Cultura Patrimoni Cultural

Presentació
Josep M. Huguet
Director General del Núm. 1
Patrimoni Cultural Juliol 1996

Sumari
El Servei de Restauració de Béns Mobles, hereu directe d’aquell Presentació
Servei de Restauració de la Junta de Museus, en temps de la Ge-
neralitat republicana, ens presenta un nou butlletí. Sant Cugat restaura
Aquesta publicació té com a precedent històric un seguit d’articles La nina d’ivori de
especialitzats en conservació i restauració de béns cul- Tarragona:
turals, que aparegueren entre els anys 1931 i 1936, en el una joguina d’època
Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. romana
La vinculació actual amb els treballs realitzats en aquells dels segles III-IV dC
anys per una sèrie de professionals, considerats actual-
ment com a clàssics de la restauració, és ben Restauració d’un plànol
manifesta. del segle XVIII
de la vila i les
Fàcilment recordarem, els qui vàrem visitar salines de Cardona
l’exposició “Catalunya restaura” de l’any 1988, al-
gunes fotografies extretes, precisament, d’aquell But- Amb motiu de l’Any
lletí dels Museus d’Art, on es podia contemplar el tre- Obiols, Balsareny restaura
ball de diversos operaris, sota la direcció de Josep les pintures murals
Dalmau, reentelant el gran quadre de La batalla de Te- de la capella del Casal
tuan, de Marià Fortuny. Verge de Montserrat
Un fet que posa en relleu la vinculació del nou but- Notícies
lletí amb el d’època republicana és l’article de Ma- X Congrés de
nuel Grau, sobre una actuació de restauració en el Restauració de Béns
retaule del Conestable de Portugal, d’Huguet. Curio- Culturals (Conca, 1994)
sament, el Servei de Restauració està continuant i XI Congrés
aquell treball, a càrrec del senyor Joaquim Pradell i (Castelló, 1996)
del mateix cap del Servei.
Llibres
Tot i que els nostres tècnics tenien l’oportunitat de pu-
Comentari de novetats
blicar els resultats dels treballs realitzats en el Centre de Restaura-
Bibliografia recent
ció de Sant Cugat del Vallès, en revistes de la nostra pròpia ins-
titució, com ara De Museus o Cultura, calia una publicació
periòdica, en la qual, a més d’exposar casos de restauració pecu-
liars en peces notòries, es fessin comentaris d’alguns llibres espe-
cialitzats o una crònica general dels darrers congressos de restau-
ració i conservació de béns culturals.
Voldríem, doncs, que aquest butlletí que tenim ara a les mans fos
una eina de cohesió i d’intercanvi d’idees entre els professionals
relacionats amb la conservació i la restauració del nostre patrimo-
ni cultural moble.

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
 Nina d’ivori romana dels segles III-IV dC
L’any 1923, en ocasió de l’inici de
Història de la peça
les obres de construcció de la Fàbri-
OBJECTE: Materials arqueològics. Nina
d’ivori articulada
ca de Tabacs de Tarragona, en uns
DATACIÓ: Segles III-IV dC
terrenys a tocar el riu Francolí, es
TÈCNICA: Ivori treballat
va descobrir un dels jaciments l’ex-
DIMENSIONS: Alçària 23 cm
cavació del qual (1923-1933) va
amplada 6,5 cm
evidenciar que es tractava del més
PROCEDÈNCIA: Necròpolis paleocristiana
LOCALITZACIÓ: Museu Nacional Arqueolò-
important de l’arqueologia cristiana
gic de Tarragona (Tarragonès)
d’Hispània i, probablement, de tot
NÚM. DE REGISTRE DE L’SRBM: 4167
l’Occident de la
ANY DE LA RESTAURACIÓ: 1992
Mediterrània.
