1

Unitat Formativa 3
IMPLEMENTACIÓ D’ACTIVITATS
D’OCI I LLEURE
D’OCI I LLEURE

Nucli Formatiu 2
Nucli Formatiu 2
Intervenció i dinamització de l’activitat lúdica (I)
Funcions de dinamització de l’educador/a 

LL’educadora
educadora o l
o l’educador:
educador:
Fa de guia i de referència a través de les seves actituds i 
influeix en els infants. 
É
És qui escolta, anima, insinua, proposa, explica i corregeix. 
i lt i i i li i i
Ho fa per mig de quatre línies d’actuació: 
Com a gestors de la planificació
Com a gestors de la planificació.
Com animadors.
Com a facilitadors i organitzadors dels recursos.
Com a observadors:
Del progrés dels infants.
De la tasca educativa.
De la tasca educativa. 

3
Intervenció i dinamització de l’activitat lúdica (II)

Decidir a què juguem. L'elecció del joc.
Jocs estàndard, modificats o inventats? 
Pautes per a l'elaboració d'un joc nou.

La preparació i la posada en pràctica.
La preparació del joc. 
La presentació del joc. 
Demostració i posada en pràctica del joc
Demostració i posada en pràctica del joc. 

4
Intervenció i dinamització de l’activitat lúdica (III)
L’ l ió d l j
L’elecció del joc 
A què juguem?

Dependrà de múltiples variables:
Les característiques dels participants:
L' d
L'edat. 
El número: individual, per parelles, en grups. 
Especificitats dels participants.
p p p
Els materials disponibles: materials, humans, d'espai i de temps. 
j q p g
El context intencionalitat i els objectius que es pretenen aconseguir. 
Els recursos socioculturals.
El moment d'aplicació.
p

5
Intervenció i dinamització de l’activitat lúdica (IV)
L’ l ió d l j
L’elecció del joc 
Jocs estàndard, modificats o inventats?

Volem jugar a un joc conegut?
Volem jugar a un joc modificat o inventat?
Canviant els materials però mantenint els 
C i t l t i l ò t i t l
objectius. 
Modificant l'espai de joc. 
Modificant l'edat i per tant canviant tot el que 
comporta aquesta variació. 
Modificant els objectius, la qual cosa suposarà 
j , q p
canviar l'activitat. 
Modificant el nombre de participants. 
T
Transformant el tipus de joc.
f t l ti d j

6
Intervenció i dinamització de l’activitat lúdica (V)
L
La preparació i posada en pràctica del joc 
ió i d à ti d l j
La preparació del joc

Decidir el temps estimat per a la seva realització. Tenir present les 
conseqüències d'un interrupció prematura o d'una prolongació 
excessiva. 
Prestar atenció a les possibles variacions del joc, amb la finalitat 
d'adaptar‐lo a persones amb alguna discapacitat física o sensorial.

En la preparació del joc es determinarà el tipus d'ajuda que pot 
o ha d'oferir l'educador/a, és a dir, si ha d'implicar de manera 
h d' f i l' d d / é di i h d'i li d
directa o si, pel contrari, després de plantejar el joc es retirarà 
a un segon pla

7
Intervenció i dinamització de l’activitat lúdica (VI)
L
La preparació i posada en pràctica del joc 
ió i d à ti d l j
La presentació del joc

Buscar un lloc apropiat on tots els nens i nenes puguin veure a 
l'educadora o educador. 
Crear una atmosfera especial amb elements motivadors que incitin al joc
Crear una atmosfera especial amb elements motivadors que incitin al joc.
Aconseguir que s'involucrin en un espai de fantasia i imaginació. 
Un bon recurs: l'anècdota
Un bon recurs: l anècdota. 
Explicació, clara i senzilla, del joc. És recomanable seguir un ordre 
cronològic, indicant la situació inicial, el desenvolupament i el final. 
Explicar els objectius i les consignes i ordres que s'han de respectar. 

8
Intervenció i dinamització de l’activitat lúdica (VII)
L
La preparació i posada en pràctica del joc 
ió i d à ti d l j
La demostració del joc
Comprovar que els nens i nenes tinguin clar el que han de fer. 

Fer una prova del joc per confirmar que tots els participants han entès i 
assimilat el funcionament i les normes. 
assimilat el funcionament i les normes

... A jugar!

