Psicologia social del món contemporani – Wilma Guarany – Bloc 1 (tema 3 – set.

3)
01/03/2018

GUVERNAMENTALIDAD CULTURAL

1. QUE FAREM?
1. D’on venim: imperialisme y colonialitat
2. Qui som: construïdes en un mon post-colonial

3. A on anem: hibridessa e interseccionalitat

5. Exemple: feminismes perifèrics

2. D’ON VENIM: IMPERIALISME I COLONIALITAT

A. Son els americans estúpids?
B. Son els europeus estúpids?

Es veu un vídeo on es fan preguntes de cultura general a vianants del carrer, en principi fàcils i on contesten de
forma errònia. (p.e. d’on es la reina d’Anglaterra?, o, pots situar França en un mapa mundi?, etc.).

Perquè els americans tenen tan poca informació?

Son els Europeus estúpids?

- Quin es el president de EEUU? Donald Trump

- Quin es el president de la Comissió Europea? Jean – Claude Junker
- Quin es el president del Consell Europeu? Donals Tusk
- Quin idioma podem parlar en Guinea Equatorial, Filipines y Sàhara occidental?

Conceptes:
- Colònia: territori administrat remotament des d’un centre (metròpolis) amb poca o nul·la incidència en la
seva administració
- Imperialisme: sistema de dominació i subordinació on un centre (metròpolis) organitza a una perifèria
(força)
- Colonialisme: subordinació política, econòmica i cultural d’un territori a un altre (veritat). Pot promoure
assentament.
- Ideologia colonial: ocultar el colonialisme com acció civilitzadora (jerarquia)

Per a que quedi clar aquesta ideologia colonial exposem el següent fragment del Sacerdot Catòlic Espanyol Juan
Ginés de Sepulveda, 1491:

“con perfecto derecho, los espanyoles ejercen su dominio sobre estos bárbaros del Nuevo Mundo e islas adyacentes,
los cuales en prudència, ingenio y todo genero de vistudes y humanos con sentimientos son tan inferiores a los
espanyoles como los ninos a los adultos, las mujeres a los varones, como gentes crueles e inhumanos a muy mansos,
exageradamente intemperantes a continentes y moderados, finalment estoy por decir cuanto los monos a los
Hombres”. à així el domini es justificable.

Apuntes descargados de wuolah.com

Africà en el 1914, estava governada per potencies imperials. Africà es va colonitzar ràpidament i va donar lloc al
Nou Imperialisme, que es basava en tecnologia militar i control a través del sistema post-productiu.
- 1870: Colonització del 10% de Àfrica
- 1884-85: conferencia a Berlin que reparteix Àfrica entre potències Europees
- 1895: Colonització del 80% d’Àfrica
- 1899-1902: Guerra entre UK i colons Sud Africans
- “Nou imperialisme” (Àfrica i Asia)

D’altra banda, en el període en que España tenia protectorat al Marroc (Zona habitada per refugiats espanyols en la
guerra i en època de excessiva hostilitat a la península, ubicada al territori espanyol, militaritzada i controlada des de
la península), es va escriure el següent Article 1º (27-11-1912):

“En la zona de influencia espanyola toca a España velar por la tranquilidad de dicha zona y prestar su asisténcia al
Gobierno marroquí para la introducción de todas las reformes administratives, económicas, financieras, judiciales y
militares de que necesita”.
Conseqüències:
- Desigualtat econòmica entre “colonitzadors” i “colonitzats”
- Distribució geopolítica de zones de producció (i.e., India = Tèxtil)
- Forçar a les colònies a la producció per al “imperi” (plàtans, pinyes, cafè, sucre, ...)
- Les colònies depenen de la producció de les potencies imperials (producció territorials primes però no de
industria)
- Tensions territorials entre països: creació e imposició de fronteres
- Pèrdua de referents culturals propis
- Jerarquia geopolítica
La producció de productes, es fa cap a l’exterior, però nosaltres els hi venem els productes elaborats, les fronteres
territorials han creat tot una sèrie de conflictes territorials que encara estem sofrent. Es van crear grans ciutats i es
va trencar la distribució mundial del mercat, es va generar una jerarquia entre els països desenvolupats i no
desenvolupats.

