BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:13 Página 1

1batxillerat

Valencià:
llengua i
literatura
Coordinació: Miquel Salvo
Clara Gil
Joan Giralt
Miquel Salvo
Alícia Sorlí
BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:13 Página 2

Valencià: llengua i literatura

1 batxillerat
©ÉS PROPIETAT
Clara Gil
Joan Giralt
Miquel Salvo
Alícia Sorlí
Editorial ECIR, S.A.

Disseny d’interior: Disseny gràfic ECIR

Edició: Editorial ECIR
Impressió: Indústries gràfiques Ecir (IGE)

Il·lustracions: Disseny gràfic ECIR

Reservats tots els drets. Ni la Disseny i il·lustració coberta: Valverde e Iborra / Disseny gràfic ECIR
totalitat, ni part d’aquest lli- Fotografia:Arxiu ECIR/AGE Fotostock
bre pot ser reproduït o
transmés mitjançant procedi-
ments electrònics o mecanis-
mes de fotocòpia, enregistra- Agraïments:
ment, informació o qualsevol
altre sistema, sense el permís · Josep Pasqual Gil, per l’assessorament històric
escrit de l’editor.
· Pep Vicente, per la col·laboració en la gravació dels textos

Dipòsit legal:V-1756-2008
I.S.B.N.: 978-84-9826-382-4

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (València)

Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mòbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05
E-mail: ecir@ecir.com - http://www.ecir.com
BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:13 Página 3

LES NOSTRES ACTIVITATS

No totes les activitats, com és lògic, són del mateix tipus al llarg del llibre. Ni tan sols dins d’un
mateix apartat persegueixen idèntics objectius.
És evident que la major part d’elles desenvolupen la competència en comunicació lingüística, tant
oral com escrita; tanmateix, hem procurat atendre també la resta de les competències. Per això,
algunes activitats van acompanyades per una o més icones, que serveixen de guia tant als profe-
ssors com als alumnes al voltant de la intenció que s’hi persegueix.

CD Cançons per a treballar diferents aspectes lingüístics

Activitats per a escoltar i treballar la comprensió lingüística

Activitats per a desenvolupar les competències d’escriure i redactar

Activitats de debat a classe

BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:14
ET PRESENTEM EL LLIBRE
Introducció
Enguany comenceu un nou curs: 1r de Batxillerat.Us cal haver assolit uns coneixements en les etapes educa-
tives anteriors per tal de continuar el ritme d’aprenentatge. De tota manera, en aquest curs revisareu concep-
tes que ja heu estudiat amb anterioritat. Així tindreu la possibilitat d’entendre aspectes que no us van quedar
clars en altres cursos. (Si no és el teu cas, podràs repassar-los, que això sempre va bé!).
Però no penseu que tot us sonarà. Hi ha un grapat de conceptes nous amb els quals heu de començar a fami-
liaritzar-vos.
Hem volgut que el llibre que teniu a les mans siga complet, pràctic i entretingut. És per això que l’acompanya
un CD amb música de tot el nostre domini lingüístic. Hi trobareu cançons d’estils variats amb les quals podreu
treballar diversos aspectes de la matèria.
Ara us presentarem l’estructura del llibre; així podeu començar a familiaritzar-vos-hi, tot i que és el vostre pro-
fessor o professora qui decidirà quin ús fer-ne.
Bloc 1. El discurs
Revisarem conceptes de cursos anteriors en els
quals aprofundirem: elements de comunicació,
tipologies textuals, propietats textuals... En
aquest darrer punt incidirem una mica més i
ampliarem el que potser ja hàgeu aprés. Això ha
de ser així perquè heu de confeccionar textos
acadèmics adequats al vostre nivell. En aquest
apartat del llibre trobareu textos amb anotacions
al marge que us serviran d’exemple de la teoria
explicada i activitats pràctiques que us donaran
ferramentes per tal de millorar la vostra redacció.
Bloc 2. Estudi de la llengua
ESTUDI DE LA LLENGUA
Ovidi Montllor va nàixer a Alcoi el 1942, al si d’una
família d’origen llaurador. Des de ben prompte,
Ovidi pren consciència de les greus desigualtats
que havia portat la guerra civil . Ja el 1959 es té
constància del seu ingrés al Partit Comunista
d’Espanya. Va destacar aviat com a actor, formant
part des de 1961 del Grup Teatral La Cazuela
d’Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com
a trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà part
de diverses companyies teatrals a partir de 1964.
També durant aquestos primers anys a Barcelona,
Ovidi Montllor comença la seua carrera com a can-
tant, primer posant música a temes de Salvador
Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-
Papasseit, entre molts altres autors; després va
començar a escriure també les seues pròpies
lletres: “Homenatge a Teresa”, peça que podem
trobar al disc A Alcoi, n’és un exemple.
La seua faceta com a actor va tardar una mica més
a donar els seus fruits. A partir de la seua inter-
pretació el 1975 a La verdad sobre el caso Savolta,
es va convertir en un rostre habitual a les pel·lícules
de qualitat.
Com a escriptor destaquen les seues lletres que
ben sovint esdevenen poemes d’una qualitat molt
destacable.
El seu temps va acabar massa prompte: Ovidi
Montllor va morir a Barcelona el març de 1995.
http://www.escriptors.cat (text adaptat)
Amb la lletra d’aquesta cançó, una mica més
endavant, realitzaràs una activitat de la formació
del gènere i del nombre dels adjectius i dels subs-
tantius.
16
Página 4
Gramàtica
CD
Homenatge a Teresa
Intèrpret: Ovidi Montllor
Com un record d’infantesa
sempre recordaré
a la Teresa
ballant el vals.
Potser fos l’últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d’anatomia.
Ella ens va dir d’on veníem.
I que els reis d’Orient
no existien,
ni llops ni esperits.
Ens parlava de l’amor
com la cosa més bonica
i preciosa,
sense pecat.
Ens ensenyà a ballar,
a cantar i a estimar,
d’això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans
i la mestra més volguda
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llenço un homenatge
als quatre vents.
Com un record d’infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
UNITAT 1 EL DISCURS
Els elements de la comunicació
Comunicació és una paraula que ve del llatí COMUNICARE i que significa
“posar en comú”.
El 1949, els enginyers Claude Shannon i Warren Weaver van definir comuni-
cació com el procés de transmissió d’informació des d’un punt d’emissió (origen)
fins a un punt de recepció (destinació), mitjançant un missatge, en un codi cone-
gut pels implicats en l’acte comunicatiu. El missatge es transmetria a través d’un
canal concret i en un context determinat.
La comunicació no és, però, exclusiva dels humans: hi ha la comunicació entre
animals (zoosemiòtica) o entre màquines (cibernètica), per posar-ne alguns exemples.
Jacques Macbride (1988) parla de les funcions que té la comunicació en la
nostra societat:
• difon informació per entendre les situacions i prendre mesures;
• facilita la integració dels individus en la societat;
• facilita l’accés de totes les persones, grups o cultures a conéixer-se
i comprendre’s millor;
• transmet coneixements que ens permeten formar-nos, educar-nos;
• afavoreix la difusió d’activitats recreatives diverses.
Els humans ens comuniquem, és a dir, transmetem i rebem informació, moltes
En el bloc del discurs d’aquesta primera uni-
tat repassarem alguns conceptes que ja conei-
xem: els elements de la comunicació i el signe
vegades al dia. Aquesta comunicació és possible gràcies al llenguatge, que té un
paper decisiu en la configuració del nostre pensament.
La capacitat del llenguatge és innata i universal en l’espècie humana. Amb les
llengües coneixem, classifiquem i ordenem el nostre món; construïm la nostra per-
sonalitat; expressem els nostres sentiments i idees...
lingüístic. Recordarem, a més, les diverses rela-
cions entre el significant i el significat. Tot i que associem la comunicació al llenguatge verbal, aquesta és molt més
rica i complexa. El llenguatge no verbal hi juga, de vegades, un paper tan o més
Tornarem a veure l’ús que cal fer de l’apòs- important que el verbal: pot afegir a la informació matisos diferents als que se’ns
trof i iniciarem un repàs molt pràctic de les transmeten verbalment. No podem deixar de banda la importància de la gestuali-
categories gramatical. Començarem pel nom i tat (moviments del cos que fem quan parlem, quan estem excitats, quan volem
l’adjectiu: gènere i nombre. Veurem, a més, què assentir o mostrar disconformitat,
és això de l’article neutre i com substituir les quan ens saludem i acomia-
expressions en què apareix per altres correctes. dem...); de l’expressió facial (que
Descobrirem els orígens de la nostra llengua i indica de manera prou fiable les
la seua classificació entre les llengües romàniques. nostres emocions: somriure for-
No oblidarem les tècniques d’estudi: en aquesta çat, ulls plorosos...) i de la comuni-
cació tàctil ( carícies, abraçades,
primera unitat us donarem algun consell sobre el
bufetades...). Menys important és
lloc on estudiar i l’organització del temps. el paper de l’olfacte, tan fonamen-
Coneixerem les primeres manifestacions literà- tal en la comunicació animal (algu-
ries al nostre domini lingüístic, tant en la nos- nes olors corporals ens indiquen
tra llengua com en d’altres (les trobairitz i els com és o com viu el nostre interlo-
trobadors, que escrivien en provençal, i els cutor; una olor concreta ens pot
poetes àrabs). remetre a algun record...).
8 9
UNITAT 1
Es tracta d’un repàs de tots els conceptes
El nom i l’adjectiu. Gènere i nombre
Nom o substantiu
Categoria gramatical que designa una persona, un animal o una cosa.
La funció sintàctica del substantiu és la de nucli del sintagma Nominal (SN)
d’ortografia i gramàtica tractats en l’ESO.
Ara teniu més capacitat d’abstracció i és per
(El diccionari de color roig)
det. N prep. N CN
S. prep. (CN)
El nom està format pel lexema i els morfemes derivatius (ull-et) o gramaticals
això que tractarem aquests aspectes, com
(de gènere i nombre), que estudiarem en aquesta unitat.
Adjectiu
Categoria gramatical que expressa una qualitat del nom al qual acompanya.
sempre, d’una manera pràctica, tot i que, a la
Si la qualitat és restrictiva, l’adjectiu és especificatiu (M’agraden les
taronges dolces. Només les dolces). Si no és restrictiva, l’adjectiu és explicatiu
(Hui menjarem les dolces taronges que hem comprat. Totes són dolces).
A més dels morfemes derivatius i gra-
maticals, l’adjectiu també té el morfema de
vegada, intentarem que entengueu també les
grau ( ric, riquíssim, el més ric).
Formació del femení
• Regla general. Formem el femení
afegint –a als noms i adjectius mas-
normes. En aquest apartat trobareu sempre
culins: xic alt -xica alta. En ocasions,
a més, cal realitzar algun canvi
ortogràfic: gros – grossa. Realitza
l’activitat 2 per tal de comprovar-ho.
• Els masculins acabats en vocal tòni-
ca fan el femení afegint –na i per-
una cançó a partir de la qual treballareu algun
den l’accent gràfic: marroquí – mar-
roquina; lleó – lleona...
• Molts mots acabats en - a, -e
àtones o -u en el cas del diftong -
eu, canvien l’última vocal per a:
sogre, monjo, europea fan sogra,
aspecte de la llengua.
monja, europea.
• Alguns substantius femenins tenen
terminacions pròpies: duquessa,
emperadriu, gallina...
17
BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:14 Página 5

Bloc 3. Dialectologia, sociolingüística i Història de la llengua

Aprendreu conceptes nous que us endinsaran en la realitat de la nos- HISTÒRIA DE LA LLENGUA UNITAT 1

tra llengua- dialectologia i història de la llengua- i en el món de la socio- a

FRANCÉS

FRANCO
d
“Innegablement hi ha un grau de parentiu especial entre les tres llengües
romàniques de la Península, portugués, castellà i català; però cal advertir que
sovint el castellà s’aparta dels altres dos, mentre portugués i català romanen més
semblants: formes idèntiques com “palla” (ortografiat en portugués “palha”) en
contrast amb els castellà “paja”. [...]
PROVENÇAL RETO-ROMÀNIC

lingüística. Això us ajudarà a entendre millor textos que treballareu

LLEONÉS OCCITÀ
GALAICO-
PORTUGUÉS D’altres vegades el català recorda el francés o l’italià, de la qual cosa veiem
ARAGONÉS
ITALIÀ
exemple en mots tan importants com “sortir” o “mai” (iguals, respectivament en
CASTELLÀ DÀLMATA
(extingit)
ROMANÉS francés i en italià), [...]
CATALÀ
Sí que hi ha, en canvi, una semblança pregona, i molt més gran certament que
SARD amb cap altra llengua de la família, entre el català i la llengua d’Oc, o occitana, la
llengua popular del sud de França. No es pot negar que aquesta proximitat de
formes ha estat sempre i encara és molt més considerable que l’existent entre el

durant aquest curs i el següent.

català i el castellà. Podríem dir que si les altres llengües romàniques són germanes,
el portugués i el castellà són bessones, i les llengües d’Oc i la catalana són una altra
parella equiparable.”
b Romània occidental Romània oriental
ibero-romàniques gal·lo-romàniques Joan Coromines,
castellà portugués occità francés italià romanés El que s’ha de saber de la llengua catalana.

