Tema 4. Els procediments penals: el procediment per delictes lleus.

El
procediment d’enjudiciament ràpid de determinats delictes. El procediment
abreujat. El procés per acceptació de decret. El procediment de decomís
autònom. El procediment ordinari: estructura bàsica. El procediment davant
del tribunal del jurat

Esquema

I. Els procediments penals ................................................................................................. 1

II. El procediment per delictes lleus .................................................................................... 1
III. El procediment d’enjudiciament ràpid .......................................................................... 2
1. Competència i àmbit d’aplicació .................................................................................. 2
2. Estructura del procediment.......................................................................................... 3
IV. El procediment abreujat .............................................................................................. 3
1. Competència i àmbit d’aplicació .................................................................................. 3
2. Estructura general del procediment ............................................................................. 4
V. El procés per acceptació de decret ................................................................................. 6
1. Àmbit d’aplicació ......................................................................................................... 7
2. Parts ........................................................................................................................... 7
3. Procediment ................................................................................................................ 7
VI. El procés per decomís autònom .................................................................................. 8
1. Supòsits ...................................................................................................................... 8
2. Competència ............................................................................................................... 8
3. Procediment ................................................................................................................ 9
VII. El procediment ordinari: estructura bàsica................................................................... 9
1. Àmbit d’aplicació i competència .................................................................................. 9
2. Estructura bàsica ...................................................................................................... 10
VIII. El procediment davant del tribunal del jurat ............................................................... 12
1. Competència i àmbit d’aplicació ................................................................................ 12
2. Breu referència al jurat: estatut jurídic i procediment de selecció .............................. 12
3. El procediment .......................................................................................................... 13
Punts clau ............................................................................................................................ 16
Bibliografia ........................................................................................................................... 16
I. Els procediments penals

Tal com s’ha dit en el tema 2, de procés penal n’hi ha un; de procediments penals, diversos.
En la configuració original de la Llei d’enjudiciament criminal (LECrim) hi havia un únic
procediment ordinari per delictes i un altre per faltes, i diferents procediments especials,
segons les peculiaritats del delicte o de les persones acusades. Aquest esquema inicial s’ha
modificat profundament i actualment la llei recull diferents procediments que, en línies
generals, responen a l’estructura general que descriu el tema 2, i que es diferencien segons
els delictes que s’hi enjudicien.

II. El procediment per delictes lleus

Aquest és un procediment molt senzill, regulat pel llibre IV LECrim (art. 962 i següents), que
es preveu per a l’enjudiciament pels delictes considerats com a lleus pel Codi penal.
Substitueix l’anterior judici de faltes a partir de la reforma del Codi penal, que transforma les
faltes en delictes menys lleus.
Són competents per al coneixement i la decisió d’aquests judicis els jutges d’instrucció.
És un procediment molt àgil, tenint en compte la simplicitat i l’escassa gravetat de les
infraccions penals que s’hi enjudicien. Es caracteritza per respondre fonamentalment als
principis d’oralitat, concentració i oportunitat. Respon a l’esquema següent.

A. Fase d’investigació
Teòricament, no existeix, però tenen naturalesa instructora els atestats policials i les
actuacions de citació i oferiment d’accions que ha de fer la policia judicial (art. 962 i 964
LECrim). En l’atestat ha de constar aquest oferiment d’accions a l’ofès o al perjudicat, les
actuacions practicades i una adreça electrònica i un telèfon on remetre notificacions i
comunicacions. No hi ha una fase intermèdia en cap cas.

B. Fase de judici oral

Si el judici comença per atestat policial i el fet que cal jutjar és un dels que preveuen els art.
962 i 963 LECrim (lesions, maltractament d’obra, furt flagrant…), la citació de la policia fa les
funcions d’assenyalament, i serveix per convocar les parts al jutjat de guàrdia per celebrar la
vista. La vista ha de tenir lloc encara que no s’hi presentin i sempre que puguin practicar-se
totes les proves. No cal intervenció ni d’advocat ni de procurador.

Si el jutge que ha rebut l’atestat és competent, ha d’obrir el judici oral encara que alguna de
les parts no hi comparegui, tret que ho consideri necessari. Malgrat considerar-se

1
 competent, pot determinar el sobreseïment de la causa, a petició del Ministeri Fiscal, si el fet
denunciat és de molt escassa gravetat tenint en compte la naturalesa del fet, les seves
circumstàncies i les personals de l’autor, i que no hi concorri un interès públic rellevant. En
els delictes patrimonials s’entén que no hi ha aquest interès quan s’ha reparat el dany o no
hi ha denúncia de la víctima. Passa el mateix si el judici comença per denúncia de l’ofès, hi
concorren la resta dels requisits esmentats i la vista pot tenir lloc al servei de guàrdia del
jutjat (art. 964 LECrim).
Si no és possible celebrar el judici durant el servei de guàrdia, i sempre que sigui el jutjat
competent, el lletrat de l’Administració de justícia ha d’assenyalar data per al judici el dia
hàbil més pròxim possible, en un termini que mai no ha de superar els 7 dies (art. 965
LECrim).
Si la competència no recau en el jutjat on es presenta l’atestat o la denúncia, cal que
remetre’ls al jutjat competent, el qual ha d’assenyalar judici en el termini que preveu el
paràgraf anterior.

