¿ESTAMOS BIEN INFORMADOS DE LO QUE COMEMOS?

■ INFORMACIÓ NUTRICIONAL DELS PRODUCTES

ALIMENTARIS ■ DECLARACIONS NUTRICIONALS EN ELS ALIMENTS ■ QUÈ SÓN ELS ALIMENTS SALUDABLES?
■ COMPLEMENTS ALIMENTARIS ■ INFORMACIÓN SOBRE LA PRESENCIA DE ALÉRGENOS EN ALIMENTOS ■ LA
TRAZABILIDAD DE LOS ALIMENTOS COMO HERRAMIENTA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA

104 Abril
2015

Informació
alimentària
facilitada al
consumidor
últimes pàginesInformació alimentària facilitada al consumidor

EDITA
Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat. Generalitat.
COORDINADOR
José Antonio Lluch Rodrigo.

v v v
TRADUCCIÓ I ASSESSORAMENT DEL VALENCIÀ

S 103 S 102 S 101

Subdirecció General de Política Lingüística.

Prevenció de Vacunes més enllà Ús racional del

Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
COORDINADORA CIENTÍFICA DEL MONOGRÀFIC
Lourdes Zubeldia Lauzurica. càncer colorectal del calendari infantil medicament
COL·LABORADORS DEL MONOGRÀFIC
Ana María Guadalajara Olmeda,
María Ángeles Martínez Esteso,
Claudia MC Allister Bykaluk,
María Pilar Villalba Martín,
Juan Ramón Vírseda Chamorro i
Lourdes Zubeldia Lauzurica.
IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ
Mare Nostrum Servicios Gráficos, SL
DISTRIBUCIÓ
Meydis

vS 99 vS 98
DIPÒSIT LEGAL

vS 100
V-1063-1988
ISSN 1888-6833
Comunicant Envelliment Addiccions
Inclosa en el directori de
publicacions seriades LATINDEX
salut actiu

VIURE EN SALUT s’envia gratuïtament a tots els col·legis,

ajuntaments i centres sanitaris de la Comunitat
Valenciana. També es tramet a les associacions, entitats

v vS 96 v
o persones que ens ho sol·liciten.
Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomalia

S 97 S 95
observada en la recepció, per tal de corregir-la, i també
els canvis de domicili.

Malalties rares, Educació per a Trastorns

informació freqüent la salut 2.0 musculoesquelètics
La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN
SALUT, no s'identifica necessàriament amb les opinions
expressades pels redactors i col·laboradors de la publicació.

SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA
VIURE EN SALUT autoritza la reproducció dels seus tex-
tos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, dema-
nem que ens feu arribar dos exemplars de la publicació

on s'incloguen els seus continguts.
Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. No
dubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista,
Per a subscriure's a Viure en Salut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzar
qualsevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon. també es pot fer una subscripció en línia
en la web de la Direcció General de Salut Pública: www.sp.san.gva.es

1 nom i cognoms
expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opi-

Adreça postal Direcció General de Salut Pública

nió que hi apareixen, aportar suggeriments, plantejar dub-

2 Domicili Servici de Promoció i Protecció de la Salut

tes o peticions, etcètera. Esperem les vostres aportacions.

avinguda de Catalunya, 21
Direcció General de Salut Pública 3 localitat
Adreceu-vos a:
46020 València
Servici de Promoció i Protecció de la Salut 4 Província
Avinguda de Catalunya, 21
46020 València 5 Codi postal
961 92 57 92 6 telèfon Correu electrònic viure_salut@gva.es
viure_salut@gva.es
7 Correu electrònic
8 Data de naixement
Telèfon 961925792
9 Professió

2 vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor editorial

Q
uan es va plantejar l’oportunitat d’aquest monogràfic sobre informació

vS 104
alimentària facilitada al consumidor es va tindre en consideració la difi-
cultat que suposa la correcta lectura de l’etiqueta d’un producte alimenta-
ri, atés que de vegades al consumidor se li planteja un autèntic dilema a l’hora de
decidir entre dos productes semblants. Si a més, a açò li afegim la possibilitat que
l’alimentació d’un membre de la família estiga condicionada per factors relacio-
Sumari nats amb la salut, o amb qüestions d’una altra índole, la complexitat encara és
major.
últimes pàgines
2 .......................Últims números publicats
És un fet demostrat que una dieta variada i equilibrada influeix en la qualitat de vida,

editorial
per la qual cosa els consumidors tenen dret a esperar informació útil i clara sobre la
qualitat i els ingredients dels aliments, de manera que puguen fer la seua elecció amb
3 .......................................................... coneixement de causa.
informe
4 ...................................¿Estamos bien
Si bé els agents econòmics del sector alimentari desenvolupen un treball permanent
informados de lo
per a millorar no sols la seguretat, la qualitat i la varietat dels productes sinó també
que comemos?
per a adaptar el seu negoci a necessitats específiques de consum, s’ha de garantir
LOURDES ZUBELDIA LAUZURICA
l’arribada al consumidor d’informació veraç i completa, tenint en compte no sols les
7 ........................Informació nutricional
necessitats bàsiques sinó qualsevol altre aspecte que puga ser requerit per a l’elecció
dels productes
de compra. En la nostra comunitat, l’àrea responsable de la seguretat alimentària tre-
alimentaris
balla des de distints fronts per a vetlar pel compliment de la normativa en matèria
CLAUDIA MC ALLISTER BYKALUK
d’informació al consumidor d’aliments.
9 ..............Declaracions nutricionals en
els aliments
L’aparició d’importants novetats legislatives en matèria d’informació relacionada amb
els aliments, en el desenvolupament de les quals han participat representants dels con-
MARÍA ÁNGELES MARTÍNEZ ESTESO I

ANA MARÍA GUADALAJARA OLMEDA

sumidors, fa que calga escometre actuacions enfocades a millorar la seua comprensió

11 ........................Què són els aliments

saludables?
MARÍA ÁNGELES MARTÍNEZ ESTESO I
ANA MARÍA GUADALAJARA OLMEDA
13 ...................Complements alimentaris
ANA MARÍA GUADALAJARA OLMEDA
15 ........................Información sobre la
presencia de alérgenos
en alimentos
MARÍA PILAR VILLALBA MARTÍN Y
CLAUDIA MC ALLISTER BYKALUK
17 .......................La trazabilidad de los
alimentos como herramienta
de seguridad alimentaria
JUAN RAMÓN VÍRSEDA CHAMORRO
recursos
19 ............................Materials temàtics
per part del públic a qui va dirigida.
En aquesta edició de VIURE EN SALUT es fa una recorregut per les diferents normes
que regulen la informació vinculada als productes alimentaris que el consumidor
troba a la seua disposició, bé en el comerç habitual bé a través d’altres formes de
venda, amb l’objectiu d’entendre la seua complexitat i al mateix temps fer-la més
comprensible.
Els articles d’aquesta monografia aborden aspectes generals sobre l’etiquetatge i sin-
gularitats relacionades amb les declaracions que atribueixen propietats nutricionals i
saludables als aliments. Així mateix, s’aborda el tema dels complements alimentaris,
és a dir, productes alimentaris el fi dels quals és complementar la dieta normal i que
consisteixen en fonts concentrades de nutrients o d’altres substàncies que tenen un
efecte nutricional o fisiològic.
Esperem que aquest número de VIURE EN SALUT siga d’interés del lector en la mesura
que puga ajudar a interpretar el contingut de la informació que acompanya els pro-
ductes alimentaris.

