MIBABDK
EL
A PROPOSIT D'UNA OBRA DE DEVAL
La qualitat del públic
Cal celebrar l'aparició del nom de Jacques
Deval en els cartells teatrals barcelomns.
Ei realitat ja fa uns mesos que hi féu
acte de preséncia, puix en era gairebé l'autor
d'aquell Signor Bracoli, que adaptat al ca
tala amb el nom del Commendatore Cam
panelli ens donaven al Romea.
Precisament 1 seva extraordinaria habi
litat teatral, permet a Deval de saltar d'un
genere a l'altre, amb la probabilitat de re
eixir-hi scmpre. Posat en la que en podríem
dir comédia burgesa, escriu Etienne a Ma
demoiselle ; en les obres histdriques, Ven
Use ; en les comédies policíaques, Festinen
tat Signo? Bracoli; en les farses de gran
comicitat, T °varita ; en els drames ambi
ciosos, Prikre pour les vivants, etc.
Es fa difícil dir quin deis aspectes teatrals
de Deval és el millor, puix tots son bons.
Almo no priva que nosaltres, pensant en el
nostre teatre, preferim el Deval de la co
média burgesa —
burgesa per Pambient
car creiem que son obres com Etienne
Mademoiselle les que .haurien d'alliçonar els
incipients comediógrafs locals. Comédies
d'aquest Onere s'on les, que ensems que
conferir dignitat literaria a la nostra es
cena, podrien menar el públIc al teatre. Al
menys, així ho creiem...
La companyia argentina Rivera-De Rosas
ha estrenat al Barcelona Mademoiselle.
Aquesta comédia és una pintura magistral
de certes llars modernos, on cada membre
de la familia tira pel seu cantó i viuen igno
rant-se del tot els uns als altres;.:malgrat
la permanéncia sota del mateix.sostre. Els
pares, Iliurats" en absolut a llurs preocupa
cions particulars, atorguen una atenció dis
treta als fills. En la comédia de Deval, la
hoja de la casa, soltera, té un fill sense
que els pares se n'assabentin. El drama
que viu la floja i que la mena a una passa
del suicidi, no aconsegueix trencar el ritme
alegre i apressat de la vida doméstica, ritme
al qual es tornará a reintegrar la floja al
final de la comedia.
Per a acusar els relleus del drama, Deval
introdueix en la casa alegre i confiada un
personatge estranyament tendre, la senyo
reta de companyia, confident per força de
la floja, que se Pendurá al camp per a
amagar el part, i que a la fi es quedará
amb el fill, puix aixf pot satisfer uns sen
timents matennals que coven en el fons de
la seva ánima resseca de solterona.
En el teatre modere, poques coses s'hau
ran vist més emocionants que la confron
tado d'aquestes dues dones : una, la floja
jove, rica i bella, que odia el fin, car ve a
desfer-li la felicitat ; l'altra, la soltera amar
gada, que odia els bornes, peró que sent un
desig imperios d'un fill, ni que sigui d'una
ultra dona.
Aquest és el tema de Mademoiselle, obra
que si té alguna falla resideix en l'exces
siva habilitat de l'autor que alguna vegada
li fa cercar efectes innecessaris. Perb al cos
tat d'aquestes falles personals, hi ha quatre
retrats prodigiosos : el de la senyoreta de
coinpanyia, el de la moja i el dels pares,
quatre creacions hnmaníssimes.
Dones bé ; Mademoiselle no ha plagut al
públic barceloní. El dia de l'estrena, hom
iebé l'obra am b una fredor extraordinaria,
que vorejava la protesta. Una vegada més,
constatávem alló que ja havíem observat en
altres -ocasions. Quan el nostre públic tea
tral flaira que li ofereixen una obra intelli
gent, reacciona immediatament en contra.
l'espai d'un any, hem vist la prova
repetida diverses vegades. Primerament, fou
Teatre Olympia
AVUI NIT, GRAN
ESDF,VENIMENT
CINEMATOGRÁFIC
PROGRAMA MONSTRE
GR.ANS
3 ESTRENES, 3 —
El ultimo experimento
del Dr. Brinken
Alraune (BRIGITTE HELM),
producte ?'un experiment científic,
dona formada sota l'agulló d'una
ambició sense mida, és la trágica
heroina d'aquest singular film.
DANCING
Actuació insuperable de PAQUITA
GARZÓN.— Orquestra típica Ar
gentina de ROBERTO FIRPO.
Jazz Orquestra Americana
RENE COSPITO
Film B. G. K.
En atenció a ésser aquesta la pri
mera super-producció realitzada
l'Argentina, la sessió d'avui será de
a
dicada a la colónia argentina de
Barcelona.
La grandiosa super-producció de
gran presentació:
El collar de la reina
Histária de l'escandalós procés en
qua Mírabeau va veure el preludi de
la Revolució Francesa.— Gran crea
ció de MARCELLE CHANTAL
DIANA KARENNE
i Podrá donar al cinema. Es compensaran
Grua esputado a pitas ~lamia
5
TE ATRE
La crisi
del teatre catalá
Hl ha 200.000 pessetes anuals
al Poliorama, on la gent va protestar Bai Qui en dóna Inés;
sers perdus, d'André Birabeau, representada
II
per la companyia Meliá-Cibrián. Baisers
perdus és una comédia interessantíssima,
El cinema, ja vist, arreu del món
ho hem
bastida a Pentorn d'un carácter masculí
el teatre gran stock de matéria
vist de manera genial. L'obra conté escenes té en un
primera i un laboratori sense els quals no
delicioses, que no bastaven per a calmar el
pot viure. D'altra banda, no soiament és
públic.
indispensable que el nostre cinema es des
Més tard, al inateix Poliorama, l'experi
ment es repetia amb Domino, la comédia vetIli, sino que és un fet que es desvetlla,
i, si no ho fa amb material propi i amb
famosa de Marcel Achard que ens dona la
gent propia, ho fará amb material estrany
i gent estranya. Aix6 és un fet que está en
els seus inicis ; quan aquest fet sigui gran,
els nostres actors, que per mitjá del teatre
nou s'hagin posat a to amb les circums
táncies, hauran d'esperar un paper d'extra
en els rengles deis més miserables sense
feina.
Actors i actrius bé ha veuen aixé.; pero
quan es tracta de posar-hi remei, esverats
per resdevenidor, atults de timidesa, no
sels °corre tenir altra aspirado que passar
de la miséria a la viu-viu anterior. Pero
fer la viu-viu, si és cómode, ara és impos
sible. Cal morir, o bé Iluitar i véneer, no
contra el cinema, sinó al costat del cinema,
superrtant-lo, ajudant-lo a anar endavant.
Ah l preguntaran els afectats per la
—
peno és que aixO és possible? El
crisi
teatre, aquest vell atrotinat, ha d'ajudar el
seu rival, el jove a casa nostra infant
—
cinema?
Ja hem dit com el cinema es servia del
teatre per estalviar diners. Per qué, dones,
el teatre no s'ha de servir del cinema? Per
qué, per quina raó, si el cinema, que és ric,
pren gran quantitat, no solament d'assump
tes, sino de técnica, sí, de técnica i de ma
terial del teatre, no Ii ho ha de pagar?
Pero preguntará l'afectat per la crisi
—,
és que li ho pot pagar? Es que, a casa nos
tra, el cinema ha pres molt del teatre?
De moment no Ii ho ha pres per dues
raons : per l'estat del nostre teatre 1 per la
vida de bohemia i d'aventura, per no dir
altra cosa, que p,orta el cinema. Només hem
de veure els films que a casa nostra es pro
Jacques Devai
dueixen. Pero aixO no pot durar, no pas
per res, sinó perqué un dia el públic tindrá
comeanyia Díaz de Artigas-Collado. Tota la una revifalla de dignitat.
gracia, tota Pentremaliadura d'aquest im •
* * *
pagable Domino no digueren al nostre
res
públic, que el féu objecte de l'acollida •més
Peno és que no és solament el nostre ci
displicent, matisada certs moments per
en
nema el que té una obligado el nos
la protesta.
envers
tre teatre, sino el cinema d'importado. El
Ara, el cas de Mademoiselle. 1 esperem nostre país és tributari de Pestranger en
que la série no está Ilesta. Que sorgeixi
quantitats enormes pel que fa a l'explotado
algun altre director de bon gust que vulgui deis films que arriba.' de fora. Les cases
oferir-nos quelcom d'interessant i nosaltres productores, no solament fan un negad
continuarem la Insta. d'importació, sino que controlen els locals la personalitat de Miralles, que, molt jove
1„aixti és greu. Es greu, perqué ni Bi &exhibid& -gréeies---tsoler,eonelielons-draco
rabeau, ni Achard, ni Deval no són a França Manes que imposen. Un 40, un so, de ve
autors de minodes. Amb obres d'ells, hi ha
teatres parisencs que durant un any no
godes un 6o per cent de la taquilla va a cipals poblacions d'Europa, formant part, qual hi ha un número de bailes populares,
cases estrangeres. Eis empresaris de locals
tenen necessitat de canviar la cartellera. Una
posen constantment el erit al cel. No sabem
comédia que allá obté centes de represen
si aquest drenatge de diner té alguna com
tacions, a casa nostra no pot ésser donada pensado en la -batanga comercial. Volem
ni un parell de dies, malgrat els adverti
suposar que sí, i que altres industries com
ments de l'empresa preparant el públic, els
pensen amb exportacions aquesta sortida de
judicis de la crítica, etc. dinar. No volem pas que les cases estran
El palie barcelonf, en general, no va al geres finandn ni subvencionin els nostres
teatre. Pero aquell que bi va, educat tea
teatres, ni que en fundin (per les nacionals
tralment en l'escola de tot els Pérez i tots
podria ésser d'un gran benefici).
els Munoz madrilenys, i en la deis Roures
Pero si és cert que la totalitat del negadi Iles solia dur una agulla de corbata que li
Mántues locals, és un públic incapaç d'en
cinematográfic s'enduu el públic que potser va regalar la reina de Grecia.- Per6 on
tendre res que denoti una mica d'intelligén
(potser) anida als teatres, no seria cap cosa més va actuar fou a Rússia, fins el punt tats
cia i de sensibilitat.
de l'altre món demanar que d'aquesta to
La perspectiva no és massa falaguera per talitat en sortís la compensació del mal que
a Pesdevenidor del nostre teatre.
al teatre ha fet el cinema en espera del
ANDREU A. ARTIS rnolt bé que el teatrepot tornar-li.
