1.

PROTOCOL IP
El Protocol d'Internet (IPde les seves sigles en anglès Internet Protocol) és un
protocol no orientat a connexió usat tan per l'origen com per la destinació per a
la comunicació de dades a través d'una xarxa de paquets commutats.

Les dades en una xarxa basada en IP són enviades en blocs coneguts com
paquets o datagrames (en el protocol IP aquests termes se solen usar
indistintament). En particular, en IP no es necessita cap configuració abans que
un equip intenti enviar paquets a un altre amb el qual no s'havia comunicat
abans.

El Protocol d'Internet proveeix un servei de datagrames no fiable (també cridat

del millor esforç (best effort), ho farà tan bé com sigui possible però garantint
poc). IP no proveeix cap mecanisme per a determinar si un paquet arriba a o no
la seva destinació i únicament proporciona seguretat (mitjançant “checksums” o
sumes de comprovació) de les seves capçaleres i no de les dades transmeses.
Per exemple, al no garantir gens sobre la recepció del paquet, aquest podria
arribar danyat, en altre ordre pel que fa a altres paquets, duplicat o simplement
no arribar. Si es necessita fiabilitat, aquesta és proporcionada pels protocols de
la capa de transport, com TCP.

Si la informació a transmetre ("datagrames") supera la grandària màxima

"negociada" (MTU) en el tram de xarxa pel qual va a circular podrà ser dividida
en paquets més petits, i reensamblada després quan sigui necessari. Aquests
fragments podran anar cadascun per un camí diferent depenent de com
estiguin de congestionades les rutes a cada moment.

Les capçaleres IP contenen les adreces de les màquines d'origen i destinació

(adreces IP), adreces que seran usades pels commutadors de paquets
(“switches”) i els enrutadors (routers) per a decidir el tram de xarxa pel qual
direccionaran els paquets.

El IP és l'element comú en Internet d'avui. L'actual i més popular protocol de

xarxa és IPv4. IPv6 és el successor proposat de IPv4 a poc a poc Internet està
esgotant les adreces disponibles pel que IPv6 utilitza adreces de font i
destinació de 128 bits, moltes mes adreces que les quals proveeix IPv4 amb 32
bits. Les versions de la 0 a la 3 estan reservades o no van ser usades. La
versió 5 va ser usada per a un protocol experimental. Altres nombres han estat
assignats, usualment per a protocols experimentals, però no han estat molt
estesos.

2. DIRECCIONAMENT I ENRUTAMENT IP
Potser els aspectes més complexos de IP són el direccionament i
l’”enrutament”. El “direccionament” es refereix a la forma com s'assigna una
adreça IP i com es divideixen i s'agrupen subxarxes d'equips.
L’enrutament consisteix a trobar un camí que connecti una xarxa amb una altra
i encara que és portat a terme per tots els equips, és realitzat principalment
pels “routers” que no són més que computadors especialitzats a rebre i enviar
paquets per diferents interfícies de xarxa, així com proporcionar opcions de
seguretat, redundància de camins i eficiència en la utilització dels recursos...

2.1 PAQUET IP:

 Un paquet IP està format per una capçalera amb informació necessària

per a que el paquet pugui arribar al seu destí y una secció que conte les
dades que volem transmetre

 Cada interfície de maquina té una direcció IP

La següent taula mostra el format de les capçaleres IP, i una breu descripció de
cada camp:

Formato de la Cabecera IP (Versión 4)

0-3 4-7 8-15 16-18 19-32
Tamaño
Versión Tipo de Servicio Longitud Total
Cabecera
Posición de
Identificador Indicadores
Fragmento
Tiempo de Vida Protocolo Checksum Cabecera
Dirección IP de Origen
Dirección IP de Destino
Opciones Relleno
3. Que és VoIP?, Què és la telefonia IP?

La veu sobre IP (VoIP, Voice over IP) és una tecnologia que permet la
transmissió de la veu a través de xarxes IP en forma de paquets de dades.