A més de presentar-vos la teoria, en aquest apartat, podreu reflexionar

comer comer manjar manger mangiare a mânca
sobrino sobrinho nebot neveu nipote nepot
oreja orelha aurelha oreille orecchio orechi
ojo olho uèlh œil occhio ochi
^
padre pai paire père padre tata
^
piedra pedra pèira pierre pietra piatra Activitats
lleno cheio plen plein pieno plin

a partir de materials diversos –cançons i textos del nostre domini lin- señor
hoja
después
senhor
folha
despois
sénher
fuèlha
après
seigneur
feuille
après
signore
foglia
dopo

Castellà
senior
foaie
dupa
^

Llatí vulgar
H. Ulterior
Llatí vulgar
H. Citerior
Català
c
a

b
A partir del mapa de les llengües romàniques, elabora una llista dels territoris (país, regió...) on es parla cadascu-
na d’elles i l’estat al qual pertanyen en l’actualitat.

Després de llegir el quadre (b) que compara una mateixa paraula en distintes llengües romàniques, escriu la parau-
la corresponent en valencià. Quines divergències observes?

güístic, lleis, articles d’opinió, material gràfic, actes de congressos...- querer

rogar
comedere
metus
fabulare
cama
quarere
rogari
manducare
pavore
parabolare
lectu
volere
pregare
menjar
por
parlar
llit
c

d
Completa el quadre (c) amb les paraules valencianes i castellanes que falten.

Llig el text de Joan Coromines i després agrupa les paraules del quadre (b) segons la semblança amb la nostra
llengua.

sobre els aspectes tractats.

hervir fervere bullire
sobrino sobrinus nepote

22 23

Bloc 4. Tècniques d’estudi / Comentari de textos

TÈCNIQUES D’ESTUDI UNITAT 1
En aquest bloc trobareu consells pràctics per millorar el vostre
Tècniques d’estudi i èxit acadèmic
Sou alumnes de Batxillerat. Quasi tots teniu més de setze anys i heu decidit con-
tinuar treballant: el vostre treball consisteix a estudiar. Sabeu estudiar? Algú us ha
ensenyat a fer-ho? Coneixeu les tècniques d’estudi que us van millor? Sempre
estudieu de la mateixa manera? Us plantegen totes les assignatures el mateix esforç?
• Sempre que pugues, estudia amb llum natural. Si no és possible, procura no for-
çar la vista. És bo, a més de la llum general, una altra damunt la taula d’estudi
situada al costat contrari al de la mà amb què escrius.
• No és recomanable estudiar amb música, però pot ser útil tenir-la a prop i escol-
tar-la en els moments de descans, imprescindibles en tota sessió d’estudi.
rendiment acadèmic explicats d’una manera molt senzilla. Sou
• No només importa el lloc. A més, cal començar a estudiar amb la ment tranquil·la.

vosaltres els qui heu de decidir dur-los a la pràctica o no, però us

A què penseu que és degut, això? Ja porteu molts anys en el sistema educatiu. Heu
Utilitza el mètode que et vaja bé per tal d’aconseguir-ho: xarra, respira, crida,
reflexionat durant la vostra vida com a estudiants sobre aquestes qüestions? Si la
canta, balla... Però no te’n passes, que això t’ocupe només el temps imprescin-
resposta és “sí”, molt bé. Ara teniu una oportunitat per continuar fent-ho. Si la respos-
dible i comença tan prompte com pugues amb la faena!
ta és “no” potser ara siga un bon moment per plantejar-vos-les. O preferiu continuar
fent les coses perquè sí, sense ser vosaltres els qui realment decidiu el vostre camí?
Com m’organitze el temps?
Amb setze anys esteu més preparats per començar a entendre idees i con-
Recorda que el teu treball és l’estudi. I com totes les faenes, aquesta també ha de
ceptes cada vegada més abstractes. No és debades que en aquesta edat comen-

assegurem que si ho feu, podreu comprovar un canvi positiu ben

tenir un horari. Per això és aconsellable estudiar sempre a la mateixa hora i tots o quasi
cen a tenir importància en el món dels estudiants assignatures com la filosofia i
tots els dies de la setmana. Tu et coneixes millor que cap altra persona. És per això que
que comenceu a comentar textos actuals que us faran plantejar-vos el que passa
si ets sincer amb tu mateix (i no té sentit que no ho sigues), sabràs en quin/ns
al món d’una manera crítica. Començareu a tenir una concepció de les coses més
moment/s del dia assimiles millor la informació. Ets conscient de quines assignatures
complexa, aprendreu a matisar les vostres opinions cada vegada més. És bo que
et suposen més esforç i quines et resulten més agradables i fàcils d’estudiar. També
tingueu arguments per defensar el que opineu i refutar idees que no compartiu,
saps quina és la teua capacitat intel·lectual, veritat? Doncs tots aquestos factors els
sempre d’una manera civilitzada, amb la paraula com a protagonista. És per això
has de tenir en compte per confeccionar-te el teu horari. I quan parlem d’horari no ens
que cal aprendre de la gent que ha sabut fer-ho. Per això estudiarem els nostres
referim a les sessions d’última hora que moltes vegades fem en època d’exàmens.

important.
clàssics, llegirem els seus textos, veurem que són més actuals del que podem
Parlem del dia a dia. Un horari ben confeccionat et farà molt més fàcil l’estudi.
imaginar, perquè els temes que sempre han preocupat la societat no han canviat
tant: l’amor, la mort, la guerra, la violència, el poder, la mentida... Altres consells:
També començarem a comentar textos més actuals, que ens faran plantejar- • És convenient que l’horari siga setmanal
nos coses molt diverses. Ho farem a poc a poc. A les últimes unitats començarem
a endinsar-nos en aquest món. Nosaltres plantegem el comentari també com una • Has de col·locar en la graella de l’horari les activitats que realitzes de manera fixa
tècnica d’estudi amb la qual aprendrem del que altres persones han escrit i sobre i que no pots eludir. No has d’oblidar l’activitat física i els moments d’oci. També

A les últimes unitats de l’apartat i una vegada treballats i entesos

el que han refle-xionat i, alhora, escriurem el nostre text. Així dons, ací comença el són necessaris i, si t’organitzes, tens temps de tot.
Consultant revistes a la biblioteca
camí per aprendre a controlar el vostre propi aprenentatge, per aprendre a apren-
• Cal tenir en compte aquests criteris a l’hora de confeccionar l’horari: ha de ser
dre: us presentarem diverses tècniques que aprofitareu de maneres ben diferents,
realista (quan el realitzes no poses coses que saps que no podràs dur a terme, Prenen notes i apunts
perquè cada persona és un món; estaria bé, però, que tots les practicàreu totes.
perquè això et pot frustrar); personal (has de tindre en compte les teues neces-
Potser us sorprendríeu.
sitats i la teua realitat); adaptable (has de poder modificar-lo durant el curs si les
I per finalitzar, un consell: aprofiteu aquest apartat per reflexionar sobre la vostra circumstàncies ho requereixen).
manera d’estudiar. Sigueu honestos i reflexioneu també sobre les dificultats davant

alguns conceptes importants del bloc del discurs, començareu a fer

• Una vegada confeccionat, és bo que tingues a la vista el teu horari.
cadascuna de les matèries. No totes ens poden anar igual de bé i per això serà
intel·ligent triar l’estratègia que cal usar per a cadascuna. • Els moments de descans durant la setmana també són necessaris.

On estudie?
Activitats
• És aconsellable, estudiar sempre en el mateix lloc, tenir un lloc d’estudi.

• Has d’aconseguir aïllar-te físicament i mentalment, i per tal d’aconseguir això cal 1

els vostres comentaris, eina fonamental durant el curs en què us tro-

Escriu un text en què reflexiones sobre les qüestions plantejades a la pàgina anterior.
que la gent amb qui vius respecte el teu temps i el teu lloc d’estudi, però tu també
ho has de fer. Quan estudies, estudia de veres.

• Que siga un lloc on no passes ni fred ni calor i que estiga ben ventilat. 2 Acompleix el lloc on estudies els consells donats en aquest full?

• Ha de ser un lloc còmode i l’has de tenir ordenat, tant la sala com la taula.

• Has de tenir al teu abast el material que puges necessitar: els llibres del curs, els 3 Confecciona el teu horari tenint en compte les indicacions que et donem.

24
de consulta, fulls, diversos bolígrafs i quaderns, regles, retoladors...

25
beu i el següent en diverses assignatures.

Bloc 5. Història de la literatura

Amb aquest apartat podreu aconseguir un coneixement general HISTÒRIA DE LA LITERATURA UNITAT 1
de les principals manifestacions literàries en la nostra llengua i Marc històric i literari. Els comtats
d’Occitània.
Al segle XI, a la Península Ibèrica, la iniciativa mili-
Les primeres manifestacions literàries en la nostra
llengua: segles XII i XIII.
A partir de la fragmentació del llatí vulgar sorgiren una sèrie de llengües ano-
Tal i com manifesten Riquer i

dels autors i autores més importants. Tindreu una visió general

tar i política, fins aleshores en mans dels musulmans, menades romàniques, les quals, tot i ser autònomes, tenien multitud de semblances
Comas hom anomena provençal a la
passà als cristians. D’una banda les pàries cobrades entre elles a causa, com ja hem dit, del seu origen comú. En el cas del català, a
llengua que es parlà, i que en gran
als musulmans de les taifes veïnes (Saragossa, Lleida, l’Edat Mitjana hi havia tantes similituds amb el provençal que s’arribaren a confon-
part es parla encara, al sud de les
Tortosa, València) permeteren a Ramon Berenguer I dre. No obstant, ja al segle XIX va quedar demostrat que són llengües distintes,
Gàl.lies. Hom li donà també el nom de
(1035-1076) adquirir els drets senyorials dels comtats tot i les evidents relacions que mantenen.
llengua d’oc i d’occità. Filològicament
occitans de Carcassona i Rasès.
La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies el nom que s’ha imposat és el de

de la història de la literatura, sempre lligada al context social.

Tot i perdre’s el 1082, en morir Ramon Berenguer II a escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, provençal, per tal de fer referència a la
mans de Berenguer Ramon II el Fratricida, s’obria l’expansió a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals molt aviat s’afegiren poetes del nord llengua que empraren els trobadors
feudal dels comtes de Barcelona (i dels d’Urgell al Pirineu d’Itàlia i de Catalunya. El provençal era la llengua que feien servir els trobadors per en llurs composicions.
central) per l’Occitània pirinenca i mediterrània, en com- escriure les seues composicions. Es tractava d’una llengua koiné, és a dir, utilitza-
petència amb els comtes de Tolosa. da pels autors de diversos territoris, tot i no ser la llengua pròpia de tots ells.

