1.1 COMPRENSIO DEL TEXT 1. Descriure el tema i les parts basiques del text. ~A la pregunta De qué va el text? Respon cl tema, ~ Es un enunciat breu que ha de condesnsar tota la informacié del text. -Es tracta d’un S.N que ha d’expressar la idea o les idees principals: podem buscar les paraules claus i unir-les de manera coherent. -El tema no pot ser irdnic, ni podem utilitzar preguntes retriques. ~ El tema ha de ser precfs Ino caure en cap ambigiictat. -No podem confondre el tema amb la tesi, que és la defensa que I’autor fa sobre el tema, Les parts basiques del text. En aquest apartat explicarem que el text, encara que estiga format per uns paragrafs deteminats (4,5... que cadasci d’ells aportara una idea principal que matisara les altres parts) o fins i tot per un pardgraf’, tindrd unes parts que no tenen per qué coincidir amb els paragrafs. (Normalment seran 3 parts, perd no sempre) i ho podriem explicar de la segiient manera: -Primera part ,Coincidix amb el Ir paragraf’ o amb les dues primeres linies o va de la linia tal a tal... que es la intoduccié on l’autora explica, ens informa, ofereix, extrau, planteja, adverte (Vos he osat sinénims perqué no utilitzeu sempre la mateixa paraula) I parlarem de la o les idees principals. ~ 1a 2a part. -La 3a Part.. Pot ser que un text s’estructure en un ‘nic parigraf .A pesar d’aixé el text es pot estructurar en parts. ( ex: pg 64 “El nen Jueu” i pag 65 (3) ) 2.Resumeix el contingut del text amb una extensié maxima de 6 linies. ' Els pasos per a fer un bon resum podrien ser aquestos: Ir. Subratlla les idees principals del text. Hem de saber destriar les idees principals de les secundaries. Les dees secundaries solen ser anécdotes, xifres i dades, exemples... 2n. Redueix les oracions subratllades tan com pugues. i 3r-Fixa el tema principal i estableix relacions entre les altres idees importants, 4t, Ordena les oracions resultants tenint en compte la importincia de cada idea. No és necessari que la nostre exposicié coincidisca fil per randa amb l’ordre amb qué apareix al text, ‘5é: Escriu el resum fent les modificacions que calga per a que siga coherent i en un nic parigraf. 66. Recorda que es tracta d’un text objectiu on no has de donar la teua opinié, 7é. Comenga parlant del text sense fer encapgalaments tipus: “L’autor afirma que...” Al text es comenta Escaneado con CamScannerque... ‘Pg 65 hi ha un model de rresum del text “El nen Jueu” de la pg 64, 3.- Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. +*#**Conéixer aquestes dues tipologies em servira per a redactar la meua valoracié personal ja que crearé un text imitant aquestes tipologies aquestes tipologies.( 2p en la PAU) Pg 37 (2): Pg 38 ( Model de redaccié de tipologia textual del text de la pagina 36) LEXPOSITIVA I ARGUMENTATIVA (Assaig 0 article d’opinié) A. -Tenen la finalitat d’informar de manera objectiva sobre qualsevol tema (part expositiva), és a dir, sobre alld que desconeix el lector, perd, també intenta convéncer, donar una opinié i fins i tot fer reflexionar utilitzant tot tipus d’arguments (part argumentativa). Per tot alld, diem que tenen una doble finalitat. 2, -Son textos prou subjectius per tant molt modalitzats ja que utilitzen recursos propis com as de la 1 persona tant en singular com en plural ( per donar-li al seu missatge un cardcter més objectit i imparcial) preguntes retoriques, I’ds de la ironia i fins i tot 1a concessié a Padversari (donar la raé al contrari). 