La telefonia IP és una aplicació immediata d’aquesta tecnologia, de forma que

permeti la realització de trucades telefòniques ordinàries sobre xarxes IP o
altres xarxes de paquets utilitzant un PC, gateways i telèfons estàndards. En
general, serveis de comunicació –veu, fax, aplicacions de missatge de veu- que
són transportades via xarxa IP, Internet normalment, en lloc de ser
transportades via la xarxa telefònica convencional.

4. Funcionament de la Telefonia IP

La trajectoria bàsica que té lloc en una trucada a travès d’Internet són:

conversió de la senyal de veu analògica a format digital i compressió del senyal
a protocol de Internet (IP) per a la seva transmissió. En recepció es realitza el
procès invers per a poder recuperar de nou el senyal de veu analògic.

Quan fem una trucada telefònica per IP, la nostra veu es digitalitza, es
comprimeix i s’envia en paquets de dades IP. Aquests paquets s’envien a
travès d’Internet a la persona amb la que estem parlant. Quan arriben al seu
destí, són ensamblats de nou, descomprimits i convertits en el senyal de veu
original.

Hi han tres tipus de trucada:

· PC a PC, sempre gratis

· PC a Telèfon, gratis en algunes ocasions, depenent del destí
·Telèfon a Telèfon, molt barates.

5. Característiques de la telefonia IP sobre la telefonia

normal

En una trucada telefònica normal, la centraleta telefònica estableix una

connexió permanent entre tots els interlocutors, connexió que s’utilitza per a
portar senyals de veu. En una trucada telefònica per IP, els paquets de dades,
que contenen el senyal de veu digitalitzada i comprimida, s’envia a través
d’Internet a la direcció IP del destinatari. Cada paquet pot utilitzar un camí per
arribar, estàn compartint un mitjà, una xarxa de dades. Quan arriben al seu
destí són endreçats i convertits de nou en senyal de veu.

6. Avantatges i desavantatges.

6.1. Avantatges.
- Estalvi en trucades de llarga distància

Les majors avantatges que veurà un usuari és la de l’estalvi en les trucades de

llarga distancia ja que les comunicacions no dependran del temps en l’aire. És
a dir, no dependrà de la durada de la trucada, com estem acostumats fins ara,
sinó per el preu de mercat del proveïdor d’Internet, ja que estar-me pagant per
un servei més dintre del paquet de dades que ens dóna la xarxa.

- Trucades a telèfons fixes o mòbils

Un altre gran avantatge de la telefonia IP, és que es pot trucar a un telèfon fix o
mòbil en qualsevol lloc del món per a transmetre fax, veu, vídeo, correu
electrònic per telèfon, missatgeria i comerç electrònic. És a dir, la gran varietat
de serveis donats per un sol operador és una de les grans avantatges que
veuen els usuaris i corporatius.

- Reducció de l’abonament telefònic

A més a més, per a l’usuari comú, aquest sistema redueix els costós de les
trucades (fins un 74%), on el preu depèn del mercat però no del temps de
connexió, com succeeix en la telefonia tradicional; així, on abans “hi cabia” una
conversa ara “hi queven”10, per tant reduirà les tarifes per l’usuari final.

- Missatgeria unificada i correu de veu

Quan s’està de viatge o fora de casa o a l’oficina en lloc de marcar el seu

telèfon i clau per a escoltar els missatges, imagini’s un sistema telefònic que li
proporcioni, a la seva computadora, un llistat d’aquests missatges i que li
permeti escoltar i marcar telèfons del seu llibre de direccions amb un simple
click del ratolí. La tecnologia VoIP li permet realitzar trucades telefòniques i
enviar fax a través d’una xarxa de dades IP com si estigués utilitzant una xarxa
tradicional.
 - Avantatges per a les empreses

Aquesta convergència de serveis de veu, dades i vídeo en una sola xarxa

implica per a una empresa que l’adopti, un menor cost de capital, procediments
simplificats de suport i configuració de la xarxa i una major integració de les
ubicatives remotes i oficines sucursals en les instal.lacions de la xarxa
corporativa. La Telefonia IP utilitza la xarxa de dades per a proporcionar
comunicacions de veu a tota l’empresa, a través d’una sola xarxa de veu i
dades.

