Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

1. APOPTOSIS, NECROSIS, DEGENERACIÓ I ADAPTACIÓ

Apoptosis: mort cel·lular programada.

• Picnosis nuclear.
• Condensació del citoplasma (molt eosinòfil
– rosa).
• Cossos apoptòtics (possible presència de
macròfags fagocitant).

Necrosis: alteracions morfològiques que esdevenen després de la mort cel·lular.

• Picnosis nuclear
• Cariòlisi o cromatòlisi (dissolució)
• Cariorrexi (fragmentació)

Diferenciem:

1. Per coagulació: molt eosinòfila. Macroscòpicament zona pàl·lida, groc-blanquinosa de

consistència augmentada. Franja vermella als límits. Típica de cor, fetge, ronyó i melsa.

2. Coliquativa: fluïdificació del teixit mort. Típic de SNC i d’inflamacions supurades (pus).
Podem veure macròfags. *petit abscés

3. Caseosa: massa amorfa i eosinòfila. Es sol situar al centre dels granulomes.

Macroscòpicament presenta un aspecte blanc, mat, tèrbol, sec similar al formatge sec.
Típica de tuberculosis (micosis, sífilis, lepra). *àrea acel·lular de necrosis
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

4. Gomosa: semblant caseosa però més consistent. Típica de sífilis.

5. Enzimàtica del greix (esteatosis): focus necròtics com precipitats nodulars blancs.
Pèrdua de nucli. Citoplasma convertit en una massa amorfa de material necròtic.

6. Fibrinoide: vasculitis, artritis reumatoide i úlceres pèptiques.

7. Cèria: macroscòpicament és color homogeni blanquinós.
8. Gangrenosa: digestió teixit necròtic per bacteris sapròfits. Macroscòpicament coloració
fosca (sang coagulada) i olor pútrida.

Lipofucsina: pigment que es troba en cèl·lules d’edat més avançada.

Hemosiderina: derivat de l’hemoglobina, es troba en els macròfags després d’una hemorràgia.

També en trobem en pulmó o fetge congestiu i túbuls renals.

Antracosis: acumulació de pols negre que oclou els alvèols (insuficiència respiratòria).
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Nefrolitiasis: pedres al ronyó formades per oxalat de calci. Si són petites provoquen un còlic
renal (surten per l’urèter). Si són grans, no poden passar i obturen la pelvis i l’urèter fent que es
dilati el ronyó (possible mort renal). Una altra complicació seria la pielonefritis (infecció).

Hipertròfia: creixement excessiu i anormal d’un òrgan degut a un augment en la mesura de les
seves cèl·lules.

Atròfia: disminució de la mesura o el volum d’un òrgan per la disminució de mesura de les seves
cèl·lules.

Esòfag de Barret: metaplàsia a l’esòfag. Substitució d’epiteli escamós per glandular per sobre
de la unió gastroesofàgica. Una metaplàsia és un canvi reversible en el qual una cèl·lula adulta
epitelial o mesenquimal és substituïda per una altra de tipus diferent. *Esquerre: epiteli
glandular amb cèl·lules caliciformes (blanc) *Dreta: epiteli esofàgic normal amb cèl·lules
escamoses.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

2. INFLAMACIÓ I REGENERACIÓ AGUDA I CRÒNICA

Inflamació: procés dinàmic que es desenvolupa sempre en teixit connectiu vascularitzat. És un
procés focal que pot tenir repercussions sistèmiques. Permet la reparació de les alteracions
tissulars i poden quedar seqüeles. Distingim tres fenòmens principals:

• Augment permeabilitat vascular

• Reclutament de cèl·lules inflamatòries
• Efectes que produeixen aquestes cèl·lules

Vasculitis: infiltrat inflamatori que pot ocloure la llum d’un vas. Pot provocar necrosis.

