Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Quatre Variacions Sobre La Mort. Maeterlinck

    Uploaded by

    Edu
    51 views54 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    51 views54 pages

    Quatre Variacions Sobre La Mort. Maeterlinck

    Uploaded by

    Edu

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 54
    Maurice Maeterlinck va néixer a Gand el 1862. El 1886, a través de Villiers de I'Isle-Adam i Saint-Pol Roux entra en contacte amb el grup de poetes sim- bolistes liderat per Mallarmé, El 1889 edita cls poc- mes Les serres chades i la peca La princesse Maleine que fou estrenada any segiient al Théitre-Libre de Paris. Maeterlinck passa de ser practicament desco- negut a ser home que feia possible, finalment, el drama simbolista. El 1890 publica L'intruse, Les avew- gles (estrenades per Paul Fort el 1891 al Théatre a’Art) i Les sept princesses, a les quals van seguir Pe- Meas et Melisande (1892), Alladines et Palomides, Inte- rieur i La mort de Tintagille (1894). Tingué una gran difusié i influf considerablement els seus contempo- ranis. Lugné-Poe, entre altres obres de Maeterlinck, munta Pelléas et Mélisande i Yadaptacio que féu de It’s Pity She's a Whore, de Ford, amb el titol d'Arma- bella, E] 1896 s'estrena a YOdeon Aglavaine et Sélysett, que clou una primera etapa de la vida i de la produc- cid de Maeterlinck. A partir daquesta data, Pautor belga es concentra en Pactivitat de fildsof i Zobser- vador profund de la natura, Escriu, entre d’altres, La vie des abeilles (1901); L'intelligence des fleurs (1907), La vie des termites (1926); La sagesse et la destinée (1898) i La mort (1913), que el dugué a ser excombre- gat. Altres obres dramatiques de Maeterlinck sén Le miracle de Saint-Antoine (1904), Marie-Magdeleine (1909) i Liaiseaw blew, estrenada al Teatre d’Art de Moscou el 1908. Maeterlinck arriba al punt maxim de popularitat amb la presentacié de opera de Debussy Pelléas et Mélisande i Monna Vanna (1902), L’any 1911 li fou atorgat el Premi Nobel. L’esclat de la Primera Guerra Mundial enterra Maeterlinck en un oblit gairebé absolut. El 1948 edita el volum de memories Bulles bleves, souvenirs beureusc. Moti a Niga Pany 1949. Llibres del Mall QUATRE 7 VARIACIONS ‘SOBRE LA MORT ss Laintrusa / Els cecs /Tnterior La mort de Tintagile I £ de Maurice Maeterlinck Versié catalana de Jordi Coca Institut del Teatre de la Diputacié de Barcelona BIBLIOTECA TEATRAL 27 QUATRE VARIACIONS SOBRE LA MORT La intrusa, Els cecs, Interior, La mort de Tintagiles de Maurice Maeterlinck Versié catalana de Jordi Coca INSTITUT DEL TEATRE DE LA DIPUTACIO DE BARCELONA EDICIONS DEL MALL 1984 QMO MAE BIBLIOTECA TEATRAL Instrrur DEL TEATRE DE LA Dipuraci6 DE BARCELONA Palau Giiell, carrer Nou de la Rambla, 3 i 5, Barcelona-t Coberta de Joan Forgas i Xavier Costa Primera edicié: maig 1984 © de la traduceis: Jordi Coca Propietar caquesta edicié (inelds cl disseny de la col Institut del Teatre, de Barcelona Say te des eober Realitzacié: ions del Mall, Apartat 108. Sant Boi de Llobregat. Barcelona Imprés a: Clarasé Dipdsit legal: B. 19.577 - Dips 577 - 1984 INTRODUCCIO Anomenem teatte simbolista a un conjunt de propostes dra- mitiques, de caracteristiques molt diferents, entre les quals hi ha dls intents frustrats de Mallarmé —Hérodiade i L’Aprés-midi d'un faune—, Axél de Villiers de Vsle-Adam, el teatre d’ins- pirecié wagneriana de Dujardin, !Ubu Roi d'Alfred Jarry, les cobres de Charles Van Lerberghe, Claudel, Yeats, Verhaeres, D'Annunzio i, naturalment, les ereacions inoblidables de Mae- tetlinck, Perd al lector atent no se li escapara que hi ha un altre bloc teatral bastit a partir dels simbols, i que es relaciona amb Panterior, el centre del qual és el teatre escandinau i, molt espe- cialment, Tbsen i Strindberg. La influtncia @'aquests dos corrents ha estat definitiva en el