PS1

1.- Quin és el concepte legal de PSSI?

Pp. 7 a 10, mòdul 1. La pregunta feia referència a les característiques que enumera la l’apartat 2 de
l’article 1 de la Directiva 98/34/CE i que recull la DCE i la LSSICE. Caldria destacar la idea de la no
necessitat de contraprestació i explicar breument cada element de la definició

2.- La matrícula pot ser considerada per sí mateixa una dada de caràcter personal?
L'article 3.a LOPD estableix que es considera dada de caràcter personal qualsevol informació relativa
a persones físiques identificades o identificables. Així, doncs, és necessari que la informació es pugui
vincular a una persona física determinada i que aquesta vinculació es pugui dur a terme per mètodes que
no siguin complexos. En aquest sentit, el RLOPD aclareix quan es considera una persona identificable.
D’acord amb aquests preceptes, tot i que la intenció no sigui identificar una persona física, la consideració
de dada personal la té qualsevol informació que permeti identificar-la, encara que sigui de forma indirecta o
a través de la vinculació amb altres dades personals, sempre que aquesta identificació però no requereixi
emprar mitjans o terminis desproporcionats. En cas de la pràctica, si bé el número de matrícula per si
sol podria no permetre identificar una persona determinada, en la mesura que aquesta informació
es pot combinar o associar amb altres dades de les que disposa l’Administració, el propietari o el
conductor del vehicle podrien ser identificables sense requerir esforços desproporcionats. Així
doncs, tindrà lloc un tractament de dades personals (article 3.c) de la LOPD), el qual estarà subjecte als
principis i obligacions de la normativa en matèria de protecció de dades personals
3.- La qualificació jurídica dels enllaços online.
M3, apartat 1.8.2 + GES3 actualització (pag.61) – explicant la distinció feta pel TJEU entre enllaçar a
continguts lícitament disponibles i en obert (casos Svensson, Bestwater) que no és un acte de comunicació
pública; o, en canvi, enllaçar a continguts que són il·lícits (cas GS Media) que pot ser qualificat com a
comunicació pública, especialment en funció de que es tracti d’una activitat lucrativa o no i que el qui
enllaça tingui coneixement de la il·licitud del contingut enllaçat.
4.- La comunicació per mitjans electrònics amb l’administració. Pàg. 34, mòdul 4.