Inflamació crònica: destaquen macròfags i limfòcits, també neutròfils. *Esquerre: cervicitis

*Dreta: infecció viral d’influenza A

Colecistitis: associada a càlculs o a simples precipitats de bilis. En fase aguda hi ha infiltrats de

neutròfils i PMNs mentre que en crònica existeix engrossiment de la paret per sota de la mucosa
amb infiltrat inflamatoris i invaginacions de mucosa. *Esquerre: agudes *Dreta: crònica
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Gastritis: l’epiteli normal té llargues fòvees amb glàndules més curtes al fons. Quan és crònica
sol ser per infecció de H. Pylori. Trobem infiltrat inflamatori sobre tot de limfòcits i cèl·lules
plasmàtiques, també neutròfils. Pot formar úlceres. *Bastons petits: Helicobacter pylori

Úlcera pèptica: llaga en la mucosa que recobreix l’estómac o el duodè. Pot sagnar, donar ardor,
etc. Hi ha la possibilitat que es creï teixit fibrós que impedeixi la penetració de l’úlcera al teixit.
*Part rosa clar: tx granulació *Rosa fosc amb invaginacions: mucosa

!! Reparació: substitució del teixit lesionat per teixit connectiu. Es restableix la continuïtat
morfològica però no la funcional. Quan es reabsorbeix l’exsudat dels macròfags i desapareix
l’agent causal de la lesió, es forma un teixit de granulació (PNM, limfòcits, macròfags, cèl·lules
plasmàtiques, mastòcits, fibroblasts i abundants capil·lars neoformats).

Gràcies a aquest teixit es produeix l’organització de l’exsudat inflamatori. Els fibroblasts van
deixant fibres de col·lagen mentre els vasos van madurant i les cèl·lules mòbils van
desapareixent. Tot comporta l’aparició d’una cicatriu.

!! Regeneració: el teixit que substitueix el lesionat és idèntic a l’original.

 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Fibrosis: excessiva regeneració en la qual es substitueix teixit normal per fibroblasts i col·lagen.

Queloide: fibrosis excessiva en que el teixit queda substituït per teixit fibrós i cèl·lules pròpies
del teixit.

Tiroïditis de Hashimoto: tiroides engrandida. Deriva d’una activació anormal de limfòcits T i B

que secreten anticossos anti-tiroglobulina i anti-microsomals (possible detecció en sèrum).
S’observen prominents fol·licles limfoides amb centres germinals actius.

Granulomes: col·lecció nodular de macròfags especialitzats (cèl·lules epitelioides).

Macroscòpicament semblen un petit nòdul blanc o grisós, es poden aglomerar. Es solen
acompanyar de cèl·lules gegants multinucleades (nuclis a la perifèria, tipus Langhans –
tuberculosis), necrosis central i limfòcits. No estan vascularitzats.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Cirrosis hepàtica: causada per hepatitis B o C (dóna quadre insuficiència hepàtica) i alcoholisme.
Macroscòpicament observem formació de tabics de fibrosis que s’estenen entre els espais
portals i aparició de nòduls de parènquima regeneratiu. Té un color grogós degut a la esteatosis
hepàtica. Microscòpicament diferenciem nòduls regeneratius d’hepatòcits envoltats per amples
bandes de fibrosis col·làgena. Als sinus de les bandes fibroses hi ha infiltrat de limfòcits. Hi ha
menys hepatòcits i estan desorganitzats. * Dreta: esteatosis típica de l’alcohol

Emfisema pulmonar: destrucció dels alvèol que provoca que hi hagi menys superfície
d’intercanvi i, per tant, insuficiència respiratòria.

3. DESORDRES HEMODINÀMICS
Aterosclerosis: dipòsit de substàncies grasses a l’interior de les artèries. Pot provocar
ulceracions a la capa íntima. Microscòpicament, hi ha la formació de cristalls de colesterol en la
zona mitja i fibrosis en la capa externa.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Arteriosclerosis: canvis en vasos de mig i petit calibre. Degeneració de les proteïnes de les parets
que formen un precipitat de hialina. Pot haver una reducció de la llum i trombos.