¦Cert que el negoci d'exhibido está no
carregat, sino recarregat d'imeostos. No
••¦•••¦¦¦/M1 MNWIMPIWIMI`Mil¦WAM:.
pretenc demanar que n'hi sigui posat un
de nou. Si fas possible de treure'n algun,
METROPOL
contents tots. Peró hi ha en el cinema un
ingrés misterios que s'esgarria i que, ben algunes danses clássiques espanyoles... Ras dava fixar una placa conmemorativa a la
podria ésser d'un gran Ajut per al putin dansava molt, potser massa, per?, al façana de la casa humil en va néixer Fran
teatre sense que perjudiqués en res els in
teressos del cinema. Diem del cinema i no
d'uns senyors particulars. I aquest ingrés
CINEMA ve de la censura.
* * *
La censura cinematográfica es feia al Go
e vant de personalitats, entre les quals no
vern civil. Ara es fa a la Conselleria de
Governació, que és el mateix indret mate
AVUI I CADA DIA rial. Pero no era, ni és, un servei del Go
vern civil M del Departament de Governa
ció, sino un servei de la Mutua de Defensa
Cinematográfica.
Aquesta entitat, constituida per represen
tants de les cases distribuidores, a raó d'un
per sucursal, i pels empresaris, a raó d'un
Sal] Den norman rof[er per local, facilita. al Govern civil, parqué
aquest exercfs la censura de pellícules en
Rosib Morenoen,..E un local de la casa, els aparells necessaris
i el personal técnic per projectar els films.
Per pagar aixo fins a la seva amortització,
la Mútua es quedava el cánon de tres cén
Lig tims per metre de film passat pels membres
de la Mutua i cinc pels fihns deis que no
en són membres (cases noves, particulars
mas
que emprenen l'explotació d'un film, etc.,
.~.
etc.). Aquest petit cánon, amb els metres
de film que s'arriben a passar a Barcelona,
representava fa un any una quantitat anual
~~~
superior a 150,000 pessetes, que ara han
Li d'ésser moltes més perqué es passen molts
més films.
Cent cinquanta mil pessetes anuals que
NURALLA serveixen per amortitzar l'aparell de projec
cions sonar, quatre mobles i pagar el sou
d'un operador, potser de dos.
DE Oh) * * *
I bé. Suposem que de sobte es declaren
arnortitzades tatas aquestes coses i, sense
exigir responsabilitats a ningú, es decideix
que el cánon de censura passi a la Gene
ralitat i que, cosa natural, es destina a com
pensar el perjudici que el cinema causa al
La dramática história teatre. Qué passará?
Passará una cosa molt curiosa : que com
d'un amor del nostre més próspera sigui la indústria del cinema,
més possibilitats tindrá el teatre, i que com
tenlos rnés prbsper sigui el teatre, més matézia
mútuament
(Passa al final de la pag.
FIGURES
Miralles, el dansarí deis tsars
El carrer de Molvedre —
com diu la gent Aleshores va viure a París. La direcció
és una via suburbana de la ciutat de de la Gran Opera va dernanar la seva col
—
Valéncia. Comença a la vera del riu i es laborad& Va fundar de primei antuvi una
perd en la carretera de Barcelona. A dreta
academia i, per a donar abast a la dema
i esquerra, té uns carreronets afluents plan
nadissa d'inscripcions, hagué de fundar-ne
de gracia i algun d'ells de rusticitat. Al
dues més.
carrer de Molvedre hi ha de tant en tant L'any 1929, un teoritzant prou conegut,
retaule de cerámica amb imatges po André Levinson, va publicar una obra mo
un
pulars. Hi ha un convent de anonges, pobre numental sobre La danse d'aujourd'hui, en
gran. Hi ha una esglesiola, la de Sant hi havia un apartat que parlava de l'Ar
1
Llatzer, trista i humida...
gentina i el gen' de la dansa espanyola. En
aquell caeítol, André Levin
son, referint-se a la decadén
„Ti cia deis balls andes espa
1 nyols, deia :
(atina oportuna iniciativa
ens varevelar, pero, aquest
génere encara ple
desuet i
d'un estrany prestigi. Durant
vuit dies, el music-hall de
POlympia oferí la més
ens
sorprenent evocació d'un pas
sat vivent que havfem supo
sat extingit. L'intelligent fer
nleele iT7Y1IillEMT111 ,DE VÁLEKIÁ vor de dos artistes remarca
bles féu reviure damunt de
les taules els fastos del ballet
espanyol de l'avior. Mon
sieur Miralles, que fou el
M'ad de la bella Otero, ágil
veterá del baile que conserva
una frapant bledania, va pre
—
sentar amb la seva deixeble,
Mademoiselle Fernanda Fer
la qual, amb un altre
rer —
nom, liana estat primera
dansarina a l'Opera de Pa
rís —, unes guantes pages
retrouvées d'un sabor Orne,
el valor documental de les
quals iguala llur elegant
maestria. Aquella inopinada
, demostrado retrospectiva ei
xampla el nostre horitzó re
velant-nos aspectes descone
La placa cornmernorativa del carrer de Molvedre
guts d'un art nacional sortit
de la inspirado popular, peró
Prop d'aquesta esglesiola va néixer, l'anv evolucionat cap a la regularitat i la com
plexitat.»
1871, un nen que es va dir Francesc Mi
railes i Arnau. I encara afegia, entre altres coses, André
Miralles —home del poble va apendre Levinson :
—
«La noble elegancia i la jovenívola Ileu
un ofici, bu obrer d'una fundició.
Pero Miralles era també un gran aficionat geresa que Monsteur Miralles —el qual dan
al ball. El país valencia té una tradició co sa quaranta. anys posa en les seves gira
reográfica molt considerable, encara no prou voltes a l'inrevés i en les seves gallardes
contorsions, aixf com el joc expressiu deis
divulgada. La ciutat de ValIncia tenia ales
bares unes anomenades académies —encara seus braços, ens fan compendre que Mon
en resten castissos professors ensenya sieur José Otero, el magistral feoritzant del
en —
a ballet danses valencianes, general baile, saludés el seu arme com el maestro
ven
ment als que es volien fer professionals. de los maestros.»
La tradició i la práctica varen influir en Miralles, encara que vivint a París, no
oblidava la seva ciutat de Velada. I tots
net, ábandonava la terra nadiva per anar els anys hi anava per la fira de juliol : per
a correr mOn... Primer, actuá a les prin aquella fira de juliol en el progranta de la
com a primer ballarí, d'una atracció. Des als quals potser anés Miralles, que, tot
prés, aná a l'Améu-ica del Nord i a l'Amé veient-los, pensaria quina llástima és que els
rica del Sud. Altra vegada a Europa... valencians conrein la seva coreografia
A Europa, Miralles fou durant molt de propia com ella es mereix...
temps un bailad de primera categoria. Sem Miralles va Morir a París Pany i932. I
bla que una de les coses que donaven ca allá el va amortallar el baharí francés Gus
tegoria en agb de ballar, era l'actuació da tave Ricause. A l'any següent, les seves g&
vant les corts reials i imperials. Miralles inanes, que el volien amb tota l'anima i
va bailar a les corts d'Espanya, de. Persia, que ara veneren la seva memOria, varen
de Grécia, de Rússia... Precisament, Mira trasnadar les despulles a la ciutat que
Phavia vist néixer.
1 heus ad que l'any 1933 tatas les socie
—
eulturals, polítiques, recreatives —
que a Miralles solia anomenar-se'l «el ba del carrer de Molvedre o de les seves pro
ximitats es varen adrbçar a l'Ajuntament de
Herí deis tsars»...
El mateix Miralles, parlant amb el pe ValIncia demanant que honorés el record
riodista Enric Molboysson avui governa
—
d'aquell mestre de ball que, amb la força
dor civil de Huelva II deja :
— del seu art, havia triomfat arreu del mórn..,
—La familia deis tsars la vaig conlixer palesant que no sempre estan malament les
•
molt. El tsar Nicolau i la tsarina Alexan coses fetes arnb els peus. Poc després, el
dra ein distingien molt i em duien soviet municipi valencia, mitjançant la intervenció
a palau. Al tsarévitx Aleix Ii vaig ensenyar del regidor Enric Duran i Tortajada, acor
seu estil. Era molt antipátic. Als artistes cese Miralles i Arnau.
que, per manament deis tsars, intervenfem
L'escultor Francesc Marco és l'autor de
la placa. Es tracta d'una obra de marbre
les .fastas palatines, ens tenia un odi fe
en
roç... El ball que agradava méc era el bo
lero. Moltes nits, quan jo acabava el meu
rosa i metall repujat. A més de les corres
ponents inscriecions, hi ha el retrat de l'in
treball, em fajen passar als salons particu signe dansarf i una parella de balladors va
lars del Teatre Imperial perqué ballés da •lencians. D'ara endavant, tots els vianants
que contemplen aquesta obra
finarnent
solien mancar els grans ducs Boris i Ni inspirada —
podran pensar que fins en les
ocupacions més frívoles es pot assolir la
colau.