9
Trastorns i alternatives d’intervenció (I)

En ocasions els nens i les nenes poden presentar una sèrie de problemàtiques 
que requereix una intervenció més personalitzada i adaptada. 
Recomanacions per procedir a l’adaptació d’una activitat:
Conèixer les capacitats i limitacions de tots els integrants del grup.
Els jocs adaptats han de conservar l’encant i la motivació inicial.
Les educadores i els educadors han d’assajar el joc prèviament, per tal de 
buscar solucions als possibles problemes que puguin sorgir
buscar solucions als possibles problemes que puguin sorgir.
Els nens i les nenes han de jugar amb jocs pensats per a la seva edat.

10
Trastorns i alternatives d’intervenció (II)

Intervenció en casos d’alteracions conductuals i conductes asocials: 
Infants especialment agressius, destructius, desobedients o assetjadors.
Infants callats, distrets, inhibits o solitaris.
Infants callats, distrets, inhibits o solitaris.
Infants hiperactius o molt moguts.
Infants amb poca socialització o poca estimulació.
Infants immigrants
Infants immigrants.
Infants que han patit algun tipus de maltractament.
Intervenció en casos de discapacitat:
Nens i nenes amb discapacitat auditiva.
Nens i nenes amb discapacitat visual.
Nens i nenes amb discapacitat motriu.
p
Nens i nenes amb discapacitat psíquica.

11
Intervenció en alteracions conductuals i conductes asocials (I)
Nenes i nens agressius, destructius, desobedient o assetjadors

Intervenció: Basar
Intervenció: Basar‐se
se en activitats lúdiques que neutralitzin aquesta 
en activitats lúdiques que neutralitzin aquesta
energia negativa. 

Jocs recomanats: 
Jocs de manipulació i de construcció. Per aprendre  a mantenir 
l'atenció. 
Jocs de dramatització L'escenificació
Jocs de dramatització. L de situacions familiars i
escenificació de situacions familiars i 
quotidianes afavoreix l'adquisició de models de comportament 
afectius i socials.

12
Intervenció en alteracions conductuals i conductes asocials (II)
Nenes i nens callats, distrets, inhibits o solitaris

Intervenció: Ha d
Ha d'afavorir
afavorir la interacció i aconseguir que la resta de companys i 
la interacció i aconseguir que la resta de companys i
companyes els tinguin en compte, ja que la tendència d'aquests infants és jugar 
sols o en paral∙lel. 

Jocs recomanats: 
Els racons de joc. Seran llocs ideals per a que aquests infants 
comparteixen vivències i experiències. 
p p
Les joguines afectives. afavoreixen l'afectivitat de l’infant, per exemple els 
ossets de peluix o els ninos. 
Els jocs col lectius i cooperatius. Són molt recomanables per integrar 
jocs col lectius i cooperatius Són molt recomanables per integrar
socialment a aquests nens i nenes.

13
Intervenció en alteracions conductuals i conductes asocials (III)
Nenes i nens hiperactius o molt moguts

Intervenció: Ha d
Ha d'anar
anar encaminada a eliminar l
encaminada a eliminar l'excés
excés d
d'energia
energia i també a que 
i també a que
aprenguin a mantenir l'atenció en el joc. 

Jocs recomanats: 
Jocs d'exterior. Per eliminar energia, com tricicles o bicicletes. 
Jocs de construcció o jocs manipulatius:
P è i t i l' t ió
Per a què aprenguin a mantenir l'atenció. 
És convenient que no suposin molta dificultat per aconseguir el 
màxim possible d'èxits i augmentar la seva autoestima.

14
Intervenció en alteracions conductuals i conductes asocials (IV)
Nenes i nens amb escassa socialització o escassa estimulació

IIntervenció:
t ió encaminada a aportar experiències i coneixements dels 
i d t iè i i i t d l
que no tenen. 

Jocs recomanats:
Jocs recomanats: 
L'organització de sortides i excursions a la natura o a llocs 
públics ajudaran aportar aquesta falta d'experiències.

15
Intervenció en alteracions conductuals i conductes asocials (V)
Nenes i nens immigrants

L origen dels problemes prové del fet que l
L'origen dels problemes prové del fet que l'infant
infant parli un altre idioma, 
parli un altre idioma,
una altra cultura i altres valors o costums socials diferents, que puguin 
generar un rebuig dels demés. 