C. Motivació d’assoliment
- A que es deu les diferencies en el desenvolupament entre països?
- McLleland, 1968: la modernització no ocorre en societats que no valoren la innovació, el èxit i la lliure
empresa
- Els països desenvolupats “tenen que ajudar” al desenvolupament del països “Sub-desenvolupats”
- Fases del desenvolupament: producció matèries primes à industria à “Societat del coneixement”.
- Els plans de desenvolupament, la industrialització, la modernització, el individualisme, etc. Proporciona
benefici a la població local.

D. Eysenk, H.J (1971): Raça, intel·ligència i educació

“Tota la evidencia de la que es disposa avui dia apunta al decisiu paper que juga el factor genètic per produir la gran
varietat de diferencies intel·lectuals que observem en la nostra cultura, i moltes de les diferencies que s’observen
entre certs grups racials”.

- Hi ha diferencies en el CI entre persones blanques i negres

- Aquestes diferencies tenen base biològica
- Anàlisis genètics i antropològics mostren que els humans moderns es desenvolupen en Àfrica sub-sahariana
- La heterogeitat genètica no pot ser expressada en termes “racials”.

2
1: Pregunta d’examen:

El colonialisme:
1. Es una forma de denominació i subordinació que utilitza la forma com a estratègia de poder
2. Es una forma de denominació i subordinació que utilitza la veritat com a estratègia de poder
3. Es una forma de denominació i subordinació que utilitza la disciplina com a estratègia de
poder
4. Es una forma de denominació i subordinació que utilitza el risc com a estratègia de poder

3. QUI SOM: CONSTRUIDAS EN UN MON POST-COLONIAL

Postcolonialisme: anàlisis del legat imperial i colonial després de la transformació que s’inicia en 1947
(independència de la Indià, pèrdua del territori colonitzat per Espanya), explorant les formes de poder i de
subjectivació dintre del nou ordre geopolític.
- Desenvolupament de moviments de resistència colonial
- Moviments de de-colonització per recuperar la cultura original (liderats sovint per la elit occidentalitzada)

A. Qui som?
1. Néixer en la cultura del altre: alteritat
2. Ser construir per el altre : representació
3. Habitat en la frontera: hibridessa
4. Obrir el coneixement: decolonitzar

Article: “el negro de Banyoles fué una excepción”

La experiència de otredad: que passa si tu ets la persona a la qual estan mirant=
B. Nàixer en la cultura del altre (otredad/alteridad)

Alterització de un grup social:

1. Objectivació: “es que son...”

2. Separació: “ no son com nosaltres” ( no es mereixen els mateixos drets, exotizació)
3. Igualació: “deuen de ser com nosaltres” (o reconeixem les diferencies)
4. Simplificació: “tots son iguals”
5. Inmutabilitat: “sempre son iguals”
6. Pasivitat: “tenim que ajudar-los a integrar-se”
7. Invisibilitat: “no m’interessa el que fan”
8. Silenciament: “no m’interessa el que vagin a dir”
9. Abstracció: idealització de la categoria i desconnexió amb una realitat concreta
10. Devaluació: no te valor, es sols un valor instrumental

Quan miro enrere, em doc conte que una vida que es basa en la obediència i seguir les ordres es bastant confortable.
Si ens fixem en aquestes formes, bàsicament es basen en que no hem de pensar massa, reproduïm les coses que
estan en el context social. Hi ha mites urbans (la persona immigrant rep mes ajudes per ser-ho, els xinesos havien
descobert la forma en que funcionen les maquines “tragaperras”..). no fem massa esforç per pensar-ho i les diem
també.

3
El problema con Eichman era precisament, que molts eres com ell, i que els molts no eren ni pervertits ni sàdics, que
ells eren i que segueixen sent, terrible i horroríficament normals. Des del punt de vista de les nostres Instituciones
legals i des de els nostres estàndards morals de jutjament, aquesta normalitat era molt més terrible que totes les
atrocitats juntes.

