Professional Documents
Culture Documents
Bíblia - Llibre de Judit
Bíblia - Llibre de Judit
Estradé
7 Ofensiva contra Israel. 1 L'endemà, Holofernes va ordenar a tot el seu exèrcit i a tots
els pobles que se li havien presentat com a aliats que deixessin el campament i
avancessin sobre Betúlia, que ocupessin els camins de pujada i ataquessin els israelites.
2 Aquell mateix dia es posaren en marxa tots els seus guerrers. El nombre dels seus
soldats pujava a cent setanta mil d'infanteria i dotze mil de cavalleria, sense comptar els
qui menaven el bagatge, ni la gernació que els seguia a peu, una munió enorme. 3
S'ordenaren a la plana, prop de Betúlia, tocant a la font; i arribaven, d'ample, de Dotan
fins a Belbaim, i, de profunditat, de Betúlia fins a Quiamon, que és davant mateix
d'Esdreló. 4 Quan els israelites en veieren la gran multitud, quedaren aterrits, i es —
1008→ deien l'un a l'altre: «Ara sí, que aquests esbrostaran tota la terra, i ni les
muntanyes més altes, ni les barrancades, ni els turons n'aguantaran el pes». 5 Tots van
agafar els seus equips de guerra, encengueren fogueres sobre les torres i van passar tota
aquella nit en guàrdia. 6 L'endemà, Holofernes féu sortir tota la seva cavalleria a la vista
dels israelites que eren a Betúlia, 7 inspeccionà els camins que pujaven a la ciutat, donà
un tomb per les fonts d'aigua, les ocupà i hi va posar una guàrdia de guerrers; i ell se'n
tornà cap a la seva gent.
8 Se li presentaren aleshores tots els caps dels d'Esaú i tots els qui guiaven el poble de
Moab i els generals de les regions de la costa, i li van dir: 9 «Que el nostre senyor
escolti la nostra paraula, si vol que no hi hagi ni una esgarrinxada entre la seva gent. 10
Aquest poble dels israelites no es refien de les seves llances, sinó de l'alçada de les
muntanyes sobre les quals habiten. Cert que no fan de bon pujar, els cims de les seves
muntanyes. 11 Doncs, tu, senyor, no lluitis contra ells com si es tractés d'una batalla a
camp obert, i no caurà ni un sol dels teus homes. 12 Espera al teu campament tingues
compte de tots els homes del teu exèrcit; que els teus servents s'emparin de la font
d'aigua que raja del peu de la muntanya; perquè tots els habitants de Betúlia van a
buscar l'aigua allí. 13 Es moriran de set i lliuraran la ciutat. Mentrestant, nosaltres amb
la nostra gent pujarem als cims de més a la vora i hi acamparem, per vigilar que ningú
no surti de la ciutat. 14 La fam els corsecarà, ells, les seves mullers i les seves criatures;
i, abans que els vingui l'espasa a sobre, jauran estirats per les places del seu poble, 15
Aleshores els faràs pagar ben car que s'hagin revoltat i que no t'hagin sortit a l'encontre
pacíficament».
16 Aquelles paraules plagueren a Holofernes i a tots els seus homes; i va manar que
fessin tal com havien dit. 17 Aleshores els moabites deixaren el seu lloc d'acampada i,
junt amb cinc mil dels assiris, anaren a acampar a la vall i s'empararen dels llocs
d'aiguada i de les fonts d'aigua dels —1009→ israelites. 18 Els d'Esaú i els
ammonites van anar muntanya amunt fins al davant de Dotan, i hi acamparen. Alguns
d'ells foren enviats cap a llevant i d'altres cap al sud, davant d'Egrebel, que es troba prop
de Cus, sobre el torrent de Mocmur. La resta de l'exèrcit dels assiris va acampar a la
plana; en cobrien tota l'extensió. Les tendes i els dipòsits dels bagatges formaven un
campament de grans proporcions, perquè el nombre de la gent era enorme.