III. El procediment d’enjudiciament ràpid

1. Competència i àmbit d’aplicació

És regulat pel títol III del llibre IV de la LECrim (art. 795 i següents), d’acord amb la redacció
que en va fer la Llei 38/2003, la missió de la qual era agilitar la justícia penal.
Aquest procediment s’aplica a l’enjudiciament de delictes castigats amb penes privatives de
llibertat no superiors a cinc anys o qualsevol altre pena de diferent naturalesa amb durada
no superior a deu anys sempre que:
a) El procediment s’incoï per atestat policial.
b) L’autor estigui identificat, detingut per la policia judicial i posat a disposició del jutjat
de guàrdia. O, si no està detingut, que la policia l’hagi citat com a imputat davant el
jutjat de guàrdia.
c) Es tracti de delictes flagrants o de delictes la instrucció dels quals es presumeixi
senzilla i es tracti de determinats delictes inclosos en l’art. 795, regla 2a, LECrim
(lesions, amenaces i d’altres de violència de gènere; furt; robatori; danys; contra la
seguretat en el trànsit…).

Aquest procediment no es pot aplicar en cap cas quan calgui disposar el secret de les
actuacions, ni tampoc a delictes connexos.

Respecte a la competència, la instrucció correspon als jutjats d’instrucció en el seu servei de

guàrdia, amb una gran intervenció de la policia judicial, i l’enjudiciament correspon al jutjat
penal respectiu, tret que l’imputat es conformi davant el jutjat de guàrdia, cas en el qual
aquest és competent per dictar sentència.

2
 2. Estructura del procediment

A. Fase d’instrucció
Aquesta fase es desdobla en dues parts: investigació policial i investigació judicial. La
investigació policial és la inicial o principal; en l’atestat que la recull han de quedar reflectides
les actuacions fetes i les citacions que preveu l’art. 796 LECrim. La investigació judicial té
caràcter complementari i rep el nom de diligències urgents; el jutge de guàrdia només pot
dur a terme les actuacions necessàries i que no efectuar la policia judicial. En la vista que
s’ha de celebrar, cal que pregunti a les parts personades sobre la conveniència de continuar
el procediment o de transformar-lo.

B. Fase intermèdia o de preparació del judici oral

Decidida la continuació, en la mateixa vista es decideix sobre l’obertura del judici oral o el
sobreseïment (principi de concentració).
Si es determina l’obertura del judici, l’acusació i la defensa han de presentar les seves
peticions, que posteriorment han de consignar per escrit. Si hi ha acusació particular,
aquesta i el Ministeri Fiscal han de presentar els escrits d’actuació respectius en el termini
de dos dies i, posteriorment, la defensa té un termini de cinc dies per presentar-ne el seu.
Si l’acusat es mostra conforme, el procediment queda vist per a sentència i el jutge de
guàrdia ha de dictar sentència. D’acord amb l’art. 801 LECrim, la conformitat prestada per
l’acusat davant del jutjat de guàrdia suposa la reducció automàtica de la pena sol·licitada i
acceptada en un terç.
Si no hi ha conformitat, rebuts tots els escrits, es remeten totes les actuacions al jutjat penal
corresponent.

C. Fase de judici oral

Se celebra seguint les normes del procediment abreujat (art. 802 LECrim) i el jutge penal
corresponent ha de dictar sentència en el termini de tres dies des de la vista.

IV. El procediment abreujat

1. Competència i àmbit d’aplicació

Creat l’any 1988, és regulat pel títol III del llibre IV LECrim (art. 757 i següents). D’acord amb
l’art. 757 LECrim, és procedent per a l’enjudiciament dels delictes castigats amb pena
privativa de llibertat no superior a nou anys, o bé amb qualssevol altres penes de diferent
naturalesa bé siguin úniques, conjuntes o alternatives, sigui quina sigui la seva quantia o
durada.

3
La competència judicial en aquest procediment es distribueix així:
a) La instrucció correspon sempre al jutjats d’instrucció, amb la col·laboració de la
policia judicial i del Ministeri Fiscal.
b) La fase intermèdia també correspon al jutge d’instrucció.
c) La fase d’enjudiciament correspon a:
 Els jutjats penals, quan es jutgin delictes penats amb penes privatives de
llibertat de durada no superior a cinc anys o qualsevol altre pena de diferent
naturalesa de durada no superior a deu anys, sempre que no sigui procedent
un judici ràpid.
 Les audiències provincials, quan es jutgin delictes amb penes superiors a les
esmentades i no escaigui seguir els tràmits del procediment ordinari.

En el cas que el delicte sigui competència dels jutjats centrals penals o de l’Audiència
Nacional, la instrucció (i la fase intermèdia) correspon als jutjats centrals d’instrucció.