3, -Poden pertanyer a diferents ambits: a I’académic (assaig: autor exposa el seu punt de vista i reflexiona de manera Iliure sobre qualsevol tema interés ja siga actual o histdric, artistic etc. En el nostre cas sera sobre el mén de les Hengties), al literari (assaig humanistic => Joan Fuster o Joan Francesc Mira) o al periodistic en forma d’article d’ opini 1 -Aquests textos tencn una estructura interna caracteristica: @ _Introduccid: es planteja el tema i de vegades apareix Ia tesi. En ocasions es fa servir de frases cridaneres per captar I’atenci6. @ = —_Desenvolupament: és la part més extensa on I’autor aporta tota la informacié que el lector desconeix. S’exposen els arguments a favor o en contra. — Conclusi6: sol ser una sintesi del que s*ha parlat abans, de vegades apareix la tesi i fins i tot es pot donar la solucié al problema. — Com que ¢s tracta d’un text expositiu i argumentatiu l’autor proposara la seua tesi que sera la defensa que autor fa sobre cl tema tracta iho dura a terme amb una seleccié d’arguments entre els quals podem destacar: ‘De tipus logic: parteix de premisses que sén la base de I’argument (Ia Terra cs redona). Emotius: s’utilitza informacié que connecte amb I’emotivitat del receptor en aquest cas podriem parlar de persuasi. ‘D’autoritat; hi ha una apel-lacié al que ha opinat alguna personalitat o instituci que es tracta. Ex: tal i com deia Cervantes. ‘De quantitat: s’exposen estadistiques, xiffes i dades que donen suport a la tesi plantejada. Dicxemplificacié: Es proposen diferents exemples per tal de fer més senzill el text. ‘D’analogia: Quan es compara una situacié amb altra, Ex: Tal i com va passar a Franga amb la immigracié en el nostre pais... Apel:lacié als valors compartts: justicia, drets humans, la igualtat entre sexes.. C -Segons on aparega la tesi parlarem de diferents estructures: sobre el tema se ehh & bo Escaneado con CamScanner/ a q- / 8 Sintetitzant; si la tesi esti al final. S’exposen uns fets i s’extrau una conclusié. 8 Analitzant: sila tesi esta al principi.S*exposa la tesi i deduim unes conseqiiéncies. 8 Circular: quan esta al principi i al final. En aquests textos solen aparéixer uns tipus de connectors (pg 162) ordenadors, causals, consecutits consecutius i concessius ( els més usuals la modalitat oracional que predomina sol ser enunciativa perqué aporta informacié objectiva encara que en ocasions la interrogativa, exclamativa...._, éecaecativs 2. NARRATIVA -La narracié és el relat d°una historia contada per un narrador. Estan protagonitzades per uns personatges i cen unes coordenades d’espai i temps. Poden ser textos reals o inspirats en la realitat per tant versemblants totalment imaginaris quan es trasllades els limits de la realitat. “Tenen Ia finalitat, a part d'informar 0 de contar una historia, també d’entretenir i una finalitat estética (embellir el missatge amb Mas d’ajectivacié per tal de fer una prosa suggeridora, figures retdriques etc) -L’estructura interna d’un text narratiu Plantejament: Es presenta la situacié i linici del conflicte. Nus: Bs el cos central de la narracié. Al Ilarg del nus, la tensié narrativa augmenta fins arribar al moment Algid que anuncia el desenllag. Desenllag: Acaba la historia Per donar credibilitat a la narracié l'autor es pot fer scrvir d’altres tipus de textos: descripcions, diilegs 0 inchis alguns textos no literaris (informes, cartes, ete). EI narrador pot aparéixer en primera persona, per donar-li un caricter autobiogrific també podriem parlar de narrador