...I així va arribar la revolució.
seguits
Miralles,
al Teatre
gloria o almenys l'anomenada, si en la tas
ca es posa voluntat i personalitat.
que havia actuat deu anys
Imperial de Sant Petersburg, hagué d'aban
donar Rússia.
ALMELA I VIVES
unpinnona
DEMÁ 5,5
ES TR EN A
4'
SENSACIONAL
•
La gran deshilada
de l'oceá
Adquiriu les vostres localítats
arnb anticipació per aquest
grancliós espectacle
Melictg°21iYabaYer
FIDEL AMARGOS
 6 I\AIBABDR
LE/
La religió europea
Si algú ens demanés quina és la máxima
del nostre estimat continent
caracteristica
europeu, dominador material i espiritual
de
continents de la terrra, dirtem de
els
tots
seguida que és la d'haver-se fet seva, cm
jueva fins al punt
es va fer, la concepció
d'haver-se-la, no sois imposat a la prbpia
concepci6 original nascuda l'épocaa amiga
del paganisme coneguda per l'épocamés
clássi
fins al punt
greco-romana, sine
ca
sorprenent, que renáixer
en
trem i més
concepció tradicional i autóctona
aquesta
nostrada, l'epoca coneguda en la histbria
a com
universal per la Renaixenga, que més que
renaixenea va ésser veritable naixement de
l'Europa septentrional, que es va afegir al
curs de la nostra civilització típica, el nos
tenir d'anar obrint pas al
tre cantinent va
estripant-se les entranyes,
propi pensament
trencant-se els ossos com en l'operaci6 ce
la concepció
sárea, go és, lluitant contra
manllevada a Israel, que s'imposava a si
mateixa. Durant molt de temps en nom
d'Israel ens vam oprimir nosaltres amb nos
altres, perseguint-nos com a conills.
Europa, el continent més petit material
rnent i el més gran espiritualment, es fer va
bíblic a través del Nou Testament,
corona
curias d'observar com la con
de l'Ande i és
dos Testaments va evolu
cepció d'aquests
cionant i nnirnvat entre nosaltres' estudiant
contraclaror de les més al
la i seguint-la
són les
tes manifestacians nostrades, que
produldes pels nostres més grans genis lite
riquesa suprema del patrimoni espi
ritual també nostrat.
"
Quatre son les principals figures del joc
literari europeu, entre les moltes que si vol
guéssim podríem esmentar en el camf que
ha fet la histeria literaria moderna conti
nuadora de l'antiga, dintre de la civilitza
deis
ció cristiana, que va des de la .fundaciú mort
Estats moderns europeus, .nascuts a la som
.
de l'Imperi !Roma, fins a l'hora que
en aquest moment marcada pels rellotges
que segueixen el sol.
Aquests quatre genis, el nom dels quals
produeix rodarnents de cap i esgarrifances
de fred, perqué sen quatre abismes d'huma
nitat penjats en l'infinit, i que són Dant,
Cervantes, Shakespeare i Goethe, escalonen
els compassos d'aveng de la nostra cultura
i de la nostra concepció vital i mundial, so
bresortint tant- entre els altres escriptors
d'aquest període que no té a.es de curt, que
es poden esguardar des de Iluny per da
munt de tots, cm els cims entre les mun
tanyes.
Els quatre genis, l'italiá Dant, l'espanyol
Cervantes, Pangles Shakespeare i l'alemany
Goethe, cada un des del seu propi país i des
de la seva prbpia Ilengua, formen el quadro
compren tota la civilització cristiana
que
d'aquesta religió, que a desgrat, com
•
filla
déiem, d'haver nascut en un altre oonti
nent, ha canstituit la religio del continent
europeu i deis continents que Europa ha
colonitzat. La civilització que va de Dant
a Goethe, passant per Cervantes i Shakes
peare, porta el senyal de la Creu, segell del
cristianisme i marca de foc amb la qual el
—Qué feu assegut fa tres hores? No
he dit que escombréssiu les fulles.
—Espero que caigui la que falta.
(London Opinion)
Rambla Canaletes,
Proper diumenge, 11 d'abril
Excursíó Olesa en autocar a ÉS UN RON LLIBRE
per assístír a la tradicional.
represenfacíó de la Passió
Preu: 12 píes., localítat
SoPliciteu
L.
a través del
poble el nostre front
de la Biblia va marcar
al final de l'epoca pagana.
Estudiem en la forma en la qual el fons
cristiá del pensament europeu va travessar,
una agulla que passa el fil, pel geni
com
d'aquests quatre gratis homes, que marquen
els quatre moments culminants de l'Europa
moderna dominadora del men, com ho va
ésser també l'antiga.
En Dant, el cristianisme no sols apareix
ex
erigint-se en sistema i identificant-se amb
[ Malgrat que Aribau sigui estimat a Ca
figures de la seva creació (dbuix de
El oreador coPsant les
de von Hosemann)
l'anima de l'autor, sinó proclamat i exaltat
pel cantor sublim, que meditant tal com
l'escultor catalá ens el representa, passa per
l'infern, pel purgatori i pel cel, que tancant
los en els seus tercets coronats per quartets,
converteix la Divina Comédia en l'encarna
ció vivent de la concepció cristiana europea,
•ent que el nostre continent amb la veu ita
liana que després d'haver estat la carn de
la música, va acabar essent el Ilenguatge
oficial de l'bpera, canti l'obra d'Israel i del
seu heroi divf, com a cosa prbpia i engen
drada en les prepies entranyes maternals,
com si fos Europa mateixa la que hagués
parit el Messias que els mateixos jueus no
van voler reconéixer. Teixit amb hendeca
stI•abs d'or, forjat amb el foc de Pinfenn,
purificat pel gresol del purgatori i brillant
al cel, el poema dantesc és la gábia monu
mental on canten els rossinyols de Judea,
aclimatats a Europa cotn més tard a Amé
rica que és la terra deis lloros, que en lloc
de cantar com els nostres ocells, no fan més
que repetir el que senten dir.
:Passen els anys i amb els anys els se
gles, i s'aixeca a Espanya un altre literatar
poeta del vers i de la prosa, visionari
dent i seré, del llinatge de Dant, que, com
el cantor italiá, canta la humanitat fent
callar els chors i fent-la girar entre les dues
figures que son el pol •nord i el pol sud que
va de l'ideal al real. El iQuixot, company
de Sanxa Panga, concebut en plena consoli
dacio del cristianisme, el cristallitza en la
humanitat, creant el quixotisme, que nos
altres alguna vegada en altres estudis pu
blicats, hem definit dient que era el cristia
nisme armat.
Perb de seguida sense donar temps a 'res
pirar ve Shakespeare, el més humá de tots
i el més agut i pregon, agut com un claní
i pregon com un timbal, de tots quatre i
que en lloc de les cordes de la lira, polsa
directament els nervis de la carn, pessigant
la i fent-li pessigolles amb els dits a flor
de perll, i posa a la religi6 europea, elevada
a universal, l'acoent del dubte, pintant-la
amb má de mestre en la tela del judici. El
famós monbleg de Hamlet escrit davant del
silend del •món, com davant del silenci del
públic del teatre que l'escolta, <luan l'actor
s'avanga fins al prosceni per recitar-lo, com
us
és costum, és l'aria amb qué l'Edat mo
denna respon des de thiny a l'aria de la
Passio de Jesús de Nazaret, cantada in illo
tempore, amb notes d'agonia a Phort de
les Oliveres, quan :ningú no l'ora i només
Pescoltava el silenci deis segles.
S. A.
2 1 4 - BARCELONA
compresa
opuscles explicatius
LLETRE/
geni lacrar;
finalment Goethe,
ve fill natural de Sha
kespeare i gernaa. bessó de Kant,
com hem
dit nosaltres
la nostra obra titulada Con
en
cepte general de la Ciencia catalana. Goe
the, el darrer deis quatre genis, s'alga en
plena Aletnanya amb el Faust, com una
ventada contra la concepció cristiana, i en
cara que l'heroi del poema dramátic en anar
beure la copa del ven í del secret de la
a
Mort i del No-res, s'atina davant del repic
general de campanes que anuncia la re
von Cornelius, litografia
surrecció de Jesús el dia de Pasqua, no
deixa d'haver estat el primer geni europeu
que té la pretensio dé rompre contra la re
ligió d'Europa. 1En la resta de la seva obra
i en les converses i documents que se'n con
serven, es declara enemic irreconciliable del
cristianisme, tractant-lo de malaltia ética i
estética, que ell també pateix, al bell mig
deis esforgos rnáxims que fa per guarir-se
i morir completament sá i bo, abans d'en
trar a Petennitat.
Dant proclama, Cervantes accepta, Sha..
kespeare dubta i Goethe nega. Vetaquí amb
quatre paraules la revista de la religió euro
pea passada a través del geni literari d'a
quest continent. Manca preveure la posició
que pendrá davant d'aquesta.concepció jue
va nostrada, el geni futur Successor de la
dinastia de la Ilista repassada suara. Nietzs
che, que és Panunci violent del geni esde
venidor, es presenta en franca oposició con
tra del cristianisme. En la seva prosa de
poeta Iíric, encesa com una teja, canta exal
tat la més gran de les tnegacions fins al
punt de proclamar-se Portat
per l'empenta de la forja contra la religió
d'Israel plantada en terra nostra. ens ame
naga a tots, cridant tan fort com pot, amb
la revolució social I el triomf del proletariat
comunista, com a canseqüencia fatal i lb
gica d'haver practicat la religió extreta de la
pagará molt
Biblia. «Aviat Europa diu
—
car haver estat tants segles cristiana.» Si
com a geni literari no és un Dant ni arriba
a ésser com un deis quatre, respecte de la
religió que ens ocupa, és l'Anti-Dant, al
qual per cert anomena la hiena udolant en
les tombes. Com a final de la trajectbria
tragada en aquest article, podem dir que
el darrer esforg del geni europeu iguala en
negada go que Dant va fer en afirmada.