Infart de miocardi:

Aneurisme de miocardi: secundari a l’infart. És una dilatació de la paret. Aquesta es torna molt
més fina i es poden produir hemorràgies.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Tromboembolisme pulmonar: oclusió massiva de l’artèria pulmonar a causa de trombosis a les

cames. Típic de persones enllitades que donen quadre de insuficiència respiratòria aguda.

Glomeruloesclerosis nodular (DM): aparició de nòduls de material de la membrana basal que

comprimeixen i desplacen els capil·lars del glomèrul. Dóna insuficiència renal.

Necrosis isquèmica de IP: necrosis hemorràgica de l’intestí prim. Es pot produir perquè al
peritoneu es formin brides fibroses que ofeguen algunes anses intestinals (no circulació), per
infart o embolisme o per una torsió de les nanses sobre el seu mateix eix que torcés també els
vasos.

Hemorràgia subaracnoidea: es pot produir per HTA, traumatismes, malformacions o

aneurismes. Qualsevol lesió que provoqui un augment en la cavitat cranial provoca una
disminució d’altres líquids (menys sang – hipòxia). Això provoca edema cerebral.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

4. INFECCIONS PER BACTERIS

Apendicitis: mucosa necrosada amb pus, infiltrat de PMN i neutròfils i necrosis de la paret.

Broncopneumònia: condensació múltiple degut a l’ocupació en part del alvèols per PMN. També
hi ha exsudat de neutròfils.

Pneumònia lobar: condensació d’un lòbul pulmonar (aspecte esponjós). * Afectat, inferior no
afectat. Hi ha augment de PMN als alvèols.

Meningitis bacteriana aguda: infecció de l’espai subaracnoidea. Dóna rigidesa de clatell. Típic
de Neisseria meningitidis (gram negatiu diplococ).
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Meningitis meningocòccica: afecta a l’espai subaracnoidea i als ventricles perquè el bacteri

circula pel LCR. També afecta a zones periventriculars i parells cranials. Produeix hipòxia
(augment de pressió intracranial) i es diagnostica per punció lumbar (!! Hèrnies si traiem massa
líquid). Infiltrat sobre tot de neutròfils.

Pielonefritis aguda: infecció renal per ascensió de bacteris. Al ronyó hi ha glomèruls conservats
mentre que els túbuls i la pelvis renal estan infiltrats, en gran part, de PMNs. Veiem punts de
pus.

Endocarditis bacteriana: rara i greu, deguda a sèpsies. Sovint causada per Staphylococcus i
Streptococcus (!! Drogoaddictes). Es produeixen agregats al voltant de les vàlvules (fibrina,
plaquetes i bacteris). Aquests agregats es poden desprendre provocant embòlies sèptiques.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Encefalitis sèptica focal: zona necròtica amb hemorràgia. Causada per otitis purulenta no
tractada, rinitis o abscessos purulents de la cavitat orofaringea o d’oïda. Hi ha infiltrat inflamatori
perivascular.

Abscés cerebral: infecció focalitzada i encapsulada. Es forma una càpsula de fibroblasts i

neovasos per tal que la infecció no progressi. Tot i així, la càpsula no mata els bacteris (ATB).

*Diferenciació d’un tumor: necrosisi central però amb molta vascularització externa.

4a. Streptococcus
Cardiopatia reumàtica: reacció autoimmune per beta hemolítics. Queden retraccions de les
parets valvulars i hipertròfia cardíaca. És un quadre derivat d’amigdalitis o faringitis purulenta.
*Esquerre: pericarditis *Mig: nòduls de Aschoff amb cèl·lules gegants d’Aschoff * Dreta:
estenosis mitral i engrossiment de les cordes tendinoses.

Estenosis mitral: conseqüència d’infeccions prèvies i endocarditis. Hi ha protusions de la vàlula

per les quals no es pot tancar bé.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Gloerulonefritis postinfecció: s’han format anticossos contra el glomèrul renal que l’envolten.
Hi ha infiltrat inflamatori i es relaciona amb autoimmunitat.

