de quatre projectes de
conservació i reparació de carreteres de la xarxa de la Generalitat, corresponents a
les zones nord, sud i centre de la província de Castelló, i a la zona centre d’Alacant. Els
projectes de manteniment de la xarxa viària s’executaran durant els pròxims quatre anys
en més 1.300 quilòmetres de vies autonòmiques (Ple del Consell, 9/12/2016). Licitats
els contractes (19/12/2016). Adjudicats els contractes al maig de 2017. En execució des
de juliol 2017.
 La Conselleria d’Habitatge trau a licitació el contracte de conservació, reparació,
adequació, senyalització, abalisament, enllumenat i jardineria a les carreteres
d’Alacant Nord, Sud i València Nord, per un import total de 75,1 M€ (3/11/2017).
Adjudicats l’abril de 2018.
 El Consell autoritza la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del
Territori a iniciar la tramitació de la contractació de les obres per a la conservació de
carreteres a la província de València per als pròxims quatre anys, des de 2018 fins
a 2022. Es tracta de contractes globals que asseguren a la Generalitat donar una
resposta adequada davant de les diferents circumstàncies que puguen concórrer a les
carreteres. Amb un pressupost de 52 M€, i amb l’objectiu d’optimitzar la gestió dels
treballs, es licitaran els contractes corresponents a les zones centre i sud de la província
de València, i queda pendent per als pròxims mesos la licitació de la zona nord de la
província (21/04/2017). Licitats els contractes (22/05/2017). Adjudicats el novembre de
2017. En execució des de març de 2018.
 Anunci realitzat pel Ministeri de Foment d’aprovar en el Consell de Ministres
l’autorització per a les obres de la variant de Benissa en la N-332, així com el port de
Querol en la N-232 (17/06/2016). Obres licitades al juny de 2016. Adjudicació de les
obres del port de Querol (26/05/2017).
 La Generalitat va a licitar la redacció del projecte de connexió entre la CV60, la N332 i
l’AP7 per a acabar amb el coll de botella actual i vertebrar la franja costanera i les
comarques d’interior de la Costera, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés o el Comtat i
l’Alcoià. El pressupost base de licitació és de 265.595 euros; s’ha establit un termini de
realització de 24 mesos (01/12/2017).

265
  Les prioritats de la Generalitat en matèria de carreteres es recullen en l’Agenda
valenciana d’infraestructures. El document té un apartat específic sobre
infraestructures viàries que comprén:
- Fi de la concessió de l’AP-7, actuacions de millora de la connectivitat d’aquesta i
creació d’una comissió GV-Ministeri.
- Finalització d’un conjunt d’obres de l’Estat que estan en execució des de fa anys:
Autovia A-33 variant de la Font de la Figuera (en servei al juny de 2017 la variant
estricta de la població; la resta continua en obres); accés sud al port de Gandia;
N-332 variant de Cullera-Favara; obres de seguretat viària. Les dues actuacions
continuen en obres.
- Inici d’obres licitades per l’Estat en 2016: N-232. Condicionament del Port de
Querol; N-332 (obres iniciades el juny de 2017). Variant de Benissa (obres
reiniciades el juliol de 2017).
- Licitació per l’Estat d’obres que ja tenien pressupost en 2016: N-332. Accés a
l’aeroport d’Alacant; N-220 (licitades l’agost de 2017). Accés a l’aeroport de
València; A-7. Ampliació a tercer carril Crevillent-enllaç Orihuela-Benferri; Ronda
sud d’Elx, tram CV-851 a Ronda Carrús.
- Consensuar i concretar amb la Generalitat i amb els ajuntaments les actuacions
en les àrees metropolitanes de Castelló, València i Alacant.
- Altres actuacions: duplicació CV-13; prolongació autovia de la Plana (CV-10);
impuls a l’autovia A-68 a la província de Castelló.
 Rescat de l’autopista AP-7
 Un total de 84 municipis valencians han aprovat en els últims anys una moció perquè el
Govern rescate abans de 2019 els trams de l’AP-7 que discorren entre Vinaròs i
Sagunt, Sueca i el Campello i Alacant i Crevillent. L’objectiu és evitar els elevats índexs
d’accidents de les vies alternatives sense pagament. La Generalitat dona suport a la
petició d’aquests municipis (9/05/2016).
 La Generalitat i els ajuntaments formen un front comú per a exigir una AP-7 lliure i
gratuïta quan s’acabe la concessió el 31 de desembre de 2019. La Generalitat es
compromet a elaborar un document sobre els accessos necessaris per a quan es
liberalitze aquesta infraestructura (18/05/2017). La Conselleria disposa d’un primer
estudi que es tractarà amb els ajuntaments afectats per a obtindre un document definitiu
que es presentarà al Ministeri (6/2017).
 El ministre de Foment manifesta en el Congrés dels Diputats que no ampliarà els
terminis de concessió de l’explotació d’autopistes de peatge per part d’empreses
privades que vencen entre els pròxims tres i cinc anys (entre 2018 i 2021), i que
passaran a les mans de l’Estat perquè en el seu moment es decidisca la millor manera
d’explotar-les (30/11/2016).
 La Generalitat sol·licita al Govern d’Espanya que implante també les bonificacions en
l’AP-7 al seu pas per la Comunitat com ha fet a Catalunya, i faça inversions que
connecten l’AP-7 amb la resta de la xarxa (28/07/2017).
 El nou ministre de Foment anuncia la liberalització de l’AP-7 quan acabe la
concessió a final de 2019 (18/06/2018).

Transferència de les competències en rodalies ferroviàries

 El president de la Generalitat anuncia que el govern valencià sol·licitarà al Ministeri de

Foment la transferència de competències en Rodalia per a acabar amb la mala gestió i la
falta d’inversions a la Comunitat Valenciana. Cada any 20 milions de viatgers utilitzen els

266
 trens de rodalia a la Comunitat, la qual cosa ens converteix en la tercera comunitat
autònoma amb més afluència de passatgers (25/02/2016).
 En 2010, el Govern central va presentar, juntament amb la Comunitat Valenciana, el
Pla de rodalia de la Comunitat 2010-2020. L’Estat preveia invertir 3.400 M € per a la
construcció d’infraestructures, per a estacions i intercanviadors, i per a la modernització
i la millora de les infraestructures. No obstant això, no s’ha licitat cap de les grans
actuacions previstes. A més, les xifres en els pressupostos generals de l’Estat any
darrere d’any són irrisòries i no arriben per a complir amb les necessitats de la
Comunitat.
 En aquest mateix pla, la inversió que havia de fer la Generalitat era de 555 M€ per al
tren de la costa Dénia-Alacant, l’adequació de la línia Xàtiva-Alcoi i per a noves
estacions a càrrec del govern autonòmic. El Consell tampoc va licitar cap d’aquestes
obres i només es va acabar l’estació d’Albaida, licitada en 2007.
 Presentació del Pla d’actuació de nuclis de Rodalia. El ministre de Foment presenta el
Pla de Rodalia 2017-2025, en el qual es dedicaran 1.436 M€ a l’actualització
d’infraestructures i de material rodant en els nuclis de Rodalia de València-Castelló i
Alacant-Múrcia. S’atenen el 80 % de les reivindicacions de l’Agenda Valenciana
d’Infraestructures, plantejades pel Consell a aquest departament en 2016 (18/12/2017).
 Els 1.436 M€ es distribueixen de la manera següent:
- ADIF: 1.081,8 M€; nucli València-Castelló: 958,9 M€; nucli Alacant: 128,9 M€.
- RENFE: nucli València-Castelló: 215,3 M€; nucli Alacant: 139,4 M€.
 Destaquen els nous serveis ferroviaris de Rodalia entre Castelló i Vinaròs, així com
entre Alacant i Villena; la prolongació de la línia corresponent al tren de la costa en el
tram Gandia-Oliva, primera fase del projecte, que connectarà també Dénia i Alacant; o
la connexió Alacant-Aeroport-Elx.
- Creació d’una comissió de treball per al seguiment de les actuacions previstes
per al desenvolupament del tren de la costa, que estarà formada per
representants de la Generalitat i els ajuntaments afectats (08/02/2018).
 També inclou la terminació de la nova infraestructura en ample ibèric i conversió a
ample estàndard en el trajecte l’Alcúdia de Crespins-Moixent, l’electrificació del tram
Sagunt-Caudiel, la renovació de la via en el tram Xàtiva-Alcoi i la duplicació de la via de
València (Sant Isidre)-Buñol i electrificació Sant Isidre-Utiel.
 En el document Agenda valenciana d’infraestructures es recull, entre altres aspectes, la
millora dels serveis de rodalia per ferrocarril, que comprén:
 Serveis de rodalia de ferrocarril de València.
- C-1: millores de la línia i augment de la capacitat (desdoblament Cullera-Gandia) i
freqüències en el servei Gandia-València.
- C-2: restabliment del servei de rodalia Xàtiva-Moixent.
- C-3: Duplicació i electrificació de la via en el tram València-Bunyol.
- C-6: Serveis de rodalia València-Castelló, almenys amb la mateixa qualitat i temps
de recorregut que hi havia abans de les obres d’implantació de l’ample estàndard.
També, extensió dels serveis de rodalia a Vinaròs i de manera immediata, a
Benicàssim.
 Serveis de rodalia de ferrocarril d’Alacant-Múrcia.
- C-3: Prolongació dels serveis que actualment arriben fins a Sant Vicent del Raspeig,
per a la implantació de Rodalia fins a Elda i Villena.
 Creació d’una comissió mixta Estat-Generalitat per a la transferència dels serveis de
rodalia de RENFE

267
 La Consellera d’Habitatge es reuneix amb els presidents d’Adif i de Renfe per a explicar
les principals necessitats i prioritats recollides en l’Agenda Valenciana d’Infraestructures
(25/10/2017).

Infraestructures ferroviàries

 Les inicials prioritats del Consell en matèria ferroviària se centren en l’acceleració de les
obres del tercer carril entre València i Castelló (realitzada instal·lació en primera via; en
obres instal·lació en segona via), l’AVE a Castelló (gener de 2018), l’ampliació del servei de
Rodalia Castelló-Vinaròs i Alacant-Villena (reconegudes les obligacions de servei públic per
l’Estat 15/12/2017), la millora de la línia Xàtiva-Alcoi (assenyalada en el Pla de nuclis de
Rodalia dins de l’apartat “Altres actuacions”), la redacció d’estudis i projectes del tren de la
costa (especialment el tram Gandia-Oliva) (inclosa en el Pla de nuclis de Rodalia), la millora
dels serveis Alacant-Múrcia (inclosa en el Pla de nuclis de Rodalia la connexió de l’AVE
amb Rodalia a Elx-Matola), l’eliminació del transbord actual a València-Sant Isidre,
l’electrificació de la via de San Isidro a Alacant, la posada en servei de la connexió C-3
entre Font de Sant Lluís i València Nord per a totes les circulacions (25/02/2016).
 Creació d’un grup de treball amb representants de la GV i RENFE per a l’intercanvi
d’informació i la posada en marxa de mesures que solucionen els problemes que hi ha en la
línia de rodalia C-6 entre Castelló i València com a conseqüència de les obres del tercer
fil (7/03/2016).
 El Consell continuarà defensant públicament que el pròxim govern d’Espanya assumisca la
reivindicació del tren de la costa, ja que es tracta d’una infraestructura que té una gran
rendibilitat econòmica i social (19/07/2016). Així, l’estudi informatiu encarregat pel Ministeri
de Foment a una empresa especialitzada assegura que ni socialment ni econòmicament
està justificada la construcció d’aquesta infraestructura (9/07/2016). La Conselleria va
efectuar al·legacions a l’estudi informatiu del Ministeri per tal que siga una infraestructura
capaç de proporcionar serveis de rodalia i resolga els problemes de connectivitat dels
municipis costaners. El Pla d’actuació de nuclis de Rodalia presentat el desembre de 2017
recull la prolongació de la via entre Gandia i Oliva (primera fase del tren de la costa).
 Posada en servei del tram d’alta velocitat Madrid-València-Castelló de la Plana, per part del
Govern central. Després d’onze anys de retards, aquest nou servei d’AVE Madrid-Castelló,
només suposarà un estalvi de temps d’11 minuts respecte a l’oferta que hi ha actualment
(22/01/2018).
 Les prioritats de la Generalitat en matèria ferroviària es recullen en el document Agenda
valenciana d’infraestructures. El document conté un apartat específic sobre ferrocarrils
viaris que comprén:
 Corredor Ferroviari Mediterrani.
 Accessos ferroviaris als ports. Trams de nous accessos ferroviaris als ports de Sagunt i
Castelló.
 Eix mediterrani-cantàbric. Modernització de la línia entre Sagunt i Terol, especialment
per a la circulació de mercaderies.
 Tren de la costa.
 Millora dels serveis de rodalia per ferrocarril.
 Acord entre el Ministeri de Foment, l’Ajuntament de València i la Generalitat per a poder
desbloquejar i desenvolupar el Projecte del Parc Central (9/05/2017).
 Reunió president de la Generalitat-ministre de Foment (04/10/2017)
 Xarxa arterial ferroviària de València. Compromís polític d’execució de 3 actuacions:
canal d’accés (340 M€; 50 % Ministeri; 25 % GV; 25 % Ajuntament); túnel passant (800
M€); estació de Portela.

268
 Document nuclis de Rodalia de València i Alacant (18/12/2017)
 Dins de l’apartat “Altres actuacions”, s’identifiquen el canal d’accés a València (349 M€),
el túnel passant (848 M€) i l’estació de Portela (1.041 M€).
 El Ministeri de Foment adjudica la redacció de l’estudi informatiu del nou eix ferroviari
passant de València. Termini de redacció i tramitació: 24 mesos (09/03/2018).

Vertebració del territori

Morella2016: Aprovació del PATRICOVA. Abandonat en un calaix pel govern del PP.
Morella2016: Inici de la tramitació del Pla d’acció territorial del litoral. Moratòria d’un any
per a evitar l’aprovació de programes que afecten els 500 primers metres de la costa.
Morella2016: S’ha revisat el Pla d’acció territorial de l’Horta, s’han mantingut converses
amb gran part dels ajuntaments afectats per a compassar els seus creixements urbans a la
necessària protecció de l’Horta de València, a l’efecte d’exposar al públic en els pròxims mesos
una nova versió molt més ambiciosa i el més consensuada possible.
Morella2016: S’ha donat caràcter vinculant als informes relatius a l’Estratègia territorial de la
Comunitat, perquè siga la base real del planejament i evitar en el futur creixements no
justificats des de la perspectiva dels interessos generals.
Morella2016: Inici del procés de desclassificació del sòl, amb consens municipal i
preservació de la seguretat jurídica per a adaptar-se a la nova política de racionalització de l’ús
del sòl i a la protecció de medi ambient.
Torrevieja2016: Presentació dels PAT metropolitans de Castelló i Alacant-Elx.
Sagunt2017: Llei de modificació de la LOTUP: vistiplau del Consell a l’avantprojecte de llei.
Ademuz2017: Redacció dels programes de paisatge en sòls del litoral
Vinaròs-Benicarló2018: Programes de paisatge interior (pedra seca; oliveres mil·lenàries;
paisatge del vi; recuperació paisatges miners). Inici de la redacció
 Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana
(PATRICOVA). Aprovat pel Ple del Consell (29/10/2015) el PATRICOVA, que presenta
novetats importants respecte a l’anterior de 2003 per a regular els usos de les zones
inundables i dirigir les activitats del territori a zones sense risc. Ha rebut els dictàmens
favorables del Consell Assessor i de Participació en Matèria de Medi Ambient, CAPMA, i del
Consell Jurídic Consultiu (publicat en el DOGV 3/11/2015).
 Protecció de l’Horta. La Generalitat treballa en l’elaboració d’instruments per a protegir
l’Horta de la pressió urbanística que ha patit els últims anys (19/04/2016):
 Pla d’acció territorial i d’ordenació i dinamització de l’Horta de València. Revisió
del Pla d’acció territorial de l’Horta defenent així la reivindicació d’un territori que siga
capaç de compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la protecció de la
naturalesa. S’han mantingut converses amb una gran part dels ajuntaments afectats.
Inici del procés de consulta i participació pública del pla, adoptat per mitjà de la
Resolució del 23 de juny de 2016, de la Conselleria d’Habitatge. Se sotmet a consultes,
participació i informació pública (29/11/2017). Obtinguda avaluació ambiental
estratègica positiva. Remés per a dictamen dels òrgans consultius de la Generalitat
(maig de 2018) abans de ser elevat al Consell.
 Nova llei de l’Horta. Aprovada la Llei 5/2018, de 6 de març, de l’Horta de València,
per a la preservació, recuperació i dinamització de l’Horta com a espai amb reconeguts
valors agraris, ambientals, paisatgístics, arquitectònics, històrics, culturals i
antropològics, que són determinants per al progrés econòmic, la qualitat de vida de la
ciutadania i la gestió sostenible de l’àrea metropolitana de València, amb la promoció de
la rendibilitat i viabilitat econòmiques de l’activitat agrària (DOGV, 12/03/2018). Amb la

269
 finalitat de dinamitzar l’activitat agrícola, la llei proposa un ens de gestió de l’Horta en el
qual estaran presents les diferents administracions implicades. El projecte de llei es va
presentar a les Corts per la Consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del
Territori (29/11/2017).
 Pla de desenvolupament agrari (PDA) de l’Horta de València. Inici procés de
participació per a donar a conéixer el document preliminar, en col·laboració amb la
Diputació de València (11/05/2018).
 Pla d’acció territorial metropolità de València (PATEVAL). La Conselleria d’Habitatge
informa el Consell de l’inici del procediment d’elaboració del Pla d’acció territorial de
l’àrea metropolitana de València i del projecte de decret per a la seua aprovació. Així, per
mitjà de la Resolució de data 1 de juliol de 2016, s’inicia el procediment per a l’elaboració
del pla, instrument d’ordenació territorial integral molt ambiciós que aportarà coordinació i
ordenació al planejament general estructural dels municipis de l’àrea després que l’any
2000 desapareguera el Consell Metropolità de l’Horta, que aplicava les normes de
coordinació metropolitanes aprovades en 1986 (Ple del Consell de 22/07/2016). Adjudicada
l’assistència tècnica per a l’elaboració del PAT (maig 2017). S’adjudica per 363.000 euros la
redacció del Pla d’acció territorial de l’àrea metropolitana de València (08/08/2017). En
redacció.
 El pla abasta dos àmbits: el primer, el metropolità, vinculat a la primera i la segona
corona metropolitana de València (A-7 i CV-50), i el segon, l’àrea funcional, que inclou,
a més, les comarques dels Serrans i la Foia de Bunyol. En total abasta una població
aproximada d’1.800.000 habitants i 3.897 km 2, la qual cosa suposa més del 35 % de la
població total de la Comunitat Valenciana.
 En aquest marc descrit, es coordinaran aspectes tan rellevants com la regulació del sòl
rural, les polítiques d’habitatge, els equipaments públics supramunicipals, el transport públic
o els creixements urbanístics.
 Pla d’acció territorial de Castelló. Presentat el pla per a posar en valor i activar les
potencialitats territorials de l’àrea de Castelló. L’objectiu és tindre un àrea urbana de
Castelló més eficient, més habitable, més cohesionada i on les infraestructures es posen al
servei del model productiu. Aquest pla es desenvoluparà en l’àrea funcional de Castelló,
formada per 70 municipis i una població de 470.000 habitants (25/10/2016). El Consell ha
sigut informat de l’inici del procediment (28/10/2016). En fase d’adjudicació l’assistència
tècnica per a l’elaboració del PAT (maig 2017). Adjudicat la redacció del Pla a la consultora
valenciana EVREN, juntament amb la Universitat Jaume I (UJI) i un grup d’experts en
planificació territorial destacats de la Comunitat Valenciana, per un import total aproximat de
270.000 euros (05/09/2017). En redacció.
 Pla d’acció territorial d’Alacant i d’Elx. El Ple del Consell és informat de l’inici de
l’elaboració i la tramitació del Pla d’acció territorial d’Alacant i d’Elx. El PAT és un instrument
d’ordenació territorial integral a escala supramunicipal que pal·lia la falta de coordinació del
planejament general estructural dels municipis de l’entorn d’Alacant i d’Elx, fet que ha
suposat grans disfuncions territorials que han produït efectes negatius sobre el territori i el
conjunt de la societat. El pla, que es tramitarà seguint el procediment marcat per la LOTUP,
vindrà acompanyat de la documentació pertinent per a satisfer el procediment de l’avaluació
ambiental i territorial estratègica (30/12/2016). La Conselleria d’Habitatge presenta els
objectius i les línies estratègiques del Pla d’acció territorial de les àrees metropolitanes
d’Alacant i d’Elx (PAT), un espai urbà que comprén 20 municipis i abasta una població de
prop de 800.000 habitants (16/01/2017). Adjudicada l’assistència tècnica per a l’elaboració
del PAT (maig de 2017). En redacció.
 Primera reunió de l’equip redactor del Pla d’acció territorial d’Alacant i Elx, PAT, amb
els ajuntaments i representants socials d’aquest àmbit territorial (1/02/2018).

270
 Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral (PATIVEL). Aprovat per
Decret 58/2018 del Consell el PATIVEL i el Catàleg de Platges de la Comunitat
Valenciana (4/05/2018).
 El PATIVEL proposa la conservació activa de més de 7.500 hectàrees de sòls de
qualitat ambiental, territorial i paisatgística elevada, on es distingeixen dues categories
principals: el sòl no urbanitzable de protecció del litoral (fins als 500 metres des de la
ribera del mar, terra endins), i el sòl no urbanitzable de reforç del litoral (des dels 500
fins als 1.000 metres des de la ribera del mar).
- El PATIVEL es va posar en marxa per part de la Generalitat per a complir així amb
un dels objectius prioritaris del Consell per a aquesta legislatura com és el de protegir
de manera activa el litoral valencià (11/11/2015). L’inici del procediment d’elaboració i
tramitació es va posar en coneixement del Consell en el ple del 20/11/2015.
- El Pla ha tingut un procés de participació exhaustiu, amb aproximadament 50
jornades informatives. També s’han rebut un gran nombre d’al·legacions i propostes
(més de 4.000 escrits), de les quals s’ha estimat totalment o parcialment el 42 %.
Com a novetat s’ha sol·licitat un dictamen a la Universitat d’Alacant per a validar la
bondat científica del PATIVEL, tant la seua metodologia com els efectes positius
sobre el territori.
- El PATIVEL recull el disseny d’una Via Litoral, apegada en el mar des de Vinaròs
fins a Pilar de la Horadada, per a la mobilitat no motoritzada, i que es concreta a
través dels programes de paisatge del litoral.
 El Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana, que forma part del PATIVEL, té
com a objecte la delimitació dels trams naturals i urbans demandats per la legislació
bàsica de costes, així com l’establiment d’uns criteris generals per als usos i activitats
que cal implantar en el domini públic maritimoterrestre amb el desplegament de la
legislació bàsica de l’Estat en matèria de costes. S’han delimitat 90 trams de platja
natural dividida en categories 0, 1, 2 i 3, en funció de les restriccions més elevades
d’usos i activitats.
 Programes de paisatge del litoral. Presentació dels quatre primers: Litoral de Vinaròs-
Benicarló, l’Albufera, Gandia-l’Auir i Elx-Alacant, des del saladar d’Aigua Amarga fins al Clot
de Galvany (03/05/2018).
 Pla d’acció territorial per a les comarques centrals valencianes. Es va a impulsar un pla
d’acció territorial (PAT) per a les comarques centrals valencianes. El Consorci de les
Comarques Centrals Valencianes és una aliança formada per huit comarques de la
província d’Alacant i València que s’han unit per a desenvolupar projectes amb el propòsit
de treballar de manera conjunta i supracomarcal. Es tracta de l’Alcoià, el Comtat, la Vall
d’Albaida, la Costera, la Safor, la Canal de Navarrés i la Marina Alta, que engloben més de
600.000 persones, i té com a objectiu comú assegurar un creixement integrador i sostenible
de les comarques integrants, així com la promoció econòmica i la millora de les
infraestructures, entre altres plantejaments (01/08/2017).
 Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP). El Consell aprova el
Projecte de llei de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori,
urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP). Permetrà que l’urbanisme siga
més transparent, més participatiu, més segur i fiable (23/03/18). L’avantprojecte s’havia
aprovat el 05/05/2017.
 Entre altres aspectes, la nova llei elimina la figura de les actuacions territorials
estratègiques (ATE) i estableix la regulació dels nous projectes d’inversió
estratègica sostenible (PIES), en els quals la participació de les institucions públiques
serà més intensa que en la figura anterior, i on el caràcter excepcional d’aquesta figura
es tradueix en requisits de gestió i d’utilització adequada dels instruments urbanístics.
 Per primera vegada, s’hi inclou la perspectiva de gènere, que s’incorpora a l’article 13
entre els principis bàsics que han d’inspirar el nou model urbanístic.

271
 Desclassificació del sòl. Inici del procés de desclassificació del sòl, amb consens
municipal i preservació de la seguretat jurídica per a adaptar-se a la nova política de
racionalització de l’ús el sòl i a la protecció de medi ambient (10/02/2016):
 Per mitjà de les comissions territorials d’urbanisme. Des de juliol de 2015, les
comissions territorials d’urbanisme han denegat o arxivat expedients que hagueren
suposat la classificació com a sòl urbanitzable de 13,7 milions de metres quadrats. Això
ha suposat que s’ha impedit la construcció de més de 25.000 habitatges en tota la
Comunitat, una quantitat innecessària si es té en compte tots els habitatges buits que hi
ha en l’actualitat. A 31 de desembre de 2017, s’han denegat o arxivat expedients que
haurien suposat la classificació com a sòl urbanitzable de més de 31 milions de metres
quadrats.
 Les competències per a la desclassificació del sòl de la Generalitat, aplicant un criteri
territorial supramunicipal, requereixen d’instruments com els plans d’acció territorial.
Per això, s’ha aprovat i iniciat la tramitació dels més urgents, com el PATRICOVA, que
determina les zones de risc d’inundabilitat; el Pla d’acció territorial del litoral (PATIVEL),
que és la zona que més pressió urbanística pateix —aprovat pel Decret 58/2018 del
Consell—, el Pla de l’Horta i els plans metropolitans.

Mobilitat, infraestructures i transport

Vinaròs-Benicarló2018: Programa estratègic (2018-2019) per a la millora de la mobilitat, les

infraestructures i el transport de la Comunitat Valenciana. UNEIX. Presentació pública
 Programa estratègic de mobilitat, infraestructures i transport “Uneix” 2018-2029. Es
tracta d’un document estratègic de la Generalitat que definirà les principals línies
estratègiques d’actuació que s’han de seguir i desenvolupar en matèria de mobilitat,
infraestructures i serveis de transport basat en la sostenibilitat des del punt de vista
econòmic, de cohesió social i mediambiental. En definitiva, tracta de buscar una millor
integració en el corredor mediterrani, un augment de l’articulació entre els centre urbans i
un repartiment modal més equilibrat.
 Uneix recollirà, entre altres, els apartats següents: transport públic de viatgers; mobilitat
sostenible; conservació i manteniment d’infraestructures del transport; coordinació amb
la planificació territorial; organització; seguretat; accessibilitat; lluita contra el soroll; rutes
paisatgístiques; concessions; participació; concertació Generalitat-Estat; escenaris
pressupostaris; inversions i finançament.
 Primera fase. Previst el desenvolupament de 15 reunions sectorials amb els
principals agents implicats dins del procés de participació pública per a configurar el
programa estratègic de mobilitat, infraestructures i transport “Uneix”. Des de l’inici del
procés de participació, iniciat a mitjan febrer, s’han desenvolupat deu reunions i
posteriorment es mantindran reunions amb contractistes i consultors, clubs i
associacions de ports esportius privats, així com col·lectius de dones progressistes,
consumidors, etc. (18/03/2018). La Conselleria ha conclòs els tallers d’innovació del
programa, així com els tallers territorials per a detectar les problemàtiques pròpies de
cada territori, i s’han dut a terme reunions amb els principals agents implicats
(10/06/2018).
 Segona fase de participació pública. S’iniciarà al juny de 2018 amb la presentació del
document i s’obrirà l’habitual participació pública per a poder presentar el text definitiu a
final d’any.
 Paral·lelament, la Conselleria ha posat en marxa una pàgina web específica
(www.habitatge.gva.es/uneix) i un correu (uneix@gva.es) perquè la ciutadania faça les
aportacions que considere oportunes sobre aquesta estratègia de mobilitat.