D’altra banda el matrimoni de Ramon Berenguer III (1096- Al mateix temps, en terres valencianes, habitades pels àrabs i no con- Entre els trobadors més impor-

És per això que quasi totes les unitats inicien aquest bloc amb
1131) amb Dolça de Provença el 1112 li aportà, a més d’eixe querides per les tropes cristianes de Jaume I fins al primer terç del segle XIII, tants en llengua occitana dels segles
comtat, Millau, Gavaldà i Carlat, al Llenguadoc. Anys més tard com és lògic, els autors escrivien en àrab. Es tracta d’una producció literària XII i XIII es troben els catalans Cerverí
les esposalles de Ramon Berenguer IV (1131-1162) i Peronella molt rica, de temàtica molt diversa, de la qual podem gaudir en la nostra llen- de Girona, Guillem de Berguedà,
el 1137 comportaren l’extensió de la influència del comte de gua gràcies a les traduccions de Josep Piera. Algunes composicions han sigut Guillem de Cabestany... però a partir
Barcelona i príncep d’Aragó fins al Bearn, molt a prop de musicades per cantants i grups valencians com ara Al Tall i Miquel del 1213, amb la batalla de Muret,
l’Atlàntic, entre Navarra i el ducat de Gascunya, aleshores Gil. Ben segur que, si teniu interés, podreu escoltar a l’aula algunes comença l’orientació tant peninsular
anglés. d’aquestes composicions, com ara “Les pigues” o “Nostàlgia” que com mediterrània de la Corona

una explicació del moment històric en què tenen lloc les mani-
CD tenim al CD. d’Aragó i l’extensió de la literatura en
Amb el seu fill Alfons I de Catalunya i II d’Aragó (1162-1196) el
Ens ocupem, ara sí, de les manifestacions literàries escrites en la nostra llen- la nostra llengua, tot i que amb moltes
domini occità del comte-rei assolia la màxima expansió amb terri-
gua. El text més antic que es coneix i que està escrit en català data del segle XII. influències del provençal, per tots els
toris a Niça, a Provença, al Llenguadoc i al Pirineu.
Ens referim a l’anomenat Llibre jutge, una traducció del text en llatí Forum Iudicum territoris conquerits.
L’expansió durant el regnat d’Alfons I d’una forma de viure el cris- (recull de lleis visigòtiques del segle VII).
tianisme senzilla i austera, mal vista per Roma, i el fracàs de les

festacions literàries explicades.

prèdiques i les inquisicions dominicanes, decidiren el papa Innocenci No obstant, es coneix l’existència d’un poema de versos heptasíl.labs, La
III (1198-1216) a convocar la croada militar, atiada per França, a fi cançó de Santa Fe, datat per l’erudit Martí de Riquer en la segona meitat del segle
d’aprofitar-la per imposar-se a la zona, contra els albigesos o càtars, XI. Aquest seria, per tant, el text més antic que coneixem en la nostra llengua si
declarats heretges i protegits pels senyors occitans. s’arribara a demostrar que està escrit en català i no en provençal, qüestió que
Jaume I presidint les corts divideix els estudiosos.
Pere el Catòlic, I de Catalunya i II d’Aragó (1196-1213), en tornar de
lluitar com a croat contra els almohades a Las Navas de Tolosa (1212), Un text que no podem deixar d’esmentar són les Homilies d’Organyà, de finals

Us proposarem textos de l’època, explicats i comentats, i els

Pàries: impostos cobrats
als musulmans a canvi de la
pau o l’aliança.
Taifes: antigues províncies
del califat de Còrdova
esdevingudes regnes inde-
acudí a defensar els seus vassalls (unint esforços amb el comte Ramon VI de del XII i principis del XIII, que foren trobades en eixa localitat. Es tracta d’uns
Tolosa, qui li havia jurat fidelitat) però fou mort front al castell de Muret pels apunts que servien d’ajut al capellà en el moment de fer el sermó. Consten de la
croats de Simó de Montfort. Aquest ocupà el país sense que l’hereu Jaume I traducció d’un text litúrgic i d’un comentari d’aquest. Cal dir que la llengua utilitza-
(1213-1276), llavors amb cinc anys només, ho poguera evitar. L’Església i da presenta gran quantitat de provençalismes però la base catalana és patent.
França, per tant, unint les armes espirituals a les militars, aconseguien imposar-
s’hi.
La poesia trobadoresca: trobadors, trobairitz i joglars

farem assequibles al vostre nivell perquè pugueu gaudir-los i

pendents.
Capets: dinastia francesa
que substituí la carolíngia,
descendent de Carlemany.
Ja major d’edat, el Conqueridor orientaria el seu esforç contra els musul-
mans, vers Mallorca, València, Dénia i Múrcia, abdicant els seus drets occitans
a Corbeil el 1258 a favor del seu cosí Lluís IX, el Sant, de França (tret de
Montpeller –feu de sa mare, on havia nascut– i Carlat, a canvi de suposats
drets feudals dels reis francesos sobre la Catalunya Vella, que els Capets mai
no havien tingut, i que feia segles –des de 986, amb Borrell II– que no eren vius
ni efectius).
En passar del segle XI al XII, a Occitània, en una societat feudal de corts aris-
tocràtiques, apareix la primera mostra de literatura exigent en llengua vulgar a
l’Europa medieval. El veïnatge geogràfic i lingüístic, la vinculació política, a més de
la seducció per la poètica provençal, fan que els nostres primers poetes també
s’expressen en occità. És el primer pas en el camí que ens portarà al segle d’Or
de les nostres lletres. Homilies d’Organyà

reflexionar a partir d’ells, a més de comentar-los, ja siga de 26 27

manera escrita o oral. Observareu que, en realitat, els temes que

movien l’home segles enrere eren similars als d’ara. És per això
que podreu tractar a l’aula temes actuals a partir de textos antics,
tot i que també en veureu de moderns, sobretot a la darrera unitat.

Apèndix
A l’índex podeu mirar els punts que trobareu a l’apèndix i que hi consultareu cada vegada que calga, però
volem informar-vos que, a més, també hi ha algunes activitats de sintaxi que us poden resultar ben útils.
BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:14 Página 6

Índex
ESTUDI DE LA LLENGUA:
EL DISCURS 1. ortografia
2. gramàtica

Els elements de la comunicació ............................ • L’apòstrof. ........................................................ 14

UNITAT 1 9
• L’article personal. L’article neutre ...................... 15
• Les categories gramaticals. El nom i l’adjectiu.
8 Gènere i nombre ................................................ 17

Funcions del llenguatge ........................................ 35 • La separació sil·làbica: digrafs. Diftongs ............ 40

UNITAT 2 Gèneres literaris .................................................. 37 • Els determinants................................................. 42

34
Llengua oral i llengua escrita ................................ 57 • L’ús de l’accent gràfic i de la dièresi .................. 62
UNITAT 3 Els registres ........................................................ 59 • Els pronoms ...................................................... 64

56

Tipologia textual .................................................... 81 • Fonemes oclusius............................................... 84

UNITAT 4 Textos expositius .................................................. 83 • La B i la V .......................................................... 85

80
• Els pronoms febles ............................................ 87

La tipologia textual (II)............................................ 107 • Fonemes fricatius alveolars: essa sonora i essa
UNITAT 5 sorda.................................................................. 112
• El verb. La conjugació regular ............................ 115

106

El text i les seues propietats .................................. 133 • Fonemes palatals ..............................................

UNITAT 6 • Els verbs irregulars ............................................
136
139
132

La coherència........................................................ 155 • La lletra hac ...................................................... 158

UNITAT 7 • La grafia “l” i els dígrafs l·l, tl, ll, tll...................... 158
154 • Les perifrasis verbals.......................................... 161

La cohesió ............................................................ 177 • Els signes de puntuació......................................

UNITAT 8 • Les paraules invariables: preposicions,
180

176
conjuncions i adverbis ........................................ 183

L’adequació .......................................................... 201

• El guionet .......................................................... 204
UNITAT 9 • Els barbarismes.................................................. 207
• La creació de paraules ...................................... 208

200

APÈNDIX
– Sintaxi: oració simple i oració composta. Teoria i activitats .................................................................................................................. 223
– Llenguatge poètic .............................................................................................................................................................................. 228
– Quadres de fonemes vocàlics i consonàntics ...................................................................................................................................... 233
– Els pronoms i determinants ................................................................................................................................................................ 234
– Els pronoms febles ............................................................................................................................................................................ 234
– Paradigma dels verbs regulars i dels principals irregulars .................................................................................................................. 235
BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:14 Página 7

DIALECTOLOGIA,
SOCIOLINGÜÍSTICA I TÈCNIQUES D’ESTUDI/
HISTÒRIA DE LA LITERATURA
HISTÒRIA DE LA COMENTARI DE TEXTOS
LLENGUA

Història de la llengua
La Romània: del llatí a les llengües
romàniques .................................. 20
Tècniques d’estudi i èxit acadèmic ........................ 24 Marc històric i literari
– Els comtats d’Occitània .................................... 26
– Les primeres manifestacions literàries en
la nostra llengua: segles XII i XIII ...................... 27
– La poesia trobadoresca; joglars, trobadors i trobairitz 27

Història de la llengua Llegim. Subratllem ................................................ 48 Marc històric i literari

El nom de la lengua ...................... 44 – Sobirans de la corona d’Aragó fins al s. XVIII.
Formació de la Corona ...................................... 50
– La prosa historiogràfica: les quatre grans
cròniques .......................................................... 51

Dialectologia Resumim. Fem esquemes...................................... 70 Marc històric i literari

Llengua i parla. Llengua i – La visió medieval del món. La religió. Les ordres religioses 72
dialecte ........................................ 66 – La literatura medieval: Ramon Llull, Francesc
Eiximenis, Vicent Ferrer, Isabel de Villena .......... 73
Dialectologia Els apunts.............................................................. 96 Marc històric i literari
La divisió dialectal. Els blocs oriental i – El teatre medieva ............................................ 98
occidental .................................... 90
Els dialectes. Trets diferencials .... 91

Sociolingüística Les noves tecnologies .......................................... 122 Marc històric i literari

Lengües en contacte: bilingüisme, Com fem un treball acadèmic ................................ 123 – Expansió de la Corona d’Aragó ........................ 124
diglòssia........................................ 118 – L’Humanisme a la Corona d’Aragó .................. 126
Conflicte lingüístic. El procés de
substitució lingüística .................... 119

Sociolingüística Qüestionari d’hàbits i tècniques d’estudi .............. 146 Marc històric i literari
Normalització i normativització. – La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i
La Necessitat de l’estàndard ........ 142 Tirant lo Blanch ................................................ 148

Sociolingüística Comentari de textos Marc històric i literari

Vitalitat de la nostra llengua: domini, – Trencament amb la poesia trobadoresca: primers
extensió i parlants ........................ 164
Llegir, entendre i classificar el text ........................ 168
intents: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. ...... 171

Comentari de textos Marc històric i literari

Introducció, tema i contingut, estructura i finalitat del
text ......................................................................
Comentari de textos
Esquema de redacció i revissió del comentari........
– Causes de la Decadència .................................. 192
188 – La Decadència literarària: literatura culta i literatura
popular ............................................................ 193
Marc històric i literari
210 – El segle XIX. Desenvolupament econòmic. La nova
burgesia. Bases de la normativització de la
llengua. La Renaixença ...................................... 214
– El teatre popular valencià .................................. 216
BAVV6114_01 7/5/08 18:42 Página 8

UNITAT 1

En el bloc del discurs d’aquesta primera uni-

tat repassarem alguns conceptes que ja conei-
xem: els elements de la comunicació i el signe
lingüístic. Recordarem, a més, les diverses rela-
cions entre el significant i el significat.
Tornarem a veure l’ús que cal fer de l’apòs-
trof i iniciarem un repàs molt pràctic de les
categories gramaticals. Començarem pel nom i
l’adjectiu: gènere i nombre. Veurem, a més, què
és això de l’article neutre i com substituir les
expressions en què apareix per altres correctes.
Descobrirem els orígens de la nostra llengua i
la seua classificació entre les llengües romàniques.
No oblidarem les tècniques d’estudi: en aquesta
primera unitat us donarem algun consell sobre el
lloc on estudiar i l’organització del temps.
Coneixerem les primeres manifestacions literà-
ries al nostre domini lingüístic, tant en la nos-
tra llengua com en d’altres (les trobairitz i els
trobadors, que escrivien en provençal, i els
poetes àrabs).
8
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 9

EL DISCURS

Els elements de la comunicació

Comunicació és una paraula que ve del llatí COMUNICARE i que significa
“posar en comú”.