És evident que el fet de tenir una xarxa en lloc de dues, és favorable per a
qualsevol organització. VoIP proporcionaria a les sucursals d’una mateixa
empresa, comunicacions gratuïtes entre elles, amb l’estalvi de costos que això
suposaria. No només entre les seves sucursals, sinó entre proveïdors,
intermediaris, i venedors finals, les comunicacions es podrien realitzar de forma
completament gratuïta. A més a més, la xarxa de comunicacions de l’empresa
es veuria molt simplificada, ja que no s’hauria de de cablejar per duplicat la
xarxa, degut a que s’aprofitaria la xarxa de dades per a veu. Aquesta capacitat
permet a les companyies reduir costos de fax i telèfon, agrupar els serveis de
dades, veu, fax i vídeo, i construir noves infraestructures de xarxa per
aplicacions avançades de comerç electrònic.

- Centres de trucada per el WEB

Partint d’una botiga que ofereix els seus productes en línia, els visitants de la
Web no tant sols tindràn accés a la informació que la Web els hi proporciona,
sinó que a més a més podrien establir comunicació directa amb una persona
del departament de vendes sense necessitat de tallar la connexió. Aquesta
qualitat reduiria la gran por de l’usuari a fer les seves compres per Internet per
primera vegada. A l’establir una conversa directa, li dóna una confiança que
finalment suposarà una millora en la seva rel.lació amb el comerç electrònic.

- Videoconferència integrada o Multiconferéncia

Amb les dades de ample de banda que es requereixen actualment ( de 8 a

16Kbps per trucada), es podrien establir de 15 a 30 comunicacions simultànies
amb una línia ADSL estàndard, que podria satisfer els requeriments d’una
mitjana empresa.

- Avantatges per als operadors o proveïdors del servei

Aquest tipus de xarxa proporciona als operadors una rel.lació ingrès/recurs

major, és a dir, amb la mateixa quantitat d’inversió en infraestructura de xarxa,
obtenen majors ingressos amb les xarxes de commutació de paquets, ja que
pot donar més servei als seus clients. Un altre possibilitat seria que donés més
qualitat de servei, velocitat de transmissió, pel mateix preu.

6.2 Desavantatges

Treballar amb IP fa que no es pugui comptar amb determinats amples de

banda, que hi hagi col.lisions de paquets, entre d’altres desavantatges.

Més allà d’això, controlar tràfic massiu a nivell IP no és senzill, hi han moltes
variables molt complexes, i és molt difícil de fer a gran escala. A més a més, si
s’està utilitzant un enllaç sobre el qual no es té control ja no es pot garantitzar
res.

El problema de VoIP, llavors, no és el protocol, sinó la xarxa IP. La xarxa IP no

està pensada per a donar cap tipus de garanties, és una xarxa millor esforç. El
pitjor problema no és només l’ample de banda (ja que fins i tot amb bona
compressió es pot transmetre per mòdem), sinó la latència. No es pot utilitzar
VoIP amb 200ms de latència. Quan l’usuari està parlant i l’altre l’escolta, no és
acceptable tenir 200ms de pausa, i on les centrals telefòniques, amb la
tecnologia TDM eviten aquest tipus de problema.

L’única solució és que quan s’utilitza VoIP, s’ha de controlar la xarxa. Si es té

un enllaç dedicat o una LAN (Xarxa d’àrea local)interna, per exemple, és
possible controlar l’ús de la xarxa i garantir la qualitat que requereix.

- Qualitat de la comunicació

Algunes de les desavantatges són la qualitat de la comunicació(ecos,

interferències, interrupcions, sons de fons, distorsions de so...), que pot variar
segons la connexió a Internet i la velocitat de connexió del Proveïdor de serveis
de Internet. Garantitzar la qualitat de servei sobre una xarxa IP, actualment no
és possible pels retards que es presenten en el trànsit dels paquets i els retards
de processament de la conversa. Per altre banda l’ample de banda el qual no
sempre està garantitzat, fa desmillorar el servei. Aquests problemes de qualitat
en el servei telefònic en el protocol IP van disminuint a mesura que les
tecnologies van evolucionant, ja que als EUA hi han serveis que garantitzen un
excel.lent qualitat a la comunicació.