2. Estructura general del procediment

A. Fase d’instrucció (art. 774 i següents LECrim)

Rep el nom de diligències prèvies. La seva finalitat és dur a terme les diligències
necessàries per determinar la naturalesa i les circumstàncies del fet i les persones que hi
han participat. Després de la reforma de 2003, s’han ampliat considerablement les
competències de la policia judicial i del Ministeri Fiscal en la investigació d’aquests delictes.
Per aquest motiu, sovint el procediment s’incoa per atestat policial.
La intervenció del Ministeri Fiscal ha augmentat progressivament i ha permès la introducció
del principi d’oportunitat: impuls del procediment, direcció de la policia judicial, possibilitat de
detenció… Tant les actuacions del Ministeri Fiscal com l’atestat policial han de posar-se a
disposició del jutjat en el termini més breu possible.
Les diligències prèvies poden incloure qualsevol dels actes d’investigació esmentats en el
tema 2, amb algunes peculiaritats: l’informe pericial el pot fer un únic perit; no cal esperar a
la curació de les lesions per arxivar la causa… L’única actuació necessària és l’interrogatori
de l’imputat, que, a manca de processament formal, i seguint la doctrina del Tribunal
Constitucional, suposa l’assumpció formal d’aquest estatus d’imputat.
Practicades les actuacions necessàries, el jutge instructor ha de prendre una de les
decisions següents:
1. Arxivament o sobreseïment de les actuacions, si considera que els fets no són
constitutius de delicte, no se n’acredita la perpetració o no hi ha autor conegut. La
interlocutòria que decreti aquest arxivament ha de comunicar-se a la víctima, o, en
cas de mort o desaparició, a determinats familiars. Les víctimes (o els seus familiars)
poden recórrer aquesta interlocutòria, encara que no siguin part en el procediment.
2. Trametre les actuacions al jutge competent si considera els fets investigats són
constitutius de delicte lleu.

4
 3. Trametre les actuacions al jutge de menors, si tots els investigats són menors d’edat,
o a l’òrgan corresponent de la jurisdicció militar, si els fets són atribuïbles a aquesta
jurisdicció.
4. Continuar la tramitació del procediment. La interlocutòria que la decreti ha de
determinar els fets punibles i la identificació del suposat autor, i es considera
conclosa la fase instructora.
5. Trametre les actuacions al jutge penal si l’autor ha reconegut els fets davant del jutge
i es donen la resta de requisits per a l’enjudiciament ràpid.
6. Tot i que no està expressament previst per aquest article, també pot transformar el
procediment en un procediment ordinari, salvant les actuacions que siguin vàlides, si
els fets s’han de jutjar per aquest procediment i no per l’abreujat inicialment incoat.

B. Fase intermèdia o de preparació del judici oral (art. 780 i següents LECrim)
Concloses les actuacions investigadores, i quan es consideri que han de seguir-se els
tràmits del procediment abreujat, el jutge d’instrucció ha de remetre les diligències a les
parts acusadores, incloent-hi el Ministeri Fiscal, perquè, en el termini de deu dies, sol·licitin
l’obertura del judici oral, formulant escrit d’acusació; demanin el sobreseïment de la causa o,
excepcionalment, instin la pràctica de diligències complementàries.
La sol·licitud de diligències extraordinàries té caràcter excepcional i només pot basar-se en
la manca d’elements essencials per a la tipificació dels fets, i ha disposar-se necessàriament
si les demana el Ministeri Fiscal. A la seva pràctica, ha de ser-hi convocat l’imputat.
Si demanen l’arxivament totes les parts acusadores, incloent-hi el Ministeri Fiscal, el jutge ha
disposar-lo, tret que es fonamenti en la concurrència de determinades causes eximents
(alienació mental, por insuperable…), cas en el qual cal continuar el procediment per
determinar formalment l’exempció de la responsabilitat penal i fixar, si escau, la
responsabilitat civil. Si només acusa el fiscal i demana l’arxivament de la causa, cal que el
jutge ho comuniqui al fiscal superior per tal que decideixi si cal mantenir l’acusació o no.
Si formulen escrit d’acusació, les parts han de sol·licitar expressament l’obertura del judici
oral, i hi han d’incloure la determinació de l’òrgan que consideren competent per dur-lo a
terme. Si el Ministeri Fiscal o alguna de les acusacions personades demanen l’obertura del
judici, el jutge ha d’obrir-lo tret que consideri que els fets no són constitutius de delicte o que
no hi ha prou indicis per dirigir l’acusació contra l’imputat. Aquest escrit d’acusació és el nom
que reben en aquest procediment les qualificacions provisionals.
Rebuts els escrits d’acusació, es traslladen totes les actuacions i els escrits a les parts
acusades perquè formulin l’escrit de defensa, en el qual han d’admetre o rebatre els fets
dels escrits d’acusació correlativament.
Els escrits d’acusació i de defensa han d’incloure també la llista de testimonis i perits que cal
citar, i la sol·licitud de pràctica de prova anticipada que convingui als interessos respectius.

5
 En l’escrit de defensa, pot incloure’s també la conformitat de l’acusat amb la pena més greu
de les acusacions.
Fetes totes aquestes actuacions, les actuacions es posen a disposició de l’òrgan competent
per a l’enjudiciament.