Logística

272
Elx2016 – Projecte 18: Espai intermodal Font de Sant Lluís
Sagunt2017: ZAL de València: inici de la tramitació del Pla especial
 ZAL de València. Rebut el Pla especial per a la ZAL del port de València. La Conselleria
n’inicia la tramitació (1/06/2017). Efectuada informació pública (setembre de 2017); s’estan
recollint els últims informes relacionats amb aquest procés. Una vegada completats es farà
l’informe d’al·legacions i es determinaran els canvis que cal fer en el document. Després
d’obtindre informe preceptiu de la Conselleria de Cultura, s’aprovarà provisionalment el Pla i
es remetrà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de cara a l’aprovació definitiva per la
Conselleria.
 Estudi del sector logístic de la CV. Licitat (agost de 2016). Adjudicat i signat el contracte
(març de 2017). L’estudi comprén:
 Fase I. Estudi de l’estat actual del sector logístic de la CV i prognosis de futur.
- 1. Estudi territorial i socioeconòmic de la CV.
- 2. El sector del transport a la CV.
 Fase II. Estudi de necessitats i oportunitats de dimensionament dels xarxa logística.
- 1. Anàlisi DAFO sobre la logística.
- 2. Informe de transport.
- 3. Xarxa logística.
- 4. Conclusions de l’estudi i dimensionament de la xarxa logística, proposta de nodes
que cal desenvolupar.
 Font de Sant Lluís (València). La Conselleria va convocar l’Estat i l’Autoritat Portuària de
València per a determinar un full de ruta sobre aquesta plataforma (02/2017). Creada una
comissió tècnica que està treballant en diversos aspectes: cal valorar els terrenys de la
Generalitat i els de l’Estat —contigus— i determinar l’aportació econòmica que ha de fer el
Port de València. Igualment, cal abordar el model per a traure a concurs l’explotació de la
terminal —probablement mitjançant una concessionària—, dins del marc de la col·laboració
publicoprivada que defensa la Generalitat en l’àmbit de la logística. En discussió esborrany
de conveni entre les parts (06/2018).
 Castelló. La Conselleria, davant d’una petició de l’Ajuntament de Vila-real, va redactar un
estudi comparatiu d’ubicacions per a una plataforma logística a l’àrea Castelló-Vila-real en
2016. De l’estudi es desprenia la conveniència de la seua ubicació a Castelló i així s’ha
acceptat per la Generalitat i per l’Estat. Així mateix, ja es disposa d’un estudi de demanda
de la plataforma, redactat per l’Autoritat Portuària de Castelló (06/2018).
 Sagunt. El desembre de 2017, la Conselleria ha licitat la redacció d’un Pla especial de
l’àrea logística de Sagunt, adjudicat i en redacció (abril de 2018).
 Saló Internacional de la Logística (SIL).
 La CV ha sigut la comunitat convidada en l’última edició del SIL (del 5 al 7 de juny de
2018). La logística s’ha de convertir en un sector estratègic de futur en la CV a partir del
sistema d’infraestructures, la disponibilitat de sòl i els avantatges de localització i
potencial dels ports i connexions terrestres i aèries. Entre els ports de Castelló i Sagunt-
València, en menys de 70 km es concentra el potencial logístic i portuari més elevat del
Mediterrani.

Impuls al transport metropolità, interurbà i aeroportuari

Morella2016: Signatura de la Declaració institucional per a la creació d’una autoritat única de

transport per a l’àrea metropolitana de València que coordine la gestió del transport
metropolità de València i que va ser signada per 60 alcaldes. Suposa el primer pas per a poder
reclamar i recuperar de l’Estat una línia de finançament per a l’àrea metropolitana de València
Torrevieja2016: Llei del taxi

273
Sagunt2017: Autoritat del transport metropolità de València: aprovació del Reglament de
funcionament de l’autoritat.
Ademuz2017: Presentació de les zones del nou mapa concessional del transport de viatgers
per carretera
 Autoritat del transport metropolità de l’àrea de València (ATMV)
 Reunió de la Comissió Institucional per a impulsar l’autoritat metropolitana de
transport de València. S’han abordat les característiques que tindrà la futura autoritat
metropolitana de transport de València, que es conformarà com un organisme
autònom dependent de la Generalitat i creat mitjançant una norma amb rang de llei.
S’hi adheriran els ajuntaments de les localitats de l’àrea metropolitana a través de
convenis amb la finalitat de cedir les seues competències de transport urbà
(25/07/2016).
 Les conselleries d’Habitatge i Hisenda signen una petició conjunta al ministre
d’Hisenda perquè incorpore en els pressupostos generals del pròxim any, igual que
tenen altres ciutats, una subvenció per un import d’almenys 38 M €, per a poder abordar
la mobilitat i el transport integrat en l’àrea metropolitana de València (6/10/2016). Es
continuen reclamant en 2018. En el projecte de PGE 2018 s’ha inclòs una esmena per
la qual l’Estat aportaria 10 M€ a l’Autoritat (maig de 2018).
 Creació de l’Autoritat de Transport Metropolità de València per la Llei de mesures
13/2016, com a organisme autònom de la Generalitat, que té com a finalitat superar la
fragmentació competencial que hi ha en el transport públic de viatgers i que impedeix
una gestió eficient en els entorns metropolitans.
 Aprovat el decret pel qual s’aprova el Reglament de l’Autoritat de Transport
Metropolità de València (Decret 81/2017, de 23 de juny).
 Des de la seua creació s’estan adherint els diferents municipis de l’Àrea de
Transport Metropolità de València a fi d’aconseguir una gestió comuna de les
competències que en aquesta matèria tenen la Generalitat i els municipis en aquest
àmbit territorial. Fins a juny 2018 s’han adherit 44 municipis.
- Signatura de conveni singular amb l’Ajuntament de València, per ser l’únic
municipi que té una empresa pública de transport urbà i, per això, era necessari un
conveni d’adhesió particular (06/02/2018).
- A l’àrea metropolitana de València es mouen uns 175 milions de viatgers a l’any,
dels quals 89 milions utilitzen el transport urbà, 62 milions la xarxa de Metrovalencia,
17 milions els Rodalia i 9 milions l’autobús interurbà. Per a atendre aquesta
demanda, els serveis de transport públic disposen d’una àmplia xarxa de 1.418 km
de bus interurbà, 871 km d’EMT, 339 km de Rodalia de Renfe i de 146 km de metro i
tramvia. I aquesta àmplia oferta de transport públic no està organitzada ni integrada,
la qual cosa provoca problemes d’eficàcia i eficiència.
 L’Autoritat ha sigut admesa en l’Associació d’Autoritats de Transport Europees
(07/06/2018).

 Títols de transport
 La Generalitat i la Diputació de València signen un conveni per a establir un títol
integrat de transport anomenat “abonament transbord AB” que permet la
intermodalitat entre els serveis de Metrobús de la Generalitat, Metrovalencia i EMT, que
beneficiarà, en global, més d’un milió i mig de persones de l’àrea metropolitana de
València (15/09/2016).
 Es congelen per a 2016 les tarifes dels títols de transport integrats de l’àrea de
València en els serveis específics de MetroBus i Metrorbital, així com les dels serveis

274
 públics de transport prestats per FGV, a través de Metrovalencia i TRAM d’Alacant, les
del sistema TAM a Alacant i les del TRAM a Castelló, amb l’objectiu de potenciar-ne l’ús
i afavorir una política de mobilitat a l’abast de tota la ciutadania (28/12/2015). Per a
l’any 2017 continuen congelades les tarifes dels títols de transport (29/12/2016).
Igualment per a 2018. L’única excepció afecta l’abonament 10 de Metrovalencia, que
canvia de preu com a part del procés d’implantació de la targeta TuiN —targeta
moneder única i intel·ligent— (23/03/2018).
 Metrovalencia i el TRAM d’Alacant ofereixen des de l’1 de juny descomptes del 20 % i
del 50 % en l’import de la càrrega/recàrrega de tots els títols propis de Ferrocarrils de la
Generalitat Valenciana (FGV) als membres de les famílies monoparentals per a
poder desplaçar-se per la xarxa de València i la seua àrea metropolitana (31/05/2016).
 Metrovalencia
 Represa projecte línia 10 de la xarxa de Metrovalencia, abans denominada línia T2,
en el tram del carrer Alacant fins a Natzaret, passant per la Ciutat de les Arts i les
Ciències. La decisió de canviar la denominació és evitar possibles confusions amb la
línia 2 de Metrovalencia que uneix Llíria i l’estació de Torrent Avinguda (01/03/2018).
- Acord amb l’Ajuntament de València per a reprendre les obres de la línia T2,
que van des del centre de la ciutat fins a Natzaret, després d’estar paralitzades
des de 2011 (12/06/2017).
Desbloquejat el tram que va des de l’estació del Nord (carrer Alacant) fins a
la Ciutat de les Arts i les Ciències. Queden pendents els trams des de la
Ciutat de les Ciències i Natzaret i des de l’estació del Nord fins a la plaça Ciutat
de Bruges, encara que l’aparcament i la plaça ja porten un itinerari paral·lel per
part de l’Ajuntament.
En una primera fase s’invertiran 50 M€ (20 M€ eixiran de la reassignació de
fons europeus i els altres 30 els posarà l’Administració autonòmica). I després hi
haurà una segona fase d’uns 33 M€ més que s’obtindran d’una manera similar.
El termini límit d’execució d’aquest tram és l’any 2023.
L’obra al complet costaria 172 M€.
- Adjudicada l’assistència tècnica per a la redacció d’estudis i projectes de la
futura L 10, fases 1 (fins a Oceanogràfic) i 2 (fins a Natzaret) per 1,15 M€, que
s’han de dur a terme en un termini de dotze mesos (24/05/2018).
 Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Contractació del Servei de
Manteniment Preventiu, Correctiu i Execució d’Obres Accessòries en la
Infraestructura de la futura línia T2 de València, amb un pressupost inicial d’1,6 M€.
A partir d’ara, FGV amb aquesta licitació podrà fer-ne el manteniment i la conservació,
així com vetlar per aquesta infraestructura, paralitzada i abandonada des de 2011 per
l’anterior Consell (2/01/2017).
 Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va rehabilitar i va pintar durant 2016 un
total de 18 edificis en estacions en superfície de la xarxa de Metrovalencia. Aquestes
actuacions estan incloses en el Programa de manteniment preventiu, correctiu i
d’execució d’obres accessòries que té com a finalitat garantir la conservació d’edificis,
estacions i baixadors de metro i parades de tramvia. FGV destina al conjunt del pla
1,1 M€ (8/01/2017).
 La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori invertirà més de
10 M€ per a finalitzar el soterrament de la línia 1 d’FGV al seu pas per Burjassot.
Amb aquesta actuació, el departament compleix amb el compromís adquirit amb
l’alcalde d’aquesta localitat, de posar fi a una obra inacabada des de l’any 2011
(22/11/2017).

275
 TRAM Castelló. Signatura d’una resolució entre la Conselleria d’Obres Públiques i
l’Ajuntament de Castelló per la qual certifiquen el seu compromís perquè el TRAM no
passe per l’interior del parc Ribalta i corregeix la situació irregular en la qual es trobava el
TRAM, ja que el recorregut actual no tenia l’autorització formalitzada (19/09/2015).
 TRAM d’Alacant
 Línia 9 del TRAM d’Alacant. Hi ha planificada una inversió superior als 120 M€ que
inclou la renovació de via i infraestructures com ara túnels i ponts entre Calp i Dénia, la
incorporació de sis nous trens duals pressupostats en més de 43 M€, l’adequació
d’estacions i la integració en mode tramviari del traçat ferroviari a Dénia. Actualment,
FGV està completant les actuacions de condicionament de les infraestructures de les
estacions de Benidorm, Teulada, Gata de Gorgos i Dénia, per un import de 6,7 M€. Es
tracta d’un projecte en el qual s’inclou la primera fase de la tramviarització de la línia al
mateix municipi de Dénia. Al seu torn, s’han iniciat les obres de renovació de via, túnels
i ponts des de Calp fins a Teulada, pressupostades en 14,6 M€, i s’ha iniciat la redacció
del projecte de condicionament del traçat fins a Dénia per a iniciar les obres en 2018
(15/12/2017). Detall d’algunes actuacions efectuades
- Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) posa en servei el tram entre Altea i
Calp de la línia 9 (Benidorm-Dénia) del TRAM d’Alacant, una vegada han finalitzat
les obres de modernització i renovació de via i s’han completat amb les proves
prèvies i necessàries a l’inici del servei (21/05/2016). 13,2 M€. Inaugurat pel
president de la GV el 19/07/2016.
- Obres de renovació de via, condicionament d’infraestructura d’estacions de
Benidorm, Teulada, Gata de Gorgos i Dénia, i millora de la línia de comunicacions
entre Calp i Dénia de la línia 9 del TRAM Metropolità d’Alacant (Benidorm-Dénia) per
un import inicial de 4,8 M€ (01/12/2016). Finalitzades, 6,4 M€.
- El Consell autoritza Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) a iniciar el procés
de contractació de les obres de renovació de via i el condicionament de la
infraestructura de la línia 9 del Tram d’Alacant (Benidorm-Dénia), entre les
estacions de Calp i Teulada. Iniciades al desembre 2017 les obres, amb una
inversió de 14,5 M€, que es desenvoluparan en 12 mesos.
- Iniciada la redacció dels projectes de renovació de via i condicionament de la
infraestructura de la línia 9 del TRAM d’Alacant (Benidorm-Dénia), entre Teulada i
Dénia. L’import d’adjudicació ascendeix a 310.365 € (sense IVA), amb un termini de
redacció de 10 mesos (14/12/17).
- Nou baixador Benidorm Intermodal. Inici d’obres amb un pressupost de 3,2 milions
d’euros, amb un termini d’execució de quatre mesos, per la qual cosa la previsió és
que entren en funcionament a l’estiu (14/03/2018).
- Treballs de superestructura de via i actuacions complementàries amb
intervencions en tres ponts de l’L9, amb una inversió global d’1,8 M€. En concret es
tracta de la substitució del pont de la línia 9 del TRAM d’Alacant (Benidorm-Dénia)
sobre la carretera N-332 a Gata de Gorgos (7/03/2018); posada en servei del tram
entre les estacions de Creueta i Benidorm, després de finalitzar els treballs de
reparació del pont situat sobre la CV-759 al terme municipal de la Vila Joiosa
(15/03/2018) i un altre a Teulada, també sobre la carretera N-332. En execució
(06/2018).
 El Consell autoritza l’adquisició de 6 unitats de tren-TRAM amb tracció dual (dièsel i
elèctrica) per a la línia 9 (també podrien utilitzar-se per a la línia 1): 40 M€ (sense IVA)
(abril 2017). Licitat: termini de subministrament 48 mesos (maig 2017). Adjudicat a
Stadler Rail Valencia per 43,3 M€. Signat el contracte el setembre de 2017.
 Es reprenen les obres del túnel de la serra Grossa del TRAM d’Alacant, que es
trobaven paralitzades des de 2013. Actualment queda per executar aproximadament un
30 % de les obres del túnel ja que cal instal·lar la superestructura de via, catenària i
instal·lacions de senyalització i comunicacions: ATP (Automatic Train Operation),
enclavaments electrònics i control de trànsit centralitzat (24/10/2017). El president

276
 anuncia que les obres del túnel de la serra Grossa finalitzaran l’octubre de 2018 i
preveu que el nou traçat del TRAM estiga operatiu a final d’any (26/04/2018).
- La Generalitat convertirà en Via Verda el tram ferroviari de la xarxa del TRAM
d’Alacant que quedarà sense ús ferroviari, una vegada que finalitzen les obres que
està duent a terme la Conselleria al túnel de Serra (20/02/2018).
 Manteniment integral de les unitats elèctriques del TRAM d’Alacant. Inversió de 5,8 M€
per al manteniment integral de les 34 unitats elèctriques de la flota del TRAM d’Alacant, en
un contracte per a dos anys (05/03/2018).
 EMT València. Signatura de conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament per a garantir i
consolidar el servei de transport públic interurbà de viatgers entre València i Alboraia,
Moncada, Paterna i Vinalesa. Es recupera així un servei de transport públic que l’anterior
govern va eliminar l’any 2012. Inversió de 304.000 € per a garantir aquests serveis. Es
calcula que prop de 400.000 viatgers es poden beneficiar d’aquest acord (21/09/2016).
 Transport de viatgers per carretera. Presentació de les línies estratègiques del nou
mapa de transport, que amb la nova distribució i les mesures incorporades, es compleix
l’objectiu de garantir al 100 % dels municipis de la Comunitat, un servei públic de transport i
connexió directa de tots els nuclis de població amb els nodes de centralitat. El nou mapa
concessional està configurat per 41 concessions, de les quals huit corresponen a la
província de Castelló amb cinc zonals i tres lineals, 15 a la de València amb nou zonals i sis
lineals, i 16 a la d’Alacant amb quatre zonals i 12 lineals; a més de dos interprovincials que
cobriran els viatges entre València i Benidorm, Alcoi, Alacant i Elx (15/11/2017).
 Convocatòries del servei públic de transport de viatgers per carretera al llarg de 2018;
tindran una vigència temporal de 10 anys, amb opció de pròrroga per un any més. Fins
a mitjan maig de 2018 ja s’han sotmés al tràmit d’informació pública un total de 24
projectes (15/06/2018).
 Fins ara les antigues concessions no cobrien el 100 % dels pobles de la Comunitat i
deixaven sense servei públic prop de 43.000 persones i un total de 43 poblacions.
 El nou mapa del transport preveu la integració del servei escolar amb el regular a partir
de 2020.
 Taxi
 Aprovada la Llei 13/2017, de 8 de novembre, del taxi de la Comunitat Valenciana.
Té com a objectiu la professionalització i millora de l’eficàcia i la qualitat del servei.
- La Conselleria trau a informació pública la consulta prèvia sobre la modificació de la
Llei del taxi, a través de la Llei de mesures, a fi de millorar la redacció i l’aplicació
pràctica d’alguns preceptes (11/06/2018).
 La Conselleria d’Habitatge anuncia que impulsarà la regularització horària en el servei
de taxis per a l’àrea de prestació conjunta metropolitana de València, amb l’objectiu
d’equilibrar l’oferta i la demanda (25/09/2017). En elaboració el Projecte d’ordre per a la
regulació del descans obligatori (20/05/2018).
 La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori crea la Mesa
Tècnica contra l’Intrusisme en el Sector del Taxi (22/11/2016).
 Aeroport de Castelló.
 La Comissió Executiva de la societat pública Aerocas aprova la convocatòria d’un
concurs públic per a la realització d’un estudi sobre les potencialitats de l’aeroport
de Castelló, que constituirà la primera fase del futur pla estratègic de la
infraestructura. El document plantejarà les línies d’actuació que es consideren
prioritàries per a aconseguir, en el menor termini possible, el desenvolupament ple de
les infraestructures i els serveis associats a l’aeroport de Castelló. El pressupost de

277
 licitació és de 30.000 € i el termini de lliurament del treball és de tres mesos des de la
formalització del contracte (11/04/2017).
 Sol·licitada al Ministeri de Foment la declaració de la ruta aèria Castelló-Madrid com a
obligació de servei públic (setembre de 2017).
 L’aeroport de Castelló presenta el seu pla estratègic amb les línies mestres per a la
consolidació de la infraestructura en els pròxims cinc anys (31/01/2018).
 L’aeroport de Castelló millora la valoració dels seus usuaris i rep una puntuació
mitjana de 8,54, segons es desprén d’una enquesta encarregada per l’operador privat
Edeis per a conéixer la percepció, el grau de satisfacció i el compliment de les
expectatives dels usuaris de l’aeroport (19/04/2018).
 Aerocas activa l’elaboració i la tramitació d’un pla especial per a la zona d’activitats
complementàries (ZAC) de l’aeroport, amb l’objectiu d’avançar cap al
desenvolupament d’un pol empresarial i logístic vinculat a la infraestructura
aeroportuària. Aerocas ha aprovat els plecs de condicions per a la contractació dels
serveis de redacció i tramitació del pla especial (21/05/2018).
 Transport aeroportuari
 El Consell està analitzant la posada en marxa d’un nou model de coordinació de
rutes aeroportuàries. Es proposarà al Ministeri de Foment la creació de comissions
permanents per a València i Alacant dins del si del Comité de Coordinació Aeroportuària
de la Comunitat, en substitució dels antics comités de rutes (3/08/2016).
 Conveni de col·laboració de la GV amb Air Nostrum que permetrà promocionar
destinacions i esdeveniments de la Comunitat Valenciana en la seua flota i que té
com a objectiu principal reforçar en el mercat nacional la proposta turística de la
Comunitat Valenciana. Aquesta col·laboració suposarà una inversió màxima de fins a
6 M€ per part de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) i
6 M€ per part de l’empresa (12/12/2016).
 Posada en marxa de nou des de març de 2017 d’una línia aèria entre Barcelona i
València.
 Aparcament subterrani Mercat Central de València. El Consell aprova el conveni de
col·laboració entre l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i
Vertebració del Territori per al lliurament i l’explotació de l’aparcament subterrani
construït sobre l’estació del Mercat Central de la línia T-2 del Metro de València
(13/05/2016).
 L’import de l’obra pública, que ascendeix a la quantitat d’11,3 M€, l’abonarà l’Ajuntament
de València a la Conselleria d’Habitatge durant un termini de deu anys, a raó d’un
pagament anual d’1,1 M€.

Aposta per la mobilitat segura i sostenible

Morella2016: Aprovació dels estudis de planejament de l’anell verd metropolità de València.

S’ha presentat el projecte Anell verd metropolità de València (52 km per l’Horta i el front litoral
de la ciutat de València) que es desplegarà dins del Programa FEDER 2014-2020 de la UE en
desenvolupament d’una política de mobilitat sostenible.
Torrevieja2016: Aprovació del Pla director de seguretat viària de la Comunitat Valenciana.
Vinaròs-Benicarló2018: Programa de seguretat viària 2018-2029. Presentació pública
 Pacte valencià per la mobilitat segura i sostenible. Més de 40 ajuntaments de la
Comunitat Valenciana, a més de la Diputació de València i la Federació Valenciana de
Municipis i Províncies (FVMP), s’han adherit al Pacte per la mobilitat segura i sostenible
(20/09/2016).

278
  Entre els objectius, destaca impulsar la participació ciutadana, humanitzar les ciutats,
potenciar el transport públic, gestionar eficaçment el trànsit, millorar les operacions de
càrrega, augmentar la seguretat, crear estratègies de mobilitat segura i sostenible en els
desplaçaments laborals, suprimir barreres, reduir emissions i sorolls, introduir noves
tecnologies i apostar per una ciutat compacta mediterrània.
 La Generalitat destinarà prop de 4,5 milions d’euros per a millorar la mobilitat en
més de 70 municipis valencians. Es tracta de fomentar, en el marc dels programes de
fons europeus, actuacions que permeten implantar formes de desplaçament més
sostenibles. Es destinaran 2,5 milions per a la construcció, el condicionament o la
millora de l’espai públic per a l’ús ciclista i 1,13 milions a la redacció, l’aprovació i
l’impuls, per part dels municipis, dels seus propis plans de mobilitat urbana sostenible
(30/04/2018).
 Pla d’acció contra el soroll. Fins al març de 2018 s’ha desenvolupat un primer bloc
d’actuacions que han consistit en els treballs de redacció de 24 projectes constructius
destinats a actuar en una sèrie de punts de la xarxa de carreteres de la Generalitat
qualificats de prioritaris per tindre un trànsit superior als 6.000.000 de vehicles a l’any. I s’ha
licitat el segon bloc referit a identificar solucions tipus que permeten la disminució dels
nivells de soroll amb un nivell d’integració adequat en contextos urbans o metropolitans
allí on l’ocupació de les solucions convencionals poden considerar-se inacceptables pel seu
impacte urbà o tindre costos prohibitius; l’import de la licitació ascendeix a 392.000 euros
(DOGV, 7/03/2018).
 Pla de mobilitat metropolitana de l’àrea de València. La Conselleria d’Habitatge trau a
concurs públic la redacció i el seguiment del Pla de mobilitat metropolità sostenible de
l’àrea de València (PMoMe València). L’àmbit inicial del PMoMe abasta una àrea molt
extensa de més de 60 municipis i al voltant d’1,8 milions d’habitants. Té un pressupost de
licitació de 831.270 euros i un termini d’execució de dos anys (1/11/2016). Adjudicada la
redacció del pla (maig 2017). En redacció (juliol de 2017).
 Pla de mobilitat metropolità sostenible de l’àrea d’Alacant-Elx. Vistiplau del Consell
(15/04/2016) al Pla de mobilitat metropolità de l’àrea d’Alacant-Elx (PMoMe Alacant-Elx)
que està preparant la Conselleria d’Habitatge. Té com a finalitat implantar formes de
desplaçament més sostenibles com caminar, anar en bicicleta i en transport públic dins de
l’àrea.
 La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori inicia la redacció i
el seguiment del Pla (06/11/2017).
 Pla de mobilitat metropolitana de l’àrea de Castelló. Licitat al novembre de 2016 amb un
pressupost de 81.000 €. En fase d’adjudicació (juny 2017). En redacció (octubre de 2017).
 Mobilitat sostenible entre la ciutat de València i l’Horta. Impuls al projecte Anell verd
metropolità de València. Comprén un itinerari de 52 quilòmetres, destinat a vianants i
ciclistes que discorrerà circularment al voltant de València. S’estendrà per l’Horta Nord, per
l’Horta Oest, per l’Horta Sud i el front litoral de la ciutat de València, a través de camins
històrics i naturals que transcorren al costat de territoris tan privilegiats com els parcs
naturals del Túria i de l’Albufera, l’Horta de València i les platges.
 L’anell verd metropolità de València s’ha estructurat en quatre grans trams, cada un dels
quals es divideix en diversos subtrams per a agilitzar-ne la construcció i la posada en
servei. El tram sud discorrerà entre Pinedo i Aldaia; el tram oest, des d’Aldaia i
Massarrojos; el tram nord, entre Moncada i Port Sa Platja (Alboraia) i el tram front litoral
entre Port Sa Platja i Pinedo. Així, els treballs impulsats per la Conselleria avancen i ja
s’estan redactant els projectes de construcció del tram sud i nord de l’anell verd
metropolità de València, i pròximament es licitarà la redacció dels projectes del tram
oest (15/04/2017).

279
  Adjudicades les obres per a la construcció del primer tram de l’anell verd metropolità
de València, tram 6, Moncada-Meliana, per 908.151 euros i una longitud de 6,5 km
(01/05/2018).
 Licitades les obres del tram 7 de Meliana a Port Saplaya, per 1.846.239 euros i una
longitud de 6 km (març de 2018).
 Licitada la redacció del projecte de construcció del tram oest: Aldaia-Massarrojos de
l’anell verd metropolità de València. El pressupost base de licitació és de 244.420 euros
(22/05/2017).
 Via ciclista i de vianants al Camp de Morvedre. Licitació de les obres d’adequació de
prop de 9 km per a l’ús ciclista i de vianants que aprofita l’antiga infraestructura fèrria
d’Ojos Negros que discorre entre els municipis d’Algímia d’Alfara i Albalat dels Tarongers,
amb una inversió de 415.231 euros (06/03/2018).
 Via ciclista i de vianants a la ruta litoral del nord de Castelló.
 Adjudicades les obres per a un itinerari ciclista i de vianants als termes municipals de
Cabanes i Torreblanca, pel qual es condicionaran de 12,8 km de vies i s’utilitzarà la
xarxa de camins que ja hi ha, amb una inversió de 367.000 euros; anirà paral·lel a la
costa i donarà continuïtat als que es preveuen als termes municipals d’Orpesa i
Torreblanca, dins de l’itinerari general litoral que s’està desenvolupant al nord de
Castelló, fins a la localitat de Peníscola (09/02/2018). Signatura del contracte l’abril de
2018.
 Via ciclista i de vianants a Requena.
 Licitades les obres per a adequar les vies pecuàries pertanyents a la Cañada Real de
San Juan i del Cordel del Prado per a l’ús com a via ciclista i de vianants, amb una
inversió de 800.000 euros (18/01/2018).
 Suport al programa de mobilitat intel·ligent que Ford implantarà a València. Acord de
la Generalitat i l’Ajuntament de València amb Ford Smart Mobility per a desenvolupar el
programa pilot de mobilitat intel·ligent que permetrà que la ciutat siga base de proves per al
desenvolupament de flotes de vehicles amb zero emissions, amb l’avaluació de l’impacte en
el medi ambient i en la qualitat de vida. La Generalitat aportarà 1 M€ i l’Ajuntament de
València, els serveis de mobilitat com el Centre de Gestió de Trànsit. Circularan per
València entre 10 i 15 vehicles, que seran utilitzats tant per empreses privades com per
entitats públiques. El projecte de prova de les furgonetes Ford Transit Custom PHEV
(híbrides endollables) va començar a la tardor de 2017 a Londres, amb 20 vehicles
(09/05/2018).
 Pla director de seguretat viària de la Generalitat. El Consell aprova el Pla director de
seguretat viària de la Generalitat, que té com a objectiu general la reducció de
l’accidentalitat i de les seues conseqüències a la Comunitat Valenciana (7/04/2017).
Publicat en el DOGV (6/06/2017).
 Programa de seguretat viària 2018-2019. Presentat el Programa 2018-2019 en
desenvolupament del PDSV. El programa coordina 6 conselleries amb competències en la
matèria, així com amb la DGT, diputacions i associacions. Té com a objectius protegir els
usuaris vulnerables en el disseny i l’explotació de les vies; promoure entorns urbans més
segurs; educar en conductes i comportaments més responsables; promoure la mobilitat
intel·ligent, segura i sostenible; i millorar els temps de resposta en els accidents de trànsit
(21/02/2018).

