T2 Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)

1.  Liberalisme i nacionalisme

NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

n El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica, basada en aquests

principis:
– La sobirania nacional, que posseeix el conjunt de ciutadans (nació) a través de represen-
tants elegits mitjançant sufragi (vot).
– La separació de poders, que evita la seva concentració en una mateixa persona (tirania).
– Una constitució, que garanteix els drets i llibertats dels ciutadans.
– El dret de propietat, que assegura als ciutadans que puguin disposar lliurement dels seus
béns.
n Les revolucions liberals van posar fi a l’absolutisme i van donar origen a l’Estat liberal, en
forma de monarquia o república parlamentària.
n El nacionalisme defensa el dret de les nacions d’exercir la seva sobirania i de crear el seu
propi Estat. La nació és un conjunt d’individus que posseeixen una sèrie de llaços culturals
propis (llengua, tradicions, passat, religió) i que desitgen viure en comú.
.............................................................................................................................................................

2.  Els inicis de la Revolució francesa (1789-1792)

n Les causes de la Revolució francesa van ser diverses:
– Males collites i el conseqüent augment dels preus i del malestar popular.
– Greu crisi financera.
– Impopularitat del sistema de privilegis, que marginava políticament la burgesia i allibera-
va l’aristocràcia de pagar impostos.
n Davant de la proposta fiscal de la monarquia, que pretenia fer pagar impostos als privile-
giats, ells van exigir que es convoquessin els Estats Generals. Allà, el Tercer Estat va demanar
el vot per persona i no per estament. Davant de la negativa, es van erigir en Assemblea
Nacional.
n La radicalització popular (l’assalt a la Bastilla i la revolta antisenyorial) va fer que Lluís XVI
hagués de reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.
n La fase inicial de la Revolució, la monarquia constitucional (1789-1792), va destacar per:
– L’abolició dels privilegis feudals i la promulgació de la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà.
– La promulgació de la Constitució de 1791: separació de poders, sobirania nacional, igual-
tat legal dels ciutadans i sufragi censatari.
– Formació d’una Assemblea Legislativa, en la qual es van redactar noves lleis revolu-
cionàries per garantir la igualtat de tots els ciutadans.
– Expropiació dels béns eclesiàstics (desamortització) i separació de l’Església i l’Estat.
.............................................................................................................................................................
© VICENS VIVES

1
T2 Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)

3.  La primera República francesa (1792-1799)

NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

n La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases diferenciades:

– Convenció girondina: es va instituir per sufragi universal masculí. Va condemnar i ajus-
ticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va haver d’enfrontar-se a les pressions de
l’absolutisme exterior i a les revoltes contrarevolucionàries internes.
– Convenció jacobina: Va ser la fase de més radicalització política i social, dirigida per Ro-
bespierre. Va establir el sufragi universal directe, va aprovar mesures de suport als sectors
populars (sans-culottes), va potenciar l’exèrcit i va impulsar la política del Terror. El 1794,
la burgesia va propiciar un cop d’Estat i va acabar amb el seu poder.
n A la república burgesa (1794-1799), la burgesia conservadora va recuperar el poder i va pre-
tendre tornar als principis de 1791. Va establir un govern (Directori) que va haver d’enfrontar-
se a les pressions de la noblesa i de les classes populars. El 1799 el general Bonaparte va fer
un cop d’estat i hi va posar fi.
.............................................................................................................................................................

4.  El període napoleònic (1799-1815)

n Napoleó va inaugurar el Consolat (1799-1804). El seu govern personalista es va dirigir a con-
solidar la revolució burgesa moderada: va restablir el liberalisme, va firmar un concordat amb
l’Església, va centralitzar l’administració, va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament,
i va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç).
n L’aspecte més destacat del seu període va ser l’expansió territorial: bona part d’Europa va
ser annexionada o va quedar sota la influència francesa. Allà es van imposar les noves idees
revolucionàries (consagració de la llibertat i de la igualtat legal, implantació de la llibertat
econòmica i religiosa, dret a la propietat).
n L’ocupació francesa va desencadenar forts sentiments nacionals. Les noves idees liberals van
ser utilitzades als països ocupats per lluitar precisament contra la presència francesa.
n La derrota de Napoleó es va iniciar a Rússia i a Espanya, i va concloure a la batalla de Water-
loo. A partir de 1815 es va prefigurar el retorn a l’Antic Règim.
.............................................................................................................................................................

5.  Restauració i revolucions liberals (1815-1848)

n El Congrés de Viena (1814-1815) va reunir les potències que van vèncer Napoleó amb
l’objectiu de posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a
tot Europa.
n El tractat de la Santa Aliança (1815) va establir un acord d’ajuda mútua entre els monarques
absoluts davant de possibles amenaces del liberalisme.
n No obstant això, entre 1820 i 1848 l’absolutisme es va haver d’enfrontar amb vàries revolu-
cions de caràcter liberal i nacionalista.
n El 1820 hi va haver una primera onada de revolucions liberals. Entre 1829 i 1835 hi va haver
la segona explosió revolucionària, originada a França i que va significar la implantació de
sistemes polítics liberals.
© VICENS VIVES

n Les revolucions de 1848 van comportar el triomf dels ideals democràtics i el reconeixement
de drets dels treballadors. A Hongria, Bohèmia, el Nord d’Itàlia i la Confederació Germànica
van tenir, a més, un caràcter nacionalista contra els imperis.
.............................................................................................................................................................

2
T2 Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)

6.  Els moviments nacionalistes

NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

n El Congrés de Viena no va tenir en compte la identitat nacional de molts pobles d’Europa.

Per això, en aquests territoris, les revolucions liberals van anar acompanyades de reivindica-
cions nacionalistes.
n Els moviments d’independència més importants es van donar a Grècia (Imperi otomà), Bèl-
gica (Països Baixos) i a les colònies espanyoles d’Amèrica continental, que es van rebel·lar
contra la metròpoli.
n La unificació italiana es va desenvolupar entre 1859 i 1870. El regne del Piemont, governat
per Cavour, va iniciar el procés, que va suposar una guerra contra Àustria i l’annexió dels
Estats italians.
n En la unificació d’Alemanya, dividida en 36 Estats, van rivalitzar Àustria i Prússia. Entre 1861
i 1874, Prússia, amb Otto von Bismarck com a canceller, va resoldre el problema amb guerres
contra Dinamarca, Àustria i França.
.............................................................................................................................................................
© VICENS VIVES