teatre del segle xx i é visible, en una mesura o altra, en autors tan diferents com Hauptmann, Hof- mannsthal, Bouhélies, Vildrac, Lennormand, Crommelynck, Ghel- derode i en alguns representants de lavantguarda dels anys cin- quanta com ara Beckett i Tonesco. Aquesta mateixa varietat la trobem a la poesia simbolista i ja Valéty s'hi referia tot dient que als simbolistes cls unia una &tica més que no pas una esté- tica. Expliquen aquest fet Jes procedéncies tan diferents dels poetes que a partir de 1880 acudiren al cenacle de Mallarmé, a Ia rue de Rome de Parfs, i la dispersié posterior: ViéleGriffin, Stuart Merrill, Moréas, Charles Morice, Arthur Symons, Synge, Ruhén Darfo, Stefan George i els ja esmentats més amunt. Tam- bé sén teatre simbolista, a més, i certament en una mesura im- portant, les obtes respectives, com a directors d’escena, de Paul Fort i Lugné-Poe. Sense Pesforg i les exageracions d’aquests dos hhomes el teatre simbolista gairebé vinicament seria una curiositat podtica que es nega a ella mateixa. Efectivament, si repassem els textos que els poetes deca- dents-simbolistes van escriure sobre teatre ens adonem que no x fan-altra cosa que negardo, Villies de PIsle-Adam mai sreure que el seu Axél es pogués representar, Yeats 4 ay va veure aquesta possibilitat per al seu teatre i Maeteilinck deia que Ia major part dels grans poemes de la humanitat no sén aptes per als escenaris: «Lear, Hamlet, Othello, Macbeth, Antoine ef Cléopétre ne epuvent étre représentés et il est dangereux de les voir Sut Ja scéne. Quelque chose d’Hamlet est mort rf nous le jour od nous V'evons vu mourir sur la scéne, La pret un acteur Ya détcéné et nous ne poavons plus éeartes Posurpe, ie de nos réves.» I conclou: «La representation d'un chef. ‘Seuvre est un symbol et le symbol ne supporte jamais la pré sence active de Vhome.» 1 D’altra banda ell maveix va definis el seu teatre com a textos per a marionetes, la qual cosa ens ha de recordar Jes prevencions de Craig contra actor i el realisme. El conttadictori Craig, que tanmateix es dedicd al teatre apassiona- dament, volia fer de actor una supermarioneta. Lugné-Poe, que & a In base del teatre simbolista, també acaba per tsar In zoos al foc any 1897 —cosa que no li impedi destrenar novenent Maeterlinck i Claudel uns anys després— tot dient: «L/Ocuvre ne dépend daucune école, et si accueil des tendences mystiques avait pu égarer quelques-un, il scrait temps de s'erréter, puis. que, & part les admirables drames de Macterlinck, elles n'ont len produit au point de vue dramatique.»? Aquesta matelxa posicié la trobem respecte de Wagner, pet Ia Gesamtkunstwerke del qual els simbolistes sentiren una admiracié rotunda; tot i se no s'estigueren de criticarne Ja realitzacié concreta a les ules. Exs smmmonisres 1 WAGNER Est prou documentat Vefect < : ‘efecte que Tanmbauiiser produt Baudelaire i de quina manera aquesta fascinaci6 es reprodul en un seguit de poetes i d’intellectuals entre els quals hi havia els 1, Mace Nacetnck, Cit per Janes Robi ttre, Lugnb Poe et Tes dibuis de LOeue. Larhe, Bae 195 2. Lugné-Poe. Citat per Jacques Robichez. Ob, cit, ° assistents a les tertilies de Mallarmé. El lligam entre els sim- bbolistes i els wagnerians fou tan estret que de 1885 a 1888 aquells tingueren com a drgan d’expressié Ia «Revue wagnérien- ne», fundada pet Edouard Dujardin. Dujardin mateix escrigué una trilogia, La légende d’Antonia, @'arrel wagneriana; Axél tam- bé és, en certa mesura, inspirat en Wagner, i n’hi haurd prou de reproduir alguns comentaris simbolistes sobre 1a miisica del com- itor alemany per adonar-se de la importincia d’aquesta in- flutncia: Wagner «nous secouait de ses fanfates annonciatrices d’un monde nouveaun, esctiu Edouard Schuré;$ Claudel diu que «pendant ces années de matérialisme ob Péducation univer sitaire avait acellé sa dalle sur la téte d'un pauvre enfant, Bee- thoven et Wagner furent pour moi les seuls rayons d’espérance et de consolations»;* Valéry telaciona directament V'existéncia del simbolisme a Vatraccié que els integrants d’aquest moviment van sentir pel creador dels espectacles de Beyreuth; * Josephine Péladan diu ben clarament que les seves tragédies van ser ex cites sota la influancia de Wagner...