Desbloquejar la reforma de l’Estatut d’Autonomia respecte a les inversions de l’Estat

 Antecedents. La modificació de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat

Valenciana de 2006 es va aprovar en les Corts al març de 2011. Preveu una disposició
addicional que vincula les inversions en els pressupostos generals de l’Estat al pes de la

280
 població valenciana. Es tracta d’una disposició que ja existeix en altres estatuts, com els de
Catalunya, Andalusia i Aragó. El Tribunal Constitucional va considerar legal aquest tipus de
clàusules, però va especificar que no obliguen l’Estat.
 La reforma modifica la disposició addicional primera de l’Estatut, la nova redacció del
qual passa a ser la següent: “La inversió de l’Estat a la Comunitat Valenciana, excloent-
hi el Fons de Compensació Interterritorial, serà equivalent al pes de la població de la
Comunitat Valenciana sobre el conjunt de l’Estat per un període de set anys. Amb
aquesta finalitat es constituirà una comissió integrada per l’Administració estatal i
autonòmica”.
 X legislatura d’Espanya. Aprovació en el Congrés dels Diputats de la presa en
consideració de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat (16/09/2015).
 Actualment, la Comunitat Valenciana representa l’11 % de la població espanyola i
genera el 10 % del PIB. Del total de les inversions territorials, només en rep el 7,95 %.
 La mitjana espanyola per habitant són 237,18 €, mentre que a la Comunitat es perceben
60 € menys per persona, un total 176,65 €. Amb dades per a 2016, dels 1.180 M€ que
hauria de rebre en inversions la Comunitat Valenciana, només rep 879,2 M€.
 La Comunitat Valenciana mai ha arribat a la mitjana d’inversions per habitant de les
comunitats autònomes d’Espanya i mai ha rebut una inversió d’acord amb la seua
població, la qual cosa ha suposat, en els últims 16 anys, una pèrdua de 6.830 M €
menys en inversions.
 XI legislatura d’Espanya. El Congrés dels Diputats va aprovar per majoria iniciar el
tràmit per a la reforma de l’Estatut perquè la Comunitat Valenciana reba més inversions
de l’Estat en proporció al seu pes poblacional. Només Ciutadans no ha donat suport a
aquesta reforma, que ha rebut el suport de totes les grans forces de la cambra baixa.
(5/04/2016).
 XII legislatura d’Espanya. Finalització del termini d’esmenes del projecte de llei orgànica
de modificació de l’Estatut (27/02/2018). Publicades les esmenes en BOCG 06/03/2018. En
Comissió.

e. Articulació del Sistema Valencià d’Innovació

… a partir del bon funcionament i la interacció de REDIT, l’IVACE, les universitats i el teixit
productiu. Cal recuperar la funció pública dels instituts tecnològics, enfortir les relacions entre
les empreses i la resta d’actors i ampliar els recursos destinats a la innovació, vinculant-los
sempre a projectes d’aplicació comercial.
Nou Botànic
143. Impuls de l’Agència Valenciana de la Innovació. Activació de la modernització i la millora
del Sistema Valencià d’Innovació quant a la vertebració dels agents de creació del coneixement
(universitats i centres d’investigació) i de desenvolupament i transferència (centres tecnològics),
l’oferta de titulacions universitàries, l’atenció a la formació de competències, la millora dels
sistemes d’avaluació, potenciar els resultats d’I+D+i i la transferència de coneixement al teixit
productiu.

Enfortiment del Sistema Valencià d’Innovació

Morella2016: Llei de l’Agència Valenciana de la Innovació

Sagunt2017: Agenda Indústria 4.0 – Comunitat Valenciana
Elx2016 – Projecte 1: Agència Valenciana de la Innovació
Elx2016 – Projecte 2: Estratègia regional d’innovació
Elx2016 – Projecte 6: RIS 3 CV

281
 Agència Valenciana d’Innovació. Les Corts aproven la Llei per la qual es crea l’Agència
Valenciana de la Innovació (DOGV 08/02/2017). Es crea com a entitat de dret públic de la
Generalitat, facultada per a exercir potestats administratives i realitzar activitats destinades
a l’enfortiment i al desenvolupament del Sistema Valencià d’Innovació (SVI).
 El signe distintiu de l’Agència Valenciana d’Innovació, adscrita a la Presidència de la
Generalitat, és la investigació d’una millora substancial del model productiu a través del
desenvolupament de la capacitat innovadora tant en les institucions productores de
coneixement (universitats, centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques a
la Comunitat Valenciana o instituts tecnològics) com en les pròpies empreses,
impulsant, per a això, la generació, la difusió, l’intercanvi i l’explotació de coneixement
entre totes aquestes.
 Els principis bàsics de l’Agència Valenciana de la Innovació són l’autonomia, la
professionalitat i la independència tècnica. Així, la persona responsable de l’agència
serà triada per una majoria de dos terços de les Corts, a proposta del titular de la
Presidència de la Generalitat.
 El pressupost de l’exercici 2017 per a l’agència serà de 28 M€ i es preveu un increment
pressupostari gradual de manera que en 2020 es puguen aconseguir els 150 M€. Pel
que fa a la seu de l’AVI, s’instal·larà a l’edifici del PROP a la ciutat d’Alacant
(01/08/2017).
 Celebrada la primera reunió del consell directiu de l’AVI, a la qual ha assistit el president
de la GV. Començarà a fer les contractacions per a conformar la plantilla de l’agència,
que està previst que estiga operativa al desembre (05/10/2017).
 Comité estratègic de la innovació (CEI): el president de la Generalitat ha proposat
l’investigador de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ) Avelino Corma com a president
del futur comité estratègic de la innovació (CEI), un nou òrgan que connectarà científics,
empresaris i instituts tecnològics per a contribuir a la cerca de solucions als principals
reptes del sistema productiu valencià. El CEI estarà compost per 40 membres en una
proporció equilibrada entre científics, empresaris i representants de la xarxa d’instituts
tecnològics i es reunirà amb periodicitat semestral (03/04/2018).
 Estratègia RIS 3-CV. La Comissió Delegada per a la Ciència, la Tecnologia i la Innovació
del Consell de la Generalitat aprova l’Estratègia d’especialització intel·ligent per a la
investigació i innovació a la Comunitat Valenciana (RIS3CV). El document aprovat inclou
les recomanacions que en el seu moment va marcar la Comissió Europea perquè la
Comunitat Valenciana puga obtindre finançament europeu fins a 2020 (27/12/2016).
 La RIS3CV conté un total de 50 mesures proposades per la Generalitat per a
aconseguir un nou model productiu i posar especial atenció en aspectes com la qualitat
de vida, una nova indústria sostenible i la gestió sostenible de l’entorn. A més, aquestes
mesures es completen amb accions dirigides a aprofitar les oportunitats que puguen
generar la investigació i la innovació.
 El pressupost total de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat
Valenciana ascendeix a 1.619 M€ per al període 2014-2020, dels quals el 45 % són
d’aportació d’agents privats, el 38 % de la Generalitat i la resta procedirà
fonamentalment d’Europa.
 El 27 de febrer de 2017, la Comissió Europea va comunicar formalment el compliment
de la condició RIS3 en carta adreçada al director general de Fons Comunitaris del
Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
 Des del punt de vista de l’execució d’activitat, a 31 de desembre de 2016 s’estima un
compliment d’objectius del 28 % respecte a l’esperable final (2020). Pel que fa a
l’execució pressupostària, l’execució a final de 2016 és un poc inferior (18 % respecte al
total final), però d’acord amb la senda financera prevista.

282
  S’han establit uns principis de participació en la governança RIS3 a escala espanyola i
europea a l’espera de constituir en breu el comité de direcció i les plataformes de
participació conjuntament amb els agents socials i de generació de coneixement.
 En el si de la Generalitat es va activar el Comité de Seguiment de RIS3-CV, compost
per responsables dels organismes amb responsabilitats en investigació i innovació, així
com en fons europeus. En aquest comité es fan les propostes que la Generalitat eleva
davant dels agents econòmics, socials i del coneixement en matèria de
desenvolupament de l’estratègia d’especialització intel·ligent per a la investigació i la
innovació. Per a fer-ho, s’ha reunit en dues ocasions durant 2017.
 Finalment, s’ha constituït el Comité de Direcció RIS3-CV, que regirà l’estratègia,
compost per vint representants d’organitzacions empresarials, sindicals, d’òrgans
gestors de la investigació i la innovació i de fons europeus de la Generalitat, d’entitats
generadores de coneixement. Aquest comité està presidit pel president de la
Confederació Empresarial Valenciana (19/06/2018).
 Pla Agenda Indústria 4.0 de la Comunitat Valenciana. Presentat el pla que coordina
l’IVACE i que naix com a full de ruta per a impulsar la digitalització de les empreses de
la Comunitat, amb la finalitat d’aconseguir una indústria intel·ligent, sostenible i
integradora. En l’elaboració de l’Agenda Indústria 4.0 han tingut un paper destacat els
clústers d’empreses innovadores, els instituts tecnològics, les universitats i les empreses
manufactureres i de béns d’equip (27/10/2017).
 L’Agenda Indústria 4.0 de la Comunitat Valenciana té tres objectius específics:
incrementar la competitivitat de les indústries mitjançant la seua transformació digital,
desenvolupar i consolidar l’oferta del sector de tecnologies electròniques, informàtiques i
de comunicació i establir plataformes de col·laboració entre empreses, agents
d’innovació i generadors de coneixement.
 S’han posat en marxa, a més, en el marc d’aquest pla, una sèrie de programes i
mesures de suport concrets per a posicionar les nostres empreses de cara al salt a la
indústria 4.0. Destaca el programa d’ajudes DIGITALITZA-CV, que s’ha convocat en
dues ocasions i ha rebut més de 600 projectes de pimes que aposten per la implantació
de solucions innovadores basades en la digitalització de la seua activitat. Per
descomptat, també estan funcionant altres mesures, com la dirigida als anomenats
habilitadors digitals, denominada INNOVATEIC-CV, que en les dues convocatòries que
ha fet ha rebut al voltant de 100 propostes de projectes per part d’empreses
tecnològiques valencianes (19/06/2018).
 Pacte per la ciència i la investigació. Signatura del Pacte social per la ciència i la
investigació a la CV, promogut pel Consell València de Cultura (10/11/2015).

I+D i innovació empresarial

Elx2016 – Projecte 3: Pla d’I+D+i empresarial de l’IVACE

 Pla d’I+D+i empresarial de l’IVACE. El compromís del nou govern amb la inversió en la
ciència, la tecnologia i la innovació es tradueix en:
 Pla d’innovació empresarial, les actuacions del qual s’articularan al voltant de la
innovació de producte o procés, l’accés als serveis avançats d’innovació empresarial i
els plans de modernització global.
 Pla d’innovació empresarial, les actuacions del qual s’articularan al voltant de la
innovació de producte o procés, impuls de la transformació digital de la indústria, el
desenvolupament i creixement d’empreses proveïdores de solucions tecnològiques
TEIC, i la digitalització de les pimes.
 Pla d’I+D empresarial, que disposa de diversos instruments per a donar suport a la
certificació de projectes d’I+D, projectes d’I+D individuals de pimes o en cooperació, o

283
 d’aquestes amb grans empreses, i la participació en projectes europeus i del programa
marc europeu d’I+D Horitzó2020.
 Emprenedoria innovadora i diversificació empresarial, el suport als projectes
d’emprenedoria innovadora i de base tecnològica.
 Convocatòries del Pla d’I+D+i empresarial. Les convocatòries dels plans d’innovació i
d’I+D de l’IVACE es planifiquen amb un horitzó temporal suficient per a programar les
mesures de manera estable. Es fonamenten en la fórmula de la subvenció a fons perdut,
reforçada amb una labor de seguiment més gran davant dels instruments financers que
s’han anat emprant en les convocatòries anteriors de 2014 i 2015 (Informe Ple del Consell
11/03/2016).
 Amb un pressupost per a 2018 de 20 milions d’euros per a I+D+i empresarial, s’han
convocat ja 9 dels 11 programes de suport del pla, que representen el 72 % del
pressupost disponible per a tot el 2018. Actualment s’estan avaluant 829 projectes
d’empreses i 58 d’entitats, i està previst rebre 400 propostes més en el 2n semestre
d’enguany per als programes DIGITALITZA i CREATEC (19/06/2018). Les ajudes
s’emmarquen dins del Pla d’I+D+i empresarial dissenyat per l’IVACE per a 2018, amb
una clara aposta per l’I+D, la innovació i la digitalització de les empreses.
 Convocades les ajudes per a la promoció de la investigació científica, el
desenvolupament tecnològic i la innovació al territori valencià, que ascendeix a 25,9 M€
per a 2018. Aquesta xifra suposa un augment del 7,46 % respecte a la quantitat de
2017, que va ser de 24,1 M€. La resolució preveu totes les ajudes i beques a les quals
poden concórrer els grups d’investigació i que depenen dels seus mèrits científics.
L’objectiu és incrementar els recursos i el potencial del sistema valencià d’I+D+i i
promoure la formació, el perfeccionament, així com la mobilitat del personal investigador
i l’atracció de talent (07/11/2017).
 Nou servei de gestió de la innovació de l’IVACE. Posat en marxa dins del projecte
europeu Enterprise Europe Network (SEIMED) amb el qual es vol millorar la gestió de la
innovació de les PIME de la Comunitat. L’objectiu d’aquest servei és potenciar la capacitat
innovadora de les empreses i oferir-los assistència experta i entrenament (coaching)
personalitzat perquè les empreses puguen aconseguir resultats d’impacte. S’ha presentat a
més de 60 empreses de la Comunitat Valenciana (11/05/2016).
 Centres europeus d’empreses innovadores
 El Ple del Consell reconeix els centres europeus d’empreses innovadores (CEEI) de la
Comunitat Valenciana per a la prestació de serveis per al foment de l’emprenedoria i la
innovació (16/12/2016).
 Conveni subscrit entre l’IVACE i els CEEI de la Comunitat per al desenvolupament de la
política de la Generalitat de suport a l’activitat emprenedora i innovadora. Pressupost de
més d’1 M€, donarà suport a la tasca que exercisquen el CEEI de València, el CEEI
d’Elx i el CEEI de Castelló (Ple del Consell 23/12/2016).
 El Ple del Consell autoritza la signatura de convenis entre l’Institut Valencià de
Competitivitat Empresarial (IVACE) i els centres europeus d’empreses innovadores
(CEEI) de la Comunitat Valenciana per a donar suport a la coordinació del mapa de
l’emprenedoria valenciana cap a un ecosistema innovador, diversificat i eficient. Els
convenis, dotats en conjunt amb 2 M€, estan cofinançats en un 50 % per mitjà del
programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020 (21/07/2017).
 Instrument PIME. És un instrument financer centrat en préstecs amb garanties dirigits a
pimes de la CV innovadores. Ressalta el seu caràcter eminentment innovador que ha
dinamitzant les opcions de crèdit barat per a les empreses i, que els serviran de suport per
a invertir i créixer. És un instrument financer centrat en préstecs amb garanties dirigits a
pimes de la CV innovadores. Balanç de resultats 2014-2017 (fins a abril):

284
  La Comunitat Valenciana ha obtingut uns resultats molt brillants en instrument PIME.
Espanya és el primer beneficiari d’Europa amb el major nombre de propostes
finançades per aquest instrument. València, juntament amb Catalunya i Madrid, són les
regions que més contribueixen a aquest resultat.
 66 projectes de pimes de la Comunitat Valenciana s’han beneficiat de quasi 25 M€ de
subvencions, la qual cosa representa una inversió induïda de més 35,5 M€ en projectes
d’alt contingut innovador.
 DIGITALITZA-CV. L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) llança una
nova convocatòria dirigida a ajudar les petites i mitjanes empreses de la Comunitat
Valenciana a digitalitzar els seus processos productius. La convocatòria DIGITALITZA-CV
disposa d’un pressupost de 8,8 M€. Les accions a les quals es dona suport a través
d’aquesta convocatòria comprenen la implantació i la posada en marxa de solucions
innovadores encaminades a la digitalització (29/12/2016). Per a 2018 es manté aquesta
convocatòria d’èxit, que es publicarà en el segon semestre d’enguany per tercera vegada
des que es va posar en marxa, amb un pressupost de 4,2 M€ (19/06/2018).
 CREATEC-CV. L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) publica la
convocatòria CREATEC-CV, dirigida a finançar la contractació de serveis d’I+D, de personal
investigador i tècnic, així com la compra de béns d’equip en les petites empreses
innovadores de base tecnològica de la Comunitat Valenciana. Té un pressupost d’un poc
més d’1,5 M€ (29/12/2016).
 HADA i Activa Industria 4.0. Se signarà un conveni amb el Ministeri d’Economia per a
desenvolupar de manera conjunta l’eina HADA, que permetrà l’autodiagnòstic digital
avançat, així com el programa Activa Industria 4.0.
 HADA i Activa Industria 4.0. S’ha desenvolupat el conveni amb el Ministeri d’Economia
per a desenvolupar de manera conjunta l’eina HADA, que ha permés el disseny d’un pla de
digitalització avançat en 26 indústries valencianes, en el qual la Comunitat ha sigut la que
més projectes ha mobilitzat a escala estatal, així com l’autodiagnòstic digital avançat de
moltes altres, tot això per mitjà del programa Activa Indústria 4.0. (19/06/2018)

Enfortiment dels instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana

 Suport a la viabilitat dels instituts tecnològics

 L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) abona als centres tecnològics
de la Comunitat l’import corresponent a 16 projectes d’investigació, desenvolupament
tecnològic i innovació pendents de 2015, de manera que queden pagades el 95 % de
les ajudes. Amb aquest desembossament, l’IVACE es posa al corrent amb els instituts
tecnològics, ja que les ajudes corresponents a 2016 les va avançar quasi íntegrament,
una vegada publicada la convocatòria (30/03/2017). Pel que fa a les ajudes 2017, es
van concedir i abonar bestretes pel 80 % de l’ajuda concedida (19/06/2018).
 En 2017, l’IVACE va destinar 28,2 M€ als instituts, dos milions més que en l’exercici
anterior, per a dur a terme projectes que tinguen les empreses valencianes com a focus
principal de la seua activitat (05/03/217).
 Durant l’exercici 2017, l’IVACE ha continuat treballant en la línia —ja iniciada en anys
anteriors— dirigida a establir un marc estable de col·laboració entre la Generalitat i els
centres tecnològics de la Comunitat Valenciana, de manera que es garantisca la
viabilitat de les activitats que aquests desenvolupen i, amb això, la recuperació de la
seua “funció pública” com a instrument de generació de coneixement, innovació, i
competitivitat per a avançar en la transformació del model productiu de la Comunitat.
 Fruit d’aquest treball ha sigut la modificació de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda
Pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per a exceptuar els centres
tecnològics de la Comunitat Valenciana del règim de transferències corrents i de capital
i de les garanties en els casos de bestreta. Així, les ajudes concedides als instituts

285
 tecnològics de la Comunitat Valenciana, en el marc de les actuacions vinculades
directament a programes i convenis en matèria d’investigació, desenvolupament
tecnològic i innovació empresarial, podran fer-se efectives fins a un 100 per cent de la
subvenció corresponent a cada anualitat, una vegada concedides, amb la qual cosa
queden aquests exonerats de la constitució de garanties, excepte previsió en contrari de
les bases reguladores.
 En 2018, l’IVACE va a destinar un total de 38 M€ per a donar suport a l’activitat dels
instituts tecnològics, la qual cosa suposa un increment del 36,5 % respecte a l’ajuda
concedida en 2017.
 L’ajuda 2018 preveu una línia de finançament, amb càrrec a fons propis de la
Generalitat i amb vocació de ser una línia a llarg termini, vinculada a objectius de la
política d’innovació de la Conselleria (mitjançant indicadors observables de gestió i
d’impacte), complementària a les línies d’exercicis anteriors que donaven suport al
finançament de projectes específics, actuacions a curt termini.
 Aquesta línia de finançament està dotada amb 17 M€, i es canalitzarà per mitjà de la
signatura de convenis de col·laboració entre l’IVACE i els instituts tecnològics, inclosa
en la Llei 22/2017, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a
l’exercici 2018 (19/06/2018).
 Impuls a les polítiques que recuperen la funció pública dels instituts tecnològics, per
a enfortir les relacions entre les empreses i la resta d’actors i ampliar els recursos destinats
a la innovació.
 Els instituts tecnològics, com a associacions privades d’empreses, no desenvolupen una
funció pública, però són per definició un instrument de participació empresarial en les
decisions del sector productiu sobre l’orientació del coneixement cap a la millora de la
competitivitat.
 Les polítiques de la Generalitat s’orienten en el sentit de reenfocar la tutela i els suports
als instituts tecnològics per a estimular la major i més variada participació possible de
les empreses valencianes. Per a aconseguir-ho, els criteris d’accés a les ajudes es
defineixen de manera que es garantisca que els suports públics s’adapten a les
necessitats de les empreses (especialment les pimes) i contribuïsquen a augmentar la
inversió privada en I+D+i.
 Igualment, es manté una intervenció institucional activa en aquests centres de manera
que es garantisca una participació empresarial variada i distribuïda, coherent amb la
realitat de les empreses a la Comunitat Valenciana, que puga així determinar l’orientació
de l’activitat d’aquestes organitzacions.
 Conveni de col·laboració entre l’IVACE i els instituts tecnològics. El Ple del Consell
aprova la subscripció dels convenis de col·laboració de l’Institut Valencià de Competitivitat
Empresarial (IVACE) amb els instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana. Respon a la
voluntat de la Conselleria d’Economia Sostenible d’impulsar la cooperació entre els centres
tecnològics i les empreses, donar solució a la demanda tecnològica i d’I+D+i i aconseguir
l’excel·lència investigadora. L’import de les ajudes ascendeix als 15,8 M€ i disposen de
cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (23/12/2016).
 Els convenis de col·laboració subscrits entre l’IVACE i els instituts tecnològics han
permés donar suport al desenvolupament, per part d’aquests últims, a activitats d’I+D de
caràcter no econòmic durant el passat exercici 2016.
 Actualment, finalitzada l’execució d’aquestes activitats, s’han iniciat els treballs de
verificació d’acord amb allò que estableixen els convenis de col·laboració.

Altres actuacions en matèria d’investigació i innovació

286
 28 edició dels Premis Jaume I. El Consell destina en 2016 un total de 80.000 € de
subvenció, així com 240.000 € per a finançar el Premi a la Investigació Bàsica que feia
quatre anys que no tenia patrocinador. A més, s’aposta pels investigadors i per les
investigadores joves, i per reforçar-hi la presència de la dona (26/05/2015).
 Cerimònia de proclamació dels guanyadors celebrada el 7 de juny de 2016. En
l’edició de 2016, s’han lliurat distincions en sis modalitats: l’economia,
l’emprenedoria, les noves tecnologies, la investigació biomèdica, la investigació
mediambiental i la investigació bàsica.
 Xarxa Impuls CV. Suport a la signatura de l’acord per a la constitució de l’Associació
Valenciana de Ciutats Innovadores Xarxa Impuls CV, composta per set municipis de la CV
—Salinas, Gata de Gorgos, Ontinyent, Alzira, Vila-real, Alcoi i València— (29/02/2016).
 Campus de l’Emprenedor Innovador. Actuació impulsada per la Direcció General
d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme, juntament amb les cinc universitats públiques
valencianes, en la qual les universitats en comparteixen l’aprenentatge i l’experiència en
diferents iniciatives de suport a l’emprenedoria, de manera que les més reeixides en cada
universitat s’estenguen a les altres. Els programes compartits entre les cinc universitats són
el concurs 5UCV StartUp, Aula Emprén, UJIE, Mentoring, Banc de Patents i Emprenedoria
Inclusiva (17/06/2016).
 En 2017, a proposta de les universitats, s’inclou un nou projecte dins del Campus de
l’Emprenedor Innovador Programa “E2 Estudiant x Emprenedor”, l’objectiu del qual és
fomentar la cultura emprenedora entre els estudiants universitaris i capacitar-los per a
entendre i adaptar-se millor a un entorn que canvia cada vegada més i més ràpid.
Discorrerà a través d’una formació d’alt nivell en què participaran estudiants, tutors i
empresaris.
 En 2018 els convenis amb les universitats ascendeixen a 380.000 euros, amb l’objectiu
de donar suport a la promoció d’emprenedors, cooperativisme i economia social
(Consell, 18/05/2018).
 Projecte INTERREG. Projecte INTERREG “iEER, Boosting innovative Entrepreneurial
Ecosystem in Regions for young entrepreneurs”, en el qual la Comunitat participa juntament
amb 9 regions europees emprenedores més, que té dues fases d’execució de dos anys de
durada cada una: la primera, d’aprenentatge interregional i intercanvi de bones pràctiques; i
la segona, de desenvolupament del pla d’acció, del qual es derivaran mesures susceptibles
de finançament amb fons estructurals europeus
La segona fase ha començat a principi d’abril de 2018, i té com a objecte la implementació
de les actuacions recollides en el pla d’acció (signat el 31/03/2018), que inclou, entre altres,
Aula Emprende, canal d’accés únic i el Pla estratègic d’emprenedoria.
 Banc de patents i coneixement. Autoritzats pel Consell els convenis d’ajudes de la
Conselleria d’Economia per al foment de l’emprenedoria científica amb la Xarxa d’Instituts
Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT), les fundacions INCLIVA i FISABIO, el
Centre d’Investigació Príncipe Felipe, i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe. La resta de
convenis (Consell Superior d’Investigacions Científiques i IVIA) es troben en tramitació i no
han passat encara pel Consell. L’import total de les ajudes ascendeix a 65.000 euros
(19/06/2018).

f. Paper actiu de les institucions com a agents de desenvolupament econòmic

… l’administració disposa d’una sèrie d’instruments que han de servir per a promocionar el
canvi de model: incentius fiscals, financers (via l’IVF), mecanismes d’assessorament integral
(per al sanejament, la reorientació i la creació de nous projectes), contractacions públiques, etc.
Aquestes eines han de ser eines actives per a estimular la creació d’empreses, les empreses
que innoven i les que afronten processos de creixement intern, els projectes que enforteixen

287
els districtes, les empreses que s’internacionalitzen, les que tenen una gestió més democràtica
(cooperatives i cogestionades) i aquelles més respectuoses amb el seu entorn.
Nou Botànic
116. Posada en funcionament de l’Oficina d’atracció d’inversions estrangeres amb la intenció
de captar i mantindre les inversions productives per mitjà de la col·laboració amb les empreses
noves i les ja instal·lades al nostre territori.
197. Creació d’una comissió d’optimització dels fons i programes europeus per a aconseguir
que siguen un instrument de vertebració d’una especialització intel·ligent de la Comunitat
Valenciana i que contribuïsquen a pal·liar el dèficit públic.
198. Creació d’una unitat per a l’optimització de la captació i la gestió de fons i programes
europeus.

288
Instruments de planificació

Morella2016: Planificació pressupostos 2017. La planificació del pressupost de 2017

s’iniciarà sobre els mesos de febrer-març, en coordinació amb les conselleries, partint de la
base de la despesa real de les diferents partides. La planificació del pressupost de 2017
s’iniciarà al voltant dels mesos de febrer-març, en coordinació amb les conselleries, partint de
la base de la despesa real de les diferents partides. Tot això amb la finalitat de dissenyar
escenaris pressupostaris realistes, que permeten l’assignació de recursos ajustats a les
necessitats reals.
Torrevieja2016: Creació d’una comissió d’optimització dels fons i els programes europeus per
a aconseguir que siguen un instrument de vertebració d’una especialització intel·ligent de la
Comunitat Valenciana i que contribuïsquen a pal·liar el dèficit públic. Proposta a l’assemblea de
regions d’Europa de la creació d’una xarxa de regions intel·ligents.
Sagunt2017: Aprovació del Pla d’acció de finançament europeu
Ademuz2017: Pla d’acció model econòmic 2017-2027.
Ademuz2017: Creació del fòrum permanent de polítiques regionals a la Unió Europea.
Elx2016 – Projecte 20: Pla de millora de reputació de l’economia valenciana i de la GV
 Pla d’acció model econòmic 2017-2027. Aquest pla es concep com un "Pla de
plans" de la Generalitat que ha d’integrar totes les iniciatives estratègiques
que tinguen potencial transformador, i és el resultat d’un procés de
desenvolupament en el qual han participat tots els departaments del Consell. Va ser
presentat en el seminari de govern de Vinaròs-Benicarló (29/05/2018).
 Programa operatiu FEDER 2014-2020
 Aprovat per la Comissió Europea el 22 de juliol de 2015, el Programa operatiu
FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020. La inversió total que es durà a
terme en el marc d’aquest programa operatiu a la nostra Comunitat és de més
de 1.100. M€. Les ajudes FEDER a la Comunitat Valenciana ascendeixen a més
de 550 M€, per la qual cosa la inversió total que es farà en el marc d’aquest
programa operatiu a la nostra Comunitat serà de 1.136 M€.
 Els objectius temàtics del programa operatiu són:
- Potenciar la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació
amb 294 M€.
- Millorar l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la
comunicació i l’accés a aquestes, amb 279 M€.
- Millorar la competitivitat de les pimes, amb 214 M€. Com a novetat, s’hi
inclouen per primera vegada instruments financers amb una ajuda
FEDER de 30 M€, amb una línia capital llavor i una altra línia capital
expansió, préstecs participatius i préstecs subordinats.
- Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, amb
un pressupost de 145 M€, amb actuacions d’eficiència energètica en
edificis públics de les conselleries amb competències en polítiques
inclusives, justícia, educació i hisenda.
- Conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos,
amb un pressupost de 117 M€.
- Assistència tècnica per a l’execució del programa, amb més de 50 M€.