19 Llavors els israelites clamaren al seu Senyor i Déu, perquè tenien l'esperit abatut de
veure's voltats de tot d'enemics, i no hi havia manera d'escapar-se'n. 20 ja feia trenta-
quatre dies que tenien els assiris acampats tot al volt, els d'infanteria, els carros i els de
cavalleria. A tots els habitants de Betúlia, se'ls havien acabat ja totes les gerres d'aigua,
21 les cisternes també s'anaven buidant, talment, que no hi havia cap dia que poguessin
beure aigua fins a la sacietat, perquè els la donaven racionada. 22 Els seus menuts es
decandien, les dones i els joves perdien les forces, de tanta set que passaven; i queien
per les places de la ciutat i a les sortides de les portes; ja no els quedava aguant per a
res. 23 Aleshores tot el poble va acudir a Ozies i als caps de la ciutat, tots, joves, dones,
criatures; i van començar a clamar a grans crits davant de tots els ancians, dient: 24
«Que el Senyor faci justícia entre vosaltres i nosaltres, pel gran tort que ens heu
ocasionat, no parlamentant la pau amb els assiris. 25 I ara no tenim qui ens ajudi, sinó
que Déu ens ha abandonat a les seves mans, fins que caiguem per terra, davant d'ells, de
set i de gran desventura. 26 Crideu-los, encara hi som a temps, i poseu tota la ciutat
apillatge d'Holofernes i del seu exèrcit. 27 Perquè ens valdrà més d'esdevenir la seva
presa: ens faran esclaus, sí; però conservarem la vida i no haurem de veure com els
nostres menuts moren als nostres mateixos ulls i com els nostres fills i les nostres dones
exhalen l'esperit. 28 Us posem per testimoni el cel i la terra, i el nostre Déu i Senyor
dels nostres pares, que avui es venja de nosaltres pels nostres pecats i pels —1010→
mancaments dels nostres pares, si avui mateix no feu el que us hem dit». 29 I tots alhora
a l'assemblea començaren un gran plany i van clamar a Déu amb veu forta. 30 Ozies els
va dir: «Tingueu coratge, germans; aguanteu cinc dies encara, en aquests cinc dies el
Senyor es girarà compassiu cap a vosaltres. No ens ha d'abandonar pas fins a la fi! 31
Però, si, passats els cinc dies, no ens ha vingut ajuda, faré tal com dieu». 32 I va fer anar
la gent cadascú al seu lloc. Uns se n'anaren a les muralles i a les torres; les dones i els
nois foren enviats cap a les cases. I tota la ciutat estava plena d'abatiment.
10 Judit surt de Betúlia.— 1 Quan va acabar de clamar al Déu d'Israel i hagué dit totes
aquestes paraules, 2 es va alçar de terra, va cridar la seva criada, i va baixar a la casa, on
acostumava a passar els dissabtes i els seus dies de festa. 3 Es va descenyir el sac que
portava, es va treure els vestits de dol, es va rentar tot el cos amb aigua i el va ungir amb
un perfum de qualitat; va pentinar-se els cabells, s'hi posà una mitra a sobre, i es —
1015→ va vestir amb els seus vestits d'alegria, els que es posava els temps que vivia el
seu marit Manasés. 4 Es va calçar unes sandàlies, es va posar els collarets, els braçalets,
els anells i les arracades i tots els seus adornaments. Es va embellir molt, per decebre els
ulls dels homes que la veiessin. 5 Va donar a la seva criada un bot de vi i un flascó d'oli;
omplí un sarró amb galetes d'ordi, pans de figues, pa i formatge; en féu un paquet i el va
carregar a la criada. 6 S'adreçaren a les portes de la ciutat de Betúlia i van trobar-hi
Ozies i els ancians de la ciutat, Cabris i Carmis. 7 Quan la veieren, amb la cara
transfigurada i els vestits que s'havia mudat, es meravellaren molt de la seva bellesa i li
digueren: 8 «Que el Déu dels nostres pares et faci objecte de benvolença i doni
acompliment als teus propòsits, a glòria dels israelites i exaltació de Jerusalem».
