You are on page 1of 8

Direcció General del Patrimoni Cultural

Servei de Restauració de Béns Mobles

MEMORIA D'ACTIVITATS
del

Servei de Conservació i Restauració


de Béns Mobles
de la

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Barcelona, 1997
BlliUOTECA DE CATALUNYA
DADES CIP

Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles


Memoria d'activitats del Servei de Conservació i Restauració
de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya
A la part superior de la portada: Direcció General
del Patrimoni Cultural. Servei de Restauració de Béns Mobles
ISBN 84-393-419Mi
I. Catalunya. Servei de Restauració de Béns Mobles
n. Catalunya. Departament de Cultura
III. Títol l. Servei de Conservació i Restauració
de Béns Mobles - Informes - 1989/1996
2. Béns Mobles - Conservació i Restauració
Catalunya - Informes - 1989/1996
3. Objectes d'art - Conservació i Restauració
Catalunya - Informes - 1989/1996
7.025.3/.4(4671)"1989/1996"(058)

CONSELL DE REDACCIÓ

JOSEP M. XARRIÉ i ROVlRA


MIREIA MESTRE i CAMPA
ANGELS PLANELL i I3ADELL
ANNA PEÑA i PEÑA

FOTOGRAFIES

CARLES AYMERICH i BARBA

ANÁLISIS
íísícoquímiques i fotografíes danálisis

EUDALD CID i BALLBÉ

AGRAlMENTS

UNIVEHSITAT DE BAIKELONA
Facultar de Ciencies Fisiques i Quimiques
Servei de Microscopia Electrónica

SERVEI O'AI{QUEOLOG1A DE LA GENEHALlTAT DE CATALUNYA

AHACELI MAHTÍN

JOAN AINAtlD DE LASAHTE

PRIMERA EDICIÓ

MAR¡;: DE 1997

EDICIÓ

DEPARTAMENT DE CULTURA
GENERALlTAT DE CATALUNYA

COBERTA

SARSANEDAS-AZCUNZE

Il-Iustració
Pintures murals romániques de l'absis de I'església parroquial
de Baiasea, Llavorsí (PaJlars Sobirá)

PREIMPRESSIÓ

ANGLOFORT SA
RosseJló, 33. I3areelona

IMPRESSIÓ

INGOPRINT SA
Maraeaibo, 15. Barcelona

DIPÓSIT LEGAL
B. 12437-1997
SUMARI

7
PRESENTAClÓ

9
CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ
PROBLEMA UNIVERSAL

19
ESCULTURA POLICROMADA

101
PINTURA SOBRE FUSTA

137
PINTURA MURAL

167
PINTURA SOBRE TELA

203
MATERIALS ARQUEOLOGICS

213
MATERIALS DIVERSOS

233
MATERIALS D'ARXIU

240
RELACIÓ DE PECES RESTAURADES

272
MAPA DE VISITES 1 INTERVENClONS

274
RELACIÓ DE RESTAURADORS
bracos i les cames articulats, que va
Nina d'ivori articulada apareixer -formant part ele les ofre-
• nes funeraries que acornpanyaven
Material arqueológic. Ivori les elespulles d'una nena marta a l'e-
Romá, segles III-IV de dat ele 5 o 6 anys- dins duna tom-
23 cm x 6,6 cm x 1,5 cm
ba localitzaela l'any 1927.
Museu Nacional Arqueológic de Tarragona,
MNAT (P) 12.906 (Necrópolis paleocristiana) Quan la nina arriba al Servei de
Reg. de I'SRBM 4167,1994 Restauració, en un primer examen
Restauració: M. Angels Jorba
visual, ja es veu que li falta algun dit
• ele la ma esquerra i elels peus -són
les parts més febles. Aprofunelint en
I'examen preliminar i comparant-la
amb fotografies amigues proporcio-
nades pel mateix Museu Arqueolo-
gic de Tarragona, es detecta una res-
tauració important en diferents parts
del cos -cap, coll, bracos i mans,
Abans del procés de conservació
esquena. foral de l'articulació infe- i restauració

204 L'any 1923, en ocasió ele l'inici de rior i peus- que consisteix en una
les obres de construcció de la fabri- reintegració de les parts que manca- damunt se li dóna una fina veladura
ca ele Tabacs ele Tarragona, en uns ven arnb guix i color. de color.
terrenys a tocar elel riu Francolí. es L'ivori, sota la capa ele brutícia Per al sistema darticulació ele les
va elescobrir un elels jaciments que general, es manté en un grau de du- peces sutilitza un fil de plastic pve
----en el elecurs ele la seva excava ció resa acceptable pero presenta pro- (fil de pescar) totalment innocu i
0923-1933)- es va evidenciar que funeles laminacions longitudinals. que no desgasta la materia en mou-
era el més important de l'arqueolo- S'aprecia també un desgast del bru- re's, A la vega da permet de reblonar
gia cristiana d'Hispania i, probable- nyit en les parts que sobresurten. els extrems de forma i manera que
ment, ele tot l'Occielent ele la Medí- Exposats els diferents mernbres no es despassin i no desvirtuin la vi-
terránia. de la ni na sobre la taula es proce- sió glohal de la peca.
L'any 1926, M. joan Serra i Vilaró eleix a una neteja general amb coto- El procés de restauracíó i conser-
va assumir la elirecció elels treballs, nets daigua destil·lada. D'una ban- vació ha generat I'enfortiment ele la
imprimint un ritme i un rigor meto- da, a ixo permet de perfilar els nina i de la seva mobilitat, i li ha re-
dologic realment destacables. Les guixos de lantiga restauració per tornar aixi la possibilitar de recupe-
excavacions de la Necrópolis Paleo- acabar treient-Ios. Perb, daltra ban- rar el seu ohjectiu inicial que era el
cristiana ele Tarragona van propor- da, provoca que les diferents lami- de servir per al joc, encara que avui
cionar elaeles valuosísimes per al co- nes de vori es desenganxin, i que es el seu c1estí sigui el de quedar tanca-
neixement del procés eI'introelucció comprometi la composició, sobretot da en la vitrina del museu.
del cristianisme a Hispania i van del cap i del coso Amb un carrega-
permetre documentar arnb profundi- ment de paciencia i de concentració M. ANGELS JORGA
tat aspectes fonamentals de la socio- es neteja, lamina per lamina, i s'en-
logia i ele l'economía ele Tarraco en ganxa a continuació amh un adhesiu
nirroccllulosic, per tal de donar no- BIBLIOGRAFIA
l'epoca tardoromana. TARRATSBou. F Tarraco. Tarragona: Museu Nacional Arqueo-
De tota manera, una de les vament laparenca original. Es con: lógic de Tarragona, 1990

peces que, eles elel punt ele vista po- soliela Ileument la peca.
pular, ha eselevingut un elels símbols Acabats els processos de nereja.
identificatius ele la Necrópolis Paleo- recomposició i consolidació ele les
cristiana és la nina d'ivori, arnb els parts originals, es continua arnb la
reintegració elels volurns: primer. les
formes del cap i e1el cos i, després,
els perfils deis dits, els peus i els
bracos, S'utilitza un mastíc reomplí-
dar de resina epoxi que, un cop en-
elurit, quedara inalterable a la tem-
peratura i a la humirat i que permet,
al mateix temps, un acabar fi i llis. Al

Detall de l'encaix del colze, Part posterior del cap,


després de la restauració aban s de la intervenció
205

Aspecte
final
de la
runa
romana

You might also like