LITERATURA: LES 4 GRANS CRÒNIQUES

Les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el cerimoniós.

Redactades a finals del S.XIII i en el S.XIV, les 4 cròniques foren escrites pels
mateixos reis, Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós personatges propers a la
cort, permet resseguir el desenvolupament polític, social i econòmic, en les terres
catalanoparlants.

LLIBRE DELS FETS

Es la primera de les 4 grans Cròniques. Jaume I morí 1276, l’obra s’acabà poc
abans. Les copies són posteriors. Encara que fou dictada per Jaume I, fou redactada
per escribes. Es una forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del
rei. Comença amb el seu naixement i acaba amb la seua mort. Algú proposat per ell
en feu el pròleg i l’epíleg.
La llengua catalana es l’única llengua en la que 2 reis han escrit les seus memòries
personals. Els altres reis són historiadors del passat, els reis catalans ho són dels
seus propis regnats. Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós, ens permet saber
els seus sentiments (amaven, odiaven...), saber de la seua intimitat i com volien ser
recordats.
Son 4 meravelles de del punt de vista literari i idiomàtic, to heroic i l’exaltació de
les dinasties implicades i amb una expressió viva.

CANCELLERIA REIAL

Institució creada amb una finalitat burocràtica i administrativa. Es important

perquè la societat de l’època l’utilitzà com a model de normativització lingüística
de la llengua catalana. Creada en el S.XIII, pels reis de la Corona d’Aragó.

Canceller s’ocupava de la redacció de documents administratius. Jaume I digué que

tota la documentació del regne de Valencia s’escrigueren en llengua vulgar i no en
llatí. Es redactava ne català/valencià o aragonès i llatí, a parir de la segona meitat
del S.XIV en català. Després utilitzaren un mateix model lingüístic.

Era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i tramitar tots els
documents reials o de la noblesa o eclesiàstics. La cancelleria esdevingué un focus
cultural, per la notable uniformitat que assolí l’idioma oficial, s’aconseguí implantar
en les llengües escrites. Era considerada una llengua viva més variada.

LITERATURA: RAMÓN LLULL

Va nàixer en el 1232 fins al 1316. Fou un filòsof, místic, missioner, narrador i poeta.
És un dels escriptors medievals més rellevants i prolífic. Cap als 30 anys abandonà
la vida cortesana i es dedicà a l’estudi i la predicació amb la idea d’aconseguir la
unitat de la humanitat sota el cristianisme. Funda monestirs, activitat era aprendre
àrab i viatja per l’orient per a reconvertir fidels, 1285 s’ordenà terciari franciscà.
Escriu en català, també utilitza l’àrab, el provençat i el llatí. Prosa elegant i
equilibrada, amb solucions lèxiques i sintàctiques. Va crear obre narratives,
filosòfiques i científiques, fins aquell moment s’escrivien en llatí. Creació d’un
model lingüístic amb un lèxic precís per a expressar conceptes abstractes (amb
paraules creades per ell, lul·lismes i cultismes del llatí)

OBRES:

Obres traduïdes a molts idiomes. Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill,
Llibre de meravelles ( llibre de les bèsties) i Llibre d’amic e amat.

EL LLIBRE DE LES BÈSTIES: VIDA

Sempre se l’ha vist com una personalitat excèntrica, original i visionària, avançat a
la seva època i temps. Va agafar camins d’indagació intel·lectuals allunyats als
motles culturals de l’època. Per tal de justificar uns objectius, ideals.

Figura polifacètica, escriví pràcticament sobre tots els temes humans i divins,
també ha patit crítiques i la incomprensió.

Bona part de la llegenda que ha patit es deguda, en un principi tingué influents a

Paris, la qual cosa també tingué seguidors no tan ortodoxos. Hi hagué una sèrie de
grups semilaics, proclamaven el franciscanisme exaltat condemnat per l’Església.
També va haver un grup de valencians que escrigueren sota el nom del beat. Això
cridà l’atenció de la Inquisició va fer que bona part dels S.XIV i XV el lul·lisme fora
un moviment perseguit. Alguns il·lustres importants , influenciats per el lul·lisme
són: Nicolau de Cusa, Leibniz... o científics com Newton. El lul·lià posseeix una sèrie
d’ingredients especulatius d’un gran interès. Amb la possibilitat de crear un
paradigma general en tots els camps del ser humà, per a esbrinar la veritat o la
falsedat dels seus arguments, són elements de pensadors i científics.

La vida de Llull es coneix gràcies a un parell de les seues obres biogràfiques. Va

nàixer a Mallorca el 1232 (3 anys després de la conquesta de l’illa per Jaume I), va
ser fill únic d’una noble família catalana. Jove s’incorporà com a patge al servei de
Jaume I, després fou majordom de Jaume II. Es casà amb Blanca Picany, porta una
vida cortesana. Cap als trenta anys s’inicià un nou període en la seua vida, arran
d’una sèrie d’aparicions sobrenaturals. Decidí canviar el rumb de la seua vida.
Va abandonar a la seua família i emprendre una vida amb 3 objectius:
- Conversió d’infidels
- Composició de llibres, difondre l’ideal cristià
- Creació d’escoles, formen en llengües orientals als futurs missioners.