- Connexió a Internet

Només ho poden fer servir les persones que tinguin una connexió amb Internet,
tinguin computadora amb mòdem i una línia telefònica; alguns serveis no
ofereixen la possibilitat de que el computador rebi una trucada, ni tampoc
funcionen a través d’un servidor proxy.
 - Pèrdua d’informació

Aquest tipus de xarxes transporten l’informació dividida en paquets, pel que

una connexió sol consistir en la transmissió de més d’un paquet. Aquests
paquets poden perdre’s, i a més no hi ha garantia sobre el temps que trigaràn a
arribar d’un extrem a l’altre de la comunicació. Imaginem una conversa de veu
on a vegades es perd informació emesa i que sofreix retards importants en la
seva cadència. Aquests problemes de qualitat de servei telefònic a través de
xarxes de commutació de paquets van disminuint amb l’evolució de les
tecnologies que hi formen part, i poc a poc es va apropant el moment de la
integració de les xarxes de comunicacions de veu i dades.

- Incompatibilitat de proveïdors del servei

No tots els sistemes utilitzats pels proveïdors de Serveis de Telefonia a Internet

són compatibles (Gateway, Gatekeeper) entre elles. Aquest ha sigut un dels
motius que ha “impedido” que la telefonia IP s’hagi estès amb major rapidesa.
Actualment això s’està corregint, i gairebé tots els sistemes es basen en el
protocol H.323. L’estàndard VoIP o protocol va ser definit al 1996 per la ITU
(International Telecomunications Union) i proporciona als diversos fabricants
una sèrie de normes amb la finalitat de que puguin evolucionar en conjunt. Per
la seva estructura l’estàndard proporciona les següents avantatges: Permet el
control del tràfic de la xarxa, pel que es disminueixen les possibilitats de que es
produeixi caigudes importants en el rendiment de les xarxes de dades.
Proporciona l’enllaç a la xarxa telefònica tradicional. Al tractar-se d’una
tecnologia suportada en IP és independent del tipus de xarxa física que el
suporta. Permet la integració amb les grans xarxes de IP actuals. És
independent del hardware utilitzat. I permet implementat tant en software com
en hardware, amb la particularitat de que el hardware suposaria eliminar
l’impacte inicial per a l’usuari comú.
7. Perquè és més barata la telefonia IP?
Una trucada convencional requereix la utilització permanent d’un canal
físic entre els usuaris que mantenen una conversació. Per a la realització
d’aquest canal físic és necessari una enorme xarxa de centraletes telefòniques
unides entre elles per fibra òptica i satèl.lits de telecomunicació. Per tant en
cada trucada hem de pagar l’inversió i manteniment d’aquestes
infraestructures, sobretot en les trucades de llarga distància.
A més al realitzar una comunicació entre dos usuaris tenim un canal físic
dedicat exclusivament per a ells, amb un exés de capacitat que realment no
utilitzem; ja que, els dos usuaris no utilitzaran el canal alhora i en la conversa hi
haura silencis.
Per alta banda, la trucada en IP comprimeix el senyal de veu i l’envia per
paquets sols quan és necessari. Al no tenir un mitja físic totalment dedicat
diferents paquets de veu de diferentes trucades o paquets de dades poden
viatjar per la mateixa línia al mateix temps. A més hem de tenir en compte el
cada vegada més econòmic accés d’internet. Hem de tenir en compte que en
telefonia IP pagarem per trucada segons el preu de internet i no pel temps que
duri la trucada, cosa que pot arribar a ser un estalvi de fins al 74% respecte la
telefonia usual.
Fent una estimació aproximada on en telefonia convencional “cabia” una
trucada amb IP ni “cabràn” 10.

8. Veu sobre IP en aplicacions

- El potencial de la VoIP ha portat a la fabricació de equips
especialitzats per actuar com a PBX (“Private Branch
Exchange”,centraletes telefòniques personals) o commutadors,
softwares per instalar-se en servidors de dades, o en aplicacions del
tipus “Messenger” per a us personal en pc’s.