FRANCESC PUJOLS
Qualsevol llibre qualaevol
a Fea
MAGATZEMS GASSÓ
FIVALLER (almas remado),
Reparacié de Plomes
Je toses les marques a pm« molt reduit
, •
Llibreria Francesa
RAMBLA DEL CENTRE, 8 i
Sucursal: PASSEIG DE GRACIA, 87
BARCELONA
,
ummummuswasummummummulimu
EL MILLOR PRESENT
LLIBRES RELLIGATS
EDICIONS DE LUXE
LLIBRES PER A INFANTS
• DADURA AUTOGENA
Llíbreria Catalónía
3. Ronda cl. Sane Pero, 3
211111111111111111ffinn: 11111111111111111lb
Ala
Una altra poesia catalana d'Aribau
No obbrant, el oblit no va ésser tan
Hem cregut sempre en l'emoció deis poe seu
algo ha volgut creure. Ultra
tes i, des d'aquestes mateixes pagines, quan profund com
l'any passat commemorávem el centenari de Palamós, poesia anacreóntica i que part en
la Renaixenga, vam dir que Aribau, maracat reprochdem en aquestes mateixes pagines,
d'heroisme, escéptic d'un retrobament, vi hi ha fragment d'una altra que ningú
un no
ha esmentat i que pertanyia Manan Agul
brava d'emoció en estergir en aquells versos a
de l'Oda la sensibilitat de la seva ánima ca ló. Heus-el ad.
talana. Convenguts que en 1815, quan comp
faya sois setze anys, ja hava estudiat els Lloc, !loe pastores,
clássics i en el reduit cenacle de la Sociedad lloc, lloc pastors,
Filosófica comentava «la vergonyosa decaden lloc que la floja
a la font.
cia de la llengua catalana», i ádhuc, segons
ve
la carta que va escriure en Mirau sos canters
es desprén de
1817.a Ramon Muns (1), havia compost una brillants com l'or
poema inspirada en el mateix esperit de l'O enlluernen
da, hem defensat, si no el designi conscient ferits del sol.
Més enlluerna
de renaixenga, l'entusiasme d'Aribau per la
Ilengua. son un hermós
nostra
quan en ell brilla
Res no ha fet pensar tant en la circums
lo loa d'amor.
tancialitat de l'Oda, com el fet que Ari
bau no escrivís res més en catalá. La coin
cidencia quasi unánime de la crítica, a
* * *
excepció de Milá i Foritanals i del P. Blan
co, a apreciar aquesta poesia com una ma Manuel de Montoliu, l'article El se
en
nifestació aillada del talent poétic d'Aribau, cret de l'Aribau, publicat La Veu de Ca
a
ha contribuit %rea a fomentar la creenga talunya, estudia les causes que feren silen
d'una inspiració inconscient. Tubino, des ciar a l'autor de l'Oda a la Patria, el canvi
prés d'estudiar-ne els antecedents, no vacil de la paraula patria per la de patró, que,
la a afirmar que no podia inspirar-li cap segons Montoliu, és evident. Entre les raons
ansia de renaixenga perqué ningú no pen del crític n'hi ha una que, d'ésser veritat,
saya aleshores que pogués produir-se. Rubio explicaria a bastament el perqué de la des
i Ors diu : «Aquel melancólico cuanto tier coneixenga que tots tenim de les altres poe
sies catalanes d'Aribau. Diu «Aribau era
canto de despedida a las montanas de
no
su patria, aquel bellísimo ditirambo que ha home d'idees unitaristes 1 la seva inhibició
bía aprendido en el gremio de su amorosa absoluta del moviment de la Renaixenga el
madre, fué la primera y última composición fa suspecte d'anticatalanisme.»
escrita en lengua catalana...» Menéndez y Caries Riba, en dos articles de réplica,
Pelayo afirma que ningún no coneix .versos apareguts a La. Publicitat (dies 20 i 22 de
febrer d'enguany), defensa, contráriament,
seus catalans, anteriors ni posteriors a l'O
la no substitució del mot patria i la cir
da, i darrerament, amb motiu del cente
nari, Manó i Torrents corroborava des de cumstancialitat de l'Oda
La Publicitat aquesta opinió generalitzada. Valls i Tabenner des de La Vanguardia
(27 de ifebrer de 1934), defensa, en un altre
talunya en el caire més impreds de la seva caire, el catalanisme d'Aribau, suspecte a
personalitat, la seva figura, com a poeta ca Montoliu.
talé, ha restat confusa. Els anteoedents de Sense voler entrar en el fons d'aquesta
la seva Oda són ignorats, les seves produc qüestió, creiem encara el mateix que ins
cions catalanes, al nostre entendre indubta piraya el nostre anide commemoratiu del
bles, desconegudes. La seva profunda conei centenari : escrivis o no l'Oda en aquell mo.
xenga de l'idioma, com aixl ho constata ment, Aribau concebuda feia temps,
Rubio i Lluch, no igualada fins a Verda ádhuc teníem esperances no les hem per
guer, demosh-a un amor constant i, aquesta dut pas del tot de trobar una poesia
—
virtut, en un esperit tan sensible com Ari d'Aribau, en espera, igual a l'Oda i molt
bau, vol din una consciencia catalana i un anterior. l'odria molt bé ésser que Aribau,
tebi sentiment d'enyoranea per la 'lengua entusiasta de les nostres glecies i deis pres
perduda. Si Aribau hagués continuat vivint tigi de la 'lengua catalana quan des de la
a Catalunya potser s'hauria encomanat l'he Sociedad Filosófica esteva animat d'una
roisme de Rubio i Ors, perqué, en la seva ansia de renaixenga, mes tard, absarbit
adolescencia, quan Ramon Muns prologava en l'ambient unitarista de Madrid, es pene
el seu primer .Ilibre de poesies castellanas, dís i tot de la seva vocació jovenívola i, re
Ensayos poéticos, ja havia manifestat el seu celos, evités la publicació d'altres poesies ca
sentimerit per l'estat de depauperació en qué talanes indubtables perque en mateix ens
—
havia caigut la Ilengua catalana, i res no en parla que es perdere,. de má en má
—
demostra tan bé l'atenció que posava en tot o que en féu desapareixer.
el que feia referencia a la poesia nacional, 'ésset així, la gran tragedia d'Aribau
com el fet d'escriure l'Oda amb perfecció
hauria estat que, quan anhelava la Renal
técnica i en metre alexandrí, que Rubio 1 xenga, quan plorava la vergonyosa decaden
Lluch creu que aprengué de Puig i Blanc. cia de la llengua catalana, quan estudiava
Aquest fet és eloqüent en l'estudi dels pre els clássics i assajava amb emodó la flexi
bilitat poética de la llengua, la Renaixenga
cedents de l'Oda, ja que el poema de Puig
no podia produir-se per manca d'ambient, i
i Blanc no va publicar-se fins Pany 1842;
Aribau, dones, devia possdr-lo manuscrit. en canvi, quan anys més tard aquell movi
D'altra banda, l'autor de l'Oda a la Pa ment semblava definir-se en tots els cakes,
tria devia trobar-se una mica sol en els i Pempenta de Rubio i Ors n'assegurava la
saigs jovenívols. Muns seguia el taranná seva contintatat, recelos, indiferent als en
festiu de la poesia catalana ; Cortada i Mar tusiasmes de la joventut, poruc de les con
tí, adolescents encara, no podien empendre's seqüencies, castellanitzat en Pambient de la
la tasca enorme d'iniciar la Renaixenga. Cort, adulat pels gratis orífice espanyols,
Necessáriament havien de fallar aquelles no restava insensible al moviment de recons
trucció nacional que en havia iniciat. Mal
bles iniciatives nascudes a l'escalf del pri
no podia sospitar, perb, que fóra precisa
mer cenacle romántic l'any 1815. Aribau,
després, esdevindrá escéptic d'al% mateix ment en aquest caire el més imprecís de
—
que tant ha estimat i, quan el veritable la seva complexa personalitat os s'assen
pare de la Renaixenga, Rubió i Ors, publi taria la glbria del record i el prestigi de la
cará l'any 1839, en el Diario de Barcelona, seva immortalitat.
les seves primeres poesies catalanes, Aribau,
en Pambient de Madrid, eastellanitzat, no J. M. MIQUEL I VERGES
sentirá l'emoció d'un retrobament ni Pánsia
d'arribar-hi. (1) Vegi'S MIRADOR, TIÚ111. 240.
42
BARRI NEGRE
—Es admirable! Com s'ho fa per seguir
escrivint menee li parlen? —Ara que he arrossegat la bola sobre
—No esceltant el que em diuen, senyora. pilot de carbó, podem fer un ninot
un
de neu.
(Le Journal, París) (Lije, Nova York)
Societat de Carburs MethIllics
rs
Correas: Manas 190 BARCELONA
Tele11.: "Carburo." Mallorca, 232 Teldon 73013
CARBUR DE CALCI : abrigues a Berga (Barcelona) i Corcu
bien (Corunya) : : OXIGEN % DE PURESA, abrigues a
garcebna. Valbcia i Chrdova : : ACET1LEN DISSOLT,
ques a Barcelona. Madrid, VaIncia jQrdova : : FERRO MAN
GANES i FERRO SILICI s : SOCARRIIVIAT i SECAT de
fde i pera seda, cotó i alttes teixits : : CALEFACCIO INDUS
TRIAL de laboratoris i doinistica : GENERADOR& BU
FADORS, MANOMETRES. materials aié per la goL.
PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

LES ARTS
Les
Joaquim Sunyer
L'exposició Sunyer ara oberta a les Ga
leries iSyra ha tingut la virtut de desvetllar
una ventable pasmó de judicis. En u sentit
o altre, és gairebé segur que s'ha dit tot el
que es pot dir. Sunyer, doncs, la pintura de
Sunyer, está enmig d'un devessall de crí
tica. •Des que és prian de qualitat fins que
és la fita máxima de la seva obra, els co
mentaris han anat i vingut amb una enor
me força de dicció i han deixat en l'ambient
paquirn Sunyer
de la sala una atmosfera bullent de contro
vérsia.
Feia temps que un espectacle aixl no es
vela. 'Eras hem de felicitar que hagi reapa
regut. Dui ava molt allb de veure visitar ex
pos•cions amb un somriure als l'avis i amb
la predisposició de tothom a posar-se d'a
cord tot seguit. Quan entra la discussió i
els criteris oposats teixeixen món de fi
Sunyer —
Retrat de la nena Monroset
ligranes de légica i d'argumentado, és que
el fons hi ha una cosa viva, palpitant,
en
m'ab prou valor per arremolinar raons de
cultura pictbrica que surten rarament, apro
ximadament només quan ti ha quekom
d'un mérit indiscutible. Que desvetlli la dis
cussió és realment el millor que pot passar
urn artista.
a
No diem aixb pel que Sunyer pugui treu
re'n pel que fa l'ensenyança, perqué és
a
obvi que com a personalitat definida no
de treure'n res de nou. Ho diem perqué
mentre el fet de la diversitat crítica
suc
ceeix, rodeja el conjunt un halo de catego
ria i s'observa l'aparició d'un desig d'arri
bar al fons de la qüestio estética plantejada
pel pintor.
Aquest és signe del qual no s'escapa
un
ningti que senti per la pintura el més mí
nirn gust a assabentar-se del que té davant
deis ulls.
Si a l'hora de voler establir un resultat
per mitjá de la Ilei de les majories, tots
om
s'adona que no hi ha unanimitat i que
els que collaborem en la tasca de fer públi
ca una manera de pensar respecte a l'ad
penses d'aquesta tela?
--Qué
--Es bordea. Perb no sé per qué
hi havien
a sobre.
de pintar res
(Dagens Nyheter, Estocolm)
slicions Abaix la guerra!
hem tirat per camins diferents, será ben bé
perqué estarem sotmesos a la fluctuado ca
racterística en general de tot el contingent
d'aficionats que han desfilat per les gale
des del carrer de la Diputació amb
admirablement disposat a definir.
haurá una coincidéncia. Coincidéncia
que ens donará la qualitat de radis que van
parar a un centre que s'anomena interés
a
i valor.
Surnyer té dues cares. La que entusiasma
de primer momean i que després es desinfla
—
Nu del rnirall
una -mica, i la que obsessiona per una rara
bellesa des del primer ins
•
complexitat de
tant i que creix amb una enorme proporcio.
La captació de la primera faceta s'acon.
segueix pel mitjá de la simpatia. Les de
Sunyer son teles d'un color que canta fa
cilitat i felicitat. Lleugeres d'estructura co
lorística i compositiva. Ron xic epidérmi
ques i tractades amb una grácia especial, te
ner) molt a veure arnb aquella superficial
manera catalana de comentar les coses quo
tidianes que en virtut de la seva familiari
tat van acompanyades d'una capa d'intrans
cendéncia. Aleshores Sunyer és un gran pin
tor que fa bcatic i que deixa entreveure la
seva envergadura artística.
La segona particularitat ha fet dir a al
gun visitant, després d'examinar les obres,
que Sunyer ja s'havia superat i que ara ja
només repetia amb més o menys fortuna
tots els grans dos de pit que ja havia efec
tuat.
Perb no és pas aix. Si hi ha repeti
ció, no vol pas dir que sigui Sunyer es
un
tereotipat que ja tingui
ni sistema, sino
un
tot elcontrari, que és que té el valor d'és
ser noui igual .quant a emoció, quant a
sensibilitat pictbnca, quant a concepció ge
neral.
Aixf es repetí Beethoven i es repetí Goethe,
i ara entre altres va repetint-se Stravinsky.
Arribat a la superado, només marica l'e
tapa de la decadéhcia, que és la que equivo
cadament algun deis impugnadors deu vo
ler significar i que cal dir que no es veu
per enlloc de les teles exposades.
Sunyer, sota un aspecte de facilitat com
prensiva, requereix bastanta més meditado
que molts d'altres pintors de producció ela
borada sota principis plens de fonaments ar
gumentals.
A mesura que la meditado es desenvolu
pa i aparéixer segones capes espi
es veuen
rituals, es té la sensació qué Sunyer és
artista que treballa en perspectives aními
ques que treu relleu volums d'una gran
en
subdlitat,incognoscibles per als que en l'art
voldrien germinar dialéctica heroica o trá
ha
gica tot gas.
a
Heus ad un punt capital en el pintor sit
getá que difereix del criteri de moltes per
sones. Punt que pot declamar-se dient que
és tuna obra d'optimisme, de profunda ale
gria de cara a una terra franca, d'uns espe
rits oberts a l'eufbria d'un món que viu
encarat a una gamma perfecta de colors de
dicats per l'inventor.
Sunyer finalment encomana un senzill
goig de viure, fent valorar persuasivament
grapat de coses disperses que per l'Os
un
ens passen desapercebudes als nostres ulls
acosternats.
ENRIC F. GUAL
L'infermer (eY-garatgista). —
Cinc litres?
(Mcrianne, París)
—‘'osté s'ha assegut a totes le- cadires!
—I ara! Només he provat d'asseure
m'hi!
(Ríe et Rac,
MIRADDR
I ELS
Aquest sentiment de pacifisme acaba
d'agrupar un estol de cartellistes amb mo
Exposició del Cartell contra
tiu de l'actual
la guerra.
Presidits per Jean Carlu amb aquell afor
tunat cartell tan simple corn expressiu ti
tulat Pour le désannement. una trentena
d'expositors aporten les seves creacions, al
gunes força vigoroses, representant tota la
tragédia que es dibuixa en les hores deis
grans desastres.
Gairebé tots aguells cartellistes pretenen
representar al roig viu la realitat patética,
espectacles dé mort, d'horror i de miséria ;
l'alambrada, els gasos asfixiants, oranis i
creus i aus fatídiques, la vídua amb el fillet,
etcétera.
Sois un candi es presenta sense robjec
tiu aterridor. Un cartell tnt optimisme, sim
bblic d'anhel de pau.
Heus af dues maneres de concebre una
mateixa finalitat. L'un pretén atacar la
psique per les vies afectives, els altres per
les- aversives, i veritablement la sensació
que hom rep davant d'aquest contrast de
concepció expressiva enshi ha estat reconfor
1 agradosa ; hom
•tant reposa l'esperit
Iltmy de dtsentonar, sembla repetir-se la
Ilei deis complementaris que exalten els co
lors oposats.
Ara bé sense regatejar mérits, tot i re
coneixent que hi ha obres que revelen bones
facultats, una técnica del métier, un bon
sentit oromátic i de distribució espaial, po
drem sostenir-nos en el máteix to quant a la
intensitat emocional aconseguida e
La intensitat emocional, perb, no és fruit
d'un desig, ni d'un propbsit, i no s'assoleix
únicament pel fet de representar escenes més
o menys apotebsiques.
L'Imme porta ja en si la idea repulsiva
de la guerra ; tota representado descriptiva
de les seves conseqüencies que l'artista li
ofereix, les té ja resoltes en la seva cons
ciéncia i, per tant, davant del cartell, si no
es veu la seva imaginado sollicitada, ac
tuará exclusivarnent de erític, d'analitzador,
i en el moment que l'espectador es sent cri
tic l'obra de l'artista ha perdut valor.
La sorpresa, la intensitat emotiva, quan
s'aconsegueix, anihila l'esperit crític de l'es
pectador, i és aleshores quan l'artista
tnomfa.
Arnb aquesta exposició que celebra ac
tualment l'Associació de Cartellistes al Cer
Cartell de Miralles García
de Artístic, la nostra ciutat dórala en aquests
un
moments el crit dabaix l grerral» amb
serena reflexió.
I és aquesta serena reflexió la que priva
precisament a l'artista de reflectir una vi
bracio emocional, d'expressar l'esgariP d'es
garrifança que s'extingeix sota el tro de la
metralla.
Si aquesta exposició ha de contribuir a das
vetllar els sentiments pacifistes, benvinguda
sigui.
P. CATALA
aoes metal:rasé
raspalls per tots els usos
a
articles de neteja—objectes per presenta
rambla catalunya,
GUTEMBERG, S. A.
Maquinaria, Tipus, Filetatge de
bronze Tirites i Utillatge
Arts Gráfiques
Agullers, 1 I V. LaIetans,
Tel. 15524 • BARCELONA
E.ait
Corbates inarcustabl**-
Pila:ato
JAUME L
Telafon 11655
París)
ARTISTES
N centenar; de Correggio
1E1 dia 6 d'aquest mes de març ha estat
celebrat solemnement a Parma el quart cen
tenari de la mort d'Antonio Allegri, cone
gut pel nom de Correggio, que mona a l'edat
encara jove de quaranta anys.
Per l'avinentesa, han estat illuminats amb
feixos de llum potentíssima l'octogonal cú
pula del rDuomo de Parma on l'immortal
artista pinta l'Assumpció de la Verge, cir
cundada de sants, ángels, etc., i la cúpula
de Sant Joan Evangelista on pinté la glbria
Correggio —
Fragment del
de Crist, perqué tothom pogués admirar els
frescos gegantins que tantes polémiques han
suscitat entre els andes de tot el món els
quals no sempre han estat •benévols, tant
que algú definí aquelles pinturas de gucte
zetto di rane. Perb tot admetent que el des
mesurat fresc manca un xic de claredat i
d'ordre, cal reconéixer que és alguna cosa
més que una safata de granotes.