Frantz Fanon: Anti-colonialisme. Autor que ha influenciat bastant en com pensem. Lluita en la resistència francesa
contra els Nazis. Psiquiatra d’Argèlia. Teràpies i socioteràpia. Es negre. Es troba quan esta a Paris, que per molt que
sigui francès, es negre. Qüestiona el que esta passant. “llibre pell negre, mascares blanques”

Aquesta jerarquització també la integra, la persona que viu en la cultura de l’altre, i l’autor comenta, que això fa una
inter-falsa que fa que em compari negativament, em penso de manera negativa i a més a més, en aquest context
cultural, les elits s’apropien del codi dominant.

El colonialisme per tant, jerarquitza als grups socials:

- Imposa una identitat falsa i auto-degradant, un complex de dependència dels colonitzats (-) respecte als
colonitzadors (+).
- Les classes altes imiten i s’apropien del codi cultural colonitzador.
- Necessitat d’una revolta emancipadora que elimini la consciencia colonial i transformi la societat.

En els dibuixos també es valora el blanc per sobre del negre, en “Aladin veiem que el protagonista es blanc, i el
“dolent” es negre (Jafar).
C. Lluita per la emancipació / Decolonització

- Influència de Fanon, moviments negres EEUU, “Black Panthers”

- Denuncia de la colonització “econòmica” i “cultural”
- Necessitat d’accions revolucionaries
- Critica al humanisme colonial: “per el bé dels demés pensant en el profit propi.
D. Ser construït per l’altre
En el moment actual hi ha diferents formes de exercir poder. La forca ja no es tant important i es treballa amb
elements culturals. Els altres (persones estrangeres) son perillosos i exòtics. Aquestes formes de representar al altre,
constantment ho estem veient.

- La cultura hegemònica construeix a la posició subalterna

- Formes d’exercir “poder” en un mon post-colonial

Definició de cultura hegemònica i subalterna per aclarir el tema:

La cultura com a un fet cultural esta entesa en dos formes, la hegemònica y la subalterna.
- La hegemònica es la que esta plantejada per els grans capitals, empreses o “amos del poder”. Aquesta
cultura pren coses de la subalterna i les resignifica, tot i que sempre amb un tint verticalista, elitista i sempre
diferenciant aquets dos gran grups.
- La subalterna viu dintre de la hegemònica, per això esta compresa per els mateixos elements però es
diferencia per crear nous, propi de cada zona i grup social. La cultura subalterna es diferent en el interior de
cada província i en cada poble.
- La cultura implica adaptació i comunicació entre la cultura hegemònica i subalterna. Implica entendre la
dependència i les relacions entre la economia, la política i els medis massius de comunicació.
- Avui la cultura hegemònica planteja un estil de vida de capitalisme (consumisme) però com a contrapart a la
innovació, perquè existeix una cultura activa que est en constant moviment i genera inclusió.

4
 E. Construcció de un “altre salvatge i exòtic”.

- “Orient” es construeix en contraposició a “Occident”

- Orientalisme: dispositiu de poder que jerarquitza geopolíticament territoris i persones a través de: discursos,
coneixement, vocabularis, imaginaris, burocràcies e institucions.

Quan parlem d’aquesta altre en el fons estem parlant de nosaltres, per definir-nos. Ella parla de orient, però s’estén
en com pensen en general dels grups socials seguim al altres com un mirall sobre com som nosaltres.
F. Formes de gestió de població

- Directa (força, repressió): Legalitat. Institucions estatals (exercit, policia, burocràcia), coerció (poder sobirà)
- Indirecta: (Hegemonia, productivitat): Legitimat, societat civil, cultura, coneixement. (poder disciplinari,
desig, seguretat).