4b. Mycobacteri
Tuberculosis: granulomes de cèl·lules gegants de tipus Langhans. Són granulomes compostos de
macròfags epitelioides (nucli pla i allargat, citoplasma molt rosat) i cèl·lules gegants
multinucleades amb nucli perifèric (tipus Langhans). Trobem àrees necròtiques plenes de
càseum. Si hi ha destrucció de teixit pulmonar, pot haver sortida de càseum i trencament de
vasos (hemorràgia).

Tuberculosis de Pott: necrosis dels discs vertebrals i de les vèrtebres que provoquen
trencaments i paràlisis.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Lepra: no hi ha reacció de PMN sinó només de granulomes. Observem macròfags plens de

Mycobacterium. * Esquerre: granulomes a la pell *Dreta: granulomes a nervi perifèric

Sífilis primària o espiroqueta: infiltrat de cèl·lules plasmàtiques, histiòcits i limfòcits. Es formen

xancres que són lesions ulcerades amb les vores vermelles i necrosades produïdes per les
cèl·lules plasmàtiques i els limfòcits que provoquen l’oclusió de vasos (infart local). La zona és
anestèsica. La persona pot ser infectant tot i ser asimptomàtica.

5. INFECCIONS VIRALS
Hepatitis: trobem necrosis massives, àrees necròtiques (pàl·lides i grogues), PMN sobre tot a
l’àrea portal i apoptosis d’hepatòcits.

Hepatitis B crònica: inflamació portal (PMN), necrosis i cirrosis.

 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Hepatitis C: VHC evolucionada a hepatitis crònica amb necrosis i inflamació, també una mica
d’esteatosis. La fibrosis i cirrosis progressiva s’evidencien pels nòduls regeneratius.

Herpes simple: mucosa amb inclusions víriques. Curació espontània i molta probabilitat de
recaiguda (latència, oportunista). * Inclusions víriques a la vora de l’àrea ulcerada

Warts (HPV): human papillomavirus. Virus amb capacitat de proliferació anormal de cèl·lules
normals de l’epiteli, és una malaltia benigne tractable.

6. INFECCIONS PER FONGS

!! Diferenciació de bacteris: fongs més grans. Tincions específiques amb PAS i tinció de plata.

Candidiasis: abscés cerebral. * Esquerre: vas oclòs amb infiltrat per fora *Dreta: Candida albican
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Granuloma: Aspergillus. Formen branques compactes.

7. INFECCIONS PER PROTOZOUS i CESTODES

Toxoplasmosis (protozou): gats són vectors. Pot produir masses bilaterals amb necrosis. Si és
congènita (infecció transplacentària), indueix la destrucció completa del cervell.

Cystercosis (cestode): causada per la larva Taenia solium. S’enganxa al tub digestiu o al cervell
pel cap. Així, s’ha d’eliminar el cap per tal d’eliminar l’organisme. Pot provocar quists cap a altres
òrgans.

8. NEOPLÀSIES
!! Neoplàsia: proliferació cel·lular constituïda per elements neoformats, de creixement
incontrolat.

!! Tumor: massa, augment de mida d’un territori orgànic.

!! Càncer: neoplàsia maligne.

!! Carcinoma: tumor maligne d’origen epitelial. Si formen estructures glandulars són

adenocarcinomes. En canvi, si donen nòduls sòlids i citoplasma queratinitzat són carcinomes
escamosos.

!! Sarcoma: tumor maligne d’origen mesenquimal, de teixit connectiu.

!! Teratoma: neoplàsia amb més d’un tipus de cèl·lula de les tres capes germinals.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

8a. Carcinomes escamosos

De cèrvix: hi ha una infiltració cap a parts internes de l’úter (estroma). Veiem nòduls de
queratina. *Esquerre: epiteli escamós normal i infiltrat *D: queratina

De pulmó: pot donar cavitacions i lobulets de queratina dins els nòduls.