Intervenció: S'ha de dirigir a tot el grup i aconseguir un ambient de 
tolerància i acceptació de la diversitat. 

J
Jocs recomanats: t Especialment jocs multiculturals i cooperatius, què 
E i l tj lti lt l i ti è
tots els infants puguin compartir en un ambient de tolerància.

16
Intervenció en alteracions conductuals i conductes asocials (VI)
Nenes i nens que han patit algun tipus de maltractament

Aquests infants solen semblar molt madurs.

Aquests infants solen semblar molt madurs. 

Una de les conductes típiques que presenten és mostrar agressivitat i 
maltractament cap a les seves joguines. 

Intervenció: Presentar un entorn afectiu normalitzat i propiciar un ambient 
on l’infant pugui expressar les seves pors i angoixes. 

Jocs recomanats: Són molt útils els jocs simbòlics amb escenes familiars.

17
Intervenció en casos de discapacitat (I)
Nens i nenes amb discapacitat auditiva. Caracterització

Falta de estímuls.
Falta de estímuls.

Aïllament.

Necessiten una intervenció que els animi i els estimuli a relacionar‐se 
amb la resta dels companys i companyes. 

Normalment, és necessària la presència d'una persona adulta que faci 
explícites les seves necessitats.
explícites les seves necessitats.

18
Intervenció en casos de discapacitat (II)
Nens i nenes amb discapacitat auditiva. Intervenció

Les activitats lúdiques han d'estar el màxim d’estructurades possible.
L'educadora ha d'explicar les seqüències dels jocs en un ordre rigorós, de 
manera clara, mirant, vocalitzacions i gesticulant, perquè l’infant
comprengui a què s'està
comprengui a què s està jugant. 
jugant
S'han d'establir vies de comunicació amb els infants amb restes auditius.
Seran útils els miralls on l’infant
Seran útils els miralls, on l pot veure gesticular fer sons produir
infant pot veure gesticular, fer sons, produir 
vibracions, etc. 
És convenient realitzar jocs amb telèfons, titelles i altres elements que 
facilitin el seu desenvolupament lingüístic, tant a nivell de comprensió 
com d'expressió, a través d'estímuls visuals.

19
Intervenció en casos de discapacitat (III)
Nens i nenes amb discapacitat visual. Caracterització
Manca d'interacció amb el medi. 
Carència del desig d'explorar. 
Perden la percepció de continuïtat, degut a que el seu 
món s'acaba
món s acaba on no poden arribar amb les seves mans. 
on no poden arribar amb les seves mans
No perceben els colors ni les formes. 
En molts casos, les joguines tenen un sentit diferent del 
j g
que pugui tenir per a un altre infant.

Un dels organismes que aporta més recursos als nens i nenes amb discapacitat 
visual és l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). 
Les ajudes abasten la prevenció, el diagnòstic, l'atenció, la rehabilitació, la 
inserció social i laboral i aportacions de recursos i especialistes
inserció social i laboral i aportacions de recursos i especialistes 

20
Intervenció en casos de discapacitat (IV)
Nens i nenes amb discapacitat visual. Intervenció
L'ajuda dels companys i companyes i de les persones adultes és 
i
imprescindible a l'hora de jugar. 
i dibl l'h d j
Les activitats lúdiques es realitzaran en un espai que aporti seguretat. 
Els objectes i joguines s
Els objectes i joguines s'han
han de situar sempre en llocs que l
de situar sempre en llocs que l’infant
infant pugui 
pugui
reconèixer. 
Els companys i companyes han de tenir un lloc fix a l'aula. 
Els objectes i recursos educatius seran el més normalitzats possible. 
Són recomanables les joguines sensorials: sonores, olfactives, suaus i els 
jocs manipulatius amb aigua, sorra, fang, etc. 
jocs manipulatius amb aigua sorra fang etc
Cal ensenyar les característiques de les joguines i com es juga. A més cal 
facilitar‐li el joc.

21
Intervenció en casos de discapacitat (V)
Nens i nenes amb discapacitat motora. Caracterització
La manca de mobilitat i coordinació es pot manifestar amb diferents 
f
formes, graus o simptomatologies, fins i tot pot afectar altres 
i t t l i fi i t t t f t lt
sistemes com el parla. 
Per norma general, són nens i nenes que no tenen una mobilitat 
g , q
adequada i manquen de precisió per assolir i manipular 
adequadament els objectes.

