PS1

Respon les següents preguntes, argumentant jurídicament la resposta.

1.- El Sr. Pérez ha rebut a casa un matalàs a la pàgina web dormilon.com; no li

agrada el gruix i el vol retornar, però la pàgina no li dona accés a cap formulari.
De quin termini disposarà el Sr Pérez per desistir i retornar-lo?
En aquest cas, el termini per a exercir el dret de desistiment serà de 12 mesos, encara
que el termini general per a l'exercici de desistiment sigui de 14 dies naturals (art.71
TRLGCU). Per què? Principalment perquè s'estableixen regles especials per al cas en
què l'empresari no hagi complert els seus deures d'informació i documentació de
l'article 69.1 del TRLGCU: “Cuando la ley atribuya el derecho de desistimiento al
consumidor y usuario, el empresario contratante deberá informarle por escrito en el
documento contractual, de manera clara, comprensible y precisa, del derecho de
desistir del contrato y de los requisitos y consecuencias de su ejercicio, incluidas las
modalidades de restitución del bien o servicio recibido. Deberá entregarle, además, un
documento de desistimiento, identificado claramente como tal, que exprese el nombre
y dirección de la persona a quien debe enviarse y los datos de identificación del
contrato y de los contratantes a que se refiere.”
En aquest cas com l'empresari no facilita el formulari per a desistir no compleix amb
l'obligació de documentació i per tant el termini per a gaudir d'aquest dret passa a ser
de 12 mesos des de “la data d'expiració del període de desistiment inicial” art.71.3
TRLGCU.

2.- Quin és el contingut de la informació que s'ha de facilitar a una persona quan
es recullen les seves dades de caràcter personal?
La persona a la qual se sol·liciten les seves dades personals ha de rebre la següent
informació:
- identitat del responsable del tractament i del delegat de protecció
de dades, com també dels destinataris o categories de destinataris de les
dades que se li sol·liciten, i la si hi ha intenció de transferir-los a tercers països.
- finalitat del tractament de les seves dades personals i interès legítim que li permet
fer-ho. També s'haurà d'informar si hi haurà decisions automatitzades a partir de perfils
configurats amb les dades personals que es recapten.
- El termini durant el qual es conservaran les dades personals.
- Els drets de l'interessat respecte a les seves dades (accés, rectificació, supressió,
limitació, oposició i portabilitat). La possibilitat de revocar el seu consentiment per al
tractament de les seves dades, el seu dret a presentar una reclamació davant
l'autoritat competent.

3.- Quins drets de propietat intel·lectual està exercint una persona que fa
fotografies d’una obra escultòrica exposada en una plaça i les ven per internet a
través de una pàgina web de la seva titularitat? Està infringint algun dret?
En fotografiar una obra protegida, es realitza un acte de reproducció, tal com ve definit
a l'Art.18 TRLPI. En vendre còpies tangibles (per exemple, en paper) d'aquesta
fotografia es fan actes de distribució de l'obra fotografiada, tal com aquest dret ve
definit en l'Art.19 TRLPI. En penjar la fotografia de l'obra a la seva pàgina web, estarà
realitzant un acte de comunicació pública, definit a l'Art.20 TRLPI; igualment, si en lloc
de rebre-les “en paper” (acte de distribució), les fotografies comprades poden
“descarregar-se” des d'aquesta pàgina web, s'incorrerà en el mateix acte de
comunicació pública.
Es tracten tots ells de drets exclusius que la llei confereix a l'autor de l’escultura
fotografiada. Per això, per a realitzar aquests actes d'explotació (fotografiar, distribuir i
comunicar al públic còpies de l'obra escultòrica) es necessitarà l'autorització del seu
autor. Ara bé, l'Art.35.2 TRLPI permet realitzar certs actes d'explotació -sense
necessitat de sol·licitar autorització de l'autor- respecte d'obres situades
“permanentment” en places o carrers, espais públics, sense que restringit aquest límit
als usos no comercials. Per tant, si l'escultura està permanentment situada en la plaça,
en principi no s'estarà infringint cap dret de PI.
No obstant això, caldria argumentar que l'aplicació d'aquest límit (tal com està
redactat) estaria infringint l'Art.40 bis TRLPI (la regla dels tres passos), en el sentit que
aquesta lectura tan àmplia del límit de l'Art.35.2 TRLPI que permeti tot tipus d’actes
comercials causaria un perjudici injustificat als interessos legítims de l'autor i a
l'explotació normal de l'obra.
Veure M3, #1.5.2, apartats h) i l).