Esofàgic: tumoracions que venen de trastorns de deglució progressius per obstrucció. En

endoscòpia es veu llum reduïda i teixit anormal. També zones necrosades de creixement ràpid.
En histologia no veiem glàndules sinó estructures queratinitzades.

8b. Adenocarcinomes
De pulmó: massa situada, normalment, a la perifèria. Apreciem epiteli glandular i, sovint,
veurem nuclis més prominents.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

D’estómac: mucosa amb tumoracions necròtiques i hemorràgiques. *Mig: Increment de mitosis

de les glàndules (hipercromatisme) *Dreta: a vegades no es formen glàndules sinó cèl·lules
vacuolades plenes de moc (cèl·lules en anell de segell – molt característiques d’aquest
adenocarcinoma).

De colon: desaparició dels plecs, creixement anormal, teixit necròtic i hemorràgic. Persona amb
alteracions del ritme deposicional i possible hemorràgia en femtes. Igual que en sigma i recte
*E: Transformació de l’epiteli normal (a baix) cap a neoplàsic (a dalt) *D: múltiples glàndules al
colon

De pròstata: nuclis prominents. S’ha de fer prova marcadors PSA, ecografia i ressonància.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

D’endometri: s’observen glàndules cribiformes. Pot ser neoplasma superficialment invasiu al

miometri.

8c. Altres carcinomes

De cèl·lula petita: etiologia poc clara.

De cèl·lula clara renal: cèl·lules neoplàsiques amb citoplasma clar i agregades en nòduls amb
vascula rització.

Metàstasis: disseminació d’un tumor que prové d’una altra zona. Són lesions que, en RX, es
veuen com una “suelta de globos”.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Early càncer gàstric: carcinoma amb procés neoformatiu. Han desaparegut els plecs i, tot i que
no és in situ perquè ha travessat la membrana basal, no té profunditat (limitat) i dóna bon
pronòstic.

Hepatocel·lular: no es diferencia la normal distribució lobular, els hepatòcits estan distribuïts en

files molt més amples (normalment dues cèl·lules). Pot derivar de cirrosis o per complicacions
d’hepatitis B o C.

8d. Adenomes
Pòlips: tumors premalignes al budell o al colon. Tenen pronòstic molt diferent depenent del
tipus.

Adenoma vellós: plecs de la mucosa similars a pèls.

 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

8e. Mama i Úter

Mastopatia fibroquística: fibrosis i quists plens de líquid (augmenten de mesura depenent del
cicle menstrual). També hi ha petites calcificacions. La mama està dura i té petits nòduls. NO és
neoplàsic, és benigne. * Mig: quists i fibrosis * D: microcalcificacions

Fibroadenoma de mama: l’epiteli es barreja amb components rics en fibra i col·lagen. Dóna
teixit fibrós i glàndules. S’ha d’extirpar.

Carcinoma ductal de mama: creixement infiltrant amb origen als conductes. Produeix molt
col·lagen i microcalcificacions. També hi ha cèl·lules pleomòrfiques i estructures irregulars tipus
glàndula.

Carcinoma de Paget: mugró amb rugositat i possible retracció. També hi ha inflamació de

l’aureola. Trobem cèl·lules atípiques amb citoplasma voluminós i clar situades, normalment, a
la membrana basal de l’epidermis.
 Pràctiques ANATOPATO 2018-19 | Judith Puig Narváez

Leiomiomes de l’úter: proliferació benigne de cèl·lules musculars que formen fascicles.

Macroscòpicament donen protrusions. En histologia semblen fibroblasts però són cèl·lules
musculars. Comporten quadres hemorràgics importants i dolorosos fora de la menstruació.

Leiomiosarcoma de l’úter: proliferació de cèl·lules musculars malignes. No formen fascicles,

tenen diferents mesures i una estructura desorganitzada. El tumor és molt més cel·lular i les
cèl·lules tenen un major pleomorfisme i hipercromatisme que en el leiomioma.