vS 104 3
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
La Unión Europea incorpora
novedades en materia
legislativa con el objetivo
de que los consumidores
estén informados de forma
veraz, completa y clara
sobre los alimentos que
incorporan a su dieta.
n alto nivel de protección de la salud
U requiere que los consumidores estén
debidamente informados sobre los
alimentos que incorporan a su dieta,
teniendo en cuenta que en sus deci-
siones pueden influir factores sanitarios, econó-
micos, medioambientales, sociales y éticos.
Para permitir al consumidor la toma de decisiones
con conocimiento de causa se requiere que la in-
formación puesta a su disposición a través del eti-
quetado (menciones, indicaciones, marcas de fá-
brica o comerciales, dibujos o signos relacionados
con un alimento y que figuren en cualquier envase,
documento, rótulo, etiqueta, faja o collarín, que
acompañen o se refieran a dicho alimento) o de
cualquier otro medio sea veraz, completa y clara.
Etiquetado de productos alimentarios
La Unión Europea (UE), atendiendo a los princi-
pios generales de la legislación alimentaria de faci-
litar a los consumidores la elección de alimentos y
evitar cualquier práctica que pueda inducirles a
engaño así como de reforzar el mercado interior,
adopta los reglamentos de información alimenta-
ria facilitada al consumidor (Reglamento (UE) nº
1169/2011), de declaraciones nutricionales y de
propiedades saludables en los alimentos
(Reglamento (CE) nº 1924/2006), donde se pre-
sentan novedades destacables.
Responsabilidades y obligaciones del operador
económico
Se asigna a las empresas de producción o venta de
alimentos nuevas responsabilidades y obligaciones
que requieren un vasto conocimiento de los proce-
sos de aprovisionamiento, producción y distribu-
ción y la realización de estudios y evaluaciones.
Claridad y legibilidad del etiquetado
4
Se introducen reglas detalladas sobre claridad y
legibilidad del etiquetado, que incluyen requisitos
¿Estamos bien informados
de lo que comemos?
LOURDES ZUBELDIA
de tamaño de letra y lugar de ubicación de la in-
formación. Se define legibilidad como el aspecto
físico de la información, a través del cual el pú-
blico en general obtiene visualmente la informa-
ción, y que está determinado, entre otros facto-
res, por el tamaño de la fuente, el espacio entre
letras y líneas, el grosor del trazo, el color de la
impresión, el tipo de letra, la relación entre la an-
chura y la altura de las letras, la superficie del
material y el contraste entre el texto y el fondo.
Se destaca que la información alimentaria, que
aplica también a la publicidad, no debe inducir a
error: sobre las características del alimento; al
atribuirle efectos o propiedades que no posee; al
insinuar que posee características especiales que
poseen todos los alimentos similares; al sugerir la
presencia de un determinado alimento o ingre-
diente, cuando en realidad un componente pre-
sente de forma natural o un ingrediente utilizado
normalmente en dicho alimento se ha sustituido
por un componente o un ingrediente distinto.
Información alimentaria obligatoria
Es obligatorio informar sobre aspectos tales
como denominación del producto, lista de ingre-
dientes, cantidad de determinados ingredientes o
categorías de ingredientes, cantidad neta del ali-
mento, fecha de duración mínima o de caduci-
dad, condiciones especiales de conservación y/o
condiciones de utilización, nombre o la razón so-
cial y dirección del operador de la empresa ali-
mentaria, país de origen o lugar de procedencia
(cuando así esté previsto), modo de empleo
(cuando su ausencia dificulte un uso adecuado)
y, para bebidas que superen el 1,2 % en volumen
de alcohol, el grado alcohólico.
A partir de 13 de diciembre de 2016 y práctica-
mente para todos los alimentos envasados, tam-
bién será obligatoria la inclusión en el etiquetado
de información nutricional, tanto en lo que se re-
fiere a composición de grupos de nutrientes (al
menos, grasas totales y saturadas, hidratos de
carbono y azúcares, proteínas y sal) como del
valor energético (expresado en kJ y kcal) por
100 g o por 100 ml o, en su caso, por porciones.
Además de las indicaciones obligatorias, en el
anexo III del Reglamento (UE) 1169/2011 se es-
tablecen menciones obligatorias adicionales para
categorías o tipos específicos de alimentos. Por
ejemplo, “Envasado en atmósfera protectora”;
“Con edulcorante”; “Contiene regaliz: las perso-
nas que padezcan hipertensión deben evitar un
consumo excesivo”; “Con esteroles vegetales
añadidos”; “Contenido elevado de cafeína: No
recomendado para niños ni mujeres embarazadas
o en período de lactancia”.
En el anexo V del Reglamento (UE) nº 1333/2008
sobre aditivos alimentarios, se establece que, para
los alimentos que contienen determinados colo-
rantes (amarillo de quinoleina [E 104], amarillo
anaranjado [E 110], carmoisina [E 122], rojo
allura AC [E 129], tartracina [E 102] y rojo co-
chinilla A [E 124]), el etiquetado incluirá la infor-
mación adicional: “nombre o número E del/de los
colorante(s): puede tener efectos negativos sobre
la actividad y la atención de los niños”.
En el anexo VI del Reglamento (UE) 1169/2011
se indican menciones específicas que han de
acompañar a la denominación del alimento sobre
las condiciones físicas del mismo o sobre el trata-
miento específico al que ha sido sometido; la de-
signación “descongelado” para alimentos que
han sido congelados antes de su venta y se ven-
den descongelados; la indicación “irradiado” o
“tratado con radiación ionizante”; la indicación
del ingrediente que ha sido utilizado en la susti-
tución parcial o total del habitualmente utiliza-
do; la indicación de la presencia de proteínas
añadidas y de su origen en el caso de los produc-
tos cárnicos, preparados de carne y productos
pesqueros que contengan proteínas añadidas de
origen animal diferente; una indicación de la pre-
sencia de agua añadida (si supera el 5 % del peso
del producto acabado) para productos cárnicos o
de la pesca y preparados de carne o de productos
de la pesca con la apariencia de un corte, conjun-
to, loncha, filete, parte o canal de carne o pro-
ducto de la pesca entero; la indicación: “elabora-
do a partir de piezas de carne” y “elaborado a
partir de piezas de pescado”, para productos cár-
nicos, preparados de carne y productos de la
pesca que puedan aparentar estar hechos de una
pieza entera de carne o pescado, pero que consis-
ten en diferentes piezas combinadas mediante
otros ingredientes o por otros medios; el conteni-
do de grasa y proteínas para carne y productos
cárnicos, para la carne picada, se indicará el
“porcentaje de grasa inferior a…”, y la “relación
colágeno/proteínas de carne inferior a…”; la in-
dicación en caso de que la envoltura de un embu-
tido no sea comestible.
Información alimentaria facultativa
Además de la información obligatoria, el operador
puede proporcionar información voluntaria siem-
pre que no induzca a error al consumidor, no sea
ambigua ni confusa para los consumidores y se
base en los datos científicos pertinentes. En todo
caso, no se mostrará ninguna información alimen-
taria voluntaria que merme el espacio disponible
para la información alimentaria obligatoria.
Para determinados alimentos pueden utilizarse
indicaciones facultativas. Por ejemplo, en el eti-
quetado de un aceite de oliva virgen o virgen
extra puede figurar “primera presión en frío”,
para aquellos obtenidos a menos de 27 °C me-
diante un primer prensado mecánico de la pasta
de aceitunas; “extracción en frío”, para aquellos
vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor
Principales cambios en el etiquetado
■ Mayor claridad de la información obligatoria (lugar
destacado, fácilmente visible, claramente legible y
en su caso, indeleble).
■ Mejor legibilidad para las menciones obligatorias (ta-
maño de letra de ≥1,2 mm, en superficies menores
de 80cm, ≥0,9 mm).
■ Obligatoriedad de información nutricional para ali-
mentos envasados (a partir de 13/12/2016) en la que
figurará al menos el valor energético, grasas, gra-
sas saturadas, hidratos de carbono, azúcares, prote-
ínas y sal.
■ Información destacada de ingredientes que causan
alergias o intolerancias, con un tamaño mínimo de
letra y mediante una tipografía que las diferencie del
resto de ingredientes.
■ Más información:
® Origen específico de productos tales como
carne y productos derivados, proteínas añadidas
a productos cárnicos o pesqueros y para aceites
y grasas vegetales.
® Presencia de agua añadida si es >5 % del peso
final de productos cárnicos o de la pesca con
apariencia de corte, loncha, parte o canal.
® Elaborados a partir de piezas de carne o pescado
con apariencia de una sola pieza.
® Sustitución de ingredientes utilizados habitual-
mente.
® Advertencia para envolturas no comestibles de
embutidos.
® Fecha de congelación o primera congelación en:
carnes congeladas, preparados de carne conge-
lados y productos de la pesca no transformados
congelados.
® Presencia de ingredientes en forma de nanoma-
terial artificial.
Lo que permite conocer una etiqueta
■ Composición detallada del alimento.
■ Procedencia del alimento.
■ Aspectos relacionados con procesos a los que se ha
sometido el alimento.
■ Presencia de sustancias o productos que causan
alergias o intolerancias.
■ Aspectos relacionados con necesidades o preferencias
individuales.
Información obligatoria
■ Básica:
Denominación del producto, ingredientes*, cantidad
neta, país o lugar de procedencia*, grado alcohólico*:
(% vol#), nombre o razón social y dirección del opera-
dor de la empresa alimentaria.
■ Protección y seguridad del uso:
Efectos sobre la salud, alérgenos, fecha duración
mínima/caducidad, fecha de congelación*, condi-
ciones de conservación o de utilización*, modo de
empleo*.
■ Información nutricional (no obliga a productos no
envasados):
Valor energético, cantidades de grasas, ácidos
grasos saturados, hidratos de carbono, azúcares,
proteínas y sal.
*Cuando proceda.
#
bebidas con más de 1,2 % en volumen de alcohol.
obtenidos a menos de 27 °C mediante filtración
o centrifugación de la pasta de aceitunas; carac-
terísticas organolépticas que hagan referencia al
sabor o al olor, basada en los resultados de una
evaluación efectuada según el método previsto
en el anexo XII del Reglamento (CEE)
vS 104
nº 2568/91; indicación de la acidez o de la aci-
dez máxima acompañada de la indicación del ín-
dice de peróxidos, del contenido de ceras y de la
absorbencia en el ultravioleta.
Indicación y designación de los ingredientes
Los ingredientes se han de designar conforme a
las normas previstas en el artículo 17 y en los
anexos VI y VII del Reglamento (UE)
1169/2011: por su denominación específica, en
orden decreciente de peso (según se incorporen
para la fabricación), en otro orden o agrupados
(p. ej. “grasas vegetales” seguidas inmediata-
mente de una lista de indicaciones de origen es-
pecífico vegetal); en mezclas de especias o plan-
tas aromáticas en las que no predomine percep-
tiblemente ninguna en porcentaje de peso, se
pueden enumerar en otro orden si va seguida de
la indicación “en proporción variable”, en ingre-
dientes similares o intercambiables que constitu-
yan menos del 2 % del producto acabado, se
puede indicar “contiene… y…”; se puede desig-
nar por categorías como “vino”, “pescado”,
“carne(s) de…”; los aditivos se han de indicar
mediante la denominación de la categoría del
aditivo seguida de su denominación específica o
por el número E; los aromas se designarán como
“aroma(s)” o una denominación o descripción
más específica del aroma, si el componente aro-
matizante contiene aromas, o en su caso,
“aroma(s) de humo” o “aroma(s) de humo pro-
ducidos a partir de alimentos o categorías o
fuentes de alimentos” si la parte aromatizante
contiene aromas y confieren un sabor ahumado
a los alimentos; los ingredientes compuestos, si
constituyen más del 2 % del producto acabado,
figurarán con su propia designación e inmedia-
tamente seguido por una lista de ingredientes.
Aquellos ingredientes presentes en la forma de
nanomateriales artificiales (cualquier material
producido intencionadamente que tenga una o
más dimensiones del orden de los 100 nm o
menos o que esté compuesto de partes funciona-
les diferenciadas, internamente o en superficie,
muchas de las cuales tengan una o más dimen-
siones del orden de 100 nm o menos, incluidas
estructuras, aglomerados o agregados, que po-
drán tener un tamaño superior a los 100 nm,
pero conservando propiedades que sean caracte-
rísticas de la nanoescala), deberán indicarse cla-
ramente en la lista de ingredientes con el nom-
bre del ingrediente seguido de la mención
“(nano)”.
Es obligatoria la información en la lista de ingre-
dientes sobre determinadas sustancias o produc-
tos que causan alergias o intolerancias (resaltada
con un tipo de letra, color o estilo diferente, en
productos envasados y sin envasar).
El Reglamento 1829/2003, obliga a que se eti-
queten todos aquellos alimentos que contengan o
estén compuestos de organismos modificados ge-
néticamente (OMG), siempre que el contenido de
dicho material supere el 0,9 % de los ingredientes
del alimento. Si el alimento está compuesto por
más de un ingrediente, en la lista de ingredientes
figurará inmediatamente después del ingrediente,
“(modificado genéticamente)” o “(producido a
partir de [nombre del ingrediente] modificado ge-
néticamente)”; A falta de una lista de ingredien-
tes, en el etiquetado figurará “modificado genéti-
camente” o “producido a partir de (nombre del
organismo) modificado genéticamente”.
informe
Identificación del país de origen o el lugar de
procedencia
La identificación del país de origen o el lugar de
procedencia es obligatoria para ciertos alimen-
tos, siempre que la falta de tal indicación pueda
inducir a engaño a los consumidores en cuanto
al verdadero país de origen o lugar de proce-
dencia de dicho producto y cuando se trate de
carne fresca, refrigerada o congelada de las es-
pecies porcina, ovina, caprina y de aves de co-
rral.
Cuando se mencione el país de origen o el lugar
de procedencia de un alimento y este no sea el
mismo que el de su ingrediente primario, se indi-
cará el país de origen o el lugar de procedencia
del ingrediente primario, o se indicará que el país
de origen o el lugar de procedencia del ingredien-
te primario es distinto del país de origen o lugar
de procedencia del alimento.
Para productos tales como miel, frutas y hortali-
zas, pescado no transformado, carne de vacuno,
aceite de oliva, vino, huevos, carne de aves de co-
rral importada y bebidas espirituosas, estas indi-
caciones deben cumplir normas de etiquetado
obligatorio del origen.
Declaraciones nutricionales y de propiedades
saludables
Por otra parte, el etiquetado, la presentación o la
publicidad de un número creciente de alimentos
contiene declaraciones nutricionales (cualquier
declaración que afirme, sugiera o dé a entender
que un alimento posee propiedades nutricionales
benéficas, bien por su aporte energético bien por
los nutrientes u otras sustancias que contiene) y
de propiedades saludables (aquellas que dan a
entender que existe una relación entre la catego-
ría de alimentos, un alimento o uno de sus cons-
tituyentes y la salud) que los consumidores pue-
den percibir como productos que poseen una
ventaja nutricional, fisiológica o en cualquier
otro aspecto de la salud con respecto a productos
similares u otros productos a los que no se han
añadido estos nutrientes y otras sustancias. Estas
deben ser veraces, claras, fiables y útiles para el
consumidor a la hora de elegir una dieta saluda-
ble y han de estar autorizadas por la Comisión
Europea.
Identificación del lote
La indicación del lote (conjunto de unidades de
venta de un producto alimenticio, producido, fa-
bricado o envasado en circunstancias práctica-
mente idénticas al que pertenece un producto ali-
menticio) responde a la necesidad de ofrecer una
mejor información sobre su identidad.
Según establece el Real Decreto 1808/1991, el
lote será determinado en cada caso por un pro-
ductor, fabricante o envasador del producto
alimenticio en cuestión, o por el primer vende-
dor establecido en el interior de la UE y para la
identificación irá precedida de la letra L salvo
en los casos en que se distinga claramente de
las demás indicaciones del etiquetado.
Cuando los productos alimenticios estén envasa-
dos, la indicación del lote y, en su caso, la letra
L, figurarán en el envase o en una etiqueta unida
a este.
5
Cuando los productos no estén envasados, la in-
dicación del lote y en su caso la letra L, figurarán
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
en el embalaje o en el recipiente o en su defecto,
en los documentos comerciales pertinentes.
En todos los casos, la indicación del lote figurará
de tal manera que sea fácilmente visible, clara-
mente legible e indeleble.
Cuando la fecha de duración mínima o la fecha
de caducidad figuren en el etiquetado, el produc-
to alimenticio podrá no ir acompañado de la in-
dicación del lote, siempre que dicha fecha tenga,
por lo menos, el día y el mes indicados claramen-
te y en orden.
Requisitos lingüísticos
Las indicaciones obligatorias del etiquetado de
los productos alimenticios que se comercialicen
en España se expresarán, al menos, en la lengua
española oficial del Estado.
No será de aplicación a los productos tradiciona-
les elaborados y distribuidos exclusivamente en
el ámbito de una comunidad autónoma con len-
gua oficial propia.
Venta a distancia de alimentos
Para garantizar la llegada al consumidor de la in-
formación alimentaria requerida es necesario
tener en cuenta todas las formas de suministrar
alimentos a los consumidores, incluida la venta
de alimentos mediante técnicas de comunicación
a distancia que debe cumplir los mismos requisi-
tos de información que los alimentos vendidos en
comercio.
La información alimentaria obligatoria pertinen-
te estará disponible antes de realizar la compra
(excepto la fecha de duración mínima o la fecha
de caducidad) y figurará en el soporte de la venta
a distancia o se facilitará a través de otros me-
dios apropiados claramente determinados por el
operador de empresas alimentarias. En todo
caso, todas las menciones obligatorias estarán
disponibles en el momento de la entrega
Alimentos no envasados
En el caso de alimentos que se presenten sin en-
vasar, el Reglamento (UE) nº 1169/2011 da op-
ción a los Estados miembros de establecer medi-
das nacionales para regular los medios que pue-
den utilizarse, por lo que en nuestro país se
desarrolla el Real Decreto 126/2015 por el que se
aprueba la norma general relativa a la informa-
ción de los alimentos:
a) que se presenten sin envasar para la venta al
consumidor final y a las colectividades;
b) envasados en los lugares de venta a petición
del comprador;
c) envasados por los titulares del comercio al por
menor para su venta inmediata en el estableci-
miento o establecimientos de su propiedad;
d) contemplados en los supuestos anteriores y
ofrecidos para la venta mediante comunica-
ción a distancia.
Los establecimientos a los que aplica este real de-
creto aquellos que:
•sirven comidas;
•venden alimentos sin envasar o envasados a
petición del consumidor;
•venden o suministran alimentos sin envasar a
otros establecimientos;
•envasan productos alimenticios para su venta
6
inmediata en el propio establecimiento u otros
establecimientos de su propiedad.
Esta disposición pretende mejorar la información
alimentaria que se facilita a los consumidores
para lograr un alto nivel de protección, aseguran-
do al mismo tiempo la flexibilidad necesaria para
responder a las diferentes modalidades de sumi-
nistro de los alimentos sin envasar y respetando
el equilibrio entre los distintos intereses.
Se establecen los mismos requisitos que para los
alimentos envasados, excepto en lo referente a la
información nutricional. No obstante, se puede
facilitar voluntariamente esta información en re-
lación con el valor energético o el valor energéti-
co y el contenido de grasas, grasas saturadas,
azúcares y sal.
Se permite al operador económico facilitar de
forma voluntaria información adicional, siempre
que se asegure que dicha información no induce
a error a los consumidores, ni resulta ambigua o
confusa y que se basa, cuando sea necesario, en
datos científicos.
Las indicaciones de la información alimentaria
obligatoria se han de presentar en etiquetas adhe-
ridas al alimento o rotulada en carteles colocados
en el lugar donde los alimentos se presenten para
su venta, sobre el alimento o próximo a él. No
obstante, a excepción de la fecha de duración mí-
nima o la fecha de caducidad, el resto de las indi-
caciones podrán figurar rotuladas en carteles co-
locados en el lugar donde los alimentos se pre-
senten para su venta, cuando esta se realice bajo
la modalidad de venta con vendedor.
Para venta en régimen de autoservicio, la indica-
ción de la denominación de venta podrá figurar
rotulada en carteles colocados en el lugar donde
los alimentos se presenten para su venta próxi-
mos al alimento en cuestión
El tamaño mínimo de letra en las etiquetas de los
productos envasados por los titulares del comer-
cio minorista será de 1,2 mm con carácter gene-
ral y 0,9 mm cuando la superficie mayor del en-
vase sea inferior a 80 cm2.
Se regulan las modalidades de información alimen-
taria sobre la presencia de ingredientes que causan
alergias e intolerancias, que por primera vez son
exigibles en el caso de los alimentos que se comer-
cializan sin envasar o que se envasan en el punto
de venta. En determinados supuestos da opción a
que la transmisión de la información sobre los in-
gredientes que causan alergias e intolerancias se re-
alice verbalmente sin menoscabo del cumplimiento
de ciertos requisitos adicionales que permitan ase-
gurar que dicha información sea verificable.
A estos efectos, la Agencia Española de
Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición
(AECOSAN) ha elaborado un documento guía
cuyo objetivo es ayudar a los operadores de em-
presas alimentarias y a las autoridades del con-
trol oficial encargadas de aplicar el Real Decreto
126/2015.
Cuando los alimentos sin envasar se comerciali-
zan mediante métodos de comunicación a dis-
tancia, la información alimentaría obligatoria
para los diferentes tipos de presentación de los
alimentos debe, con carácter general, estar dis-
ponible antes de que finalice la compra sin que
suponga costes suplementarios para los consu-
midores.
No obstante, no se exige que esté disponible
antes de que se realice la compra la informa-
ción relativa al país de origen o lugar de proce-
dencia de los productos. En cualquier caso la
información obligatoria deberá acompañar a
los productos alimenticios en el momento de su
entrega.
La información sobre ingredientes que causan
alergias e intolerancias siempre debe facilitarse al
consumidor antes de que se realice la compra y
debe acompañar de forma escrita a los productos
en el momento de su entrega a domicilio.
La información obligatoria debe facilitarse al
menos en castellano, lengua española oficial del
Estado. Los productos tradicionales elaborados y
distribuidos exclusivamente en el ámbito de una
comunidad autónoma con lengua oficial propia,
podrán etiquetarse en su lengua oficial excepto
en lo relativo a la indicación de las menciones es-
pecíficas sobre ingredientes que causan alergias e
intolerancias que deben facilitarse, al menos, en
castellano.
Cabe concluir que la realización de actividades
de educación e información en materia de seguri-
dad alimentaria y de nutrición permitirá a los
consumidores decidir sobre la adquisición de ali-
mentos con conocimiento de causa a la vez que
fomentará la competencia entre los operadores
de la industria alimentaria.
Lourdes Zubeldia Lauzurica
auditora de Seguridad alimentaria.
Subdirección General de Seguridad alimentaria y
laboratorios de Salud Pública.
Dirección General de Salud Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
Bibliografía
reglamento (ue) nº 1169/2011 del Parlamento europeo y del
Consejo, de 25 de octubre de 2011, sobre información alimentaria
facilitada al consumidor y por el que se modifican los
reglamentos (Ce) nº 1924/2006 y (Ce) nº 1925/2006 del
Parlamento europeo y del Consejo, y por el que se derogan la
Directiva 87/250/Cee de la Comisión, la Directiva 90/496/Cee del
Consejo, la Directiva 1999/10/Ce de la Comisión, la Directiva
2000/13/Ce del Parlamento europeo y del Consejo, las Directivas
2002/67/Ce, y 2008/5/Ce de la Comisión, y el reglamento (Ce)
nº 608/2004 de la Comisión. (DOue l 304 de 22.11.2011).
reglamento (Ce) nº 1924/2006 del Parlamento europeo y del
Consejo, relativo a las declaraciones nutricionales y de propieda-
des saludables en los alimentos. (DOue l 404 de 30.12.2006).
reglamento (Ce) nº 1333/2008 del Parlamento europeo y del
Consejo de 16 de diciembre de 2008 sobre aditivos alimentarios.
(DOue l 354 de 31.12.2008).
real Decreto 1808/1991, de 13 de diciembre, por el que se regulan
las menciones o marcas que permiten identificar el lote al que
pertenece un producto alimenticio. (DOCe l 219 de 19.8.1999).
reglamento (Ce) nº 1829/2003 del Parlamento europeo y del
Consejo de 22 de septiembre de 2003 sobre alimentos y piensos
modificados genéticamente. (DOue l 268 de 18.10.2003).
reglamento (Cee) nº 2568/91 de la Comisión de 11 de julio de 1991
relativo a las características de los aceites de oliva y de los acei-
tes de orujo de oliva y sobre sus métodos de análisis. (DOCe l
248 de 5.9.1991).
real Decreto 126/2015, de 27 de febrero, por el que se aprueba la
norma general relativa a la información alimentaria de los alimen-
tos que se presenten sin envasar para la venta al consumidor
final y a las colectividades, de los envasados en los lugares de
venta a petición del comprador, y de los envasados por los titula-
res del comercio al por menor. (BOe nº 54 de 4.03.2015).
vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor
Informació nutricional
dels productes
alimentaris
CLAUDIA MC ALLISTER
La informació nutricional fa
limentació i salut són conceptes
referència a la presència de
valor energètic i de
A inevitablement relacionats.
Tradicionalment, la normativa ali-
mentària ha atés les perspectives
clàssiques de la seguretat ali-
determinats nutrients en els
mentària, centrant-se en els riscos físics, quí-
mics i biològics associats als aliments i assen-
aliments. La presència
yalant línies d’actuació per al control d’aquests
riscos.
d’aquesta informació en
No obstant això, la creixent prevalença de l’obe-
l’envàs ha d’ajudar a actuar
sitat, en especial aquella relacionada amb xiquets
i jóvens, ha plantejat la necessitat d’incorporar el
en l’àmbit de l’educació
risc nutricional com un dels objectius a conside-
rar en la legislació alimentària.
sobre nutrició, i pot
Durant aquests anys de consolidació normativa,
incloure recomanacions
la legislació europea de caràcter horitzontal ha
cobert la totalitat de la cadena alimentària. La
científiques que
base científica de les normes, així com la seua
aplicació harmonitzada en tot el territori de la
contribuïsquen que el
Unió Europea (UE), han generat confiança en el
consumidor mitjà, que ja no dubta sobre la se-
consumidor puga prendre
guretat dels aliments que consumeix, però que
ara no es conforma només amb que siguen se-
decisions amb coneixement
gurs, sinó que espera poder triar a més produc-
tes saludables.
de causa.
L’últim informe de l’Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE) arreplega que les taxes d’obesitat en
adults a Espanya són superiors a la mitjana de
l’OCDE i en població infantil es troben entre les
més altes de l’OCDE. Dos de cada tres hòmens
tenen sobrepés i una de cada sis persones són
obeses a Espanya. Un de cada tres xiquets entre
13 i 14 anys té sobrepés. L’estudi ALADINO
(Estudi de Vigilància del Creixement,
Alimentació, Activitat Física, Desenvolupament
Infantil i Obesitat a Espanya. 2011) sobre obesi-
tat infantil, realitzat en el marc de l’Estratègia
per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de
l’Obesitat (Estratègia NAOS), assenyala que un
26,2 % dels xiquets patix sobrepés i que un
18,3 % són obesos. Aquestes dades indiquen que
a pesar dels esforços realitzats en els últims anys,
no s’ha aconseguit revertir la tendència creixent
d’aquest problema de salut, que se situa entre els
més importants en els països desenvolupats.
L’obesitat no només és en si una malaltia, sinó
que a més és un factor de risc per a altres malal-
ties més greus.
Qualsevol intent d’encoratjar la implantació
d’hàbits d’alimentació saludables en la pobla-
ció, per mitjà del foment d’una dieta equilibra-
da, estarà condemnat al fracàs, si no s’assenta
sobre dos pilars fonamentals: l’educació i la in-
formació.
vS 104
informe
La Llei 17/2011 de Seguretat Alimentària i
Nutrició incideix en la importància de pro-
moure l’ensenyament de nutrició i alimentació
des d’edats primerenques, creant hàbits salu-
dables, al mateix temps que s’afavoreix la ca-
pacitat d’elecció dels aliments més adequats
per a aconseguir una alimentació sana i equili-
brada. En aquest sentit, l’Estratègia NAOS,
prevista i recolzada des d’aquesta llei, té com
una de les seues línies bàsiques d’actuació el
foment d’activitats educatives dins de l’àmbit
escolar.
D’altra banda, fins al moment, la informació
nutricional dels aliments, només era obligatò-
ria per a aquells productes que donaven a en-
tendre o destacaven en el seu etiquetatge algu-
na característica nutricional que els distingia
de la resta. El Reglament (UE) 1169/2011
sobre informació facilitada al consumidor pre-
senta com una de les seues novetats més impor-
tants l’obligació d’aportar com a part de la in-
formació obligatòria, aspectes de la composició
nutricional del producte. Atesa la complexitat
d’incorporar aquesta informació per a algunes
indústries, es concedeix un termini de cinc anys
per a l'entrada en vigor d’aquesta part de la
norma, que serà exigible a partir del 13 de de-
sembre de 2016.
Quina informació nutricional ha de
facilitar-se?
La informació nutricional fa referència a la
presència de valor energètic i de determinats nu-
trients en els aliments. La presència d’aquesta in-
formació en l’envàs ha d’ajudar a actuar en
l’àmbit de l’educació sobre nutrició, i pot inclou-
re recomanacions científiques que contribuïsquen
que el consumidor puga prendre decisions amb
coneixement de causa.
El reglament estableix que la informació obli-
gatòria inclourà:
•valor energètic i
•quantitats de greixos, àcids grassos saturats,
hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal.
Tenint en compte que un dels objectius bàsics
d’aquest reglament és oferir informació que
puga ser fàcilment comprensible pel consumi-
dor perquè puga triar amb coneixement els
productes més adequats, s’ha canviat la infor-
mació de l’etiquetatge, incloent-hi “sal” en
compte de la informació sobre “sodi” que
venia utilitzant-se fins ara. Quan el contingut
de sal obeïsca exclusivament al sodi present de
forma natural en l’aliment, podrà indicar-se
7
aquesta característica junt amb la informació
nutricional.
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
A més d’aquestes dades bàsiques, es podrà com- Informació sobre vitamines i minerals amb el contingut de greixos, àcids grassos satu-
plementar la informació indicant la quantitat Només podran declarar-se les vitamines i mine- rats, sucres i sal.