El 1949, els enginyers Claude Shannon i Warren Weaver van definir comuni-
cació com el procés de transmissió d’informació des d’un punt d’emissió (origen)
fins a un punt de recepció (destinació), mitjançant un missatge, en un codi cone-
gut pels implicats en l’acte comunicatiu. El missatge es transmetria a través d’un
canal concret i en un context determinat.

La comunicació no és, però, exclusiva dels humans: hi ha la comunicació entre

animals (zoosemiòtica) o entre màquines (cibernètica), per posar-ne alguns exemples.

Jacques Macbride (1988) parla de les funcions que té la comunicació en la

nostra societat:

• difon informació per entendre les situacions i prendre mesures;

• facilita la integració dels individus en la societat;

• facilita l’accés de totes les persones, grups o cultures a conéixer-se

i comprendre’s millor;

• transmet coneixements que ens permeten formar-nos, educar-nos;

• afavoreix la difusió d’activitats recreatives diverses.

Els humans ens comuniquem, és a dir, transmetem i rebem informació, moltes

vegades al dia. Aquesta comunicació és possible gràcies al llenguatge, que té un
paper decisiu en la configuració del nostre pensament.

La capacitat del llenguatge és innata i universal en l’espècie humana. Amb les

llengües coneixem, classifiquem i ordenem el nostre món; construïm la nostra per-
sonalitat; expressem els nostres sentiments i idees...

Tot i que associem la comunicació al llenguatge verbal, aquesta és molt més

rica i complexa. El llenguatge no verbal hi juga, de vegades, un paper tan o més
important que el verbal: pot afegir a la informació matisos diferents als que se’ns
transmeten verbalment. No podem deixar de banda la importància de la gestuali-
tat (moviments del cos que fem quan parlem, quan estem excitats, quan volem
assentir o mostrar disconformitat,
quan ens saludem i acomia-
dem...); de l’expressió facial (que
indica de manera prou fiable les
nostres emocions: somriure for-
çat, ulls plorosos...) i de la comuni-
cació tàctil ( carícies, abraçades,
bufetades...). Menys important és
el paper de l’olfacte, tan fonamen-
tal en la comunicació animal (algu-
nes olors corporals ens indiquen
com és o com viu el nostre interlo-
cutor; una olor concreta ens pot
remetre a algun record...).

9
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 10

EL DISCURS
Els elements que intervenen en tot procés de comunicació són els següents:

• Emissor: origina la comunicació, que transmet la informació.

• Receptor: rep la informació i la interpreta.

• Missatge: informació (símbol, imatge, so...) que vol transmetre l’emissor al

receptor.

• Codi: conjunt de signes i regles que permeten xifrar o desxifrar el missatge.

Ha de ser compartit per emissor i receptor.

• Canal: mitjà o via a través de la qual es transmet el missatge des de l’origen

a la destinació (aire, paper, Internet, ...)

• Context: circumstàncies extralingüístiques en què es produeix la comunicació.

• Referent: realitat objectiva a la qual fa referència el missatge.

Qualsevol distorsió que puga pertorbar la transmissió o recepció del missatge

s’anomena soroll : codi no comú entre emissor-receptor, mal funcionament del
canal, mala formulació del missatge, lletra il·legible...

Si es repeteix part de la informació per tal de garantir la comunicació, parlarem

de redundància.

CONTEXT

CODI

CANAL

EMISSOR MISSATGE RECEPTOR

CANAL

REFERENT

Els signes
Per construir el missatge que permetrà que hi haja comunicació, es fan servir
un seguit d’unitats bàsiques perceptibles a través dels sentits: els signes, com-
partits per emissor i receptor. La semiòtica és la disciplina que els estudia.
Charles S. Peirce, fundador d’aquesta, distingeix entre signes lingüístics i
signes no lingüístics. Els primers són els que configuren el llenguatge verbal i
els segons interactuen amb la comunicació verbal.

10
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 11

UNITAT 1
Els no lingüístics els classifica segons la relació entre el signe i la realitat
representada. Poden ser:

• Indicis-símptomes: mantenen una relació causa-efecte amb allò que els ha

originat (un esternut indica refredat o al·lèrgia, el fum indica que hi ha o hi ha
hagut foc o que hi ha cigars encesos...)

• Icones: mantenen una relació de semblança analògica amb el seu referent.

La majoria d’icones són universals: pictogrames que distingeixen els lavabos
d’hòmens i dones, indicadors d’eixida d’emergència...

• Símbols: eleccions arbitràries sense relació directa amb el referent al·ludit

(senyals de trànsit, banderes, escuts d’armes...)

A banda d’aquesta classificació, n’hi ha d’altres. Una d’aquestes és la que es

basa en el sentit corporal amb què es percep el signe. Així, també podem parlar
de signes visuals, olfactius, tàctils, gustatius i auditius.

Pel que fa al signe lingüístic, el pare de la lingüística moderna, Ferdinand de

Saussure, el defineix com al producte de la unió d’un significant (imatge acústica,
visual, perceptible pels sentits) i d’un significat (imatge mental, concepte). Un ter-
cer element associat seria el referent, objecte o realitat associada al signe. Cal
recordar, però, que no tots els signes tenen un referent explícit (conjuncions, noms
abstractes...)

Significant: [ka_íra] (oïda) o

c+a+d+i+r+a (vista)

SIGNE Significat: concepte (moble per

LINGÜÍSTIC asseure’ns, amb respatller, ...)
CADIRA

Referent:
objecte
real

Aquesta relació entre significant i significat és arbitrària, convencional. Fixem-

nos que per al mateix significat i mateix referent del exemple, el significat és dife-
rent a cada llengua. Així, en castellà seria [sí_a] (oïda) o s+i+l+l+a (vista).

Parlarem de la doble articulació del signe lingüístic perquè està constituït

per unitats sense significat (fonemes) que, quan es combinen, formen unitats amb
informació semàntica (lexemes) o gramaticals (morfemes).

11
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 12

EL DISCURS

Relacions entre significant i significat

• Sinonímia: relació entre dos significants diferents que comparteixen un
únic significat.

• Antonímia: relació entre dos signes de significat oposat. Parlarem d’antò-

nims graduals (gradació d’oposició: gelat-fred-tebi-calent-ardent), polars o
lèxics (un terme exclou l’altre: mort-viu, dins-fora) i inversos o recíprocs (un
terme implica l’altre: comprar-vendre).

• Homonímia: relació d’identitat escrita i fonètica entre dos significants. Si la

identitat només és escrita, parlem d’homografia (sou,sou). Si només és fonè-
tica, d’homofonia (cent, sent) .

• Polisèmia: a un únic significant li correspon més d’un significat.

• Monosèmia: a un únic significant li correspon només un significat.

• Paronímia: semblança entre dos significants (siga fonètica o gràfica: trà-

fec-tràfic).

• Hiperonímia: un significat general n’inclou d’altres més individualitzats

(hiponímia) (hiperònim: flor / hipònims: rosa, clavell, margarida...)

Activitats

1 De les següents situacions comunicatives, indica si té més importància el llenguatge

verbal, el no verbal o tots dos per igual. Justifica-ho:

a) conversa telefònica entre dos amics d) relació amorosa

b) interrogatori policial e) acomiades des de l’andana a ton germà,
c) entrevista de treball que ja ha pujat al tren.

2 Identifica els elements que intervenen en les següents situacions comunicatives:

a) L’explicació d’aquest tema a l’alumnat

b) La publicació d’un ban municipal que prohibeix la venda ambulant
c) Sol·licites a l’Ajuntament un gual per al teu garatge
d) Cartell de productes i preus d’un bar
e) Escoltes a la ràdio que demà hi haurà vaga de transport públic

3 Escriu un exemple de soroll i un de redundància per a cada situació anterior.

12
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 13

UNITAT 1
Activitats

4 Classifica els signes que et presentem a continuació segons el criteri de Peirce.

Justifica-ho:

C
E
LR
O
I
G

5 Viatjant per autopista, quins tipus de signes et pots trobar? Explica-ho amb exemples.

6 Explica quina relació s’estableix entre les parelles de paraules següents:

a) sa-malalt h) vol (substantiu de volar)-vol (de voler)

b) alt-baix i) dents (de persona)-dents (d’una serra)
c) rentaplats-electrodomèstic j) sol (adjectiu) / sol (substantiu)
d) donar-rebre k) sol (substantiu) / sòl (substantiu)
e) bellesa-vellesa l) apreciar-detestar
f) prejudici-perjudici m) endur-emportar.
g) espill-mirall

7 Escriu tres exemples que demostren l’arbitrarietat del signe lingüístic.

13
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 14

ESTUDI DE LA LLENGUA Ortografia

L’apòstrof
L’apòstrof en els articles el i la
Regla general: s’apostrofen si la paraula que determinen comen-
ça per vocal, hac o essa líquida. Exemples: l’home, l’aigua, l’stop,
.................., ......................., ........................., ........................,
..............., ......................, ................., ................... .

Excepcions:

a) L’article el no s’apostrofa davant h aspirada: el hall, .................,

...................

b) L’article la no s’apostrofa:

• Si la paraula que determina comença per i, hi u, hu àtones:

la humanitat, ..........................., ............................,
........................... .

• Davant el nom de les lletres: la a, .............., .........., ...........,

............ .

• Davant dels mots ira, host, i una (referida a l’hora: la una del
migdia).

• Davant de les paraules començades pel prefix a-, ja que pot crear
confusió: la anormalitat, ......................, ..............................

c) La i el no s’apostrofen quan la paraula que determinen comença

per i consonàntica: la iaia, ............., ..................., ..................,
..................... .

L’apòstrof en la preposició de
Regla general: cal apostrofar la preposició de quan la paraula que va darrere
comença per vocal o hac. Exemples: d’huracà, .................., ...................,
.................... .

Excepcions. La preposició de no s’apostrofa:

• Davant i consonàntica: .....................

• Davant el nom de les lletres: .........., ..........., ..........., ..........., .............

• Davant hac aspirada: un grup ................. .

• Davant els títols: ................................................................

L’apòstrof en les contraccions de preposició i article

Les contraccions al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals no es contrauen si cal
apostrofar: ..................., ....................., ......................., ...................... .

14
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 15

UNITAT 1
L’article personal
En, per al masculí. Na per al femení.

Antigament, el seu ús era més habitual. Ara és més viu, sobretot, a les Illes
Balears, tot i que roman en el nom de moltes poblacions de tot el nostre domini
lingüístic: La Font d’en Carròs, Canet d’en Berenguer, Callosa d’en Sarrià...

Les regles d’apostrofació pel que fa a l’article personal són les mateixes que
per als articles el, la: n’Aurèlia, ................., en Pere, na Violant, ..............,
................ .

L’article neutre
En valencià és incorrecte l’ús de lo com a article neutre. Caldrà substituir les
expressions en què aparega per altres més genuïnes.

L’article el, els pronoms què, açò, això, allò, o expressions com ara el fet, la
qüestió, la qual cosa... ens poden ser molt útils per tal d’evitar l’ús incorrecte de
lo. Exemples: no recorde què acabe de veure; el que ha passat és increïble, *per lo vist i *per
això que dius sembla veritat... lo tant són expressions
incorrectes que es
Algunes expressions correctes per a no usar lo amb valor intensiu: poden substituir per
altres més genuïnament
*No sabia lo bonica que era No sabia com era de bonica. valencianes com ara pel
*Amb lo que cride i no em sent Tant com cride i no em sent. que es veu o per tant
*Lo que ha crescut Mira que ha crescut!