4.- Quines persones estan obligades a relacionar-se amb l’Administració Publica

per mitjans electrònics?
D’acord amb la LPACAP, estaran obligats a relacionar-se obligatòriament per mitjans
electrònics:
A) Les persones jurídiques.
B) Les entitats sense personalitat jurídica.
C) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació
obligatòria, per als tràmits i actuacions que duguin a terme amb les administracions
públiques en exercici de l'activitat professional esmentada. En tot cas, dins d'aquest
col·lectiu s'entenen inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
D) Els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se
electrònicament amb l'Administració.
E) Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que
efectuïn amb elles per raó de la seva condició d'empleat públic.

A més de les assenyalades, i si bé les persones físiques amb caràcter general queden
excloses, la veritat és que l'Administració pot establir reglamentàriament que
determinades persones físiques s’hi relacionin per mitjans electrònics. Aquestes
persones físiques seran aquelles que, per la seva capacitat econòmica, tècnica,
dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés als mitjans
electrònics necessaris i en disposen.
PS2
Respon les següents preguntes, argumentant jurídicament la resposta.

1.- El Sr. Lucio compra uns llibres a través de la pàgina web Lectura.com. Un cop
fet el pagament, rep un email amb la confirmació de la compra dels llibres i
informació sobre la comanda. S'entén perfeccionat el contracte en rebre el
correu de confirmació?
No. El justificant de recepció consisteix en un missatge electrònic mitjançant el qual
l'emissor (venedor) declara la recepció del missatge electrònic remès per l'acceptant
(comprador) en el marc de la contractació electrònica. És obligació de l'oferent
(venedor) confirmar la recepció del missatge de comanda i té com a finalitat la prova
del contracte electrònic ja perfeccionat. Per tant, mai determina el moment de
perfecció del contracte, el qual es perfecciona pel consentiment de les parts (art.1262
CC), sinó que és prova de la seva existència.

2.- Explica en què consisteix el deure seguretat en el tractament de les dades de

caràcter personal per part del responsable del fitxer.
Consisteix en l'obligació de disposar dels mitjans tècnics i de l'organització necessària
per a assegurar la conservació, custòdia i confidencialitat de les dades personals que
recull de les persones físiques. En general, el responsable té la càrrega de poder
provar en cada cas que compleix amb totes les obligacions que li imposa la normativa
europea i espanyola en aquesta matèria.

3.- Quins drets de propietat intel·lectual està exercint una persona que tradueix
la novel·la de Gabriel García Márquez i la penja a internet? Està infringint algun
dret?
La traducció d'una obra es correspon amb el dret de transformació de l'obra (Art.21
TRLPI). Penjar aquesta traducció a internet, es correspon amb els drets de
reproducció (Art.18 TRLPI) i de comunicació pública / modalitat de posada a disposició
del públic (Art.20.2(i) TRLPI). L’obra de GGM encara està protegida (l’obra es
protegeix durant la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort – Art.28 TRLPI).
Per tant, per traduir i penjar la traducció a internet, cal l’autorització de l’autor o titular
dels drets de la novel·la. Com que no hi ha cap límit que pugui emparar aquests actes
d’explotació, si es fan sense la corresponent autorització seran infracció.