És obligatòria la informació nutricional

d’una o més de les substàncies següents: rals presents en un aliment quan les quantitats es

per a tots els aliments?

•àcids grassos monoinsaturats,
•àcids grassos poliinsaturats,
•polialcohols,
•midó,
•fibra alimentària,
•qualsevol vitamina o mineral que estiga present
en l’aliment en quantitats significatives.
És important destacar que aquestes últimes men-
cions són optatives, per la qual cosa se'n podrà
informar sempre que no es minve l’espai disponi-
ble per a la informació obligatòria.
consideren significatives, o dit d’una altra mane-
ra, quan constituïsquen almenys el 7,5 % dels va-
lors de referència de nutrients especificats en la
taula 2, en el cas de les begudes i almenys el
15 % dels valors de referència especificats en la
mateixa taula en el cas dels productes diferents
de begudes.
Si les quantitats de vitamines i minerals són signi-
ficatives, es declararan per la seua quantitat i
com a percentatge de la ingesta de referència de
la taula 2.
El Reglament 1169/2011 estableix una llista
d’aliments per als quals no és obligatori apor-
tar informació nutricional. Entre ells es troben
els productes constituïts per un únic ingre-
dient sense transformar, l’aigua, herbes, espè-
cies o les seues mescles, sal, edulcorants, te i
infusions, vinagre, aromes, additius, rent, ge-
latina, gomes de mastegar i aliments en enva-
sos de dimensió reduïda en general, es tracta
de substàncies amb poc valor nutricional o

Com s’expressa la informació

aliments per als quals es fa poc viable donar

La informació nutricional ha de presentar-se
junta, en un format clar i sempre que procedisca,
en l’ordre que s’indica en la taula 1.
Quan la disponibilitat d’espai ho permeta, es pre-
sentarà en forma de taula, amb les xifres en co-
lumna. Aquesta forma de presentació facilita la
localització immediata de la informació nutricio-
nal, entre la nombrosa informació disponible.
Així mateix, l’ordre predeterminat de les dades
evita confusions, i permet al consumidor identifi-
car de forma ràpida els aspectes que li interessen.
Els valors que es declaren corresponen a l’ali-
ment tal com es ven. No obstant això, en el cas
de productes que requerisquen d’algun tipus de
preparació prèvia al seu consum, com per exem-
ple les sopes deshidratades, els valors nutricio-
nals es podran donar respecte a l’aliment ja pre-
parat, sempre que s’indiquen clarament les ins-
truccions per a la seua preparació.
nutricional?
Amb l’objecte de permetre comparar les caracte-
rístiques nutricionals de productes presentats en
envasos de diferent grandària, la informació
haurà d’expressar-se sempre per cada 100 g o ml
de producte. A més, la informació podrà donar-
se com a percentatge d’una ingesta de referència
de 8400 kJ/2000 kcal per a un adult mig, sempre
que s’indique aquest aclariment junt amb la in-
formació nutricional.
De forma addicional, la informació nutricional es
podrà donar per porció o unitat de consum. En
aquest cas, sempre ha d’indicar-se junt amb la in-
formació nutricional, què es considera una por-
ció o unitat de consum.
Entre els aspectes que ha de desenvolupar la
Comissió es troba la identificació de porcions per
tipus d’aliments, per a garantir l’aplicació unifor-
aquesta informació, com en el cas d’envasos
de dimensió reduïda, o inclús aliments sense
envasar.
En el Reial Decret 126/2015, que desplega al
nostre país la informació obligatòria relacio-
nada amb els aliments sense envasar, s’indica
que aquests productes estan exceptuats
d’aportar informació de tipus nutricional, la
qual cosa en tot cas, podrà fer-se de forma vo-
luntària.
El 13 de desembre de 2016 entra en vigor
l’obligació de subministrar informació nutri-
cional per a pràcticament la totalitat dels ali-
ments envasats. Haurà significat un esforç
enorme per a la indústria alimentària, respon-
sable de formular els seus productes i declarar
les dades nutricionals corresponents, però
aportarà la ferramenta necessària perquè els
consumidors puguen comparar productes, va-

S’ha d’informar sobre el contingut en

me d’aquest concepte, basant-se en conductes de lorar aportacions nutricionals i triar l’opció

greixos trans?
consum i recomanacions de dieta. més saludable.

La informació sobre greixos trans no es preveu
actualment en la informació obligatòria ni com-
plementària de l’etiquetatge. La Comissió
Europea es troba en procés de reunir informació
suficient sobre la presència d’aquest tipus de grei-
xos en els aliments i en la dieta general de la po-
blació de la UE. Una vegada avaluada aquesta in-
formació, la Comissió presentarà propostes legis-
latives quant a informació als consumidors o
restriccions sobre contingut d’aquest tipus de
greixos en els aliments.
De vegades l’operador econòmic té interés a des-
tacar algun aspecte nutricional del producte, que Claudia Mc Allister Bykaluk
entén que li concedeix un valor afegit o el desta- tècnica Superior de Seguretat alimentària.
ca sobre altres de similars, la qual cosa fa repe- Subdirecció General de Seguretat alimentària i
tint aquesta informació en distintes parts de laboratoris de Salut Pública.
l’envàs. Per a evitar que s’incidisca especialment Direcció General de Salut Pública.
en algun aspecte nutricional de l’aliment en detri- Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
ment d’altres que tal vegada no siguen tan favo-
rables, s’estableix que podran repetir-se en una
altra part de l’envàs les dades corresponents al
valor energètic només, o el valor energètic junt

Taula 1. Expressió i presentació de la informació Taula 2. Valors de referència per a vitamines i

Bibliografia
nutricional minerals

Valor energètic kJ/kcal estudio alaDinO (alimentación, actividad física, Desarrollo infantil
y Obesidad) Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i igualtat.
Vitamina A 800 µg Potassi 2000 mg
agència espanyola de Seguretat alimentària i nutrició. 2013.
(http://www.observatorio.naos.aesan.msssi.gob.es/docs/docs/
Greixos g Vitamina D 5 µg Clorur 800 mg

documentos/estudio_alaDinO.pdf).
dels quals: Vitamina E 12 mg Calci 800 mg
Franco Sassi. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
®Àcids grassos saturats g
econòmic (OCDe). Obesity and the economics of Prevention: Fit not
Vitamina K 75 µg Fòsfor 700 mg

Fat (2010). (http://www.oecd.org/els/health-systems/46068529.pdf).