Activitats
1 Completa els espais buits que trobaràs a la teoria.

la essa, la unitat, l’stalinisme, la anormal, la aconfessionalitat, l’hort, l’holocaust, l’oca, la ema, la iro-
nia, la història, en Jaume, la iarda, el ioga, l’oració, el hoquei, l’11, la efa, l’ungla, l’umbracle, la o, el
iogurt, d’home, d’aire, el handbol, el iaio, d’aire, d’harmonia, ca l’avi, n’Isaac, de l’home, a l’aire, per l’or,
Quim Monzó és l’autor de “Uf, va dir ell”, de heavy, de a, na Isabel, de erra, de iode, de e, de u, de hac.

2 Busca una manera correcta d’escriure les expressions en negreta sense fer ús del lo.

Per lo que fa a Martí, no sabem res encara.

No he llegit el llibre, per lo qual no puc fer el control de lectura.
A lo millor no torna.
Encara no t’he dit lo millor del cas.
Em sé els catorze primers fulls, però lo demés no ho he memoritzat encara.
Lo mínim que pots fer és telefonar de tant en tant.
A lo loco.
No crec lo que em dius.
Lo millor encara està per vindre.
Jo, a lo meu.
Lo més prompte possible.

15
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 16

ESTUDI DE LA LLENGUA Gramàtica

Homenatge a Teresa
CD Intèrpret: Ovidi Montllor
Com un record d’infantesa
sempre recordaré
a la Teresa
ballant el vals.
Potser fos l’últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
Ovidi Montllor va nàixer a Alcoi el 1942, al si d’una ens instruíem
família d’origen llaurador. Des de ben prompte, al seu voltant.
Ovidi pren consciència de les greus desigualtats
que havia portat la guerra civil . Ja el 1959 es té Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
constància del seu ingrés al Partit Comunista
i ens donava lliçons
d’Espanya. Va destacar aviat com a actor, formant
d’anatomia.
part des de 1961 del Grup Teatral La Cazuela
d’Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com Ella ens va dir d’on veníem.
a trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà part I que els reis d’Orient
de diverses companyies teatrals a partir de 1964. no existien,
També durant aquestos primers anys a Barcelona, ni llops ni esperits.
Ovidi Montllor comença la seua carrera com a can- Ens parlava de l’amor
tant, primer posant música a temes de Salvador com la cosa més bonica
Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat- i preciosa,
Papasseit, entre molts altres autors; després va sense pecat.
començar a escriure també les seues pròpies Ens ensenyà a ballar,
lletres: “Homenatge a Teresa”, peça que podem a cantar i a estimar,
trobar al disc A Alcoi, n’és un exemple. d’això ella era
La seua faceta com a actor va tardar una mica més la que més sabia.
a donar els seus fruits. A partir de la seua inter- Amb una floreta al seu cap
pretació el 1975 a La verdad sobre el caso Savolta, i un mocador negre al coll
es va convertir en un rostre habitual a les pel·lícules i faldes llargues
de qualitat. i un cigarret.
Com a escriptor destaquen les seues lletres que
ben sovint esdevenen poemes d’una qualitat molt Vas ser la riota dels grans
i la mestra més volguda
destacable.
dels infants.
El seu temps va acabar massa prompte: Ovidi
Montllor va morir a Barcelona el març de 1995. Ara de gran comprenc
http://www.escriptors.cat (text adaptat) tot el que per tu sent
i et llenço un homenatge
als quatre vents.
Com un record d’infantesa
Amb la lletra d’aquesta cançó, una mica més sempre et recordaré a tu,
endavant, realitzaràs una activitat de la formació Teresa,
ballant el vals.
del gènere i del nombre dels adjectius i dels subs-
tantius.

16
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 17

UNITAT 1
El nom i l’adjectiu. Gènere i nombre
Nom o substantiu
Categoria gramatical que designa una persona, un animal o una cosa.
La funció sintàctica del substantiu és la de nucli del sintagma Nominal (SN)

(El diccionari de color roig)

det. N prep. N CN
S. prep. (CN)

El nom està format pel lexema i els morfemes derivatius (ull-et) o gramaticals
(de gènere i nombre), que estudiarem en aquesta unitat.

Adjectiu
Categoria gramatical que expressa una qualitat del nom al qual acompanya.

Si la qualitat és restrictiva, l’adjectiu és especificatiu (M’agraden les

taronges dolces. Només les dolces). Si no és restrictiva, l’adjectiu és explicatiu
(Hui menjarem les dolces taronges que hem comprat. Totes són dolces).

A més dels morfemes derivatius i gra-

maticals, l’adjectiu també té el morfema de
grau ( ric, riquíssim, el més ric).

Formació del femení

• Regla general. Formem el femení
afegint –a als noms i adjectius mas-
culins: xic alt -xica alta. En ocasions,
a més, cal realitzar algun canvi
ortogràfic: gros – grossa. Realitza
l’activitat 2 per tal de comprovar-ho.

• Els masculins acabats en vocal tòni-

ca fan el femení afegint –na i per-
den l’accent gràfic: marroquí – mar-
roquina; lleó – lleona...

• Molts mots acabats en - a, -e

àtones o -u en el cas del diftong
-eu, canvien l’última vocal per a:
sogre, monjo, europeu fan sogra,
monja, europea.

• Alguns substantius femenins tenen

terminacions pròpies: duquessa,
emperadriu, gallina...

17
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 18

ESTUDI DE LA LLENGUA Gramàtica

Casos particulars:

- Ús de paraules etimològicament diferents per designar el masculí i el

femení: pare – mare; bou – vaca...
- Paraules invariables: capaç, amable, artista...
- Paraules amb significats diferents, segons si s’utilitzen en masculí o en
femení: el canal – la canal; el guia – la guia...

Per influència del castellà, en ocasions, es fa un mal ús d’alguns mots, que en

valencià tenen gènere diferent: una anàlisi, el resplendor, les postres, la vodka, el
dubte, els espinacs, la síndrome, la dent, el senyal, el dubte, la resta, el deute, el
front, els afores, la suor...

Alguns mots fan el masculí a partir del femení i no al contrari. Exs.: bruixot,
rabosot, ninot...

Formació del plural

• Regla general. Afegim –s al singular: pilot – pilots; deute – deutes...

• Si la paraula en singular acaba en –a, per fer el plural, a més d’afegir –s, can-
viem –a per –e: dona – dones. En ocasions cal fer algun canvi per qüestions
ortogràfiques o fonètiques: plaga – plagues. Realitza l’activitat 6 per tal de
comprovar-ho.

• Si la paraula en singular acaba en vocal tònica, podem fer el plural:

- Afegint –ns. Això implica la pèrdua de l’accent gràfic:

trombó – trombons: mà – mans...

- En els següents casos només cal afegir –s: plural del nom de les lletres
o de les notes musicals (les bes, les emes, els res...); plural d’algunes
paraules acabades en -u tònica (xampús, tabús...); algunes altres
paraules que aniràs aprenent (bisturís, peronés, mamàs...).

• Fan el plural en –os, tot i que podeu trobar alguna excepció:

- Les paraules acabades en –tx, -sc, -g, -ig, -ix, -xt, st: despatxos, rojos,
boscos... En algunes zones del nostre domini lingüístic només afegeixen
–s i també és correcte.

- Els singulars aguts acabats en –ç o –x: braços, feixos...

- Els singulars acabats en consonant + s: cursos, valsos...

• Hi ha un grapat de mots invariables: dilluns, dimarts, dimecres, dijous,

divendres, postres, llapis, càries, tipus, cactus, ficus, algeps, atlas,
temps...

• Algunes paraules acabades en singular en –e poden fer el plural de dues

maneres: joves – jóvens; marges – màrgens; home – hòmens...

18
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 19

UNITAT 1
Activitats
1 Escolta la cançó que enceta l’apartat de Gramàtica i extrau tots els substantius i adjec-
tius que hi trobaràs. Escriu, sempre que pugues, el singular si el mot està en plural i al
contrari. Fes el mateix amb el gènere. Segueix els exemples:

- Substantiu: llop, lloba, llops, llobes.

- Substantiu: record, records.
- Adjectiu: boja, boig, bojos, boges.

Escriu el femení dels següents mots i assenyala quin canvi ortogràfic es dóna, a més del
2 fet d’afegir la –a.

Superflu: supèrflua. Hem posat accent a la e perquè la paraula s’ha convertit en esdrúixola.
Boig, llop, esclau, blau, nebot, amic, serf, rus, lleig, odontòleg

En ocasions, a l’hora de formar el femení, no és fàcil saber si es duplica o no la essa del

3 masculí. Escriu el femení de les següents paraules. Consulta, si et cal, el diccionari.

Abat, baró, francés, poeta, gos, gris, comte, irlandés, jutge, marqués

4 Classifica el femení dels següents mots, segons corresponga. Consulta, si et cal, el dic-
cionari. Hi ha deu paraules que no podràs classificar en aquesta activitat i que hauràs
d’utilitzar-les per a la següent.

Florista, llum, trapezista, pols, coma, salut, oncle, cavall, confident, vident, clau, marit, astronau-
ta, contribuent, capital, home, pudor, son, terra, vocal.

Paraules etimològicament diferents per al masculí i per al femení:

Paraules invariables:

5 Deu paraules de l’activitat anterior tenen significats diferents, segons vagen en masculí
o en femení. Digues quines són i escriu oracions que ho demostren.

Escriu el plural d’aquestes paraules i assenyala quin canvi ortogràfic, a més del canvi de
6 –a per –e i de l’afegiment de la essa, s’ha produït en algunes d’elles.

vaca: vaques verda platja fiança

fosca fosca aigua prima
llengua clara bodega terra
mancança foca raça força
pluja bella boja cara

7 Escriu el plural dels següents mots. Si dubtes a l’hora de duplicar o no la essa pots con-
sultar el diccionari.

Bus, barnús, vernís, cas, nas, pas, gos, cos, ros, pis, rus, francés, boirós, reclús, danés

19
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 20

HISTÒRIA DE LA LLENGUA

La Romània: del llatí a les llengües

romàniques.
L’expansió territorial de l’Imperi Romà va anar acompanyada d’un procés de
substitució lingüística i cultural que anomenem romanització. El prestigi del llatí,
la llengua dels vencedors que colonitzaven els territoris conquistats, va fer que
s’implantara, en principi, com a llengua administrativa i de cultura. Després,
esdevingué llengua de relació també per als natius i les llengües autòctones dels
territoris conquerits van desaparéixer. Fou un procés llarg que no es va produir de
la mateixa manera a tot l’imperi.

La caiguda de l’imperi romà al segle V suposà, a més del trencament de la uni-

tat política, la fragmentació del llatí vulgar en parlars pre-romànics, que evolu-
cionaren fins a donar lloc a les llengües romàniques. Els territoris conquerits
on es va donar aquest procés són els que denominem la Romània.

Les diferències entre aquests “neollatins” vindran determinades, d’una banda,

pel grau d’assimilació del llatí que s’havia produït a cada territori, l’antiguitat de la
colonització i la procedència dels pobladors; i de l’altra, per la influència que les
llengües pre-romanes havien tingut sobre la manera de parlar el llatí a cada territori.

