Contenido

TEMA 1. DRET CONSTITUCIONAL, CONSTITUCIONALISME I COSNTITUCIÓ .................................................................................................. 2

TEMA 2. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978 ............................................................................................................................................ 2

CLASSE 30/10. FORMA D’ESTAT I FORMA DE GOVERN. ................................................................................................................................ 3

ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET .......................................................................................................................................................... 6

CLASSE 6/11 – SISTEMA PARLAMENTARI ..................................................................................................................................................... 10

TEMA 5. CLASSE 16/11 AUTONOMIA POLÍTICA ........................................................................................................................................... 12

L’ESTATUT COM A NORMA INSTITUCIONAL BÀSICA .................................................................................................................................... 19

TEMA 6. EL PODER JUDICIAL ........................................................................................................................................................................ 25

TEMA 7 INTEGRACIÓ EUROPEA..................................................................................................................................................................... 29

LA CONSTITUCIÓ COM LA FONT DE LES FONTS............................................................................................................................................ 33

CLASSE DIA 20/ TEMA 9 NORMES PROCEDENTS DEL PARLAMENT ............................................................................................................ 35

TEMA 1. DRET CONSTITUCIONAL, CONSTITUCIONALISME I CONSTITUCIÓ

TEMA 2. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978

Dret Constitucional:
Conjunt de normes que regulen l’organització bàsica de l’estat
Dret Constitucional en sentit formal: normes contingudes en una constitució escrita
Dret Constitucional en sentit material: normes que regulen i desenvolupen aspectes de l’organització bàsica de l’estat. Estatuts
d’autonomia

El constitucionalisme apareix en el segle 18. Però els antecedents es remunten a les revolucions liberals d’Anglaterra al segle 17.

ANTECEDENTS IDEOLÒGICS DEL CONSTITUCIONALISME

Edat moderna apareix la idea de que els éssers humans tenen drets.
Idea de l’existencia de normes superiors. El jutge Coke va deixar entreveure que hi havia un conjunt de normes que inclús el rei les
havia d’acatar.
FILOSOFIES DE LA ILUSTRACIÓ:
-- RACIONALISME: El poder es pot controlar a traves de la raó. Gràcies a l’experiencia i la raó sabem que el poder en unes soles mans
porten a l’arbitrarietat i al despotisme. Per això cal la divisió de poders
--CONTRACTUALISME: Els individus participen d’un acord originari, en el que conenteixin laprovacio de les normes baiques que han
de regir la seva comunitat. Russeau (Contracte Social)

La idea fonamental es que el poder s’ha de limitar per protegir a la comunitat política i als seus drets fonamentals. Els individus estan
en societat per a que el poder els hi doni seguretat i que implica unes esferes de drets fonamentals que l’estat ha de respectar. I també
participació dels individus en el govern de la comunitat política. Per tant, democràcia.
El dret constitucional es el conjunt de normes que regulen l’estat.

Quan es construeix l’Estat, sorgeix la necessitat de limitar el poder. Perque la ituacion anterior al constitucionalisme e produexi perquè
les monarquies europees es van consolidant. Van abusar del drets naturals dels individus.

DIAPO 5. REVOLUCIÓ ANGLESA

La monarquia tenia le monopoli del comerç amb americà. El net dels Reis Catolics, Carles I, no només era rei de Castella i la Corona
d’Aragó sinó que era emperador d’Alemanya.

Carles I
Cromwell acaba en una dictadura
Act of Settlement rreconeixera a indepencencia judicial. Abans de la revolució els jutges eren destituïts pel rei
The rule of law, la manera de garantir la llibertat.
l’any 1803 als EUA hi ah una Constit

Mecanismes que garanteixen que una constitució sigui suprema son la justícia constitucional (existència dun òrgan que declara la
constitucionalitat o no d’una norma inferior, sobretot lleis), procediments de reforma constitucional i els estats excepciona ls
(mecanismes previstos per la constitució davant una crisi constitucional i que preveuen la suspensió d’alguns aspectes de la
constitucion per garantir la continuïtat.
En el sistema espanyol hi ha 3 estats excepcionals. (Art. 116) (Ley Orgánica 4/1981, de 1 de junio, de los estados de alarma,
excepción y sitio.) https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1981-12774
1. Estat d’alarma: en principi no permet la suspensió de drets fonamentals. Pensat per fer front a causes naturals. S’aprova
per un Reial Decret de l’executiu. Pero aquest decret ha de ser conegut pel Congres dels diputats. Aquest exerceix una
funció de control sobre el govern. I en un termini de 15 s’ha de reunir i ha d’autoritzar prorrogar el termini de 15 dies.
2. Estat d’excepció. També es declarat pel govern, però necessita l’autorització del Congrès prèviament.
3. Estat de setge: situació políticament més greu i inclou insurreccions, actes de força contra lordre constitucional...
Declarat pel Congres dels diputats per petició del govern. La majoria dels diputats és 50+1. Actualment té 350 diputats.
Aquells que permeten la suspensió de drets fonamentals son l’estat d’excepcio i l’estat de setge i les garanties són més
estrictes.
La constitució preveu aquests estats excepcionals generals. També hi ha els individuals (art. 55 ,2CE), referencia l’exclusio de dret dels
que formen part de bandes armades o terroristes
Reforma Constitucional (títol 10e, art. 166, 167, 168 i 169)
Nomes es pot reformar a treves dels procesos previstos en ella mateix i que normalment es necessita mes majories que en una llei
normal
Dos grans sistemes constitucionals
Consitucions rígides: preveuen un procediment expecial
Qui pot iniciar la reforma constitucional? art 166
A diferencia d’un estat federal, les CCAA poden presentar un projecte, però no poden votar en l’aprovacio de la Consitutcio.
La Unio Europea no es un estat federal perquè la reforma dels seus principis fonamentals requereix el constentiment de tots els estats
memebres. I en canvi en els EE.UU. només cal l’aprovacio de ¾ parts.

Nomes una part dels senadors son escollits de base autonòmica. Pero aquests es dliueixen en 4 senadors per provincia.

CLASSE 30/10. FORMA D’ESTAT I FORMA DE GOVERN.

L’art 168. es per fer una revisió

Principis fonamentals: drets fonamentals i corona → s’ha de procedir per la via de l’article 168. (estudiar-lo)
Els referèndums, ja isgui obligatori (168) o facultatiu (167) i si es celebren son vinculants. SI la ciutadania no aprova la reforma, aquesta
no s’aprova.
Referendum consultiu (Art. 92): no es vincultant, es per fer una consulta.
art. 15 – 29
El que afecta al títol segon
Entre les parts de la Consititucio que han de ser modificades per larticle 168, no hi ha els pròpies procediments de reforma.
El 168 és un procés més agreujat i és pels casos descrits.
Una temptació seria reformar el 168, amb la via del 167.
El nucli de la reforma (títol preliminar, la corona i alguns drets fonamentals)

Artículo 169
No podrá iniciarse la reforma constitucional en tiempo de guerra o de vigencia de alguno de los estados previstos en el artículo 116.
En els estats excepcionals qui controla el poder es el congres. I per tant com a garantia s’estableix que no es pot reformar la Consitucio.
Guerra → ara les guerres no es declaren formalment i s’hauria de plantejar quan ens trobem en temps de guerra
En el sistema espanyols no hi ha límits materials → tota la COnsitucio es pot reformar (tot i que hi ha unes parts (art.168) que necessiten
un procés més complex. No hi ha clàusula de tangibilitat (matèries que no es poden reformar). EN el sistema alemany hi ha elements
que no es poden reformar. A franá i a Italia també tenen clàusules de tangibilitat. A frança hi ha uns límits temporals: no es pot fer
mentre hi ha una secessió (Una secessió és l'acte de retirar-se d'una organització, unió o entitat política) a una part del territori.
-
Mutacio constitucional:
Hi ha la possibilitat que es reformi la Constitucio sense seguir els procediments formals de reforma. Es fàcil en els sistemes com els
nostres en els quals es difícil modificar la constitució
S’aprova una mesura inconstitucional, ningú la impugnes i s’acabes consolidant en l’ordenament juriidic. Hi hauria de facto
Ex. es va eliminar el servei militar (art.30) sense modificar la Consit

REFORMA DRET COMPARAT DIAPO 9:

− EUA: 2/3 parts de cada Cambra i ratificació ¾ parts dels Estats. Qualsevol modificació de la representació igualitària dels
estats en el Senat (tots els estats tenen 2 senadors) requeix la unanimitat de tots ells.
− RFA: 2/3 parts de cada Cambra i no hi ha referèndum
− França: Aprovació per les dues cambres i referèndum ciutadà o majoria de 3/5 parts de cada Cambra. Si la reforma s’aprova
amb una majoria simple si que cal referèndum. Però si a les cambres s’aprova amb una gran majoria (3/5 parts), aquesta
s’aprova
− Itàlia: Majoria absoluta de cada cambra i referèndum ciutadà o majoria de 2/3 parts de cada Cambra. Si hi ha una aplica
majoria en les cambres, no cal referèndum.
− Ale: no hi ha referèndum i requereix 2/3 parts de cada cambra.
En el

FORMA D’ESTAT
Principis fonamentals d’organtzacio de l’Estat:
ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET:
En els estats Consitutcionals primer sorgeix l’Estat de Dret, després democràtics i finalment socials
FORMA DE GOVERN (com es governa?)
relació entre els poders constituïts,
la forma d’estat la tenim deifnidia en l’art.1 CE i la forma de govern en l’art. 1.3
Comparacio
Repúbliques presidencialistes (EEUU). El cap d’estat és el cap de govern. L’executiu i el legislatiu es troben més separats. En un sistema
presidencialista, com que el president es escollit per la ciutadania per tant té legitimat i no depèn de les cambres per governar, a
diferencia d’un sistema parlamentari. Les relacions entre el president i el parlament són menys interconnectades. EN el sistema
parlamentari el parlament tria el president del govern i el pot fer caure. La cambra de representants mitjançant l’impeachment pot
censurar al president de les seves funcions.
Repúbliques parlamentaries (ALE): el president de la república te un rol simbòlic, i el cap de govern te el major pes polític. I necessita
la confiança de alguna de les cambres per governar.
Republica semipresidencial (FRA): el president de la republica es escollit directament per la ciutadania (sistema de voltes) i amb molt
poder polític, sobretot en ‘ambit de política exterior. També hi ha el pimer ministre, que necessita majoria de l’Assemble Nacional per
governar. I quan aquesta correspon al partit del rpesident de la republica, aquest escull i l’Assemble el ratifica. Però si es ‘dun partit
diferent, han de cohabitar.SI no es produeix la cohabitació, generalment el PM no te molt de pes polític

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
Primacia del Parlament: El pes polític recau en el Parlament
No hi ha separació absoluta Govern Parlament: però el govern no pot governar sense la confiança del Parlament
El Rei no té poder polític : funció simbòlica de representació i moderació. (aRT: 56.)
Artículo 56
1. El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones,
asume la más alta representación del Estado español en las relaciones internacionales, especialmente con las naciones de su
comunidad histórica, y ejerce las funciones que le atribuyen expresamente la Constitución y las leyes.
2. Su título es el de Rey de España y podrá utilizar los demás que correspondan a la Corona.
3. La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad. Sus actos estarán siempre refrendados en la forma establecida
en el artículo 64, careciendo de validez sin dicho refrendo, salvo lo dispuesto en el artículo 65,
Artículo 62
Corresponde al Rey:
a) Sancionar y promulgar las leyes.
b) Convocar y disolver las Cortes Generales y convocar elecciones en los términos previstos en la Constitución.
c) Convocar a referéndum en los casos previstos en la Constitución.
d) Proponer el candidato a Presidente del Gobierno y, en su caso, nombrarlo, así como poner fin a sus funciones en los términos
previstos en la Constitución.
e) Nombrar y separar a los miembros del Gobierno, a propuesta de su Presidente.
f) Expedir los decretos acordados en el Consejo de Ministros, conferir los empleos civiles y militares y conceder honores y
distinciones con arreglo a las leyes.
g) Ser informado de los asuntos de Estado y presidir, a estos efectos, las sesiones del Consejo de Ministros, cuando lo estime
oportuno, a petición del Presidente del Gobierno.
h) El mando supremo de las Fuerzas Armadas.
i) Ejercer el derecho de gracia con arreglo a la ley, que no podrá autorizar indultos generales.
j) El Alto Patronazgo de las Reales Academias.
El President del govern és investit pel Congres dels diputats. El Rei te autoritas però no te potestas. Les seves funcions són simbòliques.
Exerceix un paper neutral. El responsable poltic dels actes del rei, que son actes deguts ( té l’oblicacio constitucional de fer) és qui ha
contrasignat els actes del rei. P.ex. en una llei qui contrasgina (refrendar) és el president del govern. Això explica que el rei sigui
inviolable (ART: 56, 3)
La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad. Sus actos estarán siempre refrendados en la forma establecida en
el artículo 64, careciendo de validez sin dicho refrendo, salvo lo dispuesto en el artículo 65, 2.
art. 64.

El rei no pot ser processat ni jutjat.

Condicions d’abdicació: qualsevol causa civil i penal en la qual estes implicat Joan Carles I, només podria ser coneguda pel Tribunal
Suprem. Això implica que si que pot ser jutjat. La irresponsabilitat va lligada amb l’exercici del rei.
Artículo 64
1. Los actos del Rey serán refrendados por el Presidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros competentes. La propuesta y
el nombramiento del Presidente del Gobierno, y la disolución prevista en el artículo 99, serán refrendados por el Presidente del
Congreso.
2. De los actos del Rey serán responsables las personas que los refrenden.

ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

CLASSE 2/11 POWER TEMA 2 DIAPO 12:

Subjecció del poder públic al Dret : no actuen en arbitrarietat ni abús de poder, sinó en base a regles preestablertes en que els poders
es controlen entre ells per assegurar el compliment de les normes jurídiques.
Va iniciar-se al segle XVII, en la revolució anglesa, davant la necessitat de garantir els drets de propietat i de fer front el gir absolutista
dels reis. 1699 porta el reconeixement de limitacions del rei, i que els agents del rei estan subjectes al dret aprovat al parlament, el
qual es l’expressió de la voluntat dels representants de la ciutadania.
L’expressió estat de dret es podria aplicar a un regim autoritari, ja que s’ha de fer cas al que diu el dictador
En sentit formal es la subjecció de l’estat al dret
Estat de Dret en SENTIT MATERIAL
1) Principi de legalitat (principi de constitucionalitat)
Subjecció dels poders a la llei, que per això ha estat aprovada pels representants de la ciutadania. En les revolució ja es
pensava que o bé no hi havia una Constitució rígida, com a Anglaterra i on la sobirania era exercida pel rei amb el parlament,
o bé eren de caràcter programàtic però no tenien instruments de garantia constitucional, com a França a finals del XVIII i XIX.
En l’actualitat s’ha d’afegir el principi de constitucionalitat, els poders públics es troben subjectes a la Constitució i a les lleis.
2) Divisió de poders.
En un estat de dret els poders públics han de seguir les normes en el marc d’uns poders que no estan concentrats, sinó
dividits, i que entre ells s’estableixen un sistema de pesos i contrapesos. En els estats moderns inclús el legislador esta limitat
pels control de constitucionalitat de la llei. Així doncs, es la diferenciació en l’exercici del poder públic el qual prova de garantir
una esfera de llibertat a la ciutadania, i hi ha menys risc de comportaments arbitraris i els poders públics es controlen
recíprocament.
3) Reconeixement de Drets Fonamentals
 És garanteix que els individus tinguin llibertats en el marc d’unes normes conegudes i previsibles que els protegeixen.

PRINCIPIS QUE ASSEGUREN LA SUBJECCIÓ DE L’ESTAT AL DRET (ARTICLE 9.3 CE)

1) PRINCIPI DE LEGALITAT
2) PRINCIPI DE JERARQUIA NORMATIVA.
Introdueix un caràcter predictiu en el comportament dels poders públics, que les normes superiors prevalen sobre les normes
inferiors. Ex. Constitució preval sobre la llei, i la llei sobre els reglaments.
3) PRINCIPI DE PUBLICITAT DE LES NORMES.
Les normes han de ser publiques i conegudes per la ciutadania. El desconeixement de les lleis no eximeix del seu compliment.
La publicació de les normes es un requisit de validesa, fins que no es publica no entra en vigor. En general, la norma entra
en vigor després de 20 dies des de la seva publicació. Però per exemple ella mateixa pot indicar el dia que entrarà en vigor,
inclús pot ser l’endemà (com els Decrets llei).
4) IRRETROACTIVITAT DE LES DISPOSICIONS SANCIONADORES NO FAVORABLES. (art 25, 1 CE)
Un norma no es pot aplicar en aquells casos anteriors a la seva publicació si son disposicions sancionadores no favorables o
restrictives de drets. Si es una disposició favorable si que es pot aplicar a una situació anterior.
Prohibició d’aplicació duna norma a una situació anterior a la seva publicació, únicament
Els ciutadans han d’ajustar el seu comportament a les normes conegudes, aleshores es injust que se li apliquin unes normes
respecte a una situació en la que en aquell moment no existien normes de caràcter penal o sancionador.
5) SEGURETAT JURÍDICA.
Caràcter predictible del dret, saber a que “atènyer-se”
6) RESPONSABILITAT DELS PODERS PÚBLICS.
Els poders públics responen dels comportaments que siguin contraris a les normes jurídiques. Poden ser subjectes a una
sanció si incompleixen les normes.
7) INTERDICCIÓ DE L’ARBITRARIETAT.
Interdicció=prohibició: prohibició de l’abús de poder. Algun funcionari/càrrec públic abusa del seu poder.
Allò que afecta a la llibertat i a la propietat nomes pot ser decidit en llei. Per exemple, els pressupostos.

ESTAT DEMOCRÀTIC
1) Principi de sobirania popular la legitimació/justificació del poder en la ciutadania com a ultima instancia. La ciutadania
exerceix la votació (directa o indirecta) la qual segueix la regla de la majoria.
2) Pluralisme (art 1, 1 CE): respecte per les minories. Hi ha una diversitat d’opcions (sindicals, religioses, socials...). La
canalització d’aquestes esferes de llibertat a treaves de les quals tothom pot desplegar el seu projecte de vida d’acord amb
les seves ideologies i preferències. L’element de protecció es els drets fonamentals i estan per damunt del procés democràtic.
Alguns aspectes no poden ser vulnerats ja que representen una protecció per les minories. Ex. En una dictadura només hi ha
una opció ideològica política. En canvi en una democràcia hi ha una diversitat d’opcions.
3) Participació: de la ciutadania ja sigui directa o indirecta (representativa). El nostre sistema és de democràcia representativa.
L’estat liberal es forja en un moment d’ascensió social i econòmica (a través de la rev. industrial) i hi ha una divisió del treball,
no tots podem reunir-nos i decidir-ho tot. A més d’un augment de la població. Tots aquests factors dificulten una democràcia
directa.

INSTITUCIONS DE DEMOCRÀCIA DIRECTA

Referèndum.
 − Consultiu (article 92 CE)
− Reforma constitucional
− Autonòmic/Estatutari
Ley Orgánica 2/1980, de 18 de enero, sobre regulación de las distintas modalidades de referèndum
Art. 92 CE.
Iniciativa Legislativa Popular
− Dret de petició (article 29 CE)
− Jurat

REFERÈNDUMS
Hi ha mecanismes que permeten entendre que hi ha unes certes ressonàncies de democràcies directes, una de les institucions més
típiques de democràcia semidirecta és el referèndum. El referèndum es una votació per un contingut ja decidit prèviament pels
representants. Per tant, els mecanismes de democràcia directa són majoritàriament de semidirecta. Com per exemple en processos
de consulta i participació, Assembles Constituents formades per representants a l’atzar... Fins i tot alguns dels mecanismes de
participació democràtica que impliquin més a la ciutadania, sempre hi ha una fase en que intervenen els representants. Ex. Procés de
la nova Constitució islandesa.
En conclusió, sí que hi ha elements de democràcia directa, tot i que aquests acaben sent semidirecta.