C. Fase de judici oral (art. 785 LECrim)

L’òrgan competent per fer el judici (jutge penal o audiència provincial), un cop rebudes les
actuacions, ha d’examinar les proves proposades i dictar una interlocutòria per admetre’n les
pertinents, a més de fixar dia i hora d’inici de les sessions de judici oral.
Arribat el dia, s’inicien les sessions, en què necessàriament han d’estar presents l’acusat i el
seu lletrat; si no hi concorren tot i estar degudament citats, s’ha de dictar la suspensió del
judici, tret que, a petició del Ministeri Fiscal o una altra part acusadora, i oïda la defensa, el
jutge estimi que hi ha prou elements per continuar, quan la pena sol·licitada no excedeixi de
dos anys de privació de llibertat, o si és de diferent naturalesa, quan la durada no excedeixi
els sis anys.
El judici oral comença el dia previst amb la lectura dels escrits d’acusació i de defensa. A
continuació, té lloc una mena de vista preliminar en què, a instància de part, el jutge analitza
i resol les qüestions prèvies plantejades. La decisió es pren en l’acte i no és susceptible de
recurs.
Feta aquesta vista, comença el judici pròpiament dit amb la pràctica de la prova, que té lloc
en sessions consecutives. El tràmit de prova no s’obre si hi consta la conformitat de l’acusat,
ratificat en aquest punt, cas en el qual es passa a la sentència. Després la pràctica de la
prova, se segueixen els tràmits de qualificacions definitives i informes orals. Cal aixecar acta
de tota la vista.
La sentència ha de dictar-se en el termini de cinc dies un cop finalitzat el judici oral. En cas
de conformitat, la sentència es dicta oralment (sentència in voce), i s’ha de fer constar en
l’acta, sens perjudici de redactar-la amb posterioritat. Si el fiscal i la resta de les parts,
coneguda la decisió, expressen la seva decisió de no recórrer-la, el jutge n’ha de declarar la
fermesa, i també ha de pronunciar-se, prèvia audiència de les parts, sobre la suspensió o la
substitució de la pena imposada.

V. El procés per acceptació de decret

És un procediment introduït per la reforma de 2015 i és regulat pel títol III bis del llibre IV
LECrim (art. 803 bis a a bis j). Segons Gimeno, és un procés especial la finalitat del qual és
la creació d’un títol d’execució, que mai no pot dur aparellada una pena privativa de llibertat i
davant la qual l’encausat pot mostrar conformitat o rebuig.

6
1. Àmbit d’aplicació

Cal que es donin dos requisits:

– Objectius. El decret ha de formular-se sobre la base d’un delicte la pena del qual
sigui una multa, treballs en benefici de la comunitat o privació del carnet de conduir.
També pot formular-se sobre la base d’un delicte castigat amb pena privativa de
llibertat no superior a un any, sempre que aquesta pena es pugui suspendre d’acord
amb les previsions de l’art. 80 del Codi penal.
– Subjectius. No és mai aplicable a menors, ni als reincidents si no és aplicable
l’esmentat art. 80 CP, ni als rebels.

2. Parts

La part acusadora ha de ser necessàriament el Ministeri Fiscal; la part acusada és l’imputat

contra qui es dirigeix el decret.
No pot emprar-se aquest procediment si s’han personat parts acusadores populars o
particulars; tampoc si hi intervenen actors civils. El Ministeri Fiscal pot exercir l’acció civil
limitada a la restitució de la cosa i a la indemnització de danys i perjudicis.

3. Procediment

A. Iniciació
El Ministeri Fiscal, d’ofici i sempre que consideri que el fet presenta els caràcters de delicte,
que l’investigat n’és l’autor i que escau l’aplicació de la pena corresponent, formula un decret
de proposta d’imposició de pena. Aquest decret ha de contenir la identificació de l’encausat,
la descripció del fet punible, la tipificació d’aquest fet amb un esment succint de la seva
prova, una exposició dels fonaments de la pena sol·licitada i la pena que proposa.
La pena pot ser reduïda fins a un terç conforme a la seva determinació legal.

B. Control judicial
El decret ha de remetre’s al jutge d’instrucció competent per tal que l’autoritzi o el rebutgi.
Pot ser desestimat pel jutge, però només en els casos en què no es verifiquin els requisits
que estableix l’art. 803 bis a) LECrim, és a dir, que no es tracti dels delictes en què sigui
procedent aquest procediment, que la pena en concret no sigui privativa de llibertat i que no
hi hagi personades parts acusadores.

C. Notificació i citació a l’encausat

Si el decret és autoritzat, cal notificar-li a l’encausat i citar-lo a una compareixença davant
del jutjat d’instrucció.

7
 Ha de ser informat del caràcter voluntari de l’acceptació del decret. També de la possibilitat
que la pena sigui posteriorment elevada en cas de no acceptació de la proposta si hi ha un
judici posterior, ja que el Ministeri Fiscal no queda vinculat pel decret si el procediment
continua pels tràmits ordinaris.
L’encausat ha d’estar assistit per un lletrat, que pot ser-li designat d’ofici, i que ha de ser
nomenat amb una anterioritat no inferior als cinc dies abans de la celebració de la
compareixença. Si l’encausat compareix sense lletrat, se suspèn la compareixença.
Si l’encausat no compareix o rebutja la proposta, el decret queda sense efecte i es continuen
els tràmits del procediment corresponent.
Si l’encausat accepta el decret en tots els seus termes, el jutge d’instrucció li dona valor de
resolució judicial ferma i l’ha de documentar. Aquesta resolució té plens efectes de cosa
jutjada i no és possible interposar-hi recurs.