° En un altre pla, a la poe- sia simbolista & ben facil de detectarhi figures mitoldgiques @inspiracié wagneriana que conviuen amb la mitologia classica i, en alguns casos, com per exemple Yeats, en Ia cinspiracié celta. Perd els mateixos que s‘ocupaven de Ja nova musica, que fundaven revistes per difondre lesperit integrador i mfstic del compositor alemany, no es van estar de retreureli un punt de grolleria pel que fa a les solucions teatrals. Dujardin defensava Ta superioritat del concert respecte de opera, i del llibre respec- te del deama, i Mallarmé va escriure a la «Revue wagnérienne» que el compositor no havia sabut alliberar-se de la Uegenda com a suport dramatic, de Vantedota enorme i de I'heroi tradicional. 3. Edouard Schuré, La Drame musical, Richard Wegner. Pertin. Batis, 1895. 4, Paul Claudel. Contacts et Circonstancer. Ozuores completes, Gallic smard. Patis, 1959. ‘5. Paull Valery. Variétés, Ocuores, Bibliothtque de la Pléinde. Pars, 1958, 6. Citat a D, Knowles. Le Résction idéaliste au théttre depuis 1980, Droz, 1954, Proposava un personatge menys conctet, més abstracta, la «figure que nul n'esty.’ La s{ntesi de les arts 1a veien plenament realitza. da en la miisica i aspiraven a dura a terme en la poesia a través dels procediments, de les «correspondéncies», encetats per Bau delaizes en canvi estaven plens de recels pel teatre on, segons cls, els actors, els decorats, el temps real de Ja representacié, la camalitat, en una paraula, els impedien d’artibar netament als seus propbsits. Si Wagner els atreia era, dones, pels aspectes més essencials i per aquell abrandament mistic i no religiés que els servia per ccuparse, amb més profunditat que qualsevol realisme, del pa- pet de home al mén. Un seguit de circunstincies s'havien aliat, al larg de les tres darreres décades del segle xrx —circumstin. ies politiques, socials, filosdfiques, d’ampliacié d'horitzons cul- turals i artistiques— per a fer necessaria una nova sensibilitat. Cal recordar, ni que sigui molt ripidament, que a la Franga de 1870 el positivisme, el racionalisme i el materialisme ja no donaven rou respostes satisfactries als éssers inquiets, Tot i que de prin- cipis de segle a 1870 al mén sthavien produit no menys de guaranta descobriments cientifics fonamentals, en certs cercles interessaven més els autots que procedien d’Swedenborg. A T’a- claparadora evidéncia de la citncia autors com Schopenhauer, Kierkegsard i després Nietzsche, aportaven Pevidéncia que alld Ro tocava cap qiiestié fonamental en V'home. En una societat com la francesa, que arrencant de Ia sanguinaria teptessié de la Comune caigué en cls constants canvis de govern de Ja III Re- publica, en affair Dreyfus, en la feixista Action Francaise i en Ja cussa armamentista que prepara Ja Gran Guerra, la rad ja no era suficient, Els naturalistes denunciaren aguesta situacié fent evident la forca del determinisme social en 'home, i els de- cadentistes-simbolistes optaren per un misticisme racdicalment pes- simista segons el qual 12 voluntat humana no tenia cap incidén cia en Vesdeveniment del fonamental, L’home era sol davant enigma de la seva existincia, sense moral possible, sense com- promis, acarat ala mort i al gouffre com a tinica possibilitat da. ventura transcendent, La religiositat, que havia juget un paper 7. Stéphane Mallarmé. Revue wagnévienne. Parfs. Agost, 1885, tan important en el romanticisme —tesolt en els paisos catdlics per la via del deisme i en els paisos protestants en un