FRANCIS PILKINGTON

Francis Pilkington, nascut a Lancashire l’any 1638, fou un compositor anglés del
Renaixement, conegut principalment per les seues cançons i madrigals.

Pilkington va estudiar música des de ben jove, rebent una sòlida formació que el
portà a llicenciar-se en música l’any 1595 a la prestigiosa universitat d’Oxford.
Va encaminar les seues passes cap a l’església, de manera que en 1623 va
aconseguir ser nombrat mestre de capella de la catedral de Chester, lloc que
ocuparia fins la seua mort.

Tot i les obligacions eclesiàstiques de Pilkington, el volum principal de la seua

obra el formen treballs profans. La seua obra més important és The First Booke
of Songs or Ayres of 4 Parts, de l’any 1605, que és una compilació de 21 cançons
per a quatre veus o bé per a veu solo i llaüt. Les peces més breus del compendi,
com ara la que hem cantat enguany (Rest sweet nymphs) són considerades les
millors de l’autor.

Més tard, Pilkington arribà a publicar dos llibres de madrigals, tot i que no estan
considerats a l’altura de compositors coetanis a l’anglès com ara Monteverdi. Cal
destacar la diferència d’estil entre el seu primer llibre de madrigals (1613), d’estil
antic anglés, i el segon llibre de madrigals de l’any 1624, més obert a les
innovacions que venien del sud d’Europa.

Pilkington va morir a Chester l’any 1638.

CAMILLE SAINT-SAËNS

Charles Camille Saint-Saëns fou un compositor, director d’orquestra i intèrpret

de teclat francès. Està considerat com un dels més grans compositors francesos
del Romanticisme, a l’altura de Berlioz i Fauré qui, de fet, fou alumne seu. Saint-
Saëns fou, sobretot, un gran defensor de la innovació en música, i es considera
un punt essencial en l’evolució que sofriria la música francesa de cara a les
figures posteriors de Ravel i Debussy. Fou un intel·lectual en tots els sentits de
la paraula, escrivint nombrosos articles sobre els camps més diversos i entrant
en discussions d’alt nivell amb els més prestigiosos científics de l’època. Com a
curiositat, cal dir que fou el primer gran compositor en escriure música de cine.
Saint-Saëns nasqué a París l’any 1835, i des de ben menut va mostrar el seu
talent innat per a la música, propulsar per l’oïda absoluta. Als dos anys tocava ja
peces de Mozart i Haydn de la mà de sa tia, que tenia una gran formació musical,
i encara no havia complit els cinc anys que ja havia composat dues peces curtes.

Als set anys donà el seu primer concert públic al piano i inicià la formació musical
reglada. L’any 1848 fou acceptat al Conservatori de París, on va rebre consells
del prestigiós compositor Charles Gounod. El primer èxit en aquest camp li arribà
l’any 1852, guanyant un premi a Burdeus per una oda a Santa Cecília. Un any
després escriu la seua primera simfonia, que fou estrenada davant un públic
atònit entre el qual estaven Schumann, Rossini, Berlioz i el propi Gounod.

Després de diverses ocupacions menors, l’any 1857 esdevé organista de

l’església de La Madeleine, lloc que ocupà fins l’any 1877. Les seues
improvisacions a l’orgue li valgueren l’admiració del públic parisí, entre el qual
contem a Liszt. L’any 1861 coneix a Richard Wagner, qui més tard diria que
Saint-Saëns era el més gran compositor francès viu. L’admiració era mútua, i el
francès defensà constantment Wagner de les crítiques que rebia per part dels
acadèmics del conservador Conservatori de París.

Entre 1861 i 1865 es dedica a l’ensenyament, botant-se les convencions de

l’època i ensenyant als alumnes compositors contemporanis com Wagner i
Berlioz. En aquella època va començar a interessar-se per l’òpera, interès que
va acabar materialitzant-se en l’estrena l’any 1877 a París de Le timbre d’Argent,
la seua primera òpera.

Durant la guerra franco-prussiana va combatre a París i més tard, amb

l’adveniment de la comuna, es va exiliar a Londres, on l’any 1872 estrenaria la
seua segona òpera, La princesse Jaune. Un any abans escriuria el primer dels
seus poemes simfònics, esdevenint el primer compositor francès a escriure’n un.

L’any 1877 escriu el seu gran èxit operístic: Samson et Dalila, que s’estrena a
Weimar per Liszt. Fins l’any 1888 (en què mor sa mare) entra en un període
d’intensa activitat musical, finalitzant i estrenant les seues grans obres, com ara
la simfonia n. 3 o el seu rèquiem.
Des d’aquest any fins la seua mort l’any 1925 es ve dedicar a viatjar
constantment (de fet, el decés el va sorprendre a Argel), tot i que sense deixar
de banda la seua tasca compositiva. Els freqüents viatges foren fruit no sols de
la voluntat del compositor, sinó també de la gran fama que va assolir, coronant-
se com el millor compositor francès del seu temps per a la crítica, i un dels millors
de la història.

MÁTYÁS SEYBER

Mátyás Seyber fou un prolífic compositor hongarès nacionalitzat anglés que va

nàixer a Budapest l’any 1905, i que va experimentar amb els gèneres més
diversos, des del folklorisme de Kódaly fins el jazz.

Seyber va cursar principalment estudis de cello, que prompte va complementar

amb els de composició de la mà de Zoltan Kódaly. L’any 1928 es va beneficiar
d’un lectorat a la universitat de Hoch (Frankfurt), on començà a impartir jazz.

A partir dels anys 30 Seyber comença a experimentar amb noves tendències,

principalment el dodecafonisme, i l’any 35 emigra al Regne Unit on esdevindrà
assistent del filòsof, compositor i teòric musical Theodor Adorno. Allí va arribar a
interessar-se inclús per la música de cinema. L’any 1942 va ser nomenat
professor de composició del Morley College a Londres, lloc que ocuparia fins la
seua mort, que el va sorprendre a Johannesburg durant un lectorat a Sud-àfrica.

HARALD WEISS

Harald Weiss és un compositor alemany nascut a Salzgitter l’any 1949, resident

a Mallorca des de l’any 1984. Weiss està amplament influenciat pel minimalisme,
i en les seues composicions es troben també traces de la música popular del
segle XX (jazz i rock). És un gran viatger, i la seua música es beneficia de les
influències de tots els territoris que ha visitat.

Weiss ha estat nomenat i ha rebut nombrosos premis de composició,

especialment de música per a cinema, culminant en una beca a l’acadèmia
alemanya a Roma: Villa Massimo. L’any 2009 va estrenar a Hamburg la seua
obra més ambiciosa fins el moment: el seu rèquiem Schwarz vor Augen und es
ward Licht.