Cap al any 1263, empren un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, el beat es dedicà
a l’estudi i a la vida contemplativa. Aprèn l’àrab ensenyat per el seu esclau moro.
L’any 1274, fou el començament d’un nou període de la seua vida.
En el 1300 regressà a Mallorca, desprès marxà a Xipre on cau malat i de poc
l’enverinen. Quan recobrà la seua salut regressà al Nord d’Àfrica i és empresonat.
De camí a Europa, la nau va naufragar, però aconseguí salvar-se (74 anys d’edat).
Les últimes dades d’ell foren que possiblement morí en el 1316, als 83 o 84 anys,
durant el viatge de retorn o en l’illa.

OBRA I ACTITUD INTEL.LECTUAL:

Llull tingué una vida llarga e intensa. Va marxar d’un lloc a un altre, no va impedir
al nostre beat que deixar per escrit el seu pensament. Es sap que va escriure 265
obres en català, llatí i àrab, qualsevol tipus de tema.
Aquesta gran varietat té una clara explicació si considerem que va dedicar gran
part de les seues energies a convèncer a persuadir infidels. Hagué de modular el
seu discurs depenent del públic: des de un llenguatge tècnic, en la Facultat d’Arts
de Paris. Quan Llull escrivia sobre filosofia, medicina o matemàtiques, no ho feia
com a filòsof, metge... no volia vendre el producte, volia convèncer.
Pensava que si podia a les capes més intruïdes i amb més poder dins de la societat,
la resta de la població el seguiria i tindria el suport per a aconseguir els seus
propòsits.
El pensament lul·lià pretenia crear una ciència de les ciències, paradigma general.
Volia demostrar la unitat del saber.

RAMÓN LLULL I LES LLENGÜES:

Va utilitzar el català, llatí, àrab i l’occità en la redacció dels seus textos. Les 3
ultimes llengües s’expressaven: filosofia escolàstica, civilització àrab i la poesia
trobadoresca.
Utilització del llatí permetí fer-se escoltar en els centres culturals més importants
d’Europa, S.XIII. L’ús de l’àrab, entès per infidels per a reconvertir-los. Llull s’educà
en el món dels trobadors, joglars i cavallers.

OBRES DE RAMÓN LLULL:

Es divideixen en diversos apartats atenent a uns criteris.
- Prosa filosòfica. L’Art abreujada d’atrobar veritat.
- Obra didàctica i religiosa. El llibre de l’orde de cavalleria (formació del cavaller
cristià, té influencia en Tirant lo Blanc
- Obra mística. El Llibre d’Arnic e Amat (obra per a ser utilitzada per els ermitans,
té metàfores morals.
- Poesia. Lo Desconhort
- Obres científiques
- Obra narrativa. Lo romanç dEvast e Blanquerna (està organitzada per 5 llibres)
El Llibre de les Meravelles.

LLIBRE DE LES MERAVELLES O FÈLIX:

Relata l’historia de un home, veient que hi havia gent que no estimava a Déu,
escriví un llibre. Felix recorre el món observant i aprenent de la vida dels ermitans i
filòsofs. Es jutgen les 10 parts de què consta, mena d’enciclopèdia

LLIBRE DE LES BÈSTIES

Una de les 10 parts del Llibre de les Meravelles, es la dedicada a les bèsties.
Consisteix de un interessant apòleg polític i sociològic sobre la vida dels homes.
Sembla que la primera redacció del Llibre de les Bèsties fou anterior a la del Llibre
de les Meravelles. Pot ser que fora del 1286 i posteriorment el va incloure com a
part integrant d’aquesta obra, la dedica als animals.

ARGUMENT:
Explica el fracàs dels intents de la rabosa per tal de canviar l’ordre jeràrquic
establert, aquesta comet tota mena d’abusos per a usurpar-li el poder. La rabosa
aconsegueix amb el seu enginy elimina als seus rivals. Esta a punt d’enderrocar el
rei del seu tron. Però els lleials: elefant i senglar farà que triomfa l’ordre establert.
El traïdor serà castigat. L’ensenyament moral: el rei s’ha de guardar dels mals
consellers.
Un altre element es la utilització que fa de l’exemplum. A diferencia de l’exemplum
medieval, el de Llull s’allunya de tot realisme. Li interessa aconseguir una
atemporalitat i una atopicitat exemplars i universalment aplicables.

INTERPRETACIÓ DE L’OBRA:
Es una sàtira sobre la lluita pel poder, crítica a la societat del S.XIII. l’escriptor
accepta aquesta organització jeràrquica. Al llarg de l’obra suren tòpics medievals:
- Cada home ha de viure segons la classe social que pertany.
- El cavaller es qui ha de defensar la societat de les injustícies.
- Incapacitat de les classes baixes a fer certes accions honroses.
En definitiva, la corrupció, abusos de poder i les injustícies són provocades per
ambicions individuals que no invaliden l’estructura de la societat.