22
Intervenció en casos de discapacitat (VI)
Nens i nenes amb discapacitat motora. Intervenció
És imprescindible que l'espai on realitzin les seves activitats lúdiques no tingui 
barreres arquitectòniques
barreres arquitectòniques. 
És imprescindible que aquests nens i nenes puguin accedir a tots els racons de 
joc. S’ha d’extremar la seguretat d'aquests espais. 
S'intentaran aportar els materials i objectes ordinaris, procurant que siguin 
fàcilment manipulables, més grans i fets amb materials rugosos. 
És aconsellable que a la taula de treball de l’infant hi hagi una goma o  
material adherent que eviti que els objectes rellisquin. 
Per als nens i nenes amb dificultats d'expressió oral se'ls facilitarà sistemes 
alternatius o augmentatius de comunicació que coneixeran i interpretaran la 
g q p
resta de companys i companyes de la classe.

L'objectiu final és que els infants realitzin les mateixes activitats lúdiques que la 
resta de la classe, tant en una sala com en excursions o en l'aire lliure
23
Intervenció en casos de discapacitat (VII)

Nens i nenes amb discapacitat psíquica. Caracterització

A l'escola infantil es solen escolaritzar nens i nenes amb diversos graus 
de discapacitat intel∙lectual. 

Aquests infants necessiten una gran estimulació, però, amb una 
i t
intervenció precoç i adequada, poden arribar a assimilar la majoria de 
ió i d d d ib i il l j i d
conceptes i estratègies, encara que el seu ritme d'aprenentatge sigui 
més lent.

Si se'ls educa per desenvolupar autònomament, poden arribar a tenir 
una vida plenament normalitzada i integrar‐se socialment i 
laboralment, però perquè això passi, aquests infants no s'han
laboralment, però perquè això passi, aquests infants no s han de sentir 
de sentir
rebutjats en cap moment i no se'ls ha etiquetar.

24
Intervenció en casos de discapacitat (VIII)
Nens i nenes amb discapacitat psíquica. Intervenció
p p q
L'educadora o l'educador, a través de la programació d'activitats lúdiques 
adequades i accessibles, aconseguiran uns èxits que els donarà seguretat i 
confiança i farà que prengui consciència del que és capaç
confiança i farà que prengui consciència del que és capaç. 
Els tres primers anys. Aportar molts estímuls. Proposar jocs que 
desenvolupin la psicomotricitat, l'afectivitat, el llenguatge i la sociabilitat. 
A partir dels tres anys:
d l
Proposar activitats lúdiques que enriqueixin el llenguatge. 
Jocs cooperatius i de participació que facilitin la interacció. 
Jocs dramàtics que proporcionin l'adquisició d'hàbits socials i 
d'autonomia personal.

Els nens i nenes amb discapacitat intel lectual que estiguin escolaritzats no tindran 
pràcticament cap dificultat per integrar‐se en els jocs, perquè, encara que el seu 
ritme d'aprenentatge sigui més lent, poden seguir el mateix ritme d'accions i 
d
desenvolupament a l'hora d'executar la majoria de les activitats lúdiques
l t l'h d' t l j i d l ti it t lúdi

25
Implicació de les famílies en les activitats lúdiques dels infants 

El professional en educació ha de transmetre a les famílies que compartir el 
temps de lleure amb els seus fills és una bona manera de: 
Enfortir els vincles i els lligams dins la unitat familiar.
Incrementar el nivell de confiança i seguretat en si mateixos.
Oferir una font de vivències afectives positives, agradables.
Potenciar, a nivell general, el desenvolupament de la personalitat i les 
relacions interpersonals
relacions interpersonals. 
Facilitar el sentiment de pertinença a la comunitat on viuen.
Fomentar la participació social de tots els membres de la família en un 
Fomentar la participació social de tots els membres de la família en un
ambient lúdic i creatiu.

26
Implicació de les famílies en les activitats lúdiques dels infants 

Propostes per treballar aquests aspectes:
Escoles de pares. 
Tallers per a mares, pares i fills.
Colònies per anar amb família. 
Excursions i sortides de cap de setmana per a famílies.
Programa Vacances en família.

27