espiritua- lisme naturalista i mfstic— reapareixia com una forma de con- testacié al statu quo. . Dialtra banda el naturalisme tampoc no estava tan segur dell ‘mateix com podria semblar si consultem una cronologia qualse- vol. J. K. Huysmans explica, en el prefaci que el 1903 va fer per la seva novella, A Rebours, la primera edicié de la qual é de 1884, que poc temps després d'apartixer el libre visit Zola. Durant un passeig pel camp Zola retragué a Huysmans el camt que aquest havia emprés amb A Rebours, i li digué que era un cop terrible al maturalisme i que feia desvier escola. Des de 1887 cls atacs al naturalisme van sovintejer i a partir de 1891, amb Ja publicacié en un volum de YEnguéte sur Vevolution litt. raire, atzibaren gairebé a la desqualifcaci6, Féra interessant d'es- tablir aquf un parallelisme entre el Paris de final de segle i Ia Viena imperial del matcix petiode. Probablement, amb les ca- racteristiques locals de cada cas, trobarfem el mateix procés de descomposicié. ; Els simbolistes, doncs, no eren una colla d’amics amb idees exctntriques i amb genes d’epater el personal. Eren la punta @un iceberg que flotava en les aigties «tranquilles» del canvi de segle. Un mén s‘acabava i en comengava un altre de nou. La necessitat d’avorrir la realitat, d’apartar-se'n, no era una excentri- citat ni una manera cdmoda d’amagar el cap sota V'ala, sind Ti nica possibilitat que els quedava per atacar el problema des de Pastel. Els poetes i intellectuals que es teunien a les tertilies presidides per Mallarmé —coneguts primer com a decedents i dengd de 1885 com a simbolisies— no eren sind artistes que buscaven una sortida radical a la situacié, D’altra banda Ja pre- sencia de Part oriental —que a partir de 1850 comencd a intro- duirse a Europa— també els empenyia a la recerca d'un concep te artfstic nou. En aquest sentit cal recordar Padmiracié de Clau- del pel teatre japonés, anterior a Ja seva estada a orient. Clau- del mateix ens reporta Pentusiasme de Debussy pel teatre xints, 8. Anthologie des préfaces de romens francais du XXI sidele, Jllied. Lieeérerure, 21. Parfs, 1964 i sn ben conegudes les afeccions de Yeats pel ‘teatre”NO, la {influéncia que tingué el descobriment dels textos de Zeami i Pas- cendent de l'art japonés en Monet. Francastel, en el sew libre sobre l'impressionisme, ens recorda que el Jap no distingeix entre les realitats espirituals i les altres, i diu: «Le reve de Mo- het, comme celui de Mallarmé, sera de tattacher la signification 3 Femotion et non & Ja connaissance»? ‘TEATRE ESCANDINAU A Ia influéncia que a idea central wagneriana, la Gesam!- Runstwerla, tingué sobre els simbolistes —ja Baudelaire havia escrit que entre aquesta integracié de les arts i les seves «corres- pondéncies» hi havia un parallelisme— cal afegir-hi, doncs, Ia reaccié contra la filosofia positivista, In recuperacié de pensa- dors critics, V'esmentada aparicié a Europa de lart oriental, les simpaties que despertaren l'ocultisme, el desencis per les obres dels naturalistes, els excessos teatrals que aquests van cometre, el nou tespecte per la tragédia grega i Ia irrupcié del teatre escan: dinau. Pel que fa als directors d'escena, J. Robichez assenyala ben clarament que davant la peméria de textos teatrals estrictament simbolistes s'assaja V'assimilacié i reconduccié d’altres autors estrangers, entre els quals els escandinaus ocuparen un Iloc d’ho- not. «Pour plusieurs années Ibsen allait devenir, et surtout pet l'action personnelle de LugnéPoe, le prisionnier mal résigné des symbolistes francais.» En aquest sentit In cronologia és clara i ha estat a bastament difosa: el 1888 la Revue Indépen- dante va publicar Casa de nines i Espectres; el 1890 el Théatre- Tibre estrenava Especives i el 1891 Line salvaige; aquest ma- teix any pujava a 'escena del Vaudeville Hedda Gabler i el 1892 era La dama del mar