PS2

1.- Per a les comunicacions comercials online, regeix un sistema d’opt-in o d’opt-out? Explica en
què consisteix i el seu règim jurídic.
La LSSICE, que regula la tramesa de comunicacions comercials en els seus arts. 19, 20, 21 i 22, estableix
clarament la prohibició d’enviar comunicacions comercials no sol·licitades al seu art. 21, tret que el
destinatari les hagi autoritzat de forma expressa. S’aplica per tant, la fórmula del “opt-in”. Tanmateix, com a
conseqüència de la transposició al dret espanyol de la Directiva 2002/58/CE de 12 de juliol sobre el
tractament de les dades personals i la protecció de la intimitat al sector de les comunicacions
electròniques, l’art. 21 preveu igualment la possibilitat d’enviar comunicacions comercials electròniques no
sol·licitades en cas que existeixi una relació contractual prèvia entre el remitent de la comunicació i el
receptor. D’aquesta forma, les empreses podran remetre lliurement comunicacions als seus clients (actuals
o antics), les quals només podran ser relatives als seus productes o serveis. En cas contrari, hauran de
comptar amb el consentiment inequívoc del destinatari.
Tota comunicació comercial efectuada per via electrònica haurà de complir els requisits de l’art. 20: ser
clarament identificable precisament com a “comunicació comercial”, indicar la persona física o jurídica que
l’envia La nova llei general de telecomunicacions ha donat nova redacció a l'art. 20.1 LSSICE i ha eliminat
el paràgraf que obligava a que les comunicacions comercials per correu electrònic portin la identificació
"publi" o publicitat. També quan el contingut de la tramesa es refereixi a ofertes, concursos, promocions,
premis, regals o altres promocions, haurà d’expressar de forma clara les condicions. En tot cas, queda
prohibit l'enviament de comunicacions comercials en les quals es dissimuli o s'oculti la identitat del remitent
per compte de qui s'efectua la comunicació o que contravinguin el que es disposa en aquest article, així
com aquelles en les quals s'inciti als destinataris a visitar pàgines d'Internet que contravinguin el que es
disposa en aquest article. Quant als drets dels destinataris dels serveis, l’art. 22 estableix la possibilitat que
el receptor revoqui el consentiment en qualsevol moment mitjançant un procediment senzill i gratuït.
Per altre banda, els prestadors de serveis podran utilitzar dispositius d'emmagatzematge i recuperació de
dades en equips terminals dels destinataris, a condició que els mateixos hagin donat el seu consentiment
després que se'ls hagi facilitat informació clara i completa sobre la seva utilització. Quan sigui tècnicament
possible i eficaç, el consentiment del destinatari per acceptar el tractament de les dades podrà facilitar-se
mitjançant l'ús dels paràmetres adequats del navegador o d'altres aplicacions, sempre que aquell hagi de
procedir a la seva configuració durant la seva instal·lació o actualització mitjançant una acció expressa a
aquest efecte. L'anterior no impedirà el possible emmagatzematge o accés d'índole tècnica a la sola fi
d'efectuar la transmissió d'una comunicació per una xarxa de comunicacions electròniques o, en la mesura
que resulti estrictament necessari, per a la prestació d'un servei de la societat de la informació
expressament sol·licitat pel destinatari.
2.- Quins requisits han de concórrer perquè la cessió de dades sigui legítima?
La cessió de dades de fitxers de titularitat privada es troba regulada en els articles 11 i 27 LOPD. Perquè
aquesta cessió sigui legítima s'han de complir d'una manera cumulativa dos requisits:
• La necessitat de la comunicació per al compliment de les finalitats directament relacionades amb les
funcions legítimes del cedent i el cessionari.
• El consentiment previ de la persona interessada (art. 10.1 i 12.2 RLOPD). Aquesta regla de
consentiment només es veurà exceptuada en els supòsits contemplats en l'article 11.2, entre els
quals cal destacar aquells casos en què una norma amb rang de Llei doni cobertura a la cessió.

3.- El concepte d’autor i titular de la propietat intel·lectual. Posa’n exemples.

M.3, apartat 1.3
4.- L’accés a la informació pública dels ciutadans davant l’administració.
Pàg. 29, mòdul 4.

PS3

1.- Què és l’àmbit coordinat en relació a l’activitat dels PSSI?

Pp. 13 a 15 Mòdul 1. L’àmbit coordinat és un conjunt determinat de matèries en el que, amb algunes
excepcions, l’estat de destinació del SSI no pot imposar restriccions. Aquesta mesura pretén afavorir a
lliure circulació de serveis de la societat de la informació i implica que l’estat de destinació del servei ha de
confiar que ja s’ha superat el control en origen i, per tant, no pot restringir la prestació del servei: és
l’anomenat, control en origen.

La Directiva de comerç electrònic indica que l’àmbit coordinat abasta l’inici de l’activitat (per exemple, les
titulacions professionals, la publicitat registral, les autoritzacions, qualificacions o notificacions que siguin
preceptives en funció de l’activitat concreta que es vulgui prestar en Xarxa), i l’exercici de l’activitat (per
exemple, els requisits referents a la manera d’actuar del prestador, la qualitat o contingut del servei, la
publicitat, la contractació per via electrònica i la responsabilitat). En queden fora, però, els requisits
referents a les mercaderies ni al seu lliurament. té importants excepcions, previstes en la mateixa Directiva
(cf. art. 3 DCE) i en la LSSICE. També és possible imposar restriccions respecte d’un determinat SSI
procedent d’un altre estat quan atempti o pugui atemptar contra els principis que enumera l’article 8
LSSICE.

2.- Quan es considera que hi ha una transferència internacional de dades?