4.- Quina informació han de publicar com a mínim les administracions públiques
de manera periòdica i actualitzada per a garantir la transparència de la seva
activitat.
Les administracions públiques han de publicar de manera periòdica i actualitzada la
informació el coneixement de la qual sigui rellevant per a garantir la transparència de
la seva activitat relacionada amb el funcionament i control de l'actuació pública. En
particular, la informació que com a mínim han de difondre les administracions
públiques és la següent:
A) Informació institucional, organitzativa i de planificació (informació sobre les funcions
que desenvolupen les administracions públiques i els plans i programes anuals i
pluriennals).
B) Informació de rellevància jurídica (directrius, instruccions, acords, circulars o
respostes a consultes plantejades, avantprojectes de llei i projectes de decrets
legislatius, projectes de reglaments i memòries i informes que conformen els
expedients d'elaboració dels textos normatius).
C) Informació econòmica, pressupostària i estadística (contractes públics, convenis
subscrits, subvencions i ajudes públiques concedides, pressupostos, comptes anuals,
retribucions percebudes anualment pels alts càrrecs; resolucions d'autorització o
reconeixement de compatibilitat que afecten els empleats públics, declaracions anuals
de béns i activitats dels representants locals, informació estadística necessària per a
valorar el grau de compliment i qualitat dels serveis públics).
D) Informació d'interès general.

PS3
Respon les següents preguntes, argumentant jurídicament la resposta.

1.- El teu client, la societat SPEC, t'informa sobre l'existència d'una pàgina web
anomenada putaspec.com i et consulta sobre la responsabilitat del prestador de
serveis d'allotjament de la pàgina web de conformitat amb la LSSI i CE.

En aquest cas, hem d'explicar les exempcions de responsabilitat dels prestadors de

serveis de la societat de la informació pels danys causats per la informació que allotja
el proveïdor, regulades a l'article 16 de la LSSICE. El prestador de serveis
d’allotjament no serà responsable “per la informació emmagatzemada a petició del
destinatari, sempre que: a) No tinguin coneixement efectiu que l'activitat o la
informació emmagatzemada és il·lícita o que lesiona béns o drets d'un tercer
susceptibles d'indemnització, o b) Si ho tenen, actuïn amb diligència per a retirar les
dades o fer impossible l'accés a ells.”
El “no tenir coneixement efectiu” de que l'activitat o la informació emmagatzemada és
il·lícita o que lesiona béns o drets d'un tercer susceptibles d'indemnització, és
pressupost necessari per a l'activació d'aquesta exempció de responsabilitat. Referent
a això, l'article 16 LSSICE estableix que el prestador té coneixement efectiu "a) quan
un òrgan competent hagi declarat la il·licitud de les dades, ordenat la seva retirada o
que s'impossibiliti l'accés a aquests, o s'hagués declarat l'existència de la lesió, i el
prestador conegués la corresponent resolució, sense perjudici dels procediments de
detecció i retirada de continguts que els prestadors apliquin en virtut d'acords
voluntaris i altres mitjans de coneixement efectiu que poguessin establir-se"
En el cas plantejat, encara que no hagi existit resolució judicial notificada, es podria
al·legar que existeix coneixement per altres mitjans. El Tribunal Suprem en un cas molt
semblant (el domini analitzat era putasgae) va interpretar l'expressió "altres mitjans de
coneixement efectiu" de l'art. 16 LSSICE, en el sentit de considerar que equival a
qualsevol altre mitjà pel qual quedi acreditat aquest coneixement: per exemple fets o
circumstàncies que revelin per si mateixes el caràcter il·lícit del contingut com és en
aquest cas. Així doncs, en el cas plantejat, es podria entendre que el domini putaspec
té caràcter revelador de la il·licitud del contingut.

2.- En què consisteix el dret d’oposició al tractament de dades.