VI. El procés per decomís autònom

És un procediment introduït per la reforma de 2015 i és regulat pel títol III ter del llibre IV
LECrim (art. 803 ter a a bis u). És un procediment a través del qual se sol·licita el decomís
de béns, efectes o guanys, o el seu valor equivalent, procedents del delicte, quan aquest
decomís no ha estat exercit amb anterioritat.

1. Supòsits

S’aplica quan:
a) El fiscal, en l’escrit d’acusació, sol·licita el decomís dels béns, però reserva
expressament la seva determinació per a aquest procediment. En aquest cas,
només pot incoar-se el decomís autònom quan recaigui sentència ferma en el plet
principal.
b) Se sol·liciti com a conseqüència de la comissió d’un fet punible l’autor del qual
hagi mort o no pugui ser jutjat perquè es troba en rebel·lia o té incapacitat per
comparèixer.

2. Competència

És competent per conèixer d’aquest procediment el jutge o el tribunal que:

1. Hagi dictat la sentència ferma prèvia.
2. Conegui la causa principal suspesa.
3. Sigui competent per a l’enjudiciament de la causa quan no s’hagi incoat però sigui
procedent decretar-hi el decomís autònom.
L’acció només la pot exercir el fiscal contra els subjectes titulars dels béns que cal
decomissar.

8
 3. Procediment

Per regular el procediment, la LECrim remet a les normes del judici verbal que preveu la Llei
d’enjudiciament civil (LEC), que s’aplica en tot allò que no s’oposi a la LECrim.
El procediment s’inicia per demanda del fiscal, i cal notificar-la al titular dels béns mitjançant
notificació adreçada al seu representant processal en el procediment principal. Cal també
publicar-la al taulell d’anuncis del jutjat. La demanda, a més d’identificar els béns que cal
decomissar i els seus titulars i el fonament legal del decomís, ha d’incloure la proposició de
prova i, si escau, la sol·licitud de mesures cautelars.
El demandat ha de comparèixer en el termini de vint dies i presentar un escrit de
contestació. Si no el presenta, o en desisteix, es disposa el decomís definitiu dels béns, els
efectes o els guanys, o el seu valor equivalent.
Al llarg de la tramitació poden determinar-se les mesures cautelars sol·licitades, o la seva
modificació o aixecament, així com la necessitat de prestar caució substitutòria.
El procediment acaba per sentència, que ha de dictar-se en el termini de vint dies des de la
seva finalització i que ha d’incloure un dels pronunciaments següents:
a) Estimar la demanda i ordenar el decomís definitiu dels béns.
b) Estimar parcialment la demanda de decomís i ordenar el decomís definitiu per la
quantitat corresponent.
c) Desestimar la demanda de decomís i declarar que no escau perquè hi concorre
algun motiu d’oposició.

La sentència desplega els efectes materials de la cosa jutjada en relació amb les persones
contra les quals s’hagi dirigit l’acció i la causa de demanda plantejada.

VII. El procediment ordinari: estructura bàsica

El procediment ordinari era, originàriament, l’únic que incloïa la LECrim i el que s’ha pres
com a procediment tipus en la regulació del procediment penal en general i dels altres
procediments existents; per això, les seves previsions tenen cert caràcter subsidiari respecte
d’aquest, sempre que no en contradiguin l’essència.

1. Àmbit d’aplicació i competència

Cal emprar aquest procediment per jutjar tots els delictes castigats amb penes privatives de
llibertat superiors a nou anys, sempre que l’enjudiciament no estigui reservat al tribunal del
jurat.
La instrucció d’aquest procediment correspon al jutge d’instrucció del lloc on s’hagi produït el
delicte, i les fases intermèdia i de judici oral a l’audiència provincial, que també és qui en

9
dicta la sentència. Quan es tracti de l’enjudiciament d’un delicte que hagi de ser jutjat per
l’Audiència Nacional, aquesta desenvolupa les fases intermèdia i de judici oral, mentre que
la fase d’instrucció la duen a terme els jutjats centrals d’instrucció. Tot això, sens perjudici
que pugui correspondre a altres òrgans, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, per
raons d’aforament.

2. Estructura bàsica

A. Fase d’instrucció: el sumari

Aquesta fase rep el nom de sumari (ordinari).
El procediment ordinari s’inicia per interlocutòria d’incoació que pot tenir lloc després de la
recepció i admissió d’una denúncia o una querella, o per incoació d’ofici. També pot incoar-
se per interlocutòria de transformació de diligències prèvies en sumari, d’acord amb l’art. 760
LECrim.
En el desenvolupament del sumari poden incloure tots aquells actes adients per «preparar el
judici [oral] […] per esbrinar i fer constar la perpetració dels delictes amb totes les
circumstàncies que puguin influir en la qualificació i la culpabilitat dels delinqüents, les
persones i les responsabilitats pecuniàries dels quals cal assegurar» (art. 299 LECrim). Les
actuacions poden ser sol·licitades per les parts o ordenades pel jutge d’instrucció d’ofici
mateix. També inclou les mesures adients per a l’assegurament de les proves i l’adopció de
mesures cautelars personals i reals necessàries.
Quan apareguin indicis racionals de criminalitat contra una persona determinada, cal
decretar-ne el processament, mitjançant interlocutòria motivada, amb les previsions de l’art.
384 LECrim.