en tercera persona que és el que conta els fets i no te perqué idemtficar-se amb cap personatge. Els personatges poden utilitzar el discurs directe (““) o l'indirecte (que). Els connectors que més abunden sén els temporals i la modalitat oracional pot ser enunciativa, perd també interrogativa 0 exclamativa. Les parts basiques d'un text narratiu sn: plantejament, nus i desenllag (encara que si el text es un fragment i no té per que tindre les tres parts diferenciades). Si és una histdria o un conte curt, es caracteritzen perqué s6n breus, hi ha un Gnic tema central, no solen haver descripcions ni histories secundaries i també soles tindre finals inesperats . (Mercé Rodoreda, Quim Monzé, Pere calders..... solen escriure histories curtes.) 4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogrAfica especificant els trets corresponent que apareixen al text. Cada situacié de comunicacié (context, moment, etc.) demana un tipus de registre. Quan utilitzem diferents registres estem adequant la lengua al moment. Condixer una lengua no significa tindre molt de vocabulari, siné saber adaptar-la a cada context. El parlant adequa Ia lengua segons 4 factors: & Tema; un mateix tema es pot tractar d’una manera general-o-especialitzada. En el primer cas, tot ei mon pot entendre el text sense tindre uns coneixements previs sobre la matéria (textos periodistics) i sera especialitzat quan el lector haja d’estar minimament preparat per entendre cl text (académic i literari). & Grave formalitat: pot anar des de a familiaritat fins a la solemnitat, i els indicadors per x NS ser egy /igjd ORE Ad Escaneado con CamScanner— wy proReat ey wy Aibre acodernic a Pottory of ee & Clerseypnog @® Forma - neutre c fe - °° > parcodestye —— Reeistee / 7 * Pubheae a) exes X | t \ see aA. ex bios i siete \ ogni ! | (A? 4 / SOV osaat eg > Escaneado con CamScannerdeterminar-ho sén diversos, com la relacié amb els interlocutors, la situacié publica o privada (informal, formaljo molt formal). & Canal: pot ser oral (espontani, immediat, utilitza codis no verbals, etc.) 0 escrit (menys espontani, La intencid: depén de la finalitat en que escrivim un text. Poden ser miiltiples intencions com __ entretenir, estética, convéncer, ec. (D 2B grau drestandarditzacié é prou clevat perd amb tot podem distingir en el catald dos dialectes geografics: @® Catala oriental; parlat a Catalunya del nord, Il Girona i nord de Tarragona. Aquests tres tiltims I @& Catala occidental: parlat a Andorra, Lleida, franja d’Arag6, sud de Tarragor L més elaborat, sintaxi complicada, etc.). é ” i Comunitat Valenciana. = Encore. ae és. Algunes diferéncies entre un catala i altre sén les segiients: qc LD gov Sesfortoriteacis ES prov Mevat es POE deduer PRCA les Balears, Ciutat Sarda de l’Alguer i Barcelona, llocs sén zones on també es parla el catala central. ma, el Carxe (Murcia) Catala occidental Catala oriental Fonttica Tae es fa com al castella: pare, | Lac es fa oberta: pare (a), formatge (a) formatge Ta o es Ta com al castella: Mossos | La 0 es pronincia com una u: els mussos esquadra d’esquadra Mots amb “LL”: palla, ull, rella Mots amb; “I”: paia, ui, reia Pronincia del so —ix: caixa Sols es pronincia la "x": caxa ‘Morfologia | Acabaments en —ns: homens Els acabaments en -ns es canvien homes Pronoms personals: me, mos, Te, nos, | Pronoms personals: em, ens, el, us, en, se, ne, 10, los elels Possessius amb u: meu, teua, seua | Possessius amb v: meva, teva, seva Desinéncia -0 0 -¢ per ala * persona | Desinéncia -u, -i 0 -AE per a la Ta del present d’indicatiu: Jo cant-c / cant- | persona del present dindicatiu: Jo cant-u o /cant-i / cant-/E Desingncies del SP: Desinéncies del SP: -e, 28, -€, -em, -eU, -en -i,is, -i,-em, -eu, -in Desingncia dels verbs incoatius al Desinéncia dels verbs incoalius al present d'indicatiu i present de| present d'indicatiu i present de subjuntiu: subjuntiu: (persones 1,2,3,6) se, -ixes, -ix,-ixen (persones 1,2,3,6) -isca, isques, -isca, isquen ese, -cixes, -eix, -cixen -esca, ~esques, -esca, -esquen Persones 4a 1 Sa de Tauxiliar haver: | Persones 4ai 5a de Tauxiliar haver. hem, ham, heu. hau, Taxie | Espill, xic, melic, corder, hui, rabosa, | Mirall, noi, lombrigol, xai, avul, guineu, Llaurador, creilla, vesprada, eixir, huit | Pages, patata, tarda, sortr, vuit *@) Vorietet etartord: eS cae. qre ext per comune de Ces diferencies hollectols 6 Ga gre seneix de modeR per o tots Ks grtats de exo one ES Ge voriehe gre sodequa o fos ke egistes (abqual, Escaneado con CamScannerfer una bona valoracié personal dun text expositiu I argumentatiu. ( Assajos 0 articles que parlen de les Ilengiies). “###** La valoracié personal: ( Vos recorde que esta en Expressié i reflexié Critica i val 2 punts). Reflexionareu sobre el tema i vos diran que imiteu el text que heu Ilegit , quant a la tipologia textual, registre etc. Per tant escriurem un text o hi haja: Introduceié: on plantejarem el tema. Desenvolupament: on aportarem la informacié a base d’arguments, xifres etc.i Conclusié: on aportaré la meua opinid, és a dir la meua tesi. Puc escriure’l en 3 pardgrafs 0 4. perd sempre 150 paraules. Act teniu cl modelet basic de sempre (Ho podriem fer en 3 parigrafs) Tal i com es planteja al text..... 0 parlar directament del tema que proposa el text que em servird com a base pera la meua argumentacié. ( Introduecié) D'una banda (_Exposicions arguments. a favor Desenvolupament) D’altra banda en contra) ( Per concloure ( Breu coment principal) (Conclusi6) i final, basat en els arguments , que confirma Ia tesi o Ia idea Puc utilitzar més connectors (pg 162) Per introduir diferents arguments: Per comengar, d’entrada, primer, d’una banda, en primer loc....finalment, per acabar. Per expressar Popinié personal: Crec, considere, pense, estic a favor, em sembla, estic convenguda..... Per introduir la sintesi dels continguts: Per concloure, en conclusi6, en definitiva, aixi doc Per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, aixi mateix, a més. Per emfasitzar: al la pena dir, cal insistir, convé destacar. Per indicar oposicié: En canvi, no obstant aixd, tanmateix, al contrari... Per expressar Ia causa: perqué, ja que, atés que, a causa de, gracies a, com que. Per expressar conseqiiéncia: Per tant, doncs, en conseqii ia, per aquest fet, per aix s##e##*Aci vos deixe reflexions que vos poden servir per a les valoracions personals que parlen de les Hengiies. Sén arguments als valors compartits que van molt bé per acabar les reflexions i tenen a veure amb la sociolingtiistica. La diversitat lingiifstica és un fet universal, La gran majoria de lengiies sén minoritaries perd no per aixd menys importants. Sha de Muitar per conservar aquesta diversitat ja que quan una lengua desapareix, mor tota una cultura, una identitat i una manera de veure el mén, Totes les llengties servixen per comunicar-se i per tant no hi ha Ilengiies més importants que altres, més boniques que altres, més dificils que altres.... totes aquestes