 Asterisk: Es un software lliure de veu sobre IP per a PBX.

 Skype: Aplicació per a PC per a veu sobre IP.
 Vonage: Servidor de serveis de telefonia basat exclusivament
sobre VoIP.

- La veu sobre IP també proporcionaria a les delegacions de les

empreses comunicació gratuita entre elles, no sols entre delegacions
sino també amb els seus proveïdors a més que la xarxa de
comunicacions entre ells es reduïria ja que amb una sola xarxa hi
pasaria veu i dades.

- Centres de trucada per Web

Partint d’una botiga que ofereix els seus productes on-line, a partir de
la mateixa web podries tenir una conversa amb un empleat de
màrqueting per demanar sobre el producte.
 - Multiconferència
Amb les dades d’ample de banda requerit actualment es podrien
realitzar de 15 a 30 comunicacions simultànees amb una línia adsl
convencional

9.EXEMPLE VOiP: PROTOCOL H323.

9.1 Objectiu del protocol.

H.323 va ser dissenyat amb un objectiu principal: Proveir als usuaris amb tele-
conferències que tenen capacitats de veu, video i dades sobre xarxes de
commutació de paquets.

Les contínues investigacions i desenvolupaments d'H.323 segueixen amb la

mateixa finalitat i, com resultat, H.323 es converteix en l'estàndard òptim per a
cobrir aquesta classe d'aspectes. A més, H.323 i la convergència de veu, video
i dades permeten als proveïdors de serveis prestar aquesta classe de facilitats
per als usuaris de tal forma que es redueixen costos mentre millora
l'acompliment per a l'usuari

L'estàndard va ser dissenyat específicament amb els següents objectius:

• Basar-se en els estàndards existents, incloent H.320, RTP i Q.931

• Incorporar algunes dels avantatges que les xarxes de commutació de paquets

ofereixen per a transportar dades en temps real.

• Solucionar la problemàtica que planteja l'enviament de dades en temps real

sobre xarxes de commutació de paquets.

Els dissenyadors d'H.323 saben que els requisits de la comunicació difereixen

d'un lloc a un altre, entre usuaris i entre companyies i òbviament amb el temps
els requisits de la comunicació també canvien. Donats aquests factors, els
dissenyadors d'H.323 ho van definir de tal manera que les empreses que
manufacturen els equips poden agregar les seves pròpies especificacions al
protocol i poden definir altres estructures d'estàndards que permeten als
dispositius adquirir noves classes de característiques o capacitats.
9.2 Components.

H.323 estableix els estàndards per a la compressió i descompressió d'àudio i

vídeo, assegurant que els equips de diferents fabricants s' intercomuniquin.
Així, els usuaris no s'han de preocupar de com l'equip receptor actua, sempre
que compleixi aquest estàndard.

També la norma H.323 fa ús dels procediments de senyalització dels canals

lògics continguts en la norma H.245, en els quals el contingut de cadascun dels
canals es defineix quan s'obre. Aquests procediments es proporcionen per a
fixar les prestacions de l'emissor i receptor, l'establiment de la trucada,
intercanvi d'informació, finalització de la trucada i com es codifica i descodifica.
Per exemple, quan s'origina una trucada telefònica sobre Internet, els dues
terminals han de negociar quin dels dos exerceix el control, de manera tal que
només un d'ells origini els missatges especials de control. Un punt important és
que s'han de determinar les capacitats dels sistemes, de manera que no es
permeti la transmissió de dades si no poden ser gestionats pel receptor.

Com s'ha vist, aquest estàndard defineix un ampli conjunt de característiques i

funcions, algunes són necessàries i altres opcionals. Però l'H.323 defineix molt
més que les funcions, aquest estàndard defineix els següents components més
rellevants:

• Terminal

• Gateway

• Gatekeeper

• Unitat de Control Multipunt

• Controlador Multipunt

• Processador Multipunt

• Proxy H.323.

