Cultura Patrimoni Cultural

Presentació

Josep M. Xarrié Núm. 4

Cap del SRBM Desembre 1997

Sumari
QUATRE FRONTS D’ACTUACIÓ ARREU DE CATALUNYA: Presentació
VIC, LLEIDA, ALTAFULLA I TARRAGONA Quatre fronts d’actuació
arreu de Catalunya: Vic,
Com podem constatar tot seguit, la dispersió dels fronts en la nostra con- Lleida, Altafulla i Tarragona
tínua lluita contra la degradació dels béns culturals mobles no ens posa
gens fàcil la consecució dels nostres objectius. El trasllat de
Un d’aquests fronts s’inicià tot just acabades les vacances estivals, i con- les col·leccions
tinuà durant els mesos de setembre, octubre, novembre i part del desem-
del Museu de Vic
bre d’enguany, amb el trasllat d’obres del que havia estat Museu Episco-
pal de Vic –ara ja totalment enderrocat– als magatzems provisionals
instal·lats al Palau Episcopal d’aquesta ciutat. Els moments més delicats Retaule dedicat a la
van ser tant el desmuntatge dels retaules i escultures pètries, com el dels verge del Roser
conjunts murals. Actualment una selecció de 200 peces és exposada,
amb caràcter permanent, en una de les dependències de l’Hospital de la Dos mosaics de la vil·la
Santa Creu de Vic, després de la seva restau- romana dels Munts
ració.
Un segon front és l’exposició, de llarga dura- Notícies
da, que s’ha presentat aquest desembre a Fira internacional de
l’església de Sant Martí, a Lleida. Aquesta ha tècniques de restauració
comportat la restauració completa o parcial
de vint-i-nou obres d’art i l’assessorament
per part del Servei sobre les condicions am- Descobriment de
bientals i climàtiques de l’espai d’aquesta ex- pintures murals
posició, que s’allargarà fins a la remodelació romàniques a Dòrria
definitiva de l’edifici de l’antiga Llar de Sant
Josep, actualment en projecte, per localitzar- Jornades de conservació
hi properament les noves i definitives ins- i restauració de fusta
tal·lacions del museu. humida
Fora d’aquests dos centres expositius, el Ser-
vei ha intervingut en el despreniment, per la tèc- Comentaris de llibres
nica de stacco a massello, d’una pintura mural
romana, amb la representació d’Oceanus, a
l’excavació arqueològica que s’està duent a terme en el jaciment dels
Munts, al terme municipal d’Altafulla.
Finalment, després d’un esforç considerable per part del personal que hi
ha col·laborat, s’ha pogut presentar el famós retaule de Santa Maria Mag-
dalena, procedent de Santes Creus. A causa de la desamortització de
Mendizàbal aquest retaule, fet per Joan de Borgunya i Nicolau de Cre-
dença cap al 1510, va romandre des de l’any 1853 a l’actual Museu Na-
cional Arqueològic de Tarragona.
Aquestes són, molt succintament, algunes de les tasques amb les quals
hem finalitzat aquest any 1997, i no cal dir que, sobretot els dos primers
fronts, són només el principi d’un llarg camí de treball que ens espera.

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Dos mosaics de la vil·la romana dels Munts

Corroboren també la intensitat dels

contactes comercials i culturals en-
tre aquesta zona i els principals
OBJECTE: Material arqueològic. Mosaic
amb marc. Retrat masculí.

centres de la Mediterrània, en el
Hipotèticament es tracta del

període comprès entre mitjan segle

propietari de la vil·la, Caius

II dC i mitjan segle III dC.

Valerius Avitus.
DATACIÓ: Segle II dC

En el seu conjunt i en molts detalls,

TÈCNICA: Mosaic d’opus vermiculatum

la vil·la dels Munts és comparable

amb marc o carcassa

a les que en aquest moment ocupen

de terra cuita

la Itàlia central.
DIMENSIONS: 60 cm X 60 cm
LLOC: Jaciment de la Vil·la Romana

Des del Servei d’Arqueologia ens

dels Munts, Altafulla

van alertar sobre l’aparició en

(Tarragonès)

aquest jaciment de dos mosaics,

NÚM. DE REGISTRE DE L’SRBM: 5466
ANY DE LA RESTAURACIÓ: 1996 i 1997

ambdós realitzats amb la tècnica

RESTAURADORA: M. Àngels Jorba

d’opus vermiculatum i formant ca-

dascun d’ells un quadre, compost
d’un marc o carcassa de terra cuita
OBJECTE: Material arqueològic. Mosaic

i embotit dins del marc sobre una

amb marc. Retrat femení.
Es tracta de Mnemòsine

capa de morter. Els dos mosaics

(mare de les muses)

presentaven un procés d’aixeca-

DATACIÓ: Segle II dC
Mosaic que representa Caius

ment complicat, ja que ambdós es

TÈCNICA: Mosaic d’opus vermiculatum
Valerius Avitus

trobaven a l’inrevés i fragmentats

amb marc o carcassa de
terra cuita.