Hi ha 3 tipus de referedums:
I poden ser de caràcter consultiu, vinculant o ratificatori.
En el sistema espanyol tenim dos tipus:
Els vinculats son els de la reforma constitucional. Tant el facultatiu ( art. 167) com l’obligatori ( art. 168) i també aquells referèndums
relatius a l’estat autonòmic:
1. Referèndum d’iniciativa autonòmica: preveu que els territoris decideixin constituir-se en CCAA. (Nomes es va
celebrar a Andalusia)
2. Referèndum d’aprovació dels estatuts: (En Andalusia, Catalunya, País Basc i Galicia)
3. Referèndums de reforma dels estatuts: (En Andalusia, Catalunya, País Basc i Galicia)
Referèndum consultiu (Art. 92): no vincula políticament el govern. En la historia de la democràcia espanyola s’han celebrat dos
referèndums consultius: el referèndum consultiu de la integració d’Espanya al tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), i per la integració
d’una constitució per la Unió Europea. (que no va tenir èxit en altres països)
Referèndum d’autodeterminació?
No pot haver-hi referèndum d’autodeterminació sense un previ referèndum de reforma de la constitució
1. No, ja que segons el Tribunal Constitucional s’hauria de fer un referèndum previ per fer una reforma de l’article 168.
2. A més, a través del article 168 actual tampoc es podria dur a terme ja que no es pot convocar un referèndum consultiu nomes
al territori de Catalunya, ja que l’article estableix “ de todos los ciudadanos”. El TC va declarar inconstitucional una llei
catalana que preveia referèndums autonòmics, fins i tot en l’àmbit de competències de la Generalitat de Catalunya, encara
que aquesta llei entenia que l’estat tenia competència exclusiva.
En qualsevol cas, si hi hagués voluntat política, podria haver-hi almenys un referèndum consultiu en el conjunt de l’estat.

Artículo 92
1. Las decisiones políticas de especial trascendencia podrán ser sometidas a referéndum consultivo de todos los ciudadanos.
2. El referéndum será convocado por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno, previamente autorizada por el
 Congreso de los Diputados.
3. Una ley orgánica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas modalidades de referéndum previstas en esta
Constitución. (Ley Orgánica 2/1980, de 18 de enero, sobre regulación de las distintas modalidades de referèndum)

INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (art. 87, 3 CE)

Mecanisme de democràcia semidirecta. Exclou l’inici d’una reforma constitucional. És per lleis de l’estat. A Catalunya també es possible
per les quals calen almenys 60.000 signatures. Ex. Prohibició de les curses de braus (tot i que va ser anul·lada pel TC). En el supòsit que
es presenti proposició de llei, en el cas de l’estat està subjecte a límits (igual que en l’autonòmic).
Aquest proposició de llei ha de superar la presa en consideració, primera votació sobre la virtualitat del projecta en la que els diputats
decideixen si continua endavant o es desestimada. Els representants tenen l’ultima paraula. En cop acceptada, poden introduir
esmenes que alterin l’objectiu principal de la llei. Ex. Proposició de llei planteja contra els desnonaments. La aprovació final correspon
als representants de la ciutadania.
Artículo 87
1. La iniciativa legislativa corresponde al Gobierno, al Congreso y al Senado, de acuerdo con la Constitución y los
Reglamentos de las Cámaras.
2. Las Asambleas de las Comunidades Autónomas podrán solicitar del Gobierno la adopción de un proyecto de ley o
remitir a la Mesa del Congreso una proposición de ley, delegando ante dicha Cámara un máximo de tres miembros
de la Asamblea encargados de su defensa.
3. Una ley orgànica (Ley Orgánica 3/1984, de 26 de marzo, reguladora de la iniciativa legislativa popular) regulará las
formas de ejercicio y requisitos de la iniciativa popular para la presentación de proposiciones de ley. En todo caso
se exigirán no menos de 500.000 firmas acreditadas. No procederá dicha iniciativa en materias propias de ley
orgánica, tributarias o de carácter internacional, ni en lo relativo a la prerrogativa de gracia (és a dir, indult)
DRET DE PETICIÓ (ARTICLE 29 CE)
Artículo 29
1. Todos los españoles tendrán el derecho de petición individual y colectiva, por escrito, en la forma y con los efectos
que determine la ley.
2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos armados o de los Cuerpos sometidos a disciplina militar podrán ejercer
este derecho sólo individualmente y con arreglo a lo dispuesto en su legislación específica.
Ley Orgánica 4/2001, de 12 de noviembre, reguladora del Derecho de Petición. → Obliga als poders publics a respondre, si no responen
están violant el dret a petició
JURAT
Mecanismes vinculats als tràmits d’exposició publica, quan s’elabora un reglament o un pla urbanístic te l’obligació de donar-se a
conèixer als ciutadans.
Artículo 105
La ley regulará:
a) La audiencia de los ciudadanos, directamente o a través de las organizaciones y asociaciones reconocidas por la
ley, en el procedimiento de elaboración de las disposiciones administrativas que les afecten.
b) El acceso de los ciudadanos a los archivos y registros administrativos, salvo en lo que afecte a la seguridad y defensa
del Estado, la averiguación de los delitos y la intimidad de las personas.
c) El procedimiento a través del cual deben producirse los actos administrativos, garantizando, cuando proceda, la
audiencia del interesado.
1h25:46
DRET ELECTORAL
Aspectes que regula:
1) Definició de l’electorat.
2) Circumscripció electoral.
3) Definició del mecanisme electoral
-Sistemes majoritaris
-Sistemes proporcionals (fórmula d’Hont)
4) Definició de la forma de vot
5) Fases del procés electoral

CLASSE 6/11 – SISTEMA PARLAMENTARI

PARTITS POLÍTICS
Què són? Associacions privades amb funcions públiques.
Regulació constitucional
− Article 22 CE Dret d’associació
Artículo 22
1. Se reconoce el derecho de asociación.
2. Las asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados como delito son ilegales.
3. Las asociaciones constituidas al amparo de este artículo deberán inscribirse en un registro a los solos efectos de
publicidad.
4. Las asociaciones sólo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud de resolución judicial motivada.
5. Se prohíben las asociaciones secretas y las de carácter paramilitar. (això també s’exten als partits polítics que poguessin
actuar en caràcter paramilitar)
− Article 6 CE Partits
Artículo 6
Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son
instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto
a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.
Expressió del pluralisme
Concorren en la formació i manifestació de la voluntat popular
Instrument fonamental de participació
Estructura interna i funcionament democràtics

Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny

art 9. Possibilitat d’ il·legalització per activitat (no es poden il·legalitzar per la ideologia) contrària als Principis democràtics i drets
humans (article 9 LOPP)
− Procediment davant de la Sala prevista a l’article 61 LOPJ del Tribunal Suprem
− Poden instar a la declaració d’il·legalitat el Govern o el Ministeri Fiscal
ESTAT SOCIAL
1) Intervenció de l’Estat a fi d’assolir una societat justa.
2) Igualtat dels individus i dels grups (Clàusula d’igualtat real 9.2 CE)
 3) Satisfacció de la pròcura existencial (Estat prestacional)
4) Intervenció dels poders públics en l’economia
CONSTITUCIÓ ECONÒMICA
- Sistema d’economia mixta
- Llibertats econòmiques però ajustades a la funció social (per exemple: article 33 CE)
- Subordinació de la riquesa a l’interès general (128 CE)
- Garantia de drets socials, laborals, sindicals. (p.e.: article 28 CE)
- Presència de principis rectors de la política social i econòmica.
- Reconeixement d’un sector públic d’economia (article 128.2 CE)
L’article 9,2 CE) Principis d’igualtat real

Artículo 9
2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que
se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los
ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.
La Constitucio estableix uns límits i dins d’aquests els poders public i les majories democràtiques podien decidir quina política
econòmica feien. Per promoure aquesta funció social, l’estat ha dintervenir en l’economia. L0estat esta habilitat per controlar
l’ecenomia i assolir l’igualtat real dels individus i els grups que integren. Ex. el dret de propietat
Art 33. Dret a la propietat privada i a ‘herencia
33,2. la funció social determinarea els continguts d’aquests drets

ARTICLES
TÍTULO X
De la reforma constitucional
Artículo 166
La iniciativa de reforma constitucional se ejercerá en los términos previstos en los apartados 1 y 2 del artículo 87.
Artículo 167
1. Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayoría de tres quintos de cada una de las Cámaras. Si
no hubiera acuerdo entre ambas, se intentará obtenerlo mediante la creación de una Comisión de composición paritaria de
Diputados y Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado.
2. De no lograrse la aprobación mediante el procedimiento del apartado anterior, y siempre que el texto hubiere obtenido el voto
favorable de la mayoría absoluta del Senado, el Congreso, por mayoría de dos tercios, podrá aprobar la reforma.
3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación cuando así lo soliciten, dentro de
los quince días siguientes a su aprobación, una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras.
Artículo 168
1. Cuando se propusiere la revisión total de la Constitución o una parcial que afecte al Título preliminar, al Capítulo segundo, Sección
primera del Título I, o al Título II, se procederá a la aprobación del principio por mayoría de dos tercios de cada Cámara, y a la
disolución inmediata de las Cortes.
2. Las Cámaras elegidas deberán ratificar la decisión y proceder al estudio del nuevo texto constitucional, que deberá ser aprobado
por mayoría de dos tercios de ambas Cámaras.
3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación.
Artículo 169
No podrá iniciarse la reforma constitucional en tiempo de guerra o de vigencia de alguno de los estados previstos en el artículo 116.

TEMA 5. CLASSE 16/11 AUTONOMIA POLÍTICA

ESTAT AUTONÒMIC
1) Descentralització del poder polític
2) 2 nivells de govern: Estat central i comunitat autònoma
3) Reconeixement i garantia del dret a l’autonomia política.

AUTONOMIA POLÍTICA
L’autonomia política és la capacitat de decidir i desenvolupar polítiques pròpies dins el marc de competències reconegut per la
Constitució i per l’Estat d’Autonomia.
Implica:
1. Dotar-se d’unes institucions d’autogovern (Parlament) i d’un ordenament jurídic propi.
2. L’exercici de la funció legislativa a través d’un Parlament escollit per sufragi universal.
3. L’exercici de funcions de direcció política
4. L’exercici de la funció executiva i de la potestat reglamentària.
5. L’autonomia financera per al desenvolupament i execució de les competències reconegudes.

PRINCIPI D’AUTONOMIA
Recolzament normatiu:
• Article 2 CE: consagra el dret a l’autonomia que poden exercir les nacionalitats i regions que se’n reconeguin com a titulars
a través dels processos previstos a la Constitució
Article 2 La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols,
i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

• Article 137 CE: es refereix al règim de les Comunitats Autònomes constituïdes.

Article 137 L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes
aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.

AUTONOMIA en el marc del PRINCIPI D’UNITAT

- Autonomia no és SOBIRANIA (STC 4/1981, de 2 de febrer)

La sobirania és la màxima capacitat de decisió política. S’emfatitzava que les comunitats autònomes no eren unitats
predeterminades que s’integressin a una federació i que l’estat autonòmic no era un estat federal, ja que en aquest cas els estats
si que retenen uns atributs de sobirania.
- Les autonomies no són subjectes de dret internacional
- Les autonomies no decideixen lliurement sobre la seva participació en una unitat estatal més àmplia (diferència respecte les
unions Federals).

ESTAT FEDERALS COMUNITATS AUTÒNOMES

EEUU, Alemanya Espanya

Comunitat territorial i constitucional que forma part L’estat centralitzat cedeix competències a unes
DEFINICIÓ
d'una unió federal. (*) entitats a les quals se’ls reconeix autonomia política.

SOBIRANIA SÍ, ja que anteriorment al pacte ja eren sobirans No

Tot allò que no es troba transferit a la Constitució de Només tenen les competències que se’ls ha delegat i
COMPETÈNCIES
la federació es mantenen en els estats membres. que estableixen els seus estatuts.

* En una Constitució federal no cal que tots els estats hi estiguin a favor. En el cas de la llei fonamental de Bonn tampoc, Baviera hi va
estar en contra.

El PRINCIPI D’UNITAT implica:

1) Un mínim institucional homogeni fixat des de la Constitució (articles 147 i 151.2 CE)
Article 147
1. Dins els termes de la present Constitució, els estatuts seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, i l’Estat els
reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.
2. Els estatuts d’autonomia hauran de fer constar:
a. La denominació de la Comunitat que s’ajusti millor a la seva identitat històrica.
b. La delimitació del territori.
c. La denominació, l’organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.
d. Les competències assumides dins el marc establert per la Constitució i les bases per al traspàs dels serveis que els
correspondran.
3. La reforma dels estatuts s’ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i requerirà, en qualsevol cas, l’aprovació de les Corts
Generals per llei orgànica.
Article 152
1. En els estatuts aprovats pel procediment a què es refereix l’article anterior, l’organització institucional autonòmica es basarà en una
assemblea legislativa elegida per sufragi universal d’acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri també la
representació de les diverses zones del territori; un Consell de Govern amb funcions executives i administratives, i un president, elegit
per l’Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei, al qual correspon la direcció del Consell de Govern, la suprema representació
de la Comunitat respectiva i l’ordinària de l’Estat dins d’aquella. El president i els membres del Consell de Govern seran responsables
políticament davant l’Assemblea. Un Tribunal Superior de Justícia, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem,
culminarà l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. En els estatuts de les comunitats autònomes podran
establir-se els supòsits i les formes de participació d’aquelles en l’organització de les demarcacions judicials del territori, tot de
conformitat amb el que preveu la llei orgànica del poder judicial i dins la unitat i la independència pròpies d’aquest darrer. Sens
perjudici del que disposa l’article 123, les successives instàncies processals, en el seu cas, s’esgotaran davant òrgans judicials radicats
 en el mateix territori de la Comunitat Autònoma en què estigui l’òrgan competent en primera instància.
2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que
ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
3. Els estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies que gaudiran de plena personalitat jurídica mitjançant l’agrupació de
municipis limítrofs.
2) Principi d’igualtat de drets i deures dels ciutadans en tot territori de l’Estat.
3) El principi de solidaritat (article 2 CE). Solidaritat implica:
Article 2 La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i
reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles
a) criteri que emmarca l’autonomia financera de les CA a fi d’aconseguir un equilibri econòmic adequat entre les diverses
parts del territori de l’Estat (articles 138.1, 156.1 i 158 CE)
Article 138
1. L’Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en l’article 2 de la Constitució i vetllarà per
l’establiment d’un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendrà assenyaladament les
circumstàncies del fet insular.
2. Les diferències entre els estatuts de les diverses comunitats autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o
socials.
Article 156
1. Les comunitats autònomes gaudiran d’autonomia financera per a acomplir i exercir les seves competències d’acord amb els
principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
2. Les comunitats autònomes podran actuar com a delegats o col· laboradors de l’Estat en la tasca de recaptació, gestió i liquidació
dels recursos tributaris d’aquest, d’acord amb les lleis i els estatuts.
Article 158
1. En els pressupostos generals de l’Estat es podrà establir una assignació a les comunitats autònomes en funció del volum dels
serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis públics
fonamentals en tot el territori espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituirà un fons de
compensació destinat a despeses d’inversió, els recursos del qual seran distribuïts per les Corts Generals entre les comunitats
autònomes i les províncies, en el seu cas.
b) deure general de col·laboració entre tots els poders públics →
4) Principi d’unitat de mercat. 139, 2, tot i que es més ampli actualment ja que avarca tots els estats de la UE.
Article 139
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de l’Estat.
2. Cap autoritat no podrà adoptar mesures que directament o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulació i l’establiment de les
persones i la lliure circulació de béns per tot el territori espanyol.

AUTONOMIA POLÍTICA és diferent de l’AUTONOMIA ADMINISTRATIVA

L’autonomia administrativa és reconeguda als ens locals (municipis i províncies) i a d’altres ens. Només comporta potestats
reglamentàries i executives. No te una funció legislativa.
Se’ls atribueix:
1) personalitat jurídica
2) una administració per gestionar els seus interessos.

El DRET A L’AUTONOMIA va ser exercit d’acord amb el PRINCIPI DISPOSITIU.

− La Constitució no establia quins eren els subjectes del dret a l’autonomia.
 − No establia l’obligatorietat de constituir-se en Comunitat Autònoma. La decisió de constituir-se en CCAA i també el nivell de
competències que s’assumeix es una decisió que es troba en els territoris que esdevindrien CCAA. Per tant, no es una decisió
que vingui imposada per les autoritats centrals (tot i haver-hi excepcions).
− (finalment, el model autonòmic es va generalitzar però no era una conseqüència necessària del disseny constitucional)

VIES PER ACCEDIR A L’AUTONOMIA

PROCÉS ESPECIAL (“via ràpida”): arts. 151, 1 CE i 147 CE

Les nacionalitats que utilitzarien aquest procés es pensava que serien Catalunya, el Pais Basc i Galicia, ja que coincidien amb els
territoris que en el passat ja havien plebiscitat (sotmès a una votació) els estatus d’autonomia. En el cas de Catalunya, ja va haver un
regim preautonòmic. Així doncs, la pròpia constitució dissenyava una via especial per aquests 3 territoris, esmentats en la Disposició
Transitòria 2a.
Segona Els territoris que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament projectes d’estatut d’autonomia i en el moment de promulgar aquesta
Constitució comptin amb règims provisionals d’autonomia, podran procedir immediatament en la forma prevista per l’apartat 2 de l’article 148, sempre
que ho acordin així, per majoria absoluta, els òrgans preautonòmics col·legiats superiors, els quals hauran de comunicar-ho al Govern. El projecte
d’Estatut serà elaborat d’acord amb allò que estableix l’article 151, número 2, a convocatòria de l’òrgan col·legiat preautonòmic.

L’article 151, 1 determinava la obligatorietat de fer un referèndum per aquells territoris que volguessin accedir a un nivell de
competències superior al de les altres CCAA. Aquest referèndum es coneix com el referèndum d’iniciativa autonòmica. No obstant
això, els territoris que en el passat haguessin plebiscitat estatuts d’autonomia, (es l’únic esment que fa la constitució a la legalitat
republicana) no havien de fer aquest referèndum, sinó que hi podien accedir directament “sempre que ho acordin així, per majoria
absoluta, els òrgans preautonòmics”.

Van accedir a les competències dels articles 148 i 149 (buscar arts)
Les CCAA que accedien pel procés especial i les que van accedir de la disposició transitòria segona, podien accedir directament a les
competències tant del 148 com del 149.
Si mirem les competències de l’estat, veiem que hi ha alguns aspectes que poden ser assumits per les CCAA. Exemple; 149,1,16. L’estat
te competència en la coordinació general de la sanitat. Això vol dir que les CCAA poden assumir competències de desenvolupament
(ja que l’estat te les bases) en matèria de sanitat i tenen competències d’execució i organització del sistema sanitari.

EXCEPCIÓ ANDALUSIA: Andalusia no constava a la disposició segona, però en la seva ciutadania hi havia una forta voluntat d’accedir
pel procés especial i per tant assumir també les competències de l’article 149. Aleshores, en base a aquest l’article es va aprovar un
estat autonomia seguint el procediment del 151, 2. D’acord amb l’apartat 3, Andalusia es va poder convertir en CCAA, encara que a
Almeria va guanyar el “no”.
 Article 151
1. No caldrà deixar transcórrer el termini de cinc anys a què es refereix l’apartat 2 de l’article 148 en cas que, dins el termini que estableix
l’article 143.2, acordin la iniciativa del procés autonòmic, a més de les diputacions o els òrgans interinsulars corresponents, les tres quartes
parts dels municipis de cadascuna de les províncies afectades, les quals representin, com a mínim, la majoria del cens electoral de cadascuna
i sigui ratificada mitjançant un referèndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada província en els termes que
estableixi una llei orgànica.
− * referèndum de ratificació → únic cas en que es requereix majoria absoluta del cens
2. En el cas previst per l’apartat anterior, el procediment per a elaborar l’Estatut serà el següent:
1r. El Govern convocarà tots els diputats i senadors elegits en les circumscripcions compreses dins l’àmbit territorial que pretengui
accedir a l’autogovern per tal que es constitueixin en Assemblea, amb l’única finalitat d’elaborar el projecte d’Estatut d’Autonomia
corresponent, mitjançant l’acord de la majoria absoluta dels seus membres.
2n. Una vegada hagi aprovat el projecte d’Estatut l’Assemblea de Parlamentaris, aquest serà tramès a la Comissió Constitucional del
Congrés, la qual, dins el termini de dos mesos, l’examinarà amb el concurs i l’assistència d’una delegació de l’Assemblea proposant per
tal de determinar-ne d’un acord comú la formulació definitiva.
3r. Si s’arribava a un acord, el text que en resultés serà sotmès al referèndum del cos electoral de les províncies compreses dins l’àmbit
territorial de l’Estatut projectat.
4t. Si el projecte d’Estatut és aprovat a cada província per la majoria dels vots emesos vàlidament, serà elevat a les Corts Generals. Els
Plens de totes dues cambres decidiran sobre el text per mitjà d’un vot de ratificació. Havent estat aprovat l’Estatut, el rei el sancionarà
i el promulgarà com a llei.
5è. Si no s’arribava a l’acord a què es refereix l’apartat 2n d’aquest número, les Corts Generals donaran al projecte d’Estatut la
tramitació de projecte de llei. El text que aquestes aprovin serà sotmès al referèndum del cos electoral de les províncies compreses
dins l’àmbit territorial de l’Estatut projectat. Si fos aprovat per la majoria dels vots emesos vàlidament a cada província, la promulgació
serà feta en els termes del paràgraf anterior.
3. En els casos previstos pels paràgrafs 4t i 5è de l’apartat anterior, la manca d’aprovació del projecte d’Estatut per part d’una o de més d’una
província no impedirà la constitució de la Comunitat Autònoma projectada per part de les altres en la forma que estableixi la llei orgànica
prevista per l’apartat 1 d’aquest article.