9 Ella va adorar Déu i els digué: «Maneu que m'obrin les portes de la ciutat, i sortiré a
dur a terme allò de què vam parlar». Manaren als joves que li obrissin, tal com havien
quedat. 10 Així ho feren. I Judit va sortir i, amb ella, la seva criada. Els homes de la
ciutat se la van anar guaitant de lluny, fins que, en haver travessat la vall, ja no pogueren
veure-la.
11 Va anar seguint dretament la vall, fins que es trobà amb el primer destacament de
guàrdia dels assiris. 12 L'agafaren i li van preguntar: «De quin poble ets, d'on véns i on
vas?» I digué: «Sóc del poble dels hebreus, i m'escapo d'entre ells, vist que us seran
donats perquè els devoreu. 13 Vinc a presentar-me a Holofernes, el primer general de
les vostres forces, per dir-li la veritat. I li mostraré un camí: si hi passa, es farà amo de
tota la regió muntanyosa, sense que li manqui cap home ni hi perdi cap vida».
Es conduïda al campament dels assiris.— 14 Quan aquells homes van sentir les seves
paraules i s'adonaren del seu rostre —per a ells era meravellosament formós— li van
dir: 15 «Has salvat la vida, afanyant-te a baixar a la presència del nostre senyor.
Presenta't ara a la seva tenda; uns quants de nosaltres t'acompanyaran fins a deixar-te
—1016→ a les seves mans. 16 Quan et trobis al seu davant, no tinguis cap por; digue-
li el que li has de dir, i et tractarà bé». 17 Van triar un centenar d'homes, que s'ajuntaren
a ella i a la seva criada, i les conduïren a la tenda d'Holofernes. 18 Tot el campament hi
va córrer, perquè la nova de la seva arribada s'havia escampat per totes les tendes.
Mentre s'estava fora de la tenda d'Holofernes, esperant que l'anunciessin, els qui anaven
venint la rodejaven. 19 Es meravellaven de la seva bellesa i, a través d'ella, els naixia
una admiració envers els israelites. S'anaven dient: «¿Qui no en farà cas d'un poble que
posseeix unes dones així? No estaria bé deixar-ne ni un sol home en vida; els qui
quedessin serien capaços de seduir tota la terra».
20 Sortiren aleshores els guardes d'Holofernes i tots els seus servidors i la van introduir
a la senda. 21 Holofernes estava descansant al llit, sota el dosser de porpra i d'or, brodat
de maragdes i pedres precioses. 22 Quan li comunicaren la seva presència va sortir a
l'avant-tenda precedit de lampadaris de plata. 23 Quan Judit fou davant d'ell i dels seus
ajudants, tothom restà corprès de la bellesa de la seva cara. Ella, prostrant-se en terra,
l'adorà. Els servents d'Holofernes l'aixecaren.
11 Primera entrevista de Judit i Holofernes.— 1 Aleshores Holofernes li digué:
«Estigues tranquil·la, dona; no tinguis por de res. Perquè jo no he fet mai cap mal a
ningú que hagi decidit de servir Nabucodonosor, el rei de tota la terra, 2 Ara, si el teu
poble, que habita a la muntanya, no m'hagués menyspreat, no hauria pas aixecat la
llança contra ells. Però ells mateixos s'ho han buscat. 3 Digue'm, doncs, ara, la raó per
què has fugit d'ells i has vingut cap a nosaltres. Creu que has vingut a la salvació.
Estigues tranquil·la; viuràs aquesta nit i totes les altres. 4 No hi haurà ningú que et faci
cap mal; et tractaran bé, com passa a tots els servents del meu senyor, el rei
Nabucodonosor».