És el dret que assisteix a l'interessat a oposar-se al tractament de les seves dades
personals en dos supòsits concrets:
a) Quan les dades es processen per resultar necessari per al compliment d'un
interès públic o en l'exercici dels poders públics del responsable del tractament, o quan
el tractament és necessari per a la satisfacció d'interessos legítims del responsable.
En aquest cas l'interessat es pot oposar al tractament al·legant una situació particular.
b) Quan el tractament de les dades personals té per objecte el màrqueting directe.
En aquests casos l'interessat té dret a oposar-se en qualsevol moment al tractament
de les seves dades, inclosa l'elaboració de perfils relacionats amb el màrqueting que
pretendre realitzar el responsable.

3.- Si trobes aquesta identificació en una obra publicada en Internet: explica què
és, què pots fer i què no pots fer.

Es tracta d'una llicència Creative Commons (CC). Les llicències CC s'atorguen a favor
del públic, en general. Amb elles, l'autor pot decidir les condicions per a l'explotació de
la seva obra. Quan un usuari decideix utilitzar una obra amb una llicència CC es
converteix en llicenciatari i es compromet a acceptar i respectar les condicions de la
llicència establerta per l'autor.
Amb aquesta llicència, en concret, l'autor autoritza a realitzar actes de reproducció,
distribució i comunicació pública de l'obra, per a totes les modalitats d'explotació, amb
caràcter gratuït, a tot el món i per a tot el termini de protecció – sempre que: es
reconegui i atribueixi l'autoria (BY), els actes d'explotació es realitzin sense finalitats
lucratives o comercials (NC) i no es transformi ni modifiqui l'obra (ND).

4.- Explica els principis generals de l'Administració electrònica relatius a

l'activitat de les administracions públiques (M.4)

La LRJSP estableix un ampli conjunt de principis, en concret 22, destinats a establir el

marc general de l'Administració Electrònica. Entre ells, són destacables:
• Principi d'igualtat, per evitar que l'ús de mitjans electrònics pugui causar restriccions o
discriminacions respecte als ciutadans que no ho fan.
• Principi de simplificació, que persegueix facilitar que la incorporació dels mitjans
electrònics a l'activitat administrativa no representi únicament una agilitació del que es
feia en altres suports, sinó també el re-disseny dels procediments administratius per a
reduir els temps, els terminis per a la seva tramitació i suprimir les càrregues
administratives.
• Principi de transparència, que persegueix que les persones puguin conèixer l'activitat
i el funcionament de les administracions públiques.
• Principi de qualitat, que ha de guiar l'actuació de les administracions públiques en
dissenyar i implementar els projectes d'Administració electrònica per a garantir que
s'aconsegueixen les finalitats previstes.
• Principi d'accessibilitat, per a garantir que la informació i els serveis que es presten a
través de mitjans electrònics puguin ser rebuts i coneguts per qualsevol persona
independentment de les seves circumstàncies personals, socials o econòmiques.
• Principi de cooperació i d'interoperabilitat, que té diferents manifestacions com ara
facilitar la transmissió de dades entre les administracions públiques i amb els
ciutadans, i la possibilitat de triar diferents canals, mitjans de signatura electrònica o
aplicacions que requeriran mecanismes que facilitin la seva interrelació.
• Principi de seguretat, per tal que l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre
les administracions públiques i la ciutadania no plantegi problemes en relació amb la
integritat, la disponibilitat o la confidencialitat de les dades personals.
EX1
1.- Analitza els deures de col·laboració aplicables als serveis d'intermediació a
Internet.
Mòdul 1, # 2-2.1, pp.23-25.
2.- El concepte de dada de caràcter personal.
Mòdul 2, #3.2.1., pp. 19.
3.- Les mesures tecnològiques de protecció.
Mòdul 3, #1.5.3
4.- Els principis de cooperació i d’interoperativitat en l’administració pública
electrònica.
El principi de cooperació i interoperativitat és un dels principis de l'administració
pública, establert a la LRJSP, pel qual les administracions han de cooperar per a
garantir la interoperabilitat dels sistemes i solucions adoptats per cada Administració
pública, així com la prestació conjunta de serveis als ciutadans.
La llei preveu diferents instruments per a facilitar la cooperació interadministrativa i
garantir la interoperabilitat. Aquests instruments, essencialment, són els següents:
A) La Comissió Sectorial d'Administració Electrònica: òrgan tècnic que canalitza tota la
cooperació de les administracions en matèria d'Administració electrònica, assegurant
la compatibilitat i interoperabilitat dels sistemes i impulsar el desenvolupament de
l'Administració electrònica a Espanya i assegurar la cooperació entre les
administracions públiques per a proporcionar informació administrativa clara,
actualitzada i inequívoca.
B) L'Esquema nacional d'interoperabilitat i l'Esquema nacional de seguretat.
C) Els convenis de col·laboració que les administracions poden subscriure per a la
implantació coordinada i normalitzada d'una xarxa d'espais comuns o finestretes
úniques i, en particular, de la Xarxa Integrada d'Atenció al Ciutadà.
D) La reutilització de sistemes i aplicacions propietat de l'Administració.
Mòdul 4.