Practicades totes les diligències sumarials necessàries, cal dictar interlocutòria de conclusió
del sumari (art. 622 LECrim) i s’ordena la remissió de les actuacions al tribunal competent.
Aquesta interlocutòria ha de notificar-se a les parts i les convoca a una compareixença
davant del tribunal competent en un termini màxim de deu dies.

B. Fase intermèdia
En aquesta fase s’analitza la correcció de la conclusió del sumari i l’existència dels
pressupòsits necessaris per obrir el judici oral.
Així, un cop l’audiència provincial rep el sumari, nomena un ponent perquè l’examini i en
doni trasllat a les parts comparegudes. Aquestes, en un termini d’entre tres i deu dies han de
pronunciar-se sobre la seva conformitat, o no, amb la conclusió del sumari i,

10
consegüentment, sobre l’obertura del judici oral, la seva revocació o el sobreseïment de la
causa.
A partir d’aquests escrits, el tribunal dicta una nova interlocutòria que confirma o revoca la
conclusió del sumari. Si la revoca, ha d’assenyalar les diligències pendents i ha de retornar
el sumari al jutge d’instrucció perquè les practiqui. Si la confirma, ha d’ordenar el
sobreseïment de la causa, o bé l’obertura del judici oral.

C. Fase de judici oral

Acordada l’obertura del judici oral, es dona trasllat del sumari a les parts perquè formulin els
escrits de qualificació provisional, primer a les parts acusadores (Ministeri Fiscal, acusador
particular, acusador privat i actor civil) i després a les acusades (processat, responsable
civil) en un termini successiu de cinc dies. En els tres primers dies d’aquest termini poden
presentar els anomenats articles de pronunciament previ (art. 666 LECrim). Aquests
incidents processals s’han de resoldre abans de començar el judici i, si són admesos, sovint
suposen el sobreseïment de la causa. Tret de la declinatòria, les altres qüestions poden
tornar a plantejar-se en incoar-se el judici oral.
Els escrits de qualificació han d’incloure la proposició de prova en defensa de la seva
posició. El tribunal ha de dictar una interlocutòria d’admissió de les qüestions que consideri
pertinents i d’inadmissió de la resta. Aquesta interlocutòria ha d’indicar també el dia i l’hora
de començament de les sessions del judici oral (assenyalament) i ha d’acompanyar-se de
les citacions (perits, testimonis, processats) pertinents.
Arribat el dia assenyalat, s’inicia la vista, en principi pública. Després de la lectura dels
escrits de qualificacions, la vista comença preguntant al processat sobre la possible
existència de conformitat, i, si n’hi ha, es declara acabada i es passa a la sentència.
Si no hi ha conformitat, continua la vista amb la pràctica de la prova (art. 680 i següents
LECrim). L’ordre és el general: interrogatori i declaració del processat; declaracions
testificals; acaraments, si escau; declaracions pericials; documents, etc.

Acabat el tràmit de prova, les parts han de presentar les qualificacions definitives, a
continuació va la fase d’informes orals i, conclòs el debat, el tribunal dona la paraula al
processat (dret a l’última paraula), al qual permet fer les al·legacions que consideri adients.
Fet aquest tràmit, el judici es declara tancat i vist per a sentència.
La sentència ha de dictar-se en el termini de tres dies (art. 203 LECrim).

11
VIII. El procediment davant del tribunal del jurat

Amb la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat (LOTJ), va donar-se
compliment al mandat constitucional de l’art. 125 de la Constitució, que preveia la
participació dels ciutadans en l’Administració «mitjançant la institució del jurat». Per fer-ho,
va crear un procediment nou de forma íntegra, caracteritzat per un gran impuls dels principis
d’oralitat, concentració i immediació de la prova.

1. Competència i àmbit d’aplicació

Respecte a l’òrgan competent, d’acord amb l’art. 83 de la Llei orgànica del poder judicial, el
judici per jurat se celebra en l’àmbit de l’audiència provincial, encara que excepcionalment,
per raons d’aforament o regles especials de competència, pot constituir-se als tribunals
superiors de justícia o al Tribunal Suprem, però mai a l’Audiència Nacional.
Respecte a la competència o àmbit d’aplicació, d’acord amb la LOTJ, la competència del
jurat es determina en funció de la matèria, i no de la quantia de la pena. Així, l’art. 1.2 LOTJ
estableix un catàleg de delictes que constitueixen el numerus clausus respecte dels quals
pot aplicar-se aquest procediment. Aquests delictes poden referir-se a quatre grans blocs de
matèries: delictes contra les persones; delictes comesos per funcionaris públics en l’exercici
dels seus càrrecs; delictes contra l’honor i delictes contra la llibertat i la seguretat.
Si hi ha delictes connexos no susceptibles d’enjudiciament pel tribunal del jurat, aquest ha
d’examinar els delictes de la seva competència si els fets poden separar-se sense perdre’n
la continència; si no es pot fer aquesta separació, tots els delictes han de ser jutjats seguint
el procediment ordinari que correspongui. Tampoc no es pot jutjar mai a través del
procediment del jurat el delicte de prevaricació com a delicte connex.