idees formen part dels prejudicis lingiiistics. Escaneado con CamScanner> m @ conclusid cal dir que, un procés de minoritzacié és un procés de transculturaci6, és a dir, una cultura d'un grup humd s'imposa sobre la cultura d'un altre grup i hi sol haver una relacié desigual de forces. Sol anar acompanyada de la substitucié de moltes altres caracteristiques culturals. Tot junt, i rsitat cultural i lingiiistica per la difusié del model de vida Jc del sistema econdmic, que posa en perill a Ilengties i cultures que no disposen de mitjans per a perpetuar-se. També Puc afegir tots els termes que he anat aprenent al larg del curs sobre la Sociolingiiistica com: Bilingilisme, digdssia, lengua majoritaria, minoritaria, minortzada, Substitucié lingiiistica, interrupcié generacional..... Exemples de valoracions fetes en el vostre libre de Bromera: Pg 71, 73, 99 125, 153, 1 altres tantes que hem fet al larg del curs, sobretot de sociolingiistica. Podem fer com a valoracions personals 0 textos de creacié prépia que tinguen a vore amb el mén de les lengiies de les pg 73, 101, 127,155. b) Com inventar una historia de caracter narratiu. (Podem mirar la tipologia textual narrativa) Podrem dividir-la en tres parts, en un pardgraf I contarem una historia inventada o inspirada en un fet real... Imitaré les caracteritiques dels textos narratius. Escaneado con CamScannerEx krack duro eo Sgia Gebel erst evn SpeN ENON GO QHE PRED. ACO dobO. Rrokitos.t ox _coneiner 22 groods cle _avbstituars Wingysist ico (gace Srecni6ca.) i decureios =20...(qaceargyssentercive . Enearn —g —eawetes _fentns 25 coriicten’ cea per Ga. aubypeeti via -——— a ey 2sbSN.— econ creda Ritz. bes ,qrebornire Gece — chec__més__universoQ.. Rae __ uno ba do... podtteen doc i! oqsestes textos gairien_gectd.ayec eros denotes, — 4 a equstt dS es académnic __ pecqn2 ree Reston — r Joc Go.__pSrdso_de Ces Menges. Re.okeo__taasdo. a2 ee QA eset __tipico_ don Gentex eeaitiu_<_orgpmned= Giun une infcodsesté.j ons eantep 0 terra; 22 derenvela = E SVexe Casact_ocemer_oCs__cornats.) fe; Roakrren€ Co ccocRusis..on Graben _Ca._fesi_Cper tant _siatetitenc® Escaneado con CamScannerber fant crt. eloborat¢ Gr intents 2S. cnBrnror__,conclen cla Creo 4 being sobre _@__ gerade @s__Clergiies..__Agsentes —Gex6or_ssen__§ pe Rear On varietet estdndord com dsc ms jo_que SO.kc00 — kk cots 2s _papyseres __Cextd__pee__darnvat_& dees _dtFerenees ap Ko reto0s__S2 grou oles farreovitenciS es tan _eCraf_q.2-€s_—_—_ pre®e REceR saber _a__vortetol_geoyyS Ree feo Qi qe ext ja et syne qsoe cam deren ae * we Es un _cofo€a _oxtentoQ. eee eeeaedgseedsdes 1eeoe Escaneado con CamScannerCOMEWTARL © 404 = | viene ye Ga Mergen simbol |didentieste de . bade comunttok__i_gue_ger_tont_, Cotes _s60_ Layo. . Fes echo bes 6 en ge 608 ER fex€_,encorm greet ect. _ dos foseses eR _eosern _ckvidie en res _pac€s | ek grime pve _vor_de _Pleniat_o_ Ron bate corsunibart.! en Ca Giaia quate ;2s @_cnbroduccis., Age —§ _ Rlowtora.__cnmentor —_@ tmeacBncin seal ace = ! aro comuaitae — ro Le on pic) comand or -oenb.~) A ; Sg un GE ape ut Reaiten 02 Aro QO grease pad eret, pon 00 decerwaBagnrreent Llouiboro._lerr em 2 eaper ko Libre de. _ cropper una _ABengy i grecisament aixd.demostra_ase| Ges _| p__—_ pabesteno nis cam ats— deposits « Diloqresta ime ténia_| , Se ue _no_dubten ea _grovemr, —— Sextincis. Es. Lo deso porters_denoa_j pp Rerpy-s—_ esa emer s00_ “oomunitek_.p2c_oixd , Gotes ? ron de. PE oc | , , | ? i Escaneado con CamScanner