PROCÉS GENERAL (via ordinària, “via lenta”): arts. 143,2 CE i 146 CE

Les que es constituïen per la via ordinària nomes podien accedir a les competències del 148. (Ver art 148, 2)
Article 148, 2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus estatuts, les comunitats autònomes podran ampliar
successivament les seves competències dins el marc establert per l’article 149.
Les altres CCAA van accedir, amb l’excepció de Navarra, a l’autonomia pel procés general per l’article 143,2 i amb els sistema
d’aprovació de estatut previst en l’art 146, el qual incloïa l’aprovació de l’estat a les corts generals sense referèndum.
Article 143
1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes que tinguin característiques
històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern
i constituir-se en comunitats autònomes d’acord amb el que preveuen aquest títol i els estatuts respectius.
2. La iniciativa del procés autonòmic correspon a totes les diputacions interessades o a l’òrgan interinsular corresponent, i als dos terços
dels municipis la població dels quals representi, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada província o de cada illa. Aquests requisits
hauran d’acomplir-se dins el termini de sis mesos d’ençà del primer acord al respecte adoptat per alguna de les corporacions locals
interessades.
3. La iniciativa, en el cas de no reeixir, només podrà repetir-se al cap de cinc anys.

Article 146
El projecte d’Estatut serà elaborat per una assemblea composta pels membres de la Diputació o l’òrgan interinsular de les províncies
afectades i pels diputats i els senadors que n’hagin estat elegits, i serà elevat a les Corts Generals, les quals li donaran tramitació de llei.
Això explica perquè cadascuna de les modificacions que han tingut aquests estatuts no han requerit referèndums. Mentre quan s’ha
reformat els estatus de les CCAA que van anar per la via ràpida, si que ha calgut referèndum, com per exemple a Catalunya l’any 2006
i a Andalusia.

EXCEPCIÓ NAVARRA. Va anar per la via de la disposició addicional primera i disposició transitòria quarta. Navarra va accedir a través
de l’actualització del seu regim foral que li permetia una estructura de .. entre el govern navarrès i el govern de l’estat. I es va accedir
a les competències del 149 i algunes particularitats (També el país basc). Particularitats: regim de concert de finançament i política
pròpia.
Disposició Addicional Primera La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L’actualització general del dit règim
foral es durà a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constitució i dels estatuts d’autonomia.

Disposició Transitòria Quarta 1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc
que el substitueixi, en lloc del que estableix l’article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l’òrgan foral competent, el qual adoptarà
la seva decisió per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita iniciativa sigui vàlida, caldrà, a més, que la decisió de l’òrgan
foral competent sigui ratificada per un referèndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vàlids emesos.
2. Si la iniciativa no reeixís, només es podrà tornar a produir en un altre període de mandat de l’òrgan foral competent, i, en qualsevol cas,
quan hagi transcorregut el termini mínim que estableix l’article 143.

* El concert econòmic nomes el tenen País Basc i Navarra perquè es el que estableix la disposició addicional primera, ja que adapten el
seu antic règim foral en el qual preveien el sistema de concert. Catalunya no hi pot accedir com a conseqüència d’aquesta foralitat. Fins
i tot, l’estatut hi renunciava, tot i que esperava una equiparació tributaria.

L'art. 144 de la CE: el principi dispositiu implicava que la iniciativa d’establir-se com a CCAA era dels territoris, però excepcionalment
les corts tenien altres poders:
Article 144 Per motiu d’interès nacional, i mitjançant una llei orgànica, les Corts Generals podran:
a) Autoritzar la constitució d’una comunitat autònoma quan el seu àmbit territorial no superi el d’una província i no reuneixi les
condicions de l’apartat 1 de l’article 143.
b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d’autonomia a territoris que no es trobin integrats en l’organització provincial.
c) Substituir la iniciativa de les corporacions locals a què es refereix l’apartat 2 de l’article 143.

EVOLUCIÓ ESTAT AUTONÒMIC (1982-2019)

1. Ampliació de competències per Llei Orgànica de Transferència i Delegació (València i Canàries) 1982.
Tots els territoris es van constituir en CCAA, fins i tot Ceuta i Melilla (estatut especial) i van acabar adquirint les competències dels
arts. 148 i 149.
També aquestes comunitats autònomes de la via general van ràpidament ampliar les competències fins i tot sense necessitat de deixar
transcórrer 5 anys. Les primeres van ser el País Valencià i les Illes Canàries, que poc després d’aprovar els seus estatus, van assumir
algunes competències de l’art. 149, a través del mecanisme de la llei orgànica de transferència de competències prevista en l’art. 150.2.
El qual preveu la capacitat d’ampliar competències sense modificar els estatuts.
Article 150, 2. L’Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria
de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència
corresponent de mitjans financers i també les formes de control que l’Estat es reservi.

2. Reforma i ampliació competències Comunitats Autònomes de “via lenta”.

L’any 1992 hi va haver un acord entre el PSOE (F. Gonzalez) i el cap de l’oposició del PP (Aznar) on es va acordar impulsar l’equiparació
competencial de totes els CCAA de via general amb les CCAA de la via especial (Acords Autonòmics de 19929). Primer amb lleis i després
amb reformes. Actualment tots han assumit les competències del 148 i del 149.
a) Acords Autonòmics de 1992
b) Llei Orgànica de Transferència de Competències 9/1992
c) Reforma d’Estatuts d’Autonomia (1994)

3. Reforma estatuts: València (2006), Catalunya (2006), Andalusia (2007), Balears (2007), Aragó (2007), Castella-Lleó (2007), Navarra
(2009) Extremadura (2011).
L’any 2000 els nivells competencials eren similars en totes les CCAA de l’estat. Encara que hi havia diferencies en la seguretat publica,
en el regim lingüístic en aquelles CCAA amb llengua pròpia, en matèria de finançament com hem vist en el cas de Navarra i el País Basc,
i per exemple en el dret civil (amplis drets civil com cat, Aragó, Navarra... és a dir, aquells que havien tingut dret civil propi).
Des de principis del 2000, aquelles CCAA que havien estat nacionalitats històriques es van reivindicar davant aquesta igualtat.
− País Basc: Van ser els primers però el projecte va fracassar ja que pretenia constituir-se en un estat associat a estat espanyol
i reformar l’estatut d’autonomia. Però el primer Pla Ibarretxe era el projecte de reforma d’estatut i que va ser aprovat al
parlament però rebutjat al Congres. (l’estatut necessita l’aprovació de els Corts Generals, però en el congres necessita la
majoria absoluta al ser una llei orgànic).
− Catalunya: l’any 2006 es va impulsar la reforma d’estat autonomia, que no era tan arriscada com la del País Basc però
plantejava canvis significatius. Pretenia 3 aspectes
1) major reconeixement nacional i lingüístic
2) el blindatge de competències: que l’estat no pogués intervenir en competències que reconeixen exclusives a la
CCAA
3) millora en el sistema de finançament
A diferencia del país basc, la reforma de l’estatut autonomia impulsada en l’època del tripartit, va ser aprovada per la majoria
absoluta del Congrés en l’època de govern de Zapatero i va ser ratificada en referèndum el juny del 2006. La iniciativa
catalana, tot i que estava focalitzada en les necessitats de refermar el govern català, va motivar la reforma de altres CCAA:
València (2006), Catalunya (2006), Andalusia (2007), Balears (2007), Aragó (2007), Castella-Lleó (2007), Navarra (2009)
Extremadura (2011). Per exemple el cas d’Andalusia, on es va fer una reforma bastant similar a la catalana.
En el País Valencià hi va haver un sentència sobre el Tribunal Constitucional sobre la reforma que finalment es va estimar
constitucional. I únicament hi va haver una sentencia d’inconstitucionalitat negativa cap a Catalunya. Tot i que el cas català
havia estat aprovat en referèndum (a diferencia de València). En aquesta sentència es va contribuir a desacreditar la
institució, es va declarar per majoria mínima la inconstitucionalitat de 14 articles. Fet que va desballestar l’arquitectura de la
reforma estatutària.
1. Es va rebaixar el nivell de reconeixement nacional
2. El tema de la llengua es va reinterpretar: es buscava un major reconeixement lingüístic i es va aconseguir l’efecte
contrari, que el castellà fos reconeguda llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya.
3. Es van desarticular els altres aspectes innovadors de la reforma estatutària com era el blindatge de competències,
es a dir, encara que es tracti d’una competència exclusiva l’estat encara hi te poder. De manera que pràcticament
no hi ha competències exclusives en la CCAA, l’estat sempre te una facultat d’intervenció.
4. I la reforma del sistema de finançament va ser interpretada de manera que qui tenia la ultima capacitat de decisió
era les Corts Generals.
Aquesta sentencia va suposar la fi d’una època i alguns apunten a l’origen del procés sobiranista català, el qual es pot
sintetitzar en els següents fets:
 L’any 2010 va guanyar CiU, i encara no es va plantejar un procediment independentista, sinó el pacte fiscal. Per arribar a un
sistema de finançament que produís un ...
L’any 2011 va guanyar el PP a les eleccions generals per majoria absoluta i el govern es va oposar a negociar. El setembre de
2012 per la diada, i davant la negativa de negociació del govern, el president Artur Mas convoca eleccions per celebrar una
consulta no vinculant el 9 de novembre. El 2015 es van celebrar eleccions plebiscitàries en les que el suport a la
independència, i tot i que l’independentisme va obtenir la majoria d’escons, no va obtenir la majoria de vots. A continuació
hi va haver un canvi de presidència i es va investir al president Puigdemont el qual va prometre un referèndum. Aquest va
celebrar el referèndum l’1 d’Octubre i es va proclamar la independència. El govern com a resposta va aplicar l’art 155. No
obstant això l’independentisme va guanyar les eleccions del 2017 i aquesta es la situació actual. Després que el president
Torra estigui processat per desobediència.

L’ESTATUT COM A NORMA INSTITUCIONAL BÀSICA

Definició: L’estatut es una llei orgànica de l’Estat. És aquella norma que per la seva aprovació requereix el suport de la majoria absoluta
del Congrés. INICI VIDEO: ESTAT AUTONÒMIC I PODER JUDICIAL
1) La norma fundacional d’una Comunitat Autònoma
2) La norma que organitza les institucions d’autogovern (en el marc de l’article 152 CE)
3) La norma per la qual s’assumeixen competències.
Continguts mínims de l’Estatut (article 147.2 CE)
Article 147
1. Dins els termes de la present Constitució, els estatuts seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, i l’Estat els
reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.
2. Els estatuts d’autonomia hauran de fer constar:
a) La denominació de la Comunitat que s’ajusti millor a la seva identitat històrica.
b) La delimitació del territori.
c) La denominació, l’organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.
d) Les competències assumides dins el marc establert per la Constitució i les bases per al traspàs dels serveis que els correspondran.
3. La reforma dels estatuts s’ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i requerirà, en qualsevol cas, l’aprovació de les Corts
Generals per llei orgànica.
La creació dels estatuts autonòmics fa que l’ordenament
jurídic estatal deixi de ser piramidal a traves de normes
jeràrquicament ordenades. És a dir, en el fons no només
hi ha una piràmide, sinó que hi ha l’ordenament jurídic de
l’estat i l’ordenament jurídic autonòmic. En l’autonòmic el
cim es l’estatut d’autonomia.
Les relacions entre normes del mateix rang dels dos
ordenaments, no es una relació de jerarquia sinó una
relació de competència.
Ex. relació de lleis de l’estat i lleis autonòmiques. Aquestes
primeres no son superiors que les segones, sinó que
s’ocupen d’àmbits diferents Ex. si es tracta urbanisme, les
lleis de la CCAA mantindran una relació de competència
amb les lleis de l’estat, no de jerarquia.
ELABORACIÓ I REFORMA D’ESTATUTS (remissió)
Formalment són Lleis Orgàniques (81.1 CE)
Article 81
1. Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els estatuts
d’autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució.
2. L’aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el
conjunt del projecte.

Però estan subjectes a un procediment especial d’aprovació i de reforma.

Per exemple, reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovada per LO 6/2006, de 19 de juliol.
1) Aprovació de la proposta pel Parlament per majoria absoluta de 2/3.
2) Aprovació per les Corts Generals com a Llei Orgànica.
3) Referèndum de ratificació (únicament se n’han celebrat dos a Catalunya)
− Aprovació Estatut d’Autonomia
− Reforma Estatut d’autonomia any 2006
Catalunya, PB, Galicia i Andalusia → i només han reformat per referèndum els seus estatuts Catalunya i Andalusia

Principi d’autoorganització de les Comunitats Autònomes

- És una expressió del principi d’autonomia
- Article 147.2 c) CE. Estableix que entre els continguts mínims de l’Estatut cal incloure “la denominació, organització i seu de
les institucions autonòmiques pròpies”.
- L’article 148.1.1 CE Estableix que les Comunitats Autònomes tenen competències en matèria d’organització de les seves
institucions d’autogovern”.
- El principi d’autoorganització té el límit d’un principi d’homogeneïtat institucional establert per la Constitució (article 152.1
CE)
Article 152
1. En els estatuts aprovats pel procediment a què es refereix l’article anterior, l’organització institucional autonòmica es basarà
en una assemblea legislativa elegida per sufragi universal d’acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri
també la representació de les diverses zones del territori; un Consell de Govern amb funcions executives i administratives, i un
president, elegit per l’Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei, al qual correspon la direcció del Consell de Govern, la
suprema representació de la Comunitat respectiva i l’ordinària de l’Estat dins d’aquella. El president i els membres del Consell de
Govern seran responsables políticament davant l’Assemblea. Un Tribunal Superior de Justícia, sens perjudici de la jurisdicció que
correspon al Tribunal Suprem, culminarà l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. En els estatuts
de les comunitats autònomes podran establir-se els supòsits i les formes de participació d’aquelles en l’organització de les
demarcacions judicials del territori, tot de conformitat amb el que preveu la llei orgànica del poder judicial i dins la unitat i la
independència pròpies d’aquest darrer. Sens perjudici del que disposa l’article 123, les successives instàncies processals, en el
seu cas, s’esgotaran davant òrgans judicials radicats en el mateix territori de la Comunitat Autònoma en què estigui l’òrgan
competent en primera instància.

Elements comuns a l’organització institucional autonòmica (principi d’homogeneïtat, article 152.1 CE)
1) Assemblea legislativa
a) escollida per sufragi universal
b) segons un sistema proporcional
 c) que representi les diverses zones del territori.
2) President de la CA escollit per l’assemblea entre els seus membres
3) Un Consell de Govern amb funcions executives i administratives

SISTEMA INSTITUCIONAL DE CATALUNYA

GENERALITAT DE CATALUNYA
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya (article 2.1 EAC)
La Generalitat és integrada pel (Articles 2.2 i 2.3 EAC)
1) Parlament
2) Presidència de la Generalitat
3) Govern
4) Institucions del capítol V del títol II EAC
5) Municipis, vegueries, comarques i altres ens locals
Les vegueries no estan implantades perquè caldria reformar per llei orgànica el sistema d’organització territorial provincial, que
determina que Catalunya esta organitzada en 4 províncies. Per a que aquestes assumeixin les competències que tenen les diputacions,
caldria reformar-ho. Els drets estatutaris dels estatus poden regular els drets com a principis rectors.
Article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la
Constitució.

PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

Definició: Escollit per l’assemblea legislativa entre els seus membres (152.1CE)
Funcions:
− Funció representativa:
o Representació suprema de la Comunitat Autònoma: màxim representant de la CCAA
o Representació ordinària de l’Estat a la Comunitat Autònoma: l’extraordinari seria el Rei quan es a Catalunya.
− Funció de direcció del Consell de Govern

Per exemple, PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (seminari)

Regulació: Articles 67 EAC i Articles 4-12 Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència i del Govern
Definició: Escollit pel Parlament de Catalunya entre els seus membres
Funcions:
− Funció representativa
o Representació suprema de la Generalitat
o Representació ordinària de l’Estat a Catalunya
− Funció de direcció de l’acció del Govern

INVESTIDURA PRESIDENT DE LA GENERALITAT

 1. Ronda de consultes amb representants dels partits i grups polítics amb el President del Parlament
2. Presentació d’un candidat entre els diputats
3. El candidat presenta al Ple el seu programa de Govern i debat.
4. Primera votació per majoria absoluta (és investit si la supera)
5. 2 dies després segon debat i segona votació (el President és investit si obté la majoria simple)
6. Si no és escollit en segona votació es tramita una nova proposta de candidat.
7. Si després de dos mesos de la primera votació d’investidura cap candidat ha estat escollit es dissol el Parlament i el President
de la Generalitat en funcions convoca eleccions.

CESSAMENT DEL PRESIDENT. CAUSES

1. Per canvi de legislatura com a conseqüència d’unes eleccions
2. Per aprovació d’una moció de censura i denegació d’una qüestió de confiança
3. Per dimissió
4. Per incapacitat permanent física o mental sol·licitada per majoria absoluta del Parlament de Catalunya i reconeguda per una
majoria de 2/3 parts → únic
5. Per mort
6. Per condemna penal que comporti inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic.
En cas 1) 2) i 3) el President es manté en funcions fins la presa de possessió del seu successor
En cas 4) 5) i 6) el president és substituït interinament pel conseller primer o vicepresident i s’obre el tràmit d’investidura.

GOVERN AUTONÒMIC
Les Comunitats Autònomes han de comptar amb un Consell de Govern amb funcions executives i administratives (152.1 CE)
Composició:
-President de la Comunitat Autònoma
-Consellers lliurement nomenats i cessats pel President
- Algunes Comunitats Autònomes regulen les figures de vicepresident o conseller primer. Els consellers són
membres del Govern titulars dels diversos departaments
Funcions:
− Funció de direcció política:
− Funcions administratives: titulars del seu departament
− Potestats normatives: ja sigui en l’òrgan col·legiat o com a consellers. Poden dictar reglaments en determinades condicions
Responsabilitat política:
El president i els membres del govern responen políticament de manera solidària, davant del Parlament.
La responsabilitat política es configura a través de la moció de censura i la qüestió de confiança.

Per exemple, GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Regulació: Articles 68-70 EAC i Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència i del Govern
Composició:
− President de la Generalitat
− Conseller Primer o Vicepresident
− Consellers
Els consellers i conseller primer o vicepresident són de lliure designació i cessament del President de la Generalitat.
Funcions:
Òrgan superior col·legiat que:
1) Dirigeix l’acció política i l’administració de la Generalitat
2) Exerceix la funció executiva
3) Exerceix la potestat reglamentària
Estatut personal:
− Els membres del Govern no poden ser detinguts ni retinguts excepte delicte flagrant
− Dins del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible davant el TSJ de Catalunya
− Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem.
Funcions dels Consellers
(article 16 Llei 13/2008, de 5 de novembre)
1. Desenvolupar l’acció de govern en l’àmbit de les seves funcions d’acord amb les directrius del President
2. Proposar avantprojectes de llei, projectes de decret-legislatiu, de decret-llei o de decret en l’àmbit de les seves
competències.
3. Proposar al Govern programes d’actuació en el seu àmbit de competències.
4. Proposar el nomenament d’alts càrrecs del seu departament
5. Exercir la potestat disciplinària
6. Exercir qualsevol altra atribució pròpia del càrrec o prevista per les normes.