2. Breu referència al jurat: estatut jurídic i procediment de selecció

La LOTJ va optar per un model clàssic o pur de jutjat, a imitació del sistema anglosaxó,
caracteritzat per la separació de les qüestions de dret i les de fet. Així, està format per nou
jurats populars titulars (més dos de suplents, que necessàriament han d’assistir al judici) i
per un magistrat president, que és un dels designats a l’audiència provincial, o de l’òrgan
corresponent en cas d’aforament.

Les funcions d’aquests subjectes és diferent. Els jurats populars han d’emetre el veredicte
que declara provat o no provat el fet justiciable determinat prèviament pel jutge, i han de
proclamar la culpabilitat o no culpabilitat de cada acusat d’acord amb la seva participació. El

12
magistrat ha de dictar sentència recollint el veredicte del jurat i imposar la pena o mesura de
seguretat corresponent i resoldre el que sigui procedent sobre la responsabilitat civil.
Els art. 6 a 23 LOTJ recullen l’estatut jurídic dels ciutadans jurats. Preveu els requisits per
ser nomenat jurat, els supòsits d’incapacitat i d’incompatibilitat (art. 10 LOTJ), determinades
prohibicions (art. 11 LOTJ) i les excuses a la compareixença (art. 12 LOTJ), així com el
procediment de selecció.
Parteix de la base que la participació en un jurat és un dret-deure retribuït i de
compareixença obligatòria. En general, pot ser jurat qualsevol espanyol major d’edat en ple
exercici dels seus drets polítics, veí de la província on s’hagi comès el delicte i que tingui
prou aptitud per desenvolupar la funció de jurat (art. 8 LOTJ). Aquest deure queda exclòs si
hi concorre alguna de les causes d’exclusió del deure (incapacitats, incompatibilitats,
prohibició, excuses).
Respecte al procediment de selecció (art. 13 i següents LOTJ), té com a base un sistema de
sorteig realitzat sobre la base del cens electoral, a partir del qual es forma una llista de
candidats a jurats que té una vigència de dos anys. Cada vegada que cal constituir un jurat,
se sortegen entre els membres trenta-sis candidats, perquè les parts en facin una primera
recusació i deixin la llista en vint candidats. Seleccionats aquests vint, un cop constituït el
tribunal, es van sortejant els noms, i les parts poden recusar-ne fins a quatre cadascuna
després d’interrogar-los sense que hagin d’al·legar cap motiu fins que en quedin els nou
titulars i els dos suplents.

3. El procediment

En general, té una estructura tripartida, en què les fases inicial i intermèdia corresponen a un
jutge d’instrucció i la de plenari, al tribunal del jurat.

A. Fase instructora
Aquest procediment s’inicia necessàriament a instància de part o per conversió d’unes
diligències prèvies o un sumari ordinari ja incoats. No és possible la incoació d’ofici. Sempre
té lloc mitjançant interlocutòria motivada, i d’aleshores se segueixen els tràmits que preveu
la LOTJ.
Aquesta interlocutòria ha de notificar-se a les parts, i tant l’imputat (amb el seu lletrat) com
les parts acusadores personades han de ser citats per a una compareixença, que ha de tenir
lloc en el termini de cinc dies, que queda reduït a setanta-dues hores en cas de detenció. En
aquesta compareixença s’ha de concretar la imputació de l’acusat de forma contradictòria.

13
Arran de la compareixença, les parts han d’exposar de forma oral i successiva el que
considerin adient respecte a l’adopció de mesures cautelars; també poden demanar la
pràctica de les diligències d’investigació que considerin adients i, fins i tot, poden sol·licitar-
ne el sobreseïment.
La compareixença acaba amb una interlocutòria que disposa si el procediment ha de
continuar o no , i si ha de transformar-se si no és el procediment adient. També ha de
disposar si admet o no les diligències d’investigació que hagin proposat les parts i es
considerin pertinents i ordenar-ne la pràctica.
Tot aquest conjunt d’actuacions configura el que la llei anomena instrucció complementària.

B. Fase intermèdia
Desenvolupada també davant del jutge instructor, i un cop practicades les diligències
complementàries procedents, el jutge ordena el trasllat de les actuacions a les parts perquè
formulin els escrits de conclusions provisionals respectius, els quals han d’incloure la
proposició de prova i les diligències que cal dur a terme en l’audiència preliminar.
Rebuts els escrits, se cita les parts a una nova compareixença, l’audiència preliminar. En
aquesta audiència, practicades les diligències sol·licitades, es dona la paraula a les parts
perquè exposin el que considerin adient sobre la procedència d’obrir judici oral o
d’arxivament de la causa i sobre la competència del tribunal. La compareixença acaba per
interlocutòria que ha de disposar el sobreseïment de la causa, la seva transformació en el
procediment adient o l’obertura de judici oral.
Aquesta darrera interlocutòria ha d’incloure el fet punible determinat per les acusacions, els
acusats; la fonamentació d’obertura del judici oral i l’òrgan competent per al judici. Aquesta
interlocutòria i els testimonis necessaris es remeten a l’audiència provincial i se cita les parts
perquè hi compareguin en el termini de quinze dies.