EX2
1.- En quin lloc i moment es perfecciona el contracte electrònic? Raona la
resposta.
Mòdul 1, # 3 - 3.1., pp. 45-46.

2.- Excepcions a la regla general del consentiment de la persona interessada per

al tractament de les seves dades de caràcter personal.
Mòdul 2, # 3.4. p. 28

3.- La doble protecció de les bases de dades: obra i dret sui generis. Explica els
requisits de protecció i els conceptes fonamentals: titularitat, drets, termini de
protecció.
Mòdul 3, # 2.3, pp. 75-79

4.- Què s’entén per dades obertes? Amb quina finalitat les ofereixen les
administracions públiques?
Les dades obertes són dades que es troben en formats que faciliten la seva
reutilització. De manera més tècnica, es defineixen com aquells que es caracteritzen
per ser complets, primaris, oportuns, accessibles de forma física i electrònica,
processables electrònicament, no discriminatoris, que usen estàndards oberts en la
seva difusió, que no exigeixen llicència, que es troben de manera permanent i sense
que sigui exigible una contraprestació per a poder-hi accedir o reutilitzar-los i, en el cas
que s'estableixi un preu, la seva quantificació s'ha de basar en costos marginals i no
en costos totals.
Les administracions públiques ofereixen dades en obert amb la finalitat que mitjançant
l'obertura de dades públiques, s'afavoreix la transparència de les administracions
públiques, i es facilita la seva reutilització.
Mòdul 4.

EX3
1.- Enumera i explica les característiques generals del sistema d'exclusió de
responsabilitat dels prestadors de serveis d'intermediació.
Mòdul 1, # 2.4; 2.4.1 pp. 27-32.

2.- Exercici del dret de rectificació i cancel·lació de dades de caràcter personal.

Mòdul 2, # 3.9.3 pp. 74-76.

3.- La protecció dels programes d’ordinador: Explica els requisits de protecció i

els conceptes fonamentals: autoria, titularitat, drets, termini de protecció.
Mòdul 3, # 2.2 pp. 67-74

4.- En els procediments ordinaris de contractació pública: és possible, d’acord

amb el TRLCSP, utilitzar mitjans electrònics? Explica la problemàtica al
respecte.
Conforme al TRLCSP, és possible la utilització de mitjans electrònics en l'àmbit de la
contractació pública. El TRLCSP admet la possibilitat d'acreditar determinades
circumstàncies empresarials mitjançant certificats electrònics; o de manera més
específica, introdueix la Plataforma de Contractació del Sector Públic, que permetrà
donar publicitat mitjançant Internet a les convocatòries de licitacions de l'Estat, als
seus resultats i a quanta una altra informació es consideri rellevant. La problemàtica en
aquest àmbit, rau en el fet que la Llei no imposa de manera obligatòria i amb caràcter
general l'ús dels mitjans electrònics, sinó que es limita a preveure la seva utilització.
D'aquesta manera, la decisió final sobre els mitjans de comunicació utilitzables en
cadascun dels procediments contractuals recaurà en els diferents òrgans de
contractació.
Mòdul 4.