ASSAMBLEES LEGISLATIVES AUTONÒMIQUES

− Assemblees escollides per sufragi universal segons un sistema de representació proporcional que ha d’assegurar la
representació de totes les zones del territori (152 CE)
− Assemblees unicamerals.
− Tenen funcions representatives exerceixen la funció legislativa exerceixen la funció d’impuls i control de l’acció de govern
exerceixen altres funcions (per exemple: designació de càrrecs a institucions estatals). Ex. designació de Senadors
autonòmics. Aquests son escollits pel Parlament i a Catalunya són 8. Un per cada CCAA més 1 per cada milió d’habitants.
Designa institucions de control com els Síndic de Greuges: membres de la sindicatura de comptes per 3/5... I té altres funcions
en l’àmbit legislatiu: proposar proposicions de llei (té iniciativa legislativa). Pot interposar recursos inconstitucionalitat.

ASSAMBLEES LEGISLATIVES: PARLAMENT DE CATALUNYA

Regulació: Articles 55-66 EAC, Reglament del Parlament de Catalunya aprovat el 22 de desembre de 2005.
Funció:
− Representa el poble de Catalunya
− Exerceix la potestat legislativa aprova els pressupostos de la Generalitat controla i impulsa l’acció de govern
Altres funcions:
− Elecció i nomenament de càrrecs
− p.e: Designació de senadors (8 senadors)
o Síndic de greuges
o 6 membres Consell de Garanties Estatutàries
o Consell de l’Audiovisual de Catalunya
− Proposició de lleis estatals
− Interposició de recursos d’inconstitucionalitat.
Composició:
Mínim de 100 diputats i màxim de 150 escollits per un termini de 4 anys per sufragi universal lliure, igual directe i secret.
La llei electoral de Catalunya es troba encara pendent d’aprovació (calen 2/3 dels diputats en votació final sobre el conjunt del projecte)
S’aplica la LOREG

Estatut dels diputats

• Inviolables pels vots i opinions que emetin en l’exercici del seu càrrec.
• Immunitat limitada: no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. Però no hi ha suplicatori.
• Aforament: Dins del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible davant el TSJ de Catalunya . Fora del territori
de Catalunya la responsabilitat penal és exigible davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem.

Organització i funcionament
• Grups Parlamentaris: mínim de 5 diputats amb l’excepció del Grup Mixt
o Diputats no adscrits (que abandonin el seu grup o que en siguin expulsats)
• Junta de Portaveus: Portaveus de cada grup parlamentari i President de la Cambra
o Decideixen l’ordre del dia
o Vots pels sistema de vot ponderat
• Diputació Permanent: Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no es troba reunit en període de sessions.
o 23 diputats escollits en proporció a la representació dels grups al ple.
o Acords per majoria absoluta.

ALTRES INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES

• Consells Consultius: (per exemple: Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya).
És l’òrgan que s’ocupa de vetllar per l’adequació de l’estatut de les normes amb rang de llei que aprova el Parlament.
Dictamina l’adequació de l’estatut a la Constitució. No te naturalesa jurisdiccional i emet dictàmens no vinculants. Actua
abans de l’aprovació de normes amb rang de llei: analitza si es adequat a estatut i a la Constitució. Composat per 8
membres, 6 proposats pel Parlament amb majoria de 3/5 i 2 pel govern, i un proposat per les Ass. municipalistes de Cat.
• Defensors del poble: (per exemple: síndic de greuges a Catalunya)
S’encarrega de la defensa dels drets fonamentals en àmbits de les institucions catalanes. El treball ha de ser compatible amb
el del Defensor del Pueblo. Fan recomanacions que no son vinculants però que poden tenir el seu efecte en funció de
l’autoritat del Defensor del Poble. Aquest es un comissionat de les corts generals escollit per 3/5 parts en cada cambra. I el
síndic es un comissionat escollit per 3/5 al Parlament. Vetlla per la defensa dels drets fonamentals per part de les
administracions catalanes (autonòmiques i locals). I el Defensor del Pueblo pot controlar les autonòmiques i les estatals.
• Tribunals de Comptes: (per exemple: sindicatura de comptes de Catalunya)
Controla els comptes públics a Catalunya. Emet dictàmens per supervisar la correcta utilització dels pressupostos. S’integra
de 7 síndics escollits per 3/5 parts del Parlament.
• Altres institucions: Consells de l’Audiovisual (Consell de l’Audiovisual de Catalunya)
Té funcions de control: defensa de llibertat d’informació, neutralisme, lliure competència en el sistema audiovisual català.
Integrat per 5 membres escollits per 2/3 parts del parlament.
Institucions de control: són 3 i un òrgan específic. El consell de
El Parlament de Catalunya pot tenir un mínim de 100 i màxim de 150 diputats. El que succeeix es que la determinació de la composició
de la cambra i del dret electoral proporcional hauria d’estar contemplat en una llei electoral. Catalunya es la única CCAA que no ha
aprovat una llei electoral. Això es justifica en les disputes entre els partits que són més representats en les zones rurals i aquells que
es representen en les zones urbanes. I també que en el propi estatut s’estableix que cal una majoria especial (2/3 parts) per aprovar
la llei electoral.

TEMA 6. EL PODER JUDICIAL

El Poder Judicial és el conjunt d’òrgans que exerceixen la FUNCIÓ JURISDICCIONAL
La funció jurisdiccional significa:
- Jutjar: aplicar el dret al cas concret amb caràcter definitiu (sentència ferma: Les resolucions en l’administració administrativa.
poden ser recorregudes en l’àmbit judicial. Però la ultima instància exhaureix el règim de recursos i emet una decisió ferma.)
- Executar allò jutjat: fer efectiva l’aplicació del dret. I establir mitjans per executar la sentència.

PRINCIPIS D’EXERCICI DE LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL

1. PRINCIPI D’UNITAT (articles 117.5 CE i 122.1 CE)
- Tots els òrgans jurisdiccionals s’integren en el Poder Judicial.
- Prohibició de tribunals especials i de tribunals d’excepció (art. 117. 6): són aquells que es creen per resoldre situacions
especifiques.
Article 117, 6. Resten prohibits els tribunals d’excepció.
- Prohibició de Tribunals d’Honor (article 26 CE)
Article 26 Es prohibeixen els tribunals d’honor en l’àmbit de l’Administració civil i de les organitzacions professionals.
- Eliminació de jurisdiccions privades

Article 117
5. El principi d’unitat jurisdiccional és la base de l’organització i del funcionament dels tribunals. La llei regularà l’exercici de la jurisdicció
militar dins l’àmbit estrictament castrense i en ocasió de l’estat de setge, d’acord amb els principis de la Constitució.

Excepcions al principi d’unitat:

- TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: es troba fora del poder judicial ja que la seva actuació es limita al contrast entre les
disposicions de l’ordenament jurídic i la constitució (PERQUÈ?)
- TRIBUNAL DE COMPTES (tribunal comptable del sector públic art.136 CE):
Article 136
1. El Tribunal de Comptes és l’òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de l’Estat, i, alhora, del
sector públic. Dependrà directament de les Corts Generals i exercirà les seves funcions delegadament d’elles en l’examen
i la comprovació del Compte general de l’Estat.
2. Els comptes de l’Estat i del sector públic estatal seran retuts al Tribunal de Comptes, el qual els censurarà. El Tribunal de
Comptes, sens perjudici de la seva jurisdicció, trametrà a les Corts Generals un informe anual en què, sempre que sigui
procedent, comunicarà les infraccions o les responsabilitats en què, segons el seu judici, s’hagi incorregut.
3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa independència i inamovibilitat i restaran sotmesos a les
mateixes incompatibilitats que els jutges.
4. Una llei orgànica regularà la composició, l’organització i les funcions del Tribunal de Comptes.
6 pel congres i 6 pel senat per majoria de 3/5 parts
- JURISDICCIÓ MILITAR (117.5 CE) “La llei regularà l’exercici de la jurisdicció militar dins l’àmbit estrictament castrense i en ocasió
de l’estat de setge, d’acord amb els principis de la Constitució.” Sols s’aplica en relació que formi part de l’estament militar i

per aspectes vinculats a conceptes militars.

 - ALGUN TRIBUNAL CONSUETUDINARI: si que tenen naturalesa publico-privada però son situacions molt particulars que
limiten el principi d’unitat jurisdiccional (Tribunal de les Aigües de Valencia)
- JURISDICCIÓ SUPRAESTATAL (p.e. TEDH): superen el principi d’unitat jurisdiccional.
La distribució de competències no afecta a la funció jurisdiccional → no hi ha un poder judicial estatal i un autonòmic, la competència
no es troba distribuïda.

2. PRINCIPI D’EXCLUSIVITAT: la funció jurisdiccional es reserva en exclusiva als jutges i magistrats.

3. PRINCIPI DE TOTALITAT DE CONEIXEMENT DE CAUSES: Totes les causes públiques i privades poden ser conegudes per jutges i
magistrats.
4. PRINCIPI D’INDEPENDÈNCIA: La funció jurisdiccional s’exerceix sols d’acord amb dret. No està subjecte a pressions d’altres
poders. El principi d’independència es predica del Poder Judicial en el seu conjunt i de cadascun dels seus membres.

POSICIÓ CONSTITUCIONAL DEL JUTGE (article 117.1 CE)

Principis d’actuació del jutge
• IMPARCIALITAT: no ha de trobar-se implicat en la causa que coneix. La imparcialitat s’integra en el dret a la tutela judicial
efectiva (24.1 CE). Sistema de recolzacions.
• INDEPENDÈNCIA: el jutge decideix sols d’acord amb dret.
− no pot rebre ordres, instruccions o directius.
− és sotmès a la voluntat popular expressada a la llei.
− la discrepància entre jutges es resol només a través del sistema de recursos
• INAMOVILITAT: no poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats tret de les causes previstes per la llei.
Els jutges tenen el seu propi òrgan de govern per garantir aquests principis (CGPJ).
Tenen un règim d’incompatibilitats estricte i un règim especial d’associació.
Poden ser civilment responsables, només per que la resolució judicial s’hagi basat en un error greu.

CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

És l’òrgan de Govern del Poder Judicial (no exerceix la funció jurisdiccional). Garantir la independència i la imparcialitat judicials.
Composició:
Està integrat pel President del Tribunal Suprem (escollit d’entre els vocals del CGPJ per 3/5 parts) i 20 membres nomenats per un
període de 5 anys
− 12 escollits entre jutges i magistrats de totes les categories (escollits per 3/5 parts de Congrés i Senat)
− 4 escollits a proposta del Congrés per 3/5 parts
− 4 escollits a proposta del Senat per 3/5 parts entre advocats i juristes de reconeguda competència

Article. 122
3. El Consell General del Poder Judicial serà integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per vint membres nomenats pel rei per
un període de cinc anys. D’aquests, dotze entre els jutges i els magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableixi la llei
orgànica; quatre, a proposició del Congrés dels Diputats, i quatre a proposició del Senat, elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes
parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competència reconeguda i amb més de quinze anys d’exercici professional.

Atribucions del CGPJ:

Decideix en matèries de
1. NOMENAMENTS
2. RECLUTAMENT DE JUTGES
 3. ASCENSOS
4. INSPECCIÓ
5. RÈGIM DISCIPLINARI
Altres atribucions: proposen 2 membres del Tribunal Constitucional + dicten informes preceptius en matèria d’Administració de Justícia

MINISTERI FISCAL (article 124 CE)

− No és integrat en el Poder Judicial
− Promou l’acció de la justícia en defensa de la legalitat i dels drets dels ciutadans
− Exerceix l’acció penal però també intervé en d’altres processos. Ex: Estat civil de les persones i Defensa dels Drets
Fonamentals
− El Fiscal General és nomenat pel Govern (escoltat el CGPJ) i actua d’acord amb els principis d’unitat d’actuació i dependència
jeràrquica.

CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LA LLEI I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

CONTROL DIFÚS DE CONSTITUCIONALITAT. MODEL AMERICÀ.
1) El pot exercir qualsevol jutge
2) Es produeix en un cas concret
3) No hi ha procediments específics de constitucionalitat
4) La inconstitucionalitat suposa la inaplicació
5) El sistema s’unifica a través del precedent

CONTROL CONCENTRAT. MODEL EUROPEU

1) Només un òrgan controla la constitucionalitat de la llei
1) Hi ha procediments específics de control
2) El control és abstracte (no vinculat a casos concrets)
3) El control ve instat per òrgans polítics/jutges
4) La nul·litat és la conseqüència de la inconstitucionalitat.
vinculació general
Pot declarar la inconstitucionalitat de una norma amb rang de llei post constitucional. Les pre constitucionals (anteriors a la creació de
la consti) si que poden ser declarades per jutges ordinaris per efectes de la disposició derogatòria (derogades aquelles normes que
contradiguin la constitució). disposició derogatòria tercera.
S’admeten dues possibilitats d’actuació si el jutge dubta de la constitucionalitat:
− Que alegi una qüestió de inconstitucionalitat
− Que ell mateix no apliqui la llei
La diferencia entre les lleis pre constitucionals, hi ha un control difus: però nomes te efectes interpartes.
El TC té el monopoli de rebuig de les normes en rang de llei de les normes post-constitucionals. Això nomes es pot fer en el recurs
d’inconstitucionalitat i la qüestió d’inconstitucional.

CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LA LLEI

1) RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT (161.1.a CE) el poden plantejar, senadors, govern duna CCAA contra una llei de l’estat o
viceversa (president del govern contra l’estat... (MIN 1H50. VIDEO ESTAT AUTONOMIC TEMA 5 I PODER JUDICIAL TEMA 6
2) QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT (163 CE) presentada pels jutges i tribunals. Rellevant i que el jutge dubti
Altres procediments:
 3) RECURS D’EMPARA (161.1 b CE)
4) CONFLICTE DE COMPETÈNCIES (161.1 c CE)
5) CONSULTES SOBRE TRACTATS INTERNACIONALS (95 CE)
6) CONFLICTES ENTRE ÒRGANS CONSTITUCIONALS (2 d LOTC)
7) CONFLICTES EN DEFENSA DE L’AUTONOMIA LOCAL (2 d bis LOTC)

Article 161
1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per a conèixer:
a. Del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. La declaració d’inconstitucionalitat d’una norma
jurídica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà aquesta, però la sentència o sentències que n’hagin recaigut no
perdran el valor de cosa jutjada.
b. Del recurs d’emparament per violació dels drets i de les llibertats continguts en l’article 53.2 d’aquesta Constitució, en els casos i
formes que la llei estableixi.
c. Dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes o dels de les comunitats autònomes entre elles.
d. De les altres matèries que li atribueixen la Constitució o les lleis orgàniques.

Article 163 Quan en algun procés, un òrgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui
el veredicte, pugui ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els casos, en la forma i amb els efectes
que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius.

Article 95
1. La celebració d’un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució exigirà la revisió constitucional prèvia.
2. El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perquè declari si aquesta contradicció existeix o no.

PROCEDIMENTS DE CONTROL DE LA CONSTITUCIONALITAT DE LA LLEI

RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT:
Legitimació restringida (arts. 162.1.a CE i 32 LOTC):
− President del Govern.
− Defensor del poble.
− 50 diputats
− 50 senadors.
− Governs i parlaments autonòmics.
Termini (art. 33.1 LOTC) : 3 mesos des de la publicació.
Article 162
1. Tenen legitimitat:
a. Per a interposar el recurs d’inconstitucionalitat, el president del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta diputats,
cinquanta senadors, els òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, en el seu cas, les seves assemblees.
b. Per a interposar el recurs d’emparament, tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, a més del Defensor
del Poble i del Ministeri Fiscal.
2. En els altres casos la llei orgànica determinarà les persones i els òrgans legitimats.
QUESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT:
Legitimats (arts. 163 CE i 35 LOTC): membres del poder judicial.
Sense termini.
Composició:
12 MEMBRES
 − 4 a proposta del Congrés (proposats per 3/5 parts)
− 4 a proposta del Senat (proposats per 3/5 parts)
− 2 a proposta del Govern
− 2 a proposta del CGPJ
Escollits entre juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d’exercici
Escollits per un període de 9 anys
El President és nomenat pel Ple per un període de 3 anys.

SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

− Tenen valor de cosa jutjada: els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat només afecten els processos sobre els quals
no hagués recaigut sentència en valor de cosa jutjada, no permet reobrir processos en que hagués recaigut sentencia en
valor de cosa jutjada.
− Es publiquen en el BOE
− Les que declarin la inconstitucionalitat d’una llei tenen plens efectes front tothom. (erga omnes). Legislador negatiu
− Les sentències de declaració d’inconstitucionalitat no permeten revisar processos conclosos amb sentència ferma. Són ex
nun, a partir d’ara. Excepció: els casos de processos penals o sancionadors administratius.
− La jurisprudència dels Tribunals ordinaris s’entén corregida amb la doctrina del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional actua:

• En Ple: (Resolució de recursos contra normes amb rang de llei) + (Resolució de recursos d’empara que advoqui el ple)
• Sala: (resolució de recursos d’empara) + (control de constitucionalitat de normes amb rang de llei per delegació o per
doctrina consolidada)
• Secció: (resolució de recursos d’empara per delegació i admissió).

TEMA 7 INTEGRACIÓ EUROPEA

TRACTATS CONSTITUTIUS UNIÓ EUROPEA
• Tractat CECA (1951)
Després de la Segona Guerra Mundial, Europa queda devastada. I hi havia el taló d’acer. I entre Alemanya i França creen una
organització supraestatal per ficar en comú els materials que han utilitzat per fer la guerra (carbó i acer). I després de la
Guerra, França vol continuar accedint als recursos, i a la República Federal li interessa integrar-se i participar en un projecte,
en contraposició a l’amenaça del bloc Soviètic. L’any 1951 Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg formen el
Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, precedent de la Unió Europea. Es posa en comú l’energia atòmica
produïda per França.
• Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (Roma, 1957) (Avui Tractat constitutiu de la Comunitat Europea)
El 1957 França es troba en crisi post colonial (esclata el conflicte amb Algèria) i decideix propulsar amb els altres socis la
creació d’un mercat comú (Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea). Aleshores, a causa del liberalisme global
del mon occidental + l’amenaça soviètica, aquests estats europeus creen l’espai comú de llibertat de circulació de persones
i mercaderies, el qual tenia un objectiu primordialment econòmic: pretenia fomentar el creixement econòmic i la
competitivitat (bloc soviètic i actuar com excepció el sistema anglosaxó que van establir polítiques de lliure mercat
internacionals). I en alguns d’aquests estats, superar les crisis profundes (ex. França descolonització) i a partir d’aquí s’aniran
 afegint elements més polítics.
• Tractat d’Unió Europea (Tractat de Maastricht, 1992)
La gran propulsió del projecte d’integració europea no va arribar fins després de la caiguda del mur de Berlín i de la unificació
alemanya, aleshores es va aprovar el Tractat de Maastricht el 1992, en el que s’afegeixen elements més polítics (política
d’exteriors i de seguretat comú, política de justícia interior, elements simbòlics que expressen la voluntat d’integració com
la ciutadania europea i s’aprofundeix en les qüestions econòmiques com l’establiment d’una moneda única). Aquest tractat
serà reformat en diferents ocasions. Amsterdam 1997, el Tractat de Niça l’any 2001.
• Tractat d’Amsterdam (1997)
• Tractat de Niça (2001) perseguia assumir la incorporació dels estats que havien format part de l’antic bloc comunista que
s’havien convertit en economies de mercat i estats liberals. També es va aprovar la Carta de Drets Fonamentals de la UE, tot
i que va entrar en vigor anys després.
• Tractat pel qual s’estableix una constitució per a Europa (No ratificat, 2005) projecte de reforma del sistema que va
fracassar perquè es va sotmetre referèndum però a França, Països Baixos i Holanda no es va acceptar.
• Tractat de Lisboa (2008): Es va ratificar el Tractat de Lisboa, que esta fonamental composat pel Tractat de la Unió Europea i
el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (que es la reforma del 2005)

La Unió Europea es una unió d’estats, en que aquests transfereixen competències a la organització supraestatal. (principi de
competència taxada)..