®Àcids grassos monoinsaturats g
Vitamina C 80 mg Magnesi 375 mg
llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició. (BOe
®Àcids grassos poliinsaturats g
160 de 6.07.2011).
Tiamina 1,1 mg Ferro 14 mg

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament econòmic

Hidrats de carboni g
Riboflavina 1,4 mg Zinc 10 mg
(OCDe). informe de la situació d’obesitat a espanya - “Obesity
dels quals:
and the economics of Prevention: Fit not Fat”.
Niacina 16 mg Coure 1 mg
(http://www.oecd.org/els/health-systems/46065050.pdf).
®Sucres g
Vitamina B6 1,4 mg Manganés 2 mg
reglament (ue) 1169/2011 del Parlament europeu i del Consell
®Polialcohols g
sobre informació alimentària subministrada al consumidor.
®Midó g Àcid fòlic 200 µg Fluoruro 3,5 mg
Vitamina B12 2,5 µg Seleni 55 µg (DOue l 304 de 22.11.2011).
reial Decret 126/2015, de 27 de febrer, pel qual s’aprova la norma
Fibra alimentària g
general relativa a la informació alimentària dels aliments que es
Biotina 50 mg Crom 40 µg
presenten sense envasar per a la venda al consumidor final i a
Proteïnes g

les col·lectivitats, dels envasats en els llocs de venda a petició del

Sal g Àcid pantotènic 6 mg Molibdé 50 µg
comprador, i dels envasats pels titulars del comerç al detall. (BOe

8
núm. 54 de 4.03.2015).
Vitamines i minerals mg/µg segons substància (%) Iode 150 µg

vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor
La defensa del consumidor
enfront d’aliments amb
declaracions que puguen
afavorir un consum
excessiu, o constituir un
frau, és un motiu
fonamental en seguretat
alimentària i, per tant, en
salut pública. Així doncs, el
Reglament (CE) núm.
1924/2006, fixa la regulació
de les declaracions
nutricionals i de propietats
saludables en l’etiquetatge,
presentació i publicitat
dels aliments.
ls consumidors poden observar en les
E etiquetes i en la publicitat dels produc-
tes alimentaris disponibles en el mer-
cat, mencions que facen al·lusió al fet
que contenen propietats nutritives i/o
saludables. A més del compliment d’incloure la
informació obligatòria que marca el Reglament
(UE) núm. 1169/2011, de 25 d’octubre, sobre
informació alimentària facilitada al consumidor,
poden contemplar mencions voluntàries, entre les
quals trobem les declaracions nutricionals i/o de
propietats saludables, que les empreses utilitzen
com a propaganda publicitària dirigida no sols a
la població en general sinó també a esportistes,
xiquets, etc., fet que ve fent-se, des de fa temps,
com un afegit per a posicionar i diferenciar a un
producte o a una marca
La defensa del consumidor enfront d’aliments
amb declaracions que puguen afavorir un con-
sum excessiu, o constituir un frau, és un motiu
fonamental en seguretat alimentària, i per tant en
salut pública.
El frau pot ser percebut fàcilment per la majo-
ria de consumidors en alguns casos, com, per
exemple, la diferència entre l’aspecte dels ali-
ments que s’ofereix en les representacions gràfi-
vS 104
Declaracions nutricionals en
els aliments
M. ÁNGELES MARTÍNEZ I ANA M. GUADALAJARA
ques dels embolcalls o en la publicitat i l’aspec-
te real dels aliments esmentats quan el consu-
midor els adquireix. No obstant això, la comu-
nicació de suposades declaracions de propietats
saludables en aliments és difícilment qüestiona-
ble per a un consumidor mitjà, que ha de com-
prendre el significat de les declaracions esmen-
tades, i, inclús, per a aquell que està “normal-
ment informa t i és ra ona blement a tent i
perspicaç”, concepte de consumidor encunyat
pel Tribunal de Justícia de la Comunitat
Europea.
Així doncs, davant els possibles riscos derivats de
la publicitat falsa o enganyosa respecte a aquest
tipus de mencions, el Reglament (CE) núm.
1924/2006, de 20 de desembre, constitueix el
primer acte legislatiu comunitari de declaracions
nutricionals i de propietats saludables, dirigit es-
pecíficament als aliments, s’aplica a tot tipus de
comunicacions comercials (etiquetatge, premsa,
televisió, internet, campanyes de promoció, etc.),
així com als aliments, tant envasats com no, in-
closos els subministrats a restaurants, hospitals,
centres d’ensenyança i altres col·lectivitats sem-
blants.
Aquest reglament, a què es fa referència en tot
l’article, presenta dos objectius: el primer i prin-
cipal, garantir un elevat nivell de protecció dels
consumidors, facilitant que aquests trien l’opció
més saludable entre els diferents aliments posats
en el mercat; i, el segon, incentivar el sector ali-
mentari a innovar i reformular els seus produc-
tes, per a posar a disposició del consumidor ali-
ments més saludables i establir condicions per a
evitar competències deslleials.
Així mateix, no sols pretén fixar les regles a ni-
vell europeu per a regular les creixents declara-
cions nutricionals i de propietats saludables efec-
tuades en l’etiquetatge, presentació i publicitat
dels aliments, sinó que en cap cas no permeten
al·legacions de propietats terapèutiques, preventi-
ves o curatives en els aliments. També fa especial
insistència que les declaracions han de ser clares,
veraces, completes i fiables.
•“Declaració” és qualsevol missatge o repre-
sentació que no siga obligatori, d’acord amb
la legislació comunitària o nacional, inclosa
qualsevol forma de representació pictòrica,
gràfica o simbòlica, que afirme, suggerisca o
done a entendre que un aliment posseeix unes
característiques específiques. Açò significa
que, tant el missatge textual com una foto, un
símbol, un dibuix, etc., pot estar suggerint
una declaració. Hi ha dos tipus de declara-
cions:
•“Declaració nutricional” és qualsevol declara-
ció que afirme, suggerisca o done a entendre
que un aliment posseeix propietats nutricionals
informe
benèfiques específiques amb motiu de l’aporta-
ció energètica (que proporciona o no) (p. ex.
baix valor energètic, etc.), i/o dels nutrients o
altres substàncies (que conté o no, o que aporta
en proporcions reduïdes o incrementades) (p.
ex. sense sal, font de fibra, etc.).
•“Declaració saludable” és qualsevol declaració
que afirme, suggerisca o done a entendre que hi
ha una relació entre una categoria d’aliments,
un aliment o un dels seus constituents, i la salut
(exemple: la fibra del sègol contribueix al fun-
cionament normal de l’intestí, el fòsfor és neces-
sari per al creixement i el desenvolupament nor-
mals dels ossos en els xiquets).
Es consideren “nutrients”, els greixos, àcids gras-
sos saturats, àcids grassos monoinsaturats, àcids
grassos poliinsaturats, hidrats de carboni, sucres,
polialcohols, midó, fibra, proteïnes, sal, vitami-
nes i minerals.
Es defineixen “altres substàncies” com aquelles
diferents dels nutrients: omega-3, fitosterols, be-
taglucans, etc.
La norma també s'aplica a les marques registra-
des i als noms comercials dels aliments que pu-
guen interpretar-se com declaracions nutricionals
i/o de propietats saludables, que s’accepten sem-
pre que vagen acompanyades de declaracions nu-
tricionals o de propietats saludables autoritzades
per la Comissió Europea (CE).
D’una banda, el reglament fixa els principis gene-
rals per a totes les declaracions: no hauran de ser
falses, ambigües o enganyoses, ni donar lloc a
dubtes sobre la seguretat i/o l’adequació nutricio-
nal dels aliments, ni encoratjar-ne o promoure'n
el consum excessiu.
De la mateixa manera, la declaració no podrà
afirmar, suggerir o donar a entendre que una
dieta equilibrada i variada no pot proporcionar
quantitats adequades de nutrients, ni referir-se a
canvis en les funcions corporals que pogueren
crear alarma o por en el consumidor.
Estableix que per a poder realitzar declaracions
tant nutricionals com de propietats saludables,
prèviament han de fonamentar-se en proves cien-
tífiques generalment acceptades, i les empreses
alimentàries han de justificar l’ús de les declara-
cions esmentades en l’etiquetatge, presentació i
publicitat dels seus productes alimentaris.
D’altra banda, el reglament defineix les condi-
cions específiques per a l’ús de les declaracions i
estableix una llista positiva i limitada de declara-
cions nutricionals, descrites en el seu annex.
9
Finalment, estableix les bases per a la utilització
de les declaracions de propietats saludables per-
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
meses i publicades per la CE. És important assen-
yalar que totes les declaracions fan referència als
aliments llestos per al seu consum de conformitat
amb les instruccions del fabricant.
Així mateix, permet a les empreses alimentàries
una certa flexibilitat en la modificació del text de
les declaracions autoritzades, sempre que tinguen
el mateix significat per al consumidor complint
les condicions d’ús que estableixen per a les de-
claracions esmentades.
Cal assenyalar que no es permet la inclusió de
declaracions a tots els productes alimentaris. En
el cas de les begudes alcohòliques amb una gra-
duació superior a l'1,2 % en volum d’alcohol, no
poden portar declaracions de propietats saluda-
bles i, quant a les nutricionals, només estan auto-
ritzades les que facen referència a baixos índexs
d’alcohol o d’energia.
Cal destacar que hi ha una tasca pendent per
part de la CE, l’establiment dels “perfils nutricio-
nals” que haurien d’haver sigut aprovats al més
tard el 19 de gener de 2009. No s’ha adoptat cap
decisió comunitària respecte d’això a causa de la
complexitat científica, la difícil viabilitat del sis-
tema i els interessos que hi ha en joc. Quan es
publiquen, s’assegurarà que els aliments amb nu-
trients considerats “d’interès per a la salut públi-
ca”, el consum dels quals convé moderar o evitar
(sal, greixos, greixos saturats i sucres), no podran
contindre cap declaració nutricional o de propie-
tat saludable, de manera que el consumidor
podrà triar més adequadament els aliments dins
d’una dieta variada i equilibrada.
Declaracions nutricionals
Les úniques declaracions nutricionals específi-
ques que poden utilitzar-se, són les incloses en
l’annex del reglament.
Respecte a les declaracions nutricionals compa-
ratives (“light”, “valor energètic reduït”,
“major contingut de”, “contingut reduït”, etc.),
només podran comparar-se amb aliments de la
mateixa categoria, semblants en contingut nu-
tricional (p. ex. els diferents tipus de format-
ges), o bé amb el mateix propòsit de consum (p.
ex. mantega i margarina), que per la seua com-
posició no els permet contemplar declaracions.
S’ha d’indicar la diferència en la quantitat d’un
nutrient o el valor energètic, i la comparació
farà referència a la mateixa quantitat d’aliment.
No es permeten declaracions tipus “superlight”,
“tant com”. Els aliments que es comparen hau-
ran de ser identificats clarament fent-los constar
en l’etiqueta, a fi que el consumidor puga dis-
tingir-los fàcilment.
Respecte a la flexibilitat en la redacció de decla-
racions nutricionals, l’empresa pot modificar el
text sempre que per als consumidors tinguen el
mateix significat que les incloses en l’annex i sub-
jectes a les mateixes condicions d’ús indicades en
aquell.
Exemples de redaccions (“autoritzades” // flexi-
bles):
•“font de” // conté, amb, afegit
•“alt contingut de” // ric, enriquit
•“baix”, “baix contingut de” // baix en, pobre
•“sense” // exempt, 0,0 %
10
•“major contingut” // d’augment de, més que,
augmentat
•“valor energètic reduït”, “Contingut reduït de”
// reduït, reduït en, menys que, menys, baix
nivell de
•“sense… afegits” // 0 %… afegits
•“light” // ligth-sense…, light-…% menys de
A continuació s’exposen les declaracions nutri-
Baix valor energètic
cionals autoritzades amb les condicions d’ús:
≤40 kcal (170 kJ) per 100 g en sòlids; ≤20 kcal
(80 kJ) per 100 ml en líquids.
≤4 kcal (17 kJ) per porció, en edulcorants de
Valor energètic reduït
taula, equivalent a 6 g de sacarosa.
Reducció, com a mínim, d’un 30 %, amb indica-
ció de la/les característica/ques que provoquen la
Sense aportació energètica
reducció del valor energètic.
≤4 kcal (17 kJ) per 100 ml.
≤0,4 kcal (1,7 kJ) per porció, en edulcorants de
Baix contingut en greix
taula, equivalent a 6 g de sacarosa.
≤3 g per 100 g en sòlids; ≤1,5 g per 100 ml en lí-
Sense greix
quids (1,8 g per 100 ml en llet semidesnatada).
Baix contingut de greixos saturats
≤0,5 g per 100 g o 100 ml.
≤1,5 g per 100 g en sòlids; ≤0,75 g per 100 ml
en líquids.
Sense greixos saturats
I, a més, ≤10 % del valor energètic.
≤0,1 g per 100 g o 100 ml (suma de greixos satu-
Baix contingut de sucres
rades i d’àcids grassos trans).
≤5 g per 100 g en sòlids; ≤2,5 g per 100 ml en lí-
Sense sucres
quids.
Sense sucres afegits
≤0,5 g per 100 g o 100 ml.
No s’ha afegit cap monosacàrid ni disacàrid, ni
cap aliment utilitzat per les seues propietats edul-
corants. Si els sucres estan presents en els ali-
ments, en l’etiquetatge haurà de figurar així ma-
teix la següent indicació “conté sucres natural-
Font de fibra
ment presents”.
Alt contingut en fibra
≥3 g per 100 g, o ≥1,5 g per 100 kcal.
Baix contingut de sal
≥6 g per 100 g, o ≥3 g per 100 kcal.
Molt baix contingut de sal
≤0,3 g per 100 g o 100 ml.
≤0,1 g per 100 g o 100 ml. (aquesta declaració
no ha d’utilitzar-se per a les aigües minerals i al-
Sense sal
tres aigües).
Sense sodi ni sals afegides
≤0,0125 g per 100 g o 100 ml.
No s’ha afegit al producte sodi o sal, ni cap in-
gredient amb sodi o sal afegits i sempre que el
producte no continga més de 0,3 g de sal per
Font de (nom de vitamines i/o de minerals)
100 g o per 100 ml.
≥15 % valor referència nutrients (VRN) per
100 g o per 100 ml en productes diferents de be-
gudes.
≥7,5 % VRN per 100 ml en begudes.
≥15 % VRN per porció, si l’envàs només conté
Alt contingut de (nom de vitamines i/o de mine-
una porció.
rals)
≥2 vegades el valor de la “font de (nom de vita-
Font de proteïnes
mines i/o de minerals)”
≥12 % del valor energètic total de l’aliment.
Alt contingut de proteïnes
Conté (nom del nutrient)
≥20 % del valor energètic total de l’aliment.
Si compleix amb les disposicions del reglament.
En vitamines i minerals s’aplicaran les condicions
Major contingut de (nom del nutrient)
de “font de”.
Si compleix amb les disposicions previstes per a
la declaració “font de” i l’increment del seu con-
tingut representa més del 30 % en comparació
Contingut reduït de (nom del nutrient)
amb un producte semblant.
La reducció del contingut és de, com a mínim, el
30 % en comparació amb un producte semblant,
excepte:
•Micronutrients, serà admissible una diferència
del 10% en els valors de referència establits
com VRN.
•Sal, serà admissible una diferència del 25%.
•Podrà declarar-se “contingut reduït de greixos
saturats” si és, com a mínim, un 30 % inferior i
el contingut d’àcids grassos trans és igual o infe-
rior al d’un producte semblant.
•Podrà declarar-se “contingut reduït de sucres”
si l’aportació energètica del producte és igual o
Light/lite (lleuger)
inferior al d’un producte semblant.
Mateixes condicions que en la declaració “con-
tingut reduït de”, amb una indicació de la/les ca-
racterística/ques que fan que siga light o lite
Naturalment / natural
(lleuger).
L’aliment conté de forma natural la substància a
què es refereix la declaració, aquest terme s’usa
Font d’àcids grassos omega-3
com a prefix a la declaració.
≥0,3 g àcid alfa-linolènic per 100 g i per
100 kcal, o ≥40 mg àcid eicosapentanoic (EPA) +
àcid decosahexanoic (DHA) per 100 g i per
Alt contingut d’àcids grassos omega-3
100 kcal.
≥0,6 g àcid alfa-linolènic per 100 g i per
100 kcal, o ≥80 mg àcid eicosapentanoic+àcid
Alt contingut de greixos monoinsaturats
decosahexanoic per 100 g i per 100 kcal.
≥45 % d’àcids grassos provenen de greixos mo-
noinsaturats i aquests aporten més del 20 % del
Alt contingut de greixos poliinsaturats
valor energètic total.
≥45 % dels àcids grassos provenen de greixos po-
liinsaturats i aquests aporten més del 20 % del
Alt contingut de greixos insaturats
valor energètic total.
≥70 % dels àcids grassos provenen de greixos in-
saturats i aquests aporten més del 20 % del valor
energètic total.
María Ángeles Martínez Esteso
tècnica de Seguretat alimentària.
Subdirecció General de Seguretat alimentària i laboratoris
de Salut Pública. Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
Ana María Guadalajara Olmeda
tècnica de Seguretat alimentària.
Subdirecció General de Seguretat alimentària i laboratoris
de Salut Pública. Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor
Què són els
aliments
saludables?
M. ÁNGELES MARTÍNEZ I ANA M. GUADALAJARA
A fi de regular la situació de
n els últims anys el consumidor s’està
productes alimentaris que
contenen missatges
E trobant en el mercat un gran nombre
de productes alimentaris que conte-
nen missatges relatius a la influència
directa del consum d’aquests produc-
relatius a la influència
tes i la seua salut, com ara “el calci és necessari
per al manteniment dels ossos en condicions
directa del seu consum
normals”, “el xiclet sense sucre ajuda a neutra-
litzar la placa àcida”, o “la fibra de sègol contri-
sobre la salut, la Comissió
bueix al funcionament normal de l’intestí”, entre
altres. Aquesta “allau” de missatges que llança
Europea va aprovar el
la indústria alimentària arriba al consumidor per
diferents vies com l’etiquetatge dels aliments, els
Reglament (CE)
mitjans de comunicació, pàgines web, etc., i evi-
dentment el condicionen a l’hora de decidir
núm. 1924/2006, que
l’adquisició i consum dels productes alimentaris
en què apareixen, moltes vegades sense que arri-
s’aplica a les declaracions
be a entendre's el missatge que l’etiqueta del
producte o la forma de presentació o la seua
nutricionals i de propietats
publicitat li transmet.
saludables que efectuen les
A fi de regular la situació d’aquests aliments, la
Comissió Europea va aprovar el Reglament (CE)
empreses alimentàries en
núm. 1924/2006, del Parlament Europeu i del
Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les
les comunicacions
declaracions nutricionals i de propietats saluda-
bles en els aliments, que s’aplica a les declara-
comercials (etiquetatge,
cions nutricionals i de propietats saludables que
efectuen les empreses alimentàries en les comuni-
presentació o publicitat)
cacions comercials (etiquetatge, presentació o pu-
blicitat) dels aliments comercialitzats en la Unió
dels aliments
Europea (UE).
comercialitzats en la
Aquest reglament va nàixer amb un doble objec-
tiu: harmonitzar la normativa existent fins a la
Unió Europea.
data en la UE i garantir que els consumidors pu-
guen triar entre els diferents productes alimenta-
ris que estan a la seua disposició en el mercat,
disposant de tota la informació necessària per a
la seua elecció.
Un dels pilars en què es basa aquesta disposició
és que estableix un mecanisme de seguretat per
als consumidors, en regular el fet que les declara-
cions de propietats saludables hagen sempre de
basar-se i fonamentar-se en proves científiques
generalment acceptades, per a la qual cosa cal
que tota declaració haja sigut avaluada favora-
blement per l’Autoritat Europea de Seguretat
Alimentària (EFSA). Aquesta avaluació s’ha de
basar en el fonament científic de la declaració i
determinar-se una relació causa-efecte entre l’ali-
ment, nutrient contingut en l’aliment o categoria
d’aliments que presenten la declaració i l’efecte
declarat. Una vegada avaluada per l’EFSA, és la
Comissió Europea (CE) la que ha de procedir a
autoritzar-ne la declaració, així com les condi-
cions d’ús o restriccions, si escau. En aquest sen-
tit, cal destacar que l’informe que realitza l’EFSA
vS 104
informe
per a cada declaració sempre és preceptiu i ha de
ser favorable perquè la CE n'aprove l'autoritza-
ció, però no sempre és vinculant. De fet, en al-
guns casos la CE ha denegat declaracions de pro-
pietats saludables malgrat que l’EFSA hi haguera
emès un dictamen favorable, perquè les declara-
cions contradeien principis en matèria de nutrició
i salut, generalment acceptats, com la necessitat
de reduir el consum general de sal o de greixos.
Utilització de declaracions de propietats
saludables
Però, què s’entén per declaració de propietats sa-
ludables o health claim? El reglament la defineix
com qualsevol missatge, representació pictòrica,
gràfica o simbòlica, que afirme, suggerisca o
done a entendre que hi ha una relació entre un
aliment, un dels seus constituents o una categoria
d’aliments i la salut.
Qualsevol empresa alimentària pot utilitzar de-
claracions de propietats saludables sempre que
estiguen autoritzades per la CE, per a la qual
cosa han de complir una sèrie de requisits que es-
tableix el reglament, com ara que no siguen fal-
ses, ambigües o enganyoses, que no generen con-
fusió sobre la seua seguretat i/o l’adequació nu-
tricional d’altres aliments que no les posseïsquen,
o que encoratgen o aproven el consum excessiu
dels aliments que les presenten.
El consumidor no ha de perdre de vista el fet que
la salut no depèn del consum del producte en si,
sinó del conjunt de la dieta alimentària que se se-
guisca, per la qual cosa una declaració de propie-
tats saludables no hauria de transmetre-li el mis-
satge que una dieta variada i equilibrada no li
aportarà tots els nutrients necessaris.
L’ús d’una declaració de propietats saludables en
l’etiquetatge, presentació o publicitat d’un ali-
ment és, per tant, totalment voluntari per a l’em-
presa alimentària, sempre que la declaració apa-
rega en les llistes de declaracions de propietats
saludables que figuren en el Registre de la Unió
Europea de Declaracions, que es troba disponible
en el web de la CE (http://ec.europa.eu/
nuhclaims/) i sempre que el producte alimentari
complisca amb les condicions d’ús que preveu
l’autorització de la declaració.
I quines declaracions de propietats saludables
estan autoritzades? En 2012 es va publicar la pri-
mera llista de declaracions de propietats saluda-
bles autoritzades i, des d’aqueix moment, no han
deixat de publicar-se en el Diari Oficial de la
Unió Europea (DOUE) multitud d’autoritzacions
11
i denegacions de declaracions de propietats salu-
dables.
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
El reglament arreplega tres categories de declara-
cions de propietats saludables:
•Declaracions davall l’article 13 del reglament:
es refereixen a una funció d’un nutrient o una
altra substància en el creixement, desenvolupa-
ment i funcions corporals, a funcions psicològi-
ques, de comportament, aprimament, control
de pes, disminució de la sensació de fam, aug-
ment de la sensació de sacietat, o la reducció de
l’aportació energètica de la dieta.
És interessant ressaltar, no obstant això, que no
estan autoritzades les declaracions de propietats
saludables que facen referència al ritme o la
magnitud de la pèrdua de pes.
Cal destacar que el reglament contempla la pos-
sibilitat que l’empresa alimentària sol·licite
l’autorització d’una declaració de propietats
saludables davall l’article 13, basant-se en noves
proves científiques i/o que incloguen una
sol·licitud de protecció de les dades subjectes a
drets de propietat industrial, la qual cosa està
afavorint la competitivitat entre les empreses i
fomentant el desenvolupament i la innovació en
la indústria alimentària.
•Declaracions davall l’article 14.1.a del regla-
ment: es refereixen a la reducció del risc d’una
malaltia.
•Declaracions davall l’article 14.1.b del regla-
ment: relatives al desenvolupament i la salut
dels xiquets.
El reglament, no obstant això, malgrat nàixer
amb un esperit clarificador i harmonitzador pel
que fa a les declaracions nutricionals i de propie-
tats saludables que es presenten al consumidor a
través dels productes alimentaris, comportava
una problemàtica innegable, ja que podia ser que
no s’aconseguira amb elles una vertadera com-
prensió per part del consumidor. Així, expres-
sions com ara “poder antioxidant”, “aporta vita-
litat” o “millora la teua salut”, fan referència a
beneficis generals, no específics, d’un aliment re-
latius a la salut en general o al benestar, que
poden no ser compreses fàcilment o inclús malin-
terpretades pel consumidor, la qual cosa podria
portar-lo a imaginar uns beneficis per a la salut
derivats d’un aliment distints o millors que els
que realment existeixen. Per a evitar açò, la CE
aprovà en 2013 una decisió d’execució del regla-
ment (Decisió 2013/63/UE, de 24 de gener de
2013), per la qual s’adopten una sèrie de direc-
trius per a l’aplicació del reglament pel que fa a
les declaracions de propietats saludables, de ma-
nera que les expressions adés citades poden utilit-
zar-se sempre que, junt amb elles o a continua-
ció, hi aparega una declaració de propietats salu-
dables específica inclosa en la llista de
declaracions autoritzades.
Però, encara es presenten més dificultats en
l’aplicació del reglament, entre elles la relaciona-
da amb la forma en què s’expressa la declaració,
atès que les empreses alimentàries no sempre la
presenten amb la redacció literal en què la CE
l’ha autoritzada. En aquest sentit, l’any 2012 un
grup d’experts de 17 Estats membres de la UE
van acordar un document denominat Principis
generals de flexibilitat en la redacció de declara-
cions de propietats saludables, en què es recoma-
na que els operadors d’empreses alimentàries se
cenyisquen el màxim possible al text autoritzat
per a les declaracions de propietats saludables, a
fi de garantir que els consumidors comprenguen
12
els efectes beneficiosos tal com s’expressen en la
declaració. Aquest document estableix a més que
Taula 1. Exemples de declaracions de propietats saludables autoritzades per l’article 13 del Reglament
(CE) núm. 1924/2006
Tipus de declaració Declaració Condicions d’ús de la declaració
Article 13 “La vitamina C contribueix a la for- Aquesta declaració només pot utilitzar-
mació normal del sistema immunitari se en aliments que aporten 200 mg
durant l’exercici físic intens i després diaris de vitamina C. Perquè un pro-
d’aquest.” ducte puga portar aquesta declaració,
s’informarà el consumidor que l’efecte
beneficiós s’obté amb una ingesta de
200 mg al dia afegida a la ingesta dià-
ria recomanada de vitamina C.
“L’àcid linoleic contribueix a mantin- Només pot utilitzar-se en aliments que
dre nivells normals de colesterol san- aporten un mínim de 1,5 g d’àcid lino-
guini.” leic per 100 g i 100 kcal. Ha d’infor-
mar-se el consumidor que l’efecte be-
neficiós s’obté amb una ingesta diària
de 10 g d’àcid linoleic.