5 Judit li digué aleshores: «Acull les paraules de la teva esclava i deixa que la teva
serventa parli a la teva presència; —1017→ no anunciaré cap mentida al meu senyor,
aquesta nit. 6 I, si et decideixes a seguir el que et dirà la teva serventa, Déu acomplirà
amb tu una obra perfecta, i cap dels projectes del meu senyor no falliran. 7 Per la vida
de Nabucodonosor, rei de tota la terra, i per la vida del seu govern que t'ha tramès per a
redreçament de tots els homes: no sols els homes el serveixen, gràcies a tu, sinó que
totes les bèsties salvatges, les ramades i els ocells, gràcies a la teva força, viuran per a
Nabucodonosor i per a tots els qui regeixen el seu reialme. 8 Hem sentit parlar del teu
saber i de l'astúcia del teu cor; ha corregut per tota la terra que tu ets l'únic home bo en
tot el regne, poderós pels teus coneixements, i que obres meravelles en coses de guerra.
9 Ara bé, tenim esment del que va dir Aquior al teu consell; ho sabem perquè els homes
de Betúlia el van salvar i ell els va referir tot el que havia dit davant teu. 10 Doncs, amo
i senyor, no menyspreïs les seves paraules, tingues-les ben presents, perquè són veritat.
El nostre poble no serà castigat, ni l'espasa els podrà dominar, mentre no pequin contra
el seu Déu. 11 Però ara, per evitar que el meu senyor sigui un fracassat, o un rebuig, la
mort caurà sobre ells: un mancament673 ha fet presa en ells, amb el qual irritaran el seu
Déu, tan bon punt hagin comes la il·legalitat. 12 Com que se'ls han acabat els queviures
i gairebé no tenen aigua, han decidit de posar mà als seus ramats i han resolt de menjar-
se tot allò que Déu, amb les seves lleis, els havia prohibit de menjar. 13 Les primícies
del blat, els delmes del vi i de l'oli, que conservaven a part, com a cosa sagrada, per als
sacerdots que, a Jerusalem, estan a la presència del nostre Déu, tot han determinat de
consumir-ho: coses que no era lícit a ningú del poble ni de tocar amb les mans. 14 Ja
han acudit a Jerusalem (els qui viuen allí també han fet el mateix), per sol·licitar permís
del consell dels ancians. 15 I passarà que quan els arribi el permís i ho facin, aquell dia
et seran donats perquè els arruïnis. 16 Com que jo, la teva serventa, sabia tot això, he
fugit d'ells; és ben bé Déu qui m'ha enviat —1018→ per acomplir amb tu unes fetes
que ompliran d'estupor la terra i tots els qui se n'assabentin.
17 Però la teva serventa és una dona piadosa: nit i dia dóna culte al Déu del cel. Per
això, em quedaré ara al teu campament, senyor; però la teva serventa haurà de sortir
cada nit cap al torrent i allí pregar Déu; ell em comunicarà quan hauran comès el pecat.
18 Aleshores vindré i t'ho faré saber; i podràs sortir amb el teu exèrcit i no hi haurà
ningú d'entre ells que se t'oposi. 19 Et conduiré a través de la Judea fins arribar davant
mateix de Jerusalem; faré entrar el teu carro fins al mig de la ciutat. Els menaràs tots
com ovelles, que estan sense pastor. Ni els gossos no grunyiran davant teu. Aquestes
coses m'han estat dites per una mena de pressentiment, m'han estat anunciades. I he
estat enviada per anunciar-te-les a tu».
20 Les seves paraules plagueren a Holofernes i als seus ajudants, que es meravellaren de
la seva prudència, i deien: 21 «No hi ha pas cap altra dona, de cap a cap de la terra, que
tingui un rostre tan bell i un parlar tan assenyat. 22 Holofernes li digué: «Ha fet bé Déu
d'enviar-te davant del teu poble, per posar força al nostre braç i causar la ruïna dels qui
han menyspreat el meu senyor. 23 I tu, quin aspecte més agradable que tens i quines
paraules més ben dites! Mira, si fas el que has dit, el teu déu serà el meu déu; i tu
t'asseuràs al palau del rei Nabucodonosor, i la teva anomenada s'estendrà per tota la
terra».