G. Orientalisme

Fa que tu pensis en funció d’aquesta norma, i ara actualment, coneixem als altres sense saber la vida d’aquesta gent.
- Forma de dominació sobre “Orient”
- Basat en el discurs de poder/saber que construeix una (“veritat”)
- Constitueix una norma subjectiva a la població i legitima la dominació
- Coneixement al altre sense conèixe’l
- Estem informats del “irreventant”, desconeixem el “vital”.
- Domini cultural a través del “consentiment” (hegemonia)

Les diferencies superficials es tornen essencials :

- Lingüístiques
- Físiques (capacitat, racialització)
- Sexe/Gènere
- Pertinença a grups socials (religió, classe social, etc.)
Metodologia: Anàlisis de:
- Les posicions que s’estan construint à autòctona , estrangera
- Les jerarquies que es defineixen à desenvolupat, no desenvolupat
- Les categories que s’estableixen (bo, normal, etc.) à normal, musulmana
- La realitat que es dibuixa à aneu al vostre país
- A qui beneficia i a qui perjudica
- Quals son les posicions fronterises à posicions que trenquen amb la diferenciació autòctona, estrangera,
musulmana.

Redefinir definicions hegemòniques:

- Rebatre el coneixement que justifica estereotips socials

- Transformar el sentit comú
- Les relacions de poder construeixen a qui esta en “la norma o fora de la norma”
- Conformar formes de connexió e interacció, creació de noves subjectivitat: Exemple: veïns
- Multiculturalisme, integrar diferents coneixements.

H. Habitar en la frontera

Tenim que buscar formes en las que es generi un espai de relació. Som una societat transcultural. Ocupem
categories socials peroné ho som, per tant, hem de evitar el terme de representació del altre.

5
Forma hibrida: quan parlem de “hibrido” dintre del context d’aquest tema, ens referim a la unió multicultural,
pluralisme cultural, cultura fragmentada, multiculturalisme e interculturalitat. S’emfatitza la heterogeneïtat i la
complexitat.

Subjectivitats híbrides: entre el “asimilacinismo” i la segregació:

- Constitució de noves subjectivitat que transcendeixen dicotomies (autòcton-estranger) à

híbrid/”mestizo”/”charnego”
- Buscar el tercer lloc de anunciació à transculturalitat
- Un més (another), en lloc de el altre (other)

Les postures hibrides sempre ens permeten desenllaçar.

Noticia: un pacient de un hospital català, entra a urgències “perquè era religiós”
Que passaria si això passés a les escoles? Que per la seva religió ha de portar un ganivet a la escola (això no
pot ser, aquesta gent es així...).
I. Conviure en espais híbrids:

- Subjectivació: tractar als demàs com a subjectes en lloc de “objectivar-los”

- Similituds: buscar similituds i continuïtats
- Distintivitat: reconèixer les diferencies i situar-les en un context de poder
- Complexitat: mostrar les diferencies dintre d’un mateix grup social
- Mutabilitat: els grups socials canvien
- Agencia: reconeixement de la existència de altres posicions socials
- Escolta: oferir espais d’escolta i diàleg en altres posicions
- Singularitat: tractar a la persona en el seu caràcter únic i no com a membre d’un grup
- Valorització: donar valor a formes de ser/estar
- Anti-escencialisme: ocupen categories socials, però no ho som
- Anti-representacionalisme: cada posició te que representar/parlar per sí mateixes
- Reconèixer privilegis: reconèixer la desigual distribució dels drets i privilegis
- Incorporar a l’altre: aprendre a ocupar la posició de l’altre
- Responsabilitat: implicar-nos en la millora de diferents posicions
- Hibridesa: Centrar-nos en posicions hibrides en lloc de posicions estereotipades

Canada a accepta 200mil refugiats Siris y nosaltres no portem encara ni 2000. Un altre problema que tenim es
que en aquest domini colonial, el coneixement també treballa temes colonials.
J. Descolonizar el coneixement
Com ens aproximem a la “realitat”?