A propbsit d'aixb, Berenson escriu : «Aque
Ila immensa pintura, monumental per les
dimensions, és, a fi de comptes, monumen
tal també per l'estructura íntima de la com
posició i de res figures? L'excés de movi
ment, Parnuntegar-se confús deis personat
ges, les preocupacions de crear espais Iliures,
podrien oposar-se als carácters que son pro
pis de tota monumentalitat clássica.»
Segens Pagut ende amerieá, que tant ha
treballat di la histbria de la pintura ita
liana, Correggio s'hauria abandonat en el
fnese de l'Assumpció a purs exercicis de
prestidigitació, traint completament la fina
litat de les arts plástiques, que és de donar
ordre i claredat a la realitat, de triar del
caos de les formes les que més ens poden
donar la idea immediata d'una veritat més
certa i més alta.
Perb nosaltres creiem que la genialitat de
l'immortal parmesá es troha allá on s'allu
nya deis gegantismes, dels roiga miquelan
gelescos o d'altres escoles més o menys se
guides per ell. Allá on s'admira el veritable
Correggio, oil es traba la seva prbpia áni
ma, les aoves inspiracions genuines, és en
algunes .Madones o en els seus quadros de
tema mitolbgic.
* * *
possibles
Quan totes les maneres
tar eren exhaurides, i sernblava,
com deja
Gounod, que tot fos dit en aquest art, vet
aquí que arriba un tímid solitari provin
cia, gens desitjos de viatges i encara menys
d'aventures, perdut entre lombards, vene
•
cians i ernilians, tendre de natural, i tanca
d'una manera el cicle de la pin
imprevista
un de nou,
del Renaixement i n'obre
tura
després donava
especialment dos segles
que
«grados sembrador», i no sola
fruits del
ment a Itália.
la in
Allauclair, en efecte, escriu «Dedecidida
fluéncia deis flamencs, perb més l'escola
1 PIC ment de Correggio, surt quasi tota
a
40
—Apa, maca, íes un peto al
padrí.
la
--Corn el vol, a la Greta Garbo o
a
Marlene Dietrich?
(Ric et Rae, París)
per les
4
en la mida
Ion Prorla
a
La dona del bandit xines. Aquests bo
—
paquets!
sabrás mal de fer
11 rnes! No en
(Ríe et Rac. París)
7
francesa en la primera meitat del 1700. La
voluntat silvestre, la joia de viure de Cor
reggio, un bell dia seran transfoses a la
galanteria d'un Boucher i d'un Fragonard ;
estrany destí d'un art, eatremadament ma
dur, ádhuc en la seva ufanosa Isanitat, d'un
art vell, quarantenari i que agradará fins
l'últim ; miracle que es desplega amb
a .
l'abséncia de tota ombra d'inquietud i de
tortura moral.»
Cerrament, amb Correggio s'entra en un
fresc de l'església de Sant loan Evangelista
món sensual, refinat i, si es vol, també pu
rificat. Antonio Allegn en els darrers anys
de la seva breu per?, gloriosa existéncia, als
encisos de la magia del seu fantástic jardí,
poblat de belles dones i d'amors, sabé donar
imatges alegres i innocents. Manifestacions
meravelloses de l'art de Correggio han de
considerar-se aquells quádros mitolégics que
agradaren tan poc als colleccionistes d'al
tres tertps, peró que avui son compresos i
recercats. Els quadros d'Allegri, en efecte,
més que els 'd'altres autors, sofriren els ca
pritxos de la moda, i després d'aaver estat
recercats en 1600 per Rodorf II a Praga,
Felip IV d'IEspanya, Francesc I d'Este,
•
Cristina de Suécia, foren oblidats.
Es sabut que venuda la collecció" deis
Estes a Dresde, per August III de Polbnia ;
refugiada la collecció deis Farnesio a Ná
pols, poc restava, feta excepció naturalment
deis frescos de Parma, del mestre que era
l'arbitre del gust artístic en el 1600 i el
I les ofenses inferides a la seva gran
obra?
La lo decapitada ; decapitada també, per
voler d'un púdic duc d'Orléans, la famosís
gima Leda ara a Berlín, el cap de la qual
ha estat refet -per Schlesinger ; amagada la
Debute; repudiats per Caries V i Felip II
els quadros amb els Amors de Jove, torna
ren a Italia. Desconeguda pels antics la
Contera di San Paolo, amb les representa
cions de la Cacera de Diana. Cal afegir que
s'ha d'arribar fins al l000 per retrobar obres
de Correggio en els altars.•
* * *
Corrado Ricci que amb ugo Ojetti és
—
pM el més gran crític d'Italia escriu :
de
—
«De Correggio Ola difós un tremolor de
moviment, de Huna, de joia, que per tres
segles ha engendrat vibradoras, les quals
•
s'han escampat per tota Italia i fins més
enllá deis seus confins. I no pot dir-se que
aquestes vibracions siguin del tot extingi
des.»
I que aixb és veritat ho prova les adhe
sions que han arribat de tot arreu del món
a Pai-ma, la bella ciutat lombarda tan rica
de tresors d'art i de records histbrics en
ocasió de la commemoració del quart cen
tenar de la seva mort.
ATHOS NOVIELLIS
--Només té una butaca del rengle 3 i una
altra del 37? Está bé, me les quedo.
(The Humorist, Londres)
jcrve advocat, que ha treparen !'escena
El
per al dient nou. Ah, pones el correu
—
d'aquesta tarda?
El grum..— Si, senyor. Que en té prou
vol que n'hi poni més?
o
(London Opinion)

MUSICA
MÚSICA
Reflexions
Un deis fets mes sorprenents que ens
ofereix la histeria de la civilització, és que
el geni .humb aconsegueix sempre crear.pre
els
seus instruments técnica en el moment
cía en qué una serie de factors ho exigeoren
per tal de poder aconseguir una etapa
su
perior de perfecció. En efecte : coneixem
invencions prematures que han arribat al
guns segles massa aviat, per a les quals la
hurnanitat no esteva encara preparada
fer-se-les centrad
seves. El cas
rebre-les i a
és rar : sempre la técnica ha engen
gairebé
drat les formes noves i les transformacions
necessáries que el seu segle Ii demanava.
En la histeria de la música, hem vist du
transformacions
rant els danrers segles dues
fonamenta's en qué la técnica ha jugat un
paper decisiu : la transformació, en primer
lloc, del clavicémbal en el piano de pedals
modem i gairebé un segle rnés tard
—
la—
invasió de l'electricitat i de les seves darre
res aplicaeions en la vida musical.
Amb ocasió del bell concert de davicembal
pia
que ens ha ofert aquests darrers dies el Mú
nista GibertJCamins a l'Associació de
sica Antiga, ens poguérem adonar nova
els temps
ment del que degué significar en
de Beethoven la victeria decisiva del nou
instrument que sota les mans d'un Liszt
havia de desplegar tota la seva riquesa, tots
els encisos ignorats i insospitats d'un meca
nisme cada dia més perfeocionat. El se
gle xxx, el segle del romanticisme i de les
passions exagerades alhora que el segle de
les confessions i dels quadros poética, no
palia acontentar-se amb un instrument que
no admetia una expressió
musical equivalent
al contingut i a la ra6 d'ésser d'aquella épo
ca. I és precisament.pel seu carácter propi
negligit 1 poc apremat en elsso temps dels
dar i bri
Chopms i dels Berlioz, que el actualment
llant del clavicembal interpreta
per a nosaltres un ideal artístic que sem
blava perdut per a sempre
* * *
1E1 dise, com la correspon, en pri
radio,
mer Sloc, democrátic al quals ens
a l'ideal
trobem sotmesos. Fs veritat que aquesta
facilitat de la divulgaci6 conté segons
—
molts —
cerca perills..HI ha un han nombre
d'aficionats que en temen una profanació
de les obres clássiques, una manca de dis
tancia i de respecte quan ens serveixen les
passions de Bach o les simfonies de Beet
hoyen n'entre estem sopant, durant una
conversació Ileugera o frívola, a qualsevol
hora del dia i en qualsevol moment de la
nostra vida. La solemnitat, la coneentració
interior que exigeix la sala de concert és
reemplaçada per la deixadesa, per l'habitud
del comportament quotidia mentre escoltem
la música. Els adeptes més radicals de la
música moderna han cregut durant u.n cert
temps, que aquella era Púnica atmosfera per
a escoltar la música. Creien que la sala
de concert havia quedat arreconada per a
sempre. Les dificultats economiques de la
vida musical semblaven confirmar-los en
llur convicció. Ultra abre, l'heme modern
semblava haver perdut la paciencia i el gust
de destinar tota una vetllada a escoltar amb
atenci6. He tingut l'ocasió de parlar amb
grana directors d'orquestra i de veure com
tot just de retorn de les seves tournées per
la Unió Soviética, parlavein tot desillusio
nata i es planyien d'un públic obrer distret
i gens atent. Sembla, pero, que actualment
estem caminant vera un nou equilibri entre
la música mecánica i la música viva. Cada
una de les dues tindrá el lloc que li corres
pon en la vida musical de la nostra época.
La sala de concert troba encara un nom
bre suficient d'aficionats. I en trobará en
NOTES DE RADIO
De vegades hom sent formular l'opinió
que la proporció de sensefilistes está a punt
d'arribar, á Europa, al punt de saturació.
Durant l'any passat, en els diversos pelaos
europeus s'han conoedit mes de tres milions
i mig de Ilicencies. A fi d'any, la Gran Bre
tanya tenia sis milions de sensefilistes, i
aquest nombre ha d'haver crescut després.