sobre una trencadissa d’estucs i pa- malmetés el mosaic, que es trobava

DIMENSIONS: 30 cm X 30 cm

viment. Presentats en el lloc i pre- in situ. Per al mosaic gran, de

LLOC: Jaciment de la Vil·la Romana

parats per fer un arrencament nor- 60 X 60 cm, es va preparar tot

dels Munts, Altafulla
(Tarragonès)

mal d’un mosaic, és a dir, un igualment: gasa i poliuretà expan-

NÚM. DE REGISTRE DE L’SRBM: 5467

engasament per alguna de les dues dit, però en el moment d’introduir

ANY DE LA RESTAURACIÓ: 1996 i 1997
RESTAURADORA: M. Àngels Jorba

5
rescat

Estat de conservació del mosaic gran Integració dels diferents fragments en Procés de reintegració cromàtica
en el moment de l’aixecament. la capa de guix tendre. Primera fase (mosaic gran)
Es poden observar antics trencaments de neteja (mosaic gran)

Les excavacions en l’important
conjunt arqueològic de la Vil·la Ro-
mana dels Munts, en el terme mu-
nicipal d’Altafulla, realitzades en el
decurs dels anys seixanta i el co-
mençament dels setanta, ja eviden-
ciaven força la seva significació, la
complexitat de la seva planificació
arquitectònica i també la riquesa i
la particularitat dels elements de
decoració arquitectònica de la vil·la
(capitells, mosaics, escultures, etc.).
Els recents treballs, centrats bàsica-
ment en la zona de les habitacions i
del corredor que les distribueix,
han permès d’obtenir dades que,
per la seva riquesa i sumptuositat,
ratifiquen la singularitat d’aquesta
vil·la romana i confirmen que és un
conjunt clau per al coneixement de
cares i la introducció d’una pala o
fusta per l’altra, es va poder com-
provar que aquest procés no era
factible a causa del gruix que
s’havia d’aixecar.
Consegüentment, el sistema més
adient per a aquesta ocasió es va
considerar que seria la realització
d’unes caixes de fusta a la mida de
cada mosaic, reomplertes de poliu-
retà expandit per tal d’evitar movi-
ments en el moment de tallar per
sota, per, a continuació, introduir-hi
la planxa i donar-li finalment la
volta.
Aquest sistema va funcionar per-
fectament amb el mosaic petit, de
30 X 30 cm, que és el primer que es
va extreure. Durant l’excavació
s’havia tret un dels angles trencat,
la planxa aquesta no penetrava bé i,
com a conseqüència, s’anaven des-
prenent fragments d’estucs, pedres
i trossos de mosaic. Donat que això
no funcionava, després de diverses
proves i de recollir fragments de
mosaic amb trencaments antics,
s’optà finalment per aixecar la cai-
xa, de manera que es va poder
comprovar que la carcassa havia fet
de tapa i que privava que s’omplís
de terra i s’aconseguís una massa
compacta; és per aquest motiu que
els trossos trencats quedaven solts.
A continuació es van recollir tots
els fragments que, un cop al Servei,
es recompondrien.
Procés de conservació-res-

l’entorn social i econòmic de les de terra cuita, que quedava molt

tauració del mosaic amb el

classes dirigents de la província solt, engasant prèviament la part de

número de registre 5466

Hispania Citerior, i més concreta- mosaic, de manera que en el mo- En el Servei de Restauració han
de l’SRBM (60 X 60 cm)