RESTAURADORA: M. Àngels Jorba
L’any 1926,
mossèn Joan
Serra i Vilaró va
Llavis molsuts, ulls trepanats i
assumir la direc-
pentinat de l’època (segle III dC)
ció dels treballs
imprimint-los un
ritme i un rigor
metodològic real-
ment destacables.
Les excavacions
de la Necròpolis
Paleocristiana de
Tarragona van
Cap després de netejar i enganxar proporcionar da-
des valuosíssimes
per al coneixement del procés
les làmines d’ivori exfoliat
d’introducció del cristianisme a
Hispània, i van permetre documen-
tar en profunditat aspectes fona-
4
rescat
mentals de la sociologia i de l’eco-
nomia de Tarraco en època
tardoromana.
Però, a més, van permetre la recu-
peració d’un importantíssim con-
junt de materials arqueològics que,
més enllà de la seva estricta signifi-
cació històrica, entraven de ple en
la categoria d’obres d’art, els quals
han assolit el reconeixement d’o-
bres mestres de l’art paleocristià
universal. Prou coneguts són, per
exemple, els magnífics sarcòfags
esculturats o les laudes sepulcrals
en opus tessellatum.
De tota manera, una de les peces
que, des del punt de vista popular
ha esdevingut un dels símbols iden-
tificatius de la Necròpolis Paleo-
cristiana és la nina d’ivori, amb els
braços i cames articulats, que va
aparèixer –formant part de les
ofrenes funeràries que acompanya-
ven les despulles d’una nena morta
a l’edat de cinc o sis anys– dins
d’una tomba localitzada l’any 1927.
D’època baix imperial, ha estat da-
tada en els segles III-IV dC. De gran
interès és el pentinat que presenta,
un dels elements que, per estar sub-
jecte als canvis de la moda, permet
afinar-ne la datació. En opinió d’A.
Còpia de fotografia
antiga cedida pel MNAT.
Balil, el pentinat de la nina articu-
La nina apareix, tota ella,
lada de Tarragona, amb dues trenes
més completa, i la
creuades i recollides sobre la regió
fotografia ens servirà de
occipital, té els seus orígens en els
referència per a la
reintegració volumètrica
de l’actual restauració
Part posterior del
tors, després de
netejar i enganxar
les làmines d’ivori
exfoliat
pentinats de la
segona meitat del
segle III dC, evo-
lucionats durant la primera tetrar-
quia i que es van mantenir vigents
durant el segle IV dC (Muñecas an-
tiguas en España, Archivo Español
de Arqueología, XXXV, núm. 105-
106, 1962, p.82). Mesura 23 cm
d’alçària i 6,5 cm de gruix.
Va aparèixer en força mal estat de
conservació, tal com relata el ma-
teix Joan Serra i Vilaró: “Se nos
descompuso en numerosas lajas,
que nos dieron ímprobo trabajo
para pegarlas y aún no lo hicimos
como sería de esperar. Este defecto
de la adecuada yuxtaposición de las
lajas se nota en la parte posterior
del peinado; pero preferimos dejar-
lo así, pues cada vez que se tocaba
se descomponía en nuevas lajas.”
(«Excavaciones en la necrópolis ro-
mano-cristiana de Tarragona».
Memorias de la Junta Superior de
Excavaciones y Antigüedades
[Madrid] (1928), núm. 93, p.74).
En el decurs de la Guerra Civil es-
panyola, fins a les darreries de
l’any 1938, la nina va romandre di-
positada en la seu del Banc d’Es-
panya a Tarragona. Poc abans de
l’entrada de les tropes franquistes a
la ciutat, la peça va ser evacuada
cap a una destinació no massa acla-
rida. Durant la II Guerra Mundial,
l’any 1942, va ser recuperada a
França i traslladada a Madrid, on
va ingressar al Museo Arqueológi-
co Nacional per ser sotmesa a una
nova restauració. Finalment, una
Ordre del Ministerio de Educación
Nacional de 21 de desembre de
1945 va determinar la devolució de
la nina al Museu Arqueològic Pro-
vincial de Tarragona, resolució que
es va fer efectiva el dia 5 de gener
de 1946 segons consta en la corres-
ponent acta signada pels directors
del MAN, Blas Taracena Aguirre,
i del MAPT, Samuel Ventura
Solsona.