289
  Creació del Comité de Seguiment compost per representants de la Comissió
Europea, l’Administració de l’Estat i la Generalitat Valenciana, així com agents
socials que s’encarregaran d’examinar l’execució del programa, els avanços en
la consecució dels objectius i les possibles modificacions que el pogueren
afectar (20/10/2015).
- Reunió del Comité de Seguiment per a avaluar el desenvolupament dels dos
primers exercicis del Programa operatiu FEDER 2014-2020 (18/05/2016). El
Consell ha destinat 82,8 M€ a potenciar la investigació, el desenvolupament
tecnològic, la innovació, la millora de la competitivitat de les pimes i la conservació i
la protecció del medi ambient. En aquest context, un total de 151 empreses
valencianes han rebut ajudes gràcies a la línia de préstecs financers combinats
amb subvencions a fons perdut per a projectes d’I+D convocades per l’IVACE, i a
instruments financers com el capital llavor i el capital inversió facilitats per l’IVF.
 El president de la Generalitat anuncia la creació d’un òrgan que s’encarregarà
de certificar l’execució dels fons regionals que arriben a la Comunitat
Valenciana a partir de 2017 amb l’objectiu d’avançar i simplificar els processos
burocràtics. La comissària de Política Regional de la Unió Europea anuncia que
la Comissió Europea invertirà aproximadament 570 M€ de fons regionals
europeus en el territori valencià (11/11/2016).
 Celebració del II Comité de Seguiment del PO FEDER CV, en el qual s’aprova la
reprogramació de les actuacions i la incorporació dels recursos addicionals
procedents de la revisió tècnica del PO (12/06/2017). En concret, les
modificacions aprovades suposen incorporar les actuacions següents:
- OE.2.3.1. Promoure els serveis públics digital, l’alfabetització digital, e-aprenentatge,
e-inclusió i e-salut: Consisteix a implantar un sistema informatitzat i automatitzat en la
xarxa global d’ecoparcs fixos i mòbils de tota la Comunitat Valenciana. Permetrà a
l’administració realitzar un tractament informatitzat i un control de la informació
relativa a cada ciutadà, que afavorirà tota la població. Reforça el compliment de la
norma nacional.
- OE.4.3.1. Millorar l’eficiència energètica i reduir emissions de CO2 en l’edificació i en
les infraestructures i serveis públics. Actuacions en edificis públics de la Generalitat
Valenciana en matèria de millora de l’eficiència energètica.
- Estratègies de desenvolupament urbà sostenible i integrat.
- POCInt OT.1.2.1. Impuls i promoció d’activitats d’I+D+i liderades per les empreses,
suport a la creació i consolidació d’empreses innovadores. Iniciar actuacions dirigides
al sector del comerç a la Comunitat Valenciana, de creació i consolidació d’empreses
innovadores per mitjà d’actuacions i acciones de sensibilització, assessorament,
disseny i execució de plans de suport a la innovació.
- OE 4.5.1. Foment de la mobilitat urbana sostenible: Transport urbà net, transport
col·lectiu, connexió urbana rural, millores de la xarxa viària, transport ciclista i per als
vianants, mobilitat elèctrica i desenvolupament de sistemes de subministrament
d’energies netes: electrificació via fèrria des de l’estació Benidorm-Benidorm
intermodal, ajudes a municipis per a l’elaboració de PMUS i incorporació de la
represa de les obres de la T2 de València.
 Programa operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020
 Aprovat per la Comissió Europea el Programa Operatiu del Fons Social
Europeu 2014-2020 per a la Comunitat, que disposa d’un pressupost de 177,4
M€ per a projectes cofinançats al 50 % (la qual cosa resulta un import d’ajuda
total de 354,8 M€) dirigits al foment de l’ocupació sostenible i a la qualitat i la
mobilitat laboral; la inclusió social i la lluita contra la pobresa, i a la inversió en
educació i formació professional (22/12/2015). El Comité de Seguiment del

290
 programa es va crear el 3 de març de 2016 i va ser presentat pel president de la
Generalitat el 7 de març de 2016.
 Els eixos prioritaris són els següents:
- Promoure la sostenibilitat i la qualitat en l’ocupació i afavorir la mobilitat laboral, amb
una quantia d’ajuda total de 130,2 M€.
- Promoure la inclusió social, lluitar contra la pobresa i contra qualsevol forma de
discriminació, amb una quantia d’ajuda total de 101,8 M€.
- Inversió en educació, formació i millora de les competències professionals i
l’aprenentatge permanent, amb una quantia d’ajuda total de 135,6 M€.
- Assistència tècnica, amb una quantia d’ajuda total de 14,2 M€.
 A data de 31 de desembre de 2015, tenint en compte únicament les actuacions
més rellevants, s’han compromés i/o pagat pels gestors 0,65 M€, la qual cosa
suposa un percentatge d’execució del 0’63 % del programa. Aquesta execució
del programa és acord amb el fet que l’Estat no havia sigut nomenat autoritat de
gestió fins al 3 de maig de 2016 i l’aplicació Fons 2020 estatal encara no es
troba operativa en la seua modalitat de gestió.
 S’ha aprovat conjuntament amb el FEDER l’Estratègia de comunicació el 18
de maig de 2016.
 Assistència a la Trobada Anual del PO FSE convocada pel Ministeri, per al
seguiment i el balanç del Programa operatiu en l’àmbit interautonòmic.
 Celebració del II Comité de Seguiment del PO FSE CV el dia 22 de juny de
2017, de monitoratge de les actuacions programades.
 Programa operatiu de garantia juvenil (POEJ). Incorporació al POEJ de l’actuació
d’incentius a la contractació de menors de 30 anys per part de les corporacions
locals, amb un import previst per a 2018 de 101,5 milions d’euros, la qual cosa
permetrà la contractació de 5.500 joves.
 Pla d’acció de finançament europeu.
 El Pla ha sigut elaborat per un grup de 25 tècnics de la GVA, que han anat
validant-ne l’avanç en reunions amb els secretaris autonòmics. El Pla, no se
centra només en qüestions de gestió, eficiència o planificació, sinó que té una
visió de conjunt que marca una estratègia concreta per a la GVA, sense entrar
de moment en qüestions de contingut dels mateixos programes operatius. Es
tracta d’un document executiu, eminentment pràctic i que en marca els objectius,
els processos i els indicadors. Les actuacions que conté el Pla han sigut
contrastades amb àrees afectades de la GVA, com ara pressupostos, DGTI o
funció pública, entre d’altres.
 El gran objectiu del pla queda definit de la manera següent: aconseguir que la
Generalitat assumisca un lideratge polític decidit perquè la Comunitat Valenciana
es constituïsca en un referent davant de les principals institucions europees i
l’Estat, per la seua eficàcia en la gestió de diferents programes i pel nombre i la
qualitat de projectes europeus desenvolupats, perquè aquests coadjuven en la
transformació del model socioeconòmic valencià que gravite en el coneixement i
la innovació, reduïsca les desigualtats i millore la sostenibilitat mediambiental i la
qualitat de vida de la seua ciutadania. Per a aconseguir-ho, defineix 3 eixos
estratègics interns i 3 d’externs:
- Organització interna i de gestió (intern).
- Compromís estratègic de la GVA amb el finançament estratègic (intern).

291
 - Finançament europeu com a eix de la transformació socioeconòmica de la societat
valenciana (intern).
- Recuperació del prestigi i la presència de la GVA en les institucions europees
(extern).
- Exercir d’eix d’atracció de finançament europeu per a altres agents públics i privats
(extern).
- Traslladar totes les oportunitats que ofereix el finançament europeu a la ciutadania
(extern).
 Aprovat el Pla d’acció de fons europeus 2017-2020. El Pla preveu reformes i
incentius per a multiplicar la captació de recursos de la UE. La iniciativa disposa
d’un pressupost de 48 milions d’euros i s’ha calculat que l’efecte multiplicador
d’aquesta inversió pot ser de 5,5 euros per cada euro invertit, amb la qual cosa
l’abast seria de 264 milions addicionals de recursos de la Unió Europea. El
document estableix un escenari per a tres anys: 9,8 milions corresponen a 2018;
18,13 milions, a 2019; i 20,08 milions a l’exercici 2020 (Ple del Consell,
23/03/2018).
 El Consell anuncia la creació de l’Observatori Europa +20 de la Generalitat, un
òrgan de caràcter estratègic per a avançar-se a les decisions europees sobre
finançament de projectes. La creació de l’Observatori Europa +20 forma part del
Pla d’acció de fons europeus que la setmana passada va aprovar el Consell
(28/03/2018).
 Fòrum permanent de polítiques regionals a la Unió Europea. El 8 i 9 de
novembre de 2017, la Comissió Europea amb el suport de la Generalitat, va
organitzar a València un gran acte amb el títol “Grow your region” (La teua regió
creix), que va reunir 500 representants d’administracions estatals i regionals i
clústers empresarials per a impulsar el creixement intel·ligent i la cooperació entre
projectes innovadors (21/07/2017).
 La trobada té com a objectiu desenvolupar l’especialització intel·ligent i
avaluar com els clústers contribueixen al desenvolupament de les regions
europees, concretar accions futures de cooperació interregional i explorar vies
innovadores per a accelerar la modernització industrial i el creixement de les
PIME.
 A partir d’aquest esdeveniment la Generalitat està estudiant la possibilitat de
crear un fòrum permanent de polítiques regionals que organitzarà trobades
periòdiques entre responsables de diferents governs de regions europees i en el
qual s’estudiarà i s’avaluarà la possibilitat d’importar experiències polítiques
satisfactòries, així com la creació de línies de col·laboració interregionals
 Programa ENI. La Generalitat acull l’antena occidental del Programa de cooperació
de veïnatge de la Unió Europea per al Mediterrani—instrument de veïnatge. El
programa ENI CBC Med és una iniciativa multilateral per a la cooperació
transfronterera (CBC) en l’àrea mediterrània. El Programa té un pressupost de
209 M€ per al període 2014-2020, i està finançat per la Unió Europea en el marc de
l’Instrument Europeu de Veïnatge (ENI). El seu objectiu és finançar projectes de
cooperació que aborden els principals reptes per a aconseguir un àrea mediterrània
més competitiva, innovadora, inclusiva i sostenible. És gestionat per la Regió
Autònoma de Sardenya, designada pels països participants.

Diàleg social

292
 Constituïda la Mesa de Diàleg Social, amb l’assistència de representants de les
patronals CIERVAL, CEV, CEC i COEPA, dels sindicats UGT-PV i CCOO-PV, el
president de la Generalitat i els consellers d’Hisenda i d’Economia del Govern
Valencià (3/03/2016). El Ple del Consell aprova les normes de funcionament intern
de la Mesa de Diàleg Social, que regularan tant el Ple com la Comissió Tècnica
(16/03/2016).
 Posada en marxa de tres meses sectorials que abordaran tres àrees de treball:
creixement econòmic, recuperació social i polítiques públiques (16/03/2016).
 Constitució de la Mesa de Reforma de Polítiques Públiques, òrgan tècnic de
participació la creació del qual s’emmarca en els acords aconseguits en la Mesa
de Diàleg Social de la Comunitat Valenciana (17/06/2016).
 Signatura de la declaració institucional “Diàleg social Comunitat Valenciana”,
amb CIERVAL, CCOO-PV i UGT-PV (20/10/2015).
 Aprovació del Reglament de la Llei 7/2015, de 2 d’abril, de participació i
col·laboració institucional de les organitzacions sindicals i empresarials
representatives a la CV, Decret 193/2015, de 23 d’octubre. En el seu annex regula
el termini per a la constitució de la Mesa de Diàleg Social de la CV (prevista en l’art.
12 de la llei).
 Recull que la Mesa del Diàleg Social és un òrgan col·legiat sense personalitat
jurídica, de participació institucional permanent, de composició tripartida i
paritària, amb 6 representants del Consell, 6 d’associacions empresarials i 6 de
sindicats. Es renoven cada dos anys.
 El Consell, mitjançant el Decret 46/2018, de 13 d’abril, adapta el Reglament de
participació institucional a la normativa vigent i a la jurisprudència. El nou
text aporta més seguretat jurídica ja que s’introdueixen les modificacions
assenyalades en la sentència del Tribunal Suprem, que anul·la la inclusió com a
actuacions de participació institucional les que s’han fet per iniciativa pròpia de
les organitzacions empresarials i sindicals (13/04/2018).

Atracció d’inversions i noves línies de finançament

Morella2016 – Projecte 15: Extensió de bones pràctiques empresarials

Torrevieja2016: Posada en funcionament de l’Oficina d’Atracció d’Inversions
Estrangeres
Sagunt2017: Reestructuració de la Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea i
del Consell Valencià d’Assumptes Europeus per a ampliar la participació de la societat
civil i les universitats valencianes, i la creació de les unitats d’assumptes europeus en
totes les conselleries per a millorar la coordinació i reforçar l’acció de la Generalitat en
les institucions europees.
Ademuz2017: Pla estratègic d’atracció d’inversió estrangera atracció d’inversions
estrangeres a la Comunitat Valenciana
 Pla estratègic d’atracció d’inversions a la Comunitat Valenciana. L’Institut
Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), juntament amb el Conseller
d’Economia, presenten el Pla estratègic d’atracció d’inversions a la Comunitat
Valenciana (21/12/2017).
 Punt d’Atenció a la Inversió. El Consell aprova el Projecte de llei de la
Generalitat de creació del Punt d’Atenció a la Inversió. L’objectiu és habilitar els

293
 mecanismes legals adequats i les mesures administratives necessàries per a
afavorir els processos d’inversió de les empreses a través de la simplificació de
tràmits, l’eliminació de traves administratives i la reducció de terminis per a facilitar
la iniciativa empresarial. Estarà integrat en l’Institut Valencià de Competitivitat
Empresarial (12/01/18). L’avantprojecte es va aprovar pel Ple del Consell de
12/05/2017.
 Tindrà una comissió permanent d’inversions, com a òrgan de coordinació,
proposta i seguiment de projectes, de la qual es constituiran comissions
tècniques per a cada un dels projectes d’inversió i reinversió gestionats,
 Defineix el marc regulatori que permetrà identificar els projectes d’inversió o
reinversió que estiguen en línia amb els requisits de sostenibilitat econòmica,
social i mediambiental. Un dels criteris serà l’import de la inversió —superior als
600.000 €— o la generació de llocs de treball —10 o més llocs. Aquests
projectes seran redirigits al Punt d’Atenció a la Inversió en ser qualificats com a
projectes d’interés per a la Comunitat Valenciana.
 Una vegada superada el passat 5 de juny de 2018 l’esmena a la totalitat del
Projecte de llei a les Corts, actualment el Projecte està en procés de valoració de
les esmenes parcials presentades a aquest.
 Fires de València i Alacant
 En 2016, es va produir la renovació de la Direcció de la Institució Firal d’Alacant
(IFA).
 Així mateix, en 2016, la Generalitat, l’Ajuntament de València i Fira València
acorden el full de ruta per a reconvertir l’entitat firal i projectar-la com a
referència internacional.
 El Ple del Consell és informat del Protocol d’intencions consensuat amb
l’Ajuntament de Valenciana i Fira Mostrari Internacional de València,
destinat a possibilitar el procés de reestructuració de l’entitat firal amb l’objectiu
de convertir-la en un pol d’atracció d’empreses i inversions estrangeres, així com
un instrument estratègic per a la dinamització de l’economia valenciana
(12/05/2017).
 El Ple del Consell autoritza aprovar un total de 19 M€ en 2018 per al
finançament del Pla de modernització de les instal·lacions de Fira Mostrari
Internacional de València, d’acord al conveni de col·laboració contracte
programa i contracte de garantia aprovat el 23 de maig 2002 per Acord del
Consell (15/12/2017).
 El Consell aprova un decret llei mitjançant el qual autoritza a subrogar-se a la
Generalitat en el deute financer de Fira València i de la Institució Firal
Alacantina (IFA) dins del pla per a refundar les entitats i rellançar-les en els
mercats internacionals, de manera que recuperen el seu paper dinamitzador i de
captació d’activitat i inversions a la Comunitat Valenciana (29/12/2017).
 Així mateix, en el decret llei les fires comercials oficials es consideren com a
servei d’interés general autonòmic, i es declara l’obligació per a la Generalitat de
promocionar les fires comercials oficials que aconsellen realitzar els interessos
generals de la Comunitat Valenciana, ja siga de manera directa o indirecta
(29/12/2017).
 Atracció d’inversions de la UE

294
  Es crea la figura del delegat del Consell per a la Unió Europea i Relacions
Externes, que potenciarà la creació d’un lobby valencià a la Unió Europea per a
influir en les decisions del conjunt de les institucions comunitàries i aconseguir
més recursos per a la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb les empreses
i les cambres de comerç (11/08/2016).
 Pla Juncker. La GV presentarà projectes perquè s’incloguen en el Pla Juncker
d’inversions per a la Comunitat Valenciana. S’han presentat les idees de tres
projectes: un de rehabilitació d’habitatges; d’energies renovables i d’innovació
per a les pimes valencianes (23/10/2015), Autoritat Portuària de València.
 Fons ICO. Les empreses de la Comunitat Valenciana van aconseguir en 2016
préstecs per valor de 583 M€ de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), la qual cosa
representa més del 12 % del total de préstecs concedits en l’àmbit nacional. La
Comunitat Valenciana i Andalusia, que han formalitzat més d’un 12 % d’operacions
respectivament, se situen per darrere de Catalunya, que és la primera receptora de
fons ICO, amb més d’un 19 % d’operacions. Aquests 583 M€ han permés a les
empreses de la Comunitat Valenciana dur a terme un total de 12.637 operacions de
les quals el 65,1 % corresponen a la línia d’empreses i emprenedors i prop del 40 %
a la d’exportadors (25/02/2017).
 Programació d’instruments financers dotats amb fons FEDER (30 M€) i FSE (7
M€) i en estudi futurs instruments en l’àmbit de l’energia baixa en carboni i eficiència
energètica.
 Compromís del Mid-Term Review. Negociació a final de 2016 del compromís del
Mid-Term Review entre l’Estat i la Comissió Europea. Aquesta reprogramació dels
programes operatius suposaria 4.000 M€ de fresh money per a les regions més
afectades per la crisi, dels quals presumiblement 2.000 M € recaurien a Espanya, i
una part a determinar a la CV.

Internacionalització i promoció exterior

Sagunt2017: Pla de promoció exterior

Elx2016 – Projecte 14: Xarxa Exterior CV
 Pla estratègic de promoció exterior de la Comunitat Valenciana. Presentat el
Pla estratègic de promoció exterior de la Comunitat Valenciana, instrument per a
implementar millores en les polítiques de suport a la internacionalització
(18/07/2017).
 Programa Global d’Internacionalització. Informe al Consell de la posada en
marxa del Programa global d’internacionalització. Es tracta d’una iniciativa de
l’IVACE Internacional que persegueix sumar recursos i coordinar les accions que
ofereixen les cambres de comerç de la Comunitat Valenciana, ICEX España
Exportación e Inversiones i el mateix IVACE per a impulsar la internacionalització de
les empreses de la Comunitat (31/03/2017).
 La col·laboració entre l’IVACE i el Consell de Cambres de la Comunitat
Valenciana per a 2017 s’articula a través d’un conveni de col·laboració per un
import de 800.000 euros. Gràcies a aquest suport i al cofinançament amb fons
FEDER per part de les cambres, es podran desenvolupar actuacions valorades en
1’6 milions d’euros. El Conveni per a l’exercici 2018 segueix la línia del suport
plantejat per al passat any amb un import de 800.000€, amb l’objectiu de completar

295
 els fons FEDER que recapten les cambres a través de Cambra d’Espanya per al
desenvolupament d’activitats el cost de les quals ascendisca a 1,6 M€.
 Llançament del programa “Comença a exportar” en col·laboració amb els
ajuntaments i les agències de desenvolupament local, al qual s’han inscrit 65
ajuntaments. En 2018, un total de 43 ajuntaments s’han inscrit a hores d’ara per a
impartir, a les empreses de les seues respectives demarcacions que volen iniciar
l’activitat exportadora, la formació que preveu aquest programa (19/06/2018).
 Les activitats programades en el programa Global s’estructuren entorn de quatre
grans blocs: Informació, formació i ocupació, assessorament i xarxa exterior.
- En l’àmbit de la informació, es realitzaran jornades i fòrums, així com iniciatives de
sensibilització.
- En l’àmbit de la formació i l’ocupació, s’organitzaran jornades, seminaris tècnics i
tallers d’iniciació.
- Les activitats d’assessorament s’articulen a través de programes de consultoria
especialitzada, amb un itinerari amb propostes de les tres entitats. Experts en
internacionalització guiaran les empreses, durant un període d’entre tres i sis mesos,
per a millorar-ne el posicionament en els mercats exteriors.
- En l’àmbit de la xarxa exterior, s’enfortirà la coordinació de les diferents xarxes
d’oficines econòmiques i comercials d’Espanya en l’exterior amb la xarxa exterior de
l’IVACE i les cambres de comerç de la Comunitat Valenciana. Durant 2018 està
prevista la signatura del conveni entre la secretària d’Estat de Comerç, l’ICEX i
l’IVACE per a coordinar l’assignació del personal de la xarxa exterior en les oficines
comercials de l’Administració central de l’Estat. Així mateix, s’ha reforçat la xarxa
amb un total de 26 delegacions i antenes que ofereixen serveis personalitzats a
empreses en un total de 37 països. Per a final d’any, està previst ampliar la xarxa
amb tres noves delegacions —Vietnam, costa oest dels Estats Units i Filipines—, que
es veuran reforçades en 2019 amb una nova delegació a la Xina que estarà situada
a Chengdu, aprofitant el 25é aniversari de l’agermanament de la Comunitat
Valenciana amb la província de Sichuan.
- Congrés Go Global, esdeveniment centrat en la internacionalització que persegueix
convertir-se en el fòrum de referència en aquest àmbit de la Comunitat Valenciana i
que concentra en dos dies de treball tot l’assessorament, la informació de mercats i
les últimes tendències sobre internacionalització. El Congrés Go Global s’ha celebrat
a València els dies 7 i 8 de juny de 2017 amb un gran èxit de convocatòria i de
participació per part de les empreses, i s’ha tancat amb una xifra de 1.500 inscrits.
Els dies 20 i 21 de novembre de 2018 està previst que se celebre la III edició del
Congrés Go Global (19/06/2018).
En 2018 està previst llançar el web Global que s’ha dissenyat amb l’objectiu d’oferir
una plataforma on les empreses puguen trobar tota la informació i les activitats que
les entitats públiques com ICEX, cambres de comerç i IVACE, ofereixen per a
impulsar la seua internacionalització.
 Pla de promoció exterior. IVACE Internacional llança el Pla de promoció exterior per a
l’any 2017, un pla que agrupa totes les accions previstes en els mercats exteriors a fi de
promocionar les empreses i els productes de la CV. Aquest 2017, el nombre total
d’activitats previstes per al Pla de promoció exterior serà de fins a 103 accions que
inclouran missions inverses, missions comercials, trobades empresarials i promoció de
productes valencians en punts de venda, entre d’altres. El Pla de promoció exterior per a
l’any 2018 planteja una agenda amb 69 accions programades, en les quals han participat
un total de 180 empreses (18/06/2018).

 Programa de tutories a empreses valencianes.

296
  En 2016, la Conselleria d’Economia a través d’IVACE Internacional reforça el Programa
de tutories per a oferir consultoria especialitzada en diferents àmbits de la
internacionalització a empreses valencianes, a través d’una borsa de col·laboradors
experts en les diferents matèries, borsa que ha passat de 50 experts en 2015 a 70
experts en 2016. En 2016, a més, el Programa de tutories s’ha vist reforçat amb tres
noves tutories —marca i comunicació, preparació d’ofertes per a licitacions
internacionals i cooperació internacional— que s’uneixen a les tutories d’iniciació,
màrqueting digital internacional, investigació de finançament i licitacions internacionals.
 En 2017, s’estendran les tutories amb un increment del nombre i de la temàtica de les
línies d’assessorament especialitzat a través de consultors externs que ajudaran les
empreses a iniciar-se en l’exportació, a millorar el seu posicionament digital
internacional, a posicionar la seua imatge de marca i a comunicar-se en els mercats
internacionals (es tracta d’un servei molt individualitzat en el qual han participat 140
empreses en 2016). Com a novetat, enguany començarem una nova tutoria destinada a
startups.
 En 2018, es consolida el projecte i es desenvolupa una ordre d’ajudes per a donar
suport als plans de seguiment dels programes de tutories d’internacionalització, dotat
amb 2,2 M€. Es finançarà el 50 % del cost del pla d’internacionalització en 2018 a les
empreses que han format part d’aquest programa durant els anys 2015, 2016 i 2017
(09/03/2018). L’any 2017 van sol·licitar el Xec Tutories 111 empreses (18/06/2018).
 Missió institucional i comercial a Cuba del president. Aposta per continuar estabilitzant
les relacions comercials amb el Govern de Cuba i obrir la porta cap a Amèrica Llatina a les
empreses valencianes (15/10/2016).
 Missió comercial al Canadà del president. Organitzat juntament amb la Cambra de
Comerç de València, pretén afermar la presència de les empreses valencianes en aquest
país i buscar noves oportunitats de negoci que permeten intensificar els llaços comercials
entre els dos territoris (26/11/2017). El president anuncia que la ciutat de València acollirà a
la primavera de 2018 una trobada entre empresaris canadencs i valencians, amb la finalitat
d’afermar les relacions comercials iniciades durant el viatge de la delegació que ha
encapçalat al Canadà (30/11/2017).
 Missió comercial a Àsia (la Xina i el Japó) del president. La missió institucional va tindre
lloc els dies 14 al 21 d’abril. La delegació valenciana va visitar la Xina i el Japó amb els
objectius següents: Impulsar l’enfortiment de les relacions econòmiques i comercials entre
els ports de Tientsin i València; reforçar el posicionament del port de València com a
enclavament marítim transoceànic (hub) per a l’Ocean Alliance aprofitant l’adquisició de la
majoria del capital de Noatum per part de la xinesa Cosco Shipping Ports —tercer operador
a escala mundial, i el primer de la Xina— per a ampliar la seua xarxa cap als ports del
Mediterrani i del sud d’Europa, i a per a aprofitar l’ebullició creixent del turisme xinés per a
posicionar la Comunitat com a destinació turística dins d’Espanya. Així mateix, es va
aprofitar l’estada a Pequín, per a impulsar un increment de les relacions comercials entre
Espanya i la Xina i valorar noves possibilitats de promoció comercial a la Xina. Per la seua
banda, al Japó, el president Ximo Puig va estar acompanyat, a més, de la delegació
institucional, d’un total de 13 empreses i una representació de la Xarxa d’Instituts
Tecnològics. Els objectius que van motivar aquesta visita van ser: impulsar l’enfortiment de
les relacions econòmiques i comercials entre el Japó i la Comunitat Valenciana que
permeta incrementar les exportacions dels nostres productes i serveis al mercat nipó;
reforçar el coneixement de la Comunitat entre els operadors japonesos per a aconseguir
pujar posicions en el rànquing de destinacions turístiques a Espanya preferits pels turistes
japonesos; conéixer les polítiques públiques del Japó per a abordar el problema
d’envelliment de la població, i posicionar la Comunitat com a destinació d’inversió entre les
empreses japoneses, per a la qual cosa es va comptar amb la inestimable col·laboració
d’UBE Industries. Com a seguiment a aquesta missió, els pròxims dies 2 i 3 de juliol està
previst rebre a València una delegació d’UBE (18/06/2018).

297
 Recursos humans.
 L’IVACE ofereix el seu programa de beques en matèria d’internacionalització. 83
beques concedides en 2017 i 110 en 2018.
 Exportjobs. Presentada la plataforma en línia Exportjobs que naix amb tres objectius
bàsics: canalitzar l’oferta i la demanda de recursos humans centrada en la
internacionalització, mostrar l’oferta formativa d’universitats i centres formatius i
canalitzar l’oferta i demanda de pràctiques lectives i no lectives (24/01/2017).
Desenvolupada la fase primera, de canalització d’ocupació en internacionalització, i en
procés de desenvolupar la fase II que consisteix a servir de finestra per a mostrar
l’oferta formativa en aquesta matèria (18/06/2018).
 El Consell ha aprovat un memoràndum d’enteniment amb el Consell Regional
d’Hèlsinki-Uusimaa (República de Finlàndia) per a dur a terme una col·laboració
estratègica en les àrees d’ocupació, investigació i innovació (RIS3), així com en educació i
cultura (13/04/2018).

Relacions amb la Unió Europea i altres organitzacions d’àmbit regional europeu

 Al juliol de 2017, el president de la Generalitat Valenciana és elegit, per unanimitat de les

regions i ciutats espanyoles, com a president de la delegació espanyola davant del CdR,
per als pròxims dos anys i mig, fins al final del mandat en 2019. A més, serà membre de la
mesa d’aquesta institució, que és l’òrgan rector que elabora l’agenda política i que està
composta per representants de regions i ciutats europees d’acord amb els equilibris
nacionals i polítics. Substitueix en la presidència de la delegació espanyola el president de
Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.
 Reforç de la delegació de la Comunitat valenciana a Brussel·les amb la contractació,
després de sengles processos de selecció, d’una coordinadora i d’un nou tècnic de
seguiment de polítiques europees.
 Millora de la imatge de la Comunitat Valenciana davant de les institucions europees
mitjançant l’increment de participació de la Generalitat Valenciana en reunions, jornades i
tallers sobre diversos temes, així com l’organització d’agendes per a membres del Consell i
altres alts càrrecs amb reunions amb membres de la Comissió Europea, tant comissaris
com amb membres dels seus gabinets i directors generals. Mitjançant aquestes reunions
bilaterals s’ha intentat traslladar a la Comissió Europea el compromís de la Comunitat
Valenciana amb la Unió Europea i el treball que s’està duent a terme per a canviar la seua
imatge, després d’anys de mala gestió i d’un allunyament de la UE.
 S’ha transcendit l’àmbit estricte de la Unió Europea i s’han fet reunions de treball de la
vicepresidenta del Consell amb diverses direccions generals del Consell d’Europa. Per
primera vegada, s’han presentat, durant dues visites al Consell d’Europa, les diferents
polítiques socials, d’infància, de lluita contra la violència de gènere que s’estan
desenvolupant a la Comunitat Valenciana. Així mateix, la vicepresidenta va intervindre
com a ponent en la 30a Jornada Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, que va
tindre lloc a l’octubre de 2017 en el Consell d’Europa.

g. Avançar cap a unes relacions laborals que revertisquen el procés de precarització

… amb la col·laboració dels sindicats i d’altres entitats ciutadanes. El nou model ha de garantir
treballs de qualitat i salaris dignes. Pla específic de foment del cooperativisme i l’economia
social.
Nou Botànic
117 Seguiment i avaluació del mapa de l’emprenedoria valencià que reflectisca tot l’ecosistema
emprenedor valencià i tots els seus múltiples agents, públics i privats.