LLATÍ VULGAR ROMÀNIA OCCIDENTAL Classificació de les llengües

romàniques.
Les oclusives sordes • se sonoritzen i esdevenen /g/, /b/, /d/:
/k/ /p/ /t/, amiga, saber, roda, pedra (en català) Les llengües romàniques s’agrupen en dos
entre vocals, o davant –r: blocs: occidental i oriental, segons l’evolució
ROMÀNIA ORIENTAL fonètica i la formació del plural:
amica, sapere, rota, • es mantenen sordes:
petra amica, sapere, ruota, petra. (en italià) El català pot considerar-se una llengua pont
entre les dos subagrupacions de llengües
romàniques occidentals. És ibero-romànica des
LLATÍ VULGAR ROMÀNIA ORIENTAL del punt de vista de la morfologia, ja que presenta
afinitats amb el castellà i el galaico-portugués.
Cas nominatiu: • Canvia la darrera vocal com el nominatiu llatí: Però és gal·lo-romànica per la fonètica i el lèxic,
amicus (singular.), amico (singular), amici (plural) (en italià) on predomina l’afinitat amb el francés i sobretot
amici (plural) amb l’occità.
ROMÀNIA OCCIDENTAL
Cas acusatiu:
- Galaico-portugués
amicum (singular), • Afig una –s com l’acusatiu llatí:
Ibero-romàniques - Astur-lleonés
amicos (plural) amic (singular), amics (plural) (en català) - Aragonés
Occidental - Castellà

Llengua pont Català

- Occità
ROMÀNIA Gal·lo-romàniques - Francés
- Reto-romànic
llatí vulgar: llatí col·loquial i - Sard
dialectalitzat que s’aparta de la
llengua escrita (llatí culte) i de la Italo-romàniques Italià
normativa gramatical.
Oriental - Romanés
Balcano-romàniques
- Dàlmata (extingit)

20
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 21

UNITAT 1
La formació del català. Elements constitutius.
La llengua catalana naix amb l’evolució del llatí vulgar propi de l’antiga
Província Tarraconense, o Hispania Citerior. A la Península Ibèrica, es van propa-
gar dues variants diferents del llatí. A l’interior de la península
(Hispania Ulterior) es propagà un
A la costa mediterrània, on l’assimilació es va donar d’una manera ràpida, llatí més arcaïtzant i culte, divul-
s’instal·là el llatí col·loquial dels soldats i comerciants, originaris de la Itàlia gat per les classes altes indí-
meridional, en contacte continu amb les innovacions lingüístiques de Roma. genes. D’aquesta varietat del llatí
naixen les llengües castellana i
A més de la varietat de llatí col·loquial, hi ha altres elements que participaren galaico-portuguesa.
en la constitució dels trets de la llengua: les influències de substrat, superstrat
i adstrat.

El substrat pre-romà: és la influència que les llengües anteriors a la romanit-

zació deixen en el llatí vulgar abans de ser substituïdes. Es tracta bàsicament
d’aportacions de lèxic comú i topònims. El més important és el substrat ibero-
basc. L’iber, la llengua (emparentada amb el basc) dels pobladors anteriors a la
colonització romana, aporta paraules com: esquerra, estalviar, lleganya i topònims
com Aran, Benavarri...

Unes altres influències, de menor importància, són les dels substrats grec
(Empúries, Roses), púnic o fenici (Eivissa, Maó) i celta (perol, barana, carro,
Sogorb).

La influència de superstrat la constitueixen les aportacions d’una llengua

forastera, abans de desaparéixer, sobre la llengua indígena adoptada pels
invasors. És el cas de les aportacions germàniques dels visigots i dels francs
al lèxic comú: blau, blanc, guerra... o en el antropònims: Albert, Carles,
Enric...

La influència d’adstrat són les aportacions que es produeixen entre llengües

en contacte, tant préstecs necessaris per a ampliar el lèxic com barbarismes
innecessaris.

Les aportacions de l’àrab en el lèxic i en la toponímia són abundants: séquia,

aixeta, moixama, sucre, drassana, aladroc, gandul, Alcúdia, Alfara, Guadassuar,
Benicàssim... La influència sobre la nostra llengua és tant de superstrat com d’ads-
trat. I és major en les variants dels territoris conquerits i poblats per cristians més
tardanament.

En plena gestació de la llengua, la invasió dels àrabs, a principis del segle

VIII, donà lloc a l’arabització cultural i lingüística de bona part del nostre domi- • dialectes constitutius:
ni lingüístic actual. A la Catalunya Vella (Rosselló, Girona, Barcelona), que variants geogràfiques dels territoris
s’alliberà del domini islàmic a finals del segle VIII i principis del segle IX, es on es forma una llengua.
desenvoluparen i es consolidaren els dialectes constitutius de la nostra llen-
gua que s’expandiren cap a la Catalunya Nova (Lleida, Tarragona, Tortosa) al • dialectes consecutius:
segle XII i als territoris valencià i balear al segle XIII, donant lloc als dialectes variants geogràfiques resultants del
consecutius. transplantament d’una llengua.

Els parlars romànics dels territoris islamitzats, anomenats mossàrab o

aljamia, van desaparéixer substituïts per l’àrab. Tot i això, deixaren una influència
de substrat que passà al català dels repobladors a través de l’àrab dels moriscos.
Entre el lèxic comú trobem: tomello, tàpera, clòtxina,... I entre els topònims El
Campello, Muro, Moraira....

21
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 22

HISTÒRIA DE LA LLENGUA

FRANCÉS

FRANCO
PROVENÇAL RETO-ROMÀNIC
LLEONÉS OCCITÀ
GALAICO-
PORTUGUÉS
ARAGONÉS
ITALIÀ
CASTELLÀ DÀLMATA ROMANÉS
(extingit)
CATALÀ

SARD

b Romània occidental Romània oriental

ibero-romàniques gal·lo-romàniques
castellà portugués occità francés italià romanés
comer comer manjar manger mangiare a mânca
sobrino sobrinho nebot neveu nipote nepot
oreja orelha aurelha oreille orecchio orechi
ojo olho uèlh œil occhio ochi
^
padre pai paire père padre tata
^
piedra pedra pèira pierre pietra piatra
lleno cheio plen plein pieno plin
señor senhor sénher seigneur signore senior
hoja folha fuèlha feuille foglia foaie
^
después despois après après dopo dupa

Castellà
Llatí vulgar Llatí vulgar
Català
c
H. Ulterior H. Citerior
comedere manducare menjar
metus pavore por
fabulare parabolare parlar
cama lectu llit
querer quarere volere
rogar rogari pregare
hervir fervere bullire
sobrino sobrinus nepote

22
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 23

UNITAT 1
d
“Innegablement hi ha un grau de parentiu especial entre les tres llengües
romàniques de la Península, portugués, castellà i català; però cal advertir que
sovint el castellà s’aparta dels altres dos, mentre portugués i català romanen més
semblants: formes idèntiques com “palla” (ortografiat en portugués “palha”) en
contrast amb els castellà “paja”. [...]

D’altres vegades el català recorda el francés o l’italià, de la qual cosa veiem

exemple en mots tan importants com “sortir” o “mai” (iguals, respectivament en
francés i en italià), [...]

Sí que hi ha, en canvi, una semblança pregona, i molt més gran certament que
amb cap altra llengua de la família, entre el català i la llengua d’Oc, o occitana, la
llengua popular del sud de França. No es pot negar que aquesta proximitat de
formes ha estat sempre i encara és molt més considerable que l’existent entre el
català i el castellà. Podríem dir que si les altres llengües romàniques són germanes,
el portugués i el castellà són bessones, i les llengües d’Oc i la catalana són una altra
parella equiparable.”

Joan Coromines,
El que s’ha de saber de la llengua catalana.

Activitats

a A partir del mapa de les llengües romàniques, elabora una llista dels territoris (país, regió...) on es parla cadascu-
na d’elles i l’estat al qual pertanyen en l’actualitat.

b Després de llegir el quadre (b) que compara una mateixa paraula en distintes llengües romàniques, escriu la parau-
la corresponent en valencià. Quines divergències observes?

c Completa el quadre (c) amb les paraules valencianes i castellanes que falten.

d Llig el text de Joan Coromines i després agrupa les paraules del quadre (b) segons la semblança amb la nostra
llengua.

23
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 24

TÈCNIQUES D’ESTUDI

Tècniques d’estudi i èxit acadèmic

Sou alumnes de Batxillerat. Quasi tots teniu més de setze anys i heu decidit con-
tinuar treballant: el vostre treball consisteix a estudiar. Sabeu estudiar? Algú us ha
ensenyat a fer-ho? Coneixeu les tècniques d’estudi que us van millor? Sempre
estudieu de la mateixa manera? Us plantegen totes les assignatures el mateix esforç?
A què penseu que és degut, això? Ja porteu molts anys en el sistema educatiu. Heu
reflexionat durant la vostra vida com a estudiants sobre aquestes qüestions? Si la
resposta és “sí”, molt bé. Ara teniu una oportunitat per continuar fent-ho. Si la respos-
ta és “no” potser ara siga un bon moment per plantejar-vos-les. O preferiu continuar
fent les coses perquè sí, sense ser vosaltres els qui realment decidiu el vostre camí?

Amb setze anys esteu més preparats per començar a entendre idees i con-
ceptes cada vegada més abstractes. No és debades que en aquesta edat comen-
cen a tenir importància en el món dels estudiants assignatures com la filosofia i
que comenceu a comentar textos actuals que us faran plantejar-vos el que passa
al món d’una manera crítica. Començareu a tenir una concepció de les coses més
complexa, aprendreu a matisar les vostres opinions cada vegada més. És bo que
tingueu arguments per defensar el que opineu i refutar idees que no compartiu,
sempre d’una manera civilitzada, amb la paraula com a protagonista. És per això
que cal aprendre de la gent que ha sabut fer-ho. Per això estudiarem els nostres
clàssics, llegirem els seus textos, veurem que són més actuals del que podem
imaginar, perquè els temes que sempre han preocupat la societat no han canviat
tant: l’amor, la mort, la guerra, la violència, el poder, la mentida...

També començarem a comentar textos més actuals, que ens faran plantejar-
nos coses molt diverses. Ho farem a poc a poc. A les últimes unitats començarem
a endinsar-nos en aquest món. Nosaltres plantegem el comentari també com una
tècnica d’estudi amb la qual aprendrem del que altres persones han escrit i sobre
el que han reflexionat i, alhora, escriurem el nostre text. Així dons, ací comença el
Consultant revistes a la biblioteca
camí per aprendre a controlar el vostre propi aprenentatge, per aprendre a apren-
dre: us presentarem diverses tècniques que aprofitareu de maneres ben diferents,
perquè cada persona és un món; estaria bé, però, que tots les practicàreu totes.
Potser us sorprendríeu.

I per finalitzar, un consell: aprofiteu aquest apartat per reflexionar sobre la vostra
manera d’estudiar. Sigueu honestos i reflexioneu també sobre les dificultats davant
cadascuna de les matèries. No totes ens poden anar igual de bé i per això serà
intel·ligent triar l’estratègia que cal usar per a cadascuna.

On estudie?
• És aconsellable, estudiar sempre en el mateix lloc, tenir un lloc d’estudi.

• Has d’aconseguir aïllar-te físicament i mentalment, i per tal d’aconseguir això cal
que la gent amb qui vius respecte el teu temps i el teu lloc d’estudi, però tu també
ho has de fer. Quan estudies, estudia de veres.

• Que siga un lloc on no passes ni fred ni calor i que estiga ben ventilat.

• Ha de ser un lloc còmode i l’has de tenir ordenat, tant la sala com la taula.

• Has de tenir al teu abast el material que puges necessitar: els llibres del curs, els
de consulta, fulls, diversos bolígrafs i quaderns, regles, retoladors...

24
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 25

UNITAT 1
• Sempre que pugues, estudia amb llum natural. Si no és possible, procura no for-
çar la vista. És bo, a més de la llum general, una altra damunt la taula d’estudi
situada al costat contrari al de la mà amb què escrius.
• No és recomanable estudiar amb música, però pot ser útil tenir-la a prop i escol-
tar-la en els moments de descans, imprescindibles en tota sessió d’estudi.
• No només importa el lloc. A més, cal començar a estudiar amb la ment tranquil·la.
Utilitza el mètode que et vaja bé per tal d’aconseguir-ho: xarra, respira, crida,
canta, balla... Però no te’n passes, que això t’ocupe només el temps imprescin-
dible i comença tan prompte com pugues amb la faena!

Com m’organitze el temps?