De llavors ençà, la nina ha esdevin-
gut un autèntic element emblemàtic
de l’arqueologia tarraconense, i és
–ben segur– la peça que millor sim-
bolitza el seu vessant humà.
FRANCESC TARRATS BOU
Director del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
Procés de
Aquesta nina té un valor testimonial
conservació-restauració
perquè dóna prova de l’existència al
segle III dC d’un joc de nena que ha
estat perpetuat al llarg dels segles
fins ara. La característica principal
és l’articulació dels braços i les ca-
mes que li dóna una mobilitat més
plaent en el moment del joc. Les
faccions de la cara –ulls grans i tre-
panats, llavis molsuts– i el recollit
del cabell són representatius dels cà-
nons d’una època, en aquest cas de
la romana.
Quan la nina arriba al Servei de
Restauració, en un primer examen
visual, ja es veu que li falta algun dit
a la mà esquerra i als peus –són les
parts més febles–. Aprofundint en
l’examen preliminar i comparant-la
amb fotografies antigues proporcio-
nades pel mateix Museu Arqueolò-
gic de Tarragona, es detecta una res-
tauració important en diferents parts
del cos –cap, coll, braços i mans, es-
quena, forat de l’articulació inferior
i peus–, que consisteix en una rein-
Visió global de la reintegració
de la matèria
tegració de les parts que mancaven,
amb guix i color. L’ivori, sota la
capa de brutícia general, es manté
en un grau de duresa acceptable,
però presenta profundes laminacions
longitudinals. S’aprecia també un
desgast del brunyit en les parts que
sobresurten. Exposats els diferents
membres de la nina sobre la taula es
procedeix a una neteja general amb
Detall de la nina: cap i esquena després
cotonets humitejats amb aigua des-
de reintegrar la matèria i el color
til·lada. D’una banda, això permet
de perfilar els guixos de l’antiga
restauració per acabar traient-los,
però, de l’altra, provoca que les di-
ferents làmines d’ivori es desengan-
xin, i comprometin la composició,
sobretot del cap i del cos. Amb un
carregament de paciència i de con-
centració es neteja, làmina per làmi-
na, i s’enganxen a continuació amb
un adhesiu nitrocel·lulòsic, per tal
de donar novament l’aparença origi-
nal. Es consolida lleument la peça.
Acabats els processos de neteja, re-
composició i consolidació de les
parts originals es continua amb la
reintegració dels volums: primer,
Visió global de la reintegració del color,
abans del muntatge de les articulacions
les formes del cap i del cos després,
els perfils dels dits, peus i braços.
S’utilitza un màstic reomplidor de
resina epoxi que, un cop endurit,
quedarà inalterable a la temperatu-
ra i a la humitat, i que permet, al
mateix temps, un acabat fi i llis.
Al damunt se li dóna una fina vela-
dura de color.
Per al sistema d’articulació de les
Detall del muntatge i
peces s’utilitza un fil de plàstic
reblonat en fil de PVC
PVC (fil de pescar) totalment inno-
cu i que no desgasta la matèria en
moure’s. A la vegada permet de re-
blonar els extrems de manera que
no es despassin i no desvirtuïn la
visió global de la peça.
El procés de restauració-conserva-
ció ha generat l’enfortiment de la
nina i de la seva mobilitat i li ha
retornat així, la possibilitat de re-
cuperar el seu objectiu inicial que
era el de servir per al gaudi en el
joc, encara que avui el seu destí
sigui el de quedar tancada en la
vitrina del museu.
M. ÀNGELS JORBA VALLS
(SRBM)
5
La nina en moviment un cop rescat
restaurada i articulada