C. Fase de judici oral

Cal distingir en aquesta fase dues parts.

En primer lloc, cal dur a terme determinats actes preparatoris. En la compareixença inicial
davant l’audiència provincial, les parts poden plantejar determinades qüestions prèvies, que
són gairebé equivalents als articles de pronunciament previ, que el magistrat president ha de
resoldre per interlocutòria motivada.
Resoltes aquestes qüestions prèvies, el magistrat president ha de dictar la interlocutòria de
fets justiciables, en la qual delimita els fets que cal jutjar, amb totes les seves
circumstàncies, i la seva qualificació. També inclou la decisió sobre la prova proposada i fixa
el dia per a la vista de plenari (assenyalament).

14
Resoltes aquestes qüestions té lloc la celebració del judici oral. Normalment, se segueixen
les regles generals del procediment ordinari per delictes, per remissió expressa de l’art. 42
LOTJ, amb algunes especialitats: presència necessària de l’acusat i el seu lletrat, previsió de
causes específiques de dissolució del jurat…
Comença sempre amb la selecció del jurat i la prestació de jurament per part dels membres
elegits. Constituït el jurat, el lletrat llegeix els escrits de qualificació de les parts i obre un torn
de paraula a les parts perquè presentin un informe oral. Un cop fet aquest informe, segueix
la pràctica de la prova (en què pot tenir participació activa el jurat), la presentació de les
conclusions definitives, els informes finals i la possibilitat de l’acusat de dir l’última paraula.
Fets tots els tràmits, el magistrat president ha de posar per escrit l’objecte del veredicte:
narració en paràgrafs separats i numerats dels fets al·legats per les parts que el jurat ha de
considerar provats o no, diferenciant els contraris a l’acusat i els favorables, i incloent-hi els
principals, els determinants de causes d’exempció o de modificació de la responsabilitat
penal, el grau d’execució i participació, i ha de precisar, finalment, el fet pel qual l’acusat ha
de ser declarat culpable o innocent. També pot sotmetre al jurat l’aplicació de la suspensió
de la condemna o la petició d’indult.
Aquest objecte ha de ser comunicat a les parts per si volen modificar-lo i, un cop fixat, ha de
lliurar-lo al jurat, instruint-lo sobre les regles de deliberació i votació i la manera de reflectir el
veredicte.
Els jurats han de deliberar i votar a porta tancada i han de romandre incomunicats mentre
duren les deliberacions. Tots els jurats han d’emetre un vot positiu o negatiu i no poden
abstenir-se; han de pronunciar-se sobre tots i cadascun dels fets objecte del veredicte. Una
declaració de culpabilitat exigeix set vots favorables; per a una declaració d’innocència n’hi
ha prou amb cinc vots. D’aquesta votació cal aixecar-ne l’acta que conté el veredicte.
Aquest veredicte es llegeix en audiència pública, davant del magistrat president i de totes les
altres parts. Feta la lectura d’un veredicte considerat vàlid, el jurat es dissol.
Si el veredicte és d’innocència, el jutge ha de dictar de forma immediata sentència
absolutòria in voce, i ordenar la posada en llibertat immediata de l’acusat. Si el veredicte és
de culpabilitat, cal donar la paraula a totes les parts perquè informin sobre la pena i les
mesures de seguretat que cal imposar. També poden informar sobre les mesures cautelars
cal s’han d’adoptar o de mantenir. El magistrat president ha de redactar la sentència,
incloent-hi com a fets provats l’objecte del veredicte, i ha d’imposar la pena amb congruència
amb les peticions de les parts.

15
Punts clau

 Hi ha diversos procediments penals i la delimitació concreta de quin cal emprar es

relaciona amb el delicte que n’ha de ser l’objecte i/o la pena que pot imposar-se.

 Actualment, es tendeix a l’agilitació dels procediments i al refermament del principi

d’oportunitat. És especialment evident en el judicis ràpids, el procediment per acceptació
de decret, l’impuls de la conformitat, la possibilitat de sobreseïment de delictes d’escassa
rellevància…

 El procediment ordinari es considera el procediment tipus i les seves normes són

d’aplicació subsidiària, especialment en el procediment abreujat i en el que té lloc davant
del tribunal del jurat.

 La LOTJ ha optat per un sistema de jurat clàssic, format per nou membres, i dins de
l’àmbit de l’audiència provincial. Calen set vots per declarar la culpabilitat d’un acusat i
només cinc per declarar-ne la innocència.

Bibliografia

Alonso-Cuevillas, J. (2016). El nuevo proceso penal tras las reformas de 2015. Barcelona:
Atelier.

Asencio, J.M. (2015). Derecho Procesal Penal. (7a ed.). Valencia: Tirant lo Blanch.

Barrientos, J.M., Melero, J., Gené, J. (2018). Prontuario Procesal Penal. Barcelona:
Ediciones experiència.

Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial.

Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat.

Reial decret de 14 de setembre de 1882 pel qual s’aprova la Llei d’enjudiciament criminal.

16