- Disciplinar (cultural): una disciplina mira al objecte

- Multidisciplinar (multicultural): Múltiples mirades al mateix objecte
- Interdisciplinar (intercultural): Múltiples mirades que es comuniquen entre sí
- Transdisciplinar (trasncultural): Emfasis en el objecte en lloc de en la mirada

K. Colonització del coneixement

- Apropiació, classificació, institucionalització, comercialització dels coneixements tradicionals en funció dels
interessos del estat-nació
- Pensament dicotòmic: naturalesa/societat, ment/cos

6
 - Superioritat d’una de les dicotomies sobre l’altra: occident/orient, civilització/barbàrie, modernitat/tradició
- Universalitat front a localització
L. Decolonitzar la Universitat
A part de la política, tenim aquest pensament dicotòmic. Hi ha dicotomies que a més són jeràrquiques i fem un
pensament generalitzat, i no es això. “El psicoanàlisis Europeu a Veneçuela no funciona perquè la gent allà té una
forma diferent de ser”. Depèn, doncs, de on et constitueixes.
- Transdisciplinarietat (Interdisciplinarietat)
- Complexitat (solucions múltiples)
- Organització rizomàtica i transcultural (diàleg de sabers) (Disciplinar)
- Reconèixer la posició des de la que es produeix el coneixement (lleis universals)
- Apostar per la contaminació i el apropament: estem involucrats amb el que observem

2. Pregunta d’examen:

Segons Edward Said,

1. La nostra imatge “d’orient” ens parla sobre la cultura i la política d’occident
2. La nostra imatge “d’orient” depèn dels medis audiovisuals
3. La nostra imatge d’orient” reflexa la cultura i la política de països asiàtics
4. La nostra imatge “d’orient” mostra que el llenguatge participa en la descripció de la realitat

4. A DONDE VAMOS: INTERSECIONALIDAD

A. Polítiques d’identitat:
- Afirmen la pròpia posició
- Homogeneïtzen la categoria
- Confonen o ignoren les diferencies

“problema al usar las categories sociales” en la “intervención psicosocial” à ya que cabemos en muchos ejes, en
muchas categories.

B. Interseccionalidad

- Pertanyem a múltiples categories

- Cada categoria es heterogènia
- Reconèixer les diferencies
C. Implicacions per a la intervenció psicosocial

- Agència: tenir en conte la posició i la visó del mon de cada posició i col·lectiu
- Participació: involucrar a usuàries i col·lectius en els processos de intervenció
- Responsabilitat: atenció en no reforçar diferencies i categories hegemòniques

3. Pregunta d’examen:

La perspectiva interseccional:
1. Pren com a model a la dona blanca de classe mitja
2. Pren com a model a la dona negra del tercer mon
3. Emfatitza que les categories sexe-gènere son relacionals
4. Emfatitza el caràcter intrapersonal de sexe—gènere

7
5. EXEMPLOS: FEMINISME PERIFÈRICS
Grup musical aquelarre: intenta veure les seves imposicions de gènere. El seu feminisme hegemònic.
- Constitució de dos categories exclusives, delimitades i homogènies
- Centrat en reformes legals que “iguala” la dona al home (feminisme liberal)
- Pren com a model la posició masculina
- Descuida posicions interseccionals

Feminismes perifèrics:

- Multiplicitat de formes de “ser dona”

- Heterogeneïtat categoria “dona”
- Múltiples eixos de alterització (econòmic, colonial, ètnic, gènere, sexualitat, etc.)
- Perspectives no-binàries, aliances múltiples

Feminisme pos-colonial: Reconeixement múltiples diferencies

Feminisme postmodern: que les diferencies es deguin en alguna cosa que estiguin dintre del subjecte

Una dona negra no es doble discriminada, sinó que es deu depenent del context, analitzant-los, y no pensar en
temes de dobles discriminacions.

Apreciar postures hibrides: situar-lo històricament

Importància de la relació i localització:
- Les categories son relacionals
- No prejutgen la “relació” en base a categories socials
- Les discriminacions no son sumatives (doble/triple discriminació), son diferents (dona negra)
- Reconèixer i apreciar postures hibrides (dones trans)
- Situar la relació en el seu context social (i.e. treballadores domèstiques)
Pregunta examen:
Els feminismes perifèrics donen importància:
1. La homogeneïtat de la categoria “dona”
2. A la homogeneïtat de la categoria “home”
3. Al mestissatge y la multiplicidad
4. A la unitat y acció conjunta