Taula 2. Exemples de declaracions de propietats saludables autoritzades per l’article 14 del Reglament
(CE) núm. 1924/2006
Tipus de declaració Declaració Condicions d’ús de la declaració
Article 14.1.a “S’ha demostrat que el betaglucà Ha d’informar-se el consumidor que
d’avena redueix el colesterol sangui- l’efecte beneficiós s’obté amb una in-
ni. Una taxa elevada de colesterol gesta diària de 3 g de betaglucà
constitueix un factor de risc en el d’avena. La declaració pot utilitzar-se
desenvolupament de cardiopaties co- per a aliments que contenen almenys
ronàries.” 1 g de betaglucà d’avena per porció
quantificada.
“El calci contribueix a reduir la des- Només pot utilitzar-se en aliments que
mineralització òssia en dones post- aporten un mínim de 400 mg de calci
menopàusiques. Una densitat mineral per porció quantificada d’aliment. Ha
òssia baixa és un factor de risc de d’informar-se el consumidor que aques-
fractures òssies osteoporòtiques.” ta declaració està dirigida específica-
ment a les dones a partir de 50 anys i
que l’efecte beneficiós s’obté amb una
ingesta diària de com a mínim 1200 mg
de calci de totes les fonts.
Article 14.1.b “La ingesta d’àcid docosahexaenoic S’informarà el consumidor que l’efecte
(DHA) contribueix al desenvolupa- beneficiós s’obté amb una ingesta dià-
ment visual normal dels xiquets fins ria de 100 mg de DHA. Quan la decla-
als 12 mesos d’edat.” ració es faça sobre preparats de conti-
nuació, l’aliment ha de contindre al-
menys un 0,3 % del total d’àcids
grassos com DHA.
“El iode contribueix al creixement Només pot utilitzar-se en relació amb
normal dels xiquets.” aliments que són, com a mínim, font
de iode, d’acord amb la declaració
“Font de iode” que figura en l’annex del
Reglament 1924/2006.
una declaració no pot ser redactada de manera El consumidor té al davant el que s’ha convertit
que el consumidor l’assimile a una declaració en el repte de decidir quins productes són més
medicinal. adequats per a portar a la seua taula, perquè
s’ajusten a les seues necessitats nutricionals i fi-
Com a conclusió podem afirmar que, des de la siològiques; i l’Administració, per la seua
publicació del reglament, s’ha aconseguit que banda, té l’obligació de disposar tots els mitjans
existisca una base legal per a l’ús per part dels necessaris per a verificar el compliment del re-
operadors d’empreses alimentàries de les decla- glament.
racions, tant nutricionals com de propietats sa-
ludables, de manera que les “regles de joc” si-
guen idèntiques per a tots ells. No obstant això, María Ángeles Martínez Esteso
queda encara un llarg camí per recórrer atès tècnica de Seguretat alimentària.
que, a hores d’ara, encara hi ha centenars de Subdirecció General de Seguretat alimentària i laboratoris
sol·licituds de declaracions de propietats saluda- de Salut Pública. Direcció General de Salut Pública.
bles que estan pendents d’aprovació, bé perquè Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
encara no han sigut avaluades per l’EFSA, com Ana María Guadalajara Olmeda
és el cas de totes les relatives a espècies botàni- tècnica de Seguretat alimentària.
ques, per exemple, o bé perquè, tot i haver estat Subdirecció General de Seguretat alimentària i laboratoris
de Salut Pública. Direcció General de Salut Pública.
avaluades, estan pendents de l'aprovació per
part de la CE. Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor
Complements alimentaris
ANA M. GUADALAJARA
En circumstàncies normals,
l consumidor cada vegada té més
una dieta adequada,
variada i equilibrada
E consciència de la necessitat d’estar en
bona forma per mitjà d’una alimenta-
ció sana i equilibrada. No obstant
això, la nostra forma de viure ha can-
proporciona tots els
viat molt, i amb això els nostres hàbits alimenta-
ris. El treball sedentari, els menjars ràpids o dese-
nutrients que necessita una
quilibrats i altres factors (estrés, dietes
d’aprimament, contaminació, embaràs, exercici
persona per al
físic, etc.) poden alterar en el nostre organisme
l’equilibri nutricional. Per això, menjar de mane-
desenvolupament i
ra sana, variada i equilibrada és un objectiu difí-
cil d’aconseguir en molts casos. I també, per
manteniment normal d’un
això, els consumidors poden decidir incrementar
la ingesta d’alguns nutrients per mitjà del con-
organisme sa. No obstant
sum de complements alimentaris.
Complement alimentari versus medicament
això, en situacions de
Els complements alimentaris són productes que
deficiència nutricional, els
consisteixen en fonts concentrades de nutrients o
d’altres substàncies que tinguen un efecte nutri-
complements alimentaris
cional o fisiològic que es presenten amb la finali-
tat de complementar la ingesta d'aquests nu-
poden ajudar a millorar la
trients o substàncies en la dieta normal.
salut aportant-li els
En circumstàncies normals, una dieta adequada,
variada i equilibrada proporciona tots els nu-
nutrients o altres
trients que necessita una persona per al desenvo-
lupament i manteniment normal d’un organisme
substàncies que li falten.
sa. No obstant això, investigacions realitzades
han demostrat que aquesta situació ideal no es
dóna per a tots els nutrients ni per a tots els
grups de població.
En canvi, en situacions de deficiència nutricional,
aquests productes poden ajudar a millorar la
salut aportant els nutrients o altres substàncies
que falten en les situacions citades. No obstant
això, a pesar dels beneficis que poden aportar,
cal recalcar que els complements alimentaris no
poden substituir mai una dieta equilibrada i va-
riada, ni tampoc són medicaments, ja que el seu
objectiu no és el de tractar, diagnosticar, previn-
dre ni curar cap malaltia (activitats que correspo-
nen només al medicament) sinó que, tal com in-
dica la definició, són productes alimentaris que
complementen la dieta normal en individus sans.
Els medicaments, per les característiques especials
que tenen, han de ser sotmesos a tràmits legals pre-
ceptius abans de ser comercialitzats per a garantir
el dret dels ciutadans a la protecció de la salut,
mentre que els complements alimentaris no preci-
sen demostrar per mitjà d’assajos clínics la seua
eficàcia i seguretat abans de ser posats a la venda.
Per això i atés que els complements alimentaris
es caracteritzen per una presentació, composició i
mètode de dosificació semblants als medica-
ments, de vegades pot resultar difícil delimitar si
un producte és considerat complement alimentari
o medicament, ja que poden coexistir productes
elaborats amb els mateixos ingredients que esti-
guen destinats a utilitzar-se tant en alimentació
com en medicaments. En cas de dubte entre les
vS 104
informe
dos interpretacions, té prioritat la consideració
de medicament.
Els complements són productes alimentaris que
no estan harmonitzats del tot en el Mercat Únic
Europeu.
A Espanya estan regulats pel Reial Decret
1487/2009, de 26 de setembre, que va trasposar
a la legislació espanyola la Directiva 2002/46/CE
del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de
juny, relativa a l’aproximació de les legislacions
dels Estats membres en matèria de complements
alimentaris, normatives a què farem al·lusió en
aquest article.
Composició, formes de presentació i de
comercialització
Sobre la composició, hi ha una àmplia gamma de
nutrients o altres substàncies que els integren. La
legislació actualment vigent defineix els comple-
ments alimentaris únicament com a “fonts con-
centrades de nutrients (vitamines i minerals,
únics nutrients harmonitzats), i es pot regular
posteriorment la inclusió d’altres substàncies que
tinguen efectes nutricionals o fisiològics com ara
aminoàcids, àcids grassos essencials, fibra, diver-
ses plantes i elements vegetals”.
Així mateix, es comercialitzen en forma dosifica-
da, és a dir, càpsules, pastilles, tabletes, píndoles,
comprimits i altres formes semblants com ara bos-
setes de pólvores, ampolles de líquid, botelles amb
comptagotes i altres formes semblants de líquids i
pólvores que han de prendre’s en quantitats reduï-
des unitàries. Es consumeixen per via oral.
Al nostre país, davant l’absència de normativa
per a ingredients diferents de vitamines i mine-
rals, és possible comercialitzar complements ali-
mentaris per mitjà de l’aplicació del principi de
“reconeixement mutu” replegat en el Reglament
(CE) 764/2008, de 9 de juliol. Açò significa que
si un complement alimentari es comercialitza le-
galment en un altre Estat membre de la Unió
Europea (UE), no podem prohibir, restringir ni
obstaculitzar la lliure circulació del producte en
el mercat interior.
La normativa específica espanyola exigeix que els
complements alimentaris siguen notificats per a
poder comercialitzar-los al nostre país, als efectes
de facilitar-ne el control oficial. Per tant, el res-
ponsable de la comercialització de complements
alimentaris és qui notifica que es posen en el mer-
cat nacional davant de les autoritats competents, i
han de fer figurar en l’etiquetatge les dades de la
raó social i el domicili. A més, ha d’estar inscrit
en el Registre General Sanitari d’Empreses
Alimentàries i Aliments per a poder dur a terme
la seua activitat de comercialització i notificació.
Etiquetatge, presentació i publicitat
13
La normativa estableix que han de complir no
sols els criteris específics sinó també els gene-
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
rals d’informació alimentària facilitada al con-
sumidor.
S’han de comercialitzar amb la denominació
complement alimentari.
En l’etiquetatge, presentació i publicitat:
•No han d’incloure cap afirmació que declare o
suggerisca que una dieta equilibrada i variada
no aporta les quantitats adequades de nutrients
en general.
•No han d’atribuir als complements alimentaris
la propietat de previndre, tractar o curar una
malaltia humana, ni han de referir-se en absolut
a aquestes propietats.
A més, en l’etiquetatge han de figurar de manera
obligatòria:
•La denominació de les categories de nutrients o
substàncies que caracteritzen el producte o una
indicació relativa a la naturalesa d'aquests
nutrients o substàncies.
•La dosi del producte recomanada per a consum
diari.
•L’advertència de no superar la dosi diària
expressament recomanada.
•L’afirmació expressa que els complements ali-
mentaris no han d’utilitzar-se com a substituts
d’una dieta equilibrada.
•La indicació que el producte s’ha de mantindre
fora de l’abast dels més menuts.
•La quantitat continguda en el producte, en
forma numèrica, de nutrients o de substàncies
amb un efecte nutricional o fisiològic. Les quan-
titats declarades seran per dosis del producte
per a consum diari.
•En el cas de vitamines i minerals s’expressarà també
el percentatge dels valors d’ingesta diària recoma-
nada, i n'han d'haver en quantitats significatives.
També poden incloure declaracions nutricionals
i/o de propietats saludables autoritzades per als
nutrients o substàncies que els contenen, sempre
dins del marc normatiu que les replega i que tin-
guen una relació causa-efecte entre la ingesta
d’una determinada quantitat del nutrient o
substància i l’efecte que es declara. Un percentat-
ge elevat de complements alimentaris inclouen en
l'etiquetatge aquestes declaracions.
Seguretat per a la salut dels
consumidors
Són productes que es poden trobar tant en boti-
gues d’alimentació com en farmàcies, parafarmà-
cies, herbolaris, gimnasos i en botigues de venda
exclusiva, i es publiciten en els mitjans de comu-
nicació. Cal recalcar que el fet que es venguen en
farmàcies i parafarmàcies no significa que siguen
més segurs que en la resta d’establiments, ja que
tots, inclosoent-hi els de la venda per internet, es
regeixen per la mateixa normativa.
Respecte a la seguretat d’aquests productes hi ha
molts aspectes a tindre en compte. Per exemple,
en el cas de vitamines i minerals és essencial que
les formes químiques que s’utilitzen en la fabrica-
ció no sols no presenten perill, sinó també que si-
guen assimilables per l’organisme. Per a això s’ha
establit en la normativa una llista positiva
d’aquestes formes químiques.
A més, una ingesta excessiva i continuada de vi-
tamines i minerals (no sols pel consum de com-
14
plements alimentaris sinó també d’altres fonts
d’alimentació) pot tindre efectes perjudicials per
a la salut. Per tant, és necessari establir nivells
màxims en alguns i garantir-ne l’ús normal
d’acord amb les instruccions donades pel fabri-
cant, sense perill per als consumidors.
Fins que no es fixen en la UE nivells màxims d'a-
quests nutrients o altres substàncies amb un efec-
te nutricional o fisiològic, la normativa espanyo-
la indica que es tindran en compte els informes
pertinents del Comité Científic de l’Alimentació
Humana i d’altres organismes internacionals de
reconeguda solvència científica.
Respecte als nutrients diferents de vitamines i mi-
nerals (plantes, aminoàcids, àcids grassos essen-
cials, fibra, etc.), la norma espanyola no els re-
plega, i permet que es comercialitzen per aplica-
ció del reconeixement mutu que s’ha comentat en
l’apartat de composició.
Quant a les plantes o extractes de plantes contin-
gudes en els productes, resulta difícil classificar-los
en l’àmbit dels complements alimentaris o dels
medicaments. Açò planteja un problema seriós a
l’hora d’aplicar la normativa que els regula. Al
nostre país no disposem de llistat de plantes o
d’extractes de plantes que poden ser utilitzats en
complements alimentaris. Per aplicació del reco-
neixement mutu acceptem la comercialització dels
productes que contenen aquests ingredients vege-
tals sempre que estiguen comercialitzats legalment
en els Estats membres de la UE que sí els accepten.
D’altra banda, alguns Estats membres (Bèlgica,
Itàlia, etc.) disposen d’un llistat de productes vege-
tals acceptats per a la fabricació de complements
alimentaris que es fonamenta bàsicament en el
consum tradicional i inclou les espècies vegetals,
les parts anatòmiques i, si és el cas, els continguts
màxims de consum dels principis actius d’aquests
components d’origen vegetal. Per tot això es reco-
neix el risc que el producte siga consumit en excés
i puga desencadenar reaccions adverses, sobretot
en grups de població d’especial sensibilitat.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha
publicat una recopilació d’espècies botàniques
que contenen substàncies amb possible perill per
a la salut humana si són utilitzades en comple-
ments alimentaris. A pesar que no és un docu-
ment legal, serveix de referència.
Queda per comentar que hi ha complements que
contenen substàncies, també les vegetals, que no
s’utilitzaven en la UE en quantitats significatives
abans del 15 de maig de 1997 en l’alimentació
humana, considerats nous aliments o nous ingre-
dients alimentaris, que han d’estar autoritzats per
la Comissió Europea després d'haver superat una
avaluació de seguretat de consum. Per tant, no
poden ser comercialitzats, però sí els que conte-
nen nous aliments/ingredients alimentaris auto-
ritzats per la normativa que els regula.
D’altra banda, es comercialitzen productes que
contenen substàncies que contribueixen a incre-
mentar el desenvolupament muscular, a aprimar-
se, a millorar el rendiment sexual, etc., que són
utilitzats en alguns casos com a vehicle per a en-
cobrir la distribució de diverses substàncies far-
macològicament actives com a esteroides anabo-
litzants, amfetamines, etc. sense estar declarats
en l’etiquetatge (els anomenats medicaments il·le-
gals), amb el consegüent risc per a la salut del
consumidor que desconeix què s'està prenent i
els possibles efectes adversos que el producte pot
tindre per a la seua salut.
Altres vegades es poden trobar complements ali-
mentaris que contenen substàncies que, segons la
quantitat recomanada de consum diari, poden
tindre efectes farmacològics o no, i es consideren
per tant complement alimentari o medicament,
aspecte a tindre en compte també a l’hora de ma-
nifestar, en l'etiquetatge, la quantitat continguda
en el producte com a complement alimentari.
No obstant això, hi ha determinats productes
que, per la composició o les indicacions, són
autèntics medicaments però no s’han sotmés als
tràmits legals preceptius. Són així un risc per a la
salut i els drets dels consumidors. L’Agència
Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris
és la que determina si un producte ha de ser con-
siderat medicament, adopta les mesures oportu-
nes per a garantir la protecció dels consumidors
en el cas que aquest medicament no complisca els
requisits legals establits, i fa públiques en la seua
web les que retira del mercat i notes informatives
de medicaments il·legals.
Amb totes les possibles situacions que es poden
produir, si les autoritats competents del nostre país
consideren que un complement alimentari, a pesar
que circule lliurement pel mercat interior, pot cons-
tituir un perill per a la salut humana o és conside-
rat un medicament, podran suspendre'l o restrin-
gir-ne de manera provisional la comercialització.
Recomanacions
La millor manera que el consumidor evite una
sorpresa a l’hora de comprar o consumir un
complement alimentari és que tinga en compte el
següent:
•Ha d’assegurar-se que consumeix una varietat
d’aliments disponibles en el mercat que són
importants per a una alimentació saludable i
equilibrada abans de recórrer a qualsevol com-
plement alimentari, que no cal consumir si
segueix una dieta variada i equilibrada.
•No ha d’oblidar que aquests productes són un
altre grup d’aliments que aporten nutrients, per
això ha de parar atenció a afirmacions o
expressions falses (“una cura per a tot”, “ser-
veix per a tractar o curar malalties”, “totalment
segur”, “no produeix efectes secundaris”, etc.).
O a suggeriments que consumir-los potència el
rendiment físic, psíquic, esportiu o sexual. O a
suggerir propietats específiques aprimadores o
contra l’obesitat, etc.
•L’ús del terme natural està prohibit si va vincu-
lat a què posseïx efectes preventius o curatius o
a suggerir que el producte és segur.
•Està prohibida l’aportació de testimonis profes-
sionals o científics, reals o ficticis, o de
pacients reals o suposats, ja que indueixen a
consumir-los.
•Ha d’informar-se prèviament sobre la seguretat
i eficàcia dels ingredients del producte, així com
dels efectes adversos que s'han donat per con-
sumir-lo.
Ana María Guadalajara Olmeda
tècnica de Seguretat alimentària.
Subdirecció General de Seguretat
alimentària i laboratoris de Salut Pública.
Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor
Información sobre la presencia
de alérgenos en alimentos
M.ª PILAR VILLALBA Y CLAUDIA MC ALLISTER
La información sobre la
as alergias y las intolerancias alimenta-
presencia de sustancias o
productos con efectos
L rias son reacciones adversas que se pro-
ducen en individuos sensibles a la
ingestión de ciertos alimentos. Se consi-
dera que entre un 1-3 % de la pobla-
ción adulta y un 4-6 % de los niños presentan
alergénicos o de
esta característica, pudiendo sufrir trastornos de
distinta gravedad como consecuencia de la inges-
intolerancia es fundamental
ta de alimentos que son perfectamente tolerados
por la mayoría de las personas.
para que los consumidores,
Los consumidores que sufren alergias alimenta-
especialmente aquellos que
rias deben evitar el consumo de los alimentos que
desencadenan su proceso alérgico, ya que incluso
sufren una alergia o
pequeñas cantidades pueden causar trastornos
graves. Para ello es imprescindible que las sustan-
intolerancia alimentaria,
cias que pueden provocar alergias o intolerancias
y sus derivados estén claramente identificadas en
puedan evitar el consumo
la información que llega al consumidor.
de los alimentos que
Hasta ahora la legislación establecía la necesidad
de declarar los ingredientes o sustancias que causan
desencadenan su proceso
alergias o intolerancias en el etiquetado de los ali-
mentos envasados. La publicación del Reglamento
alérgico.
1169/2011 sobre información alimentaria suminis-
trada al consumidor introduce novedades impor-
tantes respecto a la declaración de alérgenos: ya no
es suficiente con indicarlos en la lista de ingredien-
tes, sino que deben resaltarse para facilitar su iden-
tificación por parte de los consumidores alérgicos e
intolerantes; además, la obligación se hace extensi-
va a los productos no envasados.
Así, el nuevo reglamento establece que deberá
mencionarse obligatoriamente “todo ingrediente o
coadyuvante tecnológico que figure en el anexo II
o derive de una sustancia o producto que figure en
dicho anexo que cause alergias o intolerancias y se
utilice en la fabricación o la elaboración de un ali-
mento y siga estando presente en el producto aca-
bado, aunque sea en una forma modificada”. En la
tabla 1 se recoge la lista de sustancias o productos
que causan alergias o intolerancias y algunos ejem-
plos de alimentos en los que se pueden encontrar.
Existen indicios de que la mayoría de los incidentes
de alergia alimentaria tienen su origen en alimentos
no envasados. Por tanto, la información alimenta-
ria obligatoria, y en concreto la información sobre
la presencia de alérgenos en los alimentos, deberá
estar disponible y será fácilmente accesible en
aquellos establecimientos en los que los alimentos
se presentan al consumidor sin envasar o se enva-
san a petición de este. Es el caso, por ejemplo, de
los establecimientos de restauración (cafeterías,
bares y restaurantes), comidas para llevar, estable-
cimientos de panadería, bollería y pastelería, así
como la venta a granel en establecimientos mino-
ristas en general. Una particularidad de estos secto-
res es la gran variedad de productos que ofrecen al
consumidor, así como la gran cantidad de distintos
ingredientes que intervienen en su fabricación.
vS 104
informe
El elaborador de alimentos debe conocer los alérge-
nos presentes en los productos que pone en el mer-
cado para poder dar la información de los mismos
al consumidor. Teniendo en cuenta que la presencia
de alérgenos en los alimentos puede ser debida tanto
a los propios ingredientes como a los ingredientes de
los mismos, así como a contaminaciones cruzadas
en el transcurso de la manipulación, resulta evidente
la importancia de una adecuada gestión de los alér-
genos alimentarios con el objeto de minimizar la
presencia intencionada o no de estas sustancias. Si a
pesar de esto no puede evitarse la presencia de un
alérgeno por contaminación cruzada no intenciona-
da, se deberá poner de manifiesto este hecho me-
diante un etiquetado preventivo o de advertencia.
La información sobre la gestión de alérgenos en
la industria alimentaria se puede consultar en el
folleto Control de alérgenos en la industria ali-
mentaria disponible en la página web de la
Dirección General de Salud Pública(http://
biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca/publicacion_d
gsp.jsp?cod_pub_ran=101042225&tacc=16).
El Reglamento 1169/2011 contempla que la infor-
mación pueda ponerse a disposición del consumi-
dor final por medio de etiquetas, otro material de
acompañamiento o cualquier otro medio, inclu-
yendo herramientas tecnológicas modernas o la
comunicación verbal. En este sentido se ha publi-
cado el Real Decreto 126/2015 que regula los re-
quisitos de la información alimentaria de los ali-
mentos que se presentan sin envasar para la venta
al consumidor final y a las colectividades, de los
envasados en los lugares de venta, a petición del
comprador y de los envasados por los titulares del
comercio al por menor para su venta inmediata en
los establecimientos de su propiedad, incluyendo
los alimentos no envasados ofrecidos para la venta
mediante comunicación a distancia.
¿Cómo debe facilitarse la información
sobre alérgenos?
En alimentos envasados
Se indicarán en el etiquetado del alimento, en la
lista de ingredientes, con una referencia clara a la
denominación de la sustancia o producto que
causa alergias o intolerancias (p. ej. leche, huevo,
almendra...).
En el caso de cereales que contengan gluten debe
indicarse el nombre del cereal. Es voluntario in-
dicar la presencia de gluten además del nombre
del cereal.
Se destacará mediante una composición tipográ-
fica que la diferencie claramente del resto de la
lista de ingredientes (tipo de letra, estilo o color
de fondo).
15
Si no hay lista de ingredientes se incluirá la pa-
labra “contiene” seguida del nombre de la sus-
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
Tabla 1. Alérgenos y ejemplos de productos y
derivados
■ Cereales que contengan gluten: trigo (como espelta
y trigo khorasan), centeno, cebada, avena o sus va-
riedades híbridas
Harina, almidón, salvado, sémola, cuscús, pasta,
pan, galletas, bollería y repostería, cereales para
desayuno, productos cárnicos, rebozados…
■ Crustáceos
Todas las especies, gambas, cigalas, langostinos,
cangrejos…, chitosan, patés de marisco…
■ Huevos
Lecitina de huevo (E-322), lisozima (E-1105),
albúmina, globulina, livetina, ovoalbúmina, ovo-
mucoide, ovolivetina, vitelina, luteína (E-161b),