12 Holofernes obsequia Judit.— 1 La va fer conduir on tenia guardada la seva vaixella
de plata i ordenà que li paressin taula amb les seves llaminadures i que li donessin per a
beure vi del seu. 2 Judit va dir: «No en vull pas menjar, que no em fos causa de mal. Ja
em passaré amb el que m'he portat». 3 Holofernes li digué: «I, si se t'acaba el que tens,
d'on en traurem de semblant per donar-te'n? Aquí no hi ha ningú de la teva raça». 4
Judit li va respondre: «Per la teva vida, senyor meu, la teva serventa no s'acabarà pas el
que té, abans que el Senyor no faci —1019→ per la meva mà el que té decidit». 5 Els
criats d'Holofernes la van acompanyar llavors a la tenda i va estar dormint fins a
mitjanit. Es llevà a punta d'alba, 6 i féu dir a Holofernes: «Que el meu senyor ordeni que
permetin de sortir a la teva serventa per pregar». 7 Holofernes manà a la seva guàrdia
personal que no li possessin cap trava. Va quedar-se al campament tres dies. A la nit
sortia cap al torrent de Betúlia i es banyava a la font, prop del campament. 8 I en sortir
del bany pregava al Déu d'Israel que conduís a bon terme el seu camí per al
ressorgiment del seu poble. 9 D'aquesta manera entrava purificada a la tenda i s'hi
estava fins que, cap al tard, li portaven el menjar.
Judit al banquet d'Holofernes.— 10 Succeí que el dia que feia quatre, Holofernes va
oferir un banquet només als seus ajudants; no hi convidà cap dels subalterns. 11 I va dir
a Bagoa, l'eunuc, el qui estava encarregat de totes les seves coses: «Ves a trobar la dona
hebrea que tens amb tu i mira de convèncer-la de venir a menjar i beure amb nosaltres.
12 Figura't la vergonya que ens vindria a sobre, si deixàvem anar una dona així sense
venir-hi tractes674. Certament que, si no ens la sabem atreure, faran riota de nosaltres».
13 Bagoa deixà Holofernes, anà a trobar-la i li digué: «Una joveneta tan bella no hauria
de dubtar gens d'anar a trobar el meu senyor, per ser honrada a la seva presència; ni de
beure vi amb nosaltres, per prendre part en la nostra joia, i d'esdevenir avui com una de
les dones dels assiris, que estan al palau de Nabucodonosor». 14 Judit li contestà: «¿Qui
sóc jo per oposar-me al meu senyor? Cuitaré a fer tot allò que sigui grat als seus ulls, i
ho tindré com una glòria fins al dia de la meva mort». 15 S'alçà i s'adornà amb els
vestits i amb tot l'agençament femení. La seva criada va anar al davant a estendre-li a
terra, enfront d'Holofernes, les pells d'ovella que Bagoa li havia donat perquè les fes
servir cada dia per a menjar-hi recolzada a sobre. 16 Aleshores entrà Judit i s'hi va
estirar. El cor d'Holofernes en quedà extasiat, i la seva ànima commoguda. —1020→
Estava abrusat d'un gran desig d'ajuntar-se-li. Del primer dia que la veié que anava
espiant l'oportunitat de seduir-la. 17 Holofernes li digué: «Beu, beu, i pren part en la
nostra alegria». 18 Judit li va dir: «Sí, que beuré, senyor, perquè el meu viure s'ha fet
avui més gloriós que tots els dies de la meva existència». 19 I va prendre davant d'ell el
que la seva criada li havia preparat i en va menjar i beure. 20 Holofernes va restar
encantat de Judit; i va beure molt de vi, com mai no n'havia begut en un dia, d'ençà que
era al món.