298
126. Acord autonòmic per a l’ocupació entre agents socials, polítics i econòmics per a establir
un marc estratègic de lluita contra la precarietat i la desocupació, i per al desenvolupament de
l’economia valenciana.
127. Observatori d’igualtat salarial i bones pràctiques salarials en empreses en el marc de la
Mesa de Diàleg Social.
128. Compromís d’augment del percentatge del pressupost de la Generalitat per a polítiques
actives d’ocupació.
129. Desenvolupament de mecanismes d’avaluació de les polítiques públiques d’ocupació, en
particular de l’eficiència i la qualitat de la formació.
130. Pla de reconeixement i certificació de la qualitat a empreses que apliquen bones
pràctiques en la contractació, en la millora del personal laboral i la implantació de plans i bones
pràctiques en matèria d’igualtat.
131. Suport a l’autoocupació, desenvolupament i protecció de la figura de les persones
treballadores autònomes.
132. Pla d’iniciatives de drets deslligats de l’ocupació per a persones en atur o amb contractes
temporals encadenats d’alta precarietat.
133. Desenvolupament de programes d’increment de la capacitat d’ocupació per als col·lectius
amb més dificultats d’inserció professional.
134. Pla per a la formació de persones amb diversitat funcional de caràcter físic, intel·lectual o
sensorial en atur.
135. Impuls de programes per a la formació i la inserció laboral per a regularitzar la situació de
les persones migrants.
136. Revisió i modernització de la Llei d’empreses d’inserció social per a adaptar-la al nou
context social.
137. Reforç dels serveis públics d’ocupació autonòmics (SERVEF) amb especial atenció a la
seua modernització i millora de les relacions institucionals.
138. Establiment de mecanismes per a la coordinació de l’oferta educativa entre els centres
ocupacionals dependents de les diputacions i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport. Impuls dels programes de formació professional bàsica i dels programes de certificació
professional.
139. Modernització dels centres ocupacionals i dels tallers prelaborals d’inserció social, amb
una definició dels itineraris d’inserció sociolaboral adaptada a la demanda de treball.
140. Realització d’un ajust dels ensenyaments i de les titulacions de la formació professional
als perfils professionals que requereix el mercat laboral.
141. Desenvolupament dels processos de reconeixement, avaluació i acreditació de les
qualificacions i les competències professionals.
142. Impuls de programes de formació de col·laboració publicoprivada amb compromís directe
d’inserció professional.
144. Intervenció en favor de la seguretat i la salut de la població treballadora a través d’una
política integral que incorpore accions de prevenció de danys i de promoció de la salut dins del
marc del diàleg social.
145. Reconeixement de l’economia social en tots els àmbits de representació econòmics i
socials.
146. Reorientació dels programes d’emprenedoria cap a la figura de la persona emprenedora
social, amb especial atenció als projectes liderats per dones.

299
147. Millorar l’accés als recursos financers per a les dones amb línies de finançament
específiques per a empreses liderades per dones i mesures de foment de l’emprenedoria
femenina.
148. Creació d’una marca de RSE entre les empreses valencianes i aplicació d’un balanç social
per a la seua auditoria i avaluació.
149. Incorporació d’indicadors de gènere en els sistemes de seguiment i avaluació de serveis i
recursos autonòmics de formació i ocupació que permeten valorar els resultats obtinguts i el
seu impacte en termes de gènere.
150. Impuls de programes de formació específics per a dones que desitgen la reincorporació al
treball després d’una llarga absència.
151. Garantir els fons per a la formació i la inserció laboral de la joventut, amb especial atenció
als nous jaciments d’ocupació social i ambiental.
152. Foment del treball i l’emprenedoria rural, i la promoció d’empreses en el món rural.

Nova Estratègia valenciana d’ocupació orientada a polítiques inclusives

Torrevieja2016: Avalem experiència
Ademuz2017: Avalem Territori: anàlisi integrada i diagnòstic territorial
Ademuz2017: Pla biennal de suport i foment del cooperativisme
Elx2016 – Projecte 9: Refundació del SERVEF
Elx2016 - Projecte 10: Pla integral de formació i qualificació professional
Elx2016 – Projecte 11: Pla valencià d’emprenedoria
Elx2016 – Projecte 13: Pla integral de millora del grau d’implantació de l’economia social
Vinaròs-Benicarló 2018: Modernització i Dinamització Participada de l’Atenció a les Persones i
la Imatge del Servei Valencià d’Ocupació i Formació
 Llei d’ocupació. S’està treballant en un nova llei d’ocupació en la qual es reconeixerà el
paper dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana com a agents actius en la gestió
d’ocupació (12/11/2016).
 En breu es disposarà d’un esborrany de l’avantprojecte de llei, que se sotmetrà a la
consideració d’un grup d’experts que s’ha conformat a aquest efecte, prèviament a l’inici
de la tramitació (juny 2018).
 Punts Servef mòbils. Aprovat el conveni amb l’FVMP per a la posada en marxa de dues
oficines mòbils del Servef que recorreran la Comunitat Valenciana. Faran recorreguts per
tota la Comunitat, i prioritzaran les zones amb més dificultats de comunicació per a millorar
l’accessibilitat als serveis d’ocupació així com la qualitat de vida dels ciutadans en evitar
desplaçaments, especialment a les àrees rurals (Consell, 11/05/2018).
 AVALEM JOVES. Pla integral de formació i ocupació “Avalem Joves 2016-2020”.
Destinat a menors de 30 anys que estiguen en situació de desocupació, mobilitzarà
mesures destinades a millorar l’ocupació juvenil que disposen d’una dotació global de 205 
M€ (dels quals la meitat provenen de la Unió Europea i la resta del Govern d’Espanya i de
la Generalitat valenciana). Busca impulsar l’accés al treball de 90.000 joves a la Comunitat
Valenciana. Presentat pel president el 6/04/2017. Amb anterioritat, va ser anunciat pel
president el 22 d’octubre de 2015.
 Aprovat el Pla de gestió i avaluació del programa d’ocupació per a joves AVALEM.
L’objectiu que es pretén amb aquest pla és millorar la coordinació entre les diferents
polítiques actives d’ocupació executades pel SERVEF i donar pas a un model més
coherent, integral i eficaç en la lluita contra la desocupació (Ple del Consell,
10/03/2017).

300
  AVALEM JOVES +. La Generalitat posa en marxa el programa “Avalem Joves +”, que
permetrà l’accés al treball a través d’un contracte de 7 o 12 mesos en entitats locals
d’entre 2.000 i 2.500 joves que no han tingut encara cap oportunitat en el món laboral i
que siguen beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil impulsat per la Unió
Europea (DOGV de 19/04/2017 i DOGV de 26/04/2017).
- Han resultat beneficiàries 520 entitats locals de tota la Comunitat, cosa que ha
suposat una inversió de més de 57 M€ que ha permés que els ajuntaments o les
diputacions puguen contractar prop de 3.500 joves (7/01/2018).
- L’any 2018 s’han publicat les resolucions de convocatòria per a aquest exercici a fi i
efecte de la contractació durant 12 mesos de persones joves per entitats locals
(qualificats i no qualificats) i s’han destinat un total de 101.500.000 € (DOGV
28/2/2018).
 Segona edició d’Avalem Joves +. Es converteix en el pla més ambiciós en favor de
l’ocupació juvenil dut a terme per la Generalitat. Tindrà una inversió de més de 100
milions d’euros (17/05/2018).
- Generarà prop de 5.400 llocs de treball per a menors de 30 anys, amb estudis o
sense, gràcies a la inversió de 101.337.998 euros que aprofiten els fons de garantia
juvenil de la Unió Europea. En 2017 es van beneficiar 3.500 menors.
- Els contractes, de dotze mesos de durada, es crearan en prop de 520 ajuntaments
de la Comunitat.
 Publicades en el DOGV les convocatòries d’ajudes en el marc del pla “Avalem
Joves”:
 Ajudes per a la contractació indefinida de joves amb qualificació menors de 30
anys. El SERVEF subvenciona entre el 80 % i el 100 % del salari mínim
interprofessional dels joves amb qualificació inscrits en garantia juvenil amb ajudes de
fins a 9.000 € (24/03/2017). L’import de la subvenció va ascendir a 7.926,24 €; si en la
persona contractada concorre addicionalment la condició de dona o de persona amb
diversitat funcional l’import va ascendir a 9.907,80 €.
 En 2018 està previst destinar per a la contractació indefinida inicial i la contractació en
pràctiques de joves qualificats menors de 30 anys un total de 5 M€
 En el cas de la contractació indefinida, l’import de la subvenció ascendeix per cada
contractació indefinida a 18.544,68 € i 19.574,94 €. En el cas de dones o persones amb
diversitat funcional, i en el cas de contractació de dones víctimes de violència sobre la
dona o de persones amb diversitat funcional severa arriba a 20.605,20€ €.
 Per cada contractació en pràctiques l’import de la subvenció és de 8.242,08 € i 8.757,21
€ en el cas de dones o de persones amb diversitat funcional; i en el cas de contractació
de dones víctimes de violència sobre la dona o de persones amb diversitat funcional
severa: 9.272,34 € (pendent de publicar la convocatòria corresponent).
 AVALEM EXPERIÈNCIA. Presentat el pla “Avalem Experiència”, que disposa d’un
pressupost total de 229 M€, i que permetrà millorar les perspectives d’ocupació i la inserció
laboral de les persones majors de 30 anys durant el període 2017-2019. El públic objectiu
és de 190.600 persones (18/05/2017). S’articula entorn de quatre línies estratègiques
d’actuació:
 La primera se centra en l’àmbit de la formació per a actualitzar la qualificació
professional i, d’aquesta manera, es permet la tornada a l’ocupació. S’oferirà atenció
personalitzada i centrada en les necessitats formatives de cada participant, així com en
els requeriments del mercat de treball.
 En segon lloc, es dona suport a les iniciatives d’emprenedoria i del treball autònom i
identificarà nínxols de mercat per al desenvolupament de projectes empresarials viables
i oferirà assessorament especialitzat per a plans de negoci, que es complementarà amb
accions d’acompanyament a emprenedors.

301
  Un tercer eix del programa es dedica a l’orientació, la intermediació i la investigació
d’ocupació mitjançant un itinerari personalitzat per a cada beneficiari que es compondrà
d’activitats com ara entrevistes o xarrades de motivació, i que tindrà la supervisió d’un
tutor.
 La quarta línia d’actuació es focalitza en el suport a la contractació, i concedirà ajudes
per a fomentar contractes de persones majors de 30 anys i que contribuïsquen a la
conciliació personal, familiar i laboral, així com la igualtat entre dones i homes o
l’estabilitat en el treball.
- S’han resolt les ajudes i les subvencions perquè els ajuntaments i les entitats locals
puguen contractar, amb atenció especial tant als desocupats majors de 50 anys com
als majors de 30 anys que porten més d’un any en situació de desocupació
(30/10/2017). Al voltant de 1.900 persones desocupades treballaran en els
ajuntaments de la Comunitat gràcies al pla “Avalem Experiència” (5/01/2017).
 AVALEM TERRITORI. El pla “Avalem Territori” és l’estratègia posada en marxa pel
Servef per a adaptar les polítiques d’ocupació del Consell a la realitat territorial i a les
necessitats de cada localitat. Suposa una actuació inèdita i innovadora a la Comunitat,
perquè permet obtindre informació sistematitzada i detallada de les característiques del
mercat laboral de tots els municipis valencians. El grup de treball per a l’elaboració del pla
es va constituir l’1/03/2016.
 S’han publicat les ajudes per a fomentar els acords territorials en matèria d’ocupació i
desenvolupament local a la CV per valor de 3,3 M€ (19/10/2016). Aquest projecte va ser
presentat a París davant dels països membres de l’Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmics (OCDE) (19/05/2017). L’any 2017 es van destinar ajudes
per un import total de 4.135.500 €. En 2018 està previst destinar la quantitat de 6 M€
(pendent de publicar) (juny 2018).
 Iniciada la col·laboració en 2017 amb les universitats per a la posada en marxa del
disseny, el desenvolupament tècnic i el seguiment del "Laboratori Territorial
d’Ocupació" (23/03/2018).
- Presentació del diagnòstic territorial dut a terme pel Servef i la Universitat de
València amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, en
el marc d’Avalem Territori. S’han analitzat més de 300 indicadors per a adaptar les
polítiques d’ocupació a la singularitat i necessitats de cada territori. S’ha abordat
l’anàlisi territorial en funció de tres escales supramunicipals, per al conjunt de la
Comunitat Valenciana, per a les 18 àrees funcionals i, finalment, per a les 34 àrees
de treball, en gran manera derivades dels pactes per l’ocupació (18/01/2018).
 AVALEM EMPRENEDORIA. Pla que ampliarà les ajudes a pimes i a emprenedors fins als
tres anys des de la seua creació.
 En les noves bases d’ajudes a empreses d’economia social, s’estableixen ajudes de fins
a 3.000 € per a despeses vinculades a la creació de l’empresa i l’obertura dels seus
centres de treball (17/06/2016). En el desenvolupament del I Pla Biennal de Suport i
Foment del Cooperativisme, es treballa en l’ampliació de la quantia i els conceptes
subvencionables en aquesta ajuda
 Ajudes del Servef per a desocupats que inicien una activitat per compte propi. Resolució
del 29 de desembre de 2017 per la qual es convoquen per a l’exercici 2018 les
subvencions destinades al Programa de foment del treball autònom (DOGV
14/02/2018). S’han destinat 1.650.000 € i s’han establit ajudes a les persones
desocupades de 2.500 €, si concorre la condició de menor de 30 anys o majors de 45
anys l’import ascendeix a 3.000 €, en el cas de persones amb diversitat funcional
l’import és de 3.500 € (aquestes tres últimes quanties s’incrementen en 500 € per al cas
de les dones) i finalment en el cas de dones desocupades víctimes de violència sobre la
dona 4.500 €.

302
  Ajudes del Servef per al manteniment de dones treballadores autònomes. Resolució de
29 de desembre de 2017 per la qual es convoquen per a l’exercici 2018 les subvencions
destinades al manteniment del treball autònom de dones. S’han destinat 300.000 € i
s’han establit ajudes de 1.500 o 3.500 € per la contractació temporal de persones
desocupades que efectuen dones autònomes embarassades o en procés d’adopció per
tal que se’ls puga transferir el coneixement necessari que possibilite el manteniment de
l’activitat durant la baixa maternal (DOGV 14/02/2018).
 Ajudes per a fomentar les empreses cooperatives i les societats laborals, i l’ocupació en
aquestes. Les bases van ser aprovades a través de l’Ordre 23/2016, de 27 d’octubre, de
la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. La
convocatòria d’aquestes ajudes s’ha realitzat anticipadament per a 2018 a través de la
Resolució de 27 de desembre de 2017 (DOGV de 3 de gener de 2018). En conjunt, la
convocatòria i les seues ampliacions, publicades i previstes, destinen a aquestes
actuacions un import total de 2.960.000 euros.
 Ajudes per a actuacions de promoció, foment i difusió de l’economia social a la
Comunitat Valenciana, es regeixen per les bases aprovades per mitjà de l’Ordre
25/2016, de 21 de novembre, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors
Productius, Comerç i Treball. La convocatòria corresponent a 2017 s’ha efectuat a
través de la resolució publicada el 29 de maig de 2017. La convocatòria corresponent a
2018 s’ha efectuat mitjançant la Resolució de 27 de desembre de 2017, (DOGV de 3 de
gener de 2018). La dotació d’aquesta convocatòria ascendeix, una vegada ampliada la
xifra inicial, a 450.000 euros.
Addicionalment, les actuacions anteriors es reforcen mitjançant 12 convenis de
col·laboració, en tramitació, que s’han de subscriure amb entitats associatives o
representatives d’empreses d’economia social, amb universitats i amb entitats
vinculades a aquest sector econòmic, per un import conjunt d’1.065.500 euros
 Establiment d’un model coordinat, col·laboratiu i transversal entre els diferents actors de
l’ecosistema d’emprenedoria, amb la supervisió del Consell Valencià de l’Emprenedor,
òrgan de coordinació i consultiu de la política estratègica d’emprenedoria. El seu
objectiu és traçar una estratègia conjunta per al foment de l’emprenedoria a mitjà i llarg
termini de manera coordinada entre el sector públic i el privat, l’administració, la
universitat i el teixit empresarial, segons el principi de col·laboració publicoprivada
(17/06/2016).
 Foment de l’ocupació de persones amb diversitat funcional als centres especials
d’ocupació (CEO). Ajudes per a facilitar el manteniment dels llocs de treball de persones
amb diversitat funcional als CEO i afavorir la contractació indefinida d’aquest col·lectiu en
empreses del mercat ordinari de treball. Convocatòria 2017, 19 M€, convocatòria 2018, 20
M€; s’han augmentat en més de 8 M€ els fons des de 2014 (21/05/2018).
 Impuls a les EMPRESES SOCIALS I A L’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ. Convocatòria
d’ajudes destinades a la promoció de l’economia sostenible a la Comunitat Valenciana, a
través del finançament d’actuacions de foment i la difusió de la cultura i les pràctiques de
les empreses socials i de l’economia del bé comú. Així mateix, es destinaran 1,9 M€ per a
la concessió d’ajudes, a través de l’IVACE, per al suport a projectes d’inversió d’empreses
socials de la Comunitat Valenciana, a fi de promoure’n la consolidació.
 Publicada en el DOGV l’ordre per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la
concessió d’ajudes destinades a la promoció de l’economia sostenible, que es realitzarà
través del finançament d’actuacions de foment i difusió de la cultura i les pràctiques
de les empreses socials i de l’economia del bé comú (10/02/2017). Convocatòria
ajudes en 2017 (25/05/2017) i 2018 (9/04/2018).
 El Ple del Consell aprova un conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de
València per a contribuir a la creació i al funcionament de la Càtedra d’Economia del

303
 Bé Comú durant l’exercici 2017. Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000 euros
(28/04/2017). Dotació 2018, 30.000 euros (Consell, 27/04/2018).
 El Ple del Consell aprova un conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de
València per a contribuir a la creació i al funcionament de la Càtedra d’Empresa i
Humanisme durant l’exercici 2017. Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000
euros (05/05/17).
 Conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de València per a contribuir a la
creació i al funcionament de la Càtedra d’Economia Feminista durant l’exercici 2017.
Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000 euros. (07/06/2017)
 S’han iniciat els treballs corresponents al Pla de suport i foment del cooperativisme,
a través de l’aprovació pel Consell Valencià del Cooperativisme del Pla estratègic del
mateix Consell, que és l’òrgan de participació al qual correspon legalment aprovar-lo
(20/06/2016).
 Presentat el I Pla Biennal de Suport i Foment del Cooperativisme de la Comunitat
Valenciana “Fent cooperatives”, que marcarà les línies prioritàries de les polítiques i
accions del Govern Valencià en aquest àmbit durant els exercicis 2018 i 2019
(9/11/2017).
 Convocatòria del Ple del Consell Valencià del Cooperativisme al juny de 2017 per a
tractar les aportacions de les diferents conselleries en relació amb el Pla biennal de
foment del cooperativisme.
 Es troba en estat avançat d’implementació la nova Oficina Virtual de l’Economia
Social (OVES) que constituirà una plataforma digital que reunirà tota la informació i les
actuacions de la Generalitat en matèria de registre de cooperatives i de la resta
d’empreses i entitats de l’Economia Social a la CV. Es preveu la posada en
funcionament al final de 2018.

Emprenedors i autònoms

Torrevieja2016: Elaboració del Mapa de l’emprenedoria valenciana

 Ordenació del Mapa de l’emprenedoria valenciana. El Consell Valencià de l’Emprenedor
presenta el Mapa de l’emprenedoria de la Comunitat Valenciana, que reflecteix tot
l’ecosistema emprenedor i analitza les fortaleses i les debilitats que té, i ha traçat un pla per
a consolidar les empreses en fase de creixement. Aquest pla proposa oferir millors serveis i
de més valor afegit, i aconseguir finançament (22/12/2016).
 La Direcció General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme, des del seu àmbit
competencial, està treballant per a pal·liar les debilitats i les amenaces detectades en
les conclusions del Mapa de l’emprenedoria i la seua anàlisi DAFO. Es treballarà de
manera coordinada amb la resta de centres directius de la Conselleria d’Economia a fi
d’establir una estratègia conjunta que evite solapaments i duplicitats, i plantege accions
que en mitiguen les debilitats.
 S’ha posat en marxa de manera urgent una plataforma única per a accedir a la
informació i a l’itinerari que cal seguir per part dels emprenedors, i per a 2017 està
previst un sistema per a analitzar els indicadors de l’ecosistema emprenedor, des de
l’àmbit local fins a l’internacional.
 Pla estratègic d’emprenedoria de la Comunitat Valenciana. Partint de l’anàlisi DAFO
del Mapa de l’ecosistema emprenedor de la Comunitat i de l’Informe GEM 2016, s’està
treballant en l’elaboració d’un pla que permeta amb un horitzó de cinc anys identificar
els objectius estratègics i línies d’actuació per al foment de l’emprenedoria de la
Generalitat. A aquest efecte, s’ha constituït un grup de treball, format per les entitats
representatives de l’ecosistema emprenedor valencià.

304
  Canal d’accés únic. S’està col·laborant amb la Direcció General de Tecnologies de la
Informació i Comunicació i amb els CEEI per al desenvolupament i l’impuls del Portal de
l’Emprenedor de la Generalitat com a canal d’accés únic que done resposta a les
necessitats d’informació i assessorament a les persones emprenedores.
 Foment de l’emprenedoria en l’àmbit rural. En el pressupost 2018 de la Direcció
General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme s’ha inclòs, com a novetat
respecte a exercicis anteriors, una línia nominativa distribuïda destinada al suport a
l’emprenedoria en l’àmbit rural a través del finançament d’accions de promoció,
motivació i difusió de l’esperit emprenedor en l’àmbit rural, per un import conjunt de
30.000 euros, i les entitats beneficiàries previstes són l’Associació d’Emprenedors
Rurals i la Federació d’Associacions de Dones Rurals del País Valencià. Els convenis
han sigut autoritzats pel Consell per a signar-los (01/06/2018).
 Suport a la consolidació i el creixement empresarial Per tal de donar suport a la
consolidació de les iniciatives empresarials i el creixement de les empreses instal·lades
al territori de la Comunitat Valenciana, en el pressupost 2018 es disposa d’una línia de
400.800 euros, destinada al suport al Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria,
Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana en les seues accions d’assessorament i
formació per a la consolidació i el creixement empresarial. Així mateix es disposa d’una
altra línia dotada amb 15.000 euros, destinada al suport a l’Associació de Joves
Empresaris de la Comunitat Valenciana en les seues accions d’assessorament i
acompanyament a joves per a la consolidació i creixement de les seues iniciatives
empresarials.
 Conveni de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
amb l’entitat SECOT per a finançar les despeses de funcionament de la delegació a la
Comunitat Valenciana, l’objectiu de la qual és la promoció d’actuacions
d’assessorament tècnic empresarial a l’emprenedoria (autoritzat per Acord del Consell
de 19/05/2017).
 Mesa de Diàleg d’Autònoms. Constituïda la Mesa de Diàleg d’Autònoms perquè es
convertisca en un fòrum de diàleg permanent amb l’Administració, de cara a conéixer les
seues propostes i resoldre els problemes del sector. Està integrada per representants de
l’administració del Consell, de les organitzacions sindicals i de les associacions
empresarials més representatives de la Comunitat Valenciana. La Mesa s’integrarà en el
Consell Tripartit, òrgan de la Generalitat d’assessorament i consulta en matèria de relacions
laborals, ocupació i negociació col·lectiva (22/07/2016).
 A la Comunitat hi ha al voltant de 334.000 persones donades d’alta com a autònoms. En
2011 es va aprovar un decret per a la creació del Consell d’Autònoms que mai havia
sigut constituït, ateses les dificultats que presentava a l’hora de determinar la
representació de les associacions.
 Reunions de la Mesa de Diàleg d’Autònoms per a constituir-la (22/7/2016), aprovar la
posada en marxa d’una ordre de concessió d’ajudes per a fomentar i donar suport al
col·lectiu d’autònoms amb una subvenció de les quotes de la Seguretat Social entre
el tercer i cinqué any de cotització (2/09/2016), seguiment (18/11/2016), estat de
tramitació de l’Ordre de bases (25/04/2017) i propostes de modificació de l’Ordre de
bases (18/5/2018).
 Convocatòria d’ajudes del Programa de foment del treball autònom a la CV 2017
per a finançar els costos fixos d’inclusió en el Règim Especial de Treballadors per
Compte Propi o Autònoms de la Seguretat Social (RETA), publicada en el DOGV
26/09/2017, amb una dotació d’1,8 M€. El propòsit de l’ajuda és cobrir les quotes dels
autònoms en el seu quart i cinqué any, en considerar que es tracta d’una etapa de
consolidació de la seua activitat desproveïda de les ajudes que hi ha en l’àmbit estatal
per als primers exercicis, amb un màxim d’ajuda de 3.000 euros anuals. Les bases
reguladores es van publicar en el DOGV de 24/07/2017. D’aquesta primera

305
 convocatòria s’han beneficiat 923 professionals autònoms i s’inicia el pagament de les
ajudes al maig de 2018 (18/05/2018).
 Nova línia d’ajuda a emprenedors. En 2018, l’Institut Valencià de Competitivitat
Empresarial (IVACE) llançarà una nova línia d’ajudes per tal que emprenedors, empreses i
startups reben assessorament especialitzat dels CEEI així com d’altres agents del mapa de
l’emprenedoria, en el desenvolupament de plans d’empresa per a la creació o creixement
d’empreses innovadores. Aquesta línia, dotada amb prop d’1 milió d’euros de pressupost,
se sumarà als 2 milions d’euros que l’IVACE destinarà també per a potenciar l’activitat
d’informació, promoció i coordinació dels Centres Europeus d’Empreses Innovadores
(13/12/2017).

Pla d’ocupació per a municipis

 Posada en marxa, en col·laboració amb els ajuntaments, d’un nou programa

d’ocupació al qual es destinaran 28 M€, l’objectiu del qual serà dinamitzar el mercat laboral
i reforçar el teixit local dels municipis de la Comunitat. Aquesta iniciativa busca el suport no
només dels consistoris, sinó també de les diputacions. No tindrà cap cost per als
ajuntaments (2/08/2016).
 S’ha signat un conveni de col·laboració amb diputacions i administracions locals
per a impulsar la contractació, per part dels ajuntaments, de joves i persones
desocupades de llarga durada.
 La Generalitat aportarà 23 M€ al Pla, mentre que les diputacions hi contribuiran amb
4,9 M€.

Mesures contra la precarietat laboral

 Campanya per a lluitar contra l’economia submergida. La Direcció General de Treball i

Benestar Laboral, conjuntament amb la Inspecció de Treball de la Seguretat Social, ha
posat en marxa la campanya d’informació i sensibilització per a lluitar contra l’economia
submergida (19/12/2017).
 Un dels objectius és lluitar contra el frau que limita els drets de les treballadores de
sectors com el de treballadores de neteja de la llar.
 Cambreres de pis. S’han concretat actuacions amb la finalitat d’abordar la precarietat
en què treballen en el sector d’allotjaments turístics. S’ha constituït una mesa de treball
amb els diferents agents socials relacionats amb el treball de les cambreres de pis per a
l’estudi i proposta de solucions, així com una campanya de sensibilització i
conscienciació als hotels de la Comunitat Valenciana. S’han fet més de 400 visites i
1000 entrevistes a establiments hotelers i durant l’estiu de 2018 es finalitzarà l’estudi en
matèria de salut laboral d’aquest col·lectiu (11/07/2017).
 Desigualtat, bretxa salarial i de gènere. S’ha fet l’estudi sobre “Desigualtat, bretxa salarial
i de gènere", que conté una anàlisi en profunditat de la bretxa salarial i el repartiment
desigual de salaris (22/02/2018).

Ocupació social i desenvolupament territorial

 En 2017 es van destinar 25,3 M€ per a fomentar la contractació de persones en situació

de desocupació de llarga durada per corporacions locals i es va donar suport a un total
de 2.161 persones (DOGV 28/06/17). Per a 2018 està previst destinar 13 M€ (pendent de
publicar, 18/06/2018).
 En 2017 es van destinar 11 M€ per a la contractació de persones desocupades
d’almenys 30 anys d’edat en col·laboració amb les corporacions locals i es va donar
suport a un total de 996 persones majors de 30 anys (DOGV 23/06/17). Per a 2018 està
previst destinar 13 M€ (pendent de publicar, 18/06/2018).

306
 En 2017 es van destinar 12,3 M€ per a la contractació de persones desocupades per
corporacions locals per a la realització d’accions previstes en plans o procediments
d’emergències en l’àmbit forestal i es va donar suport a un total de 1.038 persones
(DOGV 27/10/17). En 2018 s’han destinat 13,6 M€ (DOGV 22/02/2018).