Es considera que hi ha una transferència de dades quan un RT o ET que està a la UE transmet dades a un
RT o un altre subjecte que es troba fora de la UE. Per tant, les comunicacions de dades entre subjectes
que es troben al territori de la UE no es consideren una transferència internacional de dades i no hi ha
limitacions per a aquestes. De fet, un dels objectius de la D 95/46 era precisament
el de facilitar la circulació de les dades entre els països de la Unió. Tal com disposa l’article 44 RGPD, les
transferències internacionals tenen com a destinataris “tercers països o bé organitzacions internacionals”.
La regulació que proporciona el RGPD de les transferències internacionals no planteja novetats
substancials respecte del règim contingut en la DPD. La idea que presideix el règim legal actual és que
quan les dades surtin de la UE se segueixi aplicant el mateix nivell de protecció que gaudien en la UE.
Això és, que quan les dades s’exportin, no disminueixin les garanties dels subjectes interessats. Així ho
disposa, entre altres, l’article 44 RGPD.

3.- L’agregació de noticies online: drets i límits afectats.

M.3, apartat 1.5.2 (a) – en especial, el límit de l’art.32.2 TRLPI (pàgs. 29-30).
També es podia fer referència a l’actual proposta de Directiva sobre Drets d’autor al Mercat únic digital,
concretament al dret connex dels titulars de premsa previst a l’Art.11

4.- El concepte d’administració electrònica.

Pàg. 8-12, mòdul 4.

EX1

1.- Què és un PSSI d’intermediació? Explica’n els tipus i el règim jurídic

mòdul 1 p. 7 a 10. La pregunta feia referència a les característiques que enumera la l’apartat 2 de l’article 1
de la Directiva 98/34/CE i que recull la DCE i la LSSICE. Caldria destacar la idea de la no necessitat de
contraprestació i explicar breument cada element de la definició

2.- El tractament de categories especials de dades (dades sensibles)

Pàgs 36-40, Mòdul 2
3.- Els drets d’explotació de la propietat intel·lectual i principals límits.
M.3, apartats 1.4.2 (drets exclusius) + 1.5 (límits: termini de protecció i excepcions)
4.- Fases del procediment administratiu electrònic.
Pàgs. 35-43, mòdul 4.

EX2

1.- El dret de desistiment en la contractació electrònica

pp. 48 a 50 mòdul 1. El desistiment és la facultat de deslliurar-se d’un contracte signat sense necessitat d’al·legar cap
justa causa que el consumidor té durant 14 dies si ha adquirit el bé a distància. Pe tant, existeix dret de desistiment
en la contractació electrònica amb consumidors i, per extensió, per a qualsevol contractant que no l’hagi renunciat en
aquets tipus de contractes. El desistiment ha de se gratuït pel consumidor, excepte les despeses d’enviament del bé
si és el cas; i l’empresari té 15 dies per tal de retornar el preu pagat. Aquets règim té una llarga enumeració
d’excepcions que , possiblement, no hem d’entendre que l’alumne la memoritzi tota, n’hi hauria prou amb que
indiqués que hi ha excepcions i posés algun exemple.

2.- La adopció dels codis de conducta en el RGPD.

Pàgs 64-67 mòdul 2
3.- Les llicències Creative Commons: concepte, tipus i abast.
M.3, apartat 1.6.2.
4.- Principis generals de l’administració electrònica.
Pàgs. 20-21, mòdul 4.

EX3

1.- Moment i lloc de la formalització del contracte electrònic

pp. 45 a 47, mòdul 1.
2.- El dret a la limitació del tractament en el RGPD
Pàgs 76-78 mòdul 2
3.- La infracció de la propietat intel·lectual a través de les xarxes digitals: drets afectats i vies
d’acció.
M.3.apartat 1.4.2. Drets afectats: reproducció i comunicació pública; potser també transformació. Mai
distribució.
M.3, apartat 1.7. Tres vies d’acció: civil, penal i administrativa (Comisión Sinde-Wert).
4.- Els drets dels ciutadans per relacionar-se amb l’administració electrònica.
Pàgs. 22-24, mòdul 4.