ESTAT ESPANYOL
Tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea (avui unió europea) 1985, el qual va seguir el procés de l’art. 93
Via constitucional: ARTICLE 93 CE. mitjançant la llei orgànica I es el que s’aplica quan hi ha una reforma
− Celebració de tractats pels quals s’atribueix a una organització
− Internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució.
− L’adhesió es regula d’acord amb la Constitució.
Article 93
Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o a una institució internacional
l’exercici de competències derivades de la Constitució. La garantia del compliment d’aquests tractats i de les resolucions emanades dels
organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern

LES INSTITUCIONS COMUNITÀRIES CREEN DRET DERIVAT (Reglaments, directives, decisions)

− Els Estats de la UE cedeixen algunes competències (exclusives o compartides) a la Unió Europea, d’acord amb les seves
normes constitucionals.
− El dret a la UE crea un altre ordenament jurídic a través d’aquestes transferències competencials que es composa de:
• dret originari: integrat pels tractats constitutius (dissenyen les institucions de la UE i estableixen quines normes
aproven aquestes inst.)
• dret derivat (normes aprovades seguint els procediments establerts endret originari). El dret derivat es composa
de reglaments, directives i decisions. Aquests s’aplica als estats membres en regim d’efecte directe i de primacia.
− El dret dels Tractats Constitutius i el dret derivat s’aplica amb PRIMACIA sobre el dret dels Estats membres.
El dret de la UE preval al dret dels estats, incloses les lleis. Si es contradiuen, el dret de la UE desplaça els drets dels estats.
Conseqüències: Que passa quan aquesta contradicció es produeix amb la Constitució? Aquesta primacia es produeix en un
àmbit en que la UE te competències, per tant en temes no essencials. S’entén que el dret de la UE ha estat dictat en regim
d’ultra vires, i preval el regim del país (art. 4,2 Tractat de la UE). Preval la identitat constitucional de l’estat. Si no es en
 aquesta situació excepcional, s’ha de donar prevalença a l’aplicació del dret de la UE, per tal que s’apliqui de forma
homogènia a tots els estats. Les normes de dret de la Unió són aplicades pels jutges i tribunals dels Estats membres. Conflicte
entre lleis, preval el dret de la UE i si no dubta de la contradicció, i inaplicar la llei de l’estat. Això introdueix una mena de
control difús d’adequació del dret de l’estat a la UE. Si dubta, ha de plantejar una qüestió prejudicial.
− Les normes de dret de la Unió tenen EFECTE DIRECTE: el dret de la que es directament aplicable pel òrgans del estats
membres (hi ha alguna excepció) Això implica un canvi en la concepció del dret internacional, i per això veiem que la UE no
es una organització internacional nomes, sinó que també es integradora. També sabem que no es un estat federal. Els
tractats constitutius i el dret derivat s’aplica directament. Qui aplica en els estats el dret de la UE, en cas concret amb caràcter
definitiu son els jutges del estats membres. Els jutges dels estats membres també son jutges de la UE. Les normes de dret
de la Unió són aplicades pels jutges i tribunals dels Estats membres.
− Si entenen que una norma interna vulnera dret de la Unió poden presentar una QÜESTIÓ PREJUDICIAL davant del TJUE. Si
el conflicte es produeix entre una norma de dins del dret de la UE, entre una norma de dret originari i dret derivat, el jutge
de l’estat ha de plantejar obligatòriament la qüestió prejudicial, encara que no dubti. Exemple: Principis dels 60 Van gehn
and los, importador holandes que importava maquinaria a alemanya i el govern imposava uns aranzels. Això era contrari a
la lliure circulació. I la persona va poder invocar el dret europeu.

INSTITUCIONS UE
CONSELL EUROPEU
Funcions
1. Impulsa el desenvolupament de la Unió
2. Defineix les orientacions i prioritats polítiques generals
3. No exerceix funcions legislatives.
4. Decideixen per consens, tret que els tractats disposin una altra cosa.
Composició
1. Caps d’Estat i de Govern
2. President del Consell Europeu
3. President de la Comissió: executiu de la UE
4. Alt representant de la Unió per Afers Exteriors

PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU

Escollit per majoria qualificada pels membres del Consell.
Mandat de dos anys i mig renovables una vegada
Funcions
a) Presidir i impulsar els treballs del Consell
b) Vetllar per la preparació i continuïtat dels treballs del Consell
c) Facilitar la cohesió i el consens dins el Consell
d) Informar al Parlament després de cada reunió del Consell
e) Convocar el Consell almenys 2 vegades per semestre.

CONSELL (DE MINISTRES) DE LA UNIÓ EUROPEA

− Exerceix conjuntament amb el parlament europeu la funció legislativa i pressupostària. Òrgan colegislador.
− Defineix les polítiques de la UE i les coordina
− Forma de decisió per majoria qualificada. Tractat de 1992: algunes decisions d’algunes matèries es podien aprovar per
 majoria qualificada. Per tant, es poden aprovar lleis encara que alguns països estiguin en contra, fins i tot, si son els més
poderosos. No obstant, es necessiten els 3 requisits:
o 55% dels membres del Consell
o Que inclogui almenys 15 Estats
o Que representi almenys el 65% de la població de la UE.
Dret de veto. Si un dels estats poderós s’alia amb un de mitjà o dos o tres petits, podria limitar la majoria qualificada. A la
practica gairebé no hi ha discrepàncies amb la forma de decisió per majoria qualificada. Però hi ha matèries (com política
exterior) en que encara hi ha d’haver unanimitat.
Composició
− 1 representant de cada estat membre amb rang ministerial. Varia en funció del tema que tracten, si tracten de sanitat es
reuneixen els ministres de sanitat, si es tracta d’economia, doncs aquests ministres. En els estats compostos, eventualment
hi poden anar consellers de les CCAA en representació de tot l’estat, com passa en agricultura.

PARLAMENT EUROPEU
Funcions
− Exerceix amb el Consell la funció legislativa i pressupostària.
− Exerceix funcions de control polític i consultives.
− Escull el President de la Comissió (òrgan executiu)
Composició
− Representants dels ciutadans de la UE escollits directament per cinc anys
− Número no superior a 750 més el President
− Mínim de 6 diputats per Estat i màxim de 96
− Des del Tractat de Lisboa, cada partir presenta un candidat a la presidència. Però després els estats poden triar el president
que vulguin .
COMISSIÓ
Funcions
− Promou l’interès general de la UE.
− Vetlla per a l’aplicació dels tractats i del dret de la UE.
− Exerceix la iniciativa legislativa
− Executa el pressupost i gestiona programes.
− Exerceix funcions de coordinació, execució i gestió.
Composició
− President: proposat per majoria qualificada del Consell Europeu i votat per la majoria del Parlament.
− Alt representant de la Política Exterior (Vicepresident)
− Altres vicepresidents
− Membres corresponents a 2/3 dels Estats.
− Persones de reconeguda competència i compromís general europeu.
− Actuen amb independència
− No subjectes a instruccions dels Estats.

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE
Funcions
 − El TJUE garanteix el respecte al dret en la interpretació i aplicació dels Tractats.
Composició
− 1 jutge per estat membre amb plenes garanties d’independència proposat per cada Estat i nomenat de comú acord entre els
Estats amb la supervisió d’un comitè per un mandat de 6 anys.
Competència
− Es pronuncia sobre els recursos sobre dret de la UE interposats pels Estats, per les institucions o per persones físiques i
jurídiques.
− Es pronuncia sobre les qüestions prejudicials.
Altres institucions
• Banc Central Europeu: responsable de la política monetària dels estats que participen en la unió monetària i comparteixen
l’euro com a moneda. Controlar la inflació i evitar que superi el 2%
• Tribunal de Comptes: institució que comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i despeses de la UE

CLASSE 13/01

LA CONSTITUCIÓ COM LA FONT DE LES FONTS

1. La Constitució com a font de fonts i com a norma d’eficàcia directa
És la norma que organitza l’ordenament jurídic. La constitució regula la producció de normes jurídiques. Estableix quins òrgans tenen
potestat normativa i com la poden exercir.
• Fonts del dret: categories normatives
o Categories bàsiques a través de les quals es manifesten les normes jurídiques
• Font de fonts: la CE regula la producció de normes jurídiques
o Estableix els òrgans amb potestat normativa
▪ procediments
▪ límits materials
o Defineix els tipus de normes i les relacions entre elles
• Fonament de la validesa de les normes
o Validesa: propietat de la norma aprovada per l’òrgan corresponent conforme al procediment, i en el marc
competencial establert
o Eficàcia: estableix quina de les normes vàlides és aplicable
▪ Una norma pot ser valida però no eficaç. Principi de competència.
• Norma jurídica
o Norma obligatòria que vincula als poders públics i als ciutadans
Art. 9.1 CE. “Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico”
Disposició Derogatòria 3. “Asimismo quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Constitución”

• Norma d’eficàcia directa

o Pot ser al·legada davant dels tribunals sense necessitat de desenvolupament legislatiu.
o No tots els preceptes constitucionals tenen la mateixa eficàcia
▪ Excepció: Diferència entre els drets del Capítol II i els principis rectors de la política social i econòmica
del Capítol III (Títol I): art. 53 CE. Aquests requereixen desenvolupament legislatiu. No obstant, una
legislació radicalment contraria al principi rector que el legislador desconegués totalment, el principi
rector si que tindria una eficàcia jurídica mínima respecte els aspectes essencials d’aquella política social
 o econòmica. (art.41)
• Norma suprema
o Posició jeràrquica superior en l’ordenament jurídic
o Fonament: producte del poder constituent
o Garanties:
▪ Procediment rígid de reforma
▪ Control judicial de constitucionalitat de les lleis
2. Principis constitucionals d’articulació del sistema de fonts
CE
Tres dimensions:
a. Vertical: principi jeràrquic
LLEIS I
− Les normes de rang superior prevalen sobre les normes de rang inferior NORMES AMB
RANG DE
LLEI
− Condició de validesa
b. Horitzontal: principi de competència REGLAMENTS

− Àmbit material de potestat normativa

− Capacitat de determinació del:
o Sistema (territorial). Distribució de matèries entre sistemes. Exemple: relació entre les normes de l’Estat i les CCAA
o Òrgan. Atribució de matèries a òrgans concrets. Exemple: reserva de llei. Matèries que nomes poden ser regulades per
llei ja que son molt importants.
o Procediment. Atribució de matèries a procediments concrets. Exemple: LO (desenvolupament DDFF), Llei de
Pressupostos
c. Temporal: principi cronològic
− Les normes posteriors deroguen a les anteriors en cas de contradicció.
− Es projecta sobre normes d’igual rang i (competència)
− Derogació expressa o tàcita (es sobreentén)
3. Principis de subjecció de l’Estat al dret (remissió tema 2)
Estat de dret: subjecció dels poders públics al dret en garantia d’un àmbit de llibertat i autonomia personal.
La ultractivitat es la subsistència dels efectes d’una norma jurídica derogada. Sovint passa en dret laboral en els convenis col·lectius.
Els treballadors i empresaris d’un determinat sector pacten sobre les condicions laborals i tenen cobertura publica. Podria ser que
algun conveni venci i que mentre es reuneixen per fer-ne un de nou, l’antic encara estigui vigent. Ja sigui perquè no existeix un conveni
ou, o perquè el nou permeti algunes disposicions de l’antic.
Art. 9.3 CE:
“La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions
sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels
poders públics”
La subjecció dels poders públics al dret es projecta a la Constitució en l’art 9,1.
CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LA LLEI.
El nostre model es un model de control de constitucionalitat de les lleis concentrat. El TC té el monopoli del control de constitucionalitat
de les lleis post-constitucionals. L’únic òrgan que pot declarar inconstitucional una llei. A diferencia del model difús dels EUA.
Aquest model concentrar ho és només de les lleis post-constitucionals. Lleis aprovades més tard que la Constitució del 1978.
Les lleis pre-constitucionals els jutges poden inaplicar una llei per ser contraria a la Constitució. De fet, poden inaplicar-la o al·legar
una qüestió d’inconstitucionalitat. La inaplicació ho és només en el cas concret, i no pas erga omnes, es a dir, davant de tothom.
Respecte a les lleis pre-cosntitucionals hi ha com una mena de control difús.
El monopoli del control de les normes amb rang de llei del TC. Una norma en rang de llei suposi al dret de la UE.
Les lleis s’han interpretar conforme la constitució. En el control de constitucionalitat de les lleis existeix el principi d’interpretació
conforme a la constitució. Significa que si una norma admet més duna interpretació, cal adoptar aquella que millor s’adequa als dictats
constitucionals. Es pretén evitar la declaració d’inconstitucionalitat.
El TC pot fixar que aquella llei només serà constitucional si s’interpreta duna determinada manera, però es manté la llei en
l’ordenament. Es una interpretació que els jutges han de respectar.
Si te diverses interpretacions i una d’elles es constitucional, el TC ha de mantenir la llei. El TC sovint emet una sentencia interpretativa.
Ex. Llei de la Seguretat Ciutadana que preveia la possibilitat que els cossos policials retinguessin a la gent per identificar-la. El TC va
permetre que es mantingues però va establir que aquesta retenció nomes era constitucional si de fet se li aplicaven les mateixes
garanties d’una detenció.
També la poden fer servir els jutges ordinaris per tal d’evitar plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat.
Art. 163
REQUISITS DE LA INCONSTITUCIONALITAT (IMPORTANT PER L’EXAMEN)
Aplicable al cas, rellevant pel cas i respecte a la qual el jutge dubta de la seva constitucionalitat. Abans de plantejar-la el jutge ha
d’haver intentat fer una interpretació constitucionalment conforme.
Les excepcions al monopoli del control de constitucional de la llei exercit pel TC.
• LES LLEIS PRE-CONSTITUCIONALS
• I EL CONTROL DE LA COHESIÓ DE LA UE. El jutge si que pot inaplicar una norma en rang de llei sense plantejar la
constitucionalitat per contradicció amb el dret de la UE. Sentencia Sinental 1978? El jutge de l’estat, per tal de garantir el
principi de primacia del dret de la UE, te l’obligació d’inaplicar aquella norma de l’estat que contradigui el dret de la UE. Es
produeix si el jutge no dubta de la incompatibilitat. Si dubta sobre la comptabilitat, ha de presentar una qüestió prejudicial.
Si la contradicció es entre una norma de dret primari de la UE i una norma de dret derivat, el jutge de l’estat sempre havia
de plantejar la qüestió prejudicial.
• La doctrina de l’acte clar.
Que passa si una norma en rang de llei contradiu que la constitució com al dret de la UE. Cas Merki, Nelki. El TJ de la UE, va dir que
s’admetia el control de constitucionalitat de les lleis dels estats sempre que no s’impedeixi accedir al TJ de la UE. Fins i tot el jutge
podia plantejar una qüestió prejudicial, després que el TC del país hagués resolt la qüestió d’inconstitucionalitat.
Faci el que faci el jutge, no s’ha d’impedir que el jutge presenti una qüestió prejudicial al TJ de la UE.
Questio de constitucionalitat i Recurs de constitucionalitat

5 pregutnes desenvolupar

CLASSE DIA 20/ TEMA 9 NORMES PROCEDENTS DEL PARLAMENT

1. CONCEPTE DE LLEI
Ampli: norma jurídica escrita (art. 1.1 CC)
Estricte: text o document normatiu aprovat pel parlament a través del procediment legislatiu
Concepte de llei formal vs. concepte material
− Concepte formal: és llei la norma elaborada pel poder legislatiu (parlament (Corts Generals en l’estat general) a través del
procediment legislatiu amb independència del contingut d’aquesta
− Concepte material: és llei la norma elaborada pel poder legislatiu (parlament) a través del procediment legislatiu i complir
condicions de generalitat. Llei com a Disposició general.
La llei ho regula tot. El legislador ha de regular per llei. Reserves de llei. El nostre sistema es un concepte formal i hi ha reserves de llei.
En dret comparat, concepte material de dret. Ex. Constitució com a pacte
En sistemes presidencialistes com el francès, hi ha àmbits que son reservat a l’executiu. Però no el nostre no hi ha reserva
reglamentaria. Sinó que el reglament està subordinat a la llei. I ha de tenir cobertura legal. I la llei ho pot tot sempre que defensi el
límit constitucional.
La llei es caracteritza pels següents elements:
Origen democràtic (“dignitat democràtica”)
• Òrgan: norma creada pel parlament, que és l’òrgan de representació popular (legitimitat)
• Procediment: norma aprovada a través d’un procediment regulat en la pròpia constitució que garanteix la deliberació i
la publicitat.
Tot i que la CE estableix uns límits, el legislador compta amb llibertat de configuració. Ex. Drets fonamentals. La CE estableix el contingut
essencial d’aquests i que la llei no pot violar. Però la CE estableix una reserva material de llei orgànica, i el legislador orgànic te
l’obligació de desenvolupar alguns aspectes dels drets fonamentals. I aquest desenvolupament, mentre el legislador no violi el dret, te
llibertat de configuració i decidir.
Relació amb la CE
• Subjecció a la CE: poder constituent vs. poder constituït
• Llibertat de configuració de continguts, dintre del marc constitucional
TIPOLOGIA

LLEIS I NORMES
AMB RANG
DE LLEI

SISTEMA ÒRGAN PROCEDIMENT

Lleis estatals CCGG: lleis Lleis ordinàries

Lleis autonòmiques Govern: Decrets-llei LO, LPG, RP
Decrets legislatius

Tipus de normes en rang de llei. Hi ha normes en rang de llei, que no son lleis, que son aprovades amb intervenció de l’executiu, el
govern. I també intervé el parlament
→ Decret legislatiu. Autorització de les CCGG al govern per a que aprovi una norma en rang de llei.
→ Decret llei. Norma amb rang de llei aprovat pel govern en cas de extrema i urgent necessita i després s’ha de convalidar
pel Congrés dels Diputats i a les CCAA el respectiu Parlament.
En el procediment podem diferenciar els reglaments parlamentaris: normes que organitzen els treballs
CE
parlamentaris. Son normes amb rang de llei.
RANG DE LLEI LLEI

Posició jeràrquica de la llei en l’ordenament jurídic:

REGLAMENTS
• Inferior a la Constitució
• Superior al reglament
FORÇA DE LLEI
− Activa: capacitat innovadora de l’ordenament jurídic
o Poder de derogar o modificar totes les normes del mateix rang o inferior
− Passiva: capacitat de resistència front a d’altres normes que no tinguin rang de llei
o Només poden ser derogades o modificades per altres lleis o normes amb rang de llei
 o La força passiva també es predica d’aquelles normes que tot i tenir el mateix rang, disposen de procediments
especials de reforma
− La relació entre les diverses normes amb rang de llei està regida pel principi de competència (llei orgànica i llei ordinària)
VALOR DE LLEI
− Només el TC pot controlar validesa de normes amb rang de llei postconstitucionals
− Procediments de control de constitucionalitat de les lleis i normes amb rang de llei:
o Recurs d’inconstitucionalitat
o Qüestió d’inconstitucionalitat
RESERVA DE LLEI
− La CE reserva la regulació de determinades matèries a la llei
o La CE crida expressament al legislador per a la regulació d’aquella matèria
o Exemples: drets del capítol II (art. 53.1); creació de tributs (art. 133.1)
− Justificació:
o Garantir la regulació pel legislador com a representant del poble
o A través del procediment legislatiu: garantia del pluralisme democràtic i la participació de minories (drets
fonamentals i liberalisme)
− Límit a la potestat reglamentària del govern
− Límit al legislador: prohibició de remissions il·limitades al reglament. Les remissions genèriques al reglament estan
prohibides per la reserva de llei.
o S’accepta la possibilitat de remissió al reglament amb determinades condicions
▪ Habilitació expressa. Per a que es regulin alguns aspectes
▪ Completar la legislació en qüestions de detall. Limitar a complementar la legislació. No pot desenvolupar
aspectes essencials.
LO 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació. Disposició final tercera: “Se faculta al
Gobierno para dictar cuantas disposiciones sean necesarias para la aplicación y desarrollo de la presente
ley”
Reglament d’estrangeria. Estableix qüestions de detall. Aspectes de tramitació, terminis...
2. LLEI ORDINÀRIA
Òrgan: Corts Generals
Procediment legislatiu ordinari (art. 87-91 CE)
Fases:
1. Iniciativa legislativa
2. Elaboració
3. Aprovació
Interacció: Govern, Congrés, Senat
* la llei de l’estat (sigui orgànica o ordinària) s’aprova en dues càmeres (Congrés i Senat) mentre que la llei autonòmica s’aprova en
el Parlament autonòmic i les CCAA no tenen llei orgànica (font del dret de l’estat). Els Estatuts d’autonomia són lleis orgàniques.