Altres mesures en l’àmbit de l’ocupació

Morella2016: Elaboració d’itineraris d’inserció sociolaboral per a col·lectius vulnerables i

exclosos socialment (persones prostituïdes, salut mental, persones sense casa, dones víctimes
de la violència de gènere, expresidiaris i expresidiàries…)
Sagunt2017: Escoles taller per a joves en situació de vulnerabilitat en barris d’acció preferent.
 Publicada en el DOGV la Convocatòria del Programa mixt d’ocupació-formació de
tallers d’ocupació 2016 a la qual el SERVEF destinarà 19,8 M€. Es tracta de subvencions
que tenen per objecte millorar l’ocupabilitat de les persones desocupades, combinant la
formació amb l’ocupació, a través d’accions formatives i obres o la prestació de serveis
d’utilitat pública o interés social (25/07/2016). Amb data 30/12/2016 comencen els 60
tallers d’ocupació organitzats pel SERVEF per tota la Comunitat. En la convocatòria de
2017 es van destinar 20,4 M€ i es van concedir un total de 58 tallers que es van iniciar
durant la segona quinzena de desembre de 2017. Quant a la convocatòria per a l’exercici
2018, s’han destinat un total de 15 M€ i atenent les sol·licituds presentades es podran
concedir aproximadament 42 tallers que s’iniciaran durant aquest exercici.
Així mateix, pel que fa al programa mixt d’ocupació-formació Escoles d’Ocupació Et
Formem, destinat a persones amb dificultats d’inserció laboral o que pertanyen a col·lectius
vulnerables, en el qual s’inclouen projectes en barris d’acció preferent, es van destinar
durant l’exercici 2017 un total de 4.220.000 €. A través d’aquest programa es van iniciar un
total de 41 tallers durant el mes de desembre de 2017, amb una durada de 4 mesos cada
un; i per a l’exercici 2018 s’han destinat un total de 14.006.200 €, i s’han subvencionat un
total de 48 tallers que s’han iniciat en el mes de maig de 2018, amb una durada de 12
mesos cada un.
 El Ple del Consell aprova la creació de 120 llocs de treball d’orientadors laborals per als
centres del Servei Valencià d’Ocupació i Formació (22/12/2017), es van incorporar als seus
llocs al maig 2018, i s’ha consolidat la seua situació ja que estaven pendents com a
funcionaris interins des de 2008 (2/05/2018).
 Aprovada pel Ple del Consell (11/12/2015) la pròrroga del Pla d’orientació laboral i
professional (POLP) per a l’exercici 2016 com una de les actuacions prioritàries dins del
Pla anual de polítiques d’ocupació de la Generalitat. Està dirigit a millorar l’ocupabilitat dels
demandants de treball que pertanyen als col·lectius prioritaris que figuren en l’Estratègia
espanyola d’ocupació.
 Contractació i manteniment d’agents de desenvolupament local, que tenen un paper
fonamental en els municipis com a nexe d’unió entre el SERVEF i la ciutadania, essencial
en la nostra estratègia de foment de l’ocupació territorial.
 2015: Pròrroga dels agents de desenvolupament local, que tenen un paper
fonamental en els municipis com a nexe d’unió entre el SERVEF i els ciutadans i les
ciutadanes. Publicada la convocatòria a l’octubre de 2015 amb un import d’1,6 M€.
Suposa el manteniment de 254 agents d’ocupació i desenvolupament local (AODL)
en 207 ajuntaments. Aquesta convocatòria abasta fins al 31 de març de 2016.
 En 2016: El Programa de manteniment en 2016 va afectar un total de 192 municipis
amb el manteniment de 232 AODL per import de 3,3 M€, i el Programa de
contractació va afectar un total de 51 municipis amb 57 AODL contractats, per un
import de 375.307,32 €.
 En 2017: El Programa de manteniment en 2017 va afectar un total de 192 municipis
amb el manteniment de 289 AODL per import de 5.362.075 € (DOGV 24/02/2017 i

307
 DOGV 23/06/2017). En 2018 està previst destinar per a la mateixa finalitat un total de
4.700.000€ (pendent de publicar).
 L’aprovació del Programa operatiu d’ocupació juvenil canalitza els fons del Pla nacional
de garantia juvenil, l’objectiu del qual és augmentar l’ocupabilitat de joves desocupats entre
els 17 i els 29 anys, així com proporcionar-los oportunitats d’inserció laboral (desembre de
2014). Els fons aportats per la garantia juvenil tenen continuïtat amb fons provinents del
Fons Social Europeu, i abasten des de l’any 2014 fins a l’any 2020.
 Campanya específica contra la precarietat laboral i el “Malestar laboral” per tal de
posar fi als fraus en les relacions laborals. Aquesta campanya, que es desenvoluparà de
manera indefinida, ha donat lloc en 2017 a la realització de 8.840 actuacions inspectores
per part de la Inspecció de Treball: 1.296 contra la precarietat salarial, 1.653 sobre l’excés
de temps de treball i 686 sobre el compliment d’hores extraordinàries, 240 sobre la
classificació professional dels contractes, 3.273 sobre fraus en la contractació, 264 sobre
antiguitat, 244 sobre condicions de treball, 318 sobre condicions inferiors, 363 sobre
suspensió o reducció de jornada i 767 sobre igualtat.

Prevenció de riscos laborals

Elx2016 – Projecte 12: Pla d’actuacions de l’INVASSAT

Vinaròs-Benicarló 2018: Pla d’acció contra la sinistralitat laboral
 El Ple del Consell analitza l’Estratègia valenciana de seguretat, salut i benestar laboral
2017-2020, un document en el qual s’estableix el marc general de les polítiques de
prevenció de riscos laborals a la Comunitat Valenciana. A més, és una eina dirigida a
combatre la sinistralitat laboral, i millorar els nivells de seguretat, salut i benestar laboral de
les persones treballadores (27/10/2017).
 El document ha sigut elaborat entre l’Administració i els agents econòmics i socials més
representatius i constitueix, per tant, un dels punts més rellevants del diàleg social.
 Aquesta estratègia es fonamenta en dos valors principals: la prevenció, com el mitjà
més eficaç per a reduir accidents laborals i malalties professionals; i la col·laboració
entre totes les parts implicades (Generalitat, empreses i població treballadora), per a dur
a terme l’acció preventiva i impulsar i millorar les condicions de treball.
 L’11 de maig de 2018 es va constituir la Comissió de Seguiment de l’Estratègia valenciana
de seguretat, salut i benestar Laboral 2017-2020, que té per objecte tant la proposta
d’accions que s’han de desenvolupar en cada anualitat, dins de les línies d’acció de
l’Estratègia, així com el seguiment i control d’execució d’aquestes. Aquesta comissió està
constituïda per l’Administració i pels agents econòmics i socials més representatius.
 Per primera vegada, l’INVASSAT posarà a disposició de totes les empreses un certificat
en el qual es detallaran els accidents laborals que s’han produït durant l’any, així com
les malalties professionals o, si escau, l’absència d’aquestes. Aquest certificat es constituirà
com un instrument important per a la prevenció, tant per a fer el seguiment en els casos
d’alta sinistralitat, com per a demostrar l’excel·lència empresarial en els casos de nul·la
sinistralitat (23/11/2015). Aquest certificat es pot descarregar des del web de la Generalitat.
Durant 2016 s’han emés telemàticament 3.912 certificats.
 L’INVASSAT ha consolidat la posada a la disposició de totes les empreses del certificat en
el qual es detallen els accidents laborals que s’han produït durant l’any, així com les
malalties professionals o, si escau, les absències d’aquestes. Aquest certificat es
constitueix com un instrument important per a la prevenció, tant per a fer el seguiment en
els casos d’alta sinistralitat, com per a demostrar l’excel·lència empresarial en els casos de
nul·la sinistralitat. Aquest certificat es pot descarregar des del web de la Generalitat. Durant
2017 s’han emés telemàticament 5.282 certificats.

308
 L’INVASSAT ha dissenyat un Pla director 2017-2021 d’actuació on es defineixen les línies
d’actuació enquadrades en 5 eixos estratègics, i té en compte els recursos materials i
humans dels quals es disposa. Entre les actuacions d’aquest pla destaquen:
 La posada en marxa de la campanya #culturapreventiva per a conscienciar tota la
societat sobre la importància de la prevenció de riscos.
 S’ha consolidat durant el 2018 el campus virtual de l’INVASSAT com una de les accions
de l’oferta formativa previstes en l’eix “Promoció, difusió i divulgació del coneixement i
cultura preventiva”. Les accions es concreten en tres edicions que suposen un total de
18 cursos en línia, gratuïts, en prevenció de riscos laborals. En aquests moments s’ha
completat la primera edició que comprenia 4 cursos, s’està desenvolupant la segona
edició, que comprén 7 cursos formatius i els 7 cursos restants, corresponents a la
tercera edició, s’iniciaran al setembre (juny 2018).
 Pla d’actuació 2017, que se centra en les empreses que han tingut més accidents en
2016 amb l’objectiu de reduir la sinistralitat laboral. Es tracta de visites que no tenen una
intenció merament inspectora, sinó de prevenció, suport i assessorament.
 Pla d’actuació 2018, que se centra en les empreses que han tingut més accidents en
2017. Dins d’aquest pla per primera vegada l’INVASSAT ha desenvolupat i implementat
el mòdul "Informe de les activitats preventives de l’empresa (IAPE)", dirigit a un
col·lectiu d’empreses que representa un 19 % de la sinistralitat valenciana.
 Aprovació per primera vegada i per part de la Comissió Paritària de Seguretat i Salut en
el Treball (COPASESA) d’un Pla de prevenció de riscos laborals per a tot el personal
treballador públic, amb l’objectiu millorar les condicions de treball, elevar el nivell de
protecció de la seguretat i de la salut del personal treballador públic i aconseguir un
nivell més alt de benestar laboral.

Altres actuacions per a un nou model productiu

Elaboració i difusió d’estudis econòmics

 Estudis econòmics relatius al nou model productiu i a la realitat socioeconòmica de la

Comunitat Valenciana.
 Amb l’objectiu de difondre alguns dels principals aspectes que ulteriorment es recolliran
en el nou model econòmic de la Comunitat Valenciana, així com de contribuir a un millor
coneixement de l’estructura socioeconòmica de la Comunitat, la Direcció General
d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme va iniciar durant l’últim trimestre de 2015
una sèrie d’estudis, amb la denominació genèrica d’estudis econòmics.
 Actualment, ja s’han publicat els huit números d’aquesta sèrie d’estudis, disponibles
en la web de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i
Treball, i que aborden qüestions relacionades amb el model d’empresa basada en
actius intangibles, la implementació de pràctiques de Responsabilitat Social Empresarial
en el teixit empresarial valencià, i el grau d’implantació de l’economia social i
l’emprenedoria en els sectors productius valencians, els reptes de futur als quals
s’enfronten les pimes valencianes; les estratègies d’adaptació per a un
desenvolupament sostenible i la desigualtat salarial per raó de gènere en la nostra
economia.
 Elaboració i difusió d’informes econòmics de conjuntura i perspectives de
l’economia valenciana
 La Direcció General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme ha consolidat l’oferta
d’estudis de conjuntura econòmica que realitza, n’ha millorat la qualitat i n’ha fet més
difusió per a fer-los accessibles als agents interessats i al públic en general.

309
 S’han revisat els informes de conjuntura i s’han transformat en, d’una banda, el Panell
de conjuntura de periodicitat mensual i per l’altra banda l’Informe trimestral. Els dos
incorporen una nova metodologia d’anàlisi de la conjuntura econòmica valenciana així
com les prediccions macroeconòmiques a curt i mitjà termini a partir de diferents models
economètrics la investigació bàsica dels quals és proporciona la Universitat de València.
 Dins de la revisió del model de publicacions es mantenen les notes d’economia i els
informes. Les notes d’economia tracten qüestions d’interés per a conéixer millor
l’estructura econòmica valenciana. La sèrie d’informes pretén donar resposta a peticions
que arriben a la Conselleria respecte qüestions concretes que incideixen en el conjunt
de l’economia valenciana.
 Pel que fa a la difusió de l’economia valenciana, cal esmentar l’elaboració d’una base de
dades d’indicadors econòmics i socials de la Comunitat Valenciana, a partir de la qual
es disposa en la pàgina web de la Conselleria d’una síntesi d’aquesta informació que
permet, de manera gràfica, presentar les magnituds bàsiques que delimiten el model
econòmic valencià.

310
5. Finançament just i auditoria ciutadana

“Volem un govern que defense els interessos dels valencians dins i fora del
nostre territori. Mai més volem que se’ns tracte com a ciutadans de segona, ni
des de Madrid, ni des de Brussel·les. La Comunitat Valenciana ha de ser el
centre de l’acció política.”
a. Exigir a l’Estat, a través d’accions polítiques i legals, un finançament adequat
… per a poder garantir la prestació dels serveis públics. Exigir el reconeixement del deute
històric de l’Estat.
Nou Botànic
189. Negociació urgent per a l’aprovació d’un nou sistema de finançament de les autonomies a
través d’una comissió interparlamentària.
190. Reestructuració del deute per mitjà d’una combinació de reducció del deute, dèficit a
càrrec del deute històric, reducció i ajornament del deute amb el Govern a través d’una
comissió bilateral.
Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:
- Negociació per a l’aprovació d’un nou sistema de finançament i reestructuració del deute per
mitjà d’una combinació de reducció del deute, dèficit a càrrec del deute històric, quitació i
ajornament del deute amb el Govern.

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Sol·licitar retardar la reunió del Consell de
Política Fiscal i Financera perquè encara hi ha governs autonòmics que no han tingut temps
per a preparar la reunió.
Morella2016: Proposta d’un nou model de finançament autonòmic i negociació al si del
CPFF. L’objectiu és garantir un finançament just per als valencians. En paral·lel, interposició
d’un recurs d’inconstitucionalitat per a reclamar la garantia de cobertura dels serveis bàsics
fonamentals en condicions d’igualtat.

Actuacions en l’àmbit polític

Des del Consell s’han dut a terme diverses accions polítiques en el Govern d’Espanya, Corts
Generals, amb altres CA, ajuntaments i amb la societat civil.

Govern d’Espanya

 IV Conferència de Presidents Autonòmics. El 17 de gener de 2017 se celebra la IV

Conferència de Presidents Autonòmics, òrgan de màxim nivell polític de cooperació entre
l’Estat i les comunitats autònomes, i que no es reunia des de 2012. S’arriba a un acord
perquè 2017 siga l’any del gran acord pel finançament autonòmic.
 Trobada amb el president del Govern. El 7 de setembre 2017, el president de la
Generalitat es reuneix amb el president del Govern i li lliura un decàleg de propostes per a
dur a terme una reforma del sistema de finançament que garantisca la suficiència
financera de les comunitats autònomes.
 Trobada amb la vicepresidenta del Govern. El 31 de gener de 201, el president de la
Generalitat, en una trobada amb la vicepresidenta del Govern, insta el Govern central a
començar a treballar amb intensitat en un nou model de finançament autonòmic per a
aconseguir l’adequació definitiva de la prestació pública dels serveis fonamentals des de la
igualtat entre ciutadans i ciutadanes i la singularitat entre territoris.

311
 Ministeri d’Hisenda. El 16 d’octubre de 2017 el president de la GV es reuneix amb el
ministre d’Hisenda i l’insta a complir de manera urgent amb el compromís de la reforma
del sistema de finançament aconseguit en l’última Conferència de Presidents. El president
trasllada al ministre la necessitat de convocar tan prompte com siga possible una
comissió politicotècnica per a avançar en la reforma.

Corts Generals: Congrés dels Diputats i Senat

 Proposta de reforma de la Constitució Espanyola. El Consell presenta el document

Proposta política sobre la reforma de la Constitució Espanyola, que recopila una sèrie
d’elements per a debatre sobre la reforma de la Carta Magna. La proposta es presentada
pel president de la GV davant de la Comissió per a l’Avaluació i la Modernització de l’Estat
Autonòmic del Congrés dels Diputats. La proposta estableix, entre altres qüestions, les
bases essencials del sistema de finançament que haurien de quedar establides en la
Constitució, i concretar-se posteriorment amb les comunitats autònomes de manera
multilateral al Senat (27/02/2018).
 Els principis que regirien aquest sistema serien la suficiència financera, la igualtat, la
lleialtat institucional i la corresponsabilitat fiscal, i la multilateralitat i la participació de les
comunitats autònomes en tot el procés de presa de decisions que afecten el
finançament, amb mecanismes per a impedir les decisions unilaterals del Govern
central.
 L’exercici de drets i els serveis públics han d’estar relacionats amb factors
demogràfics que poden incidir en les modalitats de despesa, per la qual cosa s’haurien
de constitucionalitzar determinats indicadors bàsics.
 Així mateix, els serveis que servisquen a l’exercici de drets i a la realització de la igualtat
han de quedar protegits de les oscil·lacions negatives dels cicles econòmics, amb
mínims de despesa i un fons de contingència per a les fases recessives.
 Per a garantir l’autonomia financera i la corresponsabilitat, s’han d’establir
constitucionalment les fonts d’ingressos de les comunitats autònomes i
incrementar la participació en els impostos. Per a la gestió i recaptació dels
impostos es preveu la possibilitat de crear agències tributàries autonòmiques que
participen en els òrgans de decisió de l’agència tributària estatal, que ha de ser de
caràcter federal.
 Així mateix, es recull que el nou sistema de repartiment s’hauria d’avaluar i actualitzar
per períodes de 5 anys pel Senat, i que s’ha de constitucionalitzar el Consell de
Política Fiscal i Financera com a òrgan depenent d’aquesta cambra i amb mecanismes
per a afavorir el consens i la multilateralitat i reduir el pes del Govern central en la presa
de decisions.
 Quant al deute públic autonòmic, la Constitució hauria de preveure una disposició
transitòria per a la compensació del dèficit acumulat de finançament en un termini no
superior a cinc anys.
 Moció en el Congrés per a la reforma del finançament autonòmic. El grup parlamentari
mixt del Congrés presenta una moció sobre el nivell de compromís del govern amb la
reforma del finançament autonòmic. La moció, , transcriu la que van aprovar les Corts
Valencianes el 26 d’octubre de 2017, subscrita per unanimitat per tots grups parlamentaris
que hi estaven presents. La , encara que amb l’abstenció del Partit Popular i de Ciutadans.
 Comissió General de les CA del Senat. El Consell, amb data 19 de gener de 2018,
aprova la sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat en la Comissió
General de les Comunitats Autònomes del Senat per a valorar el retard en la reforma del
sistema de finançament. En aquest sentit, i a l’empara del que disposa l’article 56.bis.3 del
seu Reglament, es procedirà a sol·licitar al president de la cambra alta la convocatòria
d’aquesta Comissió General.

312
  La petició es produeix perquè, una vegada iniciat 2018, es constata que l’acord
aconseguit en la Conferència de Presidents de gener de 2017 per a la reforma del
sistema de finançament autonòmic s’ha incomplit.
 Proposició no de llei al Congrés. El grup parlamentari del PSOE al Congrés, amb data 28
de gener de 2018, registra una Proposició no de llei sobre finançament autonòmic per a
instar el Govern central al fet que de manera immediat abone els 353 M€ dels lliuraments a
compte ja compromesos al juliol de 2017.
 Diputats i senadors valencians. El president de la GV, amb data 15 de febrer de 2016, es
reuneix amb una representació de diputats i senadors valencians de tots els grups
parlamentaris per a tractar l’assumpte del nou model de finançament. El president destaca
la importància de la tasca pedagògica que, a partir d’aquest compromís, han adquirit tots
els representants valencians al Congrés dels Diputats i al Senat per a traslladar aquesta
postura als grups parlamentaris respectius, així com al conjunt de la societat espanyola.

Front comú amb altres comunitats autònomes

Des del Consell s’està fent un front comú amb altres CA, que comparteixen interessos comuns
amb la Comunitat Valenciana en matèria de finançament autonòmic: Andalusia, Múrcia, Illes
Balears, Extremadura i Castella-la Manxa.
 Andalusia
 El president de la Generalitat i la presidenta de la Junta d’Andalusia signen un
document que recull els principis fonamentals per a reorientar la reforma del
model de finançament de les comunitats autònomes. Sol·liciten una convocatòria
extraordinària de la Conferència de Presidents per a abordar la violència de gènere i
coincideixen que el corredor mediterrani ha de ser una prioritat per al Govern d’Espanya
en matèria d’infraestructures (26/02/2017).
 El president de la Generalitat, juntament amb la presidenta de la Junta d’Andalusia,
sol·liciten al Govern central la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)
per a totes les comunitats autònomes infrafinançades que hagen rebut un diferencial
inferior a la mitjana estatal en el model de finançament des que va començar a aplicar-
se aquest sistema en 2009. La proposta permetria a la Generalitat rebaixar el seu
deute en 10.000 M€, a raó d’uns 1.300 M€ a l’any des de 2009, quan es va posar en
marxa el sistema actual (21/02/2016).
 Múrcia
 Els presidents de les dues comunitats signen una Declaració institucional en què
s’emplaça el Govern central a aprovar en 2018 un sistema nou de finançament.
Reclamen una política hídrica que garantisca l’estabilitat perquè no es frene l’impuls
econòmic en el sector hortofrutícola. També incideixen en l’acord en la necessitat
d’accelerar la construcció d’un corredor mediterrani (10/04/2018)
 Reunió entre el president de la Generalitat i el president de la Regió de Múrcia.
Aliança estratègica entre les dues comunitats per a reivindicar millores en matèria de
finançament, aigua, com el transvasament Tajo-Segura, i infraestructures, com el
corredor mediterrani (18/04/2016).
 Illes Balears. Front comú amb el Govern de les Illes Balears per a exigir un model de
finançament just i transparent, a través de la subscripció a l’Acord de Consolat de Mar.
L’acord defensa que aquest nou sistema de finançament ha de permetre un increment de
l’autonomia fiscal, principalment en l’àmbit tributari; corregir els desequilibris verticals
entre els diferents nivells d’administració, així com garantir la igualtat horitzontal entre
comunitats autònomes a partir d’un fons de garantia dels serveis públics fonamentals.
També preveu mecanismes com el de la condonació de part del deute (8/02/2016).

313
 Extremadura. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la GV i la consellera d’Hisenda i
Administració Pública de la Junta d’Extremadura pacten una declaració conjunta de huit
punts per la qual les dues comunitats reclamen al Govern central que el nou
finançament blinde l’estat del benestar (3/05/2017).
 Castella-la Manxa. El president de la Generalitat i el president de Castella-la Manxa,
presenten una declaració conjunta consensuada entre les dues autonomies que preveu una
sèrie de premisses per a abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic. En
la reunió de treball entre els dos dirigents participen també el conseller d’Hisenda i Model
Econòmic i el conseller d’Hisenda i Administracions Públiques de Castella-la Manxa
(20/01/2018).

Plens realitzats a les Corts Valencianes

S’han dut a terme diversos plens a les Corts sobre finançament autonòmic:
 Ple de 6 d’octubre de 2015, dedicat específicament a la necessitat de reclamar de manera
conjunta una millora del sistema de finançament autonòmic, sobre la base de la
sol·licitud del president (25/09/2015).
 El nou model de finançament ha de disposar d’un fons de desenvolupament
regional, que estaria orientat a finançar polítiques de creixement i a promoure la
convergència econòmica entre territoris, un instrument de reequilibri financer, que
permetrà a les comunitats que han acumulat deutes per infrafinançament acordar amb
l’Estat el reconeixement d’aquests, i la revisió de les contribucions forals a les càrregues
de l’Estat, que serien calculades de manera que facen compatible la singularitat
institucional amb els principis d’equitat, solidaritat interterritorial i transparència.
 El Ple de les Corts aprova per unanimitat dels cinc grups parlamentaris, una proposta
de resolució per la qual exigeixen al Govern central una reforma immediata del
sistema de finançament autonòmic, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2014, la
definició d’un mecanisme per a compensar els dèficits (es calculen almenys 12.433
M€ entre 2002 i 2013) i l’execució d’inversions en infraestructures equiparables, com
a mínim, al pes poblacional de la Comunitat.
 Ple d’11 de maig de 2016, en el qual s’aproven per unanimitat dues proposicions de llei
sobre finançament autonòmic:
 Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el sistema de finançament
autonòmic i el deute històric, presentada pel Grup Parlamentari Popular. Com a
conseqüència d’aquesta i per mitjà de resolució, les Corts insten el Consell a posar en
marxa una comissió entre el Consell i els grups parlamentaris de les Corts per a la
reforma del sistema de finançament i la valoració del deute històric.
 Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’exigència al Govern
central de la reforma immediata del sistema de finançament autonòmic,
presentada pels grups parlamentaris Socialista, Compromís, Ciutadans i Podemos-
Podem.
 Ple de 14 de juliol de 2016. Compareixença del president de la Generalitat per a explicar
l’activitat desenvolupada pel Consell en matèria de finançament autonòmic. Ha proposat
quatre línies d’actuació per a acabar amb la situació d’injustícia i de desigualtat que
genera el sistema actual:
 La primera línia d’actuació és la reforma urgent del sistema de finançament, la
reestructuració de l’endeutament i la necessitat d’una resposta d’emergència davant de
l’actual situació que travessa la Comunitat Valenciana. A aquest efecte, ha establit que
la recentment creada Comissió Mixta entre el Consell i els grups parlamentaris debata,
d’una banda, la proposta actualitzada del nou model que va plantejar a l’octubre, i de
l’altra banda, la proposta que va realitzar juntament amb la presidenta d’Andalusia per a
la condonació en totes les comunitats autònomes dels préstecs del Fons de Liquiditat

314
 Autonòmica (FLA) per l’import de l’infrafinançament respectiu (en el cas de la
Comunitat, pot suposar al voltant de 10.000 M€).
 La segona proposta versa sobre la importància d’exposar en tots els fòrums que la
Comunitat Valenciana experimenta un dèficit que s’ha de reconéixer i corregir.
 El tercer objectiu plantejat consisteix a portar el missatge de les Corts al Congrés, al
Senat i al nou govern que es forme.
 Finalment, la quarta iniciativa se centra a aconseguir ampliar una base de suport social,
per a la qual s’ha de portar la veu a altres llocs d’Espanya i desenvolupar una extensa
tasca pedagògica que frene qualsevol intent de menysprear la posició dels valencians o
de qualificar-la d’interessada o d’investigació de privilegis.
 Ple de 22 de febrer de 2017. Es manifesta la necessitat que es complisca la Resolució
22/IX, sobre la reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, i se’n dona
trasllat al Congrés dels Diputats i al Senat.
 Es manifesta, a més, la necessitat que la LPGE 2017 reculla l’execució per part de
l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes
poblacional de la Comunitat Valenciana, i que compense en tot cas la insuficiència
inversora dels últims anys.
 S’exigeix que, dins d’aquestes inversions i de manera immediata, es finalitzen les obres
provisionals d’implantació de l’ample estàndard que permeten el transport de
mercaderies entre la Comunitat Valenciana i la frontera francesa i el de viatgers en alta
velocitat, com també iniciar de manera simultània les actuacions definitives previstes en
el corredor mediterrani ferroviari.
 25 d’abril del 2017 Acte institucional a les Corts, en el qual s’exigeix igualtat per a la
Comunitat Valenciana en matèria de finançament i inversions. A l’acte assisteix el president
de la GV, membres del Consell, grups parlamentaris, presidents dels òrgans estatutaris, així
com representants dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat, la justícia i la societat
civil.
 26 d’octubre del 2017 Les Corts Valencianes aproven una , subscrita per unanimitat per
tots els grups parlamentaris.

Col·laboració entre el Consell i les Corts

 Comissió Mixta entre el Consell i els grups parlamentaris de les Corts. El Ple del
Consell de 17 de juny del 2016, aprova, complint el mandat de les Corts (Proposició no de
llei de tramitació especial d’urgència sobre el sistema de finançament autonòmic i el deute
històric presentat pel Grup Parlamentari Popular en el Ple d’11/05/2016), la posada en
marxa de la Comissió Mixta entre el Consell i els diferents grups parlamentaris de les
Corts sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic i la valoració del deute
històric.
 Reunions fetes per part de la Comissió:
 30 de novembre de 2016. Dona suport per unanimitat a la proposta del conseller
d’Hisenda de requerir a l’executiu central, en el Consell de Política Fiscal i Financera
(CPFF), la convocatòria urgent de la Comissió d’Experts i l’inici dels treballs per a
l’elaboració de la proposta de nou model de finançament autonòmic, així com de la
reestructuració del deute històric de la Comunitat Valenciana.
 12 d’abril de 2017. S’informa sobre el procés de canvi del model de finançament.
 31 de juliol de 2017. El president sol·licita als grups polítics unitat i determinació perquè
es complisca el calendari de negociació del nou model de finançament
 8 de gener de 2018. Es presenta el segon informe de la Comissió d’Experts titulat
Propostes per a un nou sistema de finançament autonòmic, així com l’informe dels

315
 representants del Comité Tècnic Permanent d’Avaluació del Consell de Política Fiscal i
Financera sobre finançament autonòmic.

Societat civil: Manifest per un finançament just

 Octubre de 2015. Signatura del per a la CV amb representants de la societat civil (UGT i
CCOO, les cinc universitats públiques de la CV i Cierval), a través del qual s’exigeix una
reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, el reconeixement dels dèficits de
finançament acumulats i l’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures
equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana. A més, es crea
un Comité de Seguiment de l’Acord perquè el Govern valencià done comptes de manera
permanent a les Corts i a tots els signants sobre els avanços en el procés de negociació.
Reunions fetes:
 3 de maig de 2016. Primera reunió del Comité de Seguiment de Finançament,
convocada pel president de la Generalitat i en la qual han participat els portaveus de les
Corts del PPCV, PSPV-PSOE, Compromís, Ciutadans i Podem, els rectors de les
universitats públiques valencianes i representants de sindicats i patronals. En la reunió,
es debat sobre el nou finançament, el deute històric i l’infrafinançament de la Comunitat.
 5 de juny de 2017. Segona reunió del Comité de Seguiment de Finançament,
convocada pel president de la Generalitat, amb l’assistència de la vicepresidenta del
Consell, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, així com Francisco Pérez, director de
l’IVIE i expert representant de la Comunitat en el Comité Tècnic d’Experts per a la
reforma del sistema de finançament i els portaveus de les Corts del PPCV, PSPV-
PSOE, Compromís, Ciutadans i Podem, els rectors de les universitats públiques
valencianes i representants de sindicats i patronal (5/06/2017).
 Abril 2016. El president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i més de
300 alcaldes de la Comunitat Valenciana subscriuen el manifest per un finançament just
impulsat per la Generalitat Valenciana en el qual s’exigeix una reforma immediata del
sistema amb efecte a partir de gener de 2014, el reconeixement d’un dèficit acumulat xifrat
en almenys 12.433 milions d’euros i l’execució d’inversions estatals equiparables al pes
poblacional del territori valencià.
 Setembre de 2016. Signatura del manifest impulsat pel Consell en favor d’un finançament
just per part d’altres organitzacions:
 Representants d’organitzacions i entitats relacionades amb l’àmbit de l’educació, la
sanitat, la justícia, les infraestructures, el turisme i la participació ciutadana subscriuen el
manifest impulsat pel Consell en favor d’un finançament just (28/09/2016).
 Representants d’organitzacions i entitats de l’àmbit de l’economia, el sector
financer i el sector agrícola i ramader subscriuen el manifest impulsat pel Consell, en
favor d’un finançament just (29/09/2016).
 Acte de subscripció del manifest per part de 81 entitats de caràcter social,
representades per la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de la Comunitat
Valenciana i el Consell Valencià de la Joventut (30/09/2016).
 Octubre 2016. Acte per un finançament just organitzat per la Generalitat a Madrid, que
congrega el Cercle de Belles Arts de la capital, entitats empresarials, sindicats,
associacions, universitats i representants de les principals institucions valencianes. El
president, juntament amb els membres del Consell, defensa una proposta de reforma del
model de finançament autonòmic que permeta donar solució a les desigualtats entre
territoris (5/10/2016).
 Setembre 2017. Patronal (CEV) i sindicats (UGT-PV i CCOO PV) reediten el manifest per
un finançament just mitjançant la signatura del document .