la pega que es presentava al Théatre Mo- deme. De fet, tal com assenyala Robichez, Lugné-Poe va esde- 9. Piesre Francestel. L'Impressionnisme, Denotel/Gouthier. Pasfs, 1974 10, Jacques Robichez. Le symbolitme au théitre. LugnéPoe et les débuts de UOcuore. L'Arche. Paris, 1957, 10 venir un dels principals promotors d'Tbsen, amb un seguit d’es- trenes d’aquest autor a 'Oeuvre, Recordem que el 1894 es pre- sentava en aquell teatre Solness ef constructor i que a més va muntar El petit Eyolf, Brand i Peer Gynt (programat el 1896 amb Ja collaboracié d’Alfted Jarry, que també hi estrend Ubu Roi, espectacle que dond a YOeuvre una nit que ha estat qua- lificada com 'Hernani modern), al qual van seguir obtes de Bjérson i Strindberg, Sense entrar ara en una aproximacis al teatre escandinau cal anotar, aixd sf, que als simbolistes els interes perqu’ s'a- donaren del serafons mistico-eligiés que el caracteritzava. Fins i tot a les obres realistes —i sempre, com assenyala Vito Pane dolfi, vist des de Pangle del comportament, de Luther a Kicr- Kegaard— hi ha una preocupacié pel paper de Vhome al méa. Si de primer aquesta preocupacté es manifesta en Ia relacié home/dona-societat de seguida, i a mesuta que s’avanca cap a un teatre de tall simbolista, 0 si es vol cap a un teatre de simbols, Vinterés es desplaca cap a posicions més radicals i el centre es- devé Ia relacié Home-mén. L’evolucié que en pocs anys va fer cl teatre escandinau havia d’interessar forgosament els simbolis- tes que, tal com s’ha dit, a causa dels plantejaments podtics no acabaven de trobar Ja dramatirgia a la qual aspitaven. Els escan- dinaus havien anat del romanticisme al teatre de simbols, tot passant pel realisme, i un simbolista, Saint-PolRoux, propos’, per sortir del cul de sac de les representacions Caquests, una solucié de sintesi: V'cideorealismes, que tampoc no prosper’. ‘Le TRAGIQUE QUOTIDIEN A qué aspirava, perd, el teatre simbolista? Quina mena de teatre es volia fer? Res millor que el text de Macterlinck titulat Le trogique quotidien, publicat a Le Figaro el dos d'abril de 1894 com a presentacié de Solness el constructor, d'Tbsen, mun- tada per Lugné-Poe, per arribar a capir-ho.!' Maeterlinck parla de AL, Maurice Macterlinck. Le sragique quotidien. Aplegat a Le trésor dex bunsbles. Mercure, Paris, 1896. "1 Taspiracié a un tragique quotidien les caracteristiques del qual ‘no s6n tinicament materials o psicoldgiques i que, en qualsevol cas, é oposat a Iexterioritzacié de les aventures melodramati- ‘ques; tampoc no es tracta de la Huita d’an ésser contra un altre ni de Ja Iluita d'un desig contra un altze desig. «Il s'agirait pl tt de faire voir ce qu'il y a d'etonnant dans le fait seul de vivre. Il s’agirait plutdt de faire voir Vexistence d'una ame en elleméme, au milieu d'une immensité qui n'est jamais inactive.» Mostrar una anima en ella mateixa, vet aqu{ un dels propdsits centrals dels simbolistes. Huysmans, en el prefaci que ja s’ha citat, deia: «Il faut bien le confesser, personne ne comprenait moins lime que les naturalistes qui se proposaient de Pobserver. Is voyaint existence d'une seule pice; ils ne Vacceptaient que conditionnée d’éléments vraisemblables, et jai depuis appris, pat expétience, que Vinvraisemblable n’est pas toujour, dans le monde, a l'état exception.» En el fons, encara que amb parau- les diferents, Maeterlinck i Huysmans parlen del mateix quan aquell diu que Ja finalitat és mostrar i ade nous faire entendre mille choses analogues que les pottes tragiques nous on fait entrevoir en passant. Mais voici le point essencial: ce qu’ils nous ont fait entrevoir en passant ne pourrait-on tenter de Je mon- ‘ter avant le reste?» ‘Maeterlinck teitera en el seu text que el veritablement im- portant comenca quan han passat les aventures, els dolors i els petills, i tot seguit es demana: «

    You might also like