PROCEDIMENT LEGISLATIU ORDINARI

 Òrgan: Corts Generals
 Iniciativa (art. 87 CE)
 Govern: projecte de llei (art. 88 CE) aprovats en consells de ministres que els sotmetrà al congrés. El remet en el
 Congrés i els diputats tenen 15 dies per presentar esmenes (a la totalitat o parcials). Si es plantegen esmenes a la
totalitat, s’ha de produir una votació en el ple del Congrés i si es aprovada, el projecte de llei es rebutjat i torna al
govern. Funciona com el tràmit de presa en consideració. SI no es presenten esmenes a la totalitat, es tramiten a
una comissió les esmenes parcials i continua la tramitació
 Congrés (1 diputat amb signatura de 14 o un grup parlamentari , 126.1 RC), Senat (un grup parlamentari o 25
senadors 108.1 RS) parlaments autonòmics (si es una competència de l’estat pot plantejar una iniciativa
legislativa), iniciativa popular (87.3 CE): proposició de llei (art. 89 CE) aquesta pot ser defensada per un màxim de
3 membres de la assemblea legislativa autonòmica
◼ 1r. Remissió al govern, perquè hi ha dues circumstàncies a les qual aquest s’hi pot oposar
◼ Delegació legislativa en vigor (art. 84 CE) sobre la matèria de la proposició. Pot al·legar que ell
ja ha estat autoritzat a regular aquella matèria. Si les CCGG volen regular aquella matèria (art.
84)
◼ Vet pressupostari (art. 134.6 CE). Si la proposició afecta a aspectes pressupostaris, el govern
pot oposar-se a la tramitació.
◼ Tràmit de presa en consideració: majoria simple del Ple de la cambra (si la proposició ha estat presa en
consideració al Senat no es repeteix el tràmit al Congrés 125 RC). Continua la tramitació a la comissió. I
els grups parlamentaris poden presentar esmenes. Es poden presentar esmenes parcials i es presenten
a la seva comissió.
 Elaboració
 Congrés
◼ Presentació d’esmenes
◼ A la totalitat. Només els grups parlamentaris
◼ A l’articulat (supressió, modificació o addició). Diputats (signatura del portaveu del seu grup)
o grups parlamentaris.
◼ Debat d’esmenes de totalitat en el Ple
◼ Fase en Comissió: (grup amb representació proporcional dels representaris del ple)
1) informe de la Ponència: presenta un informe
2) debat en comissió article per article:
3) possibilitat d’admetre a tràmit esmenes de transacció (supressió, modificació o addició, i
canvi de algo) i subsanació (aspectes de errors tècnics o gramaticals).
4) dictamen de la Comissió. un cop ha estat aprovat
◼ Debat i votació final en el Ple del Congrés. S’ha d’aprovar amb majoria simple. Si no s’aprova s’ha acabat.
 Senat (art. 90 CE)
◼ Veto o esmenes
◼ Fase en Comissió i Ple
◼ Vet: requereix la majoria absoluta del Senat (art. 90.2)
◼ Aprovació pel Congrés (art. 90.2 CE):
 Si el Senat interposa el seu vet, el Congrés pot superar-lo per majoria absoluta o per majoria simple transcorreguts
dos mesos
 Si el Senat interposa esmenes, el Congrés pot acceptar-les o rebutjar-les per majoria simple
◼ Sanció i promulgació: actes deguts del Rei (art. 91 CE)
El rei té l’obligació de realitzar aquests actes i és el responsable. Són actes formals i simbòlics.
 ◼ Publicació: entrada en vigor (art. 9.3 CE)
Aspecte essencial de la seguretat jurídica. I es la pròpia llei que estableix quan entra en vigor. Si no, al cap de 20 dies.

PROCEDIMENTS LEGISLATIUS ESPECIALS

 Procediment de lectura única en Ple (art. 150 RC, 129 RS) (ja sigui per la seva brevetat o simplicitat)
 Es prescindeix de la fase en comissió
 Acord del Ple
 Debat i votació en el Ple
 Tramitació en comissió (art. 75.2 CE)
 Elaboració de la llei íntegrament en comissió després del debat de totalitat o de presa en consideració.
 El Ple pot delegar a les comissions legislatives permanents l’aprovació de les lleis (revocable)
 Límits: Matèries excloses (art. 75.3 CE): reforma constitucional, qüestions internacionals, LO, lleis de bases i LPG i
projectes o proposicions de llei que hagin estat vetats o esmenats pel Senat.
 Presumpció genèrica de delegació (art. 148.1 RC). Els projectes i proposicions de llei son aprovats en comissió.
 Procediment d’urgència
 Congrés: reducció a la meitat dels terminis reglamentaris (art. 93 RC)
 Decisió de la Mesa, a petició del Govern, 2 Grups Parlamentaris o 1/5 part dels diputats
 Senat: 20 dies (art. 90.3 CE)
 Sempre que el projecte hagi estat declarat urgent pel Govern o el Congrés
 També ell ho pot declarar urgent: Decisió de la Mesa, d’ofici o a proposta de 1 GP o 25 senadors
3. LLEIS ORGÀNIQUES
Òrgan: Corts Generals
LO es caracteritza per la seva especialitat formal i material
• Formal: procediment (art. 81.2 CE)
• Material: matèries reservades (art. 81.1 CE)
o desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats publiques → no tots els drets, sinó els arts. regulats del
15 al 29 CE
Article 81
1. Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els estatuts
d’autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució.
2. L’aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt
del projecte.
PROCEDIMENT:
− Majoria absoluta en el Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte (art. 81.2 CE)
o Major grau de consens
− Si el Senat oposa el seu vet (per majoria absoluta) o introdueix esmenes (art. 132 RC): el projecta torna al Congrés
o Vet: majoria absoluta del Congrés per superar-lo
o Esmenes: caldrà una nova votació en el Congrés sobre la totalitat del text per majoria absoluta. Si no s’obté la
majoria absoluta, s’entendrà ratificat el text inicial del Congrés i rebutjades les esmenes del Senat
RESERVA MATERIAL
− Matèries reservades a LO (art. 81.1 CE): matèries que només poden ser regulades per LO
o Desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques: secció 1, capítol II, Títol I
o Estatut d’Autonomia (remissió)
o Règim electoral general
o Altres previstes en la CE (art. 87.3 (iniciativa legislativa popular); art. 92.3 (referèndum); art. 165 (TC), art.135 etc.)

La LO només pot regular les matèries reservades

− Justificació: Rigidesa derivada del requisit de majoria absoluta
− Interpretació restrictiva de les matèries reservades
− STC 5/1981: “si és cert que existeixen matèries reservades a lleis orgàniques (art. 81.1 CE), també ho és que les lleis
orgàniques estan reservades a aquestes matèries”
Evitar la petrificació de l’ordenament jurídic.
S’ha admès la inclusió de “matèries connexes”: preceptes no orgànics inclosos en lleis orgàniques. Perquè tenen relació, però a causa
de la interpretació restrictiva, no tenen el caràcter orgànic, sinó ordinari. Com es poden diferenciar en la llei orgànica?
− Cal que el legislador estableixi la naturalesa orgànica o ordinària dels preceptes.
− Qualificació (que ha fet el legislador) controlable pel TC.
o Precepte orgànic aprovat com ordinari → inconstitucionalitat + nul·litat
S’ha incomplert un requisit de validesa de la llei orgànica. Ja que la Constitució preveu que determinades matèries
han de ser aprovades en llei orgànica.
o Precepte ordinari aprovat com orgànic → inconstitucionalitat.
No s’ha incomplert un requisit de validesa. El legislador ha interpretat malament l’extensió de la reserva material.
El precepte ordinari no és nul. El TC no declara la nul·litat, només declara la inconstitucionalitat. Però no queda
expulsat del reglament jurídic. → el legislador ordinari posterior pot modificar o derogar el precepte per majoria
simple del Congrés, com una llei orgànica.
AQUÍ
LO 1/2002, reguladora del dret d’associació
“Disposición final primera. Carácter de ley.
Los artículos 1; 2 salvo apartado 6; 3 salvo apartado g); 4.2, 5 y 6; 10.1; 19; 21; 23.1; 24; 29.1; 30.3 y 4; 37; 38; la disposición derogatoria
única; y las disposiciones finales primera.1 segunda y cuarta tienen rango de Ley Orgánica, al constituir el desarrollo del derecho
fundamental de asociación, contenido en el artículo 22 de la Constitución.”

Relacions LO/llei ordinària

Com es resol la contradicció entre una LO i una llei ordinària? → Principi de competència
Si la llei ordinària regula matèries reservades a LO: → inconstitucional
Si la LO regula matèries ordinàries:
→ La regulació només és vàlida amb caràcter ordinari (matèries connexes)
→ Si s’han qualificat com a orgàniques matèries ordinàries: inconstitucionalitat de la qualificació (sense nul·litat)

4. LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS (LPG)

Funció específica: previsió d’ingressos i autorització de despeses de l’Estat
Òrgan: col·laboració Govern i Corts Generals (art. 134.1 CE):
− “Correspon al Govern l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat i a les Corts Generals el seu examen, esmena i
aprovació”
− Funció d’aprovació dels pressupostos diferent de la funció legislativa (art. 66.2 CE)
PROCEDIMENT
 Iniciativa exclusiva del Govern (caràcter anual)
 Presentació al Congrés com a mínim 3 mesos abans de l’expiració de pressupost anterior (art. 134.3 CE)
 Elaboració
 Preferència en la tramitació (art. 133.2 RC i 148.1 RS)
 Limitació al dret d’esmena dels grups parlamentaris
◼ Si augment dels crèdits, només podran ser admeses a tràmit si proposen una disminució d’igual quantia
en la mateixa secció (art. 133.3 RC i 149.2 RS)
◼ Si disminució dels ingressos, caldrà la conformitat del govern per a la seva tramitació (art. 133.4 RC)
 Vigència anual (art. 134.2 CE)
 Pròrroga automàtica (art. 134.4 CE): Si no s’aproven els nous pressupostos, es prorroguen els de l’any anterior
 Afectació a la potestat legislativa en general:
 Art. 134.6 CE: “Tota proposició [de llei] o esmena que suposi un augment dels crèdits o disminució dels ingressos
pressupostaris requerirà la conformitat del govern per a la seva tramitació”
 Art. 134.5 CE: “Aprovats els PG, el Govern podrà presentar projectes de llei que impliquin augment de la despesa
pública o disminució dels ingressos corresponents al mateix exercici pressupostari”
 Justificació: preservar el monopoli del Govern per a l’elaboració del projecte de LPG
CONTINGUT
 Contingut mínim i necessari (art. 134.2 CE):
 La totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal
 Contingut prohibit (art. 134.7 CE):
 Creació de tributs
 Possibilitat de modificar-los quan una llei tributària substantiva habiliti a la LPG
 Contingut possible:
 Relació directa amb els ingressos i despeses o amb la política econòmica general
 Complement necessari per a la millor comprensió o execució de la LPG
5. REGLAMENT PARLAMENTARI
No confondre amb el reglament de l’executiu, que no són rang de lleis. En canvi el Reglament Parlamentari sí té rang de llei.
 Autonomia parlamentària
 Art. 72.1 CE: “Les Cambres estableixen els seus propis reglaments”
 Deriven directament de la Constitució
 Relació amb la llei: principi de competència
  Valor de llei: control de constitucionalitat atribuït al TC (art. 27.2 d) i f) LOTC)
 No confondre amb els reglaments resultat de la potestat reglamentària del Govern
RESERVA MATERIAL
 Àmbit material reservat: matèria parlamentària (connexió art. 66.2 CE)
 organització i funcionament de les cambres
 estatut dels seus membres
 procediment legislatiu
 control de l’acció de govern
PROCEDIMENT
 Òrgan: cada cambra especifica (ex. per aprovar el reglament del Congrés, només ho decideix el Congrés)
 Votació final sobre la totalitat per majoria absoluta (art. 72.1 CE): consens ampli
TIPOLOGIA
 Reglament del Congrés (art. 72.1 CE)
 Reglament del Senat (art. 72.1 CE)
 Reglament de les Corts Generals (art. 72.2 CE): sessions conjuntes (ex. nomenament de tutor del rei, 57,4 CP)
 Resolucions del President interpretatives o supletòries del Reglament (art. 32.2 RC, 37.7 RS). Per omplir alguna llacuna

TEMA 10. NORMES PROCEDENTS DE L’EXECUTIU

1. El Decret-Llei (rang de llei)
Aprova el govern en situacions d’extraordinària i urgent necessitat. Després intervé el Congrés, convalidant o derogant. es a dir,
intervé una part de les Corts a posteriori
2. El Decret-Legislatiu (rang de llei)
Les CCGG intervenen abans, i autoritzen al govern a aprovar una norma, transfereixen la potestat legislativa, en determinats límits
i circumstancies.
Els governs de les CCAA també poden dictar aquest decrets legislatius, no totes els decrets llei (el català si).
3. El Reglament (norma infralegal que dicta el govern)

Normes governamentals amb força de llei

Ubicació en el sistema de fonts de la CE (remissió)

Normes amb rang de llei

• Origen parlamentari
o Llei Ordinaria
o Llei Orgànica
o Altres: Llei de delegació, llei de transferència, llei marc, llei d’harmonitzacio, EEAA,
llei de pressupostos
• Origen governamental
o Decret-Llei (art. 86 CE)
o Decret Legislatiu (arts. 82-85 CE)
El seu significat
 La cooperació entre els poders legislatiu i executiu en la funció legislativa: les normes governamentals amb força de llei se
 sumen a la iniciativa legislativa governamental
 El Decret Legislatiu: el Govern supleix, prèvia autorització del poder legislatiu, la manca de mitjans de les Corts per abordar
matèries complexes i extenses
 El Decret-Llei es suma a la noció de cooperació: de legislació d’excepció a legislació d’urgència (STC 6/1983, FJ 5)
 El Govern supleix la impossibilitat de resposta ràpida del legislatiu en situacions d'urgència
 La intervenció parlamentària es converteix en un control a posteriori de la resposta ràpida a la situació d'urgència
donada pel Govern mitjançant el Decret-Llei
El Decret-Llei en els EEAA: remissió
 Les reformes estatutàries han incorporat el Decret-Llei al sistema de fonts de cada CCAA
 Andalusia: art. 110 (LO 2/2007)
 Aragó: art. 44 (LO 5/2007)
 Castella i Lleó: art. 25.4 (LO 14/2007)
 Catalunya: art. 64 (LO 6/2006)
 Comunitat Valenciana: art. 44.4 (LO 1/2006)
 Illes Balears: art. 49 (LO 1/2007)
 La configuració del Decret-Llei en els ordenaments autonòmics es fa a imatge i semblança de l’article 86 CE

Els pressupòsits del Decret-Llei i el seu control

 El Govern ha de respectar les condicions i límits que la CE determina per a l'aprovació d'un Decret-Llei: article 86 CE
Article 86
1. En cas d’una necessitat urgent i extraordinària, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma
de decrets llei i que no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, els deures i les llibertats dels
ciutadans regulats en el títol I, el règim de les comunitats autònomes ni el Dret electoral general.
2. Els decrets llei hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votació de la totalitat en el Congrés dels Diputats, convocat a
aquest efecte, si no estigués reunit, dins el termini dels trenta dies següents a la promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se
expressament dins aquest termini sobre la convalidació o la derogació, per a la qual cosa el Reglament establirà un procediment especial
i sumari.
3. Durant el termini establert en l’apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d’urgència.

 Pressupòsit habilitant:
1) Necessitat i urgència relatives (no absolutes: no situació d’excepció). Imprevisibilitat
2) L’apreciació correspon a un judici polític però és controlable pel TC
3) Connexió entre la facultat legislativa excepcional i l’existència d’un pressupòsit habilitant. Congruència entre
les mesures i la situació a la qual es vol fer front.
4) Prohibició d’us abusiu o arbitrari
5) Deure de motivació de cada mesura (exposició de motius, debat de convalidació, expedient d’elaboració de la
norma)
allò que permet al govern decretar un decret llei. La necessitat no es absoluta, sinó relativa i marcades per la imprevisibilitat. El govern
ha de demostrar que la situació no es podia preveure, ha de referirse a unes condicions que siguin menys urgents que un estat
d’excepció però més urgents que la possibilitat s’aprova una llei pel procediment d’urgència.
El control del TC és extern: impedeix que el govern faci un us abusiu i avalua la connexió de sentit que fa el govern
entre els mesures que es prenen i la situació a la que es vol fer front.
Reserva material de llei orgànica no hi podia haver decret llei
 Que entenem per afectació? Por regular però no afectar els drets, deures i llibertats. No pot entrar a regular el
regim general d’aquell dret (ja que es matèria orgànica).
El Senat no intervé en la convalidació del decret-llei, només el Congrés. Si aquest està dissolt ho ha de fer la
Diputació permanent. No hi ha possibilitat de modificar el contingut, es a dir, plantejar esmenes. Si es convalida,
es consolida a l’organ jurídic amb caràcter permanent. SI es deroga no s’integra en lordenament jurídic. Pero podria
ser que en aquest termini en que s’aprova i el Congrés el deroga, el decret-llei hagi tingut efectes (que son
recurribles) per tant, ha existit fins que el Congrés el deroga
Es tramiti com a projecte de llei pel procediment d’urgencia. (86,3). Si que es poden presentar esmenes.
 Límits materials
no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats
en el títol I, el règim de les comunitats autònomes ni el Dret electoral general.
A part ‘daquests es podrien violar la Consitucio en altres sentits (competencia)
 Els Decrets-Llei “no podran afectar”:
o “A l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat”
o “Als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol primer”
o “Al règim de les Comunitats Autònomes”
o “Ni al Dret electoral general”
 Interpretació del TC: es restringeixen els límits materials del Decret-Llei
o El problema interpretatiu: ¿què s’entén per “no afectar” els drets, deures i llibertats?
o Per al TC: “no afectar” implica la impossibilitat de regular “el règim general” dels drets, deures i llibertats, així com no
atemptar contra “el contingut o elements essencials d’algun d’aquests drets” (STC 111/1983, FJ 8).

 Límits temporals
Naturalesa temporal del Decret-Llei: “disposicions legislatives
provisionals”

 Dos tipus de control sobre l’ús del Decret-llei que aprova el Govern (com una norma en rang de llei postconstitucional)
 Control parlamentari: la convalidació o derogació i la conversió
La intervenció parlamentària a posteriori com a contrapès: el
control polític de les minories parlamentàries
 El Congrés haurà de pronunciar-se expressament, en el
termini de 30 dies des de la promulgació del Decret-Llei pel
Govern, sobre la seva convalidació o derogació
 Convalidació: el Decret-Llei continua desplegant efectes jurídics com a “Decret-Llei convalidat”, però
no adquireix naturalesa de llei parlamentària
 Derogació: el Decret-Llei no desplega més efectes jurídics, únicament ha desplegat efectes durant la
seva vigència temporal
 El procediment de convalidació no permet al Congrés modificar el contingut del Decret-Llei: es
convalida o deroga en la seva totalitat
 Per al procediment de convalidació o derogació veure l’article 151 del Reglament del Congrés dels Diputats
 La conversió en llei:
 El Congrés, mitjançant el procediment d’urgència, podrà tramitar-lo com a projecte de llei
 Efectes de la conversió: el Decret-Llei s’extingeix i neix una llei d’origen parlamentari
  Control jurisdiccional del TC: fins al punt de declarar-lo inconstitucional (per recurs d’inconstitucionalitat o qüestió
d’inconstitucionalitat). I controla els límits materials i temporals. Podria controlar la constitucionalitat del decret
llei durant el temps que va estar vigent (qüestió d’inconstitucionalitat).
 Control formal com a font de dret
 Pressupòsit habilitant + Límits materials + Límit temporal
 Control material: compatibilitat amb la CE del contingut o mesures previstes
Vies processals
 Decret-Llei convalidat
 Recurs i qüestió d’inconstitucionalitat
 Decret-Llei derogat
 Recurs d’inconstitucionalitat.
 Qüestió d’inconstitucionalitat: amb motiu d’actes concrets d’aplicació esdevinguts durant
el període de vigència
 Decret-Llei convertit en llei
 Recurs i qüestió d’inconstitucionalitat.