316
 Octubre de 2017. Presentació de la Campanya per un finançament just, mitjançant la
qual es convoca una manifestació per al 18 de novembre de 2017 per a exigir un
finançament just per a la Comunitat Valenciana. Les entitats convocants són UGT-PV,
CCOO PV i la patronal autonòmica CEV, amb el suport de PSPV, Compromís i Podem.
 Al mateix temps es posa en marxa la web , a través de la qual s’adhereixen al manifest
per un finançament just 18 comités d’empresa, 211 entitats i prop de 7.000 persones
 18 de novembre de 2017. Manifestació celebrada a València per a reclamar un
finançament autonòmic just, amb representants polítics, sindicats, empresaris i societat
civil. Unes 60.000 persones participen en la manifestació segons l’organització (17.000 per
a la Delegació de Govern).
 24 d’abril del 2018. Els representants del Comité per un Finançament Just, integrat pels
sindicats CCOO i UGT, els partits Ciutadans, Podem, Compromís, PSPV i la patronal CEV,
lliuren el Manifest per un finançament just, així com les signatures recollides, a la seu del
Ministeri d’Hisenda a Madrid. Reclamen al Ministeri un quitament del deute, així com la
celebració immediata del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per a reformar el
finançament autonòmic.

Actuacions en l’àmbit legal

Reforma de l’Estatut d’Autonomia respecte a les inversions de l’Estat

 La modificació de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006

es va aprovar a les Corts al març de 2011. Preveu una disposició addicional que
vincula les inversions en els pressupostos generals de l’Estat al pes de la població
valenciana. Es tracta d’una disposició que ja hi ha en altres estatuts, com els de Catalunya,
Andalusia i Aragó. El Tribunal Constitucional va considerar legal aquest tipus de clàusules,
però va especificar que no obliguen l’Estat.
 La reforma modifica la disposició addicional primera de l’Estatut, la nova redacció del
qual passa a ser la següent: “La inversió de l’Estat a la Comunitat Valenciana, excloent-
hi el Fons de Compensació Interterritorial, serà equivalent al pes de la població de la
Comunitat Valenciana sobre el conjunt de l’Estat per un període de set anys. Amb
aquesta finalitat es constituirà una comissió integrada per l’Administració estatal i
autonòmica”.
 Des de 2011, la modificació de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana ja ha sigut presentada tres vegades al Congrés dels Diputats, però fins hui no
s’ha pogut aprovar per la convocatòria d’eleccions i la dissolució de les Corts. L’últim intent
es va produir a l’octubre de 2016, durant la IX legislatura d’Espanya, quan el Congrés dels
Diputats va aprovar per majoria iniciar el tràmit per a la reforma de l’Estatut perquè la
Comunitat Valenciana reba més inversions de l’Estat en proporció al seu pes poblacional.
 La Mesa del Congrés dels Diputats, amb data 27 de febrer de 2018, dona per conclòs el
període d’esmenes de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana després de 45
ajornaments. Suposa el desbloqueig de la reforma de l’Estatut, que passarà a debat en
Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats. L’Estatut recull que una vegada
aprovada la reforma s’ha de celebrar abans de sis mesos un referèndum.

Interposició recurs d’inconstitucionalitat als PGE

 Formalitzat davant del Tribunal Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra

els pressupostos generals de l’estat 2016, en el qual es considera que aquesta norma
impedeix a l’Administració autonòmica la prestació de serveis públics fonamentals en les
condicions establides en la Constitució (28/01/2016). La interposició del recurs va ser
anunciada pel president a les Corts el 3/12/2015 i va ser autoritzada pel Ple del Consell
(22/01/2016) amb l’informe favorable del Consell Jurídic Consultiu.

317
  Els PGE perjudiquen la CV en dues qüestions: la primera és que el Fons de
Suficiència Global no desenvolupa un dels seus objectius: l’equilibri entre els ciutadans i
ciutadanes d’Espanya. En segon lloc, que durant tres anys, s’ha incomplit la renovació
del finançament autonòmic, el model del qual abastava el període 2009-2013 i s’ha
perllongat fins a l’actualitat.
 Resulta imprescindible que el Tribunal Constitucional anul·le la quantia prevista
en el pressupost d’ingressos de l’Estat, per la qual cosa es refereix a l’aportació
d’1.329,53 M€ per la CV, fet que implica que la transferència d’ingressos efectius a
aquesta s’incremente en aquest mateix import, en no descomptar-se aquesta aportació
dels lliuraments a compte previstos.
 Es publica la sentència del Tribunal Constitucional per la qual es rebutja el recurs
d’inconstitucionalitat presentat per la Generalitat a la Llei de pressupostos generals de
l’Estat per a l’any 2016 (18/05/2016).

Propostes tècniques per a un nou model de finançament

Comissió d’Experts Nacional (formada per representants de l’Estat i CA)

 La Conferència de Presidents Autonòmics, celebrada el 17 de gener de 2017, acorda la

creació d’una Comissió d’Experts l’objecte de la qual és dur a terme les anàlisis
necessàries per a la formulació posterior d’un nou model de finançament autonòmic.
 En compliment de l’acord esmentat, el Consell de Ministres de 10 de febrer de 2017 adopta
l’acord de constitució d’aquesta Comissió d’Experts, formada per professionals
independents de prestigi reconegut proposats per l’Estat (5) i per les CA (16) de règim
comú i ciutats amb Estatut d’Autonomia. Per part de la Comunitat Valenciana es designa
Francisco Pérez, director de l’IVIE i membre de la Comissió d’Experts de les Corts.
 Després de 19 reunions, incloent les del Ple de la Comissió i les de la Ponència, la
Comissió finalitza els seus estudis en la reunió feta el 19 de juliol de 2017.
 Les conclusions i propostes de la Comissió d’Experts sobre totes les qüestions
tractades es recullen en un que es lliura el 26 de juliol de 2017. Entre les conclusions de
l’informe cal assenyalar el següent:
 La Comissió considera necessari eliminar la clàusula de statu quo, encara que
considera que s’ha de fer de manera gradual. Alguns experts apunten que l’eliminació
es podria fer en un període de cinc anys amb càrrec a un fons transitori de
compensació.
 Proposa incorporar les comunitats forals al finançament de l’esquema de
solidaritat interterritorial que anivella els serveis públics fonamentals, i desactiva el
focus d’inestabilitat institucional que hi ha en aquest àmbit derivat de la desigualtat de
recursos i despeses en Serveis Públics Fonamentals (SPF) per unitat de necessitat
entre CA de règim comú i forals.
 Apunta la necessitat d’harmonitzar les bases imposables liquidables, cosa que
facilitaria el càlcul de la capacitat tributària en termes normatius:
- IRPF. Es considera adequat mantindre la cessió del 50 % del tram autonòmic,
encara que es proposa racionalitzar les deduccions en l’IRPF, així com eliminar la
capacitat normativa sobre mínims personals i familiars.
- Impost sobre el Patrimoni Una part dels experts considera que s’hauria d’incloure
en la cistella d’impostos cedits, mentre que altres consideren que hauria de ser un
impost voluntari, que no es tindria en compte en la valoració de la capacitat tributària
en termes normatius.
- IVA i impostos especials. Es proposa cedir la capacitat normativa de manera
col·legiada al conjunt de les CA, incloent les comunitats forals, exercida mitjançant
un organisme multilateral, i mantenint els mateixos tipus en tot el territori nacional.

318
 - Altres impostos especials. Respecte a l’Impost sobre Hidrocarburs es considera
desitjable que, malgrat la normativa comunitària, les CA mantinguen la seua
capacitat normativa en l’Impost sobre Hidrocarburs autonòmic. D’altra banda, en línia
amb l’informe d’experts de la reforma tributària, suggereixen que l’impost sobre
determinats elements de transport s’integre en l’Impost sobre Vehicles de Tracció
Mecànica, de manera que siga un impost compartit amb dos trams, autonòmic i
municipal, gestionat pels ajuntaments.
- Impost sobre Successions i Donacions (ISD). La Comissió no veu raons per a
derogar l’ISD amb caràcter general o per a permetre’n la supressió en la pràctica en
certes comunitats i sí per a introduir uns nivells mínims de tributació que impedisquen
que una possible espiral de competència a la baixa acabe amb la pràctica
desaparició del tribut, almenys en les transmissions de riquesa entre familiars
directes.
- Taxes i copagament. Es considera convenient dotar les CA de competències
normatives sobre instruments de copagament, especialment en el cas de la sanitat.
 Quant a la gestió tributària s’apunta a la conveniència d’aproximar els lliuraments a
compte i la recaptació real, així com millorar la coordinació en la gestió tributària entre
l’Agència Tributària de l’Estat i les CA, per a fer-ho se suggereix la creació d’un
consorci.
 Una part de la comissió rebutja la condonació de deute perquè generaria incentius
perversos de cara al futur i seria injust per a les comunitats que han complit en més
grau els compromisos d’estabilitat fiscal. No obstant això, la Comissió sí que planteja
que per a ajudar al retorn progressiu de les comunitats als mercats seria aconsellable
emprendre una reestructuració transparent del deute de les comunitats amb l’Estat.
 El representant de la Comunitat Valenciana, que presenta vot particular, és favorable a
una compensació d’una part del deute per tres raons: primera, que en bona mesura
a l’origen no hi ha un excés de despesa sinó una insuficiència d’ingressos; segona, que
algunes CA discriminades financerament en el passat arrossegaran els efectes de la
injustícia patida si no es mutualitzen els seus deutes; i tercera, que no és realista pensar
que sense cap tipus de reducció de deute les comunitats sobreendeutades puguen
tornar al mercat a mitjà termini
 L’informe final es remet al Comité Tècnic Permanent d’Avaluació (del Consell de
Política Fiscal i Financera) per valorar-lo i per continuar desenvolupant els treballs propis
dels processos de reforma del model.

Comité Tècnic Permanent d’Avaluació (CTPE)

 El 2 de novembre de 2017 es constitueix el Comité Tècnic Permanent d’Avaluació. creat

en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i al qual correspon la valoració
dels diferents aspectes estructurals i tècnics del sistema de finançament, per a
informar sobre les possibles modificacions que es puguen sotmetre a la consideració del
CPFF, òrgan que ha d’aprovar el nou sistema de finançament. La Comunitat Valenciana
està representada en aquest comité per José Antonio Pérez i per Rafael Beneyto,
membres també de la Comissió d’Experts de les Corts.
 Correspon a aquest comité la valoració dels diferents aspectes estructurals del sistema
de finançament per a informar sobre les possibles modificacions que es puguen
sotmetre a la consideració del Consell de Política Fiscal i Financera.
 En la reunió constitutiva del comité s’emplaça a les CA perquè elaboren documents per
a pronunciar-se sobre l’Informe de la Comissió d’Experts a escala nacional. Es dona de
termini fins al 24 de novembre de 2017. Totes les CA (excepte Catalunya), presenten
l’informe abans del 24 de novembre.
 El Govern també ha de recaptar els documents de les CA, confeccionar un resum i
pronunciar-se sobre l’informe de la Comissió d’Experts.

319
 La Generalitat, a través de la Conselleria d’Hisenda, remet, el 24 de novembre de 2017, al
Ministeri d’Hisenda el seu Informe per al Comité Tècnic Permanent d’Avaluació del
finançament autonòmic, i es posiciona respecte a les conclusions de l’Informe emés al
juliol pel Comité d’Experts creat per iniciativa de la Conferència de Presidents del 17 de
gener de 2017, i formula propostes de cara la reforma del sistema de finançament.
 El document, que s’ha elaborat de manera consensuada amb els experts designats
per les Corts Valencianes, confirma les deficiències que la Comunitat Valenciana ve
assenyalant respecte al model de finançament de 2002, modificat en 2009, i fa
propostes en línia amb les quals les Corts Valencianes i la societat civil valenciana van
donar suport a l’octubre de 2015.
 La Comunitat Valenciana proposa en el nou sistema de finançament reordenar la
participació de les comunitats de règim comú en les diferents figures tributàries,
mantindre la participació del 50 % en l’IRPF, arribar al 70 % de participació en l’IVA i els
impostos especials (actualment, el 50 % i el 58 %, respectivament), i ampliar les figures
de tributs cedits. En concret, es planteja la cessió d’impostos mediambientals i de
l’Impost sobre Primes d’Assegurances.
 A més, es proposa la condonació de deute per a totes les comunitats derivada de la
insuficiència global de recursos per a finançar els serveis públics fonamentals, així com
la condonació de deute en les comunitats que, com la valenciana, han patit
insuficiències relatives respecte a la resta. En el cas de la Comunitat Valenciana, la
condonació per aquests dos trams per import de 20.245 M€.
 Després de la reunió constitutiva del 2 de novembre de 2017, al desembre de 2017
s’inicien les reunions tècniques del CTPE:
 14 de desembre de 2017. Primera reunió de caràcter tècnic, en la qual es tracten
temes relacionats amb la corresponsabilitat i l’harmonització fiscal. Aquest
document fa un seguiment de les negociacions tècniques en aquest àmbit.
 28 de desembre de 2017. S’analitzen les propostes sobre anivellació vertical i
lleialtat institucional.
 8 de gener de 2018. S’aborden temes relacionats amb la sostenibilitat de l’estat del
benestar i l’estructura dels fons de finançament del model.
 1 de febrer de 2018. Es tracten temes relacionats amb la població ajustada.
 15 de febrer de 2018. Anàlisi dels Fons del Sistema de Finançament Autonòmic i de
la seua evolució.
 6 de març de 2018. Es prossegueix amb l’anàlisi dels Fons del Sistema de
Finançament i de la seua evolució, així com sobre els lliuraments a compte.
 21 de març de 2018. S’analitzen altres aspectes relacionats amb el Sistema de
Finançament Autonòmic: sostenibilitat del deute, mecanismes de liquiditat, governança,
Fons de Compensació Interterritorial, règims forals, etc.
 Després d’aquestes negociacions tècniques en el si del CTPE, en data 21 de maig de
2018, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública emet l’esborrany del seu informe, denominat
Informe del Comité Tècnic Permanent d’Avaluació de valoració dels diferents aspectes
estructurals del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i
ciutats amb estatut d’autonomia, i emplaça les CA perquè fins al 29 de maig de 2018
efectuen les observacions a l’informe que consideren oportunes.
 Amb data 29 de maig de 2018, la Comunitat Valenciana presenta les al·legacions a
l’Informe del Ministeri d’Hisenda:
 La Generalitat retrau que el text del Ministeri descriga reiteradament les diferències
mentre eludeix assenyalar els consensos molt majoritaris entre les autonomies en
qüestions com la garantia de la suficiència, l’exigència de reequilibri vertical dels

320
 recursos entre l’Administració central i les comunitats, la simplificació del model o la
compensació pels errors d’aplicació del sistema entre 2009 i 2017.
 Considera imprescindible que el nou sistema permeta complir el principi de suficiència i
que la capacitat de finançament d’aquest atenga, almenys, la cobertura de la despesa
real autonòmica en salut, educació i protecció social al nivell de les necessitats. Per
això, s’hauria de recuperar, com a mínim, la bretxa constatada en l’últim any liquidat i
que va ser de 16.500 milions.
 Aquest objectiu de suficiència es pot aconseguir mitjançant una recuperació i/o
ampliació de la participació real de les comunitats en els tributs compartits, una
ampliació dels tributs cedits o més volum de transferències verticals.
 En l’apartat d’estabilitat/sostenibilitat financera es fan les observacions següents:
- Es reflecteix que més de la meitat de les comunitats presents en el CTPE s’han
manifestat a favor de donar suport a la compensació d’una part del deute autonòmic,
sobre la base del fet que en bona mesura a l’origen no hi ha un excés de despesa
sinó una insuficiència d’ingressos, circumstància molt rellevant per a avaluar el risc
moral de la compensació.
- La proposta de compensació del deute ha d’evitar o mitigar els riscos que comporta, i
ha de ser justa i objectiva per a totes les comunitats. La compensació és convenient
només si el model de finançament autonòmic es dissenya de manera que hi hagen
garanties de suficiència dinàmica per a cada una de les comunitats, sense cap
discriminació. Si el disseny es tanca en fals, la compensació no tindria sentit ja que
es tornaria a generar un nou estoc de deute derivat de les noves insuficiències.
- L’import total que s’ha de transferir per a reduir el volum viu del deute a escala
individual seria un percentatge igual per a totes les comunitats com a conseqüència
de la insuficiència de recursos patida per a finançar els SPF en el període 2009-
2016.
- Algunes comunitats discriminades financerament en el passat han manifestat,
addicionalment, que en el cas que no es produïsca una compensació específica del
seu deute, arrossegaran els efectes de la injustícia patida i que no és realista pensar
que aquestes comunitats sobreendeutades puguen tornar al mercat a mitjà termini,
tenint en compte com funciona la indústria financera.
 Després de l’anàlisi i la incorporació de les observacions rebudes per part de les CA, el
Ministeri d’Hisenda ha d’elaborar un nou esborrany de l’informe juntament amb la
convocatòria de la pròxima reunió del CTPE, reunió l’objecte de la qual ha de serà la
discussió i tancament del document.
 Una vegada acordat aquest tancament, es convocarà el CPFF, el qual prendrà nota
d’aquest informe i, si escau, adoptarà les decisions sobre aquest que considere
oportunes.

Comissió d’Experts en Finançament Autonòmic pactat a les Corts

En 2013, les Corts Valencianes nomenen una comissió d’experts amb el suport de tots els
grups polítics i coordinada pel director d’investigació de l’IVIE, Francisco Pérez, per a analitzar
els problemes financers de la Generalitat Valenciana. Aquesta comissió d’experts ha presentat
dos informes:
 Primer informe de la Comissió d’Experts (setembre 2013). Presenten l’informe , en el
qual es presenten les línies bàsiques d’una proposta de model de finançament de les
comunitats autònomes que respon a criteris que permetrien a totes les CA accedir a un
finançament equilibrat, assegurar que els serveis bàsics es poden prestar en les mateixes
condicions a tota la ciutadania amb independència del lloc de residència i permetre el
desenvolupament de les polítiques de cada comunitat en les seues respectives
competències.

321
  El 25 d’abril de 2016, les Corts atorguen l’Alta Distinció Francesc de Vinatea, a la
Comissió d’Experts, per l’informe que denuncia que l’actual sistema de repartiment dels
diners entre autonomies resulta molt perjudicial per als valencians. És l’estudi al qual
donen suport tots els partits amb representació a les Corts i que sustenta la reclamació
del Consell.
 Segon informe de la Comissió d’Experts (desembre 2017). Després de conéixer-se al
juliol de 2017 l’informe de la Comissió d’Experts nacional (en el qual es va integrar com a
representant de la Comunitat Valenciana Francisco Pérez) i a les portes de la modificació
del model que ha de plantejar el Govern central, la comissió valenciana duu a terme
l’actualització de les seues propostes en un document nou titulat Propostes per al nou
sistema de finançament autonòmic, en el qual es planteja un model de finançament més
equilibrat, equitatiu i estable que l’actual. Aquest és l’informe que ha servit de base per a la
presentació de la proposta valenciana en el Comité Tècnic Permanent d’Avaluació.

Reforçament de l’estructura administrativa

Creació de la Subdirecció General de Finançament Autonòmic

 El Consell aprova, el 25 de novembre de 2016, el (ROF) de la Conselleria d’Hisenda i

Model Econòmic, que preveu la creació dels departaments de Finançament Autonòmic i
de Model Econòmic, alhora que en reforça l’estructura administrativa en les àrees de
Sector Públic, Patrimoni, Pressupostos i Fons Europeus (25/11/2016).
 El nou ROF suposa la creació de la Subdirecció General de Finançament
Autonòmic i Coordinació Financera, de la qual depenen el Servei de Finançament
Autonòmic i dues unitats tècniques especialitzades.
 L’objectiu és crear una estructura pròpia per a impulsar, coordinar i assessorar les
actuacions de la Generalitat en matèria de finançament autonòmic, així com coordinar i
elaborar estudis sobre hisendes territorials, finançament d’hisendes territorials i els
diferents models de descentralització fiscal, en col·laboració amb universitats, centres
d’investigació i altres organismes.
 Aquest departament ofereix suport tècnic per a l’elaboració de dades, estudis i anàlisis,
i s’encarrega de mantindre la interlocució amb l’assessoria externa prestada per
l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), de cara a la reforma del
model de finançament i amb els departaments de finançament de la resta d’autonomies
i de l’administració central.

Activitats divulgatives i de formació

 Es crea, dins de la web de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, un , en el qual es

publiquen les propostes de reforma del model de finançament, les activitats formatives fetes
a través de seminaris monogràfics sobre finançament autonòmic, així com els informes
divulgatius.
 Seminaris. El 30 de gener de 2017 es va celebrar el seminari “Finançament autonòmic,
estabilitat pressupostària i benestar”, el 20 de setembre de 2017 el seminari “Una
lectura coral de l’informe de la Comissió d’Experts per a la revisió del finançament
autonòmic”, mentre que el 4 d’abril de 2018 es va celebrar el seminari “Impacte de
l’aplicació del sistema de finançament sobre els recursos de les CA”.
 Papers de finançament autonòmic. Fins hui s’han publicat 6 números del document
sobre educació, sanitat, serveis públics fonamentals, deute públic, protecció social i
saldos fiscals.

Mecanismes de finançament transitoris

322
Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)

A causa dels retards en la reforma del nou model de finançament autonòmic, la Comunitat
Valenciana ha continuat adherint-se als mecanismes del Fons de Finançament a CA.
 FLA 2015. El Govern central aprova el lliurament a la Comunitat Valenciana de 1.536 M€
corresponents al repartiment del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Amb els
pagaments realitzats, es liquiden totes les subvencions pendents dels exercicis 2013 i
2014 i, per primera vegada, es posa el comptador a zero (19/12/2015).
 S’han abonat 112.078 factures i destaquen pagaments d’1.035,56 M€ per a sanitat, 302
per a benestar social i 93 M€ per a educació.
 Fins ara, l’anterior govern abonava subvencions que consideraven no prioritàries amb
dos anys de retard. Així, en 2013 es van pagar deutes pendents de 2011 mentre que en
2014 es van saldar compromisos de 2012.
 FLA 2016. El Ple del Consell (4/03/2016) aprova l’acord pel qual la Comunitat
Valenciana sol·licitarà l’adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de 2016. Tràmit
per a poder accedir a aquests préstecs, davant de l’absència d’un finançament adequat
provocat per la decisió del Govern central de no abordar aquesta qüestió en la legislatura
anterior.
 El Govern d’Espanya aprova una part de l’FLA extraordinari de 2016 per valor de
1.362,70 M€, una injecció de liquiditat que permetrà pagar totes les factures
comptabilitzades fins al 31 de maig (9/06/2016).
 El Govern central també ha aprovat concedir a la Comunitat Valenciana el FLA del
tercer trimestre que ascendeix a 101,68 M€ del límit de dèficit autoritzat per a l’exercici
sobre la base del 0,3 % del PIB, atés que el Govern encara no ha fet efectiu l’augment
fins al 0,7 %. Els 613 milions restants, fins a completar 715 milions, corresponen als
venciments del deute que el FLA ha d’atendre. D’aquesta manera, les mesures
aprovades suposen en termes de liquiditat per a la Generalitat 1.464 M€ (9/06/2016).
 El Ministeri anuncia l’alliberament de fons en un import 1.800 M€ corresponents al
FLA del segon trimestre de 2016 i al FLA extra destinat a finançar el dèficit públic de
l’any 2015 (22/06/2016).
 FLA 2017
 El Ple del Consell sol·licita l’adhesió al FLA de 2017 davant del retard del Govern
central en abordar la reforma del finançament autonòmic (31/03/2017).
 Hisenda abonarà un total de 33.466 factures de proveïdors valencians, per un import
conjunt de 294,1 M€, totes destinades íntegrament a despesa social, després que s’haja
posat en marxa per a la Comunitat Valenciana el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA),
després de tancar amb el Ministeri d’Hisenda un pla d’ajust que, a diferència de l’any
passat, no inclou l’exigència d’un acord de no disponibilitat ni de retencions de crèdit
cautelars (22/05/2017).
 FLA 2018
 El Ple del Consell aprova l’acord pel qual la Comunitat Valenciana sol·licitarà l’adhesió
al Fons de Liquiditat Autonòmic de 2018 (9/03/2018).

Fons Transitori

 El conseller d’Hisenda reclama al Govern un Fons Transitori en 2017 per a assegurar el

nou finançament a les comunitats fins a l’aprovació del nou model (12/04/2017).

Reivindicació d’un objectiu de dèficit diferenciat

323
 Reivindicació per part de la GV d’un objectiu de dèficit diferenciat, seguint la
recomanació de l’AIReF, de manera que tinga en compte les diferents situacions de partida
i les diferències en finançament per capita:
 En la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la Comunitat Valenciana
vota en contra del sostre de dèficit proposat pel Govern per al període 2018-2020, que
situa en el 0,4 % el límit de dèficit per a l’any pròxim i el 0,1 % per a 2019, i que per a
2020 preveu aconseguir l’equilibri (27/07/2017).

Pressupostos, dèficit, deute públic, període mitjà de pagament i saldo fiscal

 Pressupostos 2018
 El Ple del Consell acorda incloure, igual que en els pressupostos de 2017, una partida
reivindicativa de 1.325 M€ en els pressupostos de 2018 davant de la inacció del
Govern central, que encara no ha modificat el sistema de finançament autonòmic que
porta caducat des de l’1 de gener de 2014. El Govern tampoc ha aprovat un Fons
Transitori per a la Comunitat Valenciana i per a altres autonomies infrafinançades, en
tant que no s’aprove la modificació del model de finançament (20/10/2017)
 Dèficit
 La Comunitat Valenciana va tancar l’exercici 2017 amb un desfasament entre ingressos
i despeses no financeres de -796 M€, la qual cosa suposa el 0,73 % del PIB valencià.
La Comunitat es queda a únicament 13 centenes del compliment de l’objectiu de dèficit
per a 2017, que era del 0,60 % del PIB, i és l’autonomia de règim comú que més ha
reduït els nombres rojos respecte a 2016 (775 milions), quan es va situar amb -1.571
milions i l’1,50 % del PIB (26/03/2018)
 El dèficit de finançament de la Comunitat se situa a tancament de 2016 en 1.609 M€,
mentre que en 2015 era de 2.621 M€, segons les dades del Ministeri d’Hisenda i Funció
Pública (30/03/2017).
 En 2017 la Generalitat va reduir un 25 % el seu dèficit pressupostari no financer a
pesar d’invertir un 37 % més. El dèficit ha passat dels 1.870 milions de 2016 a 1.398
milions al tancament de 2017. Una xifra que és la més baixa des de 2008 i que suposa
una minoració del 69 % pel que fa a 2014 (-3.766 milions). L’indicador evidencia la
recuperació de l’economia valenciana i la millora en la gestió de les finances
autonòmiques, únicament llastrades pel clar infrafinançament de la Comunitat
Valenciana. Cal subratllar que la liquidació correspon exclusivament al pressupost de
l’Administració de la Generalitat, és a dir, no inclou els organismes autònoms ni la resta
d’entitats del sector públic (09/03/2018).
 Deute públic
 El deute públic de la Comunitat Valenciana va arribar al final de 2017 als 46.187 M€,
la qual cosa representa un 42,5 % del seu PIB, una caiguda de 0,2 punts respecte a
2016, quan el deute va ser el 42,7 % del PIB.
 El Ple del Consell aprova l’acord pel qual s’autoritza incrementar el deute de la
Generalitat per un import màxim de 736,7 M€ en 2017, d’acord amb el límit fixat en
l’article 46 de la Llei 14/2016, de pressupostos de la Generalitat per a 2017. A aquesta
quantitat cal sumar els 109,24 M€ derivats de la flexibilització de l’objectiu del dèficit per
a totes les comunitats autònomes aprovat pel Govern a final de desembre, en passar
del 0,5 % al 0,6 % del PIB, amb la qual cosa finalment la disposició efectiva d’emissions
al llarg de l’exercici arribarà als 845,96 milions euros (03/02/2017).
 Període mitjà de pagament. Al mes d’abril de 2018, la Generalitat ha aconseguit reduir el
termini de pagament fins als 49 dies. La dada contrasta amb la situació existent a l’abril de
2017, quan se situava en 54,5 dies o 73,2 dies de l’abril de 2016.
 Saldo fiscal

324
 Publicat l’Informe sobre el sistema de comptes territorialitzats corresponent a 2014
per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. La Comunitat Valenciana té
un saldo fiscal negatiu amb la resta d’Espanya de 1.735 M€ (equival a l’1,78 % del
nostre PIB), la qual cosa significa que la Comunitat Valenciana aporta a l’Estat 1.735
M€ més dels que rep. D’aquesta manera, el saldo fiscal per capita és de 347 euros.
 Segons els resultats preliminars de l’informe de l’Institut Valencià d’Investigacions
Econòmiques (IVIE) que analitza els saldos fiscals i el finançament autonòmic, si
l’Estat prevera de "manera racional" i "objectiva" les necessitats de despesa, la
Comunitat Valenciana hauria de rebre 2.500 milions d’euros més a l’any, la qual
cosa es traduiria en un increment del PIB del 3 %, quasi 3.000 milions d’euros, i en un
augment de l’ocupació del 2,7 %, amb 47.877 nous llocs de treball (21/05/2018).