huevo en polvo, huevo pasterizado, mayonesa,
allioli, bollería y repostería, helados, batidos, tu-
rrones, flanes, pastas al huevo, platos prepara-
dos, productos cárnicos…
■ Pescado
Todas las especies, aceites de pescado, extractos
de pescado, patés de pescado, omega-3 derivados
de pescado, gelatina de pescado, proteína de pesca-
do, caldos de pescado, harinas de pescado, surimi,
caldo en pastillas…
■ Cacahuetes
Aceite de cacahuete, harina de cacahuete, mante-
quilla de cacahuete, salsas orientales, chocolate,
galletas, rosquilletas…
■ Soja
Brotes de soja, semillas, lecitina de soja (E-322),
tofu, proteínas de soja, proteína vegetal hidrolizada,
harina de soja, salsa de soja, postres, productos
cárnicos…
■ Leche
Proteínas lácteas: caseína, caseinato, lactoglobu-
lina, lactoalbúmina. Lactosa, suero, yogur, queso,
mantequilla, kéfir, cuajada, helados, crema, bati-
dos, flan, natillas, postres lácteos, galletas, bolle-
ría y repostería, chocolates con leche, caramelos
con leche, croquetas, fiambres…
■ Frutos de cáscara: almendras, avellanas, nueces,
anacardos, pacanas, nueces de Brasil, pistachos,
nueces macadamia o nueces Australia
Aceite de frutos secos, mantequilla de frutos secos,
praliné, mazapán, turrón, esencias y aromas de fru-
tos secos, pastas y cremas con frutos secos, bollería
y repostería, helados, salsas orientales, muesli,
postres…
■ Apio
Tallos, hojas, semillas, condimentos, ensaladas,
productos cárnicos, salsas, cremas, platos prepara-
dos…
■ Mostaza
Semillas de mostaza, salsa de mostaza, encurtidos,
currys, marinados, productos cárnicos, aliños…
■ Sésamo
Semillas de sésamo, aceite de sésamo, humus, sal-
sas orientales, pan, muesli, galletas…
■ Altramuces
Semillas, harinas, panes, pasteles…
■ Moluscos
Todas las especies, mejillones, caracoles, almejas,
chirlas, tellinas, pulpos, cremas, platos prepara-
dos…
■ Dióxido de azufre y sulfitos
Aditivos conservantes: E-220 dióxido de azufre,
E-221 sulfito de sódio, E-222 sulfito ácido de sódio,
E-223 metabisulfito sódico, E-224 metabisulfito po-
tásico, E-226 sulfito de cálcio, E-227 sulfito ácido de
cálcio, E-228 sulfito ácido de potasio
Frutas y verduras desecadas, confitadas, bebidas re-
frescantes, bebidas fermentadas (vino, cerveza,
sidra...), vinagre, preparados cárnicos, crustáceos,
16
encurtidos...
Tabla 2. Etiquetado de productos para personas
con intolerancia al gluten
“Sin gluten”
Contenido inferior a 20 mg/kg de gluten
En alimentos para personas con intolerancia al gluten,
otros alimentos dietéticos y alimentos normales
“Muy bajo en gluten”
Contenido inferior a 100 mg/kg de gluten
Sólo puede figurar en alimentos para personas con into-
lerancia al gluten
tancia o el producto que causa alergias o intole-
rancias.
Cuando varios ingredientes o coadyuvantes tec-
nológicos de un alimento provengan de una
única sustancia o producto que cause alergias o
intolerancias, deberá especificarse así en el eti-
quetado para cada ingrediente y coadyuvante
tecnológico, tantas veces como aparezca.
En aquellos casos en que la denominación del ali-
mento haga referencia claramente a la sustancia o
producto que causa alergia o intolerancia (p. ej.
“bebida de soja con sabor a fresa”, “harina de
trigo”...) o sea evidente (p. ej. atún, merluza, man-
tequilla, yogur, queso…) no será necesario indi-
carlo en el etiquetado de la forma mencionada.
En alimentos no envasados
Son aquellos puestos a disposición del consumidor,
por ejemplo, en bares, cafeterías y restaurantes,
despachos de pan, bollería y pastelería, comidas
para llevar, venta a granel en comercio minorista…
Por primera vez es obligatorio dar información
sobre la presencia de ingredientes que causan
alergia o intolerancia en estos alimentos. La infor-
mación estará disponible y será fácilmente accesi-
ble y se podrá presentar de las siguientes formas:
•Escrita en etiquetas adheridas al alimento o
rotulada en carteles colocados en el lugar donde
los alimentos se presenten para su venta. En
este caso se tendrán en cuenta las condiciones
establecidas para los alimentos envasados
(tamaño de letra, composición tipográfica dife-
rente, etc.).
•Oral, en el caso de alimentos sin envasar, enva-
sados a petición del consumidor y en la restau-
ración (bares, cafeterías, restaurantes…) siem-
pre y cuando:
•la información se pueda suministrar fácilmente
cuando es solicitada y antes de finalizar el acto
de compra por el personal del establecimiento
o a través de medios alternativos;
•el establecimiento disponga de la información
de forma escrita (ficha técnica, etiquetas,
menús, cartas…) o en formato electrónico a
disposición del consumidor que lo solicite.
En la zona del establecimiento donde se ofrezcan
para la venta los alimentos sin envasar se indicará de
manera fácilmente visible, claramente legible y acce-
sible, por ejemplo mediante carteles, el lugar del es-
tablecimiento donde se encuentra disponible la in-
formación sobre alérgenos o la posibilidad de diri-
girse al personal para obtener dicha información.
En alimentos ofrecidos para la venta a distancia
Cuando los alimentos sin envasar se venden me-
diante métodos de comunicación a distancia
(p. ej. teléfono, páginas web…), la información
sobre la presencia de ingredientes que causan
alergias e intolerancias siempre debe facilitarse al
consumidor antes de que se realice la compra y
debe acompañar de forma escrita a los productos
en el momento de su entrega a domicilio.
¿Qué significan las indicaciones “muy
bajo en gluten” y “sin gluten”?
Ciertas personas con intolerancia al gluten pueden
tolerar pequeñas cantidades del mismo que varían
dentro de ciertos límites, en función de los indivi-
duos. Para permitir que los consumidores encuen-
tren en el mercado diversos productos alimenticios
apropiados para sus necesidades y para su nivel de
sensibilidad, deben poder elegir entre una serie de
productos con diversos niveles reducidos de gluten
dentro de tales límites. Es importante, sin embar-
go, que los diversos productos sean etiquetados
debidamente para garantizar su uso correcto por
parte de las personas con intolerancia al gluten. Es
por esto que el Reglamento 41/2009 establece
condiciones sobre la composición y el etiquetado
de productos alimenticios apropiados para perso-
nas con intolerancia al gluten, determinando las
condiciones de utilización de los términos “muy
bajo en gluten” y “sin gluten” tanto en productos
alimenticios para las personas con intolerancia al
gluten como en los de consumo normal (tabla 2).
En resumen, es fundamental que se facilite la in-
formación sobre la presencia de sustancias o pro-
ductos con efectos alergénicos o de intolerancia
para que los consumidores, especialmente aque-
llos que sufran una alergia o intolerancia alimen-
taria, elijan con conocimiento de causa las opcio-
nes que sean seguras para ellos.
M.ª Pilar Villalba Martín
auditora de Sistemas de Control.
Subdirección General de Seguridad alimentaria y
laboratorios de Salud Pública.
Dirección General de Salud Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
Claudia Mc Allister Bykaluk
técnica superior de Seguridad alimentaria.
Subdirección General de Seguridad alimentaria y
laboratorios de Salud Pública.
Dirección General de Salud Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
Bibliografía
Guía de aplicación de las exigencias de información alimentaria de
los alimentos que se presenten sin envasar para la venta al con-
sumidor final y a las colectividades, de los envasados en los luga-
res de venta a petición del comprador, y de los envasados por los
titulares del comercio al por menor. aeCOSan. 2015.
Guía sobre la información alimentaria facilitada al consumidor. FiaB,
aCeS, anGeD, aSeDaS. 2014.
real Decreto 126/2015, de 27 de febrero, por el que se aprueba la
norma general relativa a la información alimentaria de los alimen-
tos que se presenten sin envasar para la venta al consumidor
final y a las colectividades, de los envasados en los lugares de
venta a petición del comprador, y de los envasados por los titula-
res del comercio al por menor. (BOe nº 54 de 4.03.2015).
reglamento (Ce) 41/2009 de la Comisión, de 20 de enero de 2009
sobre la composición y etiquetado de productos alimenticios apro-
piados para personas con intolerancia al gluten sobre la composi-
ción y etiquetado de los productos alimenticios apropiados para
personas con intolerancia al gluten. (DOue l nº 16 de 21.1.2009).
reglamento (ue) 1169/2011 del Parlamento europeo y del Consejo
sobre información alimentaria suministrada al consumidor.
(DOue l 304 de 22.11.2011).
Scientific Opinion on the evaluation of allergenic foods and food
ingredients for labelling purposes. eFSa Panel on Dietetic
Products, nutrition and allergies (nDa). 2014.
vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor
La trazabilidad no hace al
producto más seguro, pero
facilita un procedimiento
que permite la
identificación del producto
inseguro o peligroso que
se encuentra en el
mercado, su
discriminación respecto
del producto seguro y su
retirada. Además, permite
la investigación del caso y
la detección de la fase del
proceso en el que se ha
producido esa pérdida de
seguridad para corregirla y
evitar que vuelva a
suceder.
as distintas crisis alimentarias en la
L Unión Europea(UE) que acontecieron
durante la segunda mitad de la déca-
da de los noventa, pusieron de mani-
fiesto la ausencia de una verdadera
política de seguridad alimentaria en la UE y
que los requisitos sanitarios impuestos a la
entrada de productos alimenticios procedentes
del exterior solo eran trabas comerciales con
una finalidad proteccionista y sin un verdadero
rigor científico.
A la crisis de un famosa marca de bebidas refres-
cantes por la presencia de fungicidas le siguió
otra, la conocida como la de las “vacas locas”
por la aparición de partículas priónicas en carne
de vacuno, y a esta, la “crisis de las dioxinas en
Bélgica” que, de una vez por todas, obligó “a
golpe de crisis” a las autoridades europeas a
plantearse la necesidad de un cambio sustancial
vS 104
La trazabilidad de los alimentos
como herramienta de seguridad
alimentaria
J. RAMÓN VÍRSEDA
en el sistema de seguridad alimentaria del viejo
continente .
En este último y decisivo caso, la empresa belga
Verkest, fabricante de grasas alimenticias para
piensos, elaboró productos contaminados al pa-
recer con dioxinas. Varios fabricantes de piensos
se abastecieron de esta materia prima en la pro-
pia Bélgica, en Francia y en Holanda.
Innumerables granjas compraron a su vez este
pienso, con el que se alimentó a miles de anima-
les de varias especies, entre los que se encontra-
ban, al menos, el ganado porcino, el vacuno y las
aves de granja.
De esta manera, los productos implicados fueron
los procedentes de los animales afectados, la
carne, su leche, los huevos y sus respectivos pro-
ductos derivados. Además, los productos de ori-
gen animal se utilizaron como ingredientes para
otros alimentos compuestos, lo que aumentó las
referencias alimenticias sospechosas. Estos ali-
mentos se distribuyeron por toda Europa e inclu-
so fueron objeto de exportación, sin que en aquel
momento se contara con sistemas eficaces que
pudieran asegurar su destino y discriminar así
los productos afectados de los que no lo estaban.
A pesar de las reiteradas peticiones que hicieron
las autoridades europeas al Gobierno belga, y
posteriormente al francés, para que aportaran in-
formación sobre el destino de los productos im-
plicados, la ausencia de un sistema obligatorio
que facilitara la rastreabilidad de los productos
alimenticios imposibilitó la identificación correc-
ta de todos los alimentos implicados.
La inseguridad creada por la falta de informa-
ción hizo que las distintas Administraciones sani-
tarias en toda Europa procedieran a inmovilizar
de forma cautelar miles de toneladas de diferen-
tes alimentos que pudieran estar afectados. La
carne de ave, de cerdo, de vacuno, derivados cár-
nicos, productos lácteos, productos de pastelería,
helados, chocolates, licores, huevos y productos
derivados, galletas, productos de la pesca, salsas,
patatas fritas y platos preparados fueron objeto
de medidas cautelares y retirados del mercado. El
descenso en las ventas de alimentos que el consu-
midor consideraba sospechosos fue considerable,
lo que afectó a las cuentas de resultados de mul-
titud de empresas alimentarias.
La Comisión Europea, partiendo prácticamente
de cero, elaboró un sistema completo de seguri-
dad que plasmó en el Libro Blanco sobre
Seguridad Alimentaria (COM 1999), que incluía
entre sus 84 propuestas concretas, decisiones re-
levantes como la creación de la autoridad ali-
informe
mentaria europea (EFSA), la asunción del análisis
del riesgo como base de la política de seguridad
alimentaria, la adopción del principio de precau-
ción en la gestión de los riesgos alimentarios, la
creación de un sistema de intercambio rápido de
información en seguridad alimentaria (RASFF) y,
como no podía ser de otra forma, la exigencia a
las empresas alimentarias de disponer de sistemas
eficaces de rastreabilidad de los alimentos desti-
nados al consumo humano y animal.
Actualmente, el libro blanco y sus numerosas
propuestas sobre seguridad alimentaria, han sido
ya implementadas a través de los distintos proce-
sos normativos, en artículos concretos de varias
normas alimentarias, por lo que las medidas se
encuentran actualmente en plena operatividad.
El Reglamento (CE) nº 178/2002 del Parlamento
Europeo y del Consejo de 28 de enero de 2002,
por el que se establecen los principios y los requi-
sitos generales de la legislación alimentaria, se
crea la Autoridad Europea de Seguridad
Alimentaria y se fijan procedimientos relativos a
a la seguridad alimentaria, incorpora como exi-
gencias inherentes al propio concepto de seguri-
dad alimentaria, entre otras, la de asegurar la
confianza de los consumidores y de los operado-
res mediante un desarrollo abierto y transparente
de la legislación alimentaria y la actuación de las
autoridades competentes.
Las decisiones en materia de seguridad alimenta-
ria se toman, a partir de entonces, teniendo como
base el análisis del riesgo, un concepto básico y
esencial de la política de seguridad alimentaria.
El conocimiento científico es ahora la base que
decide si un peligro puede suponer un riesgo rele-
vante para el consumidor mediante la evaluación
del riesgo alimentario. Su resultado se transmite
mediante un sistema eficaz de comunicación del
riesgo alimentario, tanto al consumidor como a
la Administración competente, que debe realizar
una gestión del riesgo responsable que lo elimine
o al menos minimice su repercusión en la salud
del consumidor.
Otros elementos fundamentales en la articulación
de la política comunitaria de seguridad alimenta-
ria son la aplicación del principio de precaución
o de cautela y la trazabilidad, instrumentos fun-
damentales también para la protección de los
consumidores.
La trazabilidad es uno de los conceptos clave de
la seguridad alimentaria en el siglo XXI . El
Reglamento (CE) 178/2002 la define como “la
17
posibilidad de encontrar y seguir el rastro, a tra-
vés de todas las etapas de producción, transfor-
informeInformació alimentària facilitada al consumidor
mación y distribución, de un alimento, un pien-
so, un animal destinado a la producción de ali-
mentos o una sustancia, destinados a ser incor-
porados en alimentos o piensos, o con probabili-
dad de serlo”.
Existe una obligación que afecta a todos los
operadores alimentarios que consiste en abste-
nerse de poner en el mercado productos que no
sean seguros. No obstante, la posibilidad de
que por diversas causas los productos a lo
largo del sistema productivo se vean afectados
por factores intrínsecos al propio alimento
como su propia composición química y la apa-
rición de compuestos indeseables o a factores
externos, como la contaminación con peligros
de naturaleza química, física o microbiológica,
es considerable.
La trazabilidad no hace al producto más seguro,
pero facilita un procedimiento mediante el cual
se facilita la identificación del producto inseguro
o peligroso que se encuentra en el mercado, su
discriminación respecto del producto seguro y se
facilita su retirada, protegiendo la salud del con-
sumidor. Además, posibilita la investigación del
caso y la detección de la fase del proceso en el
que se ha producido esa pérdida de seguridad
para corregirla y evitar su recurrencia.
El sistema actual de trazabilidad se basa en el
planteamiento general de “un paso hacia atrás y
un paso adelante”, es decir, en asegurar el conoci-
miento del origen inmediato del alimento y el co-
nocimiento, también inmediato, de su destino. De
tal forma que la información exhaustiva de la vida
de un alimento concreto, desde su origen primario
hasta el consumidor, solo puede ser completada
por la Administración competente, recabando la
información completa de los distintos operadores
que han intervenido en su comercialización.
El análisis de la trazabilidad exige distinguir
entre: “trazabilidad hacia atrás o trazabilidad de
proveedores”, referida a la determinación de cuá-
les son los productos o ingredientes que entran
en la empresa, su cantidad, fecha de entrada e
identificación de los proveedores; “trazabilidad
interna o de proceso”, referida a la capacidad de
poder seguir el rastro a las materias primas que
ingresan en la empresa y enlazarlas dentro de sus
instalaciones con los productos finales que salen
hacia su venta; y “trazabilidad hacia adelante o
de clientes”, que permite conocer a qué cliente
inmediato ha sido entregado el producto, fechas
y cantidades.
La legislación europea establece que son los ex-
plotadores de las empresas alimentarias y de
piensos los que se encuentran obligados a poner
en práctica los sistemas y procedimientos necesa-
rios que permitan alcanzar los objetivos de traza-
bilidad, sin imponer un modelo determinado. En
consecuencia, la empresa, dependiendo de la na-
turaleza de sus operaciones, de su volumen y ca-
racterísticas concretas deberá diseñar e implantar
los sistemas que considere adecuados y que se
adapten a su concreta actividad de producción,
transformación o distribución.
En ocasiones, la legislación establece que para
determinados alimentos, los huevos, la carne de
vacuno y la de otras especies, la leche, el pesca-
18
do, los alimentos modificados genéticamente,
etc., el sistema de trazabilidad debe contener re-
quisitos concretos que normalice la información
requerida para todo el sector.
Además, la eficacia del sistema debe ser valorada
por el control oficial alimentario y debe respon-
der rápida y adecuadamente ante la sospecha de
pérdida de seguridad de algún producto o ingre-
diente que les afecte.
La moderna legislación alimentaria europea, rela-
tiva a la seguridad y trazabilidad alimentaria, res-
ponsabiliza de forma natural a la industria de ali-
mentos y de piensos en la producción de alimen-
tos que, aparte de ser apetecibles y asequibles
para los consumidores, resulten seguros. Para
ello, los operadores deben implantar procedi-
mientos de autocontrol basados en los principios
del análisis de peligros y puntos críticos de con-
trol (APPCC), que garanticen su inocuidad duran-
te toda la cadena de producción, desde la produc-
ción primaria pasando por la producción de pien-
sos para animales, los propios animales, hasta la
venta o suministro de alimentos al consumidor.
La seguridad alimentaria en España
La Constitución española de 1978 reconoce, en
su artículo 43, el derecho a la protección de la
salud y encomienda a los poderes públicos orga-
nizar y tutelar la salud pública a través de medi-
das preventivas, prestaciones y de los servicios
necesarios. La Ley 14/1986, de 25 de abril,
General de Sanidad, desarrolló las previsiones
contenidas en este derecho constitucional y en
particular, por lo que respecta a la seguridad ali-
mentaria, estableció en su artículo 18, como una
de las actuaciones sanitarias del sistema de salud,
la encomienda a las Administraciones públicas, a
través de sus servicios de salud y de sus órganos
competentes en cada caso, el desarrollo del con-
trol sanitario y de la prevención de los riesgos
para la salud derivados del consumo de produc-
tos alimentarios, incluyendo la mejora de sus
cualidades nutritivas.
Después de más de veinticinco años, los cambios
políticos, normativos y organizativos han dado
lugar a un nuevo concepto de seguridad alimen-
taria, con el fin de consolidar la confianza de los
consumidores en la seguridad de los productos
alimenticios que se consumen.
En la actualidad, la sociedad española se encuen-
tra con nuevos fenómenos como la globalización
de los intercambios comerciales, los movimientos
migratorios e importación de nuevas costumbres
alimentarias, los cambios en las preferencias de
consumo de alimentos, la sofistificación culina-
ria, el enaltecimiento de la profesión de cocinero
y de su actividad creativa, y como no, los innu-
merables avances tecnológicos aplicados en la in-
dustria alimentaria. Todo esto plantea nuevos
problemas de seguridad alimentaria que hay que
gestionar.
Nunca antes se había tenido un conocimiento
tan amplio de la relación existente entre la ali-
mentación y la salud, nunca antes se habían
dado tantas situaciones de incertidumbre cientí-
fica, nunca antes las noticias alimentarias y nu-
tricionales, en relación con la salud, habían co-
pado tantas portadas en los medios informativos
En definitiva, nunca antes la sociedad había de-
mandado a la Administración un grado tan alto
de intervención que garantice el control de los
riesgos alimentarios.
La Ley 17/2011, de 5 de julio, de Seguridad
Alimentaria y Nutrición, se considera la legisla-
ción básica y fundamental en seguridad alimen-
taria que desarrolla en nuestro país el derecho
de la UE.
La aprobación de esta ley española coincidió con
otra crisis de seguridad alimentaria, esta vez ori-
ginada en Alemania por la bacteria E. coli, que
afectó gravemente a la salud de los consumidores
europeos y económicamente a algunos sectores
productivos españoles. En el verano de 2011, en
plena campaña de hortalizas en Almería, se pro-
dujo un brote causado por esta bacteria que afec-
tó a más de un millar de personas y que produjo
al menos 32 muertos en Alemania. Los primeros
indicios que apuntaban erróneamente al pepino
español hundieron el mercado en aquellas fechas,
conociéndose el brote con el nombre de “crisis
del pepino”. Tras las investigaciones epidemioló-
gicas, el seguimiento de los sistemas de trazabili-
dad y los ensayos de laboratorio, las sospechas se
trasladaron por fin a las semillas germinadas de
procedencia egipcia, cerrándose cautelarmente la
importación de estos productos.
Esta crisis demostró la utilidad de los sistemas de
trazabilidad que, aunque tarde, sirvieron para
despejar las dudas sobre la seguridad de determi-
nadas hortalizas nacionales e implicar y separar
del mercado los alimentos verdaderamente res-
ponsables.
La norma reconoce y protege el derecho a la se-
guridad alimentaria, definiéndolo como “el dere-
cho a conocer los riesgos potenciales que pudie-
ran estar asociados a un alimento y/o a alguno de
sus componentes; el derecho a conocer la inci-
dencia de los riesgos emergentes en la seguridad
alimentaria y a que las Administraciones compe-
tentes garanticen la mayor protección posible
frente a dichos riesgos.”
La ley parte de la articulación de un sistema ba-
sado en la descentralización política, derivada de
la organización territorial del Estado que estable-
ce la Constitución de 1978, y en la primacía del
derecho comunitario respecto de los ordenamien-
tos nacionales.
La ley pretende garantizar la seguridad en toda la
cadena alimentaria “desde la granja hasta la mesa”.
En este sentido, tienen una especial importancia el
establecimiento de planes estratégicos de control,
con sus correspondientes auditorías, el perfecciona-
miento del Sistema de Intercambio Rápido de
Información en seguridad alimentaria (SCIRI), la
creación de la Red Española de Laboratorios de
Control Oficial de Seguridad Alimentaria (RELSA),
que refuerza la vigilancia analítica de los alimentos
y la creación de la Agencia Española de Consumo,
Seguridad Alimentaria y Nutrición (AECOSAN),
con el objetivo general de promover la seguridad
alimentaria, como aspecto fundamental de la salud
pública, y de ofrecer garantías e información objeti-
va a los consumidores y agentes económicos del
sector agroalimentario español.
Juan Ramón Vírseda Chamorro
auditor de Sistemas de Control.
Subdireccción General de Seguridad alimentaria y
laboratorios de Salud Pública.
Dirección General de Salud Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
vS 104
 Informació alimentària facilitada al consumidor recursos
Campanya de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició “L’etiquetatge compta molt”
http://eletiquetadocuentamucho.aecosan.com/
Castellà