DECRET LEGISLATIU (82 i ss)

 Concepte:
 Delegació legislativa al govern. Transferència de la potestat legislativa al govern amb autorització del Parlament (tant
general com de les CCAA, no totes, sí Catalunya).
 El Parlament i el Govern han de respectar les condicions i límits que la CE determina per a l’aprovació d’un Decret Legislatiu: llei
de delegació; límits materials; límits temporals.
 Classes:
 Textos articulats a partir d’una llei de bases
 Textos refosos per a sistematitzar la legislació existent en la matèria
 Dos tipus de control sobre l’ús del Decret Legislatiu que aprova el Govern
 Control parlamentari: fórmules addicionals (82.6 CE)
 Control jurisdiccional: TC i tribunals ordinaris.
El Decret Legislatiu en els nous EEAA: remissió
 Els Estatuts d’Autonomia incorporen el Decret Legislatiu al sistema de fonts de cada CCAA
 Andalusia: art. 109 (LO 2/2007)
 Aragó: art. 43 (LO 5/2007)
 Castella i Lleó: art. 25.3 (LO 14/2007)
 Catalunya: art. 63 (LO 6/2006)
 Comunitat Valenciana: art. 44.3 (LO 5/1982 reformada conforme a la LO 1/2006)
 Illes Balears: art. 49 (LO 1/2007)
 Navarra: art. 21 (LO 13/1982)
 En general, la configuració del Decret Legislatiu en els ordenaments autonòmics es fa a imatge i semblança dels Decrets Legislatius
estatals.
Llei de delegació o autorització (ordenació del sector bancari, audiovisual, urbanisme...)
 La regulació que en fa la Constitució és un límit al Parlament.
 Delegació mitjançant llei ordinària (82.2 CE). Podem distingir entre:
  Llei de bases quan s’autoritza al govern a elaborar un text articulat.
- La llei de bases ha de delimitar expressament la matèria i contenir els principis i criteris que han de guiar la
normativa que el govern dictarà (82.4 CE).
 Llei ordinària quan s’autoritza al govern a dictar un text refós (82.5 CE).
- La llei ha d'aclarir si el govern està autoritzat no només a refondre, sinó també a "regularitzar, aclarir i
harmonitzar" els textos legislatius en la matèria especificada.
- Les Corts han de revocar la delegació de forma expressa voluntàriament si el govern s'oposa a la tramitació
d'una proposició de llei o esmena per entrar en conflicte amb la delegació.
Límits
Són límits a la llei de delegació i al propi Decret Legislatiu.
 Els decrets legislatius no podran tractar sobre les matèries reservades a llei orgànica (82.1 CE). La prohibició coincideix, a
diferencia dels decrets lleis.
 La delegació ha de realitzar-se de forma expressa i indicant la matèria concreta a la que el Decret Legislatiu ha de
circumscriure’s (82.3 CE).
 Es delega la potestat de dictar una norma amb rang de llei exclusivament al govern, no estant aquest autoritzat a subdelegar
en autoritats diferents. (82.3 CE).
 Prohibició a la llei de bases d’autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases i de facultar per dictar normes retroactives
(83 CE)
 Límit temporal: el decret legislatiu ha de dictar-se dins del termini establert en la llei de delegació (82.3 CE).
Control parlamentari
 L’article 82.6 habilita a les Corts a establir formules addicionals de control.
 Els articles 152 i 153 del Reglament del Congrés dels Diputats estableixen el control polític a posteriori del Decret Legislatiu quan
la llei de delegació estableixi formules addicionals de control.
 El text articulat o refós es publica en el Butlletí Oficial de les Corts Generals i els grups parlamentaris disposen d'un mes
per formular objeccions. De fer-ho, la comissió parlamentària corresponent ha d'emetre un informe que serà debatut
en el Ple.
 La revocació de la delegació és també un mecanisme de control (84 CE).
Article 84 Si una proposició de llei o una esmena és contrària a una delegació legislativa vigent, el Govern té la facultat d’oposar-se a
la seva tramitació. Si això s’esdevenia, podrà presentar-se una proposició de llei per a la derogació total o parcial de la llei de delegació.
El control jurisdiccional (I):
 TC (161.1 a) i 163 CE)
 Control jurídic-constitucional mitjançant el recurs d’inconstitucionalitat o a través de la qüestió d’inconstitucionalitat.
 Control formal com a font de dret
 Control material: compatibilitat amb la CE del contingut o mesures previstes
 Tribunals ordinaris
 Els tribunals ordinaris tenen potestat de control dels Decrets Legislatius en la mesura que excedeixen els límits de la delegació
legislativa. Part de la doctrina es considera que els excessos de la delegació (ha dictat una norma sobre una materia
superant el termini establert pel legislador) no tenen doncs rang de llei.
 Veure, per exemple, la STC 51/1982 (doctrina constitucional sobre el control de tribunals ordinaris) o la STC 159/2001 (sobre
el concepte “ultra vires”).

REGLAMENT
  Potestat reglamentària: poder mitjançant el qual l'Administració dicta normes de rang inferior a la llei que innoven
l'ordenament jurídic.
 Fonament constitucional: 97 CE.
 S’atribueix tant a òrgans de l’administració estatal com a òrgans de les administracions autonòmiques.
 Sota el concepte de reglament s’ubiquen una gran diversitat de normes jurídiques (reials decrets, decrets...)
 Diferenciació respecte dels reglaments d’alguns òrgans constitucionals el caràcter del quals és estatutari (per
exemple, el Reglament del Congrés dels Diputats).
 Diferencia del Reglament del Parlament i del Reglament de la Unió Europea
Diferenciació de l’acte administratiu
El Reglament es diferencia de l’acte administratiu per:
 La seva naturalesa jurídica
 A qui es dirigeix
 El seu procediment d’aprovació
 Els seus efectes; vigència
 Els mecanismes de control i les conseqüències del mateix
Límits formals
 Competència: l'òrgan que els dicti ha de posseir originàriament (el Govern o l'executiu autonòmic) o tenir atribuïda la
potestat reglamentària.
 Fruit de la seva posició com a font del dret:
 Jerarquia normativa (9.3 CE). Subordinació a la llei (articles 9.1, 97, 103.1 i 106.1 CE;
- Les relacions entre els diferents ordenaments (estatal i autonòmic) es regeixen pel principi de
competència)
- Principi de reserva formal de llei. Congelació de rang.
 Jerarquia entre els diferents tipus de Reglaments
 Procediment d’elaboració i aprovació (art. 105.a CE; Títol VI Llei 39/2015, 1 d’octubre, del procediment
administratiu comú; remissió respecte Reglaments autonòmics). En especial:
- Tràmits d’audiència a la ciutadania els interessos de la qual resulten afectats directament o a través
d’organitzacions que els representin. (105.a CE).
- Dictàmens i informes preceptius. En especial, dictamen del Consell d’Estat (22.3 LO Consell d’Estat).
Límits materials
 Reserva de llei i matèria reglamentària: el reglament no pot entrar en aquelles matèries reservades a la llei. Nomes pot entrar
si hi ha una llei de cobertura.
Reserva material de llei. STC 83/1984, de 23 de juliol, F. 4
“Aquest principi de reserva de llei comporta, en efecte, una garantia essencial del nostre Estat de Dret, i com a tal
ha de ser preservat. El seu significat últim és el d'assegurar que la regulació dels àmbits de llibertat que corresponen als
ciutadans depengui exclusivament de la voluntat dels seus representants, de manera que aquests àmbits han de quedar
exempts de l'acció de l'executiu i, en conseqüència, dels seus productes normatius propis, que són els Reglaments. El principi
no exclou, certament, la possibilitat que les lleis continguin remissions a normes reglamentàries, però sí que aquestes
remissions facin possible una regulació independent i no clarament subordinada a la Llei, el que suposaria una degradació de
la reserva formulada per la Constitució en favor del legislador”.
 Article 128.2 Llei 39/2015:
Los reglamentos y disposiciones administrativas no podrán vulnerar la Constitución o las leyes ni regular aquellas materias
 que la Constitución o los Estatutos de Autonomía reconocen de la competencia de las Cortes Generales o de las Asambleas
Legislativas de las Comunidades Autónomas. Sin perjuicio de su función de desarrollo o colaboración con respecto a la ley,
no podrán tipificar delitos, faltas o infracciones administrativas, establecer penas o sanciones, así como tributos, exacciones
parafiscales u otras cargas o prestaciones personales o patrimoniales de carácter público.
 No és necessària habilitació legal expressa per Reglaments de caràcter autoorganitzatiu
 És necessària per a Reglaments amb efectes externs, és a dir, aquells que incideixen en els drets i deures dels
ciutadans
Classificació dels Reglaments I:
Segons la seva relació amb la llei
 Executius: El F.J. 4t de la STC 18/1982 els defineix com aquells que: "[...] directament i concretament lligats a una llei, a un
article o articles d'una llei o un conjunt de lleis, de manera que aquesta llei (o lleis) és completada, desenvolupada, detallada,
aplicada i emplenada o executada (...)»
 Independents: només són admissibles quan tenen caràcter autoorganitzatiu, no quan tenen efectes normatius externs (i.e.
quan afecten els drets dels ciutadans). STS (Sala Contenciosa Administratiu) d'11 d'abril de 1981. No gaudeixen de llei de
cobertura. Nomñes es poden dictar per temes d’autoorganitacio de l’administracio.
Jerarquia entre els diferents reglaments
Administració General de l’ Estat
 Existeix una jerarquia entre els Reglaments dictats en el si de cada administració
 Administració General de l’ Estat (25 Llei del Govern)
 Reial Decret:
- Del President del Govern
- Del Govern (Consell de Ministres)
 Ordre ministerial
 L’esquema es replica de forma molt semblant en els ordenaments autonòmics
 La potestat reglamentària local presenta singularitats com a conseqüència de la seva major legitimació democràtica directa
Control dels Reglaments
 Per l’Administració.
 Pels Tribunals de Justícia (106.1 CE):
 Regla General (6 LOPJ):
“Els Jutges i Tribunals no aplicaran els Reglaments o qualsevol altra disposició contraria a la Constitució, a la Llei o al principi
de jerarquia normativa”
 Jurisdicció Contenciosa Administrativa: un jutge ordinari pot plantejar una de qüestió de legalitat si entenen que
el reglament presenta problemes de legalitat o constitucionalitat
 Jurisdicció Constitucional
El Tribunal Constitucional que té el monopoli de les normes amb rang de llei post-constitucionals, també pot controlar
la constitucionalitat de reglaments. En cas dels conflictes positius o negatius de competències (entre estat i CCAA o
CCAA entre elles). Tenen per objecte reglaments i es un conflicte de competències. (Quan tenen per objecte lleis, seria
un recurs d’inconstitucionalitat).
Les qüestions competencials són elements estructurals de l’organització territorial de l’estat i per tant això justifica la
intervenció del TC que no nomes es limita a pronunciar-se sobre el reglament objecte del conflicte de competències,
sinó també es pronuncia sobre la titularitat de la competència. Defineix els perfils competencials que li correspon a
cadascú.
 La jurisdicció ordinària també reconeix conflictes de competència. Si el que es discuteix entre el govern de l’estat i el
govern d’una CCAA és un tema de titularitat de la competència (reivindicació competencial) qui es pronuncia es el TC.
En canvi, si el que es discuteix es una qüestió d’exercici de la competència però ningú no posa en dubte la titularitat
doncs això ho pot conèixer la jurisdicció ordinària. En aquests casos el TC pot conèixer sobre questios
d’inconstitucionalitat del reglament, però el criteri que distingeix es el criteri de la titularitat o exercici de la
competència.
- Control de la constitucionalitat dels Reglaments en cas de conflicte positiu o negatiu de competències
(161.1d) i 161.2 CE; 61-63 i 76-77 LOTC)
- Els Reglaments il·legals per contravenir les disposicions competencials són controlables també pels
tribunals contenciosos administratius.
 Jurisdicció Penal (506 CP)
Pot controlar la constitucionalitat i la legalitat d’un reglament. Sobretot quan es comet un delicte. Delicte d’usurpació
de les atribucions.

Resum:
La jurisdicció ordinària pot controlar:
la legalitat, la constitucionalitat. Normalment l’àmbit de control es la jurisdicció contenciosa administrativa. I en casos
extrems podria intervenir la jurisdicció penal. I també el TC en casos de conflicte de competència (entre estat i CCAA o
CCAA entre elles).
Estat d’alarma: norma reglamentaria, es un decret

Tema 11. SISTEMA DE FONTS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Competència: capacitat d’exercir una funció sobre una determinada matèria
L’ESTATUT COM A NORMA INSTITUCIONAL BÀSICA
L’Estatut és:
1) La norma fundacional d’una Comunitat Autònoma
2) La norma que organitza les institucions d’autogovern (en el marc de l’article 152 CE)
3) La norma per la qual s’assumeixen competències.
Continguts mínims de l’Estatut (article 147.2 CE)
ELABORACIÓ I REFORMA D’ESTATUTS
Formalment són Lleis Orgàniques (81.1 CE)
Però estan subjectes a un procediment especial d’aprovació i de reforma.
Per exemple, reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovada per LO 6/2006, de 19 de juliol.
1) Aprovació de la proposta pel Parlament per majoria de 2/3.
2) Aprovació per les Corts Generals com a Llei Orgànica.
3) Ratificació en referèndum.

RELACIÓ ENTRE ORDENAMENTS

SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ COMPETENCIAL
Competències reservades a l’Estat: art. 149.1 CE
Competències autonòmiques: EEAA
 Principi dispositiu
Clàusula residual: art. 149.3 CE
Lleis de modificació extra-estatutària de competències
 Lleis marc (art. 150.1 CE)
 Lleis de transferència o delegació (art. 150.2 CE)
 Lleis d’harmonització (art. 150. 3 CE)
Bloc de la constitucionalitat (art. 28.1, 59.1 LOTC)
 Conjunt de normes que constitueixen el paràmetre per a determinar el titular de la competència
DETERMINACIÓ DEL TITULAR DE LA COMPETÈNCIA
Paràmetres de distribució competencial
 La matèria
− Sector de la realitat sobre el qual es projecta la competència
 La funció
− Tipus de poder reconegut
− Distinció de funcions: legislació-execució
− Repartiment de la funció legislativa: bases-desenvolupament
TIPOLOGIA COMPETENCIAL
Exclusiva CCAA: legislació i execució . L’ens a qui correspongui pot exercir totes les funcions (legislar i executar) sobre una determinada
matèria. A la pràctica, l’únic òrgan és l’Estat. Tot i que el títol 4t de l’estatut parli de competències exclusives, l’estat te facultat
d’intervenció en matèries exclusives de la CCAA. La CCAA no pot desapoderar completament l’estat. Això es el que el TC va establir a
la sentencia l’any 2010 i ho va fer a traves d’una aplicació conforme a l’article que es defineixen les competències exclusives en l’estatut
(ART. 110 Estatut d’Autonomia). L’exclusivitat referida en aquest article no podia significar el complet desapoderament de l’estat.
Competències compartides: a l’ens li correspon una funcio o una part de la funcio en l’exercici d’una materia.
 Legislació-execució: exemple: dret laboral
◼ Estat: legislació
◼ CCAA: execució
 Bases-desenvolupament: molt freqüent. La funció legislativa es divideix. L’estat dota les bases legislatives sobre la
matèria, i la CCAA: legislació de desenvolupament i execució . Reconeixement de la capacitat de l’estat de dictar
reglaments d’execucio de la legislacio
◼ Estat: legislació bàsica
 Estat: legislació i execució
◼ CCAA: legislació de desenvolupament i execució
Competències executives: es troba implícita en la competència exclusiva i la compartida. EL TC va establir una interpretació conforme.
La funció executiva de la generalitat es limita a la organització de la seva pròpia administració, i la seva capacitat de executar a traves
de reglaments legislació, no pot tenir un efecte ad extra. S’ha de limitar el seu efecte en relació a als drets i deures de la ciutadania.
Extensió del concepte de legislació basic: el TC
LES TÈCNIQUES PRINCIPALS DE DISTRIBUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES
 1. LEGISLACIÓ - EXECUCIÓ
 Definició de legislació (STC 18/82)
◼ Normes que s’apliquen front de tercers: permet incloure la potestat reglamentària (reglaments normatius)
◼ 2. BASES - DESENVOLUPAMENT . Si a l’estat de li reconeix les bases, també té dret
 ◼ L’estat pot dictar reglaments d’execució de la legislació base.
 Definició de bases: jurisprudència del TC
◼ Element material: STC 1/82
− Comú denominador normatiu (sobre aquella materia). Les bases eren un mínim normatiu a Espanya
i llavors cada CCAA desenvolupes en funcio de la seva decisió política.
◼ Element formal: STC 69/88. Que els bases
ESTAT
havien d’estar contingudes en normes en
Comú denominador
rang de llei i aquestes havien de ser explicites normatiu
sobre que s’entenia per bases. Preferència de llei

− Preferència de llei
− Declaració expressa del seu Excepcions en la jurisprudència que
amplien la normativa bàsica
caràcter (possible normativa detallada
eventualment rang inferior a la) llei
◼ El TC ha establert múltiples excepcions a
aquesta jurisprudència. Excepcions: si la
materia era molt detallada o molt canviant en
CCAA
el temps, l’estat tenia la possibilitat de no
Normativa de desenvolupament
complir un dels dos elements anomenats Llei i normes de rang inferior
anteriorment.
Titols horitzontals
Els principals son el 149,1.1 les condicions bàsiques per l’exercici dels drets i el 149,1,13 les bases i coordinació de l’activitat econòmica.
Aixi s’ha ampliat el concepte basic que li corresponia a l’estat. Així l’estat té més capacitat d’actuació i s’ha limitat l’actuació de les
CCAA.
Art. 149 CE. Ambits competencials de l’estat que són molt genèrics.
Article 149 1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
1a. La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels
deures constitucionals.
13a. Bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica.

FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Procés estatutari. STC juny 2010.
Des de Catalunya, una part de la reforma estatutària estava vinculada a la idea de crear espais competencials blindats a la intervenció
de l’estat central. Però això va fracassar ja sigui per sotmetent a interpretació conforme ala definició general de les competències o
directament declarant inconstitucional i nul la remissió ala jurisprudència del propi tribunal constitucional com a límit per contenir el
concepte de legislació bàsica estatal. La qüestió competencial ja ha estat retallada. I els altres objectius de la reforma es tatutària era
aconseguir un major reconeixement d’àmbit nacional i la qüestió del finançament. La llengua catalana conviu amb la castellana
(llengua vehicular). El concepte de nació: La primera versió de l’estatut d’autonomia la proposició de llei orgànica, tenia un article (1).
Catalunya es una nació. Com a conseqüència de les negociacions, es va decidir que aquesta qüestió de nació s’inclogués en el preàmbul
(que no te valor normatiu). Però en el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PP i la STC del 2010 es va decidir eliminar aquest
concepte. El TC va entendre que una CCAA només pot ser una nacionalitat, no una nació. Ja que nació només és l’espanyola (art. 2 CE).

Drets històrics. Art 5 EA. Els drets només són alguns, no apareix el finançament. Que aquest va ser un dels motius per elaborar
l’estatut. I un dels motius de la reforma estatutària era aconseguir el regim de concert com Navarra i el País Basc. Però aquest regim
deriva de la disposició addicional primera de la CE. S’amparen en la Disposició transitòria segona. I en l’estatut no es menciona la
disposició addicional primera. Per tant, Catalunya no pot tenir els drets històrics fonamentats en la disposició addicional primera i per
tant, no pot tenir el regim fiscal de concert com el País Basc i Navarra. I que de fet no s’ajusta a la realitat històrica, ja que els orígens
de la Generalitat comencen amb el finançament al segle XIII.