325
b. Auditoria ciutadana del deute de la Generalitat
… dels diferents departaments i les entitats dependents, amb publicitat dels informes finals.

Situació financera de la GV

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Instar la Intervenció General que sol·licite a
les intervencions delegades un informe de la situació econòmica de les conselleries a data d’1
de juliol.
 Publicació en el web de GV de l’Informe de la situació economicofinancera de
l’Administració de la Generalitat a 30 de juny de 2015, elaborat per la Intervenció General
(setembre 2015).
 La construcció de col·legis per Ciegsa ha suposat un sobrecost de 1.130 M€, segons
la Intervenció General (10/12/2015).
 El Consell xifra en més de 316 M€ la hipoteca urbanística que ha deixat l’anterior govern a
la Comunitat. La Generalitat s’enfronta a reclamacions per l’anul·lació per part dels tribunals
de planejaments urbanístics aprovats per l’anterior Consell. En l’aprovació d’aquests plans
es van eludir, en la majoria dels casos, els informes de les confederacions hidrogràfiques o
de les avaluacions ambientals (19/10/2016).
 El Consell neteja els comptes d’SPTCV d’actius ficticis o sobrevalorats del passat i
aconsegueix l’aval de l’auditor després de 8 anys (02/03/2018).
 Els comptes d’SPTCV corresponents a 2016 han sigut reformulats per a ajustar el valor
real dels actius que componen el balanç. En concret, aquests actius estaven estimats
en 278,1 milions d’euros per l’anterior executiu, quan en realitat només valen 91,6
milions.
 Aquest ajust, al costat de les pèrdues dels últims exercicis, ha comportat la necessitat
de prendre mesures per a restablir l’equilibri patrimonial, mitjançant una aportació a fons
propis de l’SPTCV de 191,2 milions (feta amb càrrec a préstecs anteriorment concedits
per la Generalitat a la societat).

c. Creació d’una agència tributària pròpia

… d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia.
Nou Botànic
191. Elaboració d’una nova llei d’hisenda pública valenciana que unifique totes les
modificacions normatives introduïdes al llarg dels anys i que també incorpore mecanismes que
milloren l’eficiència administrativa, la qualitat dels serveis públics i l’acció del Govern.
192. Elaboració d’una nova llei de taxes i una nova llei del joc.
193. Nova política fiscal. Campanya d’inspecció de liquidacions dels impostos gestionats per
l’Administració autonòmica en el marc de la lluita contra el frau fiscal, així com establiment d’un
sistema de col·laboració i coordinació amb l’AEAT per a incrementar la detecció de conductes
d’evasió fiscal.
200. Reforma legislativa del sistema fiscal. Rebaixar la pressió fiscal de les famílies de la
Comunitat Valenciana a través d’un sistema més progressiu i just que faça recaure la càrrega
sobre els que més tenen.
201. Reforç jurídic i orgànic de l’Institut Valencià d’Administració Tributària.

Nova agència tributària valenciana

Morella2016: Posada en marxa de l’Institut Valencià d’Administració Tributària (IVAT) com a

embrió de la futura agència tributària valenciana.

326
Vinaròs-Benicarló2018: Reestructuració i enfortiment de l’organització de l’IVAT,
mitjançant la modificació de l’Estatut de l’IVAT. Potenciar el Departament de Recaptació
per a assumir la recaptació executiva pròpia encomanada actualment a l’AEAT, així com
assumir la recaptació executiva dels ens municipals de la CV que vulguen subscriure convenis
amb l’Institut.
Vinaròs-Benicarló2018: Reestructuració i reforç de l’Institut Valencià d’Administració Tributària
(IVAT) mitjançant la modificació de l’Estatut de l’IVAT.
 Anunci del president de la creació d’una agència tributària valenciana que es
formalitzarà com un consorci de les agències de les tres diputacions. L’objectiu és millorar
l’eficiència de la recaptació i la lluita contra el frau d’una manera col·laborativa entre les
institucions (29/07/2015).
 S’establirà una unitat per a la recuperació dels diners sostrets (7/09/2015).
 La Llei de mesures fiscals de 2015 crea el Servei Tributari Valencià, sota la denominació
d’Institut Valencià d’Administració Tributària. Les activitats de l’Institut s’inicien l’1 de gener
de 2016. Aquest institut serà l’embrió de la futura agència tributària valenciana.
 Constitució del Consell Rector de l’IVAT (29/02/2016). Decisions adoptades:
 Els valencians podran gestionar els tributs propis i cedits, és a dir, els que depenen de
la Generalitat, de manera telemàtica.
 Impulsar l’expedient electrònic per a eliminar el paper en les relacions amb altres
administracions, treballar en la millora de la gestió tributària, en el desenvolupament
d’una eina electrònica per a la gestió d’expedients de manera més àgil i eficient, i en el
control i la persecució del frau fiscal, per a així aconseguir una millora dels ingressos
tributaris.
 S’ha decidit confeccionar el Programa plurianual de gestió per als anys 2017-18 i el Pla
anual d’actuacions per a 2017 i s’han definit les línies que han de guiar l’IVAT en els
pròxims exercicis fiscals.
 Modificació de l’estatut de l’IVAT. El Consell aprova el Decret pel qual es modifica
l’estatut de l’IVAT per a millorar-ne el desenvolupament de les funcions tributàries així com
augmentar-ne l’eficàcia en la lluita contra el frau fiscal (11/11/2016).
 L’IVAT oferirà, per primera vegada, assistència gratuïta permanent per a elaborar la
declaració de la renda i la presentació telemàtica d’aquesta en nou municipis de la
Comunitat Valenciana (Sant Mateu, Segorbe, l’Alcora, Chelva, Chiva, Albaida, Altea, Busot i
Santa Pola), a través de la signatura d’un conveni (20/04/2018).

Reforma del sistema tributari valencià

Morella2016: Reforma del sistema tributari valencià (impostos cedits, taxes i percentatges
sobre els impostos generals) per a dotar la Comunitat Valenciana d’un sistema fiscal eficient i
progressiu. Per a això, es crearà una comissió d’experts amb la finalitat de dissenyar un nou
marc legal tributari
Morella2016: Elaboració d’una Ordre de comprovació de valors en les transmissions
patrimonials, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica i ajustar els coeficients al valor
real dels immobles.
Torrevieja2016. Nova política fiscal. Aplicació a través de la Llei d’acompanyament als
pressupostos de 2017 de la reforma tributària a partir de l’Informe de la comissió d’experts.
Torrevieja2016: Elaboració d’una nova llei d’hisenda pública valenciana que unifique totes les
modificacions normatives introduïdes al llarg dels anys.
Vinaròs-Benicarló2018: Reestructuració i enfortiment de l’organització de l’IVAT,
mitjançant la modificació de l’Estatut de l’IVAT. Impulsar l’àrea de gestió per a aprofundir en

327
l’aplicació i el control dels impostos mediambientals i de la tributació del joc, així com la
recaptació i inspecció dels tributs propis de la CV.
 Reforma del sistema tributari valencià. Creació de la Comissió per a l’Estudi de la
Reforma Tributària (DOGV de 7/04/2016), integrada per personal funcionari i professionals
experts, amb l’objecte de dur a terme una profunda revisió de les figures tributàries,
pròpies i cedides, que conformen el sistema tributari, així com, si escau, proposar la
implantació de noves figures impositives.
 Primera reunió de la Comissió celebrada el 19 d’abril de 2016. En aquesta reunió, a la
qual acudeix el president de la Generalitat Valenciana, s’aposta per obrir un debat
transparent amb la participació d’experts per a plantejar una reforma tributària que
permeta aconseguir un sistema fiscal més just i que contribuïsca a reforçar l’estat del
benestar.
 Propostes fiscals dels empresaris. Reunió entre representants de la Conselleria
d’Hisenda i de l’IVAT amb membres del Consell d’Administració de la Confederació
Empresarial Valenciana (CEV). La CEV lliura als responsables de l’Administració el
document Propostes fiscals per a l’ajust, desenvolupament i creixement econòmic de la
Comunitat Valenciana, que recull la visió dels empresaris valencians sobre temes
com l’Impost de Patrimoni, el de Successions o l’Impost de Transmissions
Patrimonials. Les propostes del document són valorades per la Comissió d’Experts
(26/05/2016).
 El president de la Comissió, lliura al president de la Generalitat el document de
l’informe realitzat pels experts (29/09/2016). Aquest document ha servit de base per a
les noves mesures tributàries dins de la Llei d’acompanyament per als pressupostos
2017.
 Resultats de la reforma tributària del Consell: més d’1.500.000 valencians amb
rendes mitjanes i baixes s’estalviaran fins a 172 euros en la declaració de la renda que
han de fer enguany, la referida a l’exercici 2017, gràcies a la reforma tributària duta a
terme pel Consell a la fi de 2016 i que s’aplicarà per primera vegada en aquesta
campanya. La reforma no té un afany recaptatori, sinó redistributiu. Això suposa un fet
determinant, ja que per primera vegada a la Comunitat Valenciana es fa efectiva la
progressivitat en l’escala del tram autonòmic d’IRPF (10/05/2018).
 Mesures tributàries en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat
de 2016. Aprovada la Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió
administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, publicada en el DOCV de data
31 de desembre de 2016. Mesures per a garantir la progressivitat tributària.
 Modificacions en l’Impost sobre el Patrimoni. Reducció de l’import del mínim exempt
de 700.000 euros a 600.000 euros (i l’augment correlatiu de les bases tributàries
gravades), augment de l’exempció fins a 1.000.000 d’euros per a contribuents
discapacitats i creació d’una tarifa autonòmica pròpia, quantitativament superior a
l’estatal en un percentatge pròxim al 25 %, de manera que s’exerceixen unes
competències normatives no posades en pràctica fins a aquest moment.
 Mesures tributàries en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat
de 2017. Aprovada la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió
administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, publicada en el DOCV de data
31 de desembre de 2016.

328
 Principals mesures adoptades en l’IRPF
Nova tarifa autonòmica de l’IRPF
- S’ha dissenyat una nova escala de trams que beneficia les rendes mitjanes i baixes i
que contribuirà a incentivar el consum de les famílies. Actualment, a les persones
amb una base liquidable fins a 17.707 euros s’aplica un tipus de l’11,90 %, mentre
que ara es crea un nou tram de fins a 12.450 euros amb un tipus rebaixat al 10 %. La
diferència fins a 17.000 euros tindrà una tarifa de l’11 %. La quota íntegra aplicable a
rendes de fins a 17.000 baixa de 2.107 a 1.745.
- També es produeix una rebaixa del tipus aplicable a les rendes de 30.000 a 50.000
del 18,45 % al 18 %, mentre que els tipus per a les rendes més elevades augmenten
del 21,48 %, 22,48 % i 23,48 %, per a les rendes de més de 53.000 €, 120.000 € i
175.000 €, respectivament, als tipus del 23,50 %, 24,50 %, 25 % i 25,50 %, per a les
rendes de més de 50.000 euros, 65.000 euros, 80.000 euros i 120.000 euros,
respectivament. Se simplifica l’escala tarifària eliminant decimals, tant en els tipus
com en els trams en la base liquidable i s’introdueixen nous escalons en base
liquidable gravable, augmentant-ne el nombre de 5 a 8 trams.
Redissenye de deduccions autonòmiques vigents
- Equiparació de les famílies monoparentals a famílies nombroses a l’efecte de
deducció, com a mesura de suport contra el risc d’exclusió social. Les famílies
monoparentals de categoria general podran deduir-se 300 euros i les de categoria
especial podran deduir-se’n 600.
L’impacte estimat d’aquesta mesura en els comptes de la Generalitat serà de
560.000 euros i beneficiarà 1.500 famílies monoparentals de categoria general i 170
famílies de categoria especial.
- Impuls a les energies renovables, augmentant la deducció. La nova llei també
pretén impulsar l’ús d’energies renovables en l’àmbit domèstic a través d’una rebaixa
en l’IRPF del 20 % de les quantitats invertides en instal·lacions d’autoconsum elèctric
i de producció d’energia tèrmica en l’habitatge habitual fins a una base màxima de
8.000 €.
Noves deduccions per a l’impuls a l’activitat econòmica i cultural
- Deducció en l’IRPF del 20 % del pressupost de les obres realitzades al domicili
habitual per a conservar-lo, millorar-ne la qualitat, la sostenibilitat i l’accessibilitat, fins
a un màxim de 5.000 euros. Es recupera una deducció que va estar vigent en 2014 i
2015.
- Nova deducció del 21 % del cost dels abonaments culturals en els teatres i auditoris
de la Comunitat Valenciana adherits al conveni amb CulturArts per a les rendes
inferiors a 50.000 €. La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, a
través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), posa en marxa l’Abonament Cultural
Valencià, que atorga avantatges de caràcter econòmic i operatiu, amb
desgravaments del 21 % en abonaments culturals dels diferents espais que depenen
de l’IVC (1/12/2017).
 Impost de successions i donacions. Amb l’objectiu d’avançar cap a una major
coresponsabilitat fiscal i progressivitat en el sistema, s’introdueixen també modificacions
en l’Impost sobre Successions i Donacions.
- Modalitat de successions. Limitació de la bonificació de l’impost al 50 % des de
l’1 de gener de 2017 per a hereus amb parentiu més proper (75 % vigent amb
anterioritat). I assimilació de les parelles de fet als cònjuges, per a acollir-se a
avantatges fiscals.
- Modalitat de donacions. Eliminació de les bonificacions tributàries. Ajust de les
reduccions a exclusió del dret per als patrimonis superiors i assimilació de les
parelles de fet als cònjuges.

329
 - Transmissió de les pimes. La nova Llei d’acompanyament també prioritza les
empreses de petita dimensió a l’hora d’aplicar-se beneficis per la transmissió per
causa de mort i entre vius del negoci, de manera que s’ajusten els beneficis per a
l’empresa familiar als principis d’igualtat, generalitat i capacitat econòmica.
 Mitjans de transport menys contaminants. Amb l’objectiu d’avançar cap a un ús més
eficient de l’energia i uns sistemes energètics i de transport més nets, s’ajusta l’Impost
Especial sobre Mitjans de Transport del 14,75 % al 16 % per als automòbils i les motos
de més càrrega contaminant. Suposarà per a les arques públiques un ingrés de 500.000
euros. A més, també s’amplia fins al 31 de desembre de 2017 la devolució del gasoil
professional per a transportistes de 48 euros per cada 1.000 litres.
 Mesures tributàries en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat
de 2018. Aprovada la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió
administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, publicada en el DOCV de data
31 de desembre de 2016.
 Transmissions patrimonials.
- Es crea una nova bonificació en les transmissions patrimonials oneroses per a
reactivar el mercat professional de compravendes i arrendaments d’immobles,
subjecta al compliment de requisits de destinació de l’immoble bonificat, per la qual
cosa s’estableix amb caràcter provisional (50-70 %).
 Impostos mediambientals.
- La plasmació en matèria tributària ha sigut la nova incorporació en matèria de
residus de noves activitats subjectes, la incineració, la coincineració i la valorització
energètica, que s’afigen a la ja gravada d’eliminació de residus en abocadors. No
obstant això, per a la necessària adaptació del sector afectat (bàsicament el sector
ceràmic), aquestes noves activitats no començaran a tributar fins a l’1 de juliol de
2018.
- Es treballa en un acord sobre els cànons a l’eliminació de residus. L’objectiu és dotar
de bonificacions i exempcions en quantitats significatives perquè es fomente el
tractament correcte de residus d’acord amb les directrius europees, però sense
atacar la competitivitat del sector ceràmic, i no es gravaran les restes que passen per
plantes de tractament mitjançant el procés autoritzat (19/02/2018).
- D’altra banda, d’acord amb el Pla estatal marc de residus, s’incorpora a la norma
tributària un increment generalitzat de tipus impositius, que ha d’actuar a llarg termini
com a fre d’aquestes activitats, a causa del seu impacte mediambiental.
- L’Impost sobre Eliminació de Residus en abocadors va suposar una recaptació
d’1,26 M€ en 2017, 0,38 M€ més que en 2016.
 Comprovació de valors en les transmissions patrimonials.
 Publicada l’Ordre 3/2016, de 26 de maig, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic,
per la qual s’estableixen els coeficients aplicables en 2016 al valor cadastral a l’efecte
dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i sobre
successions i donacions, així com la metodologia emprada per a l’elaboració i
determinades regles per a l’aplicació (DOGV 1/06/2016).
 Publicada l’Ordre 6/2017, de 19 de juliol, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic,
per la qual s’estableixen els coeficients aplicables en 2017 al valor cadastral a l’efecte
dels impostos sobre transmissions patrimonials i els actes jurídics documentats, i sobre
successions i donacions, així com la metodologia utilitzada per a la seua elaboració i
determinades regles per a la seua aplicació, després del pronunciament del Tribunal
Suprem, en les sentències 639 i 640/2017 en relació amb el mètode de comprovació de
valors de l’article 57.1.b de la Llei general tributària.
 Publicada l’Ordre 25/2017, de 22 de desembre, de la Conselleria d’Hisenda i Model
Econòmic, per la qual s’estableixen els coeficients aplicables en 2018 al valor cadastral

330
 a l’efecte dels impostos sobre transmissions patrimonials i els actes jurídics
documentats, i sobre successions i donacions, així com la metodologia utilitzada per a la
seua elaboració i determinades regles per a la seua aplicació, després del
pronunciament del Tribunal Suprem, en les sentències 639 i 640/2017 en relació amb el
mètode de comprovació de valors de l’article 57.1.b de la Llei general tributària.

Lluita contra el frau fiscal

Morella2016: Pla de xoc contra el frau fiscal en l’Impost sobre el Patrimoni. Inici d’una
campanya perquè 800 contribuents que no declaren l’Impost sobre el Patrimoni complisquen
amb les seues obligacions tributàries.
Torrevieja2016: Nova política fiscal. Campanya d’inspecció de liquidacions de l’Impost sobre
el Patrimoni relativa als exercicis 2013 i 2014, en el marc de la lluita contra el frau fiscal, així
com estudi d’un sistema de col·laboració i coordinació amb l’AEAT per a incrementar la
detecció de conductes d’evasió fiscal.
Vinaròs-Benicarló2018: Reestructuració i enfortiment de l’organització de l’IVAT,
mitjançant la modificació de l’Estatut de l’IVAT. Reforçar la inspecció per a augmentar la
lluita contra el frau fiscal.
Més dotació de personal i de pressupost en la lluita contra el frau fiscal
 S’incorporaran a l’IVAT 12 nous integrants del Cos Superior de Gestió de Tributs, que
han aprovat l’oposició, per a la lluita contra el frau fiscal. Es convocaran noves places els
pròxims exercicis (21/06/2016).
 L’IVAT disposa de 45 M€ en els pressupostos de 2017 (4/11/2016)
 La millora econòmica i la major dotació de personal contribueixen a augmentar la recaptació
dels impostos propis i cedits (26/10/2016):
 Pel que fa a l’Impost de Successions i Donacions i a l’Impost sobre Transmissions
Patrimonials, durant l’exercici 2016 l’augment en les autoliquidacions ha crescut un
3,65 % respecte a l’exercici 2015, fet que suposa per a les arques públiques un
augment pròxim als 39 milions d’euros. En concret, si en 2015 es van ingressar per
aquests conceptes 1.078,6 milions d’euros, enguany el total per aquest concepte es va
situar en 1.117 milions.
 Els ingressos derivats de la tributació per l’Impost sobre el Patrimoni mostren un
increment del 4,3 % dels drets reconeguts, la qual cosa suposa uns quatre milions més
respecte a l’exercici anterior. En conjunt, les autoliquidacions fetes han suposat uns
drets per l’Impost de Patrimoni de 112 milions d’euros, enfront dels 107,7 milions de
l’any anterior. Pel que fa al nombre de contribuents que van presentar autoliquidació, cal
destacar que es va passar de 18.938 de la campanya anterior a 19.575. En 2017 la
recaptació va arribar a 149 M€, incloent-hi també tots els efectes, els normatius, els
derivats de campanyes antifrau i l’efecte induït-voluntari.
Diners recuperats
 Compareixença del conseller d’Hisenda en la Comissió de Pressupostos de les Corts per a
explicar els pressupostos de 2017 del seu departament (4/11/2016):
 Eleva a 5,2 M€ els diners recuperats fins al moment: 2,1 M€ corresponen a 539
defraudadores que no van declarar l’Impost sobre el Patrimoni en 2012, i 3,1 M€ més es
refereixen a autoliquidacions extemporànies voluntàries per l’efecte induït derivat del Pla
de lluita contra l’evasió fiscal (en 2015 no hi va haver extemporànies).
 En 2017 els diners recuperats ascendeix a 4,6 M€ amb la campanya contra el frau
fiscal i autoliquidacions extemporànies.
 En total, es rescataran 10 milions de l’evasió fiscal en 2016 i 2017.

331
Impost sobre el patrimoni
 Pla de xoc contra el frau fiscal en l’Impost sobre el Patrimoni de 2012. El Ple del
Consell és informat del resultat de la campanya de requeriments massius contra el frau
fiscal en l’Impost sobre el Patrimoni que ha dut a terme l’Institut Valencià d’Administració
Tributària (IVAT). És la primera vegada en la història de la Generalitat que es du a terme
una iniciativa d’aquest tipus. La campanya ha permés identificar a un total de 539
defraudadors que han hagut d’abonar 2,12 M€ a la Generalitat, en aflorar aquesta els béns
patrimonials que aquests contribuents no havien declarat (6/05/2016).
 A més, s’ha comprovat que s’han presentat autoliquidacions extemporànies, no lligades
a la campanya de control, i s’han detectat 64 contribuents de l’exercici 2012, per un import
de 142.897 euros; de l’exercici 2013 hi ha 207 contribuents, per import de 832.80 euros i de
l’exercici 2014, hi ha 199 contribuents per import de 820.017 euros; en total 470
contribuents que han ingressat 1,8 M€ (2/06/2017).
 Impacte pressupostari en 2016. Es van recaptar 112 M€, inclosos els 2,12 M€ aflorats
en la primera campanya de frau fiscal.
 Segona campanya de lluita contra el frau fiscal en l’Impost sobre el Patrimoni dels
exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015. Es va iniciar l’1 d’octubre de 2016 i es troba en curs. Fins
hui, 2 de juny de 2017, s’han comprovat un total de 1.044 contribuents. D’aquests, al 33 %
s’ha ha obert un procediment de comprovació limitada per l’exercici 2012, al 35 % s’ha
comprovat 2013 i al 32 %, l’exercici 2014. Del total de comprovacions, 412 contribuents
han autoliquidat l’impost ingressant 1,1 M€. La resta de contribuents està en diferents
situacions (quota insuficient, morts, no residents i uns altres en fase de regularització), la
qual cosa suposarà uns ingressos d’1,7 M€.
 A més, s’ha comprovat que s’han presentat autoliquidacions extemporànies, no lligades
a la campanya de control, i s’han detectat 64 contribuents de l’exercici 2012, per un import
de 142.897 euros; de l’exercici 2013 hi ha 207 contribuents, per import de 832.80 euros, i
de l’exercici 2014, hi ha 199 contribuents per import de 820.017 euros; en total 470
contribuents que han ingressat 1,8 M€ (2/06/2017).
 Impacte pressupostari en 2017. Es van recaptar 149 M€, inclosos els 4,63 M€ aflorats
en la segona campanya de frau fiscal i autoliquidacions extemporànies.
Impostos de successions i donacions i transmissions patrimonials
 Posada en marxa del Pla d’actuació de protocols no autoliquidats (PAPNA), una
operació que desenvoluparà el Departament de Gestió Tributària de de l’IVAT juntament
amb les oficines liquidadores i que té com a objectiu detectar els ciutadans i ciutadanes que
tenien l’obligació de realitzar autoliquidacions en l’Impost sobre Successions i Donacions o
el de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i no les han presentades
(24/07/2016).
 Fruit del control efectuat (en successions, donacions i transmissions) s’han realitzat
propostes de regularització per un valor global de 2,2 M€ i sancions associades per
un import global de 0,21 M€.
 Respecte a la recaptació global per l’Impost sobre Transmissions en les seues 3
modalitats agregades, mostra el biaix positiu en les dades, un augment en 2017 de
103,24 M€, un 11,09 % fins als 1.034,48 M€.
Comprovació de valors en les transmissions patrimonials.
 Les sentències 639/2017 i 640/2017, de la Secció Segona de la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Suprem, de data 6 d’abril, estimen parcialment els recursos de
cassació interposats per la Generalitat Valenciana contra les sentències de la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de València que anul·laven
l’Ordre 23/2013 i l’Ordre 4/2014, per les quals s’establien els coeficients aplicables en 2013

332
 i 2014 al valor cadastral a l’efecte dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes
jurídics documentats i sobre successions i donacions.
 El Tribunal Suprem declara que les ordres s’ajusten a dret, excepte la disposició
transitòria, ja que considera que serà vàlid el mètode de comprovació de valor per
l’article 57.1.b de la Llei 58/2003, general tributària, per aplicació d’un coeficient
multiplicador al valor cadastral, per als procediments que s’inicien des de l’entrada en
vigor de l’ordre.
 L’IVAT torna a disposar d’un instrument legal per a la lluita contra el frau, l’aplicació de
coeficients multiplicadors, determinats i publicats per l’administració tributària competent,
als valors que figuren en el cadastre immobiliari, mètode tan vàlid com qualsevol altre de
tècnic i objectiu de valorar.

Nova Llei de taxes

Torrevieja2016. Nova política fiscal. Aprovació del projecte de la nova Llei de taxes que
refunda en un sol text la dispersió normativa existent.
 Aprovada la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes (DOGV, 30/12/2017). El Projecte
de llei va ser aprovat pel Consell el 15/09/2017.
 La nova norma aborda la revisió global de les aproximadament 4.600 modalitats o quanties
de taxes existents, i procedeix a ordenar-les i sistematitzar-les davant les mancances i la
confusió que genera el text actual, que parteix de la Llei 12/1997.
 Com a principal novetat, l’avantprojecte recull la rebaixa de les taxes acadèmiques.
Per a aquest curs suposarà una reducció del preu de les matrícules del 7 %, que és el
que ara s’hi aplica, i per al pròxim, del 8 %. En total, un 15 % en dos cursos.
 El text aprofundeix també en l’accent social de les polítiques en marxa, amb
l’ampliació d’exempcions en violència de gènere, adopcions o menors, a instàncies de la
Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. També recull l’equiparació dels beneficis
entre les famílies nombroses i les monoparentals.

Nova Llei del joc

Torrevieja2016. Nova política fiscal. Tramitació de la futura llei del joc per a adaptar-la a la
realitat actual i a les modalitats de joc.
 Aprovat l’Avantprojecte de llei del joc de la Comunitat Valenciana, que substituirà
l’actual, de 1988, que ha sigut objecte de nombroses modificacions i que ha quedat
obsoleta. La norma que reforça les mesures contra la ludopatia i per a la protecció dels
menors i elimina situacions injustificades de monopoli en el sector dels casinos (Ple del
Consell, 2/02/2018). Novetats:

333
  Mesures per a reforçar la protecció dels menors i de les persones amb ludopatia.
 Eliminació de situacions de monopoli injustificades i inexplicables en el sector dels
casinos (actualment hi ha tres empreses adjudicatàries dels casinos, una per província).
Així, s’eliminaran les actuals restriccions per a nous titulars de casinos.
 Desenvolupa una regulació pròpia del joc en línia valencià.
 Revisió dels procediments del règim sancionador.
 Resolució de conflictes a través del sistema arbitral de consum.
 Legalització d’apostes en la pilota valenciana.
 La Llei d’acompanyament de pressupostos de 2018 preveu un augment del gravamen
dels impostos sobre màquines recreatives i d’atzar, que es calcula que suposarà un
augment en la recaptació d’entorn als 10 M€; amb el tribut que grava els casinos s’espera
un augment de la recaptació de 650.000 euros, i amb l’augment de l’impost sobre les
apostes s’espera recaptar uns 6 M€. Aquestes modificacions fiscals, que entren en vigor a
partir de l’1 de gener de 2018, s’integraran en la futura llei del joc (6/10/2017).
 S’estima que la regulació projectada comportarà un augment de la recaptació en uns 16
M€.

Modernització de la gestió tributària

Sagunt2017: Creació d’una base de consultes tributàries perquè tot ciutadà valencià puga
conéixer els criteris tributaris administratius, i la progressiva implantació de la presentació
telemàtica de declaracions tributàries perquè tot ciutadà valencià puga emplenar-les, pagar-les
i presentar-les sense acudir als centres gestors.
 En col·laboració amb la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les
Comunicacions, es treballa en la creació d’una pàgina web pròpia de l’IVAT que, a més
d’actualitzar els continguts del portal tributari, incloga una base de consultes tributàries, així
com dels criteris administratius perquè tot ciutadà valencià puga conéixer-los.

Altres actuacions per a un finançament just i auditoria ciutadana

Altres actuacions

 Estructuració de mecanismes d’interlocució i coordinació clars amb l’Estat per a un

seguiment més eficaç i transparent dels fons estructurals que té assignats la CV i són
de gestió estatal (400 M€ en tot el període 2014-2020), mitjançant la signatura d’acords
marc amb els òrgans gestors dels programes operatius pluriregionals.

334