9.2.1. Terminal

Un terminal H.323 és un extrem de la xarxa que proporciona comunicacions

bidireccionals en temps real amb altre terminal H.323, gateway o unitat de
control multipunt (MCU). Aquesta comunicació consta de senyals de control,
indicacions, àudio, imatge en color en moviment i /o dades entre els dues
terminals. Conforme a l'especificació, un terminal H.323 pot proporcionar
només veu, veu i dades, veu i vídeo, o veu, dades i vídeo.

Un terminal H.323 consta de les interfícies de l'equip d'usuari, el codec de

vídeo, el codec d'àudio, l'equip telemàtic, la capa H.225, les funcions de control
del sistema i la interfície amb la xarxa per paquets.

a. Equips d'adquisició d'informació: És un conjunt de cameres, monitors,

dispositius d'àudio (micròfon i altaveus) i aplicacions de dades, i interfícies
d'usuari associats a cadascun d'ells.

b. Codec d'àudio: Tots els terminals han de disposar d'un codec d'àudio, per a
codificar i descodificar senyals vocals (G.711),

c. Canal de dades: Un o més canals de dades són opcionals. Poden ser

unidireccionals o bidireccionals.

d. Retard en el trajecte de recepció: Inclou el retard afegit a les trames per a

mantenir la sincronització, i tenir en compte la fluctuació de les arribades de
paquets. No sol usar-se en la transmissió sinó en recepció, per a afegir el
retard necessari en el trajecte d'àudio per a, per exemple, assolir la
sincronització amb el moviment dels llavis en una videoconferència.

e. Unitat de control del sistema: Proporciona la senyalització necessària per

al funcionament adequat del terminal. Està formada per tres blocs principals:
Funció de control H.245, funció de senyalització de cridada H.225 i funció de
senyalització RAS:

e.1 Funció de control H.245: S'utilitza el canal lògic de control H.245 per a
dur missatges de control extrem a extrem que regeix la manera de
funcionament de l'entitat H.323. S'ocupa de negociar les capacitats (ample de
banda) intercanviades, de l'obertura i tancament dels canals lògics i dels
missatges de control de flux. En cada trucada, es pot transmetre qualsevol
nombre de canals lògics de cada tipus de mitjà (àudio, vídeo, dades) però
solament existirà un canal lògic de control, el canal lògic 0.

e.2 Funció de senyalització de la trucada: Utilitza un canal lògic de

senyalització per a dur missatges d'establiment i finalització de la trucada entre
2 punts extrems H.323. El canal de senyalització de cridada és independent del
canal de control H.245. Els procediments d'obertura i tancament de canal lògic
no s'utilitzen per a establir el canal de senyalització. S'obre abans de
l'establiment del canal de control H.245 i de qualsevol altre canal lògic. Pot
establir-se de terminal a terminal o de terminal a gatekeeper.
e.3 Funció de control RAS (Registre, Admissió, Situació): Utilitza un canal
lògic de senyalització RAS per a portar a terme procediments de registre,
admissió, situació i canvi d'ample de banda entre punts extrems (terminals,
gateway) i el gatekeeper. Només s'utilitza en zones que tinguin un gatekeeper.
El canal de senyalització RAS és independent del canal de senyalització de
trucada, i del canal de control H.245. Els procediments d'obertura de canal lògic
H.245 no s'utilitzen per a establir el canal de senyalització RAS. El canal de
senyalització RAS s'obre abans que s'estableixi qualsevol altre canal entre
punts extrems H.323.

f. Capa H.225: S'encarrega de donar format a les trames de vídeo, àudio,

dades i control transmesos en missatges de sortida cap a la interfície de xarxa i
de recuperar-los dels missatges que han estat introduïts des de la interfície de
xarxa. A més duu acabo també l'alineació de trama, la numeració seqüencial i
la detecció/correcció d'errors.

g.Interfície de xarxa de paquets: És específica en cada implementació. Ha de

proveir els serveis descrits en la recomanació H.225. Això significa que el
servei extrem a extrem fiable (per exemple, TCP) és obligatori per al canal de
control H.245, els canals de dades i el canal de senyalització de cridada.

9.2.2. Gateway

Un Gateway H.323 és un extrem que proporciona comunicacions bidireccionals

en temps real entre terminals H.323 en la xarxa IP i altres terminals o gateways
en una xarxa commutada. En general, el propòsit del gateway és reflectir de
forma transpaernt les característiques d'un extrem en la xarxa IP a un altre en
una xarxa commutada i viceversa.