13 Judit es queda sola a la tenda amb Holofernes i el mata.— 1 Quan començà a ser
fosc, els seus ajudants van afanyar-se a marxar. Aleshores Bagoa tancà la tenda del seu
Senyor per fora, després d'haver-ne tret els seus assistents. I se'n van anar al llit. Perquè
tothom estava rendit pel molt que havien begut. 2 A la tenda, s'hi va quedar Judit tota
sola amb Holofernes, mig estirat sobre el llit, a conseqüència de la forta borratxera que
havia agafat. 3 Judit va encarregar a la seva criada que s'estigués a fora del seu
dormitori, a punt per quan hagués de sortir, com cada dia; perquè va dir que tenia
intenció de sortir a pregar, i va parlar a Bagoa en el mateix sentit. 4 Tothom marxà i
ningú no va quedar al dormitori, ni petit ni gran. Aleshores Judit, dreta al costat del llit
d'Holofernes, va dir en el seu interior: «Senyor Déu de tot poder, gireu la mirada en
aquests moments a l'obra de les meves mans; i que sigui per a exaltació de Jerusalem. 5
Ara és l'ocasió de socórrer el vostre heretatge i de fer el meu fet, per esclafar els
enemics, que s'han aixecat contra nosaltres». 6 S'acostà a la columna del llit, la que hi
havia prop del cap d'Holofernes, va despenjar-ne el seu alfange 7 i, atansant-se al llit, li
va agafar el cap pels cabells i digué: «Donen-me força, Senyor, Déu d'Israel, en aquest
moment». 8 Li va donar dos cops al coll amb tota la seva força i li tallà el cap en rodó. 9
Va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà el dosser de les pilastres. Al cap d'un moment
sortí i va donar el cap d'Holofernes a la seva criada —1021→ 10 perquè el posés a la
bossa dels queviures. I sortiren plegades, com feien quan anaven a pregar. Van travessar
el campament, feren el tomb al barranc i pujaren muntanya amunt, cap a Betúlia. I van
arribar a les seves portes.
11 Judit, de lluny estant, va dir als qui feien guàrdia sobre les portes: «Obriu, obriu la
porta, sí. Déu, el nostre Déu està amb nosaltres, per obrar encara coses grans i ardides a
Israel, contra els enemics, tal com avui ha fet». 12 De seguida que els homes de la ciutat
van sentir la seva veu, van afanyar-se a baixar cap a la porta de la ciutat i anaren a
buscar els ancians. 13 Tothom, petits i grans, hi va acudir; no s'ho esperaven, que ella
vingués. Van obrir la porta, les feren entrar, van encendre foc, per veure-s'hi, i les van
envoltar. 14 Ella els digué amb veu forta: «Lloeu Déu, lloeu-lo, lloeu Déu, que no ha
apartat la seva misericòrdia de la casa d'Israel, sinó que ha esclafat els nostres enemics
aquesta nit per la meva mà».
Judit ensenya al poble el cap d'Holofernes.— 15 Aleshores tragué el cap de la bossa, els
el mostrà i va dir: «Mireu, el cap d'Holofernes, el primer dels generals de l'exèrcit
d'Assur; i mireu, el dosser sota el qual solia dormir les seves borratxeres. El Senyor l'ha
ferit per la mà d'una dona. 16 Com viu el Senyor, que m'ha guardat durant la meva
sortida, és cert que la meva cara l'ha seduït per a ruïna d'ell i amb mi no ha fet cap cosa
dolenta que em profanés i m'avergonyís». 17 Tot el poble va ser pres d'una grandíssima
admiració. Es van acotar i adoraren Déu dient tots alhora: «Sou beneït, Déu nostre, que
el dia d'avui heu anorreat els enemics del vostre poble». 18 I Ozies li digué: «Ets
beneïda, filla, pel Déu altíssim, més que totes les dones de la terra, i beneït el Senyor
Déu, que creà el cel i la terra, que t'ha conduït amb èxit a tallar el cap del qui manava els
nostres enemics. 19 perquè l'esperança que has tingut no s'allunyarà dels cors dels
homes, que recordaran la força de Déu per sempre més. 20 Déu faci que això sigui
eternament per a exaltació teva, i et recompensi omplint-te de béns, tu que —1022→
no has regatejat la teva vida per causa de l'abatiment del teu poble; sinó que has fet front
a la nostra caiguda, caminant pel camí dret davant del nostre Déu». I tot el poble digué:
«Amén, amén».