Recorda que el teu treball és l’estudi. I com totes les faenes, aquesta també ha de
tenir un horari. Per això és aconsellable estudiar sempre a la mateixa hora i tots o quasi
tots els dies de la setmana. Tu et coneixes millor que cap altra persona. És per això que
si ets sincer amb tu mateix (i no té sentit que no ho sigues), sabràs en quin/ns
moment/s del dia assimiles millor la informació. Ets conscient de quines assignatures
et suposen més esforç i quines et resulten més agradables i fàcils d’estudiar. També
saps quina és la teua capacitat intel·lectual, veritat? Doncs tots aquestos factors els
has de tenir en compte per confeccionar-te el teu horari. I quan parlem d’horari no ens
referim a les sessions d’última hora que moltes vegades fem en època d’exàmens.
Parlem del dia a dia. Un horari ben confeccionat et farà molt més fàcil l’estudi.
Altres consells:
• És convenient que l’horari siga setmanal
• Has de col·locar en la graella de l’horari les activitats que realitzes de manera fixa
i que no pots eludir. No has d’oblidar l’activitat física i els moments d’oci. També
són necessaris i, si t’organitzes, tens temps de tot.
• Cal tenir en compte aquests criteris a l’hora de confeccionar l’horari: ha de ser
realista (quan el realitzes no poses coses que saps que no podràs dur a terme, Prenen notes i apunts
perquè això et pot frustrar); personal (has de tindre en compte les teues neces-
sitats i la teua realitat); adaptable (has de poder modificar-lo durant el curs si les
circumstàncies ho requereixen).
• Una vegada confeccionat, és bo que tingues a la vista el teu horari.
• Els moments de descans durant la setmana també són necessaris.

Activitats
1 Escriu un text en què reflexiones sobre les qüestions plantejades a la pàgina anterior.

2 Acompleix el lloc on estudies els consells donats en aquest full?

3 Confecciona el teu horari tenint en compte les indicacions que et donem.

25
BAVV6114_01 12/5/08 11:58 Página 26
HISTÒRIA DE LA LITERATURA
Jaume I presidint les corts
Pàries: impostos cobrats
als musulmans a canvi de la
pau o l’aliança.
Taifes: antigues províncies
del califat de Còrdova
esdevingudes regnes inde-
pendents.
Capets: dinastia francesa
que substituí la carolíngia,
descendent de Carlemany.
26
Els comtats d’Occitània.
Al segle XI, a la Península Ibèrica, la iniciativa mili-
tar i política, fins aleshores en mans dels musulmans,
passà als cristians. D’una banda les pàries cobrades
als musulmans de les taifes veïnes (Saragossa, Lleida,
Tortosa, València) permeteren a Ramon Berenguer I
(1035-1076) adquirir els drets senyorials dels comtats
occitans de Carcassona i Rasès.
Tot i perdre’s el 1082, en morir Ramon Berenguer II a
mans de Berenguer Ramon II el Fratricida, s’obria l’expan-
sió feudal dels comtes de Barcelona (i dels d’Urgell al
Pirineu central) per l’Occitània pirinenca i mediterrània, en
competència amb els comtes de Tolosa.
D’altra banda el matrimoni de Ramon Berenguer III (1096-
1131) amb Dolça de Provença el 1112 li aportà, a més d’eixe
comtat, Millau, Gavaldà i Carlat, al Llenguadoc. Anys més tard
les esposalles de Ramon Berenguer IV (1131-1162) i
Peronella el 1137 comportaren l’extensió de la influència del
comte de Barcelona i príncep d’Aragó fins al Bearn, molt a prop
de l’Atlàntic, entre Navarra i el ducat de Gascunya, aleshores
anglés.
Amb el seu fill Alfons I de Catalunya i II d’Aragó (1162-1196)
el domini occità del comte-rei assolia la màxima expansió amb ter-
ritoris a Niça, a Provença, al Llenguadoc i al Pirineu.
L’expansió durant el regnat d’Alfons I d’una forma de viure el
cristianisme senzilla i austera, mal vista per Roma, i el fracàs de les
prèdiques i les inquisicions dominicanes, decidiren el papa Innocenci
III (1198-1216) a convocar la croada militar, atiada per França, a fi
d’aprofitar-la per imposar-se a la zona, contra els albigesos o càtars,
declarats heretges i protegits pels senyors occitans.
Pere el Catòlic, I de Catalunya i II d’Aragó (1196-1213), en tornar
de lluitar com a croat contra els almohades a Las Navas de Tolosa
(1212), acudí a defensar els seus vassalls (unint esforços amb el comte
Ramon VI de Tolosa, qui li havia jurat fidelitat) però fou mort front al castell de
Muret pels croats de Simó de Montfort. Aquest ocupà el país sense que l’hereu
Jaume I (1213-1276), llavors amb cinc anys només, ho poguera evitar.
L’Església i França, per tant, unint les armes espirituals a les militars, acon-
seguien imposar-s’hi.
Ja major d’edat, el Conqueridor orientaria el seu esforç contra els musul-
mans, vers Mallorca, València, Dénia i Múrcia, abdicant els seus drets occitans
a Corbeil el 1258 a favor del seu cosí Lluís IX, el Sant, de França (tret de
Montpeller –feu de sa mare, on havia nascut– i Carlat, a canvi de suposats
drets feudals dels reis francesos sobre la Catalunya Vella, que els Capets mai
no havien tingut, i que feia segles –des de 986, amb Borrell II– que no eren vius
ni efectius).
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 27

UNITAT 1
Les primeres manifestacions literàries en la nostra
llengua: segles XII i XIII.
A partir de la fragmentació del llatí vulgar sorgiren una sèrie de llengües ano-
Tal i com manifesten Riquer i
menades romàniques, les quals, tot i ser autònomes, tenien multitud de semblances
Comas hom anomena provençal a la
entre elles a causa, com ja hem dit, del seu origen comú. En el cas del català, a
llengua que es parlà, i que en gran
l’Edat Mitjana hi havia tantes similituds amb el provençal que s’arribaren a confon-
part es parla encara, al sud de les
dre. No obstant, ja al segle XIX va quedar demostrat que són llengües distintes,
Gàl.lies. Hom li donà també el nom de
tot i les evidents relacions que mantenen.
llengua d’oc i d’occità. Filològicament
La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies el nom que s’ha imposat és el de
escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, provençal, per tal de fer referència a la
a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals molt aviat s’afegiren poetes del nord llengua que empraren els trobadors
d’Itàlia i de Catalunya. El provençal era la llengua que feien servir els trobadors per en llurs composicions.
escriure les seues composicions. Es tractava d’una llengua koiné, és a dir, utilitza-
da pels autors de diversos territoris, tot i no ser la llengua pròpia de tots ells.

Al mateix temps, en terres valencianes, habitades pels àrabs i no con- Entre els trobadors més impor-
querides per les tropes cristianes de Jaume I fins al primer terç del segle XIII, tants en llengua occitana dels segles
com és lògic, els autors escrivien en àrab. Es tracta d’una producció literària XII i XIII es troben els catalans Cerverí
molt rica, de temàtica molt diversa, de la qual podem gaudir en la nostra llen- de Girona, Guillem de Berguedà,
gua gràcies a les traduccions de Josep Piera. Algunes composicions han sigut Guillem de Cabestany... però a partir
musicades per cantants i grups valencians com ara Al Tall i Miquel del 1213, amb la batalla de Muret,
Gil. Ben segur que, si teniu interés, podreu escoltar a l’aula algunes comença l’orientació tant peninsular
d’aquestes composicions, com ara “Les pigues” o “Nostàlgia” que com mediterrània de la Corona
CD tenim al CD. d’Aragó i l’extensió de la literatura en
Ens ocupem, ara sí, de les manifestacions literàries escrites en la nostra llen- la nostra llengua, tot i que amb moltes
gua. El text més antic que es coneix i que està escrit en català data del segle XII. influències del provençal, per tots els
Ens referim a l’anomenat Llibre jutge, una traducció del text en llatí Forum Iudicum territoris conquerits.
(recull de lleis visigòtiques del segle VII).

No obstant, es coneix l’existència d’un poema de versos heptasíl.labs, La

cançó de Santa Fe, datat per l’erudit Martí de Riquer en la segona meitat del segle
XI. Aquest seria, per tant, el text més antic que coneixem en la nostra llengua si
s’arribara a demostrar que està escrit en català i no en provençal, qüestió que
divideix els estudiosos.

Un text que no podem deixar d’esmentar són les Homilies d’Organyà, de finals
del XII i principis del XIII, que foren trobades en eixa localitat. Es tracta d’uns
apunts que servien d’ajut al capellà en el moment de fer el sermó. Consten de la
traducció d’un text litúrgic i d’un comentari d’aquest. Cal dir que la llengua utilitza-
da presenta gran quantitat de provençalismes però la base catalana és patent.

La poesia trobadoresca: trobadors, trobairitz i joglars

En passar del segle XI al XII, a Occitània, en una societat feudal de corts aris-
tocràtiques, apareix la primera mostra de literatura exigent en llengua vulgar a
l’Europa medieval. El veïnatge geogràfic i lingüístic, la vinculació política, a més de
la seducció per la poètica provençal, fan que els nostres primers poetes també
s’expressen en occità. És el primer pas en el camí que ens portarà al segle d’Or
de les nostres lletres. Homilies d’Organyà

27
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 28
HISTÒRIA DE LA LITERATURA
Fina amors: amor fidel, amor
lleial.
Senyal: Pseudònim. Nom secret
de connotacions belles, que sol
aparéixer a les estrofes finals per
referir-se a l’estimada sense desco-
brir la seua identitat.
Midons: (Del llatí “meus domi-
nus”: el meu senyor.) Com el senyal,
s’usa per referir-se a l’amada. Altres
vegades s’empra domna o domp-
na (dama).
Gilós: Marit de la dama, el qual
no accepta el joc d’amor cortés.
Lausengiers: Maldients, difama-
dors, calumniadors.
Entre els significats de la paraula
trobar el més adequat és el d’”inven-
tar literàriament”. En aquella època,
poeta designava al qui escrivia poe-
sia en llatí, en canvi, trobador al qui
ho feia en una llengua romànica.
28
Designem amb el nom de trobadors, el poetes que van escriure en occità
durant els segles XII i XIII. La lírica trobadoresca formava un tot inseparable amb
la música que l’acompanyava. Les composicions estaven destinades a ser can-
tades davant un públic cortesà, refinat i guerrer alhora. Els seus autors provenien,
sovint, de classes nobles i cultivades, però en podem trobar d’altres extraccions
socials. N’hi havia de professionals, que vivien de crear i interpretar les seues
obres, de cort en cort, i d’aficionats, que conreaven la poesia ocasionalment pel
prestigi que comportava.
D’entre els tres-cents cinquanta autors coneguts i d’altres anònims, no hem
d’oblidar un bon nombre de poetesses, conegudes com a trobairitz. La seua
poesia destaca pel realisme i les referències directes i explícites a l’amor carnal.
Si per als trobadors, el trobar era un mitjà de subsistència, d’ascensió o de pres-
tigi, per a les trobaritz serà un mitjà d’expressió dins una societat patriarcal i forta-
ment jerarquitzada.
Junt als trobadors, preparant festes i representacions, hi havia els joglars i les
joglaresses: intèrprets que usaren tècniques espectaculars (recitació, mímica,
cant, dansa, música, acrobàcia) per a divulgar la poesia trobadoresca, tant als
palaus com a les places públiques. Tot i una certa superioritat del trobador sobre
el joglar, per l’origen humil i la condició efímera del seu art, de vegades, aquests
nòmades, esdevenien trobadors.
La temàtica de la poesia trobadoresca és predominantment amorosa. Segueix
el codi de l’amor cortés o fina amors: l’estimada, casada, i sovint malcasada,
és presentada com un poderós senyor (midons) o com a una dama noble
(domna), a qui el cavaller enamorat ret vassallatge com a servidor. És un amor
sensual que potencia els elements sentimentals i emocionals, idealitzen l’enamora-
da assimilant-la al rol de senyor feudal. Tot i això, també s’aborden temes polítics,
morals i literaris.
Estils de trobar segons la complexitat i l’estil de la llengua:
• trobar leu: llenguatge senzill, lleuger i directe.
• trobar ric: llenguatge ric i culte, ornamentat amb figures retòriques.
• trobar clus: llenguatge hermètic i amb complicació conceptual.
Gèneres segons unes constants temàtiques i expressives:
• la cançó: de tema amorós, es lloa i s’idealitza l’estimada.
• el sirventés: sàtira moral o política.
• el plany: lamentació solemne per la mort d’un senyor.
• l’alba: lamentació dels enamorats en separar-se després d’una nit d’amor.
• la pastorel·la: encontre amorós amb una pastora, a qui el trobador intenta seduir.
• la tensó: debat poètic entre dos trobadors que defensen opinions contràries.
• la dansa i la balada: cançons organitzades mètricament per a ser dansades.
• altres estils: joc partit, escondit, gap, estampida, sestina, somni, viadeira.
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 29

UNITAT 1

Traducció del text d’acord

amb Riquer i Comas “Tant em
turmenten la seva bondat, la seva
gallardia i la seva bellesa, que
m’estime més sofrir penes,
danys i dolors en pau, que fruir El rei Alfons el
l’amor d’una altra amb grans Cast va fomentar
béns i grans alleujaments. el conreu de la
Sempre seré el seu vassall com- poesia provençal
promès i juramentat, davant tots entre els seus
els altres senyors, si plau a ella” vassalls catalans,
acollí a la seva
cort diversos tro-
badors proven-
çals i va compon-
dre ell mateix
algunes peces en
aquesta llengua.