9.2.3. Gatekeeper

El Gatekeeper és una entitat que proporciona la traducció d'adreces i el control

d'accés a la xarxa dels terminals H.323, gateways i MCU’s. El gatekeeper pot
també oferir altres serveis als terminals, gateways iMCU’s, tals com gestió de
l'ample de banda i localització dels gateways.

El Gatekeeper realitza dues funcions de control de trucades que preserven la

integritat de la xarxa corporativa de dades. La primera és la translació
d'adreces dels terminals de la LAN a les corresponents IP, tal com es descriu
en l'especificació RAS. La segona és la gestió de l'ample de banda, fixant el
nombre de conferències que poden estar donant-se simultàniament en la LANi
rebutjant les noves peticions per sobre del nivell establert, de manera tal que es
garanteixi ample de banda suficient per a les aplicacions de dades sobre la
LAN.

El Gatekeeper proporciona totes les funcionis anteriors per als terminals,

gateways iMCU’s que estan registrats dintre de la denominada Zona de control
H.323. A més de les funcions anteriors, el Gatekeeper realitza els següents
serveis de control:

• Control d'admissions: El gatekeeper pot rebutjar aquelles cridades

procedents d'un terminal per absència d'autorització a terminals o gateways
particulars d'accés restringit o en determinades franges horàries.

• Control i gestió d'ample de banda: Per a controlar el nombre de terminals

H.323 als quals es permet l'accés simultani a la xarxa, així com el rebuig de
trucades tant entrants com sortints per a les quals no es disposi de suficient
ample de banda.

• Gestió de la zona: Porta a terme el registre i l'admissió dels terminals i

gateways de la seva zona.

9.2.4 MCU’s

La Unitat de Control Multipunt està dissenyada per a suportar la conferència

entre tres o més punts, sota l'estàndard H.323, duent la negociació entre
terminals per a determinar les capacitats comunes per al procés d'àudio i vídeo
i controlar la multidifusió.

9.2.5 CONTROLADOR MULTIPUNT

Un controlador multipunt és un component d'H.323 que proveeix capacitat de

negociació amb tots els terminals per a portar a terme nivells de
comunicacions.

9.2.6. PROCESSADOR MULTIOPUNT

Un processador multipuntés un component d'H.323 de maquinari i programari

especialitzat, barreja, commuta i processa àudio, vídeo i / o flux de dades per
als participants d'una conferència multipunt de tal forma que els processadors
del terminal no siguin pesadament utilitzats. El processador multipunt pot
processar un flux mig únic o fluxos mig múltiples depenent de la conferència
suportada.

9.2.7. PROXY H.323

Un PROXY H.323 és un servidor que proveeix als usuaris accés a xarxes segures d'unes a
altres confiant en la informació que conforma la recomanació H.323.El PROXY H.323 es
comporta com dos punts remots H.323 que envien missatges CALL –SETUP, i informació
en temps real a una destinació del costat segur del firewall.

9.3. Protocols

A continuació s'explica els protocols més significatius per a H.323:

-RTP/RTCP (Real-Estafi Transport Protocol / Real-Estafi Transport Control Protocol)

Protocols de transport en temps real que proporciona servei de lliurament punt a punt de
dades.

-RAS (Registration, Admission and Status): Serveix per a registrar, control d'admissió,
control de l'ample de banda, l'estat i desconnexió dels participants.

-H225.0: Protocol de control de cridada que permeten establir una connexió i una
desconnexió.

-H.245: Protocol de control de l' establiment i control d'una trucada.

En concret presenta les següents funcionalitats:

1. Intercanvi de capacitats: Els terminals defineixen els códecs dels quals disposen i l'hi
comuniquen a l'altre extrem de la comunicació.