Infografia de recomanada consulta per la seua atractiva i clara presentació que facilita la comprensió pel consumidor quant a la informació que es presenta en els ali-
ments i el que significa.

Guía sobre la información alimentaria facilitada al consumidor. Reglamento (UE) núm. 1169/2011 de información al consumidor. Marzo 2014
Editat en castellà
Document elaborat per la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB) conjuntament amb l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats (ACES),
l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) i l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoservici i Supermercats (ASSUAVIXES), que aborda aspectes
bàsics del Reglament d’informació alimentària facilitada al consumidor i precisa algunes qüestions que poden donar lloc a distintes interpretacions. Pot ser d’utilitat tant per als
operadors com per a l’Administració encarregada del control i per als mateixos consumidors. Es pot descarregar en format electrònic en
http://aesan.msssi.gob.es/AESAN/docs/docs/notas_prensa/guia_fiab.pdf

Guía de aplicación de las exigencias de información alimentaria de los alimentos que se presenten sin envasar para la venta al consumidor
final y a las colectividades, de los envasados en los lugares de venta a petición del comprador y de los envasados por los titulares del
comercio al por menor
Edita: Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN)
Editat en castellà
Document que serveix d’orientació sobre les exigències establides en el Reial Decret 126/2015, de 27 de febrer, relatives a la Informació alimentària dels aliments que es presen-
ten sense envasar per a la venda al consumidor final i a les col·lectivitats, dels envasats en els llocs de venda a petició del comprador i dels envasats pels titulars del comerç al
detall. Es pot descarregar en format electrònic en http://aesan.msssi.gob.es/AESAN/docs/docs/notas_prensa/guia_aplicacion_informacion.pdf

Guía para la aplicación del sistema de trazabilidad en la empresa agroalimentaria

Edita: Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN)
Editat en castellà
Document que pretén facilitar l’aplicació de les obligacions per a assegurar la traçabilitat dels aliments i els pinsos en totes les etapes de producció, transformació i distribució,
arreplegades en l’article 18 del Reglament 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell. Es pot descarregar en format electrònic en
http://aesan.msssi.gob.es/AESAN/docs/docs/publicaciones_estudios/seguridad/Trazabilidad1.pdf

Alimentos apropiados para personas con intolerancia al gluten

Edita: Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN)
Editat en castellà
Fullet que desenvolupa l’AECOSAN atenent el que estableix el Reglament (CE) Núm. 41/2009 de la Comissió, sobre la composició i l'etiquetatge dels productes alimentaris apropiats
per a persones amb intolerància al gluten, per a informar sobre els distints productes destinats a satisfer les necessitats d’aquest col·lectiu. Es pot descarregar en format electrònic en
http://aesan.msssi.gob.es/AESAN/docs/docs/publicaciones_estudios/seguridad/Triptico_gluten.pdf

Preguntas y respuestas relativas a la aplicación del Reglamento (UE) Nº 1169/2011 sobre la información alimentaria facilitada al consumidor
Editat en valencià i castellà
Aquest document, publicat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, amb data 31 de gener de 2013, és el resultat del treball d’un grup d’experts dels estats membres convo-
cats per la Direcció General de Salut i Consumidors de la Comissió per a respondre qüestions relatives a l’aplicació del Reglament d’informació alimentària facilitada al consumidor
(IAC), a fi d’ajudar tots els agents de la cadena alimentària, i també les autoritats nacionals competents, per a comprendre millor i aplicar correctament el Reglament IAC. Es pot des-
carregar en format electrònic en http://217.116.17.135/MSSSI/ETIQUETADO/media/documento-preguntas-completo.pdf

Alergias e intolerancias alimentarias: información al consumidor

Edita: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana
Editat en castellà

19
Aquest document, elaborat per la Subdirecció General de Seguretat Alimentària i Laboratoris de Salut Pública, de la Direcció General de Salut Pública, és de recomanada consulta
perquè presenta de manera molt comprensible, a través d’exemples ben exposats, la legislació en matèria d’informació al consumidor. Es pot descarregar en format electrònic en
http://cuidatecv.es/pubs/alergias-e-intolerancias-alimentarias/

vS 104
Viure en
Salut
/Jornades/