El sistema de finançament
L’any 2010 el projecte polític era l’acte fiscal, és a dir, reparar la retallada estatutària en l’àmbit fiscal. Es pretenia que Catalunya tingués
un sistema de finançament equivalent al regim de concert, sense ser-ho d’acord amb la interpretació dels drets històrics i la disposició
addicional primera. Això va fracassar. I després d’aquesta negativa per part del govern i de la recent manifestació multitudinària per
la independència, CiU va tirar cap a l’independentisme. I al 2012 va voler fer un procés participatiu, que es va realitzar al novembre del
2014.
Canàries te un regim de fiscalitat més beneficiós que s’explica pel caràcter insular i ultraperifèric.
La principal diferencia entre el regim de concert i el regim comú, és que en el regim de concert els òrgans d’autogovern recapten tots
els impostos i després donen una part a l’estat com a conseqüència dels serveis que ofereix l’estat a aquelles CCAA i en concepte de
solidaritat. Aquesta quantitat que donen és el que es coneix com a cupo. En les CCAA de regim comú, l’estat recapta el gros dels tributs
generats en les CCAA i després transfereix a les CCAA en funció de diferents variables com la població o el territori. Hi ha un acord de
finançament que va estar vigent de l’any 2009 al 2013. I s’havia de tornar a negociar però no s’ha fet.
Situació a Catalunya:
Hi ha un règim comú i hi ha un dèficit fiscal (com a Valencia i les Illes Balears) 16.000M d’euros anuals. No té molta certesa ja que
només s’ha calculat bé una vegada l’any 2008, quan el govern de Zapatero va publicar les balances fiscals. I aquests càlculs que apunten
a un dèficit fiscal del 8% del PIB. Ara seria difícil establir quina es la quantitat exacta.
Per tant, un altre dels objectius de l’estat era reduir el deifict fiscal. Per aixoe s van plantejar una sèrie de tècniques i també per
assegurar que l’estat espanyol invertís més en Cataluinya (finançament general i augment de les tranferencies finalistes (a inversions
concretes)). Els dos grans mecanismes d’aquest sistema fiscal eren la limitació del cocnepte de solidaritat: recursos que no tornen a
Catalunya ja que es distribueixen a la resta de l’estat espanyol en concepte de solidaritat que això es troba al art. 206 del EA. i la
disposició addicional tercera del EA que feia referencia a les inversions en infraestructures.
Article 206 EA. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
Article 206.3 Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos
suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres
serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de
l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. 39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels
mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.
→ LA SOLIDARITAT ES LIMITA A SERVEIS ESSENCIALS I SEMPRE QUE ELS ALTRES CCAA portin a terme un esforç fiscal similar
Article 206. 5 [5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en
l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.]
→ l’estat ha de garantir que s’alteri la posicio de Catalunya en l’ordenació
de rendes per capita abans de la recaptacio d’impostos catalunya però després quan l’estat ja ha distribuit els impostos, catalunya
passava a ser la novena CCAA
Volien mantener la posicio de Catalunya de renda per càptia d’abans de la recaptació d’impostos, després que l’estat els redistribuís a
les CCAA. Ja que per exemple Catalunya abans de la recaptació es trobava en la 4ª posició, però després de la intervención de l’estat i
les transferencies es trobava en la 9ª en renda per capita.
Garantir que es mantingui el mateix nivel de renta per capita abans i despres de l’anivellament, van ser considerats pel TC a la STC
del 2010 que vinculaven a l’estat, és a dir, qui determina la solidaritat son les corts generals que per això son sobiranes. Les CCGG no
es troben vinculades a aquests preceptes. I per tant, aquests no son vinculants
Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures
[1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació
relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes
inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.]
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.

A més de les transferències no finalistes, també hi ha transferències finalistes com en les infrasqtructures. Estableix que si el PIB de
Catalunya en relació al PIB d’espanya representa el 18%, doncs les inversions de l’estat a Catalunya havien de usposar almenys el 18%.
S’havia d’aconseguir en 7 anys. I no s’ha aconseguit mai i el TC va entendre que això no vinculava a l’estat.
Encara que en els PPGG estigui prevista una inversió en Cataluinya, l’execucio dels PPGG ha estat precària, no ha arribat ni al 20%
pressupostat.

RELACIONS DE COL·LABORACIÓ
 Fonament: bon funcionament de l’Estat autonòmic (solidaritat)
Manifestació del principi de solidaritat. Exercici de competències entre l’estat i les CCAA entre elles, en funció del principi de
lleialtat, segons art. 3 EA
Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen
pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya
té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que
deriven del fet de formar-ne part.
 Tipus bàsics
 Auxili: deure de col·laboració entre les diferents administracions territorials per a l’exercici adequat de les
competències respectives.
− Manifestació habitual: intercanvi d’informació. Ex. en l’àmbit fiscal o l’exèrcit
 Cooperació: Realització conjunta d’actuacions a través dels instruments previstos
LA COOPERACIÓ: TIPOLOGIA
Realització conjunta d’actuacions e l’exercici d’una competència i te diverses manifestacions.
 Prevista a l’art. 145.2 CE
Article 145 1. En cap cas s’admetrà la federació de comunitats autònomes. 2. Els estatuts podran preveure els casos,
requisits i termes en què les comunitats autònomes podran celebrar convenis entre elles per tal d’acomplir i prestar
serveis que els siguin propis; i podran preveure, també, el caràcter i els efectes de la corresponent comunicació a les
Corts Generals. En els altres casos, els acords de cooperació entre les comunitats autònomes requeriran l’autorització
de les Corts Generals.
El procediment de concessio o no de l’autoritzacio per que dues o més CCAA exerceixin un acord de cooperación
comença en el Senat (art. 74 CE)
Article 74 1. Les cambres es reuniran en sessió conjunta per tal d’exercir les competències no legislatives que el títol II
atribueix expressament a les Corts Generals. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 30 2. L’adopció de les decisions de les Corts
Generals previstes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerirà la majoria de cada una de les cambres. En el primer cas,
el procediment serà iniciat pel Congrés, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagués acord entre el
Senat i el Congrés, s’intentarà obtenir-lo mitjançant una Comissió Mixta composta per un mateix nombre de diputats i
de senadors. La Comissió presentarà un text que haurà de ser votat per totes dues cambres. Si no s’aprova en la forma
establerta, decidirà el Congrés per majoria absoluta.
  Poc habitual a la pràctica perquè esta sotmesa a controls per part de l’estat.
La cooperació entre CCAA no pot arribar a una federació de CCAA (prohibit a l’article 145.1). Esta pensat en el cas
dels països catalans. En el cas del país Basc es més permissiu (disposició transitòria quarta CE) ja que explica el
procediment en que Navarra es podria incorporar al País Basc.
Disposició Transitòria Quarta 1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporació al Consell General Basc o al
règim autonòmic basc que el substitueixi, en lloc del que estableix l’article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon
a l’òrgan foral competent, el qual adoptarà la seva decisió per majoria dels membres que el componen. Per tal que la
dita iniciativa sigui vàlida, caldrà, a més, que la decisió de l’òrgan foral competent sigui ratificada per un referèndum
convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vàlids emesos. 2. Si la iniciativa no reeixís,
només es podrà tornar a produir en un altre període de mandat de l’òrgan foral competent, i, en qualsevol cas, quan
hagi transcorregut el termini mínim que estableix l’article 143.

Vertical: de les CCAA amb l’Estat

 Bilateral: d’una CA amb l’Estat. En matèria econòmica s’ha intentat en el cas de Catalunya. Art. 183 EAFuncions i
composició de la Comissió Bilateral Generalitat – Estat. Comissio mixta d’afers Econ+omics i Fiscals que va prioritzar
el regim bilateral en lloc del multilateral sense èxit. LA Comissio d’ifnraestuctures i la Comissio Mixta de Traspassos
en la que s’acorda la transferència de la competència de l’estat a la CCAA i s’acorda els mitjans i recursos que
s’atribuiran a la CCAA per a que exerceixi la comeptencia. Una CCAA assumeix la seva comeptencia als estatus i fins
que no es efectiva la competència pot passar molt temps, ja que necessita aquests mitjans i recursos. Aixo s’acorda
per decret en una Comissio Mixta de Traspassos integrades per representants del govern de l’estat i del govern de
la CCAA. No son només representants, sinó també tècnics. Si no s’arriba a un acord, el traspass es pot allargar.
 Multilateral: diverses CCAA amb l’Estat. Deriven de la capacitat de l’estat de coordinació de determinades
competències. Ex. Sanitat art. 149. El que es decideix en el fòrum es vinculant. Es va aprovar la LOFCA, ordena el
finançament de les CCAA i requereix per la seva reforma una comissió concreta.
 Entre dues CCAA.
 Tècniques principals
◼ Conferències sectorials o Comissions bilaterals.
◼ Convenis de col·laboració.
CONTROL I CONFLICTIVITAT COMPETENCIAL
 El Tribunal Constitucional com a “àrbitre”
 Processos
 Conflictes de competència: si la norma objecte de conflicte té rang infralegal (reglament)
◼ Objecte: disposicions, resolucions i actes emanats dels òrgans de l’Estat o de les CCAA, o la seva omissió
(art. 61.1 LOTC)
◼ Legitimació: Govern de l’Estat i Governs de les CCAA (art. 60 LOTC)
◼ Requeriment previ (obligatori per a les CCAA, voluntari per a l’Estat)
◼ Dos tipus
 Positius: tots dos ens reivindiquen la competència
 Negatius: cap de les dues administracions s’ocupa de la competència
 Recurs d’inconstitucionalitat: si la norma objecte de conflicte té rang de llei
◼ Comissió Bilateral de Cooperació (art. 33.2 LOTC) s’ha de reunir aquesta comissió
 Suspensió automàtica de qualsevol norma autonòmica impugnada pel Govern de l’Estat durant un termini de 5
 mesos (art. 161.2 CE) Només pot demanar la suspensió el govern i no la CCAA
Art. 161. 2. El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels
òrgans de les comunitats autònomes. La impugnació provocarà la suspensió de la disposició o de la resolució
recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o alçar-la en un termini no superior als cinc mesos.
 Art. 155 CE: en el cas que una CA no compleixi amb les seves obligacions constitucionals o legals, o atempti
greument contra l’interès general, el Govern podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar al compliment
forçós de les seves obligacions o per a la protecció de l’interès general
◼ previ requeriment al President de la CA
◼ aprovació del Senat per majoria absoluta
Article 155 1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava
de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la
Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les
mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general
esmentat. 2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les
autoritats de les comunitats autònomes.
Aplicació 155 27 octubre2017. Es va aprovar al Senat i va suposar la dissolució del parlament i es vinculaven les eleccions,
cessació del govern de la generalitat i de l’administració de la generalitat. Després va ser difícil formar govern i
Es pensava que es produïa una substitució per una acció concreta, i el 155 va ser impugnat i el TC va dir que era
constitucional menys impedir l’administració catalana un cop s’havia format govern català i davant la negativa del
govern espanyol en publicat al DOGC els noms dels consellers empresonats.

TEMA 12. INCIDÈNCIA DEL DRET INTERNACIONAL EN EL SISTEMA DE FONTS

INTRODUCCIÓ
 Globalització: major interdependència en múltiples matèries
 Internacionalització dels processos de producció normativa
 Impacte:
 Organització interna del poder públic
 Sistema de fonts
Les Fonts de dret internacional son:
- costums: caracteritzats per la reiteració i consciencia normativa
- tractats internacionals: acord de voluntats entre dos o més estats i/o organització internacional.
Els subjectes de dret internacional son els estats i les organitzacions internacionals

TRACTATS INTERNACIONALS: TIPOLOGIA CONSTITUCIONAL

 Fases en el procés d’elaboració:
 Negociació: elaboració del TI i adopció pel Govern
◼ Funció de direcció de la política exterior (art. 97 CE)
Article 97 El Govern dirigeix la política interior i l’exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix
la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i amb les lleis.
 Autorització: intervenció de les Corts Generals segons el tipus de TI (i en un cas particular l’aprovacio de la llei
orgánica)
◼ Funció de control (art. 66 CE)
 Ratificació: manifestació del consentiment de l’Estat
  Tipus de TI establerts per la CE, segons el grau d’intervenció de les CCGG:
En el capítol tercer de la Constitucio, que recull els articles 93 fins al 96, tracta sobre els tractats internacionals. I en la llei
25/2014 del 27 de novembre de tractats i altres acords internacionals.
 Autorització a través de LO (art. 93 CE)
Article 93 Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o a
una institució internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. La garantia del compliment d’aquests tractats
i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió correspon, segons els casos, a
les Corts Generals o al Govern
◼ Tractats pels quals s’atribueixi a una organització o institució internacional l’exercici de competències
derivades de la CE.
Quan es produeixi una transferència de poder de l’estat a una org. internacional, l’autorització que ha de demanar
el govern ho es sota la forma de llei orgànica (majoria absoluta del congres). A la practica, aquest article nomes
s’aplica en el context de la UE. És a dir, en els Tractats constitutius de la UE (i en les seves modificacions), que
representen una transferència de competències a una org. supraestatal. El dret de la UE és directament aplicable.
 Autorització (art. 94.1 CE)
Article 94 1. La prestació del consentiment de l’Estat per a obligar-se mitjançant tractats o convenis requerirà l’autorització prèvia
de les Corts Generals en els casos següents: a) Tractats de caràcter polític. b) Tractats o convenis de caràcter militar. c) Tractats o
convenis que afectin la integritat territorial de l’Estat o els drets i els deures fonamentals establerts en el títol I. d) Tractats o
convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pública. e) Tractats o convenis que suposin la modificació o la
derogació d’alguna llei o l’execució dels quals exigeixi mesures legislatives.
◼ Tractats de caràcter polític, militar, que afectin a la integritat territorial de l’Estat o als drets i deures
fonamentals del Títol I, que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pública, que suposin la
modificació o derogació d’alguna llei o que exigeixin mesures legislatives per a la seva execució. Ex.
Tractat de l’Atlàntic Nord
 Informació (art. 94.2 CE). Només requereix que el govern informi a les CCGG.
Article 94 2. El Congrés i el Senat seran informats immediatament de la conclusió dels altres tractats o convenis.
 Procediment per a l’autorització parlamentària de l’art. 94.1 CE: naturalesa no legislativa (el del art. 93 sí es legislatiu)
 Art. 74.2 CE:
Article 74. 2. L’adopció de les decisions de les Corts Generals previstes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerirà la majoria de cada una de
les cambres. En el primer cas, el procediment serà iniciat pel Congrés, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagués acord
entre el Senat i el Congrés, s’intentarà obtenir-lo mitjançant una Comissió Mixta composta per un mateix nombre de diputats i de senadors.
La Comissió presentarà un text que haurà de ser votat per totes dues cambres. Si no s’aprova en la forma establerta, decidirà el Congrés per
majoria absoluta.
 Majoria de cadascuna de les cambres
 Si no hi hagués acord: Comissió Mixta paritària
◼ La Comissió presentarà un text, que serà votat per ambdues cambres
 Si no s’aprova: decidirà el Congrés per majoria absoluta

LA POSICIÓ DELS TI EN L’ORDENAMENT INTERN

Es troben per sota de la Constitució i per sobre de les lleis. Tot i que formalment son normes amb rang de llei, però no es poden
aprovar, modificar o derogar com una llei. No es pot acabar de forma unilateral, es necessita el consentiment de l’altra part o en
determinades circumstancies si que es pot terminar seguint les regles del dret internacional públic. En el Marc de les Nacions Unides
es va codificar el dret dels tractats amb els Convenis de Viena sobre drets dels tractats de l’any 1969. Si algú incompleix l’acord, l’altra
part també pot terminar-lo.
Necessites el concurs de l’altre estat per modificar-lo o derogar-lo. Una llei no pot derogar un tractar internacional. En la realitat una
llei si que pot derogar-lo, però si ho fa està incomplint el tractat i els altres estat li pot exigir responsabilitat.
 Recepció en l’ordenament intern (incorporació)
 Teories monistes i dualistes
◼ Monistes: s’incorporen al ordenament jurídic intern sense necessitat d’una transposició (norma interna)
◼ Dualistes: per a que s’integri un TI al dret intern es requereix que s’incorpori amb una norma de dret
intern.
 Monisme moderat (sistema espanyol): publicació (art. 96.1 CE)
Article 96,1. Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat
publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista
en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del Dret internacional. 2. Per a denunciar els tractats i els convenis
internacionals es farà servir el mateix procediment previst per a aprovar-los en l’article 94.
◼ “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran
part de l’ordenament intern”
 Posició en relació amb la llei: supralegalitat
 Resistència passiva (art. 96.1 CE in fine)
◼ “Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els
propis tractats o d’acord amb les normes generals de Dret internacional”
 Posició en relació amb la Constitució: infraconstitucionalitat
 Exigència de compatibilitat dels Tractats amb la CE (art. 95.1 CE):
Article 95 1. La celebració d’un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució exigirà la revisió
constitucional prèvia. 2. El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perquè declari si aquesta
contradicció existeix o no.
◼ “La celebració d’un TI que contingui estipulacions contràries a la CE exigirà la prèvia revisió
constitucional”
CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT
 Control previ de constitucionalitat de tractats internacionals (art. 95 CE, art. 78 LOTC)
 Legitimats: Govern, Congrés, Senat
 Declaració del TC vinculant. Possibles resolucions:
◼ No és inconstitucional
◼ Si es declara la inconstitucionalitat del TI:
 Reforma de la CE
 Reforma del Tractat (o no ratificació)
Declaració d’1 juliol 1992 sobre el Tractat de Maastricht: reforma de l’art. 13.2 CE
Declaració de 13 desembre 2004 sobre el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa (referèndum consultiu)
 Control a posteriori (art. 27.2.c) LOTC)
 Declaració d’inconstitucionalitat sense nul·litat (STC 38/2007 de 15 de febrer)
Per exemple, si Hi ha un tractat internacional en vigor aplicable i rellevant per decidir el cas, el jutge pot creure que
sigui que pugui ser inconstitucional i plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. Aleshores, si es decideix que es
inconstitucional, Espanya el declararia inconstitucional però no podria decretar la nul·litat. Espanya no pot
considerar nul un tractat unilateralment.

Article 95, 2. El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perquè declari si aquesta contradicció existeix o no.
Artículo setenta y ocho LOTC
Uno. El Gobierno o cualquiera de ambas Cámaras podrán requerir al Tribunal Constitucional para que se pronuncie sobre la existencia o
inexistencia de contradicción entre la Constitución y las estipulaciones de un tratado internacional cuyo texto estuviera ya definitivamente
fijado, pero al que no se hubiere prestado aún el consentimiento del Estado.
Dos. Recibido el requerimiento, el Tribunal Constitucional emplazará al solicitante y a los restantes órganos legitimados, según lo previsto en
el apartado anterior, a fin de que, en el término de un mes, expresen su opinión fundada sobre la cuestión. Dentro del mes siguiente al
transcurso de este plazo y salvo lo dispuesto en el apartado siguiente, el Tribunal Constitucional emitirá su declaración, que, de acuerdo con
lo establecido en el artículo noventa y cinco de la Constitución, tendrá carácter vinculante.
Tres. En cualquier momento podrá el Tribunal Constitucional solicitar de los órganos mencionados en el apartado anterior o de otras personas
físicas o jurídicas u otros órganos del Estado o de las Comunidades Autónomas, cuantas aclaraciones, ampliaciones o precisiones estimen
necesarias, alargando el plazo de un mes antes citado en el mismo tiempo que hubiese concedido para responder a sus consultas , que no
podrá exceder de treinta días

Artículo veintisiete
Uno. Mediante los procedimientos de declaración de inconstitucionalidad regulados en este título, el Tribunal Constitucional garantiza la
primacía de la Constitución y enjuicia la conformidad o disconformidad con ella de las Leyes, disposiciones o actos impugnados.
Dos. Son susceptibles de declaración de inconstitucionalidad:
c) Los Tratados Internacionales.