Les estadístiques són menys precises a
França, car durant n'oh temp nc hi ha
existit el sistema de la Ilicencia. Només és
des del primer de juliol darrer que tot pro
pietari d'un aparell ha de declarar-lo i pagar
un impost. El nombre aproximat de ra
dioients francesos era, a darrers d'any, de
1.300,000.
A Alemanya, pel centrad, Pestiu passat
es registra un retrocés notable, degut sens
dubte a Pevolució política ; pere, a la tar
dor, la corba s'ha fet ascendent i en tres
meses s'ha registrat més de mig millo de
Ilic,Incies ; el mes de gener ha batut tots els
récords amb la xifra de 211,000.
Durant molts anys, Dinamarca ha pre
sentat Ufil percentatge molt elevat de sense
filistea en relaci6 al nombre dels seus ha
bitants. En 1933 l'ha augmentat encara,
amb 35,000 Ilicencies, de manera que es pot
dir que, proporcionalment, posseeix el ré
cord d'Europa.
HYOM segueix amb interés els esforeos
d'Austria per tal d'alear-se de la erial eco
nómica que ha tingut repercussions tan de
sastroses en totes les branquea de la vida
1, en particular, sobre la T. S. F. El nombre
de z5,000 sensefilistes en 1933, per bé que
poc important, d'ésser considerat com
satisfactori.
Una estadísitca interessant és la de Pa
lestina. El nombre de llicencies, l'any pas
sat, ha pujat de 9oo a 2,500. Aquesta xifra
promet elevar-se encara a una gran ca
démela.
Sembla que a hores d'ara Europa compta
prop de 18 milions de sensefilistes declarats,
és a dir, que llur nombre ha doblat en qua
tre anys.
Falta saber si estem a prop del punt de
saturació.
(De World Radio, Londres.)
I TÉCNICA
sobre el disc E
més quan la necessária reorganització
cal .1
artística i económica sigui arre', un fet. Al
costat de les audicions deis professionals en
els concerts, la música dels aficionats ha
aconseguit una importancia creixent a tal
ptunt que avui representa un element im
portant en la vida musical, que ha sabut
atreure els més grans compositora de la
matra epoca. Bartok, Hindemith, Milhaud,
a Stravinsky hi han contribuit amb obres im
portants, per a entitats corals i instrumen
tala d'aficionats, amb exercicis per a les pri
meres etapes del piano i del violí, amb peces
per infanta i els aficionats i ádhuc amb
a seves mateixes
Operes senceres, l'execuci6 de les quals pot
fer-se soase cap necessitat deis professionals
de la música.
* * *
Es avui ja cosa admesa i indiscutida que
el disc no podrá representar mal un equi
valent del concert. No existeix cap compe
tencia entre les dues formes de reproducció
musical. Les funciona i la importancia del
disc, i sobretot la seva relació arnb el corr
oe" sún diferents.
Davant de l'execució d'una obra en el
cancert, el dise té una doble missió, fins ara
massa poc reconeguda : és la del control de
l'execució d'una peça musical i la de la
preparado del públic. Admes que el disc, per
la seva propia naturalesa, exigeix una per
fecció absoluta de reproducció, el públic té
la possibilitat d'exigir també ell, a base del
set coneixement d'un o de diversos discos de
la mateixa obra' un grau perfecte en l'exe
cució. No se'l podrá enganyar més. L'au
ditor, grácies al disc, sabrá sempre i ádhuc
podrá precisar les qualitats o els defectes
d'una execució, cosa que abans semblava
un misten revelat solament als crítica. Al
mateix temps l'aficionat a la música pot
preparar-se per a un concert que ha d'es
coltar.
Es un greu error el creure que l'idioma
de la música és comprensible a primera oida,
de la qual cosa se'n derivaria que la millor
música és aquella que es compren tot seguit.
Tota música, i sobretot la contemporánia,
vol sser escoltada diverses vegades, estu
diada amb intelligencia, per tal de poder
seguir el desenrotllament deis temes i com
.pendre el seu sentit immanent i la seva be
Ilesa real. Esmentarem un exemple : s'anun
cia per a molt aviat l'execució del con
cert de clavicémbal de Manuel de Falla.
Aquest concert és una de les obres més
complicades de la nostra época ; obra d'una
bellesa estranya i deliciosa, pero de les
més refractáries a ésser compreses al pri
mer cop. No hi ha cap públic al món que
després d'una sola execució, pugui tenir
ale la menor sensació que correspongui a la
intenció del seu autor. Hl ha un disc d'a
questa obra, no gaire bo certament, inter
pretat pel propi Falla, que permet de formar
se una idea d'aquest concert. Qui l'haurá
escoltat amb atenció i l'haurá fet rodar unes
guantes vegades les setmanes anteriors al
concert, hi trobará un veritable pinar. Heus
ací un exeptple de la fundió preparateria
del dise de qué hem parlat.
* * * *
parlar encara de la importancia
Caldria
pedagógica própiament dita del disc, impor
tancia ben poc
cultivada •fina ara. Estic
convençut que és ací on resideix el gran
futur del disc. L'atzar m'ha portat a veure
aquests darrers dies alguna meravellosos al
buras de l'Odeon francesa, destinats a l'en
senyament de la geografia i de la música.
En forma de brevíssimes peces senceres en
la música, la paraula i els sorolls formaven
un conjunt meravellós i impressionant, les
principals contrades franceses amb Hura cos
tums característica, prenen davant de nos
altres una vida emocionara i fidel. La pa
raula sovint seca i gairebé sernpre mancada
de suggesti6 del professor, és reemplaçada
aquí per la própia vida. No hem de parlar
de la importancia que el disc hauria de tenir
en tot sistema d'ensenyament musical, no
sois en les escoles, sino també en els con
servatoris i en les escoles de música. Una
gran casa alemanya ha arribat a produir
tota una collecció de discos per a Pense
nyament de Pharmonia 1 del cantrapunt.
I finalrrient, per no parlar fina a l'acaba
ment d'aquest punt delicat, qué seria de la
radio sense Pahua del disc?
Orro MAYER
Música de Brahma al
Sota la direccid del p rajessor Klaus Py iugsheim, l'Academia Imperial de Mú
sica de Tdquio interpreta el aDeutsches Requienz»
MIRABDR
COMPOSITORS
IR
Erik Satie "havia viscut a Montmartre i
la mes lamentable bohemia. Sort que
en
Santiago Rossinyol no va permetre que es
morís de fam. Si Satie hagués mort cap
l'a"v 1890, les campanes de la basílica
de la música moderna aquella que a les
—
acaballes del darrer segle anomenávern mú
sica «modernista» haurien tocat a vacant.
—
Sense l'orientado de Satie, als compositors
que venien després de Wagner «no els hau
ria estat possible de servir-se d'una certa
atmosfera de Puvis de ara
vannes», per dir-ho amb les
paraules. Ja és
sabut que, en aquell temps,
Puvis de Chavannes era tingut
per un absurd avaneat.
—Qué prepareu, Satie?
Ii va preguntar un dia De
bussy.
—Penso va respondre
—
La princesse Malaine, pere
en
no sé com obtenir Pautoritza
ció de Maeterlinck.
Pocs dies més tard, Debussy
havia obtingut Pautorització de
Maeterlinck i cdmeinçava a po
sar música a Pelléas et Méli
sande.
Erik Satie no es va ofendre
per aquesta ,poca delicadesa de
Debussy. Va compendre tot
seguit que Pelléas et Mélisan
de podia convertir-se musical
ment en una obra mestra.
—No cal pensar més en
Maeterlinck va dir-se Sa
—
tie —; procurem-nos una altra
cosa.
* * *
Aixf com Santiago Rossi
nyol, Miquel Utrillo i Ramon
Casas foren deis seus amics
el darrer va fer-li un retrat
magnífic Satie va comptar
amb la gran amistat d'un al
tre catalá famós. Vull dir el
magnific pianista Ileidatá Ri
card Vinyes. Poca com aquest
concertista han defensat i difós
l'art innovador de l'autor de Parade. No fa
molts anys a rnitjans de 1925 Vinyes
—
em deia, molt
—Erik Satie se'ns mor. El seu esperit
prou vol fugir de la malaltia, pero lluita
en va... Mor pobre, molt pobre, tan pobre
com ha viscut sempre. Sort que els amics
l'abandonen. Picasso está desolat i fa
no
per a ell tant com. faria per a un germá.
Ricard Vinyes callava que era ell qui,
amb Picasso, pagaya Pastada de Satié en
un sanatori. Sense Pájut del pianista i
del pintor, l'autor de les Gymnopédies, del
Prélude de la Porte Héroique du Ciel, de
les Sonneries de la Rose + Oroix, de la
Messe des pauvres i dels Trois morceaux
en forme de poire, hauria mort de miseria
al mig del carrer. (I ara em diuen que és
Vinyes qui es troba en situació apurada
sima ala Estats Units. Cal fer alguna cosa
per a aquest gran catalá.)
* *
Satie, a qui els joves le bon
anomenaven
mattre, era esperit multiforme.
borne d'un
Tant quan parlan com quan esorivia mú
sica, passava imperceptiblement de la ironia
a l'humor que no riu. In les seves targetes
de visita ostentava un títol : «Sacerdot de
l'Església Metropolitana de l'Art» i deja
que lluvia fundada per tal de poder-se do
nar la satiseacció d'excomunicar gran part
de la música que s'havia compost. Odis?
No ; pero sí belles antipaties demostrades
per les sagetes sonores del seu arc.
Els joves no guayen limitar-lo, perque ell
havia dit :
—Camineu sois. Feu tot alto que sigui
centrad al que jo faci. No us escolteu
ningú.
Es que Erik Satie va tenir sempre a ho
produir-se amb una independencia sal
nor
vatge.