2. Obertura i tancament de canals lògics: Els canals d'àudio i vídeo H.323 són punt a
punt i unidireccionals. Per tant, en funció de les capacitats negociades, s'haurien de
crear com a mínim dues d'aquests canals. Això és responsabilitat d'H.245

3. Control de flux quan ocorre algun tipus de problema.

4. Multitud d'altres petites funcions.

-Q.931: (Digital Subscriber Signalling) Aquest protocol es defineix per a la

senyalització d'accessos RDSI bàsic.

-RSVP (Resource ReSerVation Protocol): Protocol de reserva de recursos en la xarxa

per a cada flux d'informació d'usuari

-T.120: La recomanació T.120 defineix un conjunt de protocols per a conferència de

dades

Entre els codecs que recomana usar la norma H.323 es troben principalment:
-G.711: Dels múltiples d'àudio que poden implementar els terminals H.323, aquest és
l'únic obligatori. Usa modulació per codi de polsos (PCM) per a aconseguir taxes de bits
de 56Kbps i 64Kbps.

-H.261i H.263: Els dos códecs de vídeo que proposen la recomanació H.323. No obstant
això, es poden usar altres.

9.4. Senyalització
La funció de senyalització està basada en la recomanació H.225, que especifica l'ús i
suport de missatges de senyalització Q.931/Q932. Les trucades són enviades sobre TCP
pel port 1720. Sobre aquest port s'inicien els missatges de control de trucada Q.931
entre dues terminals per a la connexió, manteniment i desconnexió de trucades.

Els missatges més comuns de Q.931/Q.932 usats com missatges de senyalització H.323
són:

- Setup. És enviat per a iniciar una trucada H.323 per a establir una connexió amb una
entitat H.323. Entre la informació que conté el missatge es troba l'adreça IP port i alies
de l’ origen o l'adreça IP i port del destinatari.

- Call Proceeding. Enviat pel Gatekeeper a un terminal advertint de l'intent d'establir

una trucada una vegada analitzat el nombre cridat.

- Alerting. Indica l'inici de la fase de generació de to.

- Connect. Indica el començament de la connexió.

-Release Completi. Enviat pel terminal per a iniciar la desconnexió.

-Facility. És un missatge de la norma Q.932 usat com petició o reconeixement d'un

servei suplementari.

Funció de control H.245.

EL canal de control H.245 és un conjunt de missatges ASN.1 usats per a l'establiment i

control d'una trucada. Unes de les característiques que s'intercanvien més rellevants són:

• MasterSlaveDetermination (MSD). Aquest missatge és usat per a prevenir conflictes

entre dues terminals que volen iniciar la comunicació. Decideix qui actuarà de Màster i
qui de Slave.

• TerminalCapabilitySet (TCS). Missatge d'intercanvi de capacitats suportades pels

terminals que intervenen en una cridada.

• OpenLogicalChannel (OLC). Missatge per a obrir el canal lògic d'informació conté

informació per a permetre la recepció i codificació de les dades. Conté la informació del
tipus de dades que serà transportats.

• CloseLogicalChannel (CLC). Missatge per a tancar el canal lògic d'informació

9.5. Exemple

A continuació s` analitza detalladament una trucada. En una trucada H.323 hi

ha varies fases indicades amb colors.
Una cridada H.323 es caracteritza per les següents fases:

- Establiment de la comunicació. L'usuari que desitja establir la comunicació

envia un missatge de SETUP, el remitent contesta amb un missatge de
CallProcceding i Alerting indicant l'inici d'establiment de la

comunicació. Quan l'usuari despenja el telèfon, s'envia un missatge de connect.

- Negociació dels paràmetres. En aquesta fase s'obre una negociació

mitjançant el protocol H.245 (control de conferència), l'intercanvi dels missatges
(petició i resposta) entre els dues terminals estableixen qui serà màster i qui
slave, les capacitats dels participants i codecs d'àudio i video. Com punt final
d'aquesta negociació s'obre el canal de comunicació

(adreces IP, port).

-Comunicació: els terminals inicien la comunicació mitjançant el protocol

RTP/RTCP.

- Finalització d'una trucada. Per ultimo, qualsevol dels participants actius en la

comunicació pot iniciar el procés de finalització de cridada mitjançant missatges
CloseLogicalChannel i EndSessionComand para indicar la finalització
d'aquesta.