ment de Tàrraco, la seva capital. ment de tirar-hi el poliuretà no es estat consolidats els diferents
 fragments de mosaic que s’han re-
collit, de manera que durant la
manipulació no es pogués des-
prendre cap tessel·la ni cap tros de
guix o morter, ja que tot podia fer
falta a l’hora de recompondre el
trencaclosques. A mesura que es
van ajuntant fragments es neteja
la terra consolidada dels talls dels
fragments; si aquests són petits
s’enganxen amb adhesiu cel·luló-
sic, i si són grans no s’enganxen.
Es veu que alguns fragments te-
nen el guix amb algunes deforma-
cions, que poden arribar a afectar
fins i tot les tessel·les a causa dels
moviments. Realitzades aquestes
fases s’ha procedit a veure què hi
ha representat en el mosaic. Hi
apareix el bust d’una figura mas-
culina, que després d’alguns estu-
dis es creu que pot tractar-se del
propietari de la vil·la, Caius Vale-
rius Avitus. Independentment,
s’han netejat els talls de la carcas-
sa de terra cuita on és inclòs el
mosaic, per procedir a continuació
a enganxar-los amb adhesiu epoxi.
S’ha netejat mecànicament la part
interna per treure les restes de
morter que hi havien quedat adhe-
rides, i a la part externa les restes
de terra i gasa amb adhesiu utilit-
zats en l’aixecament. En fer la ne-
teja s’ha vist en la part superior
del marc el lloc de l’ancoratge, i
en la part inferior, relleus longitu-
6
dinals adients per a la col·locació
rescat
del mosaic; també s’han vist unes
rodones incises a manera de
forat, però poc profund, tres a la
part superior i tres a la inferior.
També s’hi han localitzat restes de
pintura blava i vermella (molt
malmesa) a tot el marc, s’ha nete-
jat la terra amb bisturí i s’ha pro-
cedit a consolidar-lo, de manera
que quedés a punt per reomplir-lo
amb el mosaic. D’aquest últim
s’ha rebaixat la part del morter
antic i la part del guix no s’ha
tocat, ja que no es tenia la
seguretat que l’engasat de les
tessel·les aguantés una neteja
total del guix.
Procés de neteja i reintegració
cromàtica
Una vegada exposat el mosaic amb
tots els fragments que s’hi col·loca-
ran (alguns fragments no s’hi van
poder col·locar d’inici, ja que no se
sabia exactament on situar-los), es
fa el morter amb una part de calç,
dues d’arena i aigua. Tot seguit
s’omple més o menys un centíme-
tre tota la superfície de la carcassa i
es deixa assecar bé. Posteriorment,
i de forma força líquida, es prepara
guix escaiola i quan està al punt
s’hi van col·locant tots els frag-
ments per zones. Aquesta operació
s’ha de fer amb rapidesa, ja que
s’han de prémer bé les juntes per
tal que s’acopli bé dins la carcassa i
no s’hagi de treure’n cap tessel·la.
Es busca el nivell més pla possible
i s’hi van col·locant les tessel·les
treballant primer la meitat inferior
a continuació, la superior, que és
la que té més llacunes i està més
malmesa.
Una vegada situat i reforçat tot el
mosaic dins la carcassa, es neteja
a fons amb aigua destil·lada i
s’eliminen les concrecions amb
bisturí, ja que fins a aquest mo-
ment les tessel·les no es trobaven
en disposició de poder-se netejar
a fons. Els colors comencen a
sorgir, però també es detecta el
desgast d’algunes zones. Les tes-
sel·les negres de l’orla són de pis-
sarra i sofreixen una exfoliació, i
les de la cara són de pedra tova
i clara, algunes de les quals amb
pèrdua de color, fet que ocasiona
zones de més claredat. S’ha de
tenir present que les tessel·les són
pedres de colors diferents per tant,
de consistència diferent; així ma-
teix, les mesures són també diver-
ses segons si són del fons (més
grans) o bé si marquen algun tret
del rostre o de la roba (més petites
i més fines). Com a presentació fi-
nal, amb una resina acrílica diluï-
da amb xilè es dóna una capa de
protecció tant al mosaic com al
guix i, tot seguit, es fa la reinte-
gració cromàtica de les llacunes
amb una tonalitat neutra que uni-
fiqui el conjunt.
Procés de col·locació dels diferents
fragments del mosaic petit
Mosaic que representa Mnemòsine
Procés de conservació-
restauració del mosaic
amb el número de registre
En el Servei de Restauració s’ha
5467 de l’SRBM (30 X 30 cm)
desfet la caixa de fusta, s’ha tallat
el poliuretà i s’ha netejat tota la
terra de l’excavació.
Hi apareix el bust d’una figura fe-
menina amb corona i sense cap
atribut, que segons els darrers es-
tudis es creu que pot tractar-se de
Mnemòsine, deessa grega, personi-
ficació de la memòria i mare de
les nou muses, en què es pot apre-
ciar la coincidència entre el tren-
cament del mosaic i la carcassa.
Això permet engasar una quarta
part del mosaic, que no té suport
de terra cuita. L’altre quart també
se separa per netejar la terra dels
talls. Una vegada tot net i els talls
consolidats s’enganxa tota la
carcassa i el mosaic no desprès.
A continuació, a l’altre quart es
consolida el suport de morter i
s’enganxa amb resina epoxi, ja
que cal evitar el gruix.
D’aquesta manera s’anivella tot
però queden les llacunes de les tes-
sel·les perdudes amb el trencament,
que s’ompliran de guix-escaiola
tenyit. Es neteja totalment el mo-
saic amb aigua destil·lada, així com
la pintura del marc, que és de color
blau; s’hi donen diverses capes per
consolidar tant les tessel·les, per tal
que no es desprenguin, com el
marc, per evitar la pèrdua de les
restes de policromia i es reintegra
cromàticament tot el guix-escaiola
amb un color uniforme.
Les tessel·les d’aquest mosaic te-
nen una mesura més uniforme que
les de l’altre mosaic que presentem
i, en general, es pot dir que el seu
estat de conservació és bo.
M. ÀNGELS JORBA