Rossinyol, Utrilloi Vinyes m'havien fet
penetrar les interioritats de la vida de
en
Satie. Per ells he sabut que en la compo
aleló no reposava. Una vegada va esonure
amalson musical» i el va titular Défaite
un
des Cimbres. 'Els bans burgesos que assis
Japó
IMPRESOS COSTA
NoLl de la Rambla. 45
BARCELONA
1 RADIO
MODERNS
SATI E
tien a Paudició volien matar l'autor. Satie
continua impertérrit, responent amb la So
natine bureaucratique i Le parapluie de l'es
couade (Ilibre d'Alphonse Allais). I, com si
fos prou, En habit de cheval, que es
no
compon de dos corals i dues fugues.
Els aficionats a registrar-ho tot en fitxers,
el classificaren entre els objectivistes ; altres,
entre els impressionistes o entre els expres
sionistes. Com si se'l pogués marcar amb
el ferro roent com una vedella! El que és
• troba gralement malalt, la
—
--
Erik Satie, per Picasso
important, el que compta, és la música que
deixar escrita.
va
Fora de Berlioz, potser no hi ha cap altre
músic francés que més hagi fet enrabiar la
gent de ponservatori i d'academia. Fou, poc
temps, deixeble de la Schola Cantorum I,
aparentment seri6s, escoltava els alliçona
menta de Vincent d'Indy. Dins d'aquell am
bient conventual, Satie, tot escoltant els
gregoriana, componia les seves Sonates cy
diques! En una d'elles figuraven dos temes,
•
un de masculí i un altre de femení. Les
Mosttá, i la conclusió del professorat de la
Schola'Cantorum fou quasi unánime :
-
--iAquest gat dels frares ens eata prenent
el •01!
Ara que la música de Satie ja no és te
muda, per qué no empendre una audició
de les seves obres? La directiva de l'As
sociació de Música «da Camera», que no té
por a cap avançada, podria donar a co
néixer una obra que cree cabdal en la pro
ducció d'Erik Satie, d'una partitura d'oil
ginalitat sorprenent. Vull dir Socrate. Go
saria assegurar que la figura del filosof
ande está musicada tal com al mateix Só
crates Ii hauria agradat que el manifestessin
en música.
No conec tes de modem tan realment
grec, en música. Escrita en una factura
se1nzilla, neta, reflexiva i plena d'austera
gracia, la música de Socrate és sense re
tórica i quasi seise expressió.
D'aquesta audició de Camera arribar-1cm
a les darreres obres de Satie, que foren els
dialegs cantats per a Le médecin malgré lui
i els tres actes de Paul et Virginie.
Cree necessáries unes audicions de Satie
a Barcelona, perqué davant d'aquest músie
que encapçalant Fils des étoiles va escriure :
(iDéu enfonsi els superbs i els indecents»,
els intelligents no poden produir-se amb es
cepticisme.
* * *
Satie fou el músic de la Rosa + Creu.
Sár Péladan, inventar de la :eligió, enco
maná a Satie una fanfarra, una trompeteria
per a cridar els fidels. No podent-la encar
regar a Wagner, escollí Erik Satie.
—M'escolliren deia a Ricard Vinyes
— —
perqué en aquella epoca em trobava quasi
sepultat en la cripta del Graal. Vaig posar
me dret i vaig fugir, com anys abans de
la Schola Cantorum i del jardí de Klingsor
de Faffner el Drac, i em vaig salvar per
la franca rialla. El meu salvador va ésser
Man tm a rtre !
Aquesta franca dalla de Satie II ocasiona,
una vegada, un disgust amb Debussy. Era
al darrer assaig del poema debussiá La mer,
audició a porta tancada. Els ()lenta s'havien
extasiat escoltant una de les parta, titulada
per l'autor : De !'alba al migdict damunt
de les onades. Després d'aquest fragment,
Debussv rebia gratis felicitacions. Satie va
formular així la seva :
—Bellíssim !... Sobretot, hi ha un petit
moment, entre dos i tres quarts d'anze, de
Iiciós...
La frase va fer fortuna; i Debusay no
va perdonar-la mal del tot a l'autor de,,
Parade.
RAFAEL MORAGAS
La collecció completa de
MIRADOR pot consultar-se
a l'Arxiu Históric de la Ciu
tat, paca de la Catedral i
carrer de Santa Llúcia, 1,
"Casa de l'Ardiaca", tots els
dies feiners de 9'30 a 1'30.
Noticies de tot el món
ALE NIA N.YA
*. El festival de Basreuth tindrá lloc
aquest any del 22 de jtáliol al 23 d'agost.
El programa compren sis representacions del
Parsifal, quatre d'Els Mestres Cantaires i
tres cicles de la Tetralogia.
*
Paul Hindemith está a punt d'acabar
una gran ópera : Mathis, el Pintor. El tema
gira a Pentorn. de Matthias Grünewald, el
pintor del famós altar d'Isenheim.
BELGICA
*
Per a substituir l'orquestra Mengel
berg, qui
es
liSociété Philharmonique» de Brusselles, ha
via cridat Porquestra berlinenca Furtwan
gler. Segons escriu el corresponsal del Mé
nestrel, ha calgut fer-lo protegir per la poli
cia contra les manifestacions hostils de gent
a la qual la política ha fet poc sensible als
encisos d'una bella execució. Com si aixo
fos poc, l'acollida que els ciutadans d'Anvers
han dispensat a Furtwángler ha estat encara
menys amical que a Brusselles.
ESPANYA
Oscar Esplá, el célebre compositor, ha
*
retirat la seva candidatura a l'Academia de
Belles-Arts, de Madrid. Al seu lloc ha estat
elegit el mestre Moreno Torroba.
FRANCA
*
Arthur Honegger ha escrit la música
per al film Lis Miserables, basat en la fa
mosa obra de Victor Hugo.
La crisi del
teatre catalá
(Ve de /a página 5)
Pero algú ha dit oent cinquanta mil
—
—
pessetes anuals és poca cosa. Admetern-ho,
tot i que és tres vegades més que les cin
•
quanta mil ofertes per la Generalitat per
subvencionar el teatre catalá.
Pero també és cert que no es tracta pas
de mantenir els ~les, sino que aquests
treballin i amb el seu art siguin capaços de
produir ingresaos que aninen a engrossir
la quantitat esmerçada.
.Perqué la qüestió no és pas ten ir un ni
molts teatres subvencionats, sinú tenir un
teatre nacional que fos escola de teatre i
planter d'actora i d'obres de teatre i de 'ci
nema.
Un tealre nacional, per?), que per la pre
sentació de les obres al principi, per les
obres presentades quan en els autors seis
despertés el sentiment de la dignitat, fos
un exernple que, com els nostres museus,
vinguessim a veure de fora de Catalunya els
estudiosos i els simples turistes.
* * *
Ah, peal) dirá l'afectat per la crisi i el
—
públic en general aixo és somni, per
—, un
qué aleshores sí que amb les cent cinquanta
mil pessetes n'hi ha per res. Vós voleu
no
un gran teatre.
No ; jo vull, precisament, teatre petit un
que no solament es pugui omplir cada nit,
smó que la seva escena no necessiti grans
despeses. Per exemple, l'ideal seria PUr
quinaona, en l'escenari sembla que estigui
tocar de qualsevol espectador, cómoda
a
ment assegut; on els actors no haurien de
forçar la veu d'aquella horrible manera
afectada a qué es veuén obligats en els
altres teatres. Només li manca Pescenari,
pero al lloc que ocuparla hi ha una casa 1
una casa no és cap obstacle insuperable.
* * *
Encara així, evidentment, cent cinquanta
mil pessetes, posem-n'hi dues centes mil
amb la subvenció de la Generalitat, seria
poc, essent molt en relació a la miseria a
qué s'aspira ara. Pero hem de recordar que
Catalunya és autónoma, que som catalans
i que som catalanistes. Que hern de cons
truir —construir, no reconstruir la Cata
—
lunya nova i que n'hem de tenir el senti
ment i sentir-ne el deure. Que ésser catalá,
amb l'autonomia, no ha d'Isser solament
una ganga, sino un orgull i una dignitat,
que no hem d'aspirar que ens donin duros
a quatre pessetes ni propines, sinó a pagar,
per la nostra satisfacció interior, pel nostre
orgull i en benefici nostre, els nostres duros
sis pessetes.
a
Ja sabem, ja, que hi ha molts catalanis
tes que fa molts anys que fan catalanisme
comprant 'libres i diaria catalana i formant
part de tertulies catalanistes per protegir el
teatre catalá. No n'hi ha pas prou. Aixe és
patriotisme de ploramiques. No cal •pas sa
crificar-se anant al teatre a veure un teatre
catalá artificial, si és dolent ; es tracta de
fer de la Catalunva nova l'exemple de l'Es
panya nova. El ieatre és una de les coses
•
que més es veuen de fora estala. Fem,
dones, la croada del teatre. Anant-hi?
Anant-hi també, quan n'hi hagi, i sigui be;
pero abans creant-lo. Tenim dues-centes mil
pessetes. Se'n necessiten mes. Jo ofereixo
pagar cada any una segona cédula pel tea
tre. No és molt, parqué pago només cin
quanta pessetes. Peró si cada catalá donés
un cop a Panv el que hauria de pagar de
cédula, el teatr'e catalá, n'estem segura, po
dria ésser un teatre del qual es parlés en
e' món i del qual pogués sortir un cinema
que es pegues veure.
I alai) sentint només cada u l'orgull i
la dignitat d'ésser un catalá de la Cata
lunya autónoma.
FIDEL AMARGOS
la HOTEL SEGUR
CLARIS, 8
SUBHASTA OFICIAL Tots
• les
els clics
6 tarda
Taxador Oficial -
Subhastador :Municipal
HOTEL SEGUR