Tan mi destrenh sa bondatz,

Sa proez’e sa beutatz
Qu’ieu n’am mais sofrir em patz
Penas e dans e dolors
Que d’autra, jauzens amatz,
Grans bes faitz e grans secors:
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s’a lieys platz,
Davan totz autres senhors.

El fragment que hem llegit correspon a la 4a cobla d’una

cançó escrita pel monarca i dedicada a la seva estimada.

En aquesta composició trobem tòpics de l’amor cortés

com la joia per la natura, el turment amorós i la relació de
vassallatge del poeta envers la dama.

29
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 30

HISTÒRIA DE LA LITERATURA

Bernart de Ventadorn (segle XII)

a
Dama gentil, sols us deman Cap guardó no seré esperant.
que m’accepteu de servidor. Estic al vostre manament
Jo us serviré com a bon senyor. amb cor humil, gai i cortés.

Comtessa Beatritz de Dia (finals del segle XII- mitjans del segle XIII)
b
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m’ha servit.
Massa l’he amat, m’ha malferit
Vull que tothom en tingui esment
[...]
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
[...]
Oh, bell amic ple de dolçors! Deport: diversió
Quan us tindré vora el meu cor? Ço: això
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
(Versió d’Alfred Badia.)

Guillem de Berguedà (segle XII)

c
Intèrpret: Francesc Ribera Titot Mentiu dient que al torneig vau atènyer Elm: part de l’ar-
Tinc un desfici, ai, inclement, entre mos braços
el coratge d’ennu una anit.
Rotllà Saragossa: madura que cobreix
Amic Marquès, encara no fa gaire el cap.
pel cavaller que m’ha servit. Feliç seria en el meu
si empunyéssiu llança llit i no un tros de llenya
vaig fer de vós una cançó molt bona Sella: seient adaptat
CD Massa l’he amat, m’ha malferit si joa lihores
fos coixí
d’araplaent.
jo seria a la fossa, a l’esquena del ca-
i ara en faré una altra amb el mateix aire
Vull que tothom en tingui esment [...]perquè em vau donar un cop tan fort al front vall perquè puga
perquè el seny m’ho permet i a més m’ho abona; seure el genet.
[...] Oh,que bellse’n
amic ple Guillem
rigué de dolçors!de Claramont:
a Sentfores va veure l’enemic Escaire: instrument
Voldria
que us vaig haver-lo
fer passar avarament
vergonya i fatic, Quan us tindré vora el meu cor?
vostres amics cridaren “Mataplana!” format de dues
oblidant que una mà teniu malsana. peces o cames que
quedà clar en perdre vostre elm a la plaça formen angle recte.
que teniu tinya per omplir una bassa. Pobric: diminutiu de
Si haguéssiu sabut com un home empènyer, pobre.
Ben just no us foto de la sella enlaire, hauríeu mort el qui banyes endossa,
i tant vaig bregar amb la llança gascona el cortès amant que els marits emprenya
que en ajupir-vos, per algun escaire, i no tem crit, lladruc ni udol de gossa,
us veié el piu Guillem de Savassona: feix ni guerra, ni barrera, ni pont
sé que els canonges i senyors de Vic i està content com granoteta en font,
pels calçotets us tenen per pobric. la qual sense aigua no pot viure sana
Amic Marquès, si no és demanar massa, com jo sense amor un cop per setmana.
que tingueu gota i millor si no us passa. [...]
(Versió de Jordi Cussà)

30
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 31

UNITAT 1
Cerverí de Girona (segle XIII) Balada per a un trobador
d e
Intèrpret: Kiko Veneno
I. A aquell qui diu que entre saig i joglar
no sap ni veu cap senyal diferent, Les foradades
jo pla li faig que en dir tal cosa ment, la roba plena de
CD i a la boca tremolosa
car amb joglars, miracles Déu obrà.
Els joglars van cercant el bé tot el dia, sempre porta un cant ben .
i els saigs cercant només dolenteria. I el país pel qual
III [...] El joglar vol de tothom l’honrament no és altre que el seu
i el saig gaudeix amb el que pot robar. i el que mulla sa gola
El joglar quan veu que es plany, l’estalvia. no és altre vi que el seu vi.
El saig penjant d’una corda el voldria.
IV [...] De moltes paus, el joglar ens fa present No era estrany en cap racó,
amb els bells mots que cap saig no dirà. ja era vell el .
Aquell davant de tots l’excusaria.
El saig, sumant els torts, l’acusaria. I ha cantat per a
en i grans palaus,
VI No és pas per mi que lloo tant joglar
car jo no ho sóc ni n’he el capteniment. ha saltat murs, ha portes
El que jo faig, fa l’alt rei entenent. tancades amb doble .
Mes molts mals noms als amants sento dar. Quan tenia la veu
Van proclamant amb culta mauleria com la pell dels seus
que és docte mant carregat de falsia. quan, a la nit, el tapaven
llençols brodats amb flors.
VII Puix que val tant na Sobrepretz em guia.
No era estrany en cap racó,
Honor constant per la dels Cards voldria.
ja era vell el .
VIII Vaig mots lligant. Mon trobar es joglaria?
Doncs pel seu cant el rei, joglar seria.
I avui ha canviat d’alcoves
i ara que ha les claus,
(Versió d’Alfred Badia.) una barraca de toves
li sembla tot un
on la seva cançó s’alça
Saig: Botxí. Funcionari que per un i un de vi
executava embargaments o pastores i
altres penes als condemnats són les seves de nit.
per la justícia criminal.
Rei: Es refereix al rei Pere
el Gran, trobador ocasional.
No era estrany en cap racó,
Sobrepretz: Excés de ja era vell el .
mèrit. Senyal de la dama a
qui ret vassallatge I demà quan el surti
Cards: símbol heràldic del ha de seguir el seu
llinatge dels Cardona, a la i arribarà en un altre poble
cort dels quals era trobador. i se n’anirà d’allí.
Les sabates ,
la plena de pols
i a la tremolosa
s’endurà el seu ben dolç.
No era estrany en cap racó,
ja era vell el .

Estàtua d’un joglar Joan Manuel Serrat

31
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 32

HISTÒRIA DE LA LITERATURA

Activitats

a Després d’haver llegir el text (a), fragment d’un poema de Bernart de Ventadorn, contesta:

-Què li està dient el trobador a la dama? Per què?

-Com és la relació que hi ha entre ells?
-Si compares aquesta relació amb el món feudal, a què et recorda?

b Compara el text (b) amb l’anterior.

Trobes que hi ha diferència pel fet d’haver estat escrit per una dona?
-A qui s’adreça?

c Escolteu la peça sencera en la versió moderna cantada per Francesc Ribera “Titot”.

-Quin fet es narra? Quin motiu mou el trobador a escriure el text?

-A quin estil de trobar i a quin gènere pertany?
-Extrau els trets que caracteritzen els personatges que apareixen.
-A partir d’un personatge i un fet actuals, escriviu una composició breu a la manera de Guillem de Berguedà..

d Llig el text (d) i contesta les següents preguntes:

Per quin motiu penses que el trobador compara aquests dos oficis?
-Quins altres personatges apareixen? Com són presentats?

e Omple els buits de la cançó de Joan Manuel Serrat interpretada per Kiko Veneno mentre l’escoltes.

f Quin és el document més antic escrit en la nostra llengua?

El mestre racional i els seus

subalterns, Lleis Palatines,
1337

32
BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 33

UNITAT 1
Reflexiona

Guillems de Cabestaing si fo uns cavalliers
de l’encontrada de Rossillon, que confina ab
Cataloigna et ab Narbones. Mout fo avinens
hom de la persona, e mout prezat d’armas e de
cortesia de servir.
Et avia en la soa encontrada una dompna
que avia nom madona Soremonda, moiller
d’En Raimon de Castell Rossillon, que era
mout gentils e rics e mals e braus e fers et
orgoillos. En Guillems de Cabestaing si amava
la dompna per amor e chantava de lieis en fazia
sas chanssos. E la dompna, qu’era joves e gaia e
gentils e bella, si.l volia ben mais que a ren del
mon. E fon dich so a.N Raimon de Castell
Rossillon; et el, cum hom iratz e gelos, enque-
ric tot lo faich e saup que vers era, a fetz gardar
la moiller.
E quan venc un dia, Raimons de Castell
Rossillon trobet paissan Guillem de Cabestaing
ses gran compaignia et aucis lo; e fetz li traire
lo cor del cors e fetz li taillar la testa; e.l cor fetz
portar a son alberc e la testa atressi; e fetz lo
raustir e far a pebrada, e fetz lo dar a manjar a
la moiller. E quan la dompna l’ac manjat,
Raimons de Castell Rossillon li dis: “Sabetz vos
so que vos avetz manjat?” Et ella dis: “Non, si
non que mout es estada bona vianda e sabori-
da”. Et el li dis qu’el era lo cors d’En Guillem
de Cabestaing so que ella avia manjat; et, a so
qu’ella.l crezes mieils, si fetz aportar la testa
denan lieis. E quan la dompna vic so et auzic,
ella perdet lo vezer e l’auzir. E quan ella revenc,
si dis: “Seigner, ben m’avetz dat si bon manjar
que ja mais non manjarai d’autre”. E quan el
auzic so, el cors ab s’espaza e volc li dar sus en
la testa; et ella cors ad un balcon e laisset se
cazer jos, et enaissi moric.
Mout: molt
Ren: res
So: açò
Aucis: va occir, va matar
Atressi: també
Cors: cor / va córrer
Crezes: creguera, cregués
Auzic: va escoltar
Sus: sobre
En moltes ocasions els textos ana-
ven acompanyats de les vides, és a
dir, biografies dels trobadors.
El text que has llegit conta la lle-
genda de la mort de Guillem de
Cabestany.
En primer lloc, fes-ne un resum (on
expliques com va morir el trobador,
qui el va matar, per què, quin menjar li
va ser servit a la dama, com va reac-
cionar ella en conéixer què havia
menjat, com acaba la història); a con-
tinuació raona si trobes relacions
entre els personatges que han apare-
gut al text i els conceptes trobadores-
cos de domna o midons, gilós i lau-
sengiers.
Per últim feu una posada en
comú de les obres literàries que
coneixeu (també podeu esmentar
pel.lícules) que tenen un final dramà-
tic o infeliç